Tots els episodis · 2008

2594 episodis disponibles

episodis

889-912 de 2594

Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
21'
Situació del trànsit i seguretat viària a Tarragona
Millores en la xarxa viària i campanya d'estiu L'entrevista amb Eusebi de l'Olmo, cap del Servei Català de Trànsit a Tarragona, se centra en les novetats i previsions per al trànsit durant la temporada estival. S'analitzen les infraestructures clau i l'evolució de la sinistralitat a les comarques tarragonines. Infraestructures i canvis a l'AP-7 Les obres a l'AP-7 han permès obrir un tercer carril en bona part del tram del Camp de Tarragona (de Vilaseca al Vendrell). Tot i això, es fan les següents advertències: Supressió de peatges: S'han suprimit els peatges troncals del Vendrell i Tarragona per millorar la fluïdesa. Limitacions provisionals: Com que les obres no han acabat, alguns trams tenen carrils més estrets i manca de voral, el que obliga a mantenir límits de velocitat inferiors als 120 km/h. Objectiu de fluïdesa: S'espera que aquestes mesures evitin col·lapses històrics com el del 4 d'agost de l'any passat, reforçat amb restriccions a vehicles pesants durant els caps de setmana. Altres millores a la demarcació Es destaquen les noves infraestructures que ajuden a descongestionar el trànsit: * El desdoblament de la N-340 (ara A-7) fins a Mont-roig, que és una via gratuïta i molt utilitzada pel sector del transport. * La millora de la C-14, que comunica la costa amb l'interior, tot i que encara presenta punts de congestió en moments de gran afluència. Balanç de sinistralitat El balanç del primer semestre del 2008 presenta dades contrastades: Reducció d'accidents: El segon trimestre ha estat millor que el primer (de 23 a 11 víctimes mortals). Estadística històrica: En els últims 10 anys, la mortalitat s'ha reduït gairebé un 46%, apropant-se a l'objectiu europeu de reducció del 50% per al 2010. Perfil de l'accident: La majoria es deuen al factor humà (excés de velocitat i distraccions). Destaca la disminució d'accidents nocturns en franges d'oci entre la gent jove gràcies als controls d'alcoholèmia. "L'objectiu absolut és la mortalitat zero, però a hores d'ara és malauradament inabastable; hem de seguir treballant en la corba descendent."
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
17'
Macedo Pirotecnia i l'organització del Concurs de Focs de Tarragona
El 19è Concurs Internacional de Focs Artificials Ciutat de Tarragona L'episodi se centra en el prestigiós certamen pirotècnic de Tarragona, destacant la participació de l'empresa portuguesa Macedo Pirotecnia i la complexa logísitica que envolta un esdeveniment d'aquesta magnitud. Entrevista amb Carlos Macedo (Macedo Pirotecnia) Carlos Macedo, representant d'una empresa familiar fundada el 1934 i guanyadora d'un Rècord Guinness el 2006, explica els detalls de la seva proposta: Estil i tradició: Defineixen el seu estil com a llatí i tradicional. Tot i això, s'han adaptat a les noves normatives ambientals de Portugal substituint els cohets per carcasses per evitar incendis forestals. Qualitat vs. Quantitat: Macedo afirma rotundament que disparar més quilos de material no garanteix un millor espectacle. L'objectiu és "pintar el cel" amb criteri creatiu. Seguretat i tecnologia: L'evolució més important del sector ha estat la seguretat. Actualment utilitzen sistemes de disparament digital per ràdio que garanteixen el control total i eviten fallades tècniques. "Fer un espectacle de focs artificials és pintar el cel; es pot fer amb tintes més gruixudes o menys, l'important és com es juguen les peces a l'aire." Logística i Organització amb Jordi Bertran Jordi Bertran, director del concurs, detalla l'engranatge que fa possible l'esdeveniment: Dispositiu humà: Més de 100 persones integren el dispositiu nocturn de seguretat, incloent Guàrdia Urbana, Mossos d'Esquadra, serveis sanitaris i equips de neteja. Internacionalització: El concurs rep propostes de tot el món (Austràlia, Itàlia, Alemanya). Bertran destaca que no busquen l'exotisme per sobre de la qualitat tècnica. Sostenibilitat: Com a novetat, s'esmenta la col·laboració amb entitats per realitzar una neteja del fons marí després de les exhibicions. Prestigi: Tot i no tenir el pressupost més elevat, Tarragona és un referent a nivell estatal i europeu, inspirat inicialment en models com el de Sant Sebastià.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
18'
Portugal s'estrena al 19è Concurs de Focs de Tarragona
La quarta jornada del Concurs de Focs de Tarragona L'episodi d'avui ens acosta a la Punta del Miracle per viure els preparatius de la quarta nit del 19è Concurs Internacional de Focs Artificials Ciutat de Tarragona. En aquesta ocasió, la protagonista és la pirotècnia portuguesa Macedo, una empresa amb un gran bagatge internacional i un record Guinness en la seva història. Entrevista amb Carlos Macedo El responsable de la pirotècnia, Carlos Macedo, ha explicat els detalls tècnics del muntatge de la nit: Estil pirotècnic: Defineix el seu estil com a llatí tradicional, tot i que s'estan adaptant a noves normatives per evitar incendis forestals, substituint coets per carcasses. Tecnologia i seguretat: Utilitzen sistemes de disparament digital per ràdio (sense dependre de Windows per evitar fallades de programari) amb 33 receptors i emissors redundants per garantir la continuïtat de l'espectacle. Qualitat sobre quantitat: Macedo afirma que dispararan uns 1.200 quilos de material, recordant que: "Pintar el cel no depèn de la quantitat de tinta, sinó de com es juguen les peces en l'aire." Organització i prestigi del concurs Jordi Bertran, director del certamen, ha destacat la complexitat logística que hi ha darrere de l'esdeveniment: Dispositiu humà: Més de 100 persones integren el dispositiu nocturn, incloent seguretat, serveis sanitaris i neteja (incloent una neteja del fons marí). Internacionalització: Enguany s'han presentat 24 empreses, amb una clara dominància de candidatures internacionals. Bertran subratlla el prestigi de Tarragona, comparant-lo amb referents com Sant Sebastià o Pamplona. Criteris de selecció: Es prioritza la memòria tècnica i la qualitat per damunt de l'exotisme de les procedències. Recomanacions per al públic S'ha fet una crida important a la ciutadania per utilitzar el transport públic. Diverses línies d'autobús perllonguen el seu servei fins a la mitjanit per facilitar l'accés a la Platja del Miracle i agilitzar la mobilitat a la ciutat.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
17'
Acollida de nens saharauis a Tarragona: Vacances en Pau
Cooperació i Solidaritat: El Projecte d'Acollida Rosa López, presidenta de l'associació Hamada, explica el funcionament de la campanya de recepció de nens i nenes provinents dels camps de refugiats del Sàhara. Aquest estiu, la província de Tarragona acull prop de 100 infants, dels quals 57 es troben al Camp de Tarragona, representant un augment significatiu respecte a l'any anterior. La Realitat dels Infants Saharauis Els nens que participen en el programa tenen edats compreses entre els 7 i els 12 anys, tot i que sovint presenten un desenvolupament físic menor a causa de la malnutrició crònica als camps. Vida al desert: Viuen en jaimes (tendes o cases de tova) i la seva supervivència depèn gairebé totalment de l'ajut humanitari internacional. Educació: Estan escolaritzats fins als 16 anys, però manquen d'activitats extraescolars o materials lúdics bàsics. Salut: La prioritat en arribar a Catalunya és realitzar una revisió mèdica completa i analítiques per tractar possibles patologies. Logística i Convivència Familiar L'entitat Hamada treballa durant tot l'any fent difusió per trobar famílies acollidores. El procés és rigorós: Entrevistes i visites a les llars al mes de març. Reunions de complicitat entre famílies noves i veteranes. Gestió de documentació legal per a menors estrangers. "L'adaptació està sent fenomenal; aquest any molts nens són molt petitets, però tot està anant de manera meravellosa." Experiències Personals L'episodi compta amb el testimoni de la BD (en el seu darrer any d'acollida) i la Ratja, que expliquen la seva il·lusió per la platja, la bicicleta i el menjar (especialment la pizza i la carn). L'Elian, fill de la Rosa, comparteix com la convivència es basa en el joc compartit, els castells de sorra i la integració cultural mútua.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
21'
Acollida de nens sahrauís a Tarragona: Vacances en Pau
L'acollida de nens sahrauís a Tarragona L'episodi aborda el projecte de Vacances en Pau, una iniciativa que permet que nens i nenes procedents dels camps de refugiats del Sàhara passin l'estiu amb famílies catalanes. Rosa López, presidenta de l'associació Hamada a Tarragona, explica els detalls d'una campanya que enguany ha portat prop de 100 nens a la província. Dades clau i logística Participació: 98 nens a la província de Tarragona, dels quals 57 es troben al Camp de Tarragona. Procés de selecció: Inclou xerrades de difusió durant tot l'any, entrevistes personalitzades a les famílies i reunions de seguiment. Edats: Els nens tenen entre 7 i 12 anys, tot i que sovint aparenten menys edat a causa de la malnutrició crònica. Objectius: Oferir revisions mèdiques, analítiques i un respir de les dures condicions del desert durant l'estiu. Vida als camps de refugiats vs. Catalunya L'entrevista subratlla el contrast entre la vida a les jaimes (tendes de tela o tova) i la realitat occidental. Segons Rosa López: "Hi ha coses que per nosaltres són tan evidents que per ells són una novetat, com l'aigua corrent o els interruptors de la llum." Testimonis en directe L'espai compta amb la presència de l'Abba (la Bede) i la Ratja, dos nens sahrauís que comparteixen el seu entusiasme per activitats quotidianes com anar a la platja, anar en bicicleta o visitar PortAventura. També intervé l'Elián, fill de la Rosa, que explica la seva experiència de convivència com a "germans d'estiu". Activitats conjuntes Durant els dos mesos d'estada, es programen festes i trobades a localitats com Reus, Cambrils i Tarragona, a més d'una gran festa a Barcelona que reuneix tots els nens acollits a Catalunya per fomentar la integració i la visibilitat de la causa sahrauí.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
14'
Entrevista a Fernando Vizcarro, nou president del COMT
Fernando Vizcarro: Nous aires al Col·legi de Metges de Tarragona El doctor Fernando Vizcarro, guanyador de les darreres eleccions al Col·legi de Metges de Tarragona (COMT), exposa el seu full de ruta per al mandat de quatre anys que acaba d'iniciar. Després de vèncer la candidatura continuista de Josep Maria Soler Poblet, Vizcarro aposta per una renovació profunda de la institució. Prioritats i objectius de la nova Junta de Govern La nova direcció es marca com a repte principal apropar el col·legi al metge, combatent l'allunyament i la baixa participació detectada en el procés electoral. Les línies mestres inclouen: Transparència i gestió: La realització d'una auditoria externa per conèixer l'estat real dels recursos econòmics i optimitzar la gestió. Defensa del professional: Millorar el prestigi i el reconeixement social del metge, així com oferir una millor assessoria jurídica i suport en la formació continuada. Relació institucional: Establir un diàleg constant amb l'administració pública, hospitals i el sector privat per actuar com a vehicle entre el professional i el sistema. Diagnòstic de la situació sanitària a Tarragona Vizcarro analitza amb preocupació el creixement desmesurat de la població a les comarques tarragonines, fet que posa al límit els recursos humans del sistema de salut. Tot i valorar l'esforç personal dels professionals, el doctor adverteix que: "Els recursos humans que tenim estan una mica justos; necessitem més professionals per atendre aquests serveis." Segons el nou president, cal una planificació a llarg termini que vagi més enllà dels reforços puntuals d'estiu per garantir una atenció de qualitat tant en l'exercici públic com en el privat.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
34'
Identitat, mitjans i el conflicte lingüístic
Taula rodona sobre la realitat nacional i mediàtica En aquesta sessió, acadèmics de la Universitat Rovira i Virgili (URV) analitzen la intersecció entre els mitjans de comunicació i la construcció de la identitat a Catalunya, especialment en un context de canvi tecnològic i tensions polítiques. Els mitjans de comunicació i la TDT • La transició a la Televisió Digital Terrestre (TDT) i la precarietat del marc legal de les televisions locals. • La cultura de la improvisació enfront de la planificació estratègica en el desplegament mediàtic. • La disputa per les competències reguladores entre la Generalitat i l'Estat espanyol. El conflicte d'identitats nacionals Es debat la idea que les identitats no són immutables, sinó constructes socials deliberats. Els ponents argumenten que a Catalunya conviuen dos projectes nacionals sovint incompatibles: • El projecte nacional català, amb una base electoral i institucional sòlida. • El projecte nacional espanyol, que busca la uniformitat a tot el territori. El manifest per la llengua comuna Arran del Manifesto por una lengua común, els tertulians analitzen l'ús del castellà com a vehicle de nacionalisme polític: "Això no té a veure amb la llengua castellana, té a veure amb la nació espanyola." • La influència dels mitjans de comunicació en la creació d'una imatge distorsionada de Catalunya a la resta de l'Estat. • El fracàs de la pedagogia cap a l'exterior quan no hi ha voluntat d'entesa per part de l'interlocutor. El futur de la llengua catalana Es discuteix la paradoxa del català a la Franja de Ponent i la necessitat que el català sigui una llengua de prestigi (Llengua A) i no merament vernacla per garantir-ne la supervivència. També es subratlla la bona preparació de les universitats catalanes per gestionar la diversitat lingüística real a les aules.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
51'
Identitat, catalanisme i mitjans de comunicació
Taula Rodona sobre la Identitat i el Poder Mediàtic L'episodi d'avui, emès des de la plaça del Rei de Tarragona, s'emmarca en la Universitat d'Estiu de la URV. La tertúlia analitza com es construeixen les identitats nacionals i quin paper juguen els mitjans de comunicació en la percepció política i social de Catalunya. El Futur de la Televisió i el Marc Legal Es discuteix la complexitat del sistema televisiu i la incertesa davant l'apagada analògica: • La manca de regulació clara en la televisió local des de 1982. • El conflicte pel control de l'espai de comunicació català entre l'Estat i la Generalitat. • La improvisació sistemàtica com a tret cultural en la gestió administrativa. La Construcció de la Identitat Nacional Els experts exposen que les identitats no són immutables, sinó constructes deliberats: "No hi ha identitats eternes... l'identitat és un producte de l'acció humana planificada i dirigida." • Es planteja la incompatibilitat entre el projecte nacional espanyol i el projecte nacional català quan competeixen en un mateix territori. • S'analitza el paper d'institucions com l'església, l'escola i els mitjans en la fixació d'aquests imaginaris col·lectius. El Conflicte Lingüístic i el Manifest per la Llengua Comuna Es debat profundament sobre la politització de la llengua arran d'un manifest intel·lectual recent: • Crítica als partits que es defineixen com a "no nacionalistes" però que actuen sota un nacionalisme espanyol latent. • La percepció distorsionada de la realitat catalana a l'exterior de Catalunya, sovint induïda per una manipulació mediàtica deliberada. • La necessitat que la Generalitat assumeixi competències plenes en immigració per facilitar una integració real a través de la llengua. La Universitat com a Espai de Convivència Finalment, s'observa que en l'àmbit universitari i entre les generacions joves, la diversitat lingüística es viu amb una normalitat més gran que en el passat, destacant la capacitat de gestió multicultural de les aules catalanes.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
23'
Concurs de Focs a Tarragona: Pirotècnia alemanya i desqualificacions
Presentació de la Tercera Jornada L'episodi se centra en el 19è Concurs Internacional de Focs Artificials Ciutat de Tarragona, concretament en la participació de l'empresa alemanya First Class Piroevents. La connexió es realitza des de la punta del Miracle, on s'ultimen els detalls per a l'actuació de la nit. Entrevista amb Stefan Falken (Pirotècnic) L'Stefan, representant de l'empresa més jove del certamen (fundada el 2004), explica la seva visió sobre la competició: • Innovació i Tècnica: Tot i la seva joventut, busquen destacar amb dissenys nous i seqüències step-per molt ràpides. • Fusió d'estils: La seva proposta combina l'estil nòrdic/alemany amb el llatí/mediterrani, després d'haver estudiat exhaustivament què agrada al públic de Tarragona. • Climatologia i Espai: Valora positivament la zona de dispar i espera que el vent ajudi a dissipar el fum per a una millor visibilitat. Visió del Jurat amb Marcus Klatt Es compta amb el testimoni d'un membre internacional del jurat, qui detalla la metodologia de puntuació: • Criteris de Valoració: S'avaluen 16 categories diferents, incloent l'inici, el final, la sonoritat, la lluentor, el color i la integració amb l'entorn. • Evolució del Concurs: Klatt destaca la tendència cap a la digitalització dels espectacles i com el públic cada cop és més exigent i entès en la matèria. La Polèmica: Desqualificació de Zamorano-Caballer Un tema central de la jornada ha estat la desqualificació de la pirotècnia valenciana per no assolir el temps mínim exigit: "Tothom ha de seguir les normes del concurs; la decisió del jurat és la que s'havia de prendre." L'organització i el jurat van confirmar amb enregistraments de vídeo que l'espectacle no va arribar als 17 minuts reglamentaris, possiblement per un error de càlcul o un ritme de dispar massa accelerat.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
18'
Focs artificials des del mar amb el Tarragona Blau
Un sopar amb vistes privilegiades El periodista Joan López explica la seva experiència a bord de l'embarcació Tarragona Blau, on va gaudir del Concurs de Focs Artificials de Tarragona des del mar. Aquesta iniciativa ofereix una perspectiva diferent i bucòlica de l'espectacle pirotècnic. L'organització i la logística L'experiència combina la navegació amb un vessant gastronòmic. Els aspectes clau del servei a bord inclouen: Negoci familiar: L'embarcació està gestionada pel Lluís (patró i cuiner), la Montse (cap de menjador) i els seus fills i nebots, que fan de cambrers. Menú tradicional: Durant la travessia se serveixen plats com fideuà arrossejada, romesco de sèpia amb fasols i postres típiques com la coca de xocolata dels Pallaresos. Desafiaments del mar: El servei de taula es complica pel moviment de les onades, que obliga el personal a ser especialment àgil i precís amb els líquids. La veu dels protagonistes El reportatge recull testimonis dels passatgers, la majoria dels quals assisteixen per invitació o regal. Molts d'ells destaquen: La qualitat del sopar, tot i les precaucions pel mareig. El desconeixement general sobre quina pirotècnia actuava (en aquest cas, la sueca Göteborg). La preferència pel soroll o el colorit dels focs. "És una experiència totalment recomanable, té un punt romàntic i moure's al mig del mar mentre mires els focs té un encant especial." Perspectives tècniques i de seguretat El patró, el Lluís, explica que l'embarcació disposa d'alta tecnologia, com càmeres als motors per major seguretat. També es detalla que, per normativa, el vaixell s'ha de mantenir a una distància prudencial de la platja del Miracle per garantir la seguretat dels passatgers durant el llançament dels focs.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
23'
Congrés de CDC i actualitat política amb Quim Nin
Perspectives del 15è Congrés Nacional de CDC El president de la Federació de Convergència al Camp de Tarragona, Quim Nin, analitza els objectius del proper congrés del partit sota el lema "Retorn a la il·lusió". L'objectiu principal és projectar una força política renovada i preparada per governar Catalunya, posant èmfasi en la qualitat democràtica i la regeneració. Estratègia Política i el Dret a Decidir Nin defensa que Convergència ha de ser un espai on convisquin diverses sensibilitats (des de socialdemòcrates fins a independentistes) sota un denominador comú: • L'aposta decidida pel dret a decidir com un exercici de radicalitat democràtica. • La voluntat d'ocupar la centralitat política a Catalunya. • La crítica al model de govern actual, especialment la gestió del tripartit, que Nin considera mancada de cohesió. Política Local i Regeneració a Tarragona L'entrevista també aborda la situació a l'Ajuntament de Tarragona un any després del canvi de govern: • Crítica a l'augment de càrrecs de confiança i a les promeses incomplertes de l'actual govern socialista. • Reivindicació de la figura de Joan Aregio com a líder de l'oposició i actiu clau del partit. • L'objectiu clar de recuperar l'alcaldia en les properes eleccions municipals. Horitzó Personal de Quim Nin Nin confirma la seva intenció de presentar la seva candidatura per ser reelegit com a president de la Federació del Camp de Tarragona per un segon mandat de quatre anys, apostant per la continuïtat de l'equip actual i la síntesi d'idees. "Catalunya necessita moltes més dosis d'il·lusió després d'uns anys de cert ensupiment."
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
14'
Crisi al sector de l'automoció a Tarragona
L'impacte de la crisi econòmica en el motor L'entrevista a Emili Baltran, secretari d'ASTAVE (Associació Provincial de Tallers de Reparació i Concessionaris de Vehicles de Tarragona), dibuixa un panorama preocupant per al sector de l'automòbil a la demarcació. La caiguda en les vendes durant el primer semestre del 2008 s'ha convertit en un indicador clar de la degradació de l'economia domèstica. Dades alarmants del primer semestre La situació ha anat empitjorant mes a mes, amb un juny especialment negatiu. Les xifres de descens en la venda de vehicles són significatives: Turismes: Reducció d'un 25%. Vehicles comercials i furgonetes: Caiguda de fins al 40-50%. Totterrenys: Un dels segments més afectats a causa de l'increment de l'impost de matriculació. El Pla VIVE: Una mesura considerada insuficient Baltran es mostra molt crític amb el nou Plan VIVE del govern central, que substitueix l'antic Pla PREVER. Els motius de la decepció del sector són: Complexitat: No és un descompte directe, sinó un finançament al 0% per als primers 5.000 euros. Limitacions tècniques: Molts vehicles no compleixen els requisits acústics de seguretat o els límits d'emissions de CO2 per accedir a l'ajut. Pressupost finit: Hi ha una partida econòmica limitada que podria esgotar-se ràpidament. "Ens trobem al davant d'un pla que difereix enormement de l'antic Prever i, per tant, la seva incidència no tindrà el mateix efecte; és totalment insuficient." Formació Professional com a sortida Malgrat la paràlisi en les vendes, el sector encara té carència de professionals d'ofici ben formats. S'ha detectat un fenomen curiós: molts aturats provinents de la construcció s'estan interessant per cursos d'electromecànica, buscant una major estabilitat laboral en la reparació de vehicles. Previsions de futur El sector no preveu una recuperació immediata. S'espera un segon semestre del 2008 molt complicat i un inici del 2009 igualment complex. L'associació fa una crida a no deixar-se arrossegar pel pessimisme extrem, tot i admetre que la situació és realment problemàtica per als més de 3.000 empleats i 1.500 autònoms del sector a Tarragona.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
20'
Concurs de Focs de Tarragona: Pirotècnia i Ecologia
El Concurs Internacional de Focs Artificials de Tarragona Amb motiu de la 19a edició del concurs internacional de focs artificials, s'analitza l'actualitat de l'esdeveniment des de la Punta del Miracle. L'episodi recull el testimoni dels pirotècnics participants i dels responsables mediambientals que vetllen pel litoral. La Pirotècnia Valenciana i la Tradició Llatina En Lluís Brunxú, de la centenària nissaga Cavaller, explica com encaren el seu espectacle pirotècnic: Innovació i Ritme: Tot i que els articles pirotècnics estan molt inventats, la innovació se centra en la sincronització digital, el ritme i la cadència. Diferències Culturals: A diferència del ritme més pausat i detallista dels països nòrdics (com els suecs que van actuar la nit anterior), la tradició valenciana i italiana aposta per l'explosivitat i el soroll. Logística: Per a l'espectacle d'aquesta nit s'utilitzaran més de 2.300 quilos de pólvora, amb un equip de nou tècnics que preparen el material amb antelació per evitar imprevistos meteorològics. Conscienciació Mediambiental i Sostenibilitat En Jordi Brú, de l'àrea de Natura de Mediterrània, detalla les accions per minimitzar l'impacte del concurs a les platges: Repartiment de cendrers: Divendres es repartiran 1.500 cendrers reutilitzables per evitar que les colilles (que representen el 60% dels residus) quedin a la sorra. Tres Eixos d'Acció: Gestió de residus, mobilitat sostenible (ús del transport públic o cotxe compartit) i respecte a la fauna i flora local. Estudi del litoral: Enguany, el voluntariat realitzarà un estudi dels valors mediambientals de la Costa Daurada, des de Tarragona fins a Cambrils. Recomanacions per al Públic L'organització recorda que s'han reforçat les línies d'autobús fins a les 00:30h i que hi ha servei de bus nocturn fins a la matinada. L'objectiu és que els assistents prescindeixin del vehicle privat per evitar col·lapses i reduir emissions.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
17'
Traspàs simbòlic de la Tabacalera a Tarragona
L'Ajuntament de Tarragona recupera la Tabacalera L'acte solemne de lliurament de claus de l'antiga fàbrica de tabacs de Tarragona ha tingut lloc avui, marcant la culminació d'un llarg procés administratiu entre l'empresa Altadis i el consistori. L'alcalde Josep Fèlix Ballesteros i el director general d'Altadis, Andrés Pérez, han protagonitzat aquest esdeveniment simbòlic. Detalls de l'acord i el futur de l'edifici Compensació urbanística: El consistori rep l'edifici i els terrenys (més de 34.000 m²) a canvi de sol residencial per a l'empresa en una zona pròxima. Equipaments previstos: L'alcalde ha confirmat que el recinte serà la futura seu del Museu Nacional Arqueològic i d'un centre d'art contemporani. Conserveció i memòria: Es preveu un espai dedicat als ex-treballadors de la fàbrica, que durant més de 75 anys han format part de la història de la institució. "Hoy lo que hacemos es ya formalizarlo [...] para que esta fábrica llegue y sea disfrutada por toda aquella gente de Tarragona." Un procés complex cap a la recuperació El resum dels punts clau de la jornada inclou: La signatura oficial dels documents i el lliurament d'una clau simbòlica d'estil antic. L'obertura de la porta principal sota el gran rellotge de la façana. La preocupació pel manteniment a causa de l'estat deteriorat d'algunes zones interiors. La crida a altres administracions (Generalitat i Ministeri) per finançar els futurs projectes culturals.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
11'
Recuperació del Cementiri dels Jans a Tarragona
Restauració del Patrimoni Britànic a Tarragona L'episodi detalla les tasques de neteja i recuperació del Cementiri dels Jans (també conegut com el cementiri antic o dels anglesos), un espai d'alt valor històric situat a Tarragona. La iniciativa neix de la col·laboració entre el Consolat Britànic, l'Ajuntament de Tarragona i la Diputació, amb l'objectiu de frenar el deteriorament d'aquest recinte del segle XIX. Punts clau de la intervenció Origen Històric: El cementiri data de mitjans del segle XIX (1850) i és considerat el quart cementiri anglès més important de la costa espanyola. Fase de Neteja: Actualment es desenvolupa la primera fase d'esbrossament de males herbes i manteniment, amb la participació de vuit cadets de la Marina Britànica (HMS Bulwark). Futur del recinte: L'objectiu és rehabilitar les criptes i l'estructura per permetre la museïtzació de l'espai, obrir-lo a visites públiques i, eventualment, permetre nous enterraments de ciutadans britànics. "És part del patrimoni històric del Regne Unit... era una assignatura pendent posar-lo en condicions." Testimonis i Vincles Culturals Olga Xirinacs i la Literatura L'escriptora tarragonina Olga Xirinacs hi intervé per recordar la importància emocional i literària de l'espai, el qual va immortalitzar en obres com Zona Marítima (Premi Ramon Llull) i Que no juguin al cementiri. Xirinacs destaca el caràcter romàntic del lloc i la seva lluita personal per evitar-ne la degradació. Col·laboració Institucional La regidora de Cultura, Rosa Rossell, confirma que, tot i els plans de rehabilitació, el cementiri seguirà sent propietat del Regne Unit, descartant una cessió total a la ciutat però garantint una futura gestió compartida per a l'ús cultural.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
16'
Recuperació del Cementiri dels Jans a Tarragona
Projecte de rehabilitació del cementiri anglès L'episodi detalla l'inici de la primera fase de rehabilitació al Cementiri dels Jans de Tarragona (passeig de Rafael Casanova). L'objectiu principal és la neteja, desbrossament i adequació d'aquest espai històric, que havia patit un fort deteriorament, per tal de fer-lo visitable i recuperar-ne l'ús per a enterraments de ciutadans britànics. Intervencions clau i col·laboració internacional Tasques de neteja: Un contingent de vuit cadets de la Marina Britànica (del vaixell Bulwark) i voluntaris locals treballen en l'esbrossament de males herbes. Cooperació institucional: El projecte és fruit del treball conjunt entre el Consolat Britànic, l'Ajuntament de Tarragona i la Diputació. Fases futures: Després de la neteja, es preveu un projecte de rehabilitació de les criptes i una futura museïtzació amb panells explicatius. "Aquesta és la primera fase que permetrà que el cementiri es pugui obrir i que les persones puguin venir a visitar-lo en un futur." Valor històric i literari Origen: El primer enterrament data de 1849 (John Brickman) i el darrer de 1992 (Una Hox). Rellevància: És considerat el quart cementiri anglès més important d'Espanya (d'un total de 22). Cultura local: L'escriptora Olga Xirinacs ha documentat i reivindicat aquest espai en obres com Zona Marítima i Que no juguin al cementiri.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
11'
Olímpics tarragonins: 28 històries de recerca i èxit
Introducció al projecte L'autor Francesc Joan presenta el seu nou treball de recerca, un llibre que recopila la trajectòria de 28 esportistes de la demarcació de Tarragona i les Terres de l'Ebre que han participat en els Jocs Olímpics de l'era moderna. Segons l'autor, el projecte neix amb un doble objectiu: Retre un homenatge i reconeixement als grans referents esportius locals. Preservar la memòria històrica perquè les noves generacions coneguin el llegat olímpic del territori. El procés de recerca i descobriments La idea va sorgir fa dos anys arran de la descoberta casual que la nedadora de sincronitzada Andrea Fuentes era nascuda a Valls. Aquest fet va disparar la curiositat de l'autor, qui, amb el suport del Comitè Olímpic Espanyol i l'olímpic Gaità Cornet, va realitzar un buidatge de dades que va treure a la llum noms oblidats. Dades clau de la participació Volum d'atletes: 28 esportistes sumen un total de 43 participacions. Disciplines dominants: L'atletisme i el rem (especialment gràcies al Club Nàutic Amposta) són els esports amb més representació. Evolució de gènere: Tot i que històricament hi ha més homes (21 a 7), la tendència s'està invertint cap a una major presència femenina en les edicions recents. Perfils i anècdotes destacades El llibre no només recull dades estadístiques, sinó que se centra en les vivències personals de figures com: Ramon Balcells Rodon: L'esportista més antic de la llista (Hèlsinki 52), la pista del qual s'havia perdut des de feia dècades. Eladi Valldobí: Tirador de Reus que va competir en cinc Jocs Olímpics i va viure l'atemptat de Munic 72. Jordi Villacampa: L'històric jugador de bàsquet nascut a Falset, qui relata anècdotes sobre el Dream Team i la seva rivalitat amb Magic Johnson. "He intentat reproduir les seves vivències: des de la desfilada a l'estadi fins a les seves pròpies anècdotes personals."
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
16'
Olímpics Tarragonins: Història i vivències de 28 esportistes
Presentació del llibre Olímpics Tarragonins Entrevista al periodista Francesc Joan, redactor en cap del Diari de Tarragona, sobre la seva nova obra que recull la trajectòria dels 28 esportistes del Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre que han participat en els Jocs Olímpics de l'era moderna. Origen i objectius de la recerca L'espurna del projecte: Tot neix en descobrir que la nedadora de sincronitzada Andrea Fuentes era nascuda a Valls, una dada poc coneguda que va obrir la porta a investigar altres casos oblidats. Homenatge i reconeixement: El llibre pretén treure de l'oblit figures històriques i oferir un referent per a les noves generacions. Col·laboració institucional: El buidat de dades ha comptat amb el suport del Comitè Olímpic Espanyol (COE), especialment a través de l'atleta Gaietà Cornet. Dades i anècdotes destacades Diversitat i èxit: Els 28 protagonistes sumen 43 participacions en 13 edicions dels Jocs, destacant l'atletisme i el rem (especialment el Club Nàutic Amposta). Figures rellevants: Ramon Balcells: L'olímpic més antic de la llista (Helsinki 52). Eladi Valldoví: Especialista en tir amb cinc participacions olímpiques; va viure en directe l'atemptat de Munic 72. Jordi Villacampa: Malgrat ser associat a Badalona, és nascut a Falset. Explica com va pactar amb Rafa Jofresa els marcatges a Magic Johnson i Michael Jordan només per tenir una foto amb ells. L'evolució del paper femení Actualment es detecta un canvi de tendència. Tot i que històricament hi ha hagut 21 homes i 7 dones, en les darreres edicions (com Pequín) la representació femenina està augmentant significativament amb noms com Berta Castells o Natàlia Rodríguez. "Arribar a uns Jocs Olímpics és una fita realment molt complicada; el llibre vol reproduir les seves vivències, des de la desfilada fins a l'encesa de la flama."
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
15'
Exposició 'Tornar a casa': La realitat dels nens a la Xina
Ajuda humanitària per als nens desprotegits a la Xina L'entrevista presenta l'exposició "Tornar a casa", organitzada per l'Associació d'Amics de Tarragona amb la Xina Mudan i l'ONG internacional Morning Tears. La mostra, ubicada al pati Jaume I de l'Ajuntament de Tarragona, té com a objectiu sensibilitzar sobre la situació crítica dels infants a la Xina que han quedat desemparats a causa de la violència o l'execució dels seus progenitors. La missió de Morning Tears Aquesta organització neix per donar resposta a un buit legal i social. A la Xina, els fills de persones condemnades per la justícia pateixen un fort estigma social: Són sovint rebutjats per les seves pròpies famílies (avis, tiets) per por a la pressió de l'Estat. Pateixen traumes psicològics greus: malsons, ansietat i sentiments de culpabilitat. Existeix el prejudici cultural que diu: "Els fills dels criminals són criminals." Projectes d'acollida: Cap a un model de llar L'associació no només ofereix atenció mèdica i alimentació, sinó que està evolucionant cap al projecte "Tornar a casa": Substitució dels centres institucionals freds per cases unifamiliars. Acollida de grups reduïts (3 o 4 nens) amb figures de referència que fan el paper de pares. Cerca d'una vida normalitzada on els nens puguin integrar-se en la comunitat local. L'Associació Mudan a Tarragona Lídia Cintes, presidenta de l'associació a Tarragona, explica que l'entitat està formada principalment per famílies adoptants. La seva tasca és doble: 1. Acompanyament: Ajudar les famílies en els processos d'adopció, que actualment són llargs i complexes. 2. Integració cultural: Apropar la cultura xinesa a la ciutat i facilitar que les seves filles mantinguin el vincle amb els seus orígens de manera natural i positiva. Com col·laborar? Es pot ajudar a través de l'apadrinament (uns 25 euros mensuals cobreixen les necessitats bàsiques d'un infant) o mitjançant el voluntariat en tasques administratives.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
19'
19è Concurs Internacional de Focs Artificials de Tarragona
Preparatius i detalls del concurs de focs Aquesta secció recull la cobertura radiofònica de la 19a edició del Concurs Internacional de Focs Artificials Ciutat de Tarragona, un esdeveniment consolidat que atreu pirotècnies d'arreu del món al Fortí de la Reina. La participació internacional: Pirotècnia de Suècia L'episodi destaca la presència de la pirotècnia Göteborg, sent la primera vegada que una empresa nòrdica participa en el certamen. Martin Hilberg, l'encarregat del dispar, comenta els detalls de la seva proposta: * Han adaptat el seu estil a la cultura mediterrània, apostant per un espectacle sorollós i potent malgrat la seva fama d'elegància. * Tot i ser experts en piromusicals, afronten el repte de disparar sense música amb entusiasme, ja que els permet més llibertat sonora. * Dispararan uns 1.185 kg d'artefactes, una xifra inferior a altres concursants però suficient per garantir la qualitat visual. El paper de l'Ajuntament i la projecció exterior La regidora de Cultura, Sandra Coloma, explica la gestió darrera de l'esdeveniment i la importància de la seguretat: * Jurats i perspectives: El jurat avalua l'espectacle des de la platja i també des d'una embarcació per tenir una visió global i sonora. * Internacionalització: Enguany s'han presentat 24 empreses, de les quals 16 eren estrangeres, destacant la gran presència de companyies italianes. * Col·laboracions: Es manté el vincle amb l'Ajuntament de Granollers, on el segon premi de Tarragona té l'oportunitat de disparar en la seva festa major. Logística i participació ciutadana Es fa una crida a la població per utilitzar el transport públic i seguir els consells de seguretat. També es subratlla el paper del Premi del Públic, recordant que l'afició tarragonina és exigent i posseeix una gran cultura del foc acumulada durant gairebé dues dècades. "Tarragona fa una mica de conca i la percepció de la sonoritat des de l'aigua és molt diferent de la de la platja."
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
15'
Incompliments a l'AP-7 i incendi al centre de Tarragona
Caos a l'autopista AP-7: Promeses incomplertes L'episodi d'avui destaca la situació crítica a l'autopista AP-7, on les millores anunciades per la setmana del 7 de juliol no s'han fet efectives. Malgrat la roda de premsa oficial de la setmana anterior, els usuaris s'han trobat amb una realitat molt diferent de la promesa. Punts clau de la crisi viària: Persistència dels peatges: Contràriament al que s'havia anunciat, els peatges troncals de Tarragona i el Vendrell continuen operatius i cobrant les tarifes habituals. El tercer carril inexistent: Tot i que teòricament s'havia d'habilitar, els conductors es troben amb carrils provisionals estrets (de només 3 metres) i zones encara tancades amb cons. Obres en curs: La promesa de suspendre les obres fins al setembre ha estat ignorada; s'ha detectat maquinària pesant i operaris treballant a la via, causant retencions. Ràdars i limitacions: Malgrat ser una via de pagament, la velocitat està limitada a 80 km/h, amb una forta presència de ràdars que els usuaris critiquen com a recaptatoris. "És incomprensible que paguis per una via ràpida i hagis d'anar a 80 km/h amb retencions constants." Successos: Incendi al carrer Comte de Rius En un altre ordre de notícies, s'ha informat d'un incident destacat al centre de Tarragona: Origen: Un transformador elèctric s'ha incendiat en un pàrquing privat a prop de l'Hospital de Santa Tecla. Afectació: Ha generat una gran fumera en una zona molt comercial i cèntrica, provocant expectació entre els vianants. Resolució: Dues dotacions de bombers han treballat a la zona. No hi ha ferits i el subministrament de l'hospital no s'ha vist afectat significativament.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
19'
Entrevista a Joan Ruiz sobre el Congrés del PSOE
Balanç del 37è Congrés Federal del PSOE El diputat del PSC per Tarragona, Joan Ruiz, valora de forma molt positiva la celebració del darrer congrés socialista a Madrid. Destaca especialment la consolidació de les tesis del federalisme i la convivència lingüística, aspectes clau per a la delegació catalana. Eixos principals del Congrés Polítiques socials: En un context econòmic delicat, s'ha reafirmat el compromís amb els col·lectius més desafavorits. Pluralitat lingüística: S'ha aprovat documentació que reconeix el fortaliment de les llengües oficials sense que això suposi un detriment per a les altres. Reforma institucional: L'aposta per convertir el Senat en una autèntica càmera de representació autonòmica. Finançament Autonòmic i la Bilateralitat Ruiz defensa que el nou Estatut de Catalunya és una llei que cal complir i que el finançament ha de combinar la bilateralitat amb l'entesa multilateral. Malgrat les tensions, el diputat es mostra confiat pel fet que el govern central i la Generalitat comparteixin sintonia política. "L'important no és tant amb qui pactes, sinó si el teu programa el desenvolupes." Reptes de la legislatura al Congrés El diputat descriu un inici de legislatura "atípic" a causa de la situació interna del Partit Popular i la manca de majoria absoluta socialista, que obliga a una geometria variable en els pactes: Sense socis preferents: Es buscaran acords punt per punt segons la matèria legislativa. Mesures econòmiques: Defensa l'actuació del govern davant la crisi, descartant retallades en pensions o sous de funcionaris. Projectes a Tarragona: Ruiz es marca com a prioritat el seguiment de l'autovia a Montblanc, la millora ferroviària i el desenvolupament del conveni de la façana marítima signat per l'alcalde Ballesteros.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
22'
Entrevista a Xavier Sabater: Projectes i economia a Tarragona
Balanç de projectes i infraestructures al Camp de Tarragona El delegat del govern de la Generalitat al Camp de Tarragona, Xavier Sabater, analitza l'estat dels projectes clau en un context de desacceleració econòmica i descens de la recaptació fiscal. Tot i les dificultats, es referma el compromís amb les infraestructures bàsiques. Educació i Seguretat Escola Oficial d'Idiomes (EOI): Es preveu utilitzar una fórmula de finançament compartit on l'Ajuntament de Tarragona avanci els diners que la Generalitat retornarà posteriorment per desencallar les obres a la zona de la Xardrés. Seguretat: Tot i els retards en la comissaria definitiva de Campclar, es garanteix el desplegament dels Mossos d'Esquadra l'1 de novembre amb instal·lacions provisionals. Noves Seus i Urbanisme El govern confirma que la futura seu unificada de la Generalitat s'ubicarà als terrenys de l'actual presó de l'Avinguda de la República Argentina, destinant una part de l'espai a zones verdes per a la ciutadania. Se confirma l'inici de les obres del centre penitenciari del Catllar i de la Ciutat Judicial per a l'any vinent, infraestructures vitals davant l'increment de la població reclusa i la necessitat d'estalviar en lloguers d'oficines judicials. Economia i Logística: El futur del Port i l'Aeroport Port de Tarragona: S'anuncia com una fita històrica l'acord amb el segon operador mundial de contenidors per invertir més de 100 milions d'euros. Repte logístic: Sabater subratlla la urgència de l'ample de via europeu per a mercaderies per evitar el col·lapse de camions a la ciutat. Aeroport de Reus: Es preveu que la Generalitat n'assumeixi la gestió pròximament, confiant que una gestió de proximitat serà més eficaç. "Hem d'assumir que som una mica més pobres i ser austers, però l'economia de Tarragona és diversificada i té bones perspectives."
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
20'
Vinyes del Terrer: Passió i Territori a la D.O. Tarragona
L'Essència de Vinyes del Terrer En aquesta edició del magazín de Tarragona Ràdio, s'explora de prop el celler familiar Vinyes del Terrer, situat a Vila-seca i emparat sota la D.O. Tarragona. Eduard Morell, gerent i propietari, comparteix la història d'un projecte que neix de l'amor per la terra i la vinya, transformant una antiga explotació d'avellaners en un referent vinícola de qualitat. Projecte i Varietats Origen familiar: El projecte es va iniciar l'any 1989 amb la plantació de les primeres vinyes, tot i que no va ser fins al 2003 quan van començar a comercialitzar el seu propi vi. Varietats principals: Treballen principalment amb Cabernet Sauvignon i Garnatxa. Filosofia de treball: Controlen tot el procés, des de la cura minuciosa de les 7 hectàrees de la finca fins a l'embotellament, buscant l'expressió màxima del terroir. Productes Destacats Nus del Terrer: El nou producte estrella, un cupatge de Cabernet i Garnatxa que ha rebut 91 punts a la Guia Peñín. Es defineix com un vi sobri, elegant i mineral. Terrer d'Aubert: El vaixell insígnia del celler, un monovarietal de Cabernet Sauvignon que destaca per ser atípic, afinat i lluny de la duresa habitual d'aquesta varietat. Futur blanc: El celler està actualment en fase de proves per elaborar el seu primer vi blanc, un nou repte que esperen presentar properament. "Nosaltres, més que amants del vi, som amants de la vinya i la terra. Si controles tots els factors de la terra, la incidència sobre el vi és directa i diferencial." L'entrevista conclou destacant la importància de consumir productes de proximitat i trencar amb els prejudicis i modes que sovint afecten el sector del vi, posant en valor la riquesa del territori tarragoní.