Tots els episodis · 2008

2594 episodis disponibles

Filtra per programa

episodis

769-792 de 2594
  • Anàlisi de la crisi immobiliària al Tarragonès - episode art
    Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
    20'

    Anàlisi de la crisi immobiliària al Tarragonès

    Situació del sector immobiliari a Tarragona L'entrevista amb Diego Reyes, president de l'Associació de Promotors Immobiliaris del Tarragonès, ofereix una visió detallada sobre l'estat actual i la incertesa del sector. Malgrat el període estiuenc, les dades reflecteixen una paràlisi operativa però amb un augment curiós de les consultes. Punts clau de la crisi Incertesa i falta de confiança: Existeix una desconfiança generalitzada en l'economia i el futur laboral que frena la decisió de compra. Aturada de noves promocions: Els promotors han decidit no iniciar nous projectes per evitar immobilitzar capital en un horitzó poc clar. El mite de l'estoc: Reyes aclareix que l'estoc d'habitatges a Catalunya (unes 60.000 unitats) no és alarmant si es compara amb zones com Múrcia o Alacant. A Tarragona ciutat, el problema és el dèficit d'habitatge, fet que ha expulsat compradors cap a poblacions veïnes. Mesures i reclamacions L'associació demana a l'administració mesures fiscals de calat per reactivar el mercat: 1. Desgravació fiscal per la compra de l'habitatge habitual. 2. Reactivació de la desgravació per a la segona residència, com es va fer l'any 89. 3. Subsidiació dels interessos bancaris. "L'habitatge no és només un bé de consum, és un bé d'inversió i de seguretat de futur per als ciutadans." Perspectives de futur El futur es presenta complicat per als propers dos anys si no s'injecta liquiditat i s'ajuda el teixit empresarial. Els promotors estan innovant amb fórmules com el lloguer amb opció a compra, tot i que topen amb traves legals i fiscals (com la llei de l'IVA) que dificulten aquestes alternatives.

  • Homenatge al cantant Chipper al barri de Sant Salvador - episode art
    Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
    10'

    Homenatge al cantant Chipper al barri de Sant Salvador

    Homenatge popular a Chipper a Tarragona L'entrevista presenta els detalls de l'acte de benvinguda i homenatge que el barri de Sant Salvador (Tarragona) organitza pel cantant Chipper, finalista d'homenatge d'Operación Triunfo 2008. L'esdeveniment destaca pel seu caràcter comunitari i el fort vincle entre l'artista i els seus veïns. Detalls de l'esdeveniment Data i hora: Divendres a les 20:00 h. Ubicació: Plaça de l'Església (Plaça Major) del barri de Sant Salvador. Activitats: Petita actuació musical en directe, signatura de discos i fotografies, i una recepció privada amb l'entitat veïnal. Iniciativa: Ha estat una petició del propi cantant per agrair el suport rebut durant el concurs. Impacte en el barri i la comunitat Alfonso Ruiz, president de l'Associació de Veïns, subratlla la importància de l'exit de Chipper per a la imatge del barri: "Vol que el barri, a través d'ell, tingui una altra imatge més favorable." Es preveu l'arribada de clubs de fans de tot l'estat (Castella i Lleó, Barcelona). L'associació ha treballat intensament durant el concurs instal·lant pantalles gegants per seguir les gales. Es reivindica la humilitat i senzillesa de l'artista, que continua residint i fent vida al barri tot i la seva fama. Suport i logística L'acte ha comptat amb la col·laboració de la firma Toyota per cobrir les despeses d'infraestructura (escenari i carpa), ja que l'associació disposa de recursos limitats i el cantant actua de forma totalment gratuïta per als seus veïns.

  • Balanç de la Creu Roja a les platges de Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
    9'

    Balanç de la Creu Roja a les platges de Tarragona

    Balanç de la temporada d'estiu a Tarragona El coordinador de la Creu Roja del Mar a Tarragona, Joan Carles Castellví, fa un primer balanç d'una temporada marcada per la tranquil·litat i el predomini de les banderes verdes. L'absència de temporals ha permès un estiu sense incidents greus, tot i que el servei de vigilància es mantindrà actiu diàriament fins al 15 de setembre. Assistències i seguretat Tot i que el nombre de rescats ha disminuït, el personal ha hagut d'atendre diverses situacions habituals: Lipotímies: Causades per les altes temperatures i la falta d'hidratació. Incidents físics: S'han detectat nombroses luxacions d'espatlla a causa de cops de mar o activitats recreatives. Picades: Assistències per meduses i peixos aranya en nivells similars a anys anteriors. Imprudències joves: El salt des de les roques continua sent un problema de civisme difícil de corregir entre els adolescents. Recursos i operatiu La Creu Roja desplega un dispositiu humà i tècnic considerable per cobrir el litoral tarragoní: Un equip de prop de 70 socorristes. Tres motos aquàtiques i dues embarcacions pneumàtiques de suport. Una embarcació de 9 metres disponible les 24 hores els 365 dies de l'any. El record del tauró del Miracle En referència a l'incident mediàtic de l'any passat amb un tauró a la platja del Miracle, Castellví defensa l'actuació realitzada i lamenta la manca de prudència de la gent: "Vam tenir més problemes amb la gent que es volia acostar que no pas per la perillositat que portava l'animal." L'expert recorda que en aquells casos la prioritat hauria de ser la seguretat personal i el respecte pel benestar de l'animal ferit, en lloc d'intentar tocar-lo o fotografiar-lo.

