Tots els episodis · 2008

2594 episodis disponibles

episodis

1153-1176 de 2594

Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
13'
Crisi al sector de l'automòbil a Tarragona (2008)
L'impacte de la crisi en la venda i reparació de vehicles L'episodi analitza la profunda caiguda de les matriculacions a les comarques de Tarragona durant l'any 2008. Billy Beltran, secretari d'ASTAVE, exposa una situació crítica però amb matisos d'oportunitat per a certs perfils de consumidors. Dades clau de la davallada S'ha registrat un descens acumulat superior al 20% en la venda de turismes des de gener fins a l'agost. El mes d'agost ha estat especialment dur, amb una reducció del 44% en les matriculacions a la província. La manca de crèdit per part de les entitats financeres és el principal fre, ja que el 80% dels vehicles es compren mitjançant finançament. Oportunitats en temps de crisi Beltran destaca que, malgrat l'alarmisme, aquest és un moment molt adequat per comprar per a aquells que disposen de liquiditat o accés a finançament, citant: * Ajustos de preus i ofertes agressives dels fabricants. * Un nivell de professionalitat més alt i millor atenció al client a causa de la reestructuració del sector. Situació dels tallers i ajudes públiques El sector de la reparació presenta un comportament dual: 1. Electromecànica: Es manté estable o fins i tot creix, ja que la manca de vendes obliga a un major manteniment del parc automobilístic existent. 2. Planxa i pintura: Pateix un descens notable degut a la menor circulació i la baixada de la sinistralitat. Respecte a les accions governamentals, el sector es mostra molt crític amb el Plan Vive, considerant-lo un fracàs que no substitueix l'antic Prevert, ja que gairebé cap entitat financera s'hi ha volgut adherir. "El consumidor amb possibilitats es troba davant d'un moment adequadíssim per comprar per preu i per atenció." Noves iniciatives de defensa de l'usuari S'anuncia un acord amb l'Agència Catalana de Consum per engegar una campanya que defensi els drets dels usuaris davant les companyies asseguradores durant les peritacions i reparacions.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
8'
Mobilitat sostenible i innovació a Santa Tecla
Resum de l’entrevista sobre mobilitat i festa major En el marc de les festes de Santa Tecla, Tarragona Ràdio entrevista Fèlix Molina, qui presenta un conjunt d'activitats que fusionen la mobilitat sostenible amb l'esperit festiu de la ciutat. La proposta, sota la marca "A que fan aquí", busca consolidar espais de convivència i consciència ecològica mitjançant la cultura i la gastronomia. Eixos principals de la proposta: Gastronomia innovadora i sostenible: Es presenten propostes curioses com l'espineta sostenible (una versió freda del plat tradicional) i la pizza de mamadeta, col·laborant amb restauradors locals per oferir productes tradicionals amb un toc contemporani. Mobilitat i Esport: S'impulsa l'ús de la bicicleta i es reivindica la creació d'un skatepark a la ciutat, aprofitant l'impuls dels Jocs del Mediterrani i la diada de la mobilitat. Cultura i Música gratuïta: S'organitzen concerts amb bandes com The Pepper Pots i Los Fulanos, apostant per estils com el soul, el reggae i el bugalú, accessibles per a tota la ciutadania. Compromís amb la ciutat: L'entitat treballa durant tot l'any (Sant Jordi, Sant Joan) per dinamitzar espais com la Part Alta. Segons Molina, l'objectiu és: "La Festa Major és un aparador d'una vegada l'any per tota la ciutat de nous conceptes i noves idees." Totes les activitats són gratuïtes, gràcies a la col·laboració entre el sector privat i les institucions, facilitant l'accés a la cultura en moments de dificultat econòmica.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
13'
Carlos Latre: El secret de les veus i la innovació
Entrevista amb Carlos Latre: Passió per l'Imitació L'humorista i imitador Carlos Latre conversa sobre la seva trajectòria, la tecnologia que utilitza per treballar i els secrets del seu ofici. Durant l'entrevista, es destaca la seva versatilitat i la capacitat de connectar amb el públic a través de la sorpresa i la innovació. La tecnologia al servei del talent Latre explica que una de les seves millors inversions ha estat instal·lar una línia XDSI a casa seva. Això li permet: * Tenir un so espectacular i professional des de casa. * Realitzar connexions de ràdio sense necessitat de desplaçar-se als estudis centrals. * Mantenir la qualitat del directe en programes de màxima audiència. Els secrets de l'imitador Segons l'artista, el seu èxit no es basa només en el talent innat, sinó en un treball constant: 1. L'oïda interna: Latre té la capacitat de sentir la seva pròpia veu tal com és, cosa que li permet modular-la fins a trobar el personatge. 2. Preparació física: Considera que la veu és un múscul i per això fa classes de cant i cuida la seva salut vocal. 3. Innovació constant: Fuig d'imitar altres imitadors i busca personatges nous per sorprendre l'audiència. "Les veus no són de ningú, però el més important és ser tu qui treu la veu per primer cop; la sorpresa és el que més funciona amb el públic." Interacció amb els oients Durant el programa, l'humorista regala entrades per al seu espectacle al Teatre Auditori del Camp de Mart. Diversos oients truquen per fer preguntes, on destaca la seva imitació de Boris Izaguirre com una de les més complexes tècnicament a causa del seu accent venelusonano i els seus matisos.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
14'
Carlos Latre: Imitació, tecnologia i records a Tarragona
