Tots els episodis · 2008

2594 episodis disponibles

episodis

1105-1128 de 2594

Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
11'
Gualfidia Pérez i l'Arqueologia Subaquàtica a Tarragona
Reconeixement a una Trajectòria Pionera L'entrevista celebra el Premi de Difusió Eutiques, atorgat pel Consell Comarcal del Tarragonès a Gualfidia Pérez, una figura clau en l'arqueologia subaquàtica de la regió. El guardó destaca la seva tasca des de finals dels anys 60 i la publicació del seu darrer treball sobre les troballes al litoral tarragoní. Inicis i Desafiaments Tecnològics Gualfidia explica que quan va començar l'any 1968, existia una separació clara: els arqueòlegs no eren bussejadors i els submarinistes no tenien formació arqueològica. Ella va actuar com a pont entre ambdós mons gràcies a la seva doble passió: Es va formar com a submarinista de tres estrelles, en una època on hi havia molt poques dones en aquesta activitat. Va ser impulsada per Pere Manuel Verge, director del Museu Arqueològic, per coordinar la nova secció d'arqueologia submarina. La Realitat dels Jaciments Sota el Mar L'entrevistada desmitifica la idea de trobar "tresors" de pel·lícula, tot i que destaca l'emoció de descobrir elements històrics: El pillatge: Pérez denuncia que el saqueig i el col·leccionisme privat han estat, i continuen sent, un gran problema per a la preservació del patrimoni. Tipus de troballes: S'han recuperat principalment ceps d'ancora i ànfores. Aclareix que, malgrat la llegenda, és molt rar trobar ànfores romanes plenes de vi o oli, tot i que s'han trobat residus orgànics analitzables. Metodologia: Explica com es basaven en la informació de pescadors i la col·laboració de la Reial Societat Arqueològica Tarragonina per localitzar jaciments. El Vaixell Poseidón i el Pec de Barà Es recorda una operació especial l'any 68 amb el vaixell de l'Armada Poseidón per estudiar el Pec de Barà. Malgrat els mitjans militars, la profunditat (més de 50 metres) i el fang van dificultar les tasques, demostrant la complexitat tècnica de l'arqueologia a gran profunditat. "L'arqueologia és una vocació; el premi no és a nivell personal, sinó en nom de tot l'equip que ha col·laborat per fer realitat aquest treball durant anys."
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
18'
Tomàs Palos: L'art de la joieria entre l'ofici i la docència
Trajectòria i aprenentatge de Tomàs Palos Tomàs Palos repassa la seva extensa carrera, iniciada als 13 anys com a aprenent al taller de Josep Maria Borrut i Josep Ros. En aquesta etapa primerenca, va adquirir la base tècnica de l'ofici mitjançant la paciència i el treball manual, una època en què la joieria es basava principalment en la imitació i la còpia. "A mi m'agradava treballar les mans... poder fer coses amb eines manuals molt artesanals, sense màquines." L'Escola d'Art i el pas de l'artesà a l'artista El punt d'inflexió en la seva carrera va ser l'entrada a l'Escola d'Art de Tarragona. Allà va descobrir que la joieria no s'havia de limitar a la còpia, sinó que podia ser un mitjà d'expressió artística: Assoliment de la tècnica: Un cop dominada la base artesana, sorgeix la capacitat de crear. Formació integral: L'estudi de la història de l'art i el dibuix li van obrir noves perspectives. Joieria com a escultura: Palos defensa que la joia és, en essència, una escultura de petit format que posseeix volum i entitat pròpia fora del cos humà. La passió per la docència i l'experimentació Com a mestre a l'escola des de 1975, Palos destaca la importància de transmetre l'ofici a les noves generacions. El seu mètode docent es basa en prohibir la còpia i fomentar que cada alumne trobi la seva pròpia veu a través de l'experimentació. Noves tècniques: Menciona l'ús del Keum-boo (tècnica japonesa per aplicar or fi sobre plata) com a exemple de la seva curiositat constant. Materials heterodoxos: És conegut per combinar metalls preciosos amb elements naturals o quotidians com pedres de riu, branquetes o peces de maquinària antiga. L'evolució del sector: Observa com la joieria ha passat de ser un món masculí a un ofici actualment dominat per dones, que aporten una sensibilitat i atreviment diferents. Experiències internacionals i temàtiques Recentment, ha participat en una trobada d'artistes a la República Txeca, on va crear peces a partir de materials recollits de l'entorn. També recorda amb orgull les seves col·laboracions amb artistes com Mariano Rubio i les seves incursions en temàtiques com l'erotisme, desafiant els tabús que encara persisteixen en el món de l'art.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
15'
Dispositiu sanitari pel Concurs de Castells
Organització i Seguretat Sanitària El programa analitza el complex dispositiu sanitari preparat per a la 22a edició del Concurs de Castells de Tarragona. El doctor Josep Mercader, coordinador de la Xarxa Sanitària i Social de Santa Tecla, detalla com s'estructura l'atenció als castellers i al públic per garantir una diada segura. Estructura del Dispositiu L'atenció es divideix en dos àmbits principals: * Hospital de campanya a la plaça: Per a l'atenció primària i immediata, amb un equip de set metges i set infermeres, a més d'un servei administratiu per a la identificació ràpida de lesionats. * Hospital de Santa Tecla: Dispositiu especial per a casos que requereixin proves diagnòstiques avançades, com radiografies o TAC. Balanç i Estadístiques (Edició 2006) Es repassen les dades de l'edició anterior per entendre els riscos reals: * Es van realitzar 169 assistències, de les quals el 93% van ser lleus (contusions i cops). * La zona amb més lesions és la cranial (50%), seguida de les extremitats. * Els castellers de pinya són els més afectats (més de la meitat dels casos), seguits del tronc. * Es destaca que la sinistralitat no sempre va lligada a la dificultat del castell, sinó també a la tècnica de caiguda de cada colla. El Decàleg del Casteller Per prevenir riscos, el doctor recomana seguir unes pautes bàsiques de salut: 1. Descans: Dormir bé la nit anterior. 2. Alimentació: Fer un esmorzar equilibrat i evitar el dejuni. 3. Hidratació: Constant durant tota la jornada, especialment per la calor i l'aglomeració de gent. 4. Seguretat física: Evitar l'alcohol i no portar pírcings, anells o arrecades que puguin provocar talls o enganxades. "Més del 90% de les assistències van ser lleus... el dispositiu sanitari és un repte que els professionals de la xarxa afrontem amb molta il·lusió i dedicació."