  • Nits a Minerva: Propostes Musicals de Petit Format - episode art
    Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
    8'

    Nits a Minerva: Propostes Musicals de Petit Format

    El Cicle Nits a Minerva L'entrevista amb Jordi Romero, coordinador del programa, ens apropa a la proposta cultural del Museu d'Història de Tarragona que té lloc durant el mes d'agost. Aquest cicle, que ja arriba a la seva cinquena edició, se celebra a la zona de les muralles de la ciutat. Proposta Destacada: Intimísimo Café La sessió d'aquesta nit presenta l'espectacle Intimísimo Café, protagonitzat per Pedro Borruezo i Bohemia Camerata. Aquest concert destaca per: La recuperació de cançons de cabarets i cafès cantants de la Barcelona antiga. Un repertori variat que inclou tangos, boleros i havaneres. Una posada en escena íntima amb guitarra i violí. "És una proposta que sorprendrà i acabarà agradant molt per la seva personalitat especial." Filosofia i Programació L'organització (gestionada per l'empresa Rodamons) busca fugir de les programacions comercials d'estiu habituals a Catalunya. Els seus pilars són: Varietat estilística: Des de música celta fins a la fusió de jazz i flamenc del grup Jerez Texas. Format Proper: Concerts per a un públic reduït d'unes 200-250 persones. Accessibilitat: Invitacions gratuïtes que es poden recollir a la Casa Castellarnau. Balanç de les Muralles S'ha tancat amb èxit la setena edició del cicle de música clàssica a les muralles, que va aconseguir completar l'aforament en totes les seves sessions del mes de juliol, oferint des de música barroca fins a formacions de mandolines i guitarres.

  • Diada Castellera de Sant Magí: El retorn del 9 - episode art
    Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
    3h 7min

    Diada Castellera de Sant Magí: El retorn del 9

    Resum de la Jornada Castellera de Sant Magí a Tarragona Retransmissió íntegra de la Diada Castellera de Sant Magí des de la Plaça de les Cols, una jornada històrica que ha tornat a veure castells de nou pisos després de deu anys d'absència en aquesta festivitat. Les Colles i la Competitivitat La jornada ha estat marcada per la rivalitat entre les dues colles grans de la ciutat: • Xiquets de Tarragona: Els grans triomfadors del dia. Han signat una actuació impecable amb el 2 de 8 amb folre, el primer 3 de 9 amb folre descarregat a l'agost de la seva història i han tancat amb el 4 de 8. • Colla Jove Xiquets de Tarragona: La cara amarga de la festa. Han iniciat amb un intent fallit de 4 de 9 amb folre que ha condicionat la resta de la seva actuació, tot i descarregar posteriorment el 3 de 8, el 2 de 8 amb folre i el 4 de 8 en ronda de repetició. Les Colles de 7 • Xiquets del Serrallo: Han completat la seva millor actuació de la temporada amb el 3 de 7, el 4 de 7 amb l'agulla (molt lluitat pel canvi d'enxaneta d'última hora) i el 4 de 7. • Castellers de Sant Pere i Sant Pau: Han ofert la seva millor versió amb el 4 de 7 amb l'agulla, el 4 de 7 i l'estrena inèdita a la ciutat del 3 de 7 amb l'agulla. "Fer el 3 de 9 tan aviat és moltíssim... ens obre les portes a somiar amb fites més altes aquesta temporada." — Geroni Brú, cap de colla dels Xiquets de Tarragona. Factors Tècnics i Incidències • Seguretat: La diada s'ha aturat durant gairebé una hora per la falta d'ambulàncies, ja que les unitats disponibles estaven atenent castellers ferits lleus després de la caiguda de la Jove. • Tècnica Castellera: S'ha debatut sobre la joventut dels troncs actuals, la dificultat de quadrar el folre i el canvi de cicle que sembla consolidar-se a la ciutat. • Ambient: Una plaça plena de gom a gom amb alta presència de turistes i aficionats d'altres comarques castelleres.

  • Presentació del tercer puzle de festes dels Gegantons Negritos - episode art
    Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
    12'

    Presentació del tercer puzle de festes dels Gegantons Negritos

    El Grup de Grallers Els Quatre Garrofers presenta la seva nova edició El grup de grallers tarragoní Els Quatre Garrofers ha llançat la tercera edició del seu projecte de marxandatge festiu: el puzle de les festes. En aquesta ocasió, la imatge està dedicada als populars Gegantons Negritos, un element del seguici molt estimat, especialment per la canalla. Característiques i qualitat del producte Els impulsors del projecte, Jordi Enfadaca i Jordi Magallón, destaquen que la prioritat ha estat sempre oferir un producte de llarga durada i no un material d'un sol ús. Qualitat professional: Fabricat per la prestigiosa casa Educa. Format: Dissenyat per a nens de 3 a 5 anys, consta de 25 peces. Novetat: Enguany la caixa ha canviat de dimensions per motius de fabricació, sent una mica més gran. Distribució i punts de venda El puzle es pot adquirir per un preu de 8 euros a diversos establiments de Tarragona, com el Mercat Central, l'Estand de les Festes i llibreries com Cal Maties, Travé, Trama, La Capona i la botiga Club de Ceps. "Vam anar a buscar els professionals... si agafes el puzle de les festes té la mateixa qualitat que qualsevol altre que puguis trobar en una botiga." Un projecte de col·leccionisme Amb tres edicions ja al carrer (Gegants Moros, l'Àliga i ara els Negritos), la iniciativa s'ha consolidat com un objecte de col·leccionisme. Per fomentar-ho, el grup ofereix promocions especials a l'Estand de les Festes per aquells que vulguin recuperar les edicions anteriors i completar la col·lecció.