Entrevista a Carlos Latre: Una tornada a casa plena de veus L'humorista i imitador Carlos Latre conversa amb Tarragona Ràdio abans de la seva actuació al Teatre Auditori del Camp de Mars. Durant l'entrevista, l'artista comparteix detalls sobre la seva carrera professional, la seva connexió amb la ciutat i el secret darrere de les seves imitacions. Tecnologia al servei de la ràdio Latre explica que utilitza una línia XDSI a casa seva, una inversió que li permet col·laborar amb diversos mitjans amb una qualitat de so professional sense haver de desplaçar-se constantment als estudis de Barcelona. Interacció amb els oients En una dinàmica participativa, diversos oients truquen per fer preguntes a l'artista a canvi d'entrades per a l'espectacle. Alguns dels punts clau han estat: Vocació: Si no hagués estat humorista, li hauria agradat ser periodista o corresponsal per viatjar pel món. Complexitat tècnica: Revela que el personatge de Boris Izaguirre ha estat un dels més difícils de perfeccionar degut als seus matisos de veu i accent. Personatges preferits: Gaudeix especialment interpretant figures com Papuchi, Torrente o Pedro Solbes. Procés creatiu: Defineix el seu talent com un exercici d'oïda i de modulació muscular de la veu, destacant la importància de la innovació per no limitar-se als imitadors clàssics. Filosofia professional Latre destaca que la clau de l'èxit és la sorpresa i el treball constant. Segons l'actor: "Sobre tot has de fer veus que vegis que ningú fa... si tu tens la teva pròpia veu, ja parteixes de la sorpresa." L'entrevista conclou amb un reconeixement a la seva qualitat humana i el seu entusiasme per continuar rebent l'escalf del públic tarragoní després de cada funció.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
13'
El Braç de Santa Tecla i l'art dels pastissers de Tarragona
La tradició del Braç de Santa Tecla a Tarragona L'episodi se centra en una de les cites més dolces de les festes de Santa Tecla: la degustació popular del pastís tradicional. Josep González, de la pastisseria Conde i membre del gremi de pastissers artesans de Tarragona, explica els detalls d'aquesta iniciativa que busca endolcir la vida dels ciutadans. Detalls de la celebració i l'ofici artesà Repartiment massiu: Aquesta tarda es repartiran 4.500 racions de braç de gitano de nata a la Plaça de la Font. Esforç col·lectiu: Els pastissers tarragonins aporten entre 40 i 50 braços cadascun, sumant un total de 150 metres lineals de pastís. Qualitat artesanal: Es reivindica el valor del producte natural i fresc enfront de la pastisseria industrial. Com a anècdota, González comenta que fins i tot després d'una operació de cor, els metges li van permetre el dolç artesà però li van prohibir l'industrial pels greixos afegits. Gastronomia i consells per a la Festa Major "La nostra missió és endulcir la vida dels tarragonins." El diàleg també repassa altres costums i consells pràctics: Varietat i maridatge: Tot i que avui es reparteix nata, el braç de Santa Tecla es pot encarregar de crema, trufa, torró o cafè. Per acompanyar-lo, es recomana un cava semi-sec o una copeta de Chartreuse (sempre sola, mai amb gel per no aigualir-lo). Conservació: És vital mantenir la cadena de fred. Gonzalez adverteix que deixar el pastís al cotxe sota el sol durant la diada castellera pot fer malbé la nata o la crema. Reivindicació del Pastís de Sant Jordi: S'aprofita per demanar més visibilitat per al postre del 23 d'abril, que simula un llibre i sovint queda eclipsat per la rosa i el llibre real.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
13'
15 anys de la Banda Unió Musical de Tarragona
La celebració del 15è aniversari de la BUMT En aquesta entrevista, Josep Miquel Marsà i Jordi Massip repassen la trajectòria de la Banda Unió Musical de Tarragona (BUMT) en motiu del seu 15è aniversari. El que va començar com un projecte de 30 joves músics ha crescut fins a esdevenir una institució amb gairebé 80 components i una escola de música consolidada. Punts clau de l'evolució de l'entitat Creixement constant: De la colla inicial de joves s'ha passat a una estructura que inclou la Banda Juvenil, la Banda d'Iniciació i una exitosa Escola d'Adults. Diversitat generacional: L'entitat aplega músics des dels 6 anys fins a veterans de més de 70, com el Reyes Rubalcaba i l'Òscar Coig. Activitat intensa: Un any farcit de concerts a auditoris de Salou, Tortosa i intercanvis amb bandes valencianes i de Terol. La reivindicació històrica: La manca de local Malgrat l'èxit musical, els convidats expressen la seva frustració per la falta d'un espai d'assaig digne i definitiu a la ciutat de Tarragona: "Em cau la cara de vergonya quan vaig per ahí... veure els locals que tenen bandes de pobles petits i que la banda de Tarragona no tingui un lloc en condicions per a 80 o 100 músics." El concert extraordinari El proper dissabte a la Plaça de la Font, la banda celebrarà l'efemèride amb un concert especial: Convidats: La Unió Musical d'Alberic (València), amb més de 100 músics a l'escenari. Repertori: S'estrenarà el pasdoble 15 anys d'Unió Musical, compost pel director Joan Baptista Meseguer, seguit d'obres com La Torre del Oro i la Suite Hebraica.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
8'
Santa Tecla i la Marató de Sang a Tarragona Ràdio
