Tots els episodis · 2008

2594 episodis disponibles

episodis

793-816 de 2594

Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
17'
Incompliment de l'Estatut i negociació del finançament
Anàlisi del bloqueig en el finançament de Catalunya L'entrevista amb Jordi Jané, diputat de Convergència i Unió (CiU), se centra en la superació de la data límit del 9 d'agost fixada per l'Estatut per assolir un nou acord de finançament amb el govern central, sense que aquest s'hagi produït. Punts clau de la negociació Incompliment legal: Jané qualifica de "greu" que no s'hagi respectat el termini d'una llei orgànica refrendada pel poble. Front comú català: Es destaca la necessitat d'una unitat d'actuació entre totes les forces polítiques catalanes (PSC, ERC, ICV i CiU) per plantar-se davant l'Estat. Bilateralitat vs. Multilateralitat: El diputat rebutja el model cafè per a tothom del govern espanyol, defensant que l'Estatut exigeix una negociació bilateral. Necessitats socials: El finançament es vincula directament a la millora de serveis com la sanitat (Hospital Joan XXIII), l'atur i l'educació. Estratègia política i pressupostos Jané proposa utilitzar el vot dels 25 diputats del PSC i la resta de forces catalanes a Madrid per bloquejar els Pressupostos Generals de l'Estat del 2009 si no hi ha un acord satisfactori. "No podem permetre que pensin: fem el que fem amb els catalans, ells ens acabaran votant igualment els pressupostos." Inversions i traspassos pendents L'entrevista també repassa altres greuges en l'àmbit territorial de Tarragona: * El retard en el traspàs de l'Aeroport de Reus. * La manca d'inversió en el Corredor del Mediterrani i l'alta velocitat cap al sud. * L'incompliment de les dates per al traspàs de Rodalies.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
8'
Suspensió del viatge de la Clàudia per ordres de Fiscalia
Suspensió de la iniciativa i intervenció policial En Jaume Fornós, pare de la Clàudia (una jove de 12 anys), explica a Tarragona Ràdio la decisió de suspendre el viatge que havien planejat amb un cotxe d'autoescola. La iniciativa s'ha aturat després de la intervenció dels Mossos d'Esquadra, qui han obert diligències informatives seguint instruccions de la Fiscalia. Els motius de la paralització Segons relata en Jaume, les autoritats han plantejat dues línies d'acusació que la família considera injustes: Seguretat viària: Qüestionen la seguretat de permetre que una menor condueixi, malgrat que el pare és professor i anaven en un vehicle amb doble comandament. Àmbit penal i familiar: S'ha obert una línia d'investigació per presumptes coaccions o ús malintencionat de la filla per interès mediàtic o de lucre. "És tan infundat que no té cap sentit... em dol molt que qüestionin el meu paper com a pare." Conseqüències i estat anímic En Jaume destaca que, tot i haver-se assessorat prèviament per complir amb la legalitat, han decidit no lluitar contra l'administració per evitar conflictes majors. Aspectes legals: Els advocats de la família confirmen que, en haver aturat l'activitat, no s'hauria de derivar cap sanció penal. Impacte emocional: La Clàudia està molt afectada i trista per no haver pogut dur a terme un projecte que l'entusiasmava personalment. Difamació: La família estudia accions legals davant el que consideren atacs i informacions incorrectes abocades als mitjans sobre la seva conducta.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
42'
Programació i balanç final del Festival Fa Estiu a Tarragona
Balanç i Propostes Culturals al Carrer L'episodi se centra en la recta final del festival Fa Estiu a Tarragona. Joan Pasqual realitza una valoració molt positiva de l'aposta per portar la cultura a les places i barris de la ciutat, destacant el bon acolliment del públic i la voluntat de l'equip de govern d'utilitzar tota la ciutat com un escenari. La Maleta Portàtil: Literatura i Narració L'actor Albert Coromines presenta l'espectacle A peu de pàgina, una proposta de narració per a adults que combina: • Un recorregut per set autors catalans del segle XX, des de Pere Coromines fins a Maria Barbal. • L'ús de la paraula ben dita com a eina d'emoció i connexió amb la memòria col·lectiva. • Una posada en escena minimalista on tota la màgia i el vestuari surten d'una única maleta física. Circ Internacional i Cinema Mut El festival aposta pel Nou Circ Acrobàtic de Xangai, que actuarà al Camp de Mar. Es destaca la seva formació tècnica excepcional i el seu reconeixement mundial. D'altra banda, es presenta un espectacle de cinema mut amb música en directe: • Projecció de L'heroi del riu de Buster Keaton. • Acompanyament musical original amb piano i clarinet, compost per Carles Robert. "El boca-orella és de les coses que més ha donat a la cultura popular d'aquest país." Paco en la Luna: Música i Tragicomèdia L'artista Paco en la Luna clou l'entrevista parlant del seu estil de cantautor satíric i de la seva propera actuació als Jardins del Camp de Mar. Explica la seva visió de la creació musical a partir de l'observació de la realitat i interpreta en directe dues cançons, combinant humor i reflexió sobre la quotidianitat.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
8'
Seguretat viària i sinistralitat en tractors
Seguretat al camp: Una prioritat urgent L'entrevista amb el sergent dels Mossos d'Esquadra, Josep València, posa el focus en l'elevada sinistralitat dels vehicles agraris a Catalunya. Durant l'any actual, s'han registrat dades alarmants que han motivat l'inici de la campanya "No et perdis pel camí", una iniciativa conjunta entre els Mossos, el Servei Català de Trànsit i la Fundació Lluís Nomen (Unió de Pagesos). Factors de risc principals Segons el sergent, el tractor és considerat el vehicle amb motor més perillós del món a causa de diversos factors combinats: * Envelliment del parc mòbil: Molts tractors no disposen de mesures de protecció passiva essencials com arcs d'antibolcatge o cabines de seguretat. * Perfil del conductor: L'edat avançada dels pagesos i les jornades laborals excessivament llargues augmenten el risc d'accidents per fatiga o pèrdua de facultats. * Convivència a la via: Existeixen tensions i manques de respecte en la distància de seguretat entre els turismes i els vehicles especials en vies no sempre adaptades. Invertir en seguretat és guanyar productivitat Un dels punts clau de les xerrades informatives, com la realitzada a Riudoms, és canviar la mentalitat del sector sobre la seguretat: "Invertir en seguretat és invertir en productivitat. Una persona que té un accident o està de baixa és una persona que no produeix." L'objectiu final d'aquestes accions de sensibilització i formació és reduir la xifra de víctimes i avançar cap al punt zero d'accidents en l'àmbit agrari.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
19'
L'enoturisme i la producció integrada a Vinya Janin
Vinya Janin: Tradició i innovació a Rodonyà En aquesta entrevista a Tarragona Ràdio, Josep Maria Saumell, responsable del celler familiar Vinya Janin, ens ofereix una visió profunda sobre l'estat actual de la viticultura a la zona de l'Alt Camp i la seva aposta per un model de negoci diversificat. Diferenciació a través de la producció integrada Un dels punts clau de Vinya Janin és el seu compromís amb la qualitat i el medi ambient: Són pioners a Catalunya en l'ús de raïm de producció integrada, un sistema que, de manera similar a l'ecològic, segueix normes estrictes i controls per minimitzar l'ús de productes químics. Saumell destaca el valor de ser productors, elaboradors i embotelladors a la pròpia propietat, un segell de garantia que, segons lamenta, a França està molt més valorat que aquí. L'enoturisme com a eina de futur Davant la crisi del món rural, el celler ha optat per obrir les seves portes al públic per oferir una experiència que va més enllà del tast: Proposen activitats com passejades per les vinyes a cavall, en bicicleta o fins i tot en bugui. L'objectiu és oferir un espai de distracció on la gent pugui conèixer el cep de prop i gaudir del paisatge, un interès que es nota especialment en el turista de fora. Saumell adverteix sobre el perill de degradació del territori si no es fa rendible la vida al camp: "Si el viticultor no es guanya bé la vida, el món rural s'acaba destruint i degradant; hem de ser conscients que cal preservar el territori." Característiques dels vins Janin El celler va ser dels primers a introduir varietats franceses com el Cabernet Sauvignon i el Merlot a la zona, coincidint amb el naixement de la filla del propietari, que dóna nom a la marca. Entre la seva oferta destaquen: Blancs: Un Xarel·lo 100% varietal, concebut com a vi tranquil. Rosats: Elaborats amb Merlot, buscant un perfil modern i agradable. Negres: Des de vins joves fins a reserves amb 12 mesos de criança en bóta de roure, prioritzant sempre que siguin vins amables i fàcils de beure.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
29'
Entrevista a José Cosano: Gestió Esportiva i Actualitat a Tarragona
Política i Candidatura dels Jocs del Mediterrani L'entrevista comença abordant la polèmica política sorgida al voltant de la candidatura de Tarragona per als Jocs del Mediterrani 2017. José Cosano, regidor d'Esports, treu ferro a la sortida provisional del Consistori de forces com CiU i el PP, qualificant-ho de "rabieta" i apel·lant a la responsabilitat política. Gestió Executiva i Empresa Municipal • El regidor nega rotundament qualsevol intenció de canviar la cúpula de l'executiva. • Aclareix que la nova empresa municipal no està destinada als Jocs, sinó a gestionar serveis interns del Patronat Municipal d'Esports. Infraestructures: El Nou Estadi del Nàstic Un dels temes centrals és l'estat de les obres del nou camp del Nàstic i la relació amb l'empresa constructora PAI. • L'Ajuntament podria aplicar una sanció d'uns 3 milions d'euros si l'empresa incompleix el contracte. • Es planteja recuperar el projecte original (sense coberta total) per viabilitat financera. • Si PAI no pot continuar, es convocarà un nou concurs públic immediatament. Suport als Clubs i Polèmica de les Piscines Es discuteix el finançament de clubs com el CV Sant Pere i Sant Pau, el CBT i l'ADT. • El regidor proposa un conveni de 10 anys per al club de voleibol per sanejar el seu deute. • Sobre les piscines municipals, Cosano defensa l'ajust de tarifes (un increment real de pocs cèntims al mes) a canvi d'una millora substancial dels serveis (saunes, jacuzzis i activitats dirigides). Projectes de Futur i Jocs Olímpics L'entrevista clou amb un repàs a les millores en instal·lacions als barris: • Cobertura de la piscina de Sant Salvador i del velòdrom. • Nous vestuaris en camps de futbol com el de Torreforta o Bonavista. • Suport a l'atleta Natàlia Rodríguez en la seva participació als Jocs Olímpics de Pequín. "Entrar a la final seria un somni per a tots nosaltres, tenint en compte d'on ve la Natàlia."
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
19'
Submarinisme a Tarragona: El Club Ofí de Camp Clar
Exploració del món subaquàtic amb el Club Ofí En aquesta entrevista a Tarragona Ràdio, Vicenç Vázquez, responsable del Club Ofí de Camp Clar, ens apropa al món del submarinisme. El que va començar com un grup d'amics fa quatre anys s'ha convertit en una associació de 55 socis que organitza sortides, cursos i batejos de mar. Formació i Seguretat El club destaca pel seu enfocament personalitzat, arribant a oferir classes teòriques a domicili. Punts clau de la formació: El bateig de mar: Una experiència inicial on l'alumne només s'ha de preocupar de gaudir, acompanyat sempre d'un instructor i a una profunditat màxima de 3 a 4 metres. Cursos oficials: Inclouen entre 6 i 8 hores de teòrica i pràctiques en piscina abans de passar al mar per aprendre el control total de l'equip. Edat legal: Actualment, la normativa permet començar a partir dels 8 anys (amb limitacions de profunditat). Seguretat: Es recorda que la unitat bàsica de busseig és el binomi; mai s'ha de baixar sol. Experiències sota l'aigua L'activitat ofereix una sensació de gravetat zero i la possibilitat de descobrir paisatges únics: Rutes arqueològiques: Sortides per veure vaixells i submarins de la Segona Guerra Mundial a Marsella. Destinacions internacionals: Viatges al Mar Roig, les Maldives i punts nacionals com la Costa Brava o Menorca. Ecologia: El responsable lamenta la brutícia a la costa de Tarragona i proposa jornades de neteja del fons marí. "És un món ple de colors, una sensació d'ingravidesa que sembla que estiguis volant. És una cosa màgica que et cautiva." Consell Pràctic Com a truc per evitar que les ulleres s'entelin (bao), en Vicenç recomana cremar amb molta cura el greix del vidre nou amb un encenedor, o utilitzar la saliva abans de la immersió.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
16'
25 anys d'energia eòlica a Catalunya: L'exposició 'La força del vent'
Evolució i futur de l'energia eòlica a Catalunya L'exposició "La força del vent", ubicada a l'Antiga Audiència de Tarragona, commemora els 25 anys d'energia eòlica a Catalunya. A través d'una entrevista amb Víctor Cusí, portaveu d'Eolicat, es repassa la trajectòria d'aquest sector des de la primera prova pilot fins a la tecnologia d'avantguarda actual. Dades clau del sector Origen: El primer aerogenerador es va instal·lar a Vilopriu l'any 1984, amb una potència de només 15 kW. Actualitat: S'acaba d'inaugurar una màquina de 3 MW (3.000 kW), el que demostra el salt tecnològic realitzat. Ubicació estratègica: Les comarques del Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre concentren la majoria de parcs a causa de les excel·lents condicions de vent i la capacitat de la xarxa elèctrica. Funcionament i beneficis Segons Cusí, el sistema és net i directe: converteix l'energia cinètica del vent en energia elèctrica sense residus. "L'energia eòlica es visualitza per les màquines, però no genera cap mena de residu ni impacte contaminant sobre el territori." Impacte Socioeconòmic: Generació de llocs de treball: Tant en la construcció com en el manteniment posterior durant els 25 anys de vida útil dels parcs. Rendes per al món rural: Ingressos directes per als propietaris dels terrenys on s'ubiquen les torres. Valor afegit: Catalunya és pionera en enginyeria i fabricació de tecnologia eòlica, exportant a països com els EUA, l'Índia o la Xina. El potencial de futur Tot i que Catalunya ocupa actualment la novena posició en producció dins de l'Estat Espanyol (superada per regions com Castella-la Manxa), hi ha una cinquantena de projectes en fase de tramitació o execució. L'objectiu és aprofitar la tecnologia més moderna per recuperar el lideratge energètic.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
17'
Circo: Assessoria i Esbarjo Gastronòmic al Port de Tarragona
Circo: Un nou paradigma en la gestió i gaudi culinari Josep Maria Moreno, soci de Circo, ens presenta un concepte innovador que combina l'assessoria professional per a restaurants amb un espai de difusió gastronòmica per a tots els públics ubicat al Port Tàrraco. L'empresa busca elevar la qualitat del sector no només a través del menjar, sinó de tot l'entorn que l'envolta. L'Assessoria Gastronòmica professional L'empresa ofereix un servei integral que va molt més enllà de la gestió fiscal tradicional, centrant-se en l'optimització real de la cuina i el negoci: Reaprofitament de matèries primeres: Tècniques per reduir mermes, com transformar pells de tomàquet en cruixents o espines en caldos educant al personal d'hotels i restaurants. Projectes "claus en mà": Des d'estudis de mercat per verificar la viabilitat d'una idea fins a l'obertura final del local. Gestió integral: Organització de personal, configuració de cartes de vins i compres d'infraestructura. L'Esbarjo Gastronòmic: Un espai per a la ciutat El local de Circo a Tarragona es defineix com un espai polivalent amb vistes privilegiades al mar on es prioritza la relació qualitat-preu: Cursos i Tallers: Formació en cuina i cates de vins per a afeccionats, amb horaris adaptables. Botiga Delicatessen: Selecció de productes exclusius com whisky japonès, aiguardents suïssos i productes de marca pròpia com el cafè Nicarau o el vi Mocado (DO Montsant). Experiències a mida: Possibilitat de cuinar amb amics sota la supervisió d'un professional a la seva cuina de vistes panoràmiques. "L'esbarjo gastronòmic és aquell moment on perds la noció del temps i gaudeixes del menjar, tal com quan eres petit i sorties a l'hora del pati." Filosofia de proximitat i qualitat En Josep Maria destaca que la bona cuina no ha de ser elitista ni caríssima. Recomana productes de temporada com el bonítol pel seu baix cost i gran valor nutricional, insistint que l'objectiu de Circo és que qualsevol persona amb curiositat pugui gaudir del menjar i del beure sense necessitat d'un gran poder adquisitiu.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
8'
Control del mildiu a les vinyes de Tarragona
L'afectació del mildiu a la vinya catalana L'episodi analitza la presència del mildiu, un fong típic de la vinya, que ha generat certa preocupació al Camp de Tarragona i altres punts de Catalunya. Segons Gonzalo Barrios, tècnic del Departament d'Agricultura, tot i que la incidència és superior a la d'anys anteriors, la situació està controlada. Factors que n'han afavorit la propagació El desenvolupament d'aquest fong s'ha vist potenciat per unes condicions meteorològiques excepcionals que no es veien des de fa 20 anys: Primavera plujosa: Després d'un hivern sec, el període de floració (maig-juny) va registrar pluges constants. Humitat elevada: Es van produir fins a cinc episodis de pluges contaminants (més de 10 litres per metre quadrat). Falta d'hàbit: Després d'anys de sequera, alguns viticultors havien perdut el costum de realitzar tractaments preventius contra aquest fong. Estratègies de tractament i prevenció L'expert subratlla que la clau de l'èxit resideix en l'ús de productes adequats en els moments crítics: Productes sistèmics: Són recomanables perquè penetren a la planta en poques hores i no es perden amb la pluja. Productes de contacte: Menys efectius en anys plujosos, ja que l'aigua els arrossega i deixa la vinya desprotegida. Models matemàtics: El Departament utilitza estacions d'avisos per alertar els agricultors sobre el moment precís per actuar. Impacte real en la collita Malgrat l'alarma mediàtica, les conclusions sobre la campanya són optimistes: "No hi haurà cap merma ni de quantitat ni de qualitat, excepte en alguna finca molt puntual." Es recorda que el 99% de les vinyes es troben en bon estat sanitari i que la qualitat del raïm per a la verema no es veurà compromesa.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
12'
Crisi i protestes del sector agrari català
Crisi al sector primari: Reivindicacions i mobilitzacions L'entrevista amb Josep Maria Coll, coordinador territorial d'Unió de Pagesos, desgrana els motius de la jornada de protesta convocada pel sector agrari. La situació crítica es fonamenta en un desequilibri insostenible entre els costos de producció i els preus de venda. Factors clau de la crisi Augment desmesurat dels costos: L'increment del preu del petroli ha arrossegat el cost dels adobs, els productes fitosanitaris i les tarifes elèctriques. Preus de venda insuficients: Molts productors es veuen obligats a vendre per sota del preu de cost, sota la pressió de les grans superfícies i multinacionals. Dependència exterior: Les crisis de transport han demostrat que el producte de proximitat arriba al ciutadà, mentre que les grans superfícies depenen de productes que vénen de l'altra punta del món. Crítiques a l'administració i solucions proposades "No s'han cregut mai que el sector agrari català podria ser potent i pioner; ha mancat suport i enginy." El sindicat critica durament tant la Generalitat de Catalunya com el Govern de l'Estat per la falta de polítiques agràries reals. Entre les demandes concretes destaquen: Establiment d'un gasoil professional. Rebaixa de l'IVA a un tipus reduït del 7%. Més inversió en la promoció de productes catalans per equiparar-se a altres regions com Andalusia. Un Pacte Nacional per l'Aigua que no s'oblidi quan les pluges alleugen momentàniament la sequera. Perspectives de la temporada Tot i les dificultats econòmiques, la meteorologia d'enguany ha afavorit determinats cultius, amb una verema que promet bona qualitat gràcies a les pluges primaverals. No obstant això, el sentiment d'incertesa persisteix fins que el producte no està venut i cobrat, ja que l'especulació continua sent la major amenaça per a la viabilitat de les explotacions i les cooperatives.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
15'
25 anys del Ball de Diables de Tarragona
Celebració del 25è aniversari del Ball de Diables L'episodi commemora el quart de segle de la recuperació d'una de les entitats més emblemàtiques del seguici popular de Tarragona. Javier Felip, actual president, i Josep Maria Macías, membre fundador, repassen els orígens i l'evolució d'aquest grup que va renéixer el 1983-1984 gràcies a la inquietud d'un grup de joves estudiants de l'institut Pons d'Icar i membres de la Colla Joves Xiquets de Tarragona. Orígens i evolució històrica Inicis (1983-1984): Els fundadors recorden com la ciutat pràcticament desconeixia l'existència històrica dels diables. Van rebre suport de figures com l'artista Toni Torrell, que va pintar els vestits, i les mares, que els van cosir. Recerca i tradició: Per definir el seu estil, van viatjar al Penedès (Vilafranca, El Vendrell, L'Arbós) per aprendre dels models tradicionals que havien perviscut. Transgressió i sàtira: Des del primer moment, l'entitat es va definir per la seva voluntat de ser transgressora a través del foc i, especialment, dels parlaments satírics. Activisme i creixement de l'entitat L'entitat ha demostrat ser una de les més actives de la ciutat, impulsant diversos projectes: L'Àliga de Tarragona: Recuperada fa anys per demostrar que podien aportar valor festiu sense necessitat de foc. L'Àliga Petita i el Ball de Diables infantil: Iniciatives per garantir el relleu generacional dins el Seguici Petit. Els Parlaments: Una tradició de crítica social que apunta a polítics i institucions, sempre intentant mantenir l'equilibri entre la mofa i el respecte, tot i les polèmiques puntuals. "Vam triar l'Àliga específicament perquè no portava foc, per demostrar que podíem aportar esperit festiu sense dependre només de la pirotècnia." Acte de celebració: El retorn dels veterans Per celebrar l'aniversari, s'ha organitzat una sortida especial que commemora el primer assaig de 1984: Es reuniran uns 76 vestits, incloent veterans que tornaran a tirar carretilles molts anys després. L'acte inclou una actuació de la Colla Jove i una cercavila pels carrers del Cos del Bou, la Nau i la Baixada de la Peixateria.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
15'
La nova Ruta Modernista de Tarragona: Guia i Itineraris
Presentació de la nova proposta turística a Tarragona El Patronat Municipal de Turisme ha llançat una nova guia i ruta dedicada al modernisme, que se suma a les ja existents rutes romana i medieval. Aquesta iniciativa busca diversificar l'oferta de la ciutat i mostrar un patrimoni que sovint queda a l'ombra del passat romà. Detalls de la Guia i el Patrimoni L'autora de la guia, Anna Isabel Serra, destaca que el modernisme tarragoní és reflex d'una societat portuària i una burgesia conservadora de principis del segle XX. Les característiques principals són: * Un estil més reposat i delicat, menys exuberant que el de Barcelona. * La presència de grans arquitectes com Antoni Gaudí, Josep Maria Jujol i Lluís Domènech i Montaner. * La inclusió de 25 obres rellevants per tota la ciutat. Obres Emblemàtiques "Tarragona disposa d'una de les poques obres d'Antoni Gaudí a les comarques tarragonines: l'altar del santuari del Sagrat Cor." Entre els punts més destacats de l'itinerari trobem: 1. Teatre Metropol: L'obra paradigmàtica de Josep Maria Jujol. 2. Santuari del Sagrat Cor: Obra primerenca de Gaudí. 3. Casa Ximenis i el cambril dels pares carmelites. 4. L'església de Sant Llorenç (Gremi de Pagesos). Serveis i Visites Guiades La gerent del Patronat, Montse Pasqual, ha confirmat que s'ofereixen visites programades (el 15 d'agost i l'11 de setembre) amb un cost de 4 euros. També s'ha inaugurat una nova oficina de turisme a la Rambla Nova amb horaris amplis per atendre el creixent nombre de visitants. Finalment, es recorda l'existència de la Tarragona Card, una targeta que inclou el transport públic, l'entrada a museus i la gratuïtat en aquestes visites guiades.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
11'
Prevenció i consells davant l'onada de calor a Catalunya
Prevenció davant les altes temperatures L'episodi se centra en el pla d'actuació de la Generalitat de Catalunya per prevenir els efectes de les onades de calor. Geroni Ferrer, tècnic del Departament de Salut, subratlla que, tot i ser un fenomen estiuenc normal, cal aplicar el sentit comú per evitar riscos innecessaris. Col·lectius vulnerables i precaucions Les recomanacions s'adrecen especialment a aquelles persones amb major risc: * Gent gran i nadons: Tenen menys sensibilitat a la set i poden deshidratar-se ràpidament. * Malalts crònics: Persones amb diabetis, hipertensió o obesitat. * Treballadors a l'aire lliure: Com el sector de la construcció, que s'exposen directament al sol. "El sentit comú de vegades no és tan comú; és vital beure aigua sense esperar a tenir set." Consells pràctics per al dia a dia Hidratació constant: Beure aigua fresca (no gelada) cada 20-25 minuts. L'aigua massa freda calma la set abans d'hora, provocant que beguem menys del necessari. Evitar les hores centrals: No exposar-se al sol ni fer esport intens entre la una i les cinc de la tarda. Alimentació lleugera: Prioritzar amanides, fruita fresca i verdura. Alcohol: Limitar el seu consum, ja que no substitueix la hidratació necessària. El perill del cop de calor Es diferencia una molèstia lleu d'un cop de calor, que és una situació greu on el cos no pot eliminar la suor i supera els 40 graus. Els símptomes inclouen desorientació, pell seca i vermella, i pols ràpid. En aquest cas, cal avisar immediatament els serveis d'urgències.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
21'
Gestió mediambiental i sostenibilitat a Tarragona
Gestió de plagues i biodiversitat urbana La tinent d'alcalde Carme Crespo detalla les actuacions de l'Ajuntament de Tarragona per fer front a la plaga de mosquits al riu Francolí, intensificada per les pluges recents. S'està utilitzant un larbicida ecològic (bacillus trungensis) per garantir la seguretat de les persones i animals. Recuperació d'espècies: Es treballa en la sanitat dels xipresos afectats per l'excés d'aigua. Conveni amb l'Associació Aurora: Projecte per restaurar el bosc de ribera a la desembocadura del riu Gaià amb espècies autòctones com l'om i el tamariu. Estat de les platges i serveis Les 11 platges de la ciutat mantenen una qualitat d'aigua excel·lent segons l'ACA. Es preveu una millora visual i estètica a mig termini que inclou: Unificació paisatgística dels xiringuitos. Renovació dels sistemes sanitaris i mòduls de la Creu Roja. Manteniment de les banderes blaves mitjançant la millora de serveis. Planificació estratègica i canvi climàtic L'Ajuntament impulsa l'Agenda 21 amb la presentació de 8 itineraris (urbans i periurbans) per donar a conèixer el patrimoni natural als ciutadans. A més, es posa en marxa un nou pla de residus amb el desplegament de contenidors soterrats a barris com Sant Pere i Sant Pau. "El gener signarem un pacte d'alcaldes europeus pel canvi climàtic per aplicar polítiques reals d'eficiència energètica i control de mobilitat." Finalment, s'ha destacat la incorporació de Tarragona a l'Observatori de Salut i Medi Ambient per realitzar un seguiment exhaustiu de la qualitat de l'aire.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
15'
Memòria de la lluita antinuclear a Catalunya
L'activisme i el rigor a la crònica periodística L'entrevista amb l'escriptor i periodista Javier García explora la seva trajectòria com a activista i cronista dels moviments socials. García defensa que el periodisme no ha de ser una eina freda i prefabricada, sinó que ha de lligar la honestedat personal amb la subjectivitat pròpia de l'ésser humà per poder transformar la realitat. "L'objectivitat d'enviar una cosa vista des de fora pot semblar una cosa, però quan comences a analitzar veus molts factors que són propis del subjecte humà." La invasió nuclear dels anys 70 El llibre presentat documenta l'arribada de la tecnologia nuclear a Catalunya durant el tardofranquisme i la Transició. Els punts clau d'aquesta època inclouen: Desconeixement general: La població i els periodistes locals no tenien informació sobre els riscos de l'energia nuclear. Promeses de riquesa: Es va "vendre" el projecte als ajuntaments com una font de llocs de treball i salaris alts en zones agrícoles en crisi. Dependència hídrica: La ubicació de les centrals a la riba de l'Ebre i la costa va ser una decisió purament tècnica per la necessitat de refrigeració. La politització dels moviments de base García reflexiona sobre com les lluites socials dels anys 70 (antinuclears, dret a l'avortament, divorci) van ser absorbides pels partits polítics professionals a partir dels anys 80. Aquesta institucionalització va provocar que la societat civil de base perdés el seu espai i protagonisme, quedant fora del "pastís parlamentari". Riscos i realitat actual Finalment, l'autor vincula les advertències dels científics pioners com Mario Gaviria o Pedro Costa Morata amb els incidents actuals a les centrals d'Ascó i Vandellòs, afirmant que el model energètic actual és com "ballar sobre un polvorí".
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
26'
L'Auca de Sant Magí: Tradició, Història i Miracles
L'Auca dels Portants de l'Aigua de Sant Magí En aquesta conversa es presenta l'obra artística i tradicional de la nova auca dedicada als portants de l'aigua de Sant Magí a Tarragona. L'obra és fruit de la col·laboració entre el dibuixant Josep Riera i Güell, de 94 anys, i els textos de Josep Maria Sabater, qui ha redactat 48 vinyetes en forma de rodolins per explicar el recorregut i les anècdotes d'aquesta tradició. El Recorregut i la Duresa del Camí La baixada de l'aigua no és només una desfilada, sinó una prova de resistència física per a les persones i el bestiar: • El primer dia és el més exigent, amb un tram de 32 quilòmetres des de la Brufaganya fins a Santes Creus. • Es viatja a un ritme d'uns 6 quilòmetres per hora, difícil de seguir a peu durant molta estona. • Les condicions climàtiques a l'agost són extremes, especialment en els trams sense ombra on l'asfalt bull. Tradicions i Vida dels Portants Els interlocutors descriuen la logística i els costums que envolten l'expedició: • Dormir al ras: Els carreters mantenen el costum de dormir sota els carros o en tendes de campanya. • La barreja: Una beguda tradicional a base de cafè i aiguardent que actua com un "Red Bull" històric per als traginers. • Solidaritat dels pobles: El recorregut inclou parades a Pontils, Carol, el Pont d'Armentera i Bràfim, on els alcaldes i veïns reben els portants amb menjar i hospitalitat. Miracles i Devoció Popular L'auca recull també la dimensió espiritual de Sant Magí: • El Certificat d'Aigües: Un document històric (que data del 1843) que garanteix l'autenticitat i procedència de l'aigua miraculosa. • L'exvot de la bomba: Es recorda el miracle de la Guerra del Francès (1813), on una bomba a la capella de Sant Magí no va explotar perquè el sant va "humitejar la metja". • Curacions: Es comenten testimonis de curacions certificades per metges i la gran fe que mariners i pescadors del Serrallo tenen en el sant. "L'aigua que baixem amb les portadores és simbòlica, el que realment importa és el testimoniatge de la fe i la tradició."
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
17'
Exposició Musealia: Un viatge didàctic pel cos humà
Explorant l'interior de la vida humana Luis Ferreiro, coordinador de Musealia, ens presenta una exposició única que utilitza la plastinació per mostrar el funcionament real del cos humà. Basada en la pedagogia de la mítica sèrie de televisió Érase una vez... el cuerpo humano, la mostra pretén educar a través de peces reals i recreacions en tres dimensions. Dels embrions a l'anatomia adulta L'itinerari comença amb la creació de la vida, mostrant embrions i fets on es pot observar el desenvolupament ossi i cutani. S'explica la curiositat que el nombre d'ossos és constant, però en els nens encara no estan soldats, donant la impressió de tenir-ne gairebé 300 davant els 206 de l'adult. S'inclouen diferents sistemes, com el muscular, el nerviós i l'espinada, amb peces que mostren talls verticals i perfils interns detallats. L'impacte dels hàbits en la salut L'exposició posa un èmfasi especial en la medicina preventiva i en com el nostre estil de vida afecta els òrgans: * Tabac: Comparativa visual entre un pulmó sa i un pulmó ennegrit per la nicotina i l'arsènic. * Cor: Estudi de la màquina principal del cos i comparativa amb el cor de cavall per entendre la relació entre volum i bombament. * Cervell: Mostra de les seqüeles d'un infart cerebral per convidar a la reflexió sobre l'estrès i la cura personal. La ciència darrere la plastinació "Si durant el procés de plastinació es fa malbé una sola vena, tot el cos queda inservible." La tècnica, inventada per Gunther von Hagens, requereix milers d'hores de precisió. La mostra compta amb l'assessorament de la Universitat de Múrcia i altres institucions internacionals, garantint que les peces tinguin un destí lectiu per a futurs metges un cop finalitzi l'exposició.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
11'
Ruta històrica: El setge de Tarragona de 1811
El Setge de 1811: Un Punt d'Inflexió Històric L'episodi del setge de Tarragona de l'any 1811, en el marc de la Guerra del Francès, representa un dels moments més dramàtics i transformadors per a la ciutat. Segons l'historiador Jordi Rovira, aquest esdeveniment va marcar un abans i un després tant en l'àmbit urbanístic com en el social. Dades Devastadores del Conflicte D'una població d'unes 30.000 persones, en van morir més de 10.500 (un terç del total). Només unes 300 famílies van tenir continuïtat a la ciutat després de la guerra. El setge va durar 52 dies de resistència contra la maquinària de guerra napoleònica. La Ruta Nocturna: "Tarragona 1811" El Museu d'Història de la Ciutat organitza una sèrie de visites guiades dins del programa Històries de la Fresca per recórrer els escenaris clau: Casa Castellarnau: Punt d'inici on s'exhibeixen imatges de 1813 que mostren els estralls i la devastació dels edificis. Passeig Arqueològic: Visita a les muralles i a la Falsa Braga, a més de l'observació de la maqueta del setge. Fortificacions: Explicació de punts estratègics com el Fortí de l'Oliva i la bretxa del Carrer de l'Assalt, punt feble per on van entrar les tropes franceses. Pla de la Seu: Final de la ruta a les escales de la Catedral, escenari de l'episodi final del conflicte. "Tarragona va quedar completament transformada... la societat de tot el segle XIX patiria les conseqüències d'aquella guerra terrible." Detalls de l'Activitat Les rutes es realitzen durant els mesos d'agost i setembre (dies 12, 22, 29 d'agost i 5 de setembre) a les 22:00h. Les invitacions, que s'han de recollir a Casa Castellarnau, solen esgotar-se ràpidament donat l'alt interès dels ciutadans per descobrir aquest capítol de la seva història local.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
8'
L'impacte de la crisi econòmica i l'atur a Tarragona
Anàlisi de la situació laboral a la demarcació de Tarragona L'entrevista amb Jaume Prost, secretari general de Comissions Obreres (CCOO) a Tarragona, exposa una visió crítica sobre les dades de l'atur i la precarietat laboral en un context de crisi econòmica. Impacte del sector de la construcció i frau en la contractació Dades preocupants: S'ha assolit la xifra de gairebé 34.000 aturats a la demarcació, amb un increment interanual del 42,5%. Crisis de la construcció: Més del 50% dels nous aturats provenen directament d'aquest sector. Frau estiuenc: El sindicat denuncia que en els sectors de l'ensenyament i la neteja es rescindeixen contractes al juliol per estalviar-se sous i vacances, tornant a contractar al setembre. Propostes per a un nou model econòmic Prost argumenta que el model actual té "peus de fang" i requereix un canvi estructural profund basat en: Inversió productiva: Fomentar la indústria i la innovació tecnològica en lloc del benefici ràpid. Serveis de cohesió: Reforçar l'educació, la sanitat i la dependència. Política fiscal justa: Gravar més les rendes altes i les especulatives. La negociació col·lectiva i els salaris "Els salaris no són els responsables de la inflació, sinó les seues víctimes." El secretari general subratlla que no acceptaran una congelació salarial com a única solució. Reivindica la importància de les clàusules de revisió salarial davant una inflació propera al 5%, rebutjant que es vulguin "socialitzar les pèrdues" després d'anys de beneficis privats espectaculars.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
25'
Balanç de gestió i futur del Consell Comarcal del Tarragonès
Balanç del primer any de mandat El President del Consell Comarcal del Tarragonès, Eudald Roca, fa una valoració positiva i tranquil·la del seu primer any al càrrec. Els objectius principals s'han centrat en: • L'atenció directa al ciutadà. • La reestructuració interna d'un ens que ha crescut fins als 100 treballadors. • La cerca de l'excel·lència en la gestió i l'agilitat administrativa. Projectes Estratègics: El Gaià i el Turisme Una de les grans apostes és la recuperació del cabal del riu Gaià i la dinamització de la seva conca. Roca destaca que: • S'està negociant amb l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) i l'empresa Repsol per recuperar un cabal ecològic. • Es vol potenciar la subcomarca del Gaià mitjançant un pla de dinamització turística basat en els castells, el turisme familiar i les cases rurals. "Estem en negociacions amb Repsol perquè el riu recuperi un cabal mig que permeti recuperar tot l'entorn ecològic." Ordenació Territorial i Infraestructures L'episodi aborda la futura organització de Catalunya en Vegueries i el nou Pla Territorial del Camp de Tarragona: • Reunió de presidents comarcals: Prevista per a l'octubre per mancomunar serveis davant la nova divisió territorial. • Pla Territorial: El Consell coordina els alcaldes per presentar al·legacions en temes com la protecció paisatgística i la via de mercaderies de Roda. • Equilibri territorial: Es busca que el creixement de grans ciutats com Tarragona, Reus i Valls no hipotequi els petits nuclis d'interior. L'Estació de l'AVE i les Deficiències de l'ADIF En la seva faceta com a alcalde de La Secuita, Roca critica durament la manca d'inversió en el manteniment de l'entorn de l'estació del Camp de Tarragona: • Incompliments de l'ADIF: Falta d'enllumenat a les rotondes, accessos sense recepcionar i subministrament d'aigua precari. • Pàrquing i Seguretat: L'èxit d'usuaris (mig milió el primer any) no s'ha vist acompanyat d'una millora en la senyalització ni en els serveis bàsics d'aparcament, tot i que defensa que els preus de l'abonament mensual són assequibles comparats amb la ciutat.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
19'
Cessió de l'arxiu històric de la llibreria La Rambla
Cap a la preservació del patrimoni col·lectiu de Tarragona El responsable de la llibreria La Rambla, Ramon Marrugat, explica els motius i el contingut de la cessió del seu fons documental a l'Arxiu Històric Municipal de Tarragona. Aquesta decisió respon a la voluntat de conservar el testimoni del que va ser un dels principals focus de resistència cultural i activisme sociopolític a la ciutat durant el final del franquisme i la Transició. Un fons documental divers i significatiu L'arxiu consta de prop de 1.500 documents que abasten principalment el període entre 1968 i 1980. Entre el material cedit destaca: Documents administratius: Permisos governatius i instàncies (sovint signades a títol personal per esquivar la censura). Material gràfic: Cartells d'un gran valor artístic de noms com Hernández Pijuan, Subirachs o Cuixart. Testimonis culturals: Fotografies de personalitats com Pere Quart, Montalbán o Joan Fuster, i referències a la renovació pedagògica i l'edició catalana. Correspondència i fulletons: Invitacions i cartes de figures com Vicent Andrés Estellés o Marta Mata. La llibreria com a eixopluc de la clandestinitat Marrugat recorda com la llibreria va suplir la mancança de locals a la ciutat, convertint-se en la seu de facto de moviments que sovint es movien en la frontera entre la legalitat i la clandestinitat: Entitats com l'Associació d’Espectadors de Teatre, el Bloc Feminista o el moviment Lila i Rosa. Suport a organitzacions com Comissions Obreres, objectors de consciència i la delegació (encara no oficial) d'Òmnium Cultural. Visites de líders polítics i intel·lectuals com Ernest Lluch, Cirici Pellicer o Pérez Casado. "El que no surt al 'Diari Español' no és història, i per això cal aquest arxiu: per demostrar que tot allò existia malgrat el silenci oficial." Commemoració dels 40 anys Aquesta cessió coincideix amb el 40è aniversari de la llibreria, fundada el Sant Jordi de 1968. Per celebrar-ho, s'ha programat una exposició al Tinglado 4 del Moll de Costa (del 30 d'octubre al 30 de novembre) i una trobada de llibreries alternatives de tot Catalunya per reivindicar el paper d'aquests espais en la difusió de la lectura i la cultura en temps difícils.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
47'
Cultura a l'estiu: Camerata XXI, ContaContes i Teatre
Panorama cultural a Tarragona L'episodi d'avui se centra a explorar la variada oferta cultural del territori, destacant la música clàssica, la narració oral i el teatre de comèdia. Els convidats comparteixen la seva passió per l'art i la importància de mantenir un teixit cultural local fort. L'Orquestra Simfònica Camerata XXI L'orquestra presenta el seu nou espectacle titulat "Figaro, Figaro", que tindrà lloc al Teatre Auditori del Camp de Mar. En aquest concert, s'explora la relació artística entre Mozart i Beethoven. • El repertori inclou l'obertura de Les Noces de Fígaro i la Simfonia número 1 de Beethoven. • Compten amb la participació de la reconeguda pianista alemanya d'origen japonès, Fusiko Heming, una artista amb una història de superació personal vinculada a la pèrdua d'oïda. • Javier Fort, president de la Fundació, subratlla el valor d'aquells professionals que van decidir "picar pedra" a la ciutat en lloc de marxar a l'estranger. L'Art de la Narració: Els ContaContes L'Agus de l'associació de ContaContes explica els detalls de la seva propera actuació a la plaça dels Nazarens. • L'espectacle és una "tripleta" amb tres estils diferents: intimista (Munsa), infantil-narratiu (Carme González) i psicodèlic/esbojarrat (Agus). • Es discuteix la importància de la repetició en els contes, comparant-ho amb la música: "Hi ha persones que al món dels contes voldrien ressentir aquella història que els va emocional o fer riure, igual que t'agrada sentir les cançons un cop i un altre." Comèdia amb Àngels Gonyalons Per tancar, es parla amb l'actriu Àngels Gonyalons sobre l'obra Ex, una comèdia que tracta amb ironia i elegància les situacions de separació i divorci. • L'obra està dirigida i coprotagonitzada per Abel Folk. • Es defineix com una comèdia alta, que fuig de l'humor gruixut per centrar-se en la sàtira de les relacions humanes contemporànies.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
17'
La transició a la TDT i l'apagada analògica a Catalunya
El canvi tecnològic: de l'analògic al digital L'entrevista amb Carles Mundó, secretari de Mitjans de la Generalitat, detalla el procés de substitució de la tecnologia analògica per la Televisió Digital Terrestre (TDT). Aquest canvi no és una evolució, sinó una substitució global impulsada per Europa per optimitzar l'espectre radioelèctric. Avantatges principals per a l'espectador Millora tècnica: Increment visible de la qualitat de so i imatge. Més oferta: Augment del nombre de canals locals, nacionals i estatals. Foment del català: Increment de l'oferta televisiva en llengua catalana a totes les demarcacions. Interactivitat: Capacitat de comunicació bidireccional que permetrà tràmits com demanar hora al metge o fer gestions bancàries des del televisor. Procés d'adaptació i calendari Per rebre el senyal, els ciutadans han d'adaptar les seves instal·lacions, tot i que no cal comprar un televisor nou si s'utilitza un descodificador extern: Edificis comunitaris: Cal una adequació tècnica de l'antena per part d'instal·ladors autoritzats. Habitatges individuals: Sovint només requereixen el descodificador. "Una tele sense TDT no és una tele." El calendari fixa el 3 d'abril de 2010 com la data límit de l'apagada analògica. A Catalunya, s'aposta per una encesa sincrònica per evitar que els canals locals quedin en desavantatge. Es preveu que el juliol de 2009 totes les comarques catalanes ja tinguin cobertura digital completa.