Tots els episodis · 2008

2594 episodis disponibles

episodis

865-888 de 2594

Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
10'
Musica i història: Els Concerts de la Ruta del Cister
Concerts d'Estiu a la Ruta del Cister L'entrevista amb Hermínia Martí, coordinadora de la Ruta del Cister, presenta la quarta edició del cicle de concerts d'estiu. Aquesta iniciativa proposa una fusió única entre el patrimoni monumental dels monestirs i una programació musical de gran qualitat que combina artistes locals i internacionals. Espais i Programació El cicle destaca per utilitzar espais singulars dins dels conjunts monàstics per oferir una experiència sensorial i espiritual completa: Monestir de Poblet: Els concerts tenen lloc a la Sala dels Cubs, un espai històric on antigament es produïa el vi, conegut per la seva atmosfera íntima i il·luminació especial. Monestir de Santes Creus: El dormitori és l'escenari principal. Com que no hi ha vida monàstica activa, permet fer visites nocturnes al claustre abans de les actuacions. Monestir de Vallbona de les Monges: Les actuacions es realitzen a l'interior de l'església, mantenint el caràcter d'acollida de la seva comunitat femenina. Convent de Sant Bartomeu (Bellpuig): També s'incorpora com a seu dins del territori. Artistes Destacats La programació és variada per arribar a tot tipus de públic, des de la música clàssica fins al gospel i el blues: Lídia Pujol presentant "Els amants de Lilith". Txell Sust i August Tharrats amb la seva proposta de blues i swing. Camerata 21 i grups de guitarres. Formacions internacionals de Gospel procedents dels Estats Units. "La fusió entre la música i aquests espais històrics és increïble per a una nit d'estiu." Informació Pràctica Es recomana fer la reserva anticipada a causa de l'aforament limitat (entre 200 i 500 persones segons l'espai). Les entrades es poden gestionar a través de l'Oficina de Turisme de la Conca de Barberà (Poblet). A més, es recorda l'existència d'una entrada conjunta per visitar els tres monestirs sense data de caducitat.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
1h 30min
Ple municipal de Tarragona i actualitat cultural
Sessió plenària de l'Ajuntament de Tarragona L'episodi se centra principalment en la retransmissió en directe de la sessió ordinària del mes de juliol, on s'han debatut qüestions clau per a la ciutat. Educació i Urbanisme • S'ha aprovat la classificació d'una finca al sector Masmalló com a bé patrimonial per a la futura cessió a la Generalitat. • L'objectiu és la construcció d'un nou institut de secundària (IES) de tres línies per pal·liar la manca de places escolars en l'etapa de l'ESO. • L'oposició s'ha abstingut mostrant preocupació per la mobilitat i el trànsit a la zona del carrer Gramunt i Subiela. Segregació de la Canonja • S'ha aprovat per unanimitat instar el Parlament de Catalunya a tramitar una proposició de llei específica per a la restauració de la municipalitat de la Canonja. • L'acord busca agilitzar un procés històric que compta amb el consens de totes les forces polítiques. Altres acords laborals i locals • Moció de rebuig a l'eurodirectiva del temps de treball (que proposava ampliar la jornada fins a les 65 hores), defensant la conciliació familiar. • Debat sobre el manteniment de les zones blaves i la gestió de les màquines expenedores de tiquet. "L'educació dels nostres fills està per damunt de tot i és la nostra principal responsabilitat." Agenda Cultural i de Cap de Setmana Fora de l'àmbit polític, s'ha repassat una completa oferta cultural per als propers dies: • Música: Concert del 15è aniversari de la Banda Unió Musical de Tarragona al Teatre Auditori del Camp de Mart i inici de la Setmana Cantant. • Patrimoni: Cicle de concerts de la Ruta del Cister als monestirs de Santes Creus i Poblet. • Enoturisme: Visita al celler Mas del Botó (D.O. Tarragona).
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
12'
15 Anys de la Unió Musical de Tarragona: Concert i Estrena
Celebració del 15è Aniversari al Camp de Mart L'entrevista a Joan Baptista Messeguer, director de la Banda Unió Musical de Tarragona (BUMT), se centra en el concert extraordinari que s'ofereix aquesta nit al Teatre Auditori del Camp de Mar. Aquest esdeveniment marca una fita important per a l'agrupació, ja que commemora els seus 15 anys d'història. L'estrena del pas doble commemoratiu El punt central del concert serà l'estrena d'una nova peça composta pel propi director: - Títol: 15 anys d'Unió Musical. - Gènere: Pas doble. - Significat: Concebut com un homenatge a tots els músics, membres de la junta directiva i col·laboradors que han format part de l'entitat des de la seva fundació. "A vegades no és la composició en si, sinó el que tu vols dedicar en eixa composició." Estructura del concert i col·laboracions El concert s'emmarca dins el programa Fa Estiu de l'Ajuntament de Tarragona i comptarà amb una estructura de dues parts: 1. Primera part: Actuació de la banda convidada, la Banda Santa Cecília de Terol. 2. Segona part: Amb la BUMT (uns 70 músics), començant amb el nou pas doble i seguint amb obres triades pels propis músics com a retrospectiva, com la Suite Hebraica (Èxodus) i Els set magnífics. 3. Final: Les dues bandes interpretaran conjuntament l'Himne d'Aragó i l'Himne a Tarragona. Una activitat frenètica i expansiva Messeguer destaca que el 2008 és un any de creixement territorial. L'agrupació ha iniciat un cicle de concerts en grans auditoris de la província (Salou, el Vendrell, Tortosa, Vilaseca) per portar la música de banda més enllà de la capital. Malgrat ser una formació amateur, el director subratlla l'alt nivell musical assolit i la il·lusió de la plantilla pels nous reptes.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
