Tots els episodis · 2009

3423 episodis disponibles

episodis

2401-2424 de 3423

Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
15'
Castells de Babel: Els castells com a eina d'integració
Presentació del documental Castells de Babel En el marc de les festes de Santa Tecla, s'ha presentat el documental Castells de Babel, una obra produïda per l'Empresa Municipal de Mitjans de Comunicació de Tarragona i realitzada per Javier Luque i Albert Martínez. El treball analitza a fons com el món casteller serveix com un potent mecanisme d'integració per a les persones immigrants a Catalunya. El valor social de les colles castelleres El documental destaca una característica fonamental del fet casteller: l'absència de classes socials. Dins d'una colla, tots els membres són iguals i necessaris per assolir l'objectiu comú. Igualtat: En posar-se la camisa i la faixa, es perd l'estatus social previ. Xarxa de suport: Els immigrants accedeixen ràpidament a una xarxa social que, d'una altra manera, trigarien anys a construir. Oportunitats: S'expliquen casos on la pertinença a la colla ha facilitat, fins i tot, l'accés al món laboral. El procés de creació i testimonis Els autors han dedicat un any de treball de camp recollint experiències reals: Han visitat colles de Tarragona, Valls, Vilafranca i la Global de Salou. Recullen testimonis d'orígens diversos: Marroc, Equador, Senegal i França. Inclouen la visió d'experts com el sociòleg Sergi Benedicta i el professor Josep Maria Sabater. "Quan t'hi poses la camisa perds el teu estatus social i formes part de la colla." Una visió humana i emocional L'obra defuig de la politització per centrar-se en les històries humanes. Un dels punts més emotius és el cas de la Global de Salou, una colla creada específicament per reunir immigrants de diverses nacionalitats a través d'aquesta tradició tan catalana.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
12'
20 anys dels Xiquets del Serrallo: Història i llibre
Presentació del llibre commemoratiu Aquest dimecres es presenta a l'auditori de Caixa Tarragona el llibre 20 anys dels Xiquets del Serrallo, explicat per Pinya Blava. L'obra ha estat escrita per Alfred Borràs, Lluís Marçal, Maurici Ferrer i Miquel Àngel Magant, membres de la redacció de la revista de la colla. El llibre és fruit d'un gran esforç col·lectiu i recull la trajectòria de l'entitat des de la seva fundació fins a l'actualitat. Orígens i evolució de la colla La colla va néixer l'any 1988 per iniciativa del rector de la parròquia del Serrallo amb l'objectiu de dinamitzar socialment el barri. Segons els autors: "El lema que va sortir de la colla va ser una colla per aixecar un barri." Punts clau del seu inici: * Va començar amb gent del barri, principalment pescadors, i només cinc castellers amb experiència prèvia. * La primera actuació va ser un pilar el dia de la Mare de Déu del Carme amb camises de color blau marí. * El seu naixement va generar un gran debat a la ciutat sobre la viabilitat de tenir tres colles a Tarragona. Actualitat i Santa Tecla Tot i que va néixer vinculada estrictament al barri marítim, actualment la colla s'ha obert a tota la ciutat; s'estima que el 90% dels seus membres actuals són de Tarragona i no exclusivament del Serrallo. De cara a la Festa Major de Santa Tecla, la colla prepara estructures com el 4 amb l'agulla, el 3 de 7 i, si els assajos ho permeten, el 5 de 7.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
13'
Cinquena Marató de Donació de Sang a Tarragona
La Marató de Donació de Sang de Santa Tecla Aquest proper dissabte se celebra la cinquena edició de la Marató Itinerant de Donació de Sang, organitzada pel Banc de Sang i Teixits. Per tercera vegada, l'esdeveniment s'integra dins el programa de festes de Santa Tecla a Tarragona, una iniciativa que ha demostrat ser clau per augmentar la participació ciutadana. Funcionament del Banc de Sang i Teixits El doctor Enric Contreras, director del Banc de Sang a la demarcació de Tarragona, explica que l'organització és una empresa pública que centralitza el processament de tota la sang de Catalunya. Els punts clau són: Centralització: S'està traslladant la unitat de processament al districte 22@ de Barcelona per optimitzar la seguretat i qualitat. Distribució: Cada hospital disposa d'un dipòsit propi que es renova diàriament segons la seva activitat. Productivitat: De cada donació s'obtenen tres components essencials: glòbuls vermells, plaquetes i plasma. Per què és important donar sang? Catalunya ha