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
13'
La nova integració tarifària al Camp de Tarragona
Introducció a la Integració Tarifària Joaquim Margalef explica el nou model de transport públic al Camp de Tarragona, que permet l'ús de diferents serveis d'autobús amb un únic bitllet i un sistema de zonificació territorial. Aquest canvi busca facilitar els transbordaments i oferir preus més competitius per als usuaris habituals. La T-Mes i els Nous Títols de Transport A partir de l'estrena del sistema, el títol principal disponible és la T-Mes, una targeta personalitzada que permet viatges il·limitats durant 30 dies. Altres títols es posaran en marxa progressivament d'aquí a Setmana Santa, incloent: - T-30/50: 50 viatges en 30 dies. - T-10: Targeta multiviatge estàndard. - T-30: 30 viatges mensuals. Zonificació i Estalvi Econòmic El territori s'ha dividit en zones segons el salt tarifari. El 80% dels desplaçaments es concentren a l'àrea central (Tarragona, Reus, Salou, Cambrils). El sistema no busca finançar les empreses de transport, sinó subvencionar l'usuari final, reduint dràsticament el cost respecte al bitllet senzill. "Realment el que estem fent amb la integració tarifària no és finançar les empreses, sinó finançar l'usuari." Pla de Mobilitat 2009-2015 L'objectiu estratègic és reduir l'ús del vehicle privat, que actualment representa prop del 60% de la mobilitat a la zona, per passar a models més sostenibles com l'autobús, el ferrocarril, la bicicleta o el desplaçament a peu. Centres d'Atenció i Punts de Venda Per obtenir la T-Mes, que és nominativa i requereix fotografia, els usuaris han d'adreçar-se inicialment al centre d'atenció de l'estació d'autobusos de Tarragona. Properament s'habilitaran centres a Reus i una xarxa de punts de venda i recàrrega per tot el territori.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
23'
Integració tarifària al Camp de Tarragona: detalls i futur
Nou Sistema d'Integració Tarifària Aquest episodi aborda la posada en marxa de la tarifa integrada al Camp de Tarragona, un canvi històric que permet connectar diferents mitjans de transport (urbans i interurbans) amb un únic bitllet. Joaquim Margalef, director dels Serveis Territorials, explica que l'objectiu principal és primar l'usuari i fomentar el transport públic davant del vehicle privat. Les claus de la integració • L'Abonament TMS: És la primera targeta que es posa en marxa. Es tracta d'un abonament mensual personalitzat i nominatiu. • Zonificació: El territori s'ha dividit en una àrea central (on es produeixen el 80% dels viatges) i quatre zones addicionals. • Transbordament gratuït: La integració permet canviar de línia o d'autobús en un termini de 75 minuts (una hora i quart) sense cost addicional. • Estalvi econòmic: Els preus de la integració són significativament més econòmics que els bitllets senzills actuals. Punts de venda i funcionalitat "No estem finançant les empreses, sinó finançant l'usuari." Les targetes es poden obtenir inicialment al Centre d'Atenció al Client de l'Estació d'Autobusos de Tarragona, on s'habilita un sistema amb càmera web per personalitzar la targeta al moment amb la fotografia del DNI. Properament, s'estendrà a Reus, consells comarcals i punts de venda habituals. Pla de Mobilitat 2009-2015 El govern planteja una estratègia a llarg termini per millorar la qualitat del servei: • Racionalització a l'Estació de l'AVE: Es preveu fixar horaris més clars per als autobusos que connecten amb l'alta velocitat per evitar la dependència del cotxe particular. • Integració del Ferrocarril: Tot i que actualment només s'integra l'autobús, es preveu que entre 2010 i 2011 s'hi incloguin les línies de rodalies de Renfe. • Sostenibilitat: Es busca augmentar l'ús de la bicicleta i els desplaçaments a peu, reduint el pes del vehicle privat que actualment representa un 55-60% de la mobilitat.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
16'
Fira Mares i Pares a Tarragona: Tot per al nadó
Presentació de la Primera Edició de la Fira Mares i Pares Aquest cap de setmana s'inaugura al Palau de Congressos de Tarragona la primera edició d'un saló singular dedicat íntegrament al món infantil i la criança. L'esdeveniment aplega 50 expositors especialitzats que ofereixen des de productes de puericultura fins a serveis educatius. Serveis i expositors disponibles La fira està pensada com un espai de recursos integral on els visitants poden trobar: * Botigues de roba i equipament per a nadons (bressols, cadiretes). * Escoles d'anglès, ludoteques i activitats extraescolars. * Assessorament especialitzat de marques nacionals i locals de la demarcació de Tarragona. Col·laboració amb el Col·legi de Farmacèutics El Col·legi de Farmacèutics de Tarragona té un paper clau en el vessant pedagògic de la fira, oferint xerrades i tallers sobre temes crítics per a la salut dels més petits: * Cura de la pell: Diferències entre la pell del nadó i l'adulta, tractament de la costra làctia i l'eritema del bolquer. * Alimentació saludable: Estratègies per prevenir l'obesitat infantil i educació nutricional des del primer any de vida. * Lactància i postpart: Assessorament a càrrec de llevadores col·legiades. Activitats per a tota la família La fira no és només comercial, sinó que inclou un programa d'oci: "Querem que la fira també sigui divertida per al nen; hi haurà globoflèxia, pintacares, ciència divertida i desfilades de moda infantil." Desfilades de moda: Amb nens seleccionats en un càsting previ a les festes de Santa Tecla. Tallers pràctics: Massatges infantils, preparació al part i etiquetatge d'aliments.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
3h 3min
Aprovació d'ordenances fiscals i debat plenari a Tarragona
Sessió Plenària de l'Ajuntament de Tarragona L'episodi recull la sessió municipal centrada en l'aprovació de les ordenances fiscals per a l'any 2009, en un context marcat per la desacceleració econòmica. Debat de les Ordenances Fiscals El govern municipal presenta una proposta de congelació de l'IBI, l'IAE i l'impost de vehicles, mentre que la resta de taxes s'ajusten segons l'IPC de Tarragona (4,7%). • El Partit Popular i Convergència i Unió voten en contra de la majoria de punts, argumentant que l'alcalde no ha complert la seva promesa electoral de baixar impostos. • El govern defensa que és un exercici de responsabilitat per mantenir els serveis públics i les polítiques socials. Mocions i Gestió Cultural Es debaten diverses mocions d'interès ciutadà: • Finançament local: S'aprova instar el govern de l'Estat a millorar el finançament dels ajuntaments. • Tabacalera: Es discuteix la creació d'una comissió per al Pla Director del complex, tot i que el govern prefereix integrar-ho en un pla d'equipaments culturals global. • Llengua catalana: S'aprova demanar a l'Administració de l'Estat la retolació en català dels seus edificis. Precs i Preguntes La sessió finalitza amb una intensa bateria de preguntes sobre: • L'estat de les obres de l'Escola Oficial d'Idiomes (EOI). • La gestió i l'auditoria de les llars de jubilats. • La seguretat i intimitat veïnal per la instal·lació de càmeres privades a la Part Alta.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
10'
Preparatius i novetats del Concurs de Castells 2008
Organització i estat de la Tarraco Arena Plaça Miquel Vandrell, president del comitè executiu del Concurs de Castells, explica els darrers detalls organitzatius a sis dies de l'esdeveniment. La principal preocupació se centra en les obres de remodelació de la plaça de braus, que s'allargaran fins a l'últim moment, obligant l'organització a treballar amb un marge de temps molt estret per adequar el recinte. Millores i accessibilitat Tot i les obres, la instal·lació presenta canvis radicals que beneficiaran tant el públic com les colles: - Instal·lació de la cúpula: Encara que no està 100% tancada ni climatitzada, ja cobreix les grades i part de la rotllana. - Millora dels accessos: S'ha triplicat la permeabilitat de la rotllana, facilitant moviments més fluids i tranquils. - Aforament: S'han posat a la venda unes 7.300 entrades, amb un ritme de venda satisfactori. Agilització i format de l'espectacle Un dels grans objectius d'aquesta edició és reduir la durada total a unes 5 hores, intentant que finalitzi al voltant de les 15:00 h. "L'advertència (targeta groga) portarà associat un temps que variarà en funció de l'intent." Per aconseguir-ho, s'estan considerant noves mesures: 1. Control de temps: El jurat podria aplicar una mena de targeta groga o sancions de temps per agilitzar l'execució dels castells. 2. Dinamització: Es canvia el perfil de l'speaker, que passarà de ser un simple portaveu a un animador de l'espectacle. 3. Tecnologia: S'instal·laran dues pantalles gegants per seguir millor l'evolució de la jornada. Retransmissió i previsions castelleres L'esdeveniment tindrà una gran difusió mediàtica, amb una retransmissió íntegra per internet i una connexió en directe pel Canal 33 a partir de les 12 del migdia. Pel que fa a l'àmbit casteller, s'esperen estructures de màxim nivell com el 3 de 10, així com diversos castells de gamma extra (5 de 9, 2 de 9 amb folre i manilles).
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
15'
Activitats per al Dia Internacional de la Gent Gran a Vilaseca
Celebració i visibilitat de la gent gran a la Residència Vilaseca L'episodi se centra en el programa d'actes organitzat per la Residència Vilaseca amb motiu del Dia Internacional de la Gent Gran. Toni Guerra, responsable del centre, explica com les activitats han evolucionat per passar d'un model purament assistencial a un de més dinàmic, cultural i integrat en la societat. Activitats destacades del programa El calendari d'actes inclou propostes que busquen la participació de tota la ciutadania, eliminant les barreres entre la residència i el municipi: Presentació literària: Xerrada amb l'escriptor Francisco Bonestado sobre el seu llibre Juramento Complido. Concert de Josep Guardiola: Un acte central obert a tothom al Parc de la Riera, on el cantant repassarà la seva trajectòria, incloent-hi el seu pas per Eurovisió. Tallers de salut: Sessions pràctiques d'higiene postural a la llar i entrenament de les funcions mentals al Casal de la Gent Gran. Solidaritat: Organització d'una paella solidària per recaptar fons per a la Marató de TV3, enfocada enguany a les malalties mentals greus. Un nou paradigma en l'atenció residencial Durant l'entrevista es reflexiona sobre el canvi de percepció social cap a la vellesa: Es defineix la gent gran com un col·lectiu actiu que exigeix oferta cultural i intel·lectual per mantenir-se en forma. La residència actual es descriu com un centre professionalitzat amb personal vocacional, superant la vella idea de la residència com un lloc d'apartament o final de vida. L'objectiu principal és la integració social, fomentant que els veïns entrin al centre i els residents participin en la vida pública del triangle Tarragona-Reus-Vilaseca. "Avui dia les residències són centres professionalitzats on l'equip humà té molta formació i sobretot molta vocació."
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
26'
Projectes Estratègics de Promoció Econòmica a Tarragona
La Reforma del Mercat Central L'Ajuntament de Tarragona encara la fase decisiva de la reforma del Mercat Central després d'un any del trasllat a la carpa provisional de la Plaça Corsini. • S'estan finalitzant les excavacions arqueològiques tant a l'interior com a l'exterior del recinte. • El projecte executiu, redactat per l'empresa Mercasa, ha d'estar llest abans del 31 de desembre de 2008. • Es preveu una negociació amb l'Estat a Madrid per aconseguir un finançament del 50% de l'obra. "Primer hem de saber el que costa l'obra per poder anar a negociar a Madrid amb xifres sòlides." Impuls al Comerç Local Davant l'arribada d'operadors com El Corte Inglés, l'estratègia municipal se centra en fortificar el petit comerç a través de: • Un nou sistema de subvencions basat en projectes concrets i no en criteris discrecionals. • El foment de l'associacionisme per incrementar la competitivitat del sector. Palau de Congressos i Recinte Firal Es busca una major obertura del Palau a la ciutadania mitjançant una tercera pota d'activitat cultural i exposicions de gran format. L'estratègia de congressos prioritza el nombre de congressistes per sobre de la quantitat d'esdeveniments per maximitzar l'impacte econòmic. Turisme i Competitivitat La gran aposta per al 2009 és el Pla de Competitivitat Turística de la Tàrraco Romana, un projecte de 4,5 milions d'euros. • El pla ha estat redactat per l'Escola de Turisme de la Universitat Rovira i Virgili. • Un dels objectius clau és la creació d'un nou model de senyalització turística integral. • Es busca professionalitzar el sector per fer-lo menys dependent de la conjuntura de crisi econòmica.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
8'
Entrevista a la soprano Marta Mathéu: de Santiago a Tarragona
Marta Mathéu: Una trajectòria de gran èxit La reconeguda soprano tarragonina Marta Mathéu comparteix el seu frenètic calendari d'actuacions que la porta des de Galícia fins a casa seva, a Tarragona. L'artista destaca la constància i la formació contínua com a claus de l'èxit en el món de la lírica. Properes actuacions de relleu Santiago de Compostel·la: Inauguració de la temporada de la Real Filharmonia de Galícia amb una missa solemne de Mozart a la catedral. Tarragona: Concert amb el Trio Romàntic organitzat per la Fundació Caixa Tarragona el pròxim diumenge. Peníscola: Participació en el festival de la localitat amb el mateix repertori del trio. Reus: Represa de la producció Mort al Teatre Fortuny. Barcelona: Debut la temporada del Liceu el 18 d'octubre. El projecte del Trio Romàntic La soprano detalla la creació d'aquest conjunt format per Marisa Blanes (piano) i Josep Vicent Arnau (clarinet). El projecte ha culminat recentment en la gravació d'un disc que inclou: 1. Obres de l'època romàntica. 2. Àries clàssiques de Mozart. 3. Peces contemporànies escrites expressament pel compositor Conrad Setó. "El més important és trobar-nos i passar-nos-ho bé fent música; això és bàsic per a tot músic." Dedicació i realisme Malgrat l'èxit, Mathéu recorda que la carrera de soprano és exigent i que no ha gaudit de vacances durant l'estiu per atendre compromisos a indrets com Santander, Alacant o Peralada. Reivindica que les oportunitats arriben fruit de la feina ben feta i no pas per atzar.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
25'
Expedició espeleològica de Tarragona a l'Equador
Resum de l'Expedició a la Serralada de Cotucú Josep Estivill, membre de l'Associació d'Espeleologia de Tarragona, detalla la pròxima expedició científica a la Serralada de Cotucú, situada a l'Amazònia equatoriana, a la frontera amb el Perú. Aquesta aventura, que s'inicia l'1 d'octubre i durarà quatre setmanes, té com a objectiu principal la topografia i l'estudi geològic de cavitats en una zona d'accés extremadament difícil. Objectius Científics i Tècnics L'expedició no només busca l'exploració esportiva, sinó que se centra en diversos pilars: • Topografia: Mapejar sistemes de galeries que poden arribar a diversos quilòmetres. • Biologia i Entomologia: Estudi d'animals que neixen i moren a l'interior de les coves, en col·laboració amb doctors de la Universitat Pontifícia Catòlica de Quito. • Anàlisi de recursos: Estudi de la qualitat de l'aigua i el tipus de roca calcària. • Antropologia: Convivència amb les tribus locals, com els Xuar i els Axuar. Relació amb les Comunitats Locals Un dels reptes més grans és superar la barrera cultural i les creences locals que sovint veuen les coves com llocs sagrats o prohibits on habiten divinitats o éssers perillosos. Estivill subratlla la importància d'explicar que no busquen tresors materials (or o pedres precioses), sinó coneixement. "L'únic tresor que hi ha és la naturalesa viva." Logística i Finançament • Suport Institucional: L'expedició compta amb l'ajuda de l'exèrcit equatorià per al transport en zones de difícil accés i la col·laboració acadèmica de Quito. • Repte Econòmic: El cost aproximat és de 30.000 euros, finançats majoritàriament pels mateixos participants, sense subvencions públiques de moment. • Supervivència: Durant un mes, els cinc membres tarragonins viuran en condicions precàries, dormint en xinxorros (amaques) i alimentant-se del que ofereix l'entorn, com tapir o peixos. Altres Projectes i Memòria Històrica L'entrevista també repassa altres experiències com la preparació d'una expedició a Laos (aturada per la presència de mines antipersonals) i el treball de topografia de refugis de la Guerra Civil a Riudoms, demostrant la utilitat social de l'espeleologia.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
12'
Revifalla del carrer Unió: Sopar popular de l'associació CUA
El carrer Unió i el seu teixit veïnal L'Associació de Veïns i Comerciants del carrer Unió i adjacents (CUA) organitza un sopar popular amb l'objectiu de dinamitzar la zona i estrènyer vincles entre els residents i els negocis locals. Segons el seu president, Lluís Monfort, l'entitat busca fer pinya per reclamar millores urbanístiques urgents en un moment on la reforma del Mercat Central pot servir de motor per a tot l'entorn. Principals reivindicacions urbanístiques L'associació denuncia que el carrer ha quedat antiquat i pateix mancances greus: - Accessibilitat: Les voreres són massa estretes, arribant a ser perilloses per a nens i cotxets de bebè. - Mobiliari urbà: Absència total d'arbres, bancs o elements que facin el carrer amable per als vianants. - Degradació social: Preocupació per la situació a la plaça Sant Joan i la presència d'indigents que generen problemes de neteja als aparadors. - Entorn: Es demanen millores en carrers adjacents com Méndez Núñez, que és una via estratègica cap al Palau de Congressos. Relació amb l'Administració El sopar d'aquesta nit comptarà amb la presència de l'alcalde Josep Fèlix Ballesteros. Monfort destaca que: "L'intenció és convidar-lo a sopar perquè ell vegi que hi ha un neguit popular i que estem units per evitar que la zona vagi enrere." Tot i que reconeixen una millor comunicació amb el nou equip de govern, els veïns consideren que calen actuacions fermes per recuperar la tradició comercial d'un carrer que històricament ha estat una porta d'entrada clau a la ciutat.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
11'
Nou punt d'atenció ciutadana de la Xarxa Santa Tecla
Nou concepte d'atenció: La "Botiga" de Salut L'entrevista presenta el nou punt d'atenció sanitària i social de la Xarxa de Santa Tecla, ubicat estratègicament a la Rambla Vella de Tarragona. El Dr. Atzerà, director general de la xarxa, defineix el projecte com una "botiga" d'atenció, buscant trencar amb la fredor de les recepcions hospitalàries convencionals. Objectius del projecte Accessibilitat total: Establir un contacte directe i tranquil amb el ciutadà en un entorn que recorda un espai comercial. Finestra única: Centralitzar les consultes sobre els múltiples serveis de la xarxa per evitar que l'usuari hagi d'anar de finestreta en finestreta. Horari comercial: El servei està disponible de dilluns a dissabte, matí i tarda, facilitant que la gent hi entri mentre passeja. Serveis que s'hi poden consultar La Xarxa de Santa Tecla va molt més enllà de l'hospital, i aquest punt serveix per informar sobre: Prestacions socials: Residències assistides, centres de dia i llars d'infants. Atenció domiciliària: Informació sobre el servei d'ajuda a domicili (SAD). Tràmits sanitaris: Gestió de llistes d'espera i informació sobre intervencions. "Volem que el ciutadà se senti la nostra organització com a seva, i l'única manera és que trobin l'accés molt fàcil." Balanç de la primera setmana La Ima, una de les professionals que atén el públic, confirma que el balanç és molt positiu. Les consultes més freqüents durant aquests primers dies han estat relacionades amb l'atenció a la dependència i els temps d'espera per a operacions. Tot i les dificultats tècniques durant la connexió radiofònica, es destaca que el servei ha tingut una gran acollida coincidint amb les festes de Santa Tecla.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
17'
Tai-txi-tuan: Disciplina per l'Equilibri i la Salut
Introducció als Nous Cursos de l'Escola Tai Chi Chuen L'escola Tai Chi Chuen inicia la seva activitat a l'octubre amb una oferta formativa que inclou Tai-txi-tuan, meditació i dietètica medicinal xinesa. Juan Luis Mellado, responsable del centre, explica que aquestes disciplines no són només activitats físiques, sinó un estil de vida integral que busca el benestar de la ment i el cos. Conceptes Fonamentals i la Veritable Natura de la Disciplina Tai-txi vs. Tai-txi-tuan: Mellado aclareix que el Tai-txi és un concepte filosòfic basat en l'equilibri del yin i el yang. El terme correcte per a la pràctica física és Tai-txi-tuan, on Chuen indica moviment o art marcial. Art Marcial No Progressiu: Malgrat els seus orígens en l'art de la guerra, es basa en la filosofia de vèncer sense lluitar, promovent la pau i l'autocontrol en lloc de l'agressivitat. Relaxació amb Intenció: A diferència de la relaxació passiva, en aquesta disciplina es busca un equilibri: "El cos d'un mestre és com cotó per fora i com ferro per dins." L'Ensenyament i la Pràctica al Centre L'escola posa èmfasi en la perseverança i el rigor tècnic per evitar lesions i obtenir beneficis reals. Els aspectes clau de la seva metodologia són: Sessions Estructurades: Classes de dues hores que inclouen preparació física, regulació de la respiració, pràctica de formes i una part final de teoria i resolució de dubtes. Accessibilitat: És apta per a totes les edats, des de joves fins a persones de més de 70 anys, sempre que es tingui una salut bàsica. Ubicació i Horaris: Les classes es realitzen a Tarragona (Hotel d'Entitats) i Reus, amb sessions especials de perfeccionament els dissabtes a l'aire lliure (Ermita del Loreto).