Actualitat de les Festes de Santa Tecla L'emissió es realitza en directe des de l'estand de les festes a la Rambla Nova, on es destaca la gran afluència de públic per adquirir merchandising, llibres de cultura popular i recollir premis de concursos radiofònics. S'anuncien diversos actes destacats: Banda Unió Musical de Tarragona: Entrevista amb Josep Miquel Marsà i Jordi Massip pel seu 15è aniversari. Gastronomia popular: Degustació del pastís del braç de Santa Tecla amb el Gremi de Pastissers. Humor i espectacle: Visita de Carlos Latre i sorteig d'entrades per al seu nou xou. Crida a la solidaritat: IV Marató de Sang El plat fort de la jornada és la promoció de la IV Marató de Sang de Tarragona, que tindrà lloc aquest dissabte al Teatre Metropol. Aspectes clau de la donació "Amb una vegada no n'hi ha prou, vine a donar sang." Necessitat constant: Catalunya es troba per sota de les recomanacions de l'OMS (39 donants per cada 1.000 habitants, quan el mínim haurien de ser 45). Impacte directe: Una sola donació pot beneficiar fins a tres persones diferents. Frequència: Els homes poden donar fins a quatre vegades l'any i les dones tres, a causa de factors fisiològics. Mite del dolor: Segons estudis de l'Hospital Joan XXIII, el dolor percebut pels donants és mínim (1,7 en una escala de 10) i el procés amb prou feines dura mitja hora.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
7'
La DO Tarragona i el concert vermut de Santa Tecla
La DO Tarragona s'incorpora a la gastronomia de Santa Tecla En el marc de les festes de Santa Tecla, la DO Tarragona s'ha sumat activament a les celebracions amb una proposta que combina tradició, cultura vinícola i música. Després de l'èxit de la fira de vins del passat mes de maig, l'entitat reforça la seva col·laboració amb l'Ajuntament de Tarragona. Maridatge amb història: Vi, formatge i tradició L'activitat principal consisteix en un tast de vins acompanyat de formatges, una combinació que té un rerefons històric lligat a la ciutat: Es servirà un vi blanc fresc i suau, elaborat amb les varietats Macabeu i Xarel·lo. L'acompanyament serà formatge del país, evocant la llegenda de la relíquia de Santa Tecla, el rescat de la qual es va pagar parcialment amb formatges. L'esdeveniment tindrà lloc a la Plaça de les Cols durant el migdia, en format de concert vermut. Cultura del vi i territori L'objectiu de la DO no és només el consum, sinó la divulgació del producte local. Àngels Collado, secretària de la DO, destaca que: "Volem que la gent no només passi i beugui, sinó que realment ho tasti, ho provi i ho entengui per conèixer el que es fa a casa nostra." També s'ha subratllat la diversitat de la denominació d'origen, que abraça comarques com l'Alt Camp, el Baix Camp, el Tarragonès i la Ribera d'Ebre, cadascuna amb els seus ritmes de verema particulars segons la climatologia. Context de la verema Actualment els cellers es troben en plena verema. Tot i que encara no es poden tastar els vins d'aquesta campanya, el producte que s'oferirà és de la collita anterior, mantenint tota la seva qualitat fins a l'arribada dels vins novells cap al novembre o desembre.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
10'
Santa Tecla i la Mercè a la Residència la Mercè
Celebracions de Santa Tecla a la Residència la Mercè L'episodi recull l'entrevista a Anton López, director de la residència de gent gran de la Mercè, i Núria Cartanyà, animadora sociocultural, per parlar de la intensa programació festiva que el centre organitza coincidint amb les festes de Santa Tecla i la seva pròpia festivitat patronal, la Mercè. Cultura popular i imatgeria pròpia La residència destaca per la seva secreció d'elements festius propis que s'integren en la tradició tarragonina: * Gegants propis: Van ser creats l'any passat pel 30è aniversari. Inclouen en Màxim (un romà), la Mercè i el nan Julius. * Sentit de la tradició: Els noms i les figures fan honor a la ciutat, al centre i a la data de la seva inauguració (juliol de 1977). Programació d'actes destacats Les festes s'allarguen des del 19 fins al 28 de setembre i inclouen una gran varietat d'activitats: * Pregó i obertura: Enguany el pregoner és el conegut Eduard Boada, qui també prepara els seus famosos còctels per als residents. * Participació d'entitats: La residència rep visites del Cor Gregal, l'Associació Cultural i Folclòrica Andalusa i els Xiquets de Tarragona. * Interacció amb la ciutat: Es realitzen ballades de gegants compartides amb els del carrer Merceria i visites de balls parlats com Dames i Vells. Integració i obertura al barri Un dels objectius principals de la residència és mantenir la normalitat i la vinculació cultural dels residents: * Portes obertes: Qualsevol ciutadà pot participar en els actes o col·laborar a través del voluntariat. * Vida activa: Els residents no només celebren Santa Tecla, sinó tot el calendari festiu (Carnaval, etc.) i realitzen activitats estètiques i de lleure que fomenten la seva autoestima. Estat de les instal·lacions Finalment, es comenta l'estat de les obres de reforma del centre: "Podem dir que estem a la recta final amb les últimes plantes ja finalitzades." L'ampliació permetrà una millor interrelació amb el casal de gent gran i un futur augment de places en l'oferta residencial del centre.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
23'
Apel·les Fenosa i l'Antiguitat Clàssica: Art i Arrels
L'Exposició de Fenosa al Museu Arqueològic El Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT), en col·laboració amb la Fundació Apel·les Fenosa, presenta una exposició extraordinària que explora la profunda relació de l'escultor amb el món clàssic. L'obra de Fenosa, definida com a intemporal i plena de sensualitat, s'exhibeix en un diàleg directe amb peces arqueològiques del fons del museu. Eixos Principals i Influències • L'herència mediterrània: Fenosa beu directament de l'antiguitat, especialment de la cultura grega i romana, que ell considera la seva autèntica ascendència. • Vincle amb el territori: La seva instal·lació al Vendrell li va permetre connectar emocionalment amb la Tarragona clàssica i els seus monuments (com la Vila dels Munts). • L'artista universal i l'exili: Malgrat la seva projecció a França i la seva relació amb figures com Picasso o Cocteau, Fenosa va mantenir sempre la voluntat de retornar a les seves arrels catalanes. El Discurs de la Col·laboració L'exposició s'estructura en tres àmbits que mostren l'evolució iconogràfica de l'artista. Segons els directors de les institucions, aquesta unió serveix per demostrar que: "El món clàssic no és un món llunyà, és un món proper." Es destaquen troballes poètiques en el discurs del museu, com la comparació entre les escultures de l'Antínous del MNAT i la reinterpretació que en va fer Fenosa, o la personificació dels rius catalans seguint els cànons clàssics.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
20'
Pressupostos i política fiscal de Tarragona per al 2009
Gestió de la Crisi i Pressupostos Municipals L'entrevista amb Pau Pérez, tinent d'alcalde d'economia de l'Ajuntament de Tarragona, se centra en l'elaboració dels pressupostos de 2009 en un context de crisi econòmica global. Pérez reconeix que la situació financera és delicada a causa de la davallada d'ingressos clau, especialment els derivats de la construcció. Ingressos i Pressió Fiscal L'equip de govern ha definit una línia clara pel que fa a la càrrega impositiva: No s'incrementarà la pressió fiscal més enllà del creixement de l'IPC de Tarragona (estimat entorn del 4,7% - 4,8%). La taxa de la brossa es mantindrà congelada o vinculada estrictament a l'IPC, malgrat que el servei no es cobreix totalment amb la recaptació actual. S'aplicaran 24 mesures de bonificació fiscal per a col·lectius vulnerables, famílies i el sector de la construcció per pal·liar els efectes de la crisi. La taxa de la grua està sota estudi degut a un fort desfasament entre el cost del servei i el que paga l'infractor. El Finançament Municipal: Una Assignatura Pendent Pérez subratlla que el finançament dels ajuntaments és la "gran assignatura pendent de la transició". Reclama un millor repartiment dels recursos estatals i autonòmics, destacant: "És molt greu que no s'atengui el finançament del que està més a prop al ciutadà, que és l'ajuntament, qui ha de suportar la pressió directa." Despeses i Inversions Prioritàries El pressupost de 2009 serà restrictiu pel que fa a la despesa corrent, que només creixerà entre un 1% i un 2%. Les prioritats polítiques es concentraran en tres eixos: Seguretat: Continuar amb l'ampliació de la plantilla de la Guàrdia Urbana. Ensenyament: Finançament i posada en marxa de noves llars d'infants. Acció Social: Programes d'ajuda per atendre l'augment de la demanda social. Respecte a les inversions, es preveu una execució més potent que l'any anterior gràcies a la finalització de projectes ja redactats, amb una dotació d'uns 4 milions d'euros per a actuacions a la via pública. Conflictes Heredats: Jaume I i Fortí de la Reina Pàrquing Jaume I: L'endeutament i els avals limiten la capacitat inversora de la ciutat, però no es preveu que afecti directament el pressupost corrent de 2009, ja que el deute l'assumeix l'empresa d'aparcaments. Fortí de la Reina: L'ajuntament no preveu cap cost econòmic directe, ja que l'execució és subsidiària i ha d'anar a càrrec de la propietat.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
12'
Jornades d'acolliment familiar a Tarragona
L'essència de l'acolliment familiar L'acolliment familiar és una mesura de protecció per a infants tutelats per l'administració que, en lloc de viure en centres, s'integren en nuclis familiars. La senyora Isabel Pasqual, de la junta directiva de FATAR, subratlla que la clau és la temporalitat i la capacitat de la família per acompanyar l'infant, sabent que algun dia pot produir-se el retorn amb la seva família biològica. Diferències clau amb l'adopció És fonamental no confondre l'acolliment amb l'adopció: * Acolliment: És temporal (tot i que pot ser indefinit fins als 18 anys) i sovint l'infant manté vincles amb la família d'origen. * Adopció: Crea un vincle legal permanent on l'infant passa a ser fill de la nova família a tots els efectes. "Un acolliment sempre són uns nens que t'arriben i que un dia marxaran; si no ets capaç de dir adéu, llavors busques una adopció." Les Segones Jornades Estatals a Tarragona Els dies 18 i 19 d'octubre, Tarragona serà la seu de la segona trobada d'àmbit estatal de famílies d'acollida. L'esdeveniment té com a objectius: Visibilitzar l'acolliment familiar, un fenomen encara poc conegut. Compartir experiències i estratègies entre famílies de diferents comunitats autònomes. Debatre sobre el marc legislatiu, que varia segons la regió i presenta reptes com la gestió del contacte post-acolliment. La jornada inclourà taules rodones amb experts com Jaume Funes i activitats lúdiques a la Rambla Nova per apropar la realitat d'aquests infants a la ciutadania.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
21'
L'actualitat urbanística de Tarragona amb Javier Terres
Entrevista sobre el futur urbanístic de Tarragona L'entrevista a Javier Terres, tinent d'alcalde de territori i urbanisme de l'Ajuntament de Tarragona, repassa els projectes clau per a la ciutat després del seu primer any al càrrec. El focus principal se centra en la tramitació del Pla d'Ordenació Urbana Municipal (POUM) i la resolució de conflictes històrics. Projectes i temes destacats: Tramitació del POUM: Terres confirma que l'aprovació inicial del POUM es preveu abans que acabi l'any. S'està treballant en l'encaix final de les al·legacions que no impliquen expropiacions ni enderrocs, centrant-se ara en detalls tècnics d'edificabilitat i polígons. Rellotjament a Sant Pere i Sant Pau: Es busca una alternativa consensuada per als veïns de la muntanyeta. L'objectiu és trobar un indret proper que no afecti la zona verda, mantenint el compromís de rellotjament voluntari. Acord amb la Diputació per la Via Augusta: S'ha tancat un acord per incorporar 4.000 metres quadrats de zona verda a la ciutat, obrint espais que fins ara estaven tancats al costat de la Ciutat Jardí. Enderrocs pendents: Hostal del Sol: S'ha avançat en una via d'enteniment amb el propietari per a una compensació en altres terrenys construïbles, tot i que encara es discuteixen coeficients urbanístics. Fortí de la Reina: El procés d'enderroc avança amb cautela donada la condició de monument protegit de l'edifici. Plaça dels Carros i el nou estadi: El projecte de soterrament a la Plaça dels Carros pateix retards per la troballa d'una claveguera romana. Sobre el nou estadi a Camp Clar, l'Ajuntament ha donat un ultimàtum a l'empresa PAI perquè confirmi si pot executar el projecte amb un pressupost de 30 milions d'euros. Millores a la via pública per al 2009: S'ha planificat una bateria d'obres de pavimentació i voreres per al proper any en zones com Torreforta, Sant Pere i Sant Pau i els carrers del centre (Mallorca, Jaume I, Sant Francesc i August), amb l'objectiu de no concentrar-ho tot al final del mandat.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
13'
La Guia Didàctica del Drac de Tarragona a les Escoles
Presentació de la 5a Guia Didàctica de Santa Tecla En aquesta entrevista es presenta el cinquè volum de la col·lecció Santa Tecla a les Escoles, dedicat enguany al Drac de Tarragona. Marta Badia, coautora del projecte juntament amb Gerard Elías, explica com aquestes guies s'han convertit en una eina pedagògica fonamental per apropar el Seguici Popular als centres educatius. Contingut i Estructura Pedagògica La guia no es limita a la descripció del personatge festiu, sinó que s'estructura per ser útil en diverses àrees del currículum escolar: Informació Històrica i Mitològica: Detalls sobre el Drac de Tarragona, el seu simbolisme i el món dels dracs en general. Propostes Multidisciplinàries: Activitats que van des de les matemàtiques (càlcul de proporcions i espais) fins a la geometria i la història de l'art (com la presència de dracs a la Catedral). Llengües i Tecnologies: S'introdueixen activitats en anglès per primer cop i jocs interactius a través de la xarxa XTEC de la Generalitat. Recursos Creatius: Materials manipulatius com papiroflèxia, màscares retallables i el dibuix de les carretilles de foc. Valor de la Llengua i la Cultura Un dels pilars del projecte és la cura per la riqueza terminològica i musical. La guia inclou un vocabulari específic per recuperar paraules com basilisc, gorgona o espiera, i partitures del toc del Drac. "L'objectiu bàsic és que el Seguici no sigui vist com un element inventat, sinó com un patrimoni amb arrels profundes que permet treballar qualsevol assignatura." L'obra compta amb les il·lustracions de Lugo Prades, que aporta una identitat visual pròpia i reconeixible que facilita la identificació dels elements tarragonins per part de l'alumnat.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
9'
La gralla del segle XXI: Modernitat i dolçor musical
Una nova visió per a la música tradicional En aquesta conversa, la grallera Roser Oliver i el compositor Conrat Setó exploren la creació del seu projecte musical, un treball que busca portar la gralla cap a nous horitzons contemporanis. El tàndem explica com han trencat amb els tòpics de l'instrument per oferir un repertori basat en l'eclecticisme i la música de cambra. La col·laboració entre compositor i intèrpret El projecte neix de la trobada al Conservatori de Vila-seca, on ambdós van coincidir com a professors. La seva unió ha permès un intercanvi constant de coneixements: Roser Oliver aporta la tècnica i el coneixement del món tradicional. Conrat Setó ofereix una mirada contemporània i pràctica de la composició. "L'instrument ha de fer música, no cal que tot sigui festa i soroll." Característiques del nou repertori El disc destaca per un so dolç i delicat, allunyat de l'estridència que sovint s'associa a la música de carrer. Aquesta sonoritat s'ha aconseguit mitjançant: Recuperació de tècniques antigues: Com el vibrato de la vella escola de grallers. Experimentació: Peces curtes que són el resultat de set anys de treball i concerts en directe. Dignificació: Tractament de la gralla com un instrument de concert a l'altura del piano o el clarinet. El futur de la gralla Finalment, es destaca la importància de la formació pedagògica. Actualment, els nens poden començar a estudiar l'instrument des dels 7 anys, superant l'etapa en què la gralla es considerava un recurs purament museístic o festiu. El projecte busca que aquest instrument estigui viu i continuï evolucionant en el panorama musical actual.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
17'
Tecla TV: La innovació audiovisual a Santa Tecla
Tecla TV: Una nova forma de viure la Festa Major L'entrevista presenta Tecla TV, una iniciativa pionera de l'Empresa Municipal de Mitjans de Comunicació de Tarragona per apropar els actes de les festes de Santa Tecla a tota la ciutadania a través de la tecnologia audiovisual. Infraestructura i Ubicacions Es disposaran pantalles gegants en dos punts neuràlgics de la ciutat: * La Plaça de la Font. * La Rambla Nova (davant de l'estàtua dels Despullats). Aquestes pantalles permetran que persones amb mobilitat reduïda o aquelles que vulguin evitar les aglomeracions puguin seguir els actes en directe amb qualitat professional i ambient de carrer. Programació i Continguts La graella de Tecla TV inclou una combinació de gèneres: * Retransmissions en directe: Actes emblemàtics com la Cercavila, el Seguici Popular, la Professó i els Pilars de la Mercè. * Càpsules i resums: Contingut preproduït, entrevistes de ràdio filmades i moments destacats dels dies previs. * Emissió 24 hores: Funcionament ininterromput des del diumenge fins al dia 24 de setembre. Interactivitat i Participació Ciutadana Un dels punts clau és la voluntat de fer participar l'espectador: * SMS participatius: Enviament de missatges a preu de cost que apareixeran en pantalla. * Fotos de la festa: Possibilitat d'enviar imatges via correu electrònic ([email protected]) per ser projectades. * Presència a la xarxa: Tot el contingut es podrà veure en streaming a través del web teclatv.cat, accessible des de qualsevol lloc del món. "No és una innovació tecnològica absoluta, però sí una facilitat important que actualitza la festa al seu temps i potencia la cultura audiovisual." Talent Local Tot i que la maquinària i les unitats mòbils s'han hagut de llogar a empreses especialitzades de Barcelona, el 95% dels recursos humans (productors, realitzadors i tècnics) són de Tarragona, garantint que el projecte es realitzi amb el coneixement i l'emoció que requereix la festa.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
11'
Amando la Cueva i l'univers de 'El Triángulo Vikingo'
Introducció a l'obra i l'autor L'entrevista presenta Amando la Cueva, un assessor fiscal de professió que ha canalitzat la seva vocació literària en la novel·la El Triángulo Vikingo. L'obra se submergeix en la mitologia nòrdica a través de la figura de Fran Morris, un arqueòleg que cerca evidències reals sobre l'existència de les deïtats germàniques. Estructura i Temàtica de la Novel·la La trama destaca per la seva combinació de realitat i fantasia, movent-se entre el present i el passat: Recerca Arqueològica: El protagonista viatja fins a les illes Lofoten (Noruega) on realitza una troballa en un assentament viking. Viatge en el temps: La història transporta els personatges del segle XXI al segle X, on interactuen amb elements mitològics com valquíries, berserkers i els déus Ases i Vanes. El Ragnarök: La novel·la culmina en el relat de la batalla final o l'ocàs dels déus, basant-se en les Eddas (específicament l'Edda prosaica). El Procés Creatiu i l'Origen dels Mites L'autor explica que la seva inspiració beu de l'evemerisme, una corrent hermenèutica que suggereix que els déus van ser en realitat personatges històrics divinitzats per la tradició oral: "Per a ell [Evèmer], eren personatges que havien viscut i realitzat gestes importants, però la tradició oral els va convertir en deïtats." Amando la Cueva subratlla que, tot i la duresa de la recerca prèvia, gaudeix enormement del procés d'escriptura i de deixar volar la imaginació. També comenta que la seva narrativa té un fort caràcter visual, fins al punt que lectors i editors hi veuen potencial per a una adaptació cinematogràfica. Propers Projectes L'autor ja treballa en nous llibres, destacant un projecte titulat Tierra Prestada, que explora la simbologia del jubileu hebreu i la propietat de la terra amb un component religiós.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
7'
Castellers del món: torres humanes a l'Índia i el Marroc
Explorant les Torres Humanes arreu del món L'Agustí ens presenta un projecte documental que aprofundeix en la recerca de tradicions culturals de diferents països que, de manera independent a la tradició catalana, realitzen construccions humanes. El treball destaca que no es tracta d'una exportació dels castells catalans, sinó de manifestacions autòctones amb arrels pròpies. Els Govindes de Mumbai (Índia) Un dels descobriments més fascinants és el fenomen dels Govindes a l'Índia, caracteritzat per: * Dimensió massiva: Existeixen unes 500 colles (anomenades Màndals) només a la ciutat de Mumbai. * Vessant religiós: Les torres es fan exclusivament un dia a l'any per commemorar el naixement del Déu Krishna. * La llegenda de l'olla: La tradició recrea les trapelleries de Krishna, que feia torres amb els seus amics per arribar a olles de llet i mantega que la seva mare penjava ben amunt. Els acròbates del Marroc El documental també viatja al Marroc per conèixer les trups d'acròbates, situades en un punt intermedi entre el circ i la tradició popular: * Tenen el seu epicentre a la plaça de Marràqueix. * Estan molt lligades a la tradició oral i a la figura d'un savi que recollia nens pobres per formar aquests grups. * Realitzen exhibicions en mercats i places, arribant sovint als cinc pisos d'alçada. El valor de l'intercanvi i la comunitat Més enllà de la tècnica, l'Agustí subratlla que el nexe d'unió és el sentiment de comunitat i la vivència col·lectiva (de barri a Mumbai o de ciutat a Catalunya). "El documental ha servit de vincle i de coneixement mutu; a partir d'aquí s'ha generat una cultura d'intercanvi entre aquests mons." El projecte ha estat un gran repte de producció i postproducció, sintetitzant més de 50 hores de gravació realitzades en entorns complexos per mostrar una riquesa etnogràfica fins ara poc coneguda.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
56'
Inici del 22è Concurs de Castells de Tarragona
Introducció i Context Històric La retransmissió comença des de la remodelada Plaça de Toros de Tarragona (actual Tarraco Arena), recordant que el primer concurs es va celebrar en aquest mateix escenari l'any 1932. En aquesta 22a edició, hi participen 18 colles, un increment notable respecte a les 4 de la primera edició. Equip de Retransmissió i Personalitats L'esdeveniment compta amb un ampli desplegament de Tarragona Ràdio i Ona Valls, amb la presència d'experts com Josep Anton Falcato i Rafa Llames. També es destaca l'assistència d'autoritats com el president del Parlament, Ernest Benach, i l'alcalde de Tarragona. Estratègies i Pronòstics Els comentaristes debaten sobre la competitivitat d'enguany, destacant que els Castellers de Vilafranca podrien no tenir una victòria tan senzilla com en altres anys a causa de la puixança de les colles de Valls. • Castellers de Vilafranca: Aposten per la seguretat amb el 4 de 9 amb folre i l'agulla. • Colla Joves Xiquets de Valls: Una estratègia valenta començant amb el 5 de 9 amb folre. • Colla Vella dels Xiquets de Valls: Opten per obrir amb el Pilar de 8 amb folre i manilles. "Aquesta edició serà un duel molt més apretat que mai." Primera Ronda Conjunta Es realitza una macro-ronda amb 7 colles per agilitzar el concurs. Els resultats principals d'aquesta fase han estat: - Xiquets de Tarragona: Han intentat el 2 de 8 amb folre però només l'han pogut carregar, patint una caiguda. - Castellers de Lleida i Xicots de Vilafranca: Han descarregat amb èxit el 4 de 8. - Nens del Vendrell i Castellers de Terrassa: Han completat el 2 de 7. Actuacions Destacades en Solitari L'èxit dels Verds Els Castellers de Vilafranca han protagonitzat el moment més intens fins ara. Després d'un peu desmuntat per falta de quadratura, han descarregat un èpic 4 de 9 amb folre i l'agulla. El castell ha patit molt en el folre i els segons, però la solidesa del pilar central ha permès completar l'estructura, situant-los líders provisionals. La decepció de la Joves La Colla Joves Xiquets de Valls ha intentat el mediàtic 5 de 9 amb folre (la supercatedral). Malgrat que el castell pujava amb bones mides, un error tècnic de la canalla (l'enxaneta ha relliscat en fer el pas de tango) ha provocat la caiguda abans de carregar-se la segona aleta, quedant en intent.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
23'
Crisi i manca de transparència a Tarragona 2017
Balanç de la Crisi a la Candidatura Tarragona 2017 Els representants de Convergència i Unió (CiU) i del Partit Popular (PP) a l'Ajuntament de Tarragona han ofert una roda de premsa per analitzar la situació de la candidatura als Jocs del Mediterrani 2017. Alejandro Fernández i Joan Aregio han detallat un seguit d'irregularitats i falta de transparència que han portat a una ruptura política amb l'equip de govern. El Cas Tecnigènia i les Irregularitats El focus del conflicte se centra en l'empresa Tecnigènia, que es va presentar com una firma internacional i ha resultat ser una empresa unipersonal gestionada per un amic del president de la candidatura, Mario Rigau. Els punts clau discutits són: • La confirmació que Tecnigènia no va realitzar les tasques contractades, sinó que les va subcontractar. • La denúncia que Mario Rigau va intentar "comprar" el silenci de l'oposició oferint càrrecs remunerats. • L'acusació que l'empresa hauria avançat 120.000 euros per una suposada falta d'implicació municipal, un extrem que l'alcalde no ha permès demostrar. Manca de Transparència de l'Alcaldia Segons els portaveus, l'alcalde Josep Félix Ballesteros ha incomplert la seva paraula personal de facilitar tota la documentació un cop l'oposició tornés a l'associació. En lloc d'això: • S'ha negat l'accés a les factures de les subcontractacions alegant que cal un requeriment judicial. • L'alcalde s'ha "enrocat" en la defensa de Mario Rigau malgrat les evidències de mala gestió. "L'alcalde ens ha mentit i ens ha enganyat. Un alcalde que menteix, si no rectifica, ha de dimitir." Accions Polítiques Immediates Davant d'aquest escenari de desprestigi, els grups de l'oposició han anunciat dues mesures dràstiques: Presentar una queixa formal al Síndic de Greuges de Catalunya per la vulneració del dret a la informació dels regidors. Demanar la dimissió immediata de l'alcalde Ballesteros com a màxim responsable polític del projecte. Tot i la gravetat, CiU i PP mantenen que el projecte és salvable amb una direcció professional i transparent, i s'ofereixen a consensuar un nou perfil gestor si hi ha un relleu real.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
18'
Najat El Hachmi: Més enllà de l'etiqueta d'immigració
Entrevista a Najat El Hachmi per 'L'últim patriarca' L'escriptora Najat El Hachmi, guanyadora del Premi Ramon Llull, reflexiona sobre l'èxit de la seva novel·la i la recepció per part de la crítica i el públic. Durant la conversa, es destaca que la seva obra ha transcendit el simple relat migratori per esdevenir una història universal sobre relacions humanes, soledat i poder. Elements Clau de l'Entrevista La literatura com a centre: El Hachmi expressa una certa resistència a la focalització mediàtica en els seus orígens marroquins com a element extraliterari. Reivindica que el valor de l'obra resideix en el text, la tècnica literària i la capacitat d'atrapar el lector. Temes universals: Tot i l'escenari de la cultura magribina, la novel·la aborda el patriarcat, la complexitat de les relacions entre homes i dones, i la duresa de la infantesa i l'adolescència. Tècnica i estil: L'ús d'un narrador especial que permet posar distància emocional. L'equilibri entre la violència dura i la tendresa, evitant el sentimentalisme. Una estructura temporal fluida que connecta passat i present sense confondre el lector. La relació amb la realitat L'autora admet que beu de la seva trajectòria vital i de l'univers viscut fins als vuit anys com a font de recursos literaris, però subratlla que l'objectiu final és la creació de ficció. "A mi m'és igual si la crítica és positiva o negativa, però sí que es centri en el text... el que m'ha fet ràbia era aquesta focalització en elements extraliteraris." Reflexions sobre la solitud i la maternitat Es discuteix la profunda solitud de la protagonista en el seu procés de creixement i com l'autora compagina la seva faceta de mare amb l'escriptura, definint la conciliació com una de les grans dificultats de la societat actual.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
13'
Entrevista a Agustí Gatell, nou cap d'emergències
Nou lideratge a la Regió d'Emergències de Tarragona L'entrevista presenta Agustí Gatell, qui assumeix el càrrec de cap de la Regió d'Emergències al Camp de Tarragona des de principis d'abril. Amb una trajectòria de 25 anys al cos de bombers, Gatell substitueix Albert Magaroles amb l'objectiu de mantenir la continuïtat operativa i adaptar el servei als nous reptes tecnològics i climàtics. Recursos i Capacitat Operativa El nou cap detalla l'estructura que passa a gestionar sota la seva responsabilitat: Efectius: Un equip d'aproximadament 450 bombers, tant professionals com voluntaris. Infraestructura: Gestió de 20 parcs de bombers distribuïts pel territori. Reforços d'estiu: La incorporació de 138 auxiliars forestals a partir del 15 de juny per a la campanya contra incendis. Mitjans especialitzats: Destaca la dotació específica per a risc químic a Tarragona i la coordinació centralitzada dels mitjans aeris. Reptes i Gestió de Riscos L'eix central de la seva gestió serà la coordinació i professionalització del cos davant l'evolució dels riscos actuals: Riscos Tecnològics: Atenció especial al polígon industrial de Tarragona mitjançant programes de formació específica en risc químic. Canvi Climàtic: Adaptació a escenaris de temperatures més altes i sequeres prolongades que augmenten la probabilitat de grans incendis forestals. Simultaneïtat: La preocupació per la gestió de diversos incendis actius alhora, fet que pot saturar la capacitat d'extinció regional. "L'objectiu principal és aconseguir que el cos de bombers, tant els funcionaris com els voluntaris, sigui un cos absolutament preparat per la feina que ha de fer." Conscienciació Ciutadana Gatell subratlla que, tot i que el nivell d'organització del cos de bombers a Catalunya és un referent, encara manca consciència social en determinats sectors de la població que subestimen els perills de les seves accions en l'entorn natural.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
11'
La 14a Setmana Cultural del barri de Parcel·les Tussaqués
Presentació de la 14a Setmana Cultural L'entrevista presenta la nova edició de la Setmana Cultural organitzada per l'Associació de Veïns de Parriu-Clar (Parcel·les Tussaqués) a Tarragona. El president de l'entitat, el Sr. Vilella, explica que aquest esdeveniment va néixer fa 14 anys com una iniciativa per oferir activitats culturals més enllà de les festes majors del barri i que es manté gràcies a l'esforç col·lectiu i la col·laboració de les dones del barri. Programació de xerrades i conferències L'esdeveniment aposta per un format de xerrades-col·loqui properes on els assistents poden participar activament: Dilluns: Inauguració oficial a càrrec de l'alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros. Dimarts: Conferencia de l'exregidor Agustí Mallol sobre els valors de Tarragona, sent aquest barri el punt de partida del seu cicle per la ciutat. Dimecres: Jornada dedicada a la salut amb la participació del Dr. Segarra de la Xarxa Santa Tecla. Dijous: L'historiador Xavier Ferrer parlarà sobre l'ofici d'historiador i temes d'interès local. Divendres: Cloenda del cicle de xerrades amb Joan Aregio, vicepresident de la Diputació, qui tractarà la història i el present d'aquesta institució. Activitats lúdiques i convivència El cap de setmana es reserva per a les activitats més multitudinàries: Sardinada popular: Es realitza dissabte al matí al costat de l'ermita del barri, on l'organització facilita tot el necessari per al menjar. Sortida cultural: Enguany el barri viatja a Figueres per visitar el Museu del Joguet i el Museu de la Tècnica (amb places ja exhaurides). "Nosaltres l'alcalde de Tarragona, sigui del color que sigui, el convidem perquè representa la ciutat i és una institució." Realitat social i reptes del barri Durant la conversa s'analitza la situació del barri, marcat per un alt índex d'immigració i un envelliment de la població autòctona a causa de la manca d'ascensors als blocs. Tot i que no hi ha problemes de convivència, el president destaca el repte d'aconseguir la participació dels nouvinguts en la vida comunitària i la necessitat d'establir canals per comunicar les normes bàsiques del barri.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
21'
Humor i crítica al Nàstic al 'Futbolí' de Tarragona Ràdio
Resum de l'episodi Aquesta secció del programa El Futbolí a Tarragona Ràdio, conduïda per Quim Pons i Iolanda, barreja l'actualitat esportiva del Nàstic de Tarragona amb un to marcadament humorístic i satíric. Davant la mala ratxa de l'equip, el programa utilitza la ironia i continguts virals per analitzar la situació. Punts clau del programa: Sàtira musical: Es presenta una versió viral del Chiki Chiki trobada a YouTube que parodia el possible descens del Nàstic a Segona B. Els col·laboradors prometen posar-la cada dilluns fins que l'equip torni a guanyar. Crítica a la plantilla: Es comenta la manca d'actitud d'alguns jugadors (estar desendollats) i la descoordinació al camp, exemplificada amb talls de veu d'Àngel García sobre la falta de confiança entre porters i defenses. Curiositats i anècdotes: S'explica la coincidència del dial de l'emissora (96.7 FM) amb la ràdio oficial del Liverpool. Es recuperen talls de veu de l'exalcalde Joan Miquel Nadal comentant anècdotes de la ràdio. Futbol Internacional i Clericus Cup: Breu mirada al rendiment dels exjugadors del Nàstic a l'estranger i el seguiment humorístic de la Lliga Vaticana (Clericus Cup), on s'analitzen les semifinals entre col·legis pontificis. Cita destacada: "Fins que no guanyin un coi de partit, tirarem aquesta cançó cada començament de futbol... perquè no vull acabar a Segona B, de veritat."