superat les 40 donacions per cada 1.000 habitants, però encara està per sota de les 45 recomanades per l'OMS per ser totalment autosuficients. S'han destacat diversos aspectes de la donació: Freqüència: Els homes poden donar 4 cops l'any i les dones 3 cops. Quantitat: S'extreuen uns 450 cc (un 10% del volum total), que el cos recupera en poques hores. Necessitat: Es requereixen unes 1.000 donacions diàries a tot el territori català. "La sang sempre espera el pacient, no el pacient a la sang." La Jornada al Teatre Metropol La Marató tindrà lloc al Teatre Metropol de 10:00 a 22:00 hores. L'itinerari per als donants inclou: Qüestionari de salut obligatori per a tothom. Entrevista mèdica i revisió de constants (tensió i nivell d'hemoglobina). Extracció a l'escenari del teatre, acompanyada d'actuacions culturals (castellers, corals, nanos). Refrigeri i obsequis: Invitacions a PortAventura, entrades per al Nàstic, el CBT o espais de benestar. L'objectiu final és fidelitzar el "superdonant", aquell que incorpora la donació com un hàbit regular a la seva agenda.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
6'
El Camí de l'Aigua: Guia i història de la mina de l'Alcabisba
El Camí de l'Aigua: Una ruta històrica i excursionista En aquesta entrevista, Joan Marqués ens presenta el seu darrer llibre, El Camí de l'Aigua (de Tarragona a Puig Palat). L'obra combina la recerca històrica amb l'orientació pràctica per a senderistes, centrant-se en el traçat de la mina de l'Alcabisba. Estructura i continguts del llibre El llibre es divideix en dues grans temàtiques i organitza la part pràctica de manera accessible: Vessant històric: Analitza la creació de la mina a cavall entre els segles XVIII i XIX, connectant-la amb la llarga tradició de canalitzacions d'aigua que es remunta a l'època romana. Guia excursionista: Proposa un recorregut de 30 quilòmetres dividit en tres etapes de 10 km cadascuna: Tram urbà: Transcorre per urbanitzacions properes a Tarragona. Tram de bosc: Una zona més campestre i forestal. Tram final: Arribada plana cap a Puig Palat, entre vinyes. La mina avui dia: Més que un vestigi L'autor destaca que la mina no és només una resta arqueològica, sinó una infraestructura encara activa que alimenta els dipòsits de Tarragona. "No estem parlant d'un vestigi del passat; fa 200 anys que funciona i actualment encara porta aigua." L'empresa municipal d'aigües Ematsa ha col·laborat en la publicació, destacant la importància de mantenir els pous i la senyalització externa d'aquesta obra d'enginyeria hidràulica.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
14'
Activitats i inscripcions del Patronat d'Esports 2009-2010
Inici de la Temporada Esportiva a Tarragona El gerent del Patronat Municipal d'Esports de Tarragona (PMET), Ramon Quadrat, presenta la nova oferta d'activitats per al curs 2009-2010. Amb l'arribada del setembre, s'obren els períodes per apuntar-se a una gran varietat de disciplines tant en l'àmbit físic com aquàtic, amb l'objectiu de promoure l'hàbit de l'esport entre la ciutadania. Novetats en les Inscripcions i Preus Aquest any s'han introduït canvis significatius per facilitar l'accés a l'usuari: Inscripció directa: Per a les activitats de gimnàs, ja no es fa sorteig. L'usuari tria plaça directament segons la disponibilitat. Matrícula oberta: Les inscripcions no es tanquen; si hi ha places lliures, la gent pot apuntar-se un cop començat el curs. Bonificacions econòmiques: Es mantenen els preus de l'any anterior i s'incrementa el descompte per a la segona activitat fins al 75% per als abonats. Oferta d'Activitats Dirigides El ventall de disciplines és ampli i s'adapta a diferents perfils d'edat i condició física: Cossos i ment: Pilates, ioga i manteniment. Alta intensitat: L'Indoor (ciclisme de sala) es consolida com l'activitat estrella per la seva intensitat i ritme. Joves i Salut: S'ha creat Ritme Jove (per a majors de 14 anys) i es mantenen les Actisaluts i Minis (sessions de 30 minuts) gratuïtes per a abonats. Àmbit Aquàtic i Salut Específica L'oferta d'aigua continua sent un pilar del Patronat amb prop de 4.000 cursetistes: Piscines disponibles: S'incorpora la gestió de Sant Pere i Sant Pau, sumant-se a Camp Clar, Serrallo i Bonavista. Programes especials: Es dóna continuïtat a la natació adaptada i a la natació correctiva per a persones amb fibromiàlgia, oferint beneficis cardiovasculars sense impacte. "Volem que tothom tingui sortida; el més important és que la gent pugui gaudir de l'activitat que vol fer."