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
14'
Cicle Flasjos de Natura: El Tresor Submarí de Tarragona
Descobrint el Fons Marí de Tarragona El cicle Flasjos de Natura arriba a la seva cinquena temporada amb l'objectiu d'explorar els ecosistemes marins. En la primera sessió, presentada pel biòleg Jaume Fol i coordinada per l'ambientalista Ferran Aguilar, es posa el focus en la riquesa biològica desconeguda que s'amaga davant de les costes de Tarragona. La Metàfora de la Catifa Durant la conversa, s'utilitza una imatge molt potent per descriure la relació actual de la societat amb el mar: "El mar és com aquella catifa on la gent que no és polida hi tira la porqueria a sota; l'aixeques i resulta que hi ha el tresor de la família." Aquesta reflexió serveix per denunciar el mal tractament que rep el fons marí a causa del desconeixement, malgrat ser el motor de moltes activitats econòmiques i socials de la ciutat. Eixos Principals de l'Estudi Els herbessars marins: Es destaca l'existència d'autèntics "prats de gespa" submarins (Posidònia o similars) que actuen com a pulmons i refugis de biodiversitat. La "guarderia" de peixos: El fons costaner és l'hàbitat on creixen espècies comercials fonamentals com la sardina o el saitó. Parc Subaquàtic de Tarragona: S'explica com els biotops (vaixells enfonsats) funcionen com a punts de gran concentració de vida on es poden observar meros, morenes i corbes. Seducció ambiental: El cicle busca connectar el coneixement científic amb la bellesa visual de la fotografia subaquàtica per fomentar el respecte pel medi ambient. Calendari i Sessions El cicle consta de tres sessions geogràfiques diferenciades: 1. Tarragona: El medi més proper i l'estudi documental pioner sobre la costa local. 2. Oceans: Un recorregut per la biodiversitat global amb el fotògraf Jordi Chias. 3. L'Antàrtida: L'exploració d'un espai natural llegendari i clau per al canvi climàtic.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
25'
Màrqueting del vi: el futur del sector i el consumidor
Una crisi de consum i la solució del màrqueting L'episodi analitza la situació actual del sector vitivinícola, marcat per una caiguda continuada del consum de vi en litres i l'acumulació d'excedents a les bodegues. A partir d'un estudi elaborat per la Universitat Rovira i Virgili per encàrrec de la cooperativa Covides, es proposa un canvi de paradigma: passar de la tradició romàntica a una estratègia empresarial basada en el màrqueting. Les Denominacions d'Origen (D.O.) com a motor L'estudi revela una dada clau: tot i que les vendes generals baixen, els vins emparats per una D.O. resisteixen millor. Per tant, es recomana: • Potenciar la imatge de marca de les D.O. catalanes per sobre de les marques individuals de bodegues petites. • Aprendre d'exemples d'èxit com la D.O. Rioja, que manté una presència constant als mitjans de comunicació. • Millorar la distribució per evitar que restaurants catalans no puguin oferir vins del seu propi territori. Noves demandes i segments de mercat El consumidor ha canviat i el sector s'ha d'adaptar a les seves realitats: • L'ampolla de mig litre: Els restauradors demanen formats més petits per adaptar-se a les restriccions d'alcoholèmia i als sopars de dues persones. • Joves i dones: Són els segments amb més potencial de creixement. Es destaca el cas del Lambrusco o els vins afruitats com a porta d'entrada al consum. • La competència de la cervesa: Amb un múscul financer molt superior, la cervesa ha guanyat la partida en la publicitat televisiva i en el patrocini d'esdeveniments. Cercant dades contra la llegenda urbana "El màrqueting no és una acció d'un dia, és una carrera de fons i una filosofia que ha de començar escoltant el client." L'estudi també obre la porta a futures recerques sobre la fisiologia del consum, com ara determinar amb base científica quina quantitat de vi es pot consumir en un àpat sense donar positiu en un control d'alcoholèmia, una informació que el sector considera vital per recuperar el consum social.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
26'
Mobilitat i seguretat a Tarragona: entrevista a Carles Castillo
Gestió del Transport Públic i l'EMT L'entrevista comença analitzant el paper de l'Empresa Municipal de Transports (EMT) i els reptes de millora contínua per al curs 2008-2009. Carles Castillo destaca la necessitat de reajustar línies en les anomenades "zones fosques" de la ciutat. Projectes Clau del Transport • Bus Nocturn: S'ha fet un balanç molt positiu des de la seva posada en marxa al maig, superant les expectatives. Es preveu una campanya publicitària en locals d'oci nocturn. • Seguretat i estafes: S'ha detectat una banda d'estafadors que robaven abonaments comprats amb targeta de crèdit, fet que ha obligat a cancel·lar temporalment el pagament amb targeta a les màquines. • Integració Tarifària: A partir de l'1 d'octubre s'implementa la unificació tarifària al Camp de Tarragona, facilitant l'ús d'una sola targeta per a busos urbans i interurbans. Mobilitat Urbana i Seguretat Ciutadana El regidor aborda la problemàtica dels punts negres de trànsit com la Rambla Nova, la Rambla Vella i els accessos a la Plaça Corsini. Noves Figures Policials • Agents de Mobilitat: Es crearà aquest nou cos a l'octubre per alliberar la Guàrdia Urbana de tasques de trànsit i centrar-los en la seguretat ciutadana. La seva prioritat seran les escoles i els aparcaments incívics. • Policia Verda: Projecte a mig termini per controlar els abocadors incontrolats i el civisme en l'entorn natural. Gestió de l'Espai Públic i Civisme Castillo posa èmfasi en la lluita contra l'incivisme, especialment pel que fa a l'ús de la grua i el soroll a les terrasses. "Val més l'educació que la sanció, però moltes vegades has d'arribar a la sanció perquè la gent s'adoni que les actituds incíviques destorben la ciutadania." • Bosc de la Marquesa: S'han realitzat prop de mil actuacions aquest estiu per evitar el risc d'incendi provocat per acampades i fogueres il·legals. • Plaça de la Font: S'ha prioritzat el descans dels veïns mitjançant el control estricte dels horaris de tancament de les terrasses, tot i haver permès un parèntesi durant les festes de Santa Tecla.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
12'
Història i tècnica del Pilar de Quatre Caminant
Origen i evolució del pilar caminant a Tarragona L'entrevista amb l'Albert Pallarés, responsable de l'arxiu dels Xiquets de Tarragona, ofereix una visió detallada sobre la tradició del pilar caminant el dia de la Mercè. Tot i que avui el pilar de quatre és l'estàndard, la història revela gestes sorprenents: Segle XIX: Hi ha referències documentades de la Colla Nova dels Xiquets de Valls l'any 1877 intentant pujar les escales del Pla de la Seu amb un pilar de sis. Canvi de recorregut: Antigament el destí era l'antic ajuntament al carrer Major, però amb el trasllat del consistori a la Plaça de la Font, el recorregut es va allargar considerablement. Consolidació local: A partir de 1926, les colles tarragonines recuperen aquesta tradició com a tancament festiu. Tècnica i evolució de l'estructura El pilar ha passat d'una execució més improvisada a una tècnica altament perfeccionada. Els aspectes clau mencionats són: Canvi de complexió: Antigament s'usaven segons corpulents, però figures carismàtiques com el Quico Pino van marcar la tendència cap a segons més lleugers i àgils. La gestió de la pinya: Tot i ser reduïda per permetre el moviment, requereix una coordinació extrema. El canvi de baixos: És el moment més crític. S'ha de parar el pilar i el nou baix s'ha de col·locar a pes sota l'estructura. Rotació de mans: Existeix un sistema de relleus sincronitzat per als primeres i daus per evitar el cansament durant els 500 metres de trajecte. "Baixar el pilar d'aquella època era considerat una gesta comparable a un 3 de 8" El Pilar de Cinc: Una fita difícil Pallarés recorda que els Xiquets de Tarragona van intentar recuperar el pilar de cinc caminant durant els anys 80. Tot i que es va aconseguir pujar i baixar les escales en quatre ocasions, completar tot el recorregut fins a la plaça es considera gairebé impossible per la inèrcia i el cansament acumulat.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
7'
Balanç positiu dels incendis al Camp de Tarragona
Balanç de la campanya forestal d'estiu L'entrevista amb Agustí Gatell, cap de la Regió d'Emergències dels Bombers de la Generalitat al Camp de Tarragona, destaca un any excepcionalment positiu pel que fa a la prevenció d'incendis. Les dades confirmen que aquest estiu ha estat un dels més tranquils de les darreres dècades. Dades clau i estadístiques Catalunya: S'han cremat unes 621 hectàrees en total, una xifra inferior al mínim històric de 1997. Camp de Tarragona: La superfície cremada se situa entre les 15 i 20 hectàrees, una quantitat que Gatell qualifica de "pràcticament insignificant". Comparativa: En contrast amb l'any anterior, on incendis a Mont-roig del Camp i la Torre de Fontaubella van cremar 500 hectàrees, enguany els focus han estat petits i controlats ràpidament. Factors de l'èxit en l'extinció La baixa sinistralitat s'explica per una combinació de factors ambientals i operatius: Meteorologia favorable: Les pluges constants durant la primavera van mantenir uns nivells d'humitat òptims en el sotabosc. Eficàcia en la resposta: Tot i que el nombre de sortides dels bombers ha estat elevat, la capacitat de resposta ràpida ha evitat que els focus inicials passessin a ser grans incendis. Manteniment de recursos: Tot i les bones condicions, s'han mantingut els dispositius de personal i els mitjans aeris fins a final de setembre. Previsions i riscos futurs Malgrat el tancament de la campanya d'estiu, Gatell adverteix que no s'ha de baixar la guàrdia: "Un dia de vent a l'hivern, si hi ha hagut un episodi de sequera important, també pot comportar un risc important." L'excés de vegetació a causa de les pluges ha generat molt combustible fi (herbes i matolls). Si bé ara està verd i humit, si s'assequés en el futur podria esdevenir un perill per a nous incendis en qualsevol època de l'any.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
43'
Nova temporada de Tarragona Ràdio: novetats i programació
Presentació de la temporada 2023-2024 El matí de Tarragona Ràdio ha presentat la seva nova graella per a la temporada que comença formalment el 25 de setembre. Amb un enfocament clar en la proximitat i la participació ciutadana, l'emissora municipal manté les seves estructures informatives però reforça els espais temàtics i de carrer. Programació de Matí i Seccions Setmanals L'espai conduït per Jolanda Garcia manté la seva estructura de set del matí a dos quarts de dues del migdia, dividit en tres grans blocs: • Informació: Fins a un quart de deu. • Opinió i Tertúlia: Fins a les onze del matí. • Societat i Cultura: Fins al tancament del programa. S'han confirmat el retorn de col·laboracions emblemàtiques com la de la Biblioteca Pública (dilluns), el Col·legi d'Advocats (dimarts), la xarxa sanitària de Santa Tecla i l'espai lingüístic Un Quart de Català (dimecres). Novetats a la Tarda i Nit Una de les grans apostes és el renovat programa Ja Tardes, presentat per Josep Sunyer i Núria Cartanyà. Els punts clau d'aquest espai són: • Unitat mòbil: Voluntat de ser al carrer constantment, des dels punts més alts fins a les clavegueres de la ciutat. • Noves veus: Incorporació d'un jardiner mensual i el retorn de la psicòloga Sònia en la Barra. • Seccions consolidades: Salut amb Felip Caudet i música amb Albert Miró. Per a la matinada, el programa Boira celebra la seva sisena temporada amb un canvi al dissabte nit (de 00:00 a 02:00 h) i la promesa d'investigacions en directe des de cases encantades. Món Casteller i Esports El Toc de Castells es prepara per al gran esdeveniment del Concurs de Castells (5 d'octubre), amb una cobertura diària la setmana prèvia. En l'àmbit esportiu, la redacció d'esports manté el lideratge amb el programa Sempre Nàstic, que arriba a la seva 14a temporada oferint tots els partits de l'equip en directe. "Apostem per la proximitat i per explicar les coses que passen al carrer, allà on realment hi ha l'acció."