25'
Activitats de Patrimoni i Futur de la Tabacalera a Tarragona
Resum de l'Entrevista Entrevista a la tinent d'alcalde de Patrimoni de l'Ajuntament de Tarragona, Rosa Rossell, sobre l'inici de la programació cultural d'estiu i els grans projectes patrimonials de la ciutat. Històries a la Fresca i Activitats d'Estiu El Museu d'Història de Tarragona ha posat en marxa una nova edició de les activitats nocturnes per aprofitar els monuments amb el bon clima. • Monuments Vius: Una de les grans novetats, on grups de reconstrucció històrica expliquen l'ús original dels espais romans (Fòrum, Muralles, Circ). • Contes cara al mar: Activitat a la terrassa de Casa Canals amb històries marineres i ron cremat. • Rutes inèdites: Es presenten visites guiades sobre les fonts de la ciutat i una ruta específica sobre el setge de 1811 com a preparació per al bicentenari. • Dansa als monuments: S'incorpora la dansa de la mà d'Arantxa Sagardoi en espais com la Casa Castellarnau i les Muralles. "Volem que a l'horeta de la fresca la gent pugui fer activitats de difusió del Museu d'Història i de tots els seus monuments." Gestió de la Tabacalera i Portes Obertes L'Ajuntament ja disposa de les claus de l'edifici de la Tabacalera. Els plans immediats inclouen: • Realitzar un estudi d'estructura i seguretat. • Organitzar unes jornades de portes obertes cap al setembre (pels volts de Santa Tecla). • Destinar un dels sis edificis de la part municipal al Centre de Creació d'Art i Pensament Contemporani. Rehabilitació del Pont del Diable S'anuncia la signatura imminent del conveni a Madrid per rebre l'ajut de l'1% cultural. • El pressupost total és de 2,5 milions d'euros (1,5 milions de l'Estat i 500.000 € de l'Ajuntament). • Les obres han d'estar licitades abans de mitjans de novembre per complir amb els terminis del Ministeri. Projecte d'Hotel de Luxe al Pla de la Seu Rossell valora molt positivament la nova proposta per convertir l'antiga rectoria en un hotel de luxe. • L'empresa ha presentat un projecte molt respectuós amb l'arqueologia, incloent estudis de georadar. • Es preveu la recuperació de pintures i de la galeria coberta renaixentista del segle XIV. • Es considera una peça clau per atreure un turisme de qualitat que actualment marxa de la ciutat.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
15'
L'òmnibus de la mort: Recerca històrica a Falset
L'òmnibus de la mort: Una crònica de la repressió anarquista El periodista Toni Orensanz presenta la seva obra L'òmnibus de la mort, parada a Falset, un exercici de periodisme històric que investiga els tràgics fets ocorreguts el setembre de 1936 a la capital del Priorat. El llibre s'endinsa en l'actuació de la Brigada de la Muerte, un grup vinculat a la Federació Anarquista Ibèrica (FAI) que va sembrar el terror en diverses localitats tarragonines i aragoneses. La Brigada de la Muerte i la seva missió Aquest grup armat, liderat per un personatge conegut com Pascual Fresquet, recorria els pobles en un autobús decorat amb calaveres, executant el que ells denominaven la neteja: Assassinats massius: Només a Falset van executar 27 persones en una sola nit. Justificació ideològica: L'endemà de les matances, els líders feien discursos a les places públiques justificant la violència com a dret revolucionari i justícia contra el "feixisme", interpretant aquest terme de forma molt àmplia. Recorregut de sang: Es documenta el seu pas per 16 municipis, incloent-hi Gandesa, Casp i Favara, amb un balanç de més de 250 morts. Una recerca de cinc anys Orensanz destaca que la seva obra no és un tractat d'història convencional, sinó una mescla de gèneres que inclou la crònica, l'assaig i l'entrevista. La investigació ha estat motivada per la manca d'estudis previs sobre aquest episodi concret: "Em trobo posat de ple en una investigació que ha durat cinc anys i que m'ha tocat fer una mica d'historiador perquè resulta que el que volia saber no ho havia estudiat ningú." Les causes del silenci L'autor reflexiona sobre per què aquests fets han restat ocults durant set dècades, assenyalant diversos factors: 1. Propaganda franquista: El règim va manipular els fets per criminalitzar els líders republicans locals sense cercar la veritat. 2. Amnèsia de la Transició: Una voluntat política de no remoure el passat que va alimentar el tabú. 3. Complexitat del bàndol republicà: El llibre evidencia que a l'estiu del 36 la Generalitat no controlava els grups incontrolats, desmentint la imatge d'un bàndol republicà homogeni i sense fissures.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
44'
Músiques del Món: Diversitat i Fusió Cultural a Tarragona
Panorama de les Músiques del Món a Tarragona L'episodi se centra en el festival de músiques del món i de fusió que té lloc a Tarragona durant la segona i tercera setmana de juliol. Aquest esdeveniment es postula com un aparador de la multiculturalitat i un llenguatge universal que permet apropar-se a diferents formes d'entendre la vida a través d'estils heterogenis. Formacions Destacades i Estils Musicals • Tikun i la tradició Klezmer: La banda Tikun presenta la música folklòrica dels jueus de l'est d'Europa (Polònia, Romania, Rússia). El seu repertori inclou tant temes tradicionals com influències de la pop americana, d'estils com el ragtime o el jazz. • Javier Colina i Pancho Amat: Una proposta potent de son cubano tradicional que integra la improvisació jazzística. Colina, destacat contrabaixista, col·labora amb Amat (mestre del tres cubano) en un projecte nascut a l'Havana que explora els estàndards caribenys. • Néboa i la reivindicació del fado en català: Una proposta única que adapta el gènere luso a la poètica catalana. L'artista destaca la dificultat mètrica de fer encaixar versos heptasíl·labs amb els palos o estructures tancades del fado tradicional. • Festicultores Troup i l'energia de carrer: Una formació gallega que defineix el seu espectacle com un "exèrcit guerriller de la festa". Fusionen música balcànica amb ska, reggae i ritmes llatins en un format itinerant que busca la interacció directa amb el públic. • Amèrica Contemporània: Un col·lectiu que reuneix músics de set països (Brasil, Xile, Perú, Veneçuela, Argentina, Bolívia i Colòmbia). La seva música és una recerca de les arrels tradicionals (com el cajón afro-peruà o el cuatro veneçolà) sota una mirada contemporània. • Orquestra Àrab de Barcelona: Liderada per Mohamed Soulimane, aquesta formació utilitza la música com un pont cultural per desmuntar prejudicis sobre l'Islam. Combinen tradició andalusina i sufí amb influències occidentals per transmetre un missatge de pau i espiritualitat. "La música és una porta d'entrada a les altres cultures i a les altres formes d'entendre la vida." El Valor de la Fusió Un denominador comú en totes les entrevistes és el paper del jazz com a eix vertebrador. Es descriu com un gènere "imprescindible" que permet la fusió amb qualsevol arrel popular gràcies a la seva gran capacitat per a la improvisació.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
26'
Projectes urbanístics i el futur del POUM a Tarragona
Gestió Urbanística i Projectes Clau a Tarragona L'entrevista amb Xavier Terrés, tinent d'alcalde de Territori, desgrana l'estat actual dels projectes més significatius que transformaran la ciutat, des d'infraestructures esportives fins a la reordenació administrativa i el nou planejament urbanístic. El Nou Estadi del Nàstic i la Ciutat Esportiva L'Ajuntament ha rebutjat el projecte inicial de la constructora Pai per falta de consens econòmic. Els punts clau són: • La constructora estima el cost en 42 milions d'euros, una xifra que els tècnics municipals no avalen. • S'ha donat un mes de termini a l'empresa per ajustar-se als paràmetres de l'auditoria municipal. • > "Nosaltres no podem sortir-nos del que és un informe administratiu amb efectes legals." • L'Ajuntament preveu avançar la ciutat esportiva (6-8 milions d'euros) de manera independent si l'acord per l'estadi es retarda. La Revisió del POUM i Acords Veïnals Després de setmanes de silenci mediàtic, el Pla d'Ordenació Urbana Municipal segueix el seu curs administratiu: • S'ha signat un document amb força d'acte de govern per donar garanties als veïns de la plataforma anti-POUM. • Es busquen solucions per a tres nuclis conflictius: Torreforta (T-11), el parc de Sant Pere i Sant Pau i l'Ermita de la Salut (PMU 14). • L'aprovació inicial del ple es preveu, de manera aproximada, per als mesos d'octubre o novembre. Reordenació de Seus Administratives La ciutat camina cap a una centralització de serveis: • Generalitat: Hi ha un acord per ubicar la nova seu als terrenys de l'antiga presó, amb la condició que el 50-60% de la finca sigui zona verda i inclogui pàrquing soterat. • Ajuntament: Es planteja un edifici singular a la Plaça Imperial Tàrraco (actual Facultat de Lletres) mitjançant un concurs internacional. L'operació es finançaria amb la construcció d'habitatges residencials en la mateixa parcel·la. Enderrocs Històrics: L'Hostal del Sol Després d'anys de litigis, s'ha tancat un acord de permuta amb els propietaris per protegir la muralla: • L'enderroc es preveu abans de finals d'any. • El projecte és complex per la proximitat a un edifici modernista protegit.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
32'
Divulgació, sostenibilitat i el valor de la ciència
La comunicació de la ciència a la societat L'episodi explora la importància de transmetre el coneixement acadèmic d'una manera amena i accessible, utilitzant referents de la cultura popular com el cinema o la ciència-ficció per despertar la curiositat del públic general. El repte de la divulgació professional • Històricament, la divulgació a Espanya ha estat realitzada per acadèmics de forma amateur. • Un dels objectius principals és combatre la desinformació que pot generar internet, especialment en l'àmbit de la salut. Sostenibilitat i responsabilitat global S'analitza el concepte de sostenibilitat com un paradigma necessari per gestionar el futur del planeta, destacant temes crítics com: • El desequilibri demogràfic i l'impacte del creixement de la població humana. • La necessitat d'inversió tecnològica per reduir els riscos ambientals en la indústria. • La reeducació global en els hàbits de consum, especialment pel que fa als recursos energètics. "A la universitat el que no se li poden exigir són resultats immediats, sinó que s'hi posin els cinc sentits per resoldre problemes." La seducció de la recerca Els convidats defineixen la seva passió per la ciència com una barreja de curiositat (o xafarderia científica), la capacitat de predir comportaments tècnics i la satisfacció de transmetre el coneixement a les noves generacions.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
45'
Seducció científica i l'impacte social de la recerca
La Divulgació com a motor de coneixement En aquest episodi especial des de la Universitat d'Estiu de la URV, diversos acadèmics debaten sobre la importància de fer arribar la ciència a la ciutadania de manera amena i rigorosa. S'explora el concepte de seducció científica com una eina per despertar la curiositat i combatre pors infundades, com l'anomenada quimiofòbia. Reptes de la divulgació actual • La transició de la divulgació amateur a la professionalització dels divulgadors. • El paper dels mitjans de comunicació i la influència de les grans corporacions en els missatges científics. • L'ús del cinema i la ficció per explicar conceptes complexos (com la física de Superman). L'ètica i els resultats a la Universitat Els ponents reflexionen sobre la pressió que rep la universitat per oferir solucions immediates: "A la universitat se li demana que doni respostes i solucions als grans problemes estructurals del món, però els resultats científics no sempre poden tenir terminis fixos." Sostenibilitat i Desenvolupament Es discuteix el concepte de sostenibilitat no només com un terme mediambiental, sinó com un paradigma transversal que inclou: • L'impacte tecnològic: Com la innovació i la inversió són claus per reduir riscos industrials. • Demografia global: La pressió del creixement de la població sobre els recursos naturals. • Responsabilitat social: La necessitat de dir la veritat sobre els riscos en lloc d'enganyar la població per evitar alarmismes. Salut i prevenció Es tracten temes delicats com la vacuna del papil·loma humà i la gestió de les expectatives en la medicina pública, posant èmfasi en el rigor científic davant els missatges publicitaris de les farmacèutiques.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
19'
Anàlisi de la temporada turística a la Costa Daurada
Situació actual del sector turístic L'entrevista amb Octavi Bono, gerent del Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona, analitza el comportament de la temporada d'estiu del 2008 en un context de contenció econòmica. Tot i que es detecta un descens de l'ocupació d'entre 4 i 5 punts respecte a l'any anterior, el sector manté la calma i no ho considera una situació dramàtica. Indicadors clau i tendències Reserves d'última hora: Es consolida la tendència dels consumidors a esperar fins a pocs dies abans per fer la reserva. Reducció de la despesa: Els turistes tendeixen a fer estades més curtes i a ajustar el pressupost diari. Comportament per mercats: Evolució positiva: Mercat francès, irandès i rus. Situació més continguda: Mercat britànic, alemany i l'entorn del Benelux. Mercat espanyol: Segueix sent la principal font de visitants (més de la meitat), tot i que és una incògnita per la crisi. Estratègies de futur: Especialització i desestacionalització El futur del sector no passa per un creixement numèric infinit, sinó per la qualitat i la millora de la distribució de visitants durant tot l'any a través de: Nous segments: Impuls del turisme cultural, enoturisme, gastronomia i turisme de reunions. Nous mercats: Captació de turisme provinent dels països nòrdics i escandinaus. Noves infraestructures: Valoració de l'impacte dels vols de baix cost a Reus i el potencial del tren d'alta velocitat (AVE) per a públics minoritaris i especialitzats. "Consolidar l'activitat també és en si mateix un objectiu; no podem pensar que sempre tindrem creixements del 6 o 8% anuals." Impacte del transport Es destaca l'èxit del model de vols de baix cost a l'aeroport de Reus, que ha generat un impacte econòmic significatiu superior als 118 milions d'euros. Pel que fa a l'alta velocitat ferroviària, es veu com una oportunitat per al turisme urbà i d'esdeveniments, més que no pas per al turisme familiar de sol i platja a causa dels costos i la logística.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
8'
Cicle de concerts a les Muralles i Nits a Minerva
Presentació de la temporada musical d'estiu a Tarragona El coordinador de la programació musical del Museu d'Història, Jordi Romero, presenta els detalls dels cicles de concerts que tindran lloc a les Muralles de la ciutat durant els mesos de juliol, agost i setembre. La programació s'estructura en dos cicles principals i un esdeveniment de cloenda: Cicle de Concerts a les Muralles Se celebra cada dimecres a les 22:00 h amb accés pel Portal del Roser. Està dedicat a la música clàssica i consta de quatre propostes: * 16 de juliol: Duet de violí i violoncel (Iona Bursinska i Lito Iglesias). * 23 de juliol: Corda polsada amb dues mandolines i una guitarra. * 30 de juliol: Música barroca amb clavicèmbal, flauta travessera i violí. * 6 d'agost: Recital de Lieder (cançó alemanya) amb soprano i piano. 5è Cicle Nits a Minerva Aquest cicle canvia d'estil i d'ubicació específica (Torre de Minerva, accés Passeig de Torroja). S'allunya de la clàssica per explorar gèneres més eclèctics: * Adolfo Osta: Cançons de mariners en llengües originals (gallec, occità, escocès, etc.). * Borruezo i Bohemia Camerata: Una proposta entre el flamenc i l'avantguarda que l'autor defineix com: "Música trepidant i sense pietat." * Ondara: Música d'arrel celta. * Jerez Texas: Fusió innovadora de clàssic, jazz i flamenc. La Nit Blanca i informació pràctica La cloenda serà el 10 de setembre amb la Nit Blanca, on el grup de Xavier Pier retrà homenatge a Cole Porter. Accés i invitacions: * Tots els concerts són gratuïts. * Cal recollir invitació prèvia a la Casa Castellarnau (de 18:00 h a 20:30 h) o reservar-la via web. * Aquesta edició estrena la reserva en línia com a gran novetat logística.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
23'
El futur del comerç a Tarragona i la nova etapa de la Via-T
Presentació de la Nova Imatge Corporativa El president de l'associació comercial Via-T, Joan Anton Fàbregas, detalla el llançament d'una nova identitat visual per a l'entitat. Aquesta renovació respon a la necessitat de professionalitzar la marca i evitar confusions anteriors. • El nou logotip, dissenyat per Joan Blázquez, s'inspira en una moneda romana fosa sobre pedra. • L'objectiu és potenciar el centre de Tarragona com un centre comercial a cel obert. • Es busca que la denominació "Tarragona Centre" sigui el referent principal en cerques digitals i turístiques. Impacte de les Grans Superfícies: El Corte Inglés Dau l'imminent obertura d'un gran magatzem a la ciutat, el sector comercial local expressa les seves preocupacions i estratègies de resistència: • Competència i supervivència: Fàbregas discrepa de les visions optimistes de les grans superfícies; preveu que el primer any serà crític per als petits negocis que no s'hagin modernitzat. • Fuga de talent: El sector local preveu una pèrdua de personal (uns 800 llocs de treball directes cap a la gran superfície), cosa que obligarà els botiguers a millorar horaris i condicions per fidelitzar els seus dependents. • Diferenciació: L'arma principal del petit comerç segueix sent el tracte personal i el coneixement profund del client. La Situació del Mercadet i l'Urbanisme L'entrevista aborda temes controvertits sobre l'estat de la via pública i les infraestructures: El Mercadet de la Rambla "L'imatge que estem donant amb aquest mercadet és tercermundista i africana; hem de mirar cap a Europa." • Es reclama una dignificació estètica urgent del mercat ambulant: carpes uniformes, mostradors refrigerats per a aliments i una millor gestió de la neteja. • No se'n demana l'eliminació, sinó la seva transformació en una fira de qualitat que no danyi la imatge de ciutat Patrimoni de la Humanitat. Mobilitat i Urbanisme Comercial Es proposen millores estructurals per equilibrar els diferents pols d'atracció de la ciutat: • Implementació d'un sistema de microbusos ecològics amb alta freqüència que connectin el Corte Inglés amb el Balcó del Mediterrani. • Necessitat de potenciar l'enllumenat, la vigilància i la neteja al centre per evitar la degradació comercial de zones com el final de la Rambla Nova. Crisi i Campanya de Rebaixes Es constata una disminució del consum generalitzada per la crisi de les hipoteques i el mal temps estival. Això ha provocat un excés d'estoc que es tradueix en rebaixes agressives (fins al 70%) des de l'inici de juliol, beneficiant el consumidor final tot i reduir els marges del botiguer.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
13'
Arribada del programa Roba Amiga a Tarragona
Iniciativa solidària i reciclatge tèxtil El programa Roba Amiga s'estrena a Tarragona amb la instal·lació de 60 contenidors taronges distribuïts per tota la ciutat. Josep Maria Elvira, president de la cooperativa, explica que l'objectiu principal és la gestió responsable del residu tèxtil i la creació de llocs de treball per a persones en situació d'exclusió social. Funcionament i gestió dels residus El procés de tractament de la roba dipositada segueix diverses etapes segons l'estat del material: Reutilització directa (40-45%): Roba que es ven en botigues de segona mà o mercats nacionals i internacionals. Reciclatge industrial: Peces que es transformen en draps per a la indústria. Noves tecnologies: Projectes per crear borra destinada a panels aïllants per a la construcció i l'automòbil. Rebuig mínim: Només entre un 10 i un 15% del material no es pot aprofitar de cap manera. Les botigues Roba Amiga Actualment existeixen 18 botigues a Catalunya on es ven la "crema" de la roba recollida (un 5-8% del total). Aquests establiments ofereixen productes de molta qualitat a preus baixos, sent una alternativa competitiva davant la roba de baixa qualitat importada. "Tenim un projecte amb l'Agència de Residus per posar en marxa una planta pionera per reciclar el residu que d'altra manera aniria a l'abocador." Consells per a la ciutadania Dipositar la roba i les sabates en bosses tancades. No deixar bosses a terra si el contenidor està ple; cal buscar el més proper o avisar pel buidatge. Es tracta d'una experiència pilot que neix amb la voluntat de convertir-se en un servei permanent i útil per a la ciutat de Tarragona.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
22'
Recull de salutacions nocturnes reiterades
Anàlisi de la interacció Aquest document presenta una seqüència altament repetitiva i monòtona de salutacions nocturnes. El contingut es redueix exclusivament a l'expressió de cortesia bàsica realitzada de forma sistemàtica cada 30 segons. Punts clau de la transcripció Constant temporal: Es produeix una salutació de manera exacta en intervals de temps regulars. Manca de diàleg: No s'observa cap intercanvi d'informació més enllà de la salutació inicial. Simplicitat lingüística: L'ús de la llengua es limita a una única fórmula de cortesia. "Bona nit" Aquesta frase és l'eix central i únic de tota la comunicació registrada, reflectint un patró de comportament cíclic.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
13'
L'anarquisme a Tarragona: El llegat de Plaja-Paredes
Història de l'anarquisme a Tarragona (1917-1924) L'entrevista a l'historiador Ignacio Clemente Soriano Jiménez explora la trajectòria del matrimoni format per Hermoso Plaja i Carmen Paredes, figures clau en l'expansió de l'anarcosindicalisme a les comarques tarragonines. A través d'una recerca documental exhaustiva en arxius com el de Salamanca i la Biblioteca Arús, Soriano reconstrueix una època de gran efervescència social. L'activitat editorial i propagandística L'eix vertebrador d'aquest moviment va ser la creació d'una imprenta a la Baixada del Toro de Tarragona. Aquest centre va ser vital no només per a la ciutat, sinó per a tota Catalunya: Es van editar publicacions emblemàtiques com Acracia, Los Galeotes i Vértice. Durant el terrorisme blanc a Barcelona, la imprenta de Tarragona va assumir la producció dels panflets i llibres que no es podien imprimir a la capital per la repressió. El grup anarquista local es caracteritzava per un cert romanticisme, arribant a batejar llocs com la "cala de la utopia". Cultura, estils de vida i repressió L'anarquisme d'aquella època no era només sindical, sinó que pretenia crear una cultura obrera integral: Noms simbòlics: Els fills del matrimoni van ser anomenats Acracia, Germinal i Camelia (en referència a la natura). Educació i valors: Es fomentava l'estudi de l'esperanto, la creació d'escoles, grups de teatre i coros, a més de la lluita contra l'alcoholisme i la prostitució. Consolidació: Aquesta etapa va culminar l'any 1920 amb el primer congrés obrer a Tarragona i l'adhesió a la CNT. "No solament era anarcosindicalisme el que plantejaven, sinó també la creació d'una cultura pròpia basada en escoles, grups de teatre i un àmbit social propi." Exili i memòria històrica Amb l'arribada de la dictadura de Primo de Rivera el 1924, la família es va traslladar a Barcelona i, posteriorment a la Guerra Civil, es van exiliar a Mèxic. Hermoso Plaja no va tornar a Espanya fins a l'any 1977, un cop mort Franco, i va donar tot el seu arxiu i biblioteca personal per preservar la memòria d'aquells anys.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
20'
L'anarquisme a Tarragona: El llegat de Plaja i Paredes
L'anarquisme a Tarragona (1917-1924) L'entrevista a l'historiador Ignacio Clemente Soriano se centra en el seu llibre sobre el matrimoni format per Formós Plaja i Carme Paredes, figures clau en l'expansió de l'anarquisme a la ciutat i la província de Tarragona durant el primer quart del segle XX. L'activitat editorial i propagandística La parella va fundar l'editorial Acracia a la Baixada del Toro, convertint Tarragona en un pol de producció de material anarquista per a tot Catalunya, especialment durant les èpoques de forta repressió a Barcelona conegudes com el "terrorisme blanc". Producció: Imprimien diaris, fullets i pamflets que es distribuïen per tot el territori. Cultura i societat: El moviment no només era sindical, sinó que promovia una cultura pròpia que incloïa: L’aprenentatge de l’Esperanto. La lluita contra l'alcoholisme i la prostitució. La creació de grups de teatre i corals. El matrimoni civil i noms simbòlics per als fills (Acracia, Germinal). Redescobrint la memòria històrica L'autor destaca la dificultat d'estudiar l'anarquisme sense caure en els tòpics de "bons i dolents" o en categories polítiques actuals que no s'ajusten a la realitat de l'època. "L’anarquisme va ser molt perseguit, fins i tot per la República; Formós Plaja va ser enviat a la presó com a pres comú per la Llei de vagos i maleants per vendre llibres al carrer." Trajectòria i exili L'obra ressegueix el matrimoni des del seu trasllat a Barcelona el 1924, fins a l'exili a Mèxic després de la Guerra Civil. Tot i que Carme va morir a l'exili, Formós va poder tornar a Espanya el 1977, donant el seu extens arxiu documental a la Biblioteca Arús de Barcelona.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
23'
Actualitat del Nàstic: Futbol, Fitxatges i Futur
Entrevista amb Javier Salvador: El futur del Gimnàstic de Tarragona El president del Consell d'Administració del Nàstic, Javier Salvador, ha passat pels micròfons de Tarragona Ràdio per desgranar l'actualitat del club abans de l'inici de la pretemporada. Durant la conversa, s'han abordat des de la confecció de la plantilla fins a la situació econòmica i infraestructural de l'entitat. Gestió de la Plantilla i Sortides La situació de diversos jugadors clau centra l'atenció de la secretaria tècnica: • Abel Buades: Ha demanat marxar per motius familiars, però el club exigeix una clàusula que li impedeixi jugar a Primera o Segona Divisió per deixar-lo lliure sense cost. • Alejandro Campano: El president destaca la seva implicació; el jugador vol quedar-se tot i l'interès del Recreativo de Huelva. • Handro: Situació pendent de negociacions entre representants. • Baixes previstes: Jugadors com David Sánchez, Antonio López, Gorka de Carlos i Tobias Grahn no compten per al projecte i se'ls busca una sortida abans de l'estatge. Nova Filosofia de Fitxatges Salvador confirma un canvi de rumb en la política esportiva de l'entitat: • Es passa d'un pressupost amb préstecs externs a un de més ajustat i realista. • S'aposta per jugadors joves amb projecció (entre 6 i 7 titulars de menys de 25 anys) per generar valor i negoci futur. • S'han tancat nou o deu incorporacions en total, incloent-hi dos interiors drets que es faran públics a l'agost. Estructura i Objectius del Club "No fem volar coloms, siguem realistes: l'objectiu és la permanència per consolidar un projecte a quatre anys." • Sense Director Esportiu: Es defensa la nova Comissió Esportiva (amb Pinilla i Muñoz) per tenir un control directiu més exhaustiu i no dependre exclusivament dels desitjos d'un entrenador transitori. • Toni Pinilla: Salvador elogia la seva ràpida adaptació al càrrec de Director General i la seva visió expansionista provincial. Situació Financera i l'Estadio El president ha volgut enviar un missatge de tranquil·litat respecte als comptes: • Deute: Nega rotundament que el club estigui en deute i afirma que l'auditoria anual reflectirà una gestió equilibrada. • Nou Estadi a Camp Clar: El projecte es troba aturat per la crisi immobiliària. Com a alternativa, el club es planteja reformar l'actual Nou Estadi a mig termini per complir amb les normatives de seguretat de la Lliga (accessos, UCO i anell de seguretat).
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
21'
Estratègies de CDC i balanç polític amb Jordi Jané
Anàlisi del 15è Congrés Nacional de CDC L'entrevista comença analitzant els resultats del recent congrés de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), on l'Artur Mas ha estat reelegit amb un suport aclaparador. Jordi Jané destaca que el partit en surt reforçat i cohesionat, amb l'objectiu de convertir-se en la casa gran del catalanisme. Els punts clau de la nova etapa inclouen: - El dret a decidir en qüestions que afecten directament Catalunya. - La voluntat de ser una alternativa de govern seriosa davant d'un Tripartit que consideren esgotat. - Abandonar la crítica constant pel retrovisor i centrar-se en les preocupacions reals dels ciutadans (pensions, economia i seguretat). Relacions a Madrid i negociació pressupostària Pel que fa a la política estatal, Jané constata que el PSOE no té majoria absoluta i que la crisi econòmica actual obliga el govern de Zapatero a buscar aliats estables. Tot i això, descarta una aliança permanent mentre Convergència sigui ignorada a Catalunya pel PSC. "Si tan bons som a Madrid per col·laborar, també ho hauríem de ser a Catalunya per governar el país." Prioritats per al Camp de Tarragona Com a diputat per Tarragona, Jané subratlla diverses infraestructures i millores urgents per al territori: - El corredor mediterrani d'alta velocitat. - El traspàs de la gestió de l'Aeroport de Reus i el servei de rodalies. - La millora de l'accessibilitat a l'estació del Camp de Tarragona, proposant un aparcament obert i gratuït per fomentar l'ús del tren. - Mesures per pal·liar l'augment de l'atur i la desacceleració del sector immobiliari a les comarques tarragonines.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
19'
Suport a Chipper d'OT des de Sant Salvador
Suport massiu del barri de Sant Salvador a Chipper L'entrevista a Tarragona Ràdio posa de manifest la mobilització del barri de Sant Salvador per donar suport a en Chipper, veí del barri i finalista del concurs Operación Triunfo. Carles Pau, el seu marit, i Alfonso Ruiz, president de l'associació de veïns, expliquen com la ciutat s'ha bolcat amb el cantant. Iniciatives i mobilització veïnal El barri ha organitzat diverses activitats per garantir el màxim de vots a través de missatges SMS: * Instal·lació de pantalles gegants a la plaça Batoliva per seguir les gales. * Col·locació de cartells i pancartes amb el dibuix de Chipper per tot el barri i a l'entrada de Tarragona. * Organització de festivals amb entitats locals com Aeroanza o Amigos de Andalucía. La realitat del concurs i el futur de l'artista En Carles subratlla la dificultat de gestionar la fama sobtada i el control de la productora televisiva: "De la tele tot és mentida... finalment la connexió es farà des del Gira perquè va ser el primer poble que els va recolzar." Es destaca que Chipper és una persona sensible i madura, però que la seva agenda estarà pràcticament ocupada fins al setembre amb concerts de la gira del programa. Tot i que els veïns voldrien que actués a la festa major de l'agost, els contractes d'exclusivitat amb la cadena fan que sigui una possibilitat remota. Crítica al jurat i talent musical Es parla obertament sobre el talent de l'artista, definint-lo com un artista amb taules que brilla especialment en el soul, el rhythm and blues i les balades. També es comenta amb ironia la predilecció d'un membre del jurat per altres concursants, suggerint una certa manca d'objectivitat mediàtica.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
18'
Vinetum Iberi: Vins, Olis i Cavalls a la Ribera d'Ebre
Vinetum Iberi: Un projecte inspirat en l'època romana Miquel Farnós, cap de celler, ens presenta la finca Les Tires, a Ginestar (Ribera d'Ebre), un espai paradisíac de més de 100 hectàrees. El projecte destaca per la seva ambientació històrica i la diversificació en tres àrees: Vinetum Iberi: Elaboració de vins de qualitat sota la DO Tarragona. Absolutus Olium: Producció d'olis d'alta gamma. Planitiarum Equest: Criança i doma de cavalls. Excel·lència enològica i varietats recuperades El celler aposta per una producció extremadament cuidada, on destaca el vi blanc Barranc de Nòria (Sauvignon Blanc), guardonat amb el segon premi de la DO Tarragona. El procés d'elaboració inclou: Selecció manual: Triatge gra a gra del raïm per garantir l'estat òptim de la fruita. Tecnologia i artesania: Ús de càmeres frigorífiques per evitar l'oxidació i batonage en botes de primer any. Recerca històrica: Experimentació i recuperació de varietats mediterrànies antigues com la falangina, el nero d'àbola o la malvasia de Cerdanya. Enoturisme i experiència sensorial La finca ofereix visites guiades que permeten descobrir tot el seu potencial: "Busquem la combinació perfecta entre artesania i manualitat perquè no hi ha millor mà que la de l'home... servint-se de la millor tecnologia actual." Les visites inclouen recorreguts en 4x4 per les vinyes, oliveres centenàries, instal·lacions eqüestres de 16 cavalls i un tast final dels seus productes més emblemàtics.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
18'
Jornada de portes obertes a la Fundació Topromi
Visita al centre de la Fundació Topromi a Bonavista L'emissora Tarragona Ràdio s'ha desplaçat fins a les instal·lacions de la Fundació Topromi, situada a l'Avinguda Manuel Carrasco i Formiguera, per cobrir una jornada de portes obertes. Aquest esdeveniment té com a objectiu mostrar la tasca d'inserció sociolaboral que realitzen amb persones amb discapacitat intel·lectual. Serveis i producció del centre La directora, Maripau Baena, ha detallat que el taller és altament professionalitzat i competitiu, especialitzant-se en: Enquadernació artesanal i industrial de llibres. Digitalització de documents i arxius. Manipulats diversos (com bosses per a festes o muntatge d'encenedors). "La gent no s'imagina de quina forma tan professionalitzada i tan compromesa els nois i les noies són capaces de treballar." Suport institucional i futur L'entitat compta amb el suport històric de l'Obra Social de Caixa Tarragona. El seu director, Javier Bas, ha destacat la voluntat de continuar invertint en la tecnificació del centre per mantenir la competitivitat. Per la seva banda, la regidora Maria Victòria Pellegrin ha subratllat la importància de la inserció laboral com a eina fonamental per assolir la igualtat d'oportunitats. L'experiència de les famílies Maria Mateu, mare d'un dels usuaris (el Sergi), ha compartit el valor emocional del centre. Més enllà de la feina, destaca la creació de vincles d'amistat i el sentiment de pertinença a una gran família, facilitant activitats de lleure com colònies o sortides en grup.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
17'
19è Concurs de Focs de Tarragona: Entrevistes amb Parente i el Jurat
Anàlisi i preparatius del 19è Concurs de Focs Artificials L'episodi se centra en el seguiment de la cinquena jornada del prestigiós Concurs Internacional de Focs Artificials Ciutat de Tarragona. Es recullen opinions sobre les actuacions prèvies i es detalla la complexitat logística i artística d'aquest esdeveniment de referència. Valoració de les pirotècnies participants Pirotècnia Portuguesa: Es comenta l'actuació de la nit anterior (Macedos), destacant que, tot i recuperar el prestigi de Portugal després d'una desqualificació històrica, l'espectacle va patir certs problemes de ritme tot i la seva gran potència sonora. Desqualificacions: Es recorda que la competició és exigent, amb una pirotècnia valenciana que ja ha quedat fora de concurs en aquesta edició per qüestions tècniques. Entrevista amb Romualdo Parente (Pirotècnia Parente, Itàlia) L'italià Romualdo Parente, guanyador d'un segon premi l'any 2005, exposa la seva visió sobre la plaça de Tarragona: El Públic: Defineix els espectadors tarragonins com bons coneixedors del material pirotècnic, fet que obliga les empreses a fer un esforç addicional. Tecnologia i Tradició: Parente destaca l'ús del Piro Digital per a la sincronització, però posa èmfasi en el valor del material de fabricació pròpia a Itàlia davant del material xinès estàndard. Especialitat: La seva marca es distancia per les carcasses de múltiples obertures (fins a 4 consecutives), una tècnica que promet sorprendre el públic. El vincle amb Granollers i els criteris del jurat En Francesc Cruz, tècnic de l'Ajuntament de Granollers i membre del jurat, explica les claus institucionals del concurs: "L'empresa de la Península Ibèrica millor classificada a Tarragona serà l'encarregada de disparar els focs de la Festa Major de Granollers (Blanc i Blaus)." Pel que fa a la valoració, apunta que: No es premia la veterania per se, sinó la memòria tècnica i la capacitat d'innovació. Hi ha una gran sintonia entre el veredicte del jurat i l'opinió popular, fet que demostra que el públic local és un expert en la matèria. El procés de selecció busca un equilibri entre pirotècnies històriques i empreses novelles de gran potencial.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
19'
Entrevista a Pirotècnia Parente sobre el 19è Concurs de Tarragona
Anàlisi i preparatius del 19è Concurs Internacional de Focs Artificials El programa es trasllada a la platja del Miracle de Tarragona per analitzar la cinquena jornada del concurs. La conversa se centra en la participació de la prestigiosa Pirotècnia Parente (Itàlia) i en la col·laboració tècnica amb l'Ajuntament de Granollers. Valoració de la jornada anterior: Portugal Es repassa l'actuació de l'empresa portuguesa de la nit anterior, amb opinions dividides entre els experts: * Es valora positivament la sonoritat, potència i trons. * Es critica la manca de ritme i un desplegament al cel considerat poc generós en certs moments. * Es recorda que aquesta actuació ha servit per restablir el prestigi portuguès després d'una desqualificació històrica l'any 2000. Entrevista amb Romualdo Parente (Pirotècnia Parente) Amb l'ajuda de la traducció simultània, el responsable de l'empresa italiana explica els detalls del seu projecte: * Experiència: L'empresa té una nissaga que es remunta al segle XVIII i ja va guanyar un premi a Tarragona l'any 2005. * Innovació digital: Parente destaca que l'espectacle d'enguany està totalment sincronitzat digitalment, oferint una evolució respecte a edicions passades. * Material propi: A diferència d'altres que compren a la Xina, ells fabriquen el seu propi material a Itàlia, destacant les seues famoses carcasses de múltiples obertures. * Públic tarragoní: L'italià defineix el públic local com a "buoni intenditori" (bons entesos) que saben apreciar la qualitat tècnica. Col·laboració amb Granollers i el paper del jurat Francesc Cruz, tècnic de l'Ajuntament de Granollers i membre del jurat, detalla la relació institucional: * Conveni estratègic: L'empresa peninsular millor classificada a Tarragona és contractada per disparar els focs de la Festa Major de Granollers (Blancs i Blaus). * Criteris de valoració: Cruz explica que el jurat i el públic solen coincidir bastant en els seus veredictes, fet que demostra l'alt nivell de coneixement de l'espectador. * Evolució del concurs: Es destaca la convivència entre empreses veteranes i joves talents innovadors com a clau de l'èxit de l'esdeveniment. Recomanacions finals Es recorda que el veredicte del jurat es farà públic diumenge a les 12:00 h i es recomana l'ús del transport públic per accedir a les darreres jornades del concurs.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
18'
Activitats nocturnes i èxit del Museu del Port de Tarragona
Les noves propostes d'estiu al costat del mar El Museu del Port de Tarragona, sota la coordinació de Mercè Toldrà, ha impulsat per primera vegada una programació d'activitats nocturnes durant els mesos de juliol i agost. Aquesta iniciativa busca apropar el patrimoni marítim a un públic nou mitjançant experiències temàtiques de qualitat. Visites destacades i experiències Passejant amb Apodaca: Una visita teatralitzada on el personatge de Juan Antonio Ruiz de Apodaca (peça clau del port modern) guia els visitants pel museu i el Moll de Costa, culminant amb un viatge amb la Golondrina pel port de nit i una sorpresa al barri del Serrallo. La llum de la mar: Una visita guiada centrada en el Far de la Banya, ideal per gaudir del capvespre i observar les llums dels fars veïns com els de Torredembarra i Cap Salou. Èxit de participació i caire pedagògic El museu celebra haver assolit xifres rècord durant el curs escolar, amb prop de 10.000 nens i nenes que han gaudit de les seves propostes didàctiques. "És l'any que hem assolit més públic escolar i de grups en els 8 anys que funciona el Museu del Port." Altres iniciatives i futur Exposicions temporals: Inauguració d'una mostra fotogràfica sobre l'edifici Portal de la Pau de Barcelona i una futura exposició sobre exlibris marítims per al mes de novembre. Compromís mediambiental: Ús de maletes didàctiques per treballar el canvi climàtic i la contaminació marina directament a les escoles. Reserves: Tot i que el juliol està pràcticament ple, encara queden places per a les activitats d'agost, que requereixen reserva prèvia per garantir la qualitat de la visita.