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
23'
Inversió social i Contracte Programa a Tarragona
El Contracte Programa: Un nou model de gestió social El Departament d'Acció Social i Ciutadania de la Generalitat de Catalunya ha establert una col·laboració amb l'Ajuntament de Tarragona dotada amb 3 milions d'euros. Aquest instrument, anomenat Contracte Programa, representa un canvi de paradigma en la relació administrativa: • Substitueix el model històric de subvencions graciables per una relació equitativa i d'igualtat entre administracions. • Introdueix mecanismes de transparència mitjançant indicadors d'assoliment d'objectius. • Estableix un sistema de cofinançament on la Generalitat aporta el 66% i el món local el 34%. Prioritats i Mesures contra la Crisi Dins d'aquest acord, s'ha creat una partida específica per a ajuts d'urgència social (prop de 300.000 € per al Camp de Tarragona) destinada a situacions crítiques com el tall de subministraments elèctrics o l'impagament de lloguers. "És una mesura anticrisi que posa damunt la taula el departament per atendre casos que no requereixen grans recursos però sí una resposta immediata." Desplegament de la Llei de la Dependència L'episodi aborda la situació actual de la Llei de la Dependència, que es troba aproximadament a la meitat del seu camí de desplegament: • Actualment s'està implementant el Grau 2, nivell 1. • A Catalunya hi ha unes 80.000 persones amb un pla individual d'atenció ja realitzat. • Es reclama una major lleialtat institucional a l'Estat per complir amb el finançament a terços promès originalment. Equipaments i Serveis Territorials Gent Gran • Residència de la Mercè: La remodelació integral s'acabarà entre març i abril de 2010. • Noves places: S'espera la creació de 350 noves places a Tarragona ciutat (projectes de La Tecla i les Germanetes dels Pobres) per arribar a la ràtio recomanada del 5%. Infància i Adolescència Es destaca que la institucionalització en centres (CRAE) ha de ser l'última opció. El director fa una crida a la solidaritat nacional per fomentar: • L'acolliment familiar d'infants sense possibilitat de retorn amb la família biològica. • L'adopció nacional com a via prioritària sobre la internacional. • Una nova legislació que prioritzi els drets de l'infant per sobre de la família biològica.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
37'
Inici de Santa Tecla 2009: Homenatges i Crida
Acte d'Homenatge als Teclers i Perpetuadors L'episodi recull l'acte institucional previ a l'inici de les Festes de Santa Tecla 2009 a l'Ajuntament de Tarragona. Es destaca el reconeixement a diversos ciutadans per la seva trajectòria en projectes festius com el Ball de Gitanes, la Banda Unió Musical i els Nanos Vells. Els Perpetuadors de la Festa El punt central de la cerimònia és el nomenament dels perpetuadors, figura que reconeix una vida de dedicació a les tradicions tarragonines: • Salvador Fa Llimiana (a títol pòstum): Es recorda la seva tasca com a director de l'Esbart Dansaire i el seu paper en la recuperació del seguici popular als anys 80. • Carles Llurac Fortuny: Històric impulsor de les festes que, en un discurs molt emotiu, destaca la importància del relleu generacional i el suport familiar. El Toc de Crida i la Tronada Després dels parlaments al Saló d'Actes, la comitiva es trasllada al balcó principal de l'Ajuntament: • La Cobla de Ministrers interpreta el tradicional toc de crida. • L'alcalde Josep Fèlix Ballesteros recorda anècdotes sobre la creació del Correfoc i la falta de recursos dels primers anys. • L'acte culmina amb l'encesa de la primera tronada a la Plaça de la Font, a càrrec de la Pirotècnia Martí de Burriana, i el so de l'Amparito Roca. "Nomenar-nos perpetuadors és el reconeixement a les persones que fa una pila d'anys van posar-se a treballar de valent per la nostra festa."