  • Presentació del nou puzzle de les festes de Santa Tecla - episode art
    Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
    9'

    Presentació del nou puzzle de les festes de Santa Tecla

    Tercera edició del puzzle de les festes El grup de gralles Quatre Garrofers ha presentat la nova edició del seu projecte estrella per al merchandising de les festes de Santa Tecla: un puzzle de qualitat adreçat especialment als infants de Tarragona. Enguany, el format de la presentació s'ha renovat per fer-lo menys protocol·lari, traslladant l'acte als Jardins de la Casa de la Festa per apropar-se més a les famílies. Qualitat i col·leccionisme Des de l'inici del projecte, l'entitat ha tingut clar que el producte no havia de ser d'un sol ús ni de baixa qualitat. Per aquest motiu, compten amb la producció d'una marca de referència com Educa: El puzzle manté les 25 peces, un format ideal per a nens d'entre 3 i 5 anys. La imatge d'aquesta edició està dedicada als Gegantons (Negritos), elements del seguici popular molt estimats pels més petits. Enguany, la caixa és un xic més gran a causa de canvis en la producció del fabricant, tot i que conserva les mateixes prestacions. "Volíem un projecte que tingués llarga durada i no fos material de propaganda desagraït que es trenqués al moment." Punts de venda i promocions especials El puzzle es pot adquirir per un preu de 8 euros a diversos establiments de la ciutat i punts estratègics de la festa: Establiments col·laboradors: Mercat Central, Cal Maties, llibreries (La Capona, Trama, nàutica), Papereria Travé i la bodega Clap de Ceps. L'Estand de les Festes: Disponible a partir del 9 de setembre. Promoció especial: Per tal de donar sortida a l'estoc d'anys anteriors, s'ha creat una oferta per aconseguir els puzzles dels Gegants Moros i l'Àliga per només 10 euros (els dos conjuntament). Finalment, l'entitat destaca la feina constant que suposa mantenir aquesta col·lecció any rere any, essent una aposta encertada que omple un buit en el material festiu dedicat exclusivament a la canalla petita.

  • Grups convidats a la processó de Sant Magí a Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
    15'

    Grups convidats a la processó de Sant Magí a Tarragona

    La diversitat de la cultura popular catalana a la processó de Sant Magí L'episodi d'avui se centra en la participació de diversos grups de fora de Tarragona convidats a la processó de Sant Magí, el patró de la ciutat. A través d'entrevistes amb els seus responsables, coneixem la història i les peculiaritats de quatre formacions d'arreu de Catalunya que aportaran espectacularitat i tradició a la diada del 19 d'agost. Les entitats participants i la seva singularitat Diablots del Carnaval de Granollers: Creats l'any 1994, representen figures lligades als balls de gitanes i estan encapçalats per l'Abat dels bojos. Destaca el seu vestuari de roba de sac i picarols (escallots). Ball de Galeres de Reus: Una formació recuperada el 2003 basada en dades de 1733 que recrea la batalla de Lepant amb vuit galeres (cristianes i turques) que pesen uns 25 quilos cadascuna. Colla Jove Dolçainès de Tortosa: Grup nascut fa més de 15 anys que aposta per la recuperació de la dolçaina i el tabal. Han introduït el ball de banderats, inspirat en la Festa del Renaixement, amb una gran projecció europea. Hípica de la Cruz de l'Aldea: Aportaran elegància amb cavalls frisons, una raça corpulenta i exclusivament negra provinent dels Països Baixos, coneguts per la seva extrema noblesa. Itinerari i horaris de la festivitat La jornada del 19 d'agost seguirà un programa marcat per la devoció i la tradició: Anada a Processó (18:45h): Inici des de la Plaça de la Font cap al Portal del Carro. Processó principal (19:30h): Recorregut pel nucli antic (Carrer Major, Plaça del Rei, Merceria, etc.). Entrada de Sant Magí (21:00h): Retorn a la capella del Portal del Carro. "És la primera vegada que els Diablots surten de Granollers des de la seva creació l'any 1994."

  • Sant Magí Submarí i la Tasca de la SES a Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
    15'

    Sant Magí Submarí i la Tasca de la SES a Tarragona

    Tradició i Esport Sota el Mar L'entrevista amb Joan Bonfill, president de la Societat d'Exploracions Submarines (SES) de Tarragona, destaca la singularitat de les festes de Sant Magí, especialment la seva vessant marítima. L'entitat, amb més de 50 anys d'història, organitza actes que barregen la devoció religiosa amb l'activitat esportiva familiar. Activitats Destacades de Sant Magí El programa previst per a la diada inclou una vessant molt social i participativa: * Xocolatada popular i concurs de dibuix per als més petits. * Travessia de natació amb maletes. * Processó Submarina: L'acte central on es submergeix una imatge de Sant Magí de plom (35 kg) fins a una cova submarina. * Suport institucional: Enguany l'entitat s'adhereix a la candidatura de Tarragona 2017. Més enllà de la Festa: Recerca i Conservació La SES no només actua durant les festes, sinó que manté una activitat constant durant tot l'any: * El Parc Subaquàtic: Una concessió a l'escullera que rep milers de visitants anuals i serveix per regenerar la flora i fauna marina mitjançant biotops. * L'Altra Costa Daurada: Un nou projecte de recerca per identificar punts estratègics de busseig i fomentar un flux econòmic i turístic sostenible cap al Serrallo. * Èxits Esportius: Destaca la potència de les seccions de hockey subaquàtic i pesca submarina, amb reconeixement a nivell nacional i estatal. "Volem que la gent es sensibilitzi amb el fons marí i entengui la seva repercussió per a la vida de l'ésser humà."

  • Sant Magí Subaquàtic: 51 Anys de Processó Submarina - episode art
    Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
    15'

    Sant Magí Subaquàtic: 51 Anys de Processó Submarina

    Sant Magí i la Tradició Subaquàtica a Tarragona L'entrevista a Joan Bonfill, president de la Societat d'Exploracions Submarines (SES), destaca la celebració de la processó submarina de Sant Magí, una tradició que ja acumula 51 anys d'història. Aquesta activitat és el punt culminant d'un programa festiu familiar que se celebra a la zona del Mar Internum, entre les platges del Miracle i la Rabassada. Activitats Destacades del Programa Actes per a infants: Xocolatada popular a les 9 del matí i concurs de dibuix infantil. Esport i Fe: Travessia de natació amb aletes i la tradicional missa. La Processó: Baixada de la imatge del sant (feta de plom i de 35 kg de pes) fins a una cova submarina, on roman tot l'any. Suport Institucional: Enguany l'entitat s'adhereix formalment a la candidatura de Tarragona 2017 per als Jocs Mediterranis. Més enllà de la Festa: Recerca i Conservació La SES no només se centra en l'aspecte lúdic, sinó que realitza una tasca fonamental per a la ciutat de Tarragona: L'Altra Costa Daurada: Un nou projecte de recerca per identificar els millors punts d'immersió i fomentar un flux econòmic i turístic al voltant del Serrallo. Parc Subaquàtic: Gestió d'una àrea regenerada amb biotops que ha servit com a estudi pioner a l'Estat per a la recuperació de la flora i fauna marina. Èxits Esportius: Destaca l'equip de hoquei subaquàtic (sisens d'Espanya) i els competidors de pesca submarina. "Hem pogut demostrar que la necessitat d'enfonsar un biotop en un punt estratègic és capaç de regenerar la vida marina, tant la flora com la fauna."

  • Sèrie de comiat i subtitulació repetida - episode art
    Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
    9'

    Sèrie de comiat i subtitulació repetida

    Resum de la interacció El contingut consisteix en una successió repetitiva de comiats, seguits per indicacions de subtitulació i llargues pauses o silencis en el text. No s'identifica un diàleg articulat, sinó una estructura monòtona centrada en el tancament. Punts clau del contingut Comiat constant: La frase "Fins demà!" es repeteix de forma contínua durant els primers dos minuts. Subtitulació externa: Apareixen referències a la Société Radio-Canada com a entitat responsable dels subtítols. Absència de diàleg: La resta de la seqüència està marcada per silencis o punts suspensius, indicant una falta de contingut verbal. "Fins demà!" Aquesta expressió marca la totalitat del component parlat de la primera part de l'enregistrament.

  • Entrevista a Sandra Coloma: Sant Magí i festes de Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
    22'

    Entrevista a Sandra Coloma: Sant Magí i festes de Tarragona

    Sant Magí 2008 i el Model de Festes de Tarragona L'entrevista amb la regidora de Cultura i Festes, Sandra Coloma, se centra en el tret de sortida de les festes de Sant Magí. Es destaca que el programa inclou prop de 60 actes i manté un model basat en la descentralització, amb l'objectiu que la festa arribi a tots els barris de la ciutat i no es concentri només a la Part Alta. La Casa de la Festa Un dels punts clau de la gestió actual ha estat l'obertura de la Casa de la Festa, un equipament que acumulava anys de retard: Ha rebut unes 15.000 visites en només dos mesos. Funciona com a espai museològic i centre de difusió dels elements tradicionals (el bestiari, els balls, etc.). S'inicien visites guiades durant Sant Magí. Balanç del Festival d'Estiu i el "Feestiu" La regidora fa una valoració molt positiva del nou format del festival: S'ha apostat per la gratuïtat i els espectacles de carrer per fer la cultura accessible. El festival QS s'ha consolidat en un format d'una setmana dedicat a les músiques del món i la interculturalitat. S'ha observat que el públic prefereix el format de carrer davant dels espectacles de pagament al Camp de Mart. Projectes de Futur i Tardor Cultural De cara als propers mesos, la regidoria treballa en: Centenari del Teatre Metropol: Una programació especial que inclou l'aposta per l'escena alternativa (Escena Metro). Indústria Cultural: Suport a les companyies locals per fomentar la producció pròpia. Centre de Creació Contemporània: Confirmació de l'espai a la Tabacalera (magatzems de 4.000 m²) com a projecte estratègic de referència internacional. "La nostra fita és fer que la gent conegui la festa i la faci seva, perquè en definitiva és la festa de la ciutat." Finalment, es menciona l'homenatge als 25 anys de la Comissió de Festes dels carrers del voltant de l'Ermita de la Brufeganya i la tradicional baixada de l'aigua.

  • Homenatge als 25 anys de la Comissió de Festes de Sant Magí - episode art
    Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
    14'

    Homenatge als 25 anys de la Comissió de Festes de Sant Magí

    Homenatge a tota una vida dedicada a Sant Magí En aquesta edició especial de Tarragona Ràdio, s'entrevista en Miquel Rodríguez, en Jordi Moncosí i en Carles Favà, membres clau de la comissió de festes dels carrers Portal del Carro, Arc de Sant Llorenç i Puig d'en Pallars. L'entrevista posa en valor la trajectòria de 25 anys d'aquest grup de veïns que ha estat el motor de la celebració a l'ermita de Sant Magí. Els orígens i l'evolució de la festa La comissió va néixer l'any 1983 per encàrrec del doctor Pere Batlle. Els convidats recorden com van començar amb una estructura molt senzilla i com han anat professionalitzant la logística: Evolució del subministrament: Van passar de repartir només 100 litres d'aigua en ampolles de plàstic a les actuals 4.000 ampolles de vidre i més de 2.000 càntirs de ceràmica. Innovacions: Van recuperar les plataformes amb canalla vestida de catalans i van instaurar la tradició de la xocolatada. Patrimoni propi: A causa de les dificultats per trobar tractors i remolcs, la comissió va acabar adquirint la seva pròpia carrossa en propietat. El paper fonamental de les dones Els tres entrevistats coincideixen a destacar que el Gruix de la feina recau en les dones de la comissió: "La feina sense les dones no es faria. Elles porten el 70-80% del pes, els homes fem la força física i anem a donar la cara." Aquesta feina inclou l'etiquetatge manual, l'ompliment de les ampolles per als hospitals (com els de Santa Tecla i Joan XXIII) i les llargues jornades de repartiment que comencen a les 4 de la matinada el dia de la festivitat. El futur i el relleu generacional Malgrat la il·lusió per l'homenatge que rebran a la Casa de la Festa, la comissió demana la implicació de voluntaris joves. Tot i que tenen ganes de continuar, admeten el desgast físic i fan una crida per trobar persones a qui ensenyar el funcionament i garantir així el futur de la festa al barri.

  • L'Orquestrina de l'Escola de la Festa al Convit de Sant Magí - episode art
    Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
    7'

    L'Orquestrina de l'Escola de la Festa al Convit de Sant Magí

    El tret de sortida de Sant Magí El passacarrers del Convit s'ha consolidat com l'acte oficial que inaugura les festes de Sant Magí a Tarragona. Enguany, el protagonisme recau en una formació inèdita: l'Orquestrina de l'Escola de la Festa. Aquest grup neix de la col·laboració de músics provinents de tres projectes referents del folk català: Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries: Amb la presència d'Artur Gaya i altres membres. La Carrau: Aportant la sonoritat de l'acordió diatònic i el violí. Sol i Serena / La Criatura Verda: Amb la col·laboració de Francesc Tomàs "Panchito". Una proposta basada en la tradició i la paraula L'essència d'aquest convit és l'ús de l'overç cantat, on la paraula i la improvisació tenen un paper fonamental per convidar la ciutadania a la festa. Els músics han adaptat instruments diversos (guitarra, guitarró baix mexicà, acordió i percussions) per crear un repertori que barreja temes propis amb el pregó tradicional de la festa. La mirada externa sobre la festa L'Artur Gaya destaca que, per als qui venen de fora, l'element més captivador de Sant Magí és el protagonisme de l'aigua. Cita aspectes emblemàtics com: La Baixada de l'Aigua des de la Brufaganya. La importància històrica i miraculosa del Sant. La capacitat de la festa per implicar-se en les tradicions locals, com els pomets de flors i els homenatges a entitats. "Si no t'impliques, no és el mateix. Es tracta d'estudiar les tradicions i el que sent la gent en aquell moment."

  • El Misteri de la Selva: El drama assumpcionista més antic - episode art
    Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
    17'

    El Misteri de la Selva: El drama assumpcionista més antic

    El Misteri de la Selva del Camp: Tradició i Modernitat El Misteri de la Selva es consolida com el drama assumpcionista més antic d'Europa en llengua romànica, datat del segle XIV. Amb gairebé tres dècades de representacions ininterrompudes des de la seva recuperació l'any 1980, aquesta obra és un pilar fonamental de la cultura popular catalana. Punts Clau de la Representació Riquesa lingüística: El text utilitza el català de la segona meitat del segle XIV. Segons Núria Cavallé, el llenguatge reflecteix una frescor única, especialment en els personatges negatius (jueus i dimonis) que s'expressen amb modismes populars. Simbolisme musical i escènic: Els personatges interpretats com a "bons" canten a capella amb músiques dels segles XIII i XIV. Els personatges "dolents" no tenen el privilegi de cantar, ja que el cant s'associa a la divinitat i l'harmonia. L'escenografia és horitzontal, aprofitant tot l'espai de l'església de Sant Andreu Apòstol, organitzat simbòlicament d'Oest (foscor/infern) a Est (llum/paradís). Novetats d'Enguany Aquesta edició incorpora millores tècniques i logístiques per enriquir l'experiència de l'espectador: 1. Renovació de l'il·luminotècnia: Un nou equip de llums que millora els canvis d'escena i l'ambientació de l'infern. 2. Assajos personalitzats: S'ha implementat un sistema d'assaig individual per perfeccionar la veu dels protagonistes. 3. Canvi d'horari: La representació de la vigília (dia 14) s'avança a les 22:00h per facilitar l'assistència. Internacionalització del Misteri L'obra ha transcendit les fronteres de la Selva del Camp, essent representada en llocs tan emblemàtics com: "Hem anat a Montserrat, a Roma (Santa Maria in Trastevere) i l'any passat vam arribar al punt màxim: Jerusalem, a l'Església de la Dormició."

  • Les Contalles de Sant Magí: sisena edició a la plaça de la Pagesia - episode art
    Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
    11'

    Les Contalles de Sant Magí: sisena edició a la plaça de la Pagesia

    Les Contalles de Sant Magí i l'Esbart Santa Tecla L'entrevista amb Jaume Aguas, director de l'Esbart Santa Tecla, se centra en la sisena edició de les Contalles de Sant Magí, una representació escènica que narra la vida i martiri del sant. L'espectacle tindrà lloc aquest divendres a les 10 de la nit i marca, simbolicament, el tret de sortida del cicle festiu a la ciutat de Tarragona. Novetats i Canvi d'Ubicació La principal novetat d'enguany és el canvi d'escenari a la plaça de la Pagesia (prop de l'església de Sant Llorenç). Aquest és el tercer emplaçament de l'obra, buscant un espai més recollit i estable: Origen: L'espectacle es va crear pensant en l'Amfiteatre Romà, un marc que Aguas considera incomparrable però que actualment no està disponible per problemes d'accessibilitat. Evolució: Després de passar per la plaça de les Cols, s'ha optat per la plaça de la Pagesia per aprofitar les graderies i oferir un ambient més íntim per als espectadors. "Reivindiquem des d'aquí que l'espectacle ha de tornar a l'amfiteatre romà, perquè el marc era incomparable i servia per promocionar el patrimoni." Estructura de l'Espectacle Les Contalles es defineixen com una proposta de música, veu i dansa que consta de: Cinc quadres estàtics: Des de l'arribada a la Brufaganya fins al martiri de Sant Magí. El cor grec: Dirigit per Enric Garriga, un grup que narra la història de viva veu mentre els balladors la representen. El contrapàs de l'aigua: Un ball final que simbolitza l'arribada de l'aigua beneïda a Tarragona. Projectes de Futur: El Pas de Titans L'Esbart treballa en una futura trilogia amb un nou projecte anomenat El Pas de Titans. Es tracta d'una creació coreogràfica original que requereix un relleu generacional i més voluntaris per poder-se materialitzar, amb l'objectiu d'iniciar-ne la producció a finals d'any.

  • 50 anys del Concurs de Castells de Sorra a Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
    13'

    50 anys del Concurs de Castells de Sorra a Tarragona

    50è Aniversari del Concurs del Club Maginet L'Anna Mula, presidenta del Club Maginet, presenta la 50a edició de l'històric Concurs de Castells de Sorra de Tarragona, que se celebrarà el proper 15 d'agost a la platja de l'Arrabassada. Aquest esdeveniment, amb més tradició que el mateix club, va ser heretat dels antics organitzadors (Coca-Cola i Correu Català). Detalls sobre el concurs i la sorra Participants i categories: El concurs és individual i es divideix en dues franges d'edat: de 0 a 12 anys (una hora de temps) i de 13 a 99 anys (dues hores). La sorra de Tarragona: Es destaca que la sorra local té poca argila, cosa que dificulta la construcció i obliga els artistes a dominar la proporció d'aigua per evitar que les figures es desfacin. Tècnica i eines: Els participants més experimentats fan ús de pales d'obra, ganivets per als relleus i planifiquen el disseny prèviament, sovint començant per una gran muntanya de sorra de la qual van extraient material. Valoració de les obres El jurat, format pel Club Maginet, aparelladors i representants municipals, valora especialment: L'alçada: Es premia el risc de fer estructures altes com castells i torres. La complexitat: Més enllà de figures clàssiques com sirenes o esfinxs. L'originalitat: Figures efímeres que desapareixen en acabar la jornada. "Com més gran fas la muntanya de sorra, millor pots treballar la figura; l'important és la base." Per commemorar el 50è aniversari, es realitzarà un homenatge al Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics per la seva col·laboració històrica en el jurat.

  • Actualitat Municipal amb Begoña Floría - episode art
    Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
    24'

    Actualitat Municipal amb Begoña Floría

    Polèmica per Tarragona 2017 i el Consens Polític La regidora de l'Ajuntament de Tarragona, Begoña Floría, aborda la controvèrsia sobre la candidatura als Jocs del Mediterrani 2017 i el lideratge de Mario Rigau. Floría lamenta que s'hagi trencat el consens polític per interessos partidistes i defensa la gestió del govern municipal. • Es critica a l'oposició (Convergència i Unió i el Partit Popular) per haver obert una polèmica pública en lloc d'utilitzar els canals institucionals. • S'anuncia una Junta de Portaveus per al dia 20 d'agost amb l'objectiu de recuperar la unitat política. • > "En política, la forma també és el fons. Les coses s'han de fer en el seu espai i de forma responsable." Grans Projectes Urbans i Econòmics Floría repassa l'estat de diverses infraestructures clau per a la ciutat, marcades per la herència de governs anteriors i la crisi econòmica: • Pàrquing Jaume I: Es defineix com el pitjor "forat econòmic" de la ciutat. S'està ultimant una auditoria amb exquisida prudència per prendre decisions definitives. • Fortí de la Reina: El calendari de desmuntatge es manté per al mes de setembre, a càrrec de l'empresa Recoprestauraciones. • Nou Estadi del Nàstic: Les negociacions amb l'empresa constructora continuen obertes a causa de l'impacte de la crisi immobiliària i la manca de tràmits urbanístics previs. Participació i Noves Tecnologies Com a responsable de l'àrea, la regidora destaca iniciatives per apropar l'Ajuntament a la ciutadania: • Club dels Tarraconins: Amb 1.400 socis, aquest club infantil busca generar identitat de ciutat i transversalitat social. Inclourà avantatges com l'autobús gratuït per a escolars i un CD musical per Nadal. • Terracoparty 2017: La tercera edició se celebrarà de l'11 al 13 de setembre, vinculada a Santa Tecla, amb un enfocament més educatiu gràcies a la col·laboració amb la URV. • Estudi de la Part Alta: S'ha iniciat una diagnosi del teixit associatiu del barri per aplicar un futur pla de mobilitat i millora del barri de manera participativa.

  • Negociació pel disseny de la rotonda a la T11 - episode art
    Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
    6'

    Negociació pel disseny de la rotonda a la T11

    Diàleg entre veïns i Govern per les obres de la T11 El president de l'Associació de Veïns de la Floresta, Antoni Peco, ha explicat el resultat de la visita d'obres realitzada conjuntament amb la subdelegada del govern central a Tarragona, Teresa Pallarès. El focus de la trobada és el conflicte generat per la ubicació d'una de les noves rotondes de l'autovia T11. Punts clau de la reunió Proximitat excessiva: Els veïns denuncien que el disseny actual de la rotonda s'apropa massa als habitatges, eliminant una vorera i dificultant el pas dels vianants cap a la passarel·la i el centre comercial. Disposició al pacte: La subdelegada ha mostrat una actitud positiva i s'ha compromès a buscar una solució tècnica en el termini d'una setmana. Alternatives proposades: Es busca desplaçar l'eix de la rotonda cap a una esplanada propera on no hi ha construccions o bé reduir-ne el diàmetre per guanyar espai per a la vorera. Impacte del projecte a Ponent Malgrat la polèmica específica de la Floresta, els veïns celebren la transformació de la T11 en una via urbana: Millora de la connectivitat: Les rotondes facilitaran la unió entre barris com La Floresta, Camp Clar i Torreforta. Seguretat viària: La reducció de velocitat farà la via més amable per als residents. Accés comercial: Es preveu que la futura rotonda de Les Gavarres acabi amb les retencions endèmiques dels caps de setmana. "La carretera ha d'estar al servei dels ciutadans i no pas al contrari; creiem que estem en posició de la raó i el sentit comú." Calendari d'execució Segons ha apuntat Peco, el termini total per a la finalització de totes les rotondes és de tres anys. La previsió és que la rotonda de la Floresta estigui enllestida aquest mateix mes de novembre per continuar posteriorment amb les de Torreforta i el complex comercial.

  • Aquaticòfons: L'Art dels Sons de l'Aigua - episode art
    Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
    26'

    Aquaticòfons: L'Art dels Sons de l'Aigua

    Introducció a l'Exposició d'Art Emergent El podcast ens trasllada a la Casa de la Generalitat a Tarragona, on es presenta la setena mostra d'Art Emergent. L'exposició, d'una gran singularitat, és obra de Guillermo Fernández, enginyer en telecomunicacions que ha unit la seva experiència tècnica amb la sensibilitat artística per explorar els sons de l'aigua. El concepte dels Aquaticòfons Els aquaticòfons són mecanismes creats específicament per aïllar, reproduir i amplificar sons aquàtics concrets que sovint ens passen desapercebuts en la vida quotidiana. L'autor busca reivindicar l'atenció sobre la natura a través d'una experiència estètica i sonora. • Fonaments tècnics: Cada aparell inclou una bomba que recicla l'aigua, micròfons preparats per a la humitat i petits altaveus per donar realç al so. • Disseny: Les peces tenen un acabat minimalista i atemporal, utilitzant materials com l'acer inoxidable, fusta i cuir. Principals Sons Reproduïts L'exposició consta de sis peces (amb la intenció d'ampliar-les a deu) que imiten diferents fenòmens: La galleda que s'omple: Capta el moment precís de la tonalitat canviant mentre l'aigua puja de nivell. El bombolleig: Inspirat en el so relaxant dels aquaris. La barqueta: reprodueix el so de l'aigua vessant-se quan un recipient es desestabilitza. El rierol: Un so suau que convida a la reflexió sobre el silenci i el soroll urbà. La gota d'aigua: Explora la dualitat d'un so que pot ser tant relaxant com desesperant. El pati de pluja: L'aparell més gran, que utilitza una bomba especial per crear una "palmera d'aigua" i imitar la pluja fina. Referents i Futur del Projecte L'autor destaca la seva formació en acústica i control de sorolls com a base per a aquest projecte. També esmenta referents històrics i contemporanis: "Els àrabs ja treballaven l'aspecte acústic de l'aigua als jardins de l'Alhambra i el Generalife, una tradició que s'ha perdut en favor dels aspectes purament visuals." Projectes futurs Fernández també parla del seu proper projecte, Iriscendium, un laboratori per experimentar amb les coloracions iridiscents de les bombolles de sabó, becat per la Generalitat de Catalunya.

  • Projecte Llaios: Teràpia amb gossos per a la gent gran - episode art
    Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
    7'

    Projecte Llaios: Teràpia amb gossos per a la gent gran

    Introducció al Projecte Llaios El programa Quarts de Nou a Tarragona Ràdio presenta el Projecte Llaios, una iniciativa solidària impulsada per l'Alberg d'Animals de les Terres de l'Ebre i finançada pel programa Tu ajudes de Caixa Tarragona. Aquest projecte busca combatre la solitud de les persones grans mitjançant la interacció amb gossos de l'alberg. Objectius i Benefici Mútua La iniciativa es basa en la premissa que existeix un benefici mutu entre els animals i els avis: Per als gossos: Molts d'ells són d'edat avançada i tenen poques possibilitats de ser adoptats. El projecte els permet sortir de les gàbies i rebre afecte. Per a la gent gran: Proporciona companyia, estimulació sensorial i la possibilitat de sentir-se útils cuidant un altre ésser viu. "Aquestes persones grans necessiten estimar i ser estimades; aquest intercanvi pot propiciar un benefici de cara als llaios." Funcionament i Metodologia L'Encarna López, responsable de l'alberg, explica que el projecte es desenvolupa a través de sessions periòdiques en diverses residències (Ulldecona, Amposta i Sant Carles de la Ràpita): Periodicitat: Es realitza una sessió mensual per residència durant el cap de setmana. Activitats: Els avis poden passejar els gossos, pentinar-los o, en el cas de persones amb mobilitat reduïda, simplement tenir cadellets a la falda per acaronar-los. Selecció dels animals: No tots els gossos són aptes. Es seleccionen animals amb un caràcter tranquil, sociable i no agressiu. Control sanitari: Tots els animals passen un estricte control veterinari, estan vacunats, desparasitats i passen per la perruqueria abans de cada visita per garantir la seguretat de les persones. Impacte i Futur Després d'una primera edició amb informes molt favorables per part dels educadors socials, el projecte continua aquest any amb l'objectiu de mantenir l'estímul cognitiu i emocional dels residents, demostrant que la teràpia amb animals és una eina clau per al benestar social.

  • Èxit en la reducció de llistes d'espera dentals a Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
    9'

    Èxit en la reducció de llistes d'espera dentals a Tarragona

    Èxit del nou model de gestió bucodental L'entrevista amb el doctor Ramiro Soler, director de la Unitat de Salut Bucodental de l'Atenció Primària al Camp de Tarragona, detalla com un projecte conjunt entre l'Institut Català de la Salut (ICS) i l'Hospital Joan XXIII ha aconseguit reduir dràsticament la llista d'espera per a la cirurgia de cordals (caixals del seny), passant de prop de dos anys a una espera mitjana de només tres mesos. Estratègies de descentralització La clau de l'èxit ha estat un canvi de model basat en la descentralització i la gestió eficient dels recursos: Atenció Primària: S'ha creat una unitat quirúrgica que assumeix la majoria de les intervencions, evitant que els casos de complexitat mitjana hagin d'anar a l'hospital. Formació Especialitzada: Un cirurgià maxilofacial ha format fins a set professionals per realitzar aquestes intervencions a Reus i Tortosa. Sinergia Hospitalària: Els especialistes de l'hospital es desplacen als centres de salut per operar, optimitzant els quiròfans per a casos d'alta complexitat. Tipologia de la patologia El doctor explica que els caixals del seny causen freqüentment inflamacions i dolor degut a la erupció o la manca d'espai: "Arriba un moment que el tractament farmacològic és innecessari i s'ha d'optar pel tractament quirúrgic." Prevenció i estil de vida Finalment, es destaca que l'increment de l'activitat ha estat notable, passant de 700 a més de 1.500 intervencions anuals. Tot i el reforç del sistema, el doctor recorda que la salut bucodental depèn fonamentalment dels hàbits de vida saludables i la prevenció personal.

  • La Transició a Tarragona: Dels Comitès a la Democràcia - episode art
    Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
    8'

    La Transició a Tarragona: Dels Comitès a la Democràcia

    La Transició als Ajuntaments i la Memòria Política Aquest fragment presenta una reflexió coral sobre el procés de transició democràtica en l'àmbit local, centrant-se en l'experiència dels primers regidors a Tarragona. El debat s'estructura al voltant de la legitimitat de les institucions i l'herència política familiar. Els Comitès de Transició i l'Oposició Es destaca un buit documental sobre els comitès paritaris que es van formar entre les corporacions franquistes caducades i els nous candidats democràtics. Tot i que algun intent de relació entre els regidors del règim i l'oposició no va arribar a quallar oficialment, es confirma l'existència de reunions per gestionar els problemes pendents abans de les eleccions. La Vocació versus l'Experiència de Govern Un dels punts centrals del debat és la distinció entre ser polític per convicció i tenir experiència en la gestió pública: * Molts dels nous regidors ja eren polítics antirrègim amb una forta base ideològica. * Es reconeix l'absència d'experiència prèvia de govern a causa de la dictadura. * S'emfatitza l'herència familiar com a motor: molts eren descendents de regidors de l'etapa republicana de 1931 i 1936. L'Emoció de la Primera Constitució Els interlocutors descriuen el dia de la constitució de l'ajuntament com un moment d'extraordinària il·lusió i responsabilitat: * La sensació de proximitat amb el votant és un tret distintiu de les municipals. * Es recorden els primers discursos i la necessitat de consultar manuals com el Manual del Concejal per aprendre el funcionament institucional. "Jo mateix m'estranyo que haguéssim pogut dir paraules tan boniques tots."

  • Homenatge a Josep Anton Baixeres a Tarragona Ràdio - episode art
    Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
    7'

    Homenatge a Josep Anton Baixeres a Tarragona Ràdio

    Recordant la figura de Josep Anton Baixeres Tarragona Ràdio dedica un espai especial a la memòria de Josep Anton Baixeres, traspassat recentment. La seva trajectòria destaca per una intensa activitat en els àmbits jurídic, polític i cultural, sent clau per a la ciutat de Tarragona durant la Transició. Una vida dedicada a la cultura i les lletres La regidora de Patrimoni, Rosa Rossell, recorda la vessant més humana i intel·lectual de Baixeres, destacant punts clau de la seva carrera: Representació internacional: Va ser, juntament amb Olga Xirinacs, el representant de les lletres tarragonines a la Fira del Llibre de Frankfurt el 2007. Activisme cultural: Fundador d'Òmnium Cultural al Tarragonès i impulsor de la mítica Llibreria de la Rambla. Coneixement i traducció: Gran coneixedor de la cultura alemanya, va traduir autors com Goethe i col·laborava generosament en projectes teatrals. "Era una persona que tenia aquesta manera de regalar el coneixement; ens feia tirar endavant a tots." Compromís polític i ciutadà Durant l'entrevista es posa en relleu el seu paper fonamental en la construcció de la democràcia local: Va ser senador i regidor pel PSUC en el primer ajuntament democràtic de la ciutat. Definit com un "tarragoní de soca-rel", Rossell enfatitza que Baixeres buscava "treure les teranyines" de la societat de l'època i apostava per la modernització de Tarragona. Es destaca la seva capacitat per aportar estabilitat i la seva proximitat humana en temps polítics convulsos. El programa conclou amb la recuperació d'un fragment històric de l'any 2004 on Baixeres debatia amb l'exalcalde Josep Maria Recasens sobre la Transició.