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
16'
Els grallers i la música tradicional a la Santa Tecla
La gralla: Molt més que un instrument d'acompanyament El programa d'avui se centra en la figura dels grallers, personatges fonamentals que posen la banda sonora a les festes de Santa Tecla de Tarragona. Els convidats, Jordi Salvador (dels Bordons) i Jordi Enfedac (dels Quatre Garrufers), reflexionen sobre el seu paper a la festa i la necessitat de dignificar la seva professió. El repte de la pluja i la gestió de les entitats Un dels punts més crítics de la conversa gira al voltant de la gestió de la pluja durant la processó d'enguany. Els músics expressen la seva decepció per la manca de previsió i el risc que va suposar per a la seva salut: Manca de representació: Es queixen que el col·lectiu de grallers no va ser convidat a les reunions de decisió sobre si se suspenien o no els actes per pluja. Desigualtat amb les autoritats: Els músics critiquen que se'ls exigeixi sortir a tocar sota l'aigua mentre els representants polítics desfilen amb paraigües. Protecció de l'instrument i la salut: Els sonadors subratllen que, a diferència de les bandes convidades que van poder decidir no tocar per protegir els seus instruments, els grallers locals es van veure gairebé obligats a acompanyar els elements festius. "Ens estem fent un fart d'assajar, estem tocant molt més... i arriba una reunió d'aquest tipus i no hi ets present." El relleu generacional i la professionalització Malgrat les dificultats logístiques, hi ha motius per a l'optimisme: Formació: Gràcies a les escoles de música, ara hi ha més joves preparats per incorporar-se als grups, assegurant la continuïtat de la tradició. Creativitat: Els grups no es limiten a repetir el repertori; dediquen gran part de l'any a la creació de noves melodies, arranjaments i fins i tot a la gravació de discos. Dignificació: S'està fent un esforç per veure l'instrument no només com un acompanyament per als gegants o castells, sinó com una especialitat musical amb valor propi. El Concert Amable: El gran final Com a punt final a la temporada de Santa Tecla, se celebra el Concert Amable. Aquest acte és especialment emocionant per als grallers, ja que és el moment en què prenen tot el protagonisme i poden mostrar el treball tècnic i creatiu preparat durant mesos fora de l'enrenou de les cercaviles.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
21'
La Festa als Ulls: Mirades fotogràfiques de Santa Tecla
La Festa als Ulls: Un projecte de mirades externes El fotògraf tarragoní Pep Escoda presenta una nova edició del projecte La Festa als Ulls, una iniciativa que convida fotògrafs de fora de la ciutat a plasmar la seva visió personal sobre les festes de Santa Tecla. L'objectiu és obtenir una mirada objectiva i subjectiva alhora, allunyada dels vicis de qui ja coneix la festa a fons. Els protagonistes de l'edició actual En aquesta ocasió, els convidats són els fotògrafs madrilenys Ximena Garrigues i Sergio Moya. Malgrat ser parella, mantenen estils artístics molt diferenciats que enriqueixen el projecte: Ximena Garrigues: Destaca per una fotografia valenta i directa. Es focalitza en el retrat, la connexió humana i la captura de les emocions enmig de l'ebullició de la festa. Sergio Moya: Ofereix una visió més abstracta i quotidiana. Té la capacitat de transformar elements comuns en peces artístiques mitjançant enquadraments únics. L'impacte de la cultura tarragonina Els fotògrafs han quedat profundament impactats per diversos aspectes de la festa: L'emoció dels Castells: Sergio descriu la unió de les colles com un acte social "diví i gegant", arribant a l'emoció física en veure la col·laboració entre rivals. La comunitat i els infants: Ximena ressalta la importància de la transmissió generacional, veient com les famílies i els nens s'integren completament en les celebracions. L'hospitalitat: Ambdós trenquen amb l'estereotip de la gent tancada, destacant la calidesa dels tarragonins i anècdotes divertides amb la gastronomia i la llengua (el concepte de una miqueta). "Una fotografia és una opinió i, al mateix temps, quan plasmes una imatge, estàs creant diferents opinions en la gent que la veu." L'exposició amb el resultat d'aquest treball es podrà veure durant les festes de l'any vinent, servint també com a eina de promoció internacional de Tarragona, ja que els fotògrafs s'enduran les obres per exposar-les en altres ciutats.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
2h
Diada de la Mercè a Tarragona: Castells i Pilars Caminants
Retransmissió de la Diada Castellera de la Mercè Resum detallat de la jornada castellera celebrada a la plaça de les Cols i la posterior Baixada dels Pilars fins a l'Ajuntament. L'episodi recull l'actuació de les quatre colles de la ciutat en un dia marcat per l'emoció i els resultats dispars en la tradició dels pilars caminants. Actuacions Castelleres (Dues Rondes) • Xiquets de Tarragona: Han obert la diada amb un 2 de 7 i han seguit amb un 5 de 7 en la segona ronda. S'ha destacat l'estrena de nous menuts al pom de dalt. • Colla Jove Xiquets de Tarragona: Han exhibit un domini absolut amb construccions de vuit pisos, completant el 3 de 8 i el 4 de 8. S'ha descartat el 2 de 8 amb folre número 100 per prudència. • Xiquets del Serrallo: Han optat per construccions més conservadores a causa de ser dia laborable, descarregant el 4 de 6 i el 2 de 6, centrant els seus esforços en el pilar. • Castellers de Sant Pere i Sant Pau: Han completat amb èxit el 3 de 6 amb l'agulla i el 2 de 6, mostrant una execució molt tècnica. La Baixada dels Pilars de Quatre Caminants La jornada ha viscut un desenllaç històric i atípic pel que fa a l'arribada dels espadats a la plaça de la Font: • Xiquets de Tarragona: El pilar ha caigut a la baixada de la Misericòrdia, trencant una ratxa de 12 anys consecutius arribant a l'Ajuntament. • Colla Jove Xiquets de Tarragona: Han patit una caiguda fatídica a pocs metres del balcó, just a les escales finals de la plaça de la Font. • Xiquets del Serrallo: Han estat els triomfadors de la jornada, fent arribar el pilar amb un ritme pausat però segur. • Castellers de Sant Pere i Sant Pau: Han protagonitzat una baixada ràpida i espectacular, amb un enxaneta molt menut que ha captivat al públic, assolint el balcó municipal. Context Festiu i Balanç Institucional "Josep Lluís, amb tot el carinyo per tu i per tota la família... recordem el seu mestratge." L'alcalde Josep Fèlix Ballesteros ha fet un balanç molt positiu de les festes de Santa Tecla, destacant el civisme i la superació de les inclemències meteorològiques. També s'ha rendit un emotiu homenatge a Josep Lluís Navarro, tinent d'alcalde mort un any enrere.