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
17'
Dones pallasses: el protagonisme femení a la Plaça Friki
Resum de l’entrevista a la Plaça Friki En aquesta edició de la Plaça Friki de Tarragona, l'organitzador David Sancho presenta una aposta trencadora: un duel de pallasses protagonitzat per la reconeguda Pepa Plana i l'argentina Maku Fazzari (coneguda com a Macu Jarràquez al text). L'entrevista aprofundeix en la situació de la dona en el món de l’humor i les particularitats dels seus nous espectacles. La reivindicació de la dona pallassa Les convidades reflexionen sobre les dificultats de les dones en un àmbit tradicionalment masculí: Invisibilitat en el circ: Pepa Plana destaca que encara costa veure dones pallasses en les estructures del circ tradicional. Crítica als guions: Es denuncia que molts guions d'humor per a dones són escrits per homes des d'un referent masculí, convertint la dona en objecte de riure (la tonta, la gorda) en lloc de subjecte còmic. Sensibilitat pròpia: Macu subratlla que la dona aporta una sensibilitat i codis diferents que el públic rep amb molta valoració. Els espectacles a la Plaça Friki Ambdues artistes presenten propostes basades en la simplicitat i la comunicació directa: Pepa Plana (L’atzar): Un espectacle gairebé sense paraules que neix de la poesia de lo quotidià i de les casualitats o "xiripes" de la vida. Macu (Metro y medio): Una proposta unipersonal on tot es concentra en el seu metre i mig d'alçada, utilitzant malabars i jocs simples per connectar amb el públic sense parlar. "Els pallassos som poetes en acció perquè traiem el més petit de la realitat per explicar tota una història." Logística i Plan B L'organització confirma que, tot i la previsió de pluja, l'espectacle és prioritari a la plaça. En cas de mal temps, l'activitat es traslladaria a l'Antiga Audiència per garantir que el públic pugui gaudir d'aquest tàndem femení excepcional.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
13'
25 anys del Ball de Gitanes de Tarragona
Commemoració i història del ball L'episodi celebra el 25è aniversari de la recuperació del Ball de Gitanes a Tarragona. Josep Lluís, el cap de colla (Gitano Gros), explica l'evolució d'aquesta dansa des que es va decidir reincorporar al Seguici Popular l'any 1984. El que va començar com una iniciativa dels esbarts locals per revitalitzar la festa s'ha convertit en un un dels elements més vitals i alegres de Santa Tecla. Estructura i personatges El ball no és només moviment, sinó que té una simbologia d'agraïment a la natura i una jerarquia clara: El Gitano Gros: El cap de colla que controla el ritme i l'ordre. L’Estaquiró: La figura clau que aguanta el pal central on es trencegen les cintes. Els Galerons: Personatges que aporten la gresca, fan bromes a les gitanes i dinamitzen l'actuació. Rigurositat i evolució tècnica S'emfatitza que, malgrat l'aparença festiva, és un ball de gran complexitat tècnica. Un error en el tressat de les cintes pot provocar un nus impossible de desfer sense aturar la música. Josep Lluís destaca diversos canvis històrics: Música pròpia: L'any 1990 es van adaptar partitures trobades a l'arxiu de la Catedral, substituint les músiques genèriques de les zones del Penedès. Adaptació al terreny: La creació d'un pas específic per a la Baixada de les Escales de la Catedral. "Si hi ha una petita errada, allò no es fa ni es desfà. Queda un nus que no hi ha manera de deslliurar." Actes del 25è aniversari Per celebrar aquesta fita, l'entitat ha organitzat una exposició retrospectiva que mostra l'evolució dels vestits, els pals i fotografies històriques. A més, s'ha organitzat una trobada excepcional amb onze colles de gitanes (grans i petites) de diferents llocs per acompanyar la ciutat durant les festes.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
11'
La Festa als Ulls: Visions foranes de Santa Tecla
Una mirada externa sobre la tradició El projecte "La Festa als Ulls", impulsat pel fotògraf tarragoní Pepe Escoda, arriba a la seva quarta edició amb l'objectiu de trencar els "vicis visuals" dels qui coneixen les festes de tota la vida. En aquesta ocasió, els fotògrafs convidats són Ximena Garrigues i Sergio Moya, que s'han acostat a les festes de Santa Tecla sense documentació prèvia per mantenir la seva mirada "verge". L'itinerari de la descoberta Els autors expliquen com s'han submergit en l'energia de la ciutat, destacant diversos moments clau del seu recorregut: La Santa Tecla Petita: Segons els fotògrafs, una introducció ideal per entendre el que vindria després. La Baixada de l'Àliga: Un dels moments més intensos on Ximena va decidir situar-se al mig de l'acció, malgrat el perill i el soroll. Actes gastronòmics: El vessant social amb els vermuts, les cues de musclos i les festes populars. Mascletades i focs: Una experiència sonora i visual impactant que els era totalment desconeguda. Característiques de l'exposició: "Santa Tecla: Santa Tecla" L'exposició, titulada amb aquest joc gràfic de dos punts, presenta algunes particularitats notables: Treball en parella: Les imatges es presenten en díptics, fruit d'un procés de selecció conjunt que neix de la discussió professional i la cerca d'una conclusió que superi l'individualisme. Sensibilitat i drama: Lluny de les típiques imatges festives, les fotografies capturen el sentiment, l'esforç físic i el drama facial dels participants. La imatge del cartell: Una jove fent de "cuia" en un castell, que destaca per transmetre una pau al·lucinant enmig de la tensió de la pinya. "Les fotos es fan amb el cap i amb els ulls, i si hi poses el cor, la foto és excel·lent." Segons Pepe Escoda, el treball del Sergio i la Ximena és emocionant precisament perquè han sabut capturar detalls i preses insòlites que un fotògraf local sovint passa per alt.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
19'
Santa Tecla: Tradició, comunitat i futur a Tarragona
La vivència de les Festes de Santa Tecla L'alcalde de Tarragona reflexiona sobre la importància de les festes de Santa Tecla, destacant com la pluja, lluny de ser un inconvenient, forma part del ritual natural de la tardor. La festa ha evolucionat de ser una celebració local a convertir-se en un esdeveniment d'una potència cultural que atrau visitants de tot l'estat i del sud de França. Inclusió i Sentit Comunitari Un dels pilars de la celebració actual és el seu vessant solidari i inclusiu: Es garanteix la participació de persones amb discapacitat eliminant barreres arquitectòniques. S'han incorporat detalls com el braç de Santa Tecla apte per a nens celíacs. La festa serveix com a espai de retrobament per a la ciutadania, fomentant un fort sentiment de comunitat i d'identitat compartida. El Seguici Popular i el Relleu Generacional L'entrevista aprofundeix en la complexitat tècnica de les figures del seguici. Es destaca el projecte de crear els nanos petits per a la Santa Tecla Petita, una tasca difícil pel que fa a l'escultura i al pes que han de suportar els infants. L'alcalde subratlla la importància de les nissagues familiars que mantenen viva la tradició: "És un dels miracles de la festa, que la tenim garantida per moltes generacions." La Festa com a Eina d'Integració Finalment, s'analitza el paper de la festa en la integració dels nouvinguts. Mitjançant les escoles, els nens troben en els elements del seguici (l'àliga, la víbria, els gegants) i en el Nàstic els principals eixos d'identificació amb Tarragona. L'alcalde també menciona la necessitat de trobar un millor equilibri en el calendari escolar perquè els joves puguin viure les festes amb total intensitat.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
10'
Inauguració de la Llar d'Infants César August a Tarragona
Estrena de la nova Llar d'Infants César August En el marc de l'inici del curs escolar 2009-2010, la unitat mòbil de Tarragona Ràdio ha visitat la nova escola bressol municipal situada al costat del CEIP César August, a la zona del Parc del Francolí. L'edifici destaca per ser una construcció totalment nova d'obra, dissenyada específicament per a les necessitats dels infants de 0 a 3 anys. Característiques de les noves instal·lacions L'edifici ha estat projectat per maximitzar el benestar dels nens i l'eficiència educativa: Lluminositat natural: Gràcies a grans finestrals i claraboies, pràcticament no cal l'ús de llum artificial durant el dia. Accessibilitat total: Totes les aules tenen sortida directa al pati i el mobiliari està totalment adaptat a l'alçada dels petits. Equipament complet: Disposa de cuina pròpia, aire condicionat i un disseny de seguretat amb lavabos separats i aules comunicades visualment mitjançant vidres. Capacitat: Actualment el centre compta amb 94 alumnes. El procés d'adaptació La directora del centre, Cristina Prat, s'estrena en el càrrec i explica que aquesta primera setmana és clau per a l'adaptació dels infants: Entrada progressiva: El primer dia els pares acompanyen els nens a l'aula durant una hora i mitja. Autonomia: El segon dia, els nens es queden sols en dos torns diferenciats per evitar que els plors es contagiïn de forma massiva. "És convenient que l'adaptació sigui progressiva per no crear una mala experiència d'entrada." Gestió i testimonis L'escola està gestionada per la Fundació Pere Tarrés i l'equip està format per sis tutores i dues auxiliars. Els pares entrevistats han mostrat una gran satisfacció, destacant la modernitat de les instal·lacions, el tracte del personal i la proximitat al domicili.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
22'
Situació de la PIMEC i fusions patronals a Tarragona
Anàlisi de la crisi econòmica i el futur empresarial En aquesta entrevista a Tarragona Ràdio, Joaquim Sendra, president de la PIMEC a les comarques tarragonines, analitza el difícil inici del curs econòmic del 2009. La realitat de la petita i mitjana empresa es defineix per un pessimisme sostingut, un cop passat el respir estacional del sector turístic. Impacte de la crisi i mesures polítiques Atur i supervivència: Es preveu que l'atur superi el 20%, afectant especialment la construcció i la indústria. L'empresari descriu la situació amb una metàfora punyent: > "El temps que estàs dintre del congelador és el que fa que en puguis sobreviure o no." Crítica al Govern Central: Sendra es mostra molt crític amb les mesures de Madrid, especialment la pujada d'impostos i la falta de realització dels préstecs ICO. Considera que el govern prioritza el subsidi i la "pau social" a la reactivació econòmica real. Resignació vs. Indignació: Després d'un període de mobilitzacions, els empresaris es debaten entre la indignació i la resignació, entenent que hauran de sortir de la crisi pels seus propis mitjans davant la falta d'ajudes efectives. Processos de fusió i reestructuració L'entrevista aborda dos grans processos de concentració: 1. Fusions de Caixes: Hi ha preocupació per la possible pèrdua de competència i l'enduriment de l'accés al crèdit. Sendra prioritza la solvència financera per sobre del "nacionalisme de territori". 2. Unió Patronal (PIMEC i Foment/CEPTA): S'ha ratificat l'acord per crear una representació empresarial unificada a Tarragona i les Terres de l'Ebre. L'objectiu és clarificar el panorama institucional: * Foment del Treball: Representació de la gran empresa. * PIMEC: Representació exclusiva de la micro, petita i mitjana empresa. Es preveu que aquesta nova entitat unificada pugui començar a ser una realitat operativa durant l'any 2010.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
13'
Jaume Guasca, Tecler d'Honor i el Vall de Cercolets petit
Protagonisme Generacional a Santa Tecla L'entrevista destaca la figura de Jaume Guasca Llorac, qui amb només 26 anys ha estat nomenat Tecler d'Honor, possiblement el més jove de la història. Aquest reconeixement coincideix amb el nomenament del seu avi, Carles Llorac, com a perpetuador de les festes, creant un vincle familiar i generacional excepcional en l'edició d'enguany. El projecte del Ball de Cercolets petit Un dels pilars de la conversa és la presentació del Ball de Cercolets petit, una rèplica infantil de l'element del seguici popular que s'estrenarà oficialment el dimecres 16. Jaume n'és el responsable i destaca que: No és només una miniatura, sinó una inversió de futur per a la festa. S'han format nens i nenes d'entre 8 i 11 anys. L'element central del ball és la bota, una figura on es crea una cúpula amb els cèrcols de fusta. Suport Privat: El Projecte T6000 Josep Bertran, cap de relacions externes de Repsol, explica la implicació de l'empresa a través de la convocatòria T6000. Després de 10 anys de suport a elements com la Moixiganga, l'empresa ha consolidat el seu compromís amb el Seguici Petit per garantir la continuïtat de les tradicions. "El que fa ell, el que fa la seva família i tanta gent a la festa des de fa tants anys, és el que realment aguanta la festa." Dades clau de l'estrena Data de presentació: Dimecres, 16 de setembre. Acte: "Ball amb els balls" (concentració dels cinc balls). Horari: Inici a les 18:30h, presentació central del ball a les 20:00h.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
20'
Memòria visual de la Tabacalera: Vendrell i Gavaldà
Memòria Fotogràfica d'un Impàs Industrial En el marc de les festes de Santa Tecla, els fotògrafs Quim Vendrell i Pau Gavaldà presenten una exposició a la Casa Canals que documenta l'estat actual de l'antiga fàbrica Tabacalera de Tarragona. L'obra captura l'estat de decadència i silenci d'un edifici que està pendent de transformar-se en un futur centre cultural. Una col·laboració dividida per espais Tot i ser la primera vegada que treballen junts, el projecte ha estat coordinat sota la mirada de la comissària Chantal Grande (Fundació Fòrum) i l'editorial Arola Editors: Pau Gavaldà s'ha encarregat dels interiors, capturant la soledat, les restes de l'activitat humana i el joc de llums de les sales buides. Quim Vendrell s'ha centrat en els exteriors, destacant la monumentalitat d'aquest conjunt neoclàssic de 34.000 metres quadrats. Experiències i anècdotes del procés Els artistes descriuen el procés creatiu com una tasca emocionant i, a vegades, inquietant: La sensació de soledat absoluta dins d'un edifici on només ressonen les passes i el vol dels coloms. L'ús de xiulets per espantar estornells i capturar el moviment sobre la façana. La regressió personal, especialment per a en Quim, qui recorda familiars treballant-hi i l'estricte control de l'època. "Serà un document que tindrà la seva transcendència a futur, quan la gent vulgui veure com va quedar aquest edifici en deixar de ser fàbrica per passar a ser el que ha de ser." El futur de la Tabacalera Els convidats imaginen l'espai com un futur campus cultural basat en projectes de qualitat i rigor oficial, evitant que es converteixi simplement en un "hotel d'entitats". Actualment, s'espera que l'edifici aculli el centre d'art i creació contemporània de la ciutat.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
14'
Teclers d'Honor: 25 anys de passió per Santa Tecla
Un llegat de 25 anys al Seguici Popular Aquesta conversa ret homenatge als nous Teclers d'Honor de Tarragona: Maria Teresa Aguilar i Anna Maria Vicente, del Ball de Gitanes, i la parella formada per Emparo i Joan Domingo, del Ball de Bastons. Tots quatre celebren un quart de segle de participació ininterrompuda a les festes de Santa Tecla. Anecdotari i tradició familiar Durant l'entrevista, els protagonistes comparteixen l'evolució de les seves respectives entitats i curiositats personals que s'han gestat durant aquests anys: * Relleu generacional: En el cas de l'Emparo, ella representa la tercera generació de la seva família al Ball de Bastons, i ara la seva filla també en forma part. * Històries de parella: En Joan Domingo, que inicialment era casteller de la Colla Jove, es va passar als bastons per estar amb l'Emparo. Recorden amb humor els accidents típics de l'aprenentatge: "Si vols matar la dona, no ho facis davant de la gent... ballant li vaig donar un cop al front i li van haver de donar dos punts." El sentiment de la festa Les representants del Ball de Gitanes destaquen que la seva dansa és de les més divertides del Seguici gràcies als parlaments satírics que es renoven cada any. Totes dues desmitifiquen la dificultat del ball i conviden a tothom a participar-hi per viure la unitat del grup. Reivindicacions sobre l'organització Malgrat la il·lusió pel reconeixement de l'Ajuntament, els teclers aprofiten per fer una crítica constructiva sobre la rigidesa actual de la cercavila: * Demanen més "màniga ampla" per poder ballar quan el públic ho demana. * Es queixen que, massa sovint, les pautes horàries impedeixen ballar davant d'amics o familiars que els esperen en punts estratègics. * Defensen que la festa ha de mantenir la seva espontaneïtat malgrat el creixement del volum de participants.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
11'
Entrevista a Dolors i Jaume: Emoció i Futur dels Nanos Vells
L'esperit de Santa Tecla: Emoció i Trajectòria L'entrevista se centra en la vivència personal de la Dolors i el Jaume, dues figures claus en les festes de Santa Tecla a Tarragona. La Dolors expressa la seva profunda emotivitat davant el proper reconeixement que rebrà per la seva trajectòria, destacant que la festa és un lloc de retrobament amb amics i família. Projectes dels Nanos Vells En Jaume detalla les iniciatives de l'entitat dels Nanos Vells: * Innovació digital: El llançament d'una nova pàgina web el dia 17. * Solidaritat: Col·laboració amb la Marató de Sang mitjançant l'entrega de xapes commemoratives. * Aniversari: Preparatius per al 150è aniversari de les figures l'any 2015. Primícia: El Seguici Petit creixerà Un dels anuncis més destacats de la conversa és el projecte de creació de 13 nanos petits per al Seguici Petit. * El projecte es preveu que s'enllesteixi en un termini de dos a tres anys. * L'objectiu és involucrar les escoles públiques de la ciutat. * L'any vinent ja es podria veure el Nanocapità petit. L'evolució de la Festa Major La Dolors reflexiona sobre com ha canviat la festa des dels seus inicis: "Quan vam començar érem quatre gats... ara costa fins i tot fer-se pas." Es destaca el pas d'una festa amb poc públic a un esdeveniment massiu on la tradició s'ha consolidat totalment.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
28'
Perpetuadors de Santa Tecla: Homenatges i Tradició
Reconeixement als Perpetuadors de la Festa En aquesta edició especial de les festes de Santa Tecla, el programa retr homenatge a dues figures cabdals de la cultura popular tarragonina: Carles Llorac i Salvador Fà Llimiana (aquest últim a títol pòstum). El títol de perpetuador reconeix una vida dedicada a la preservació i difusió de les tradicions locals. Carles Llorac i Salvador Fà: Una Vida de Dansa • L'amistat i la trajectòria: Carles Llorac recorda la seva infantesa amb Salvador Fà, compartint escola i veïnatge al cos del Bou, una unió que es va mantenir malgrat representar esbarts diferents. • L'evolució de la dansa: Tots dos van ser pioners en modernitzar la dansa catalana per evitar que es tornés "empelagosa", apostant per la innovació dins la tradició. • La supervivència cultural: Es rememora l'època en què calia passar pel filtre oficial (Educación y Descanso) per poder ballar sardanes o realitzar valls tradicionals. Organització i Novetats del Programa 2009 La regidora de festes, Sandra Coloma, destaca l'esforç institucional per mantenir una festa de qualitat en un context de crisi: • Gratuïtat: Tots els concerts del programa són gratuïts per facilitar l'accés a tota la ciutadania. • Descentralització: Consolidació dels actes als barris, amb el macroconcert de Mago de Oz com a esdeveniment destacat. • Mobilitat: Dispositiu especial d'autobusos i llançadores per connectar els barris amb el centre. "És el símbol de que ens sentim tots més tarragonins que mai." El Valor Humà de les Entitats Es destaca que el Seguici Popular mou a més de 2.000 persones, una tasca voluntària que s'allarga durant tot l'any i que no es limita només a treure els vestits de l'armari per la festa. El relleu generacional està garantit amb la incorporació de fills i nets a les estructures dels esbarts.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
12'
Inici del curs escolar i estrena de l'Institut Tarragona 2
Inici del curs escolar a Tarragona Aquest dilluns, 14 de setembre, marca el retorn a les aules de més de 100.000 alumnes a les comarques de Tarragona. L'inici de curs destaca per un increment del 3,5% en la matriculació, sumant uns 4.000 estudiants respecte a l'any anterior en l'ensenyament obligatori. L'estrena de l'Institut Tarragona 2 La unitat mòbil de Tarragona Ràdio ha visitat el nou Institut Tarragona 2, que s'ubica de forma provisional a l'antic edifici de Lletres de la Facultat de la URV, a la plaça Imperial Tàrraco. Instal·lacions i adaptació En Jordi Dous, director del centre, explica les claus d'aquesta obertura: Ubicació provisional: El centre hi romandrà durant dos cursos fins que es construeixi l'edifici definitiu davant del CEIP PAX. Capacitat: Compta amb 90 alumnes distribuïts en tres línies de primer d'ESO. Reforma de l'espai: S'han adaptat les antigues aules universitàries, s'han forrat les parets de l'edifici conegut com el "búnquer" (ara zona administrativa) i s'ha convertit l'antic pàrquing en el pati. Tecnologia: El centre disposa de xarxa wifi i està totalment connectat, seguint els estàndards de les noves tecnologies. Projectes de futur Tot i que l'institut obre les portes avui, queden pendents algunes millores per a la segona fase que s'avaluaran de cara a l'estiu vinent: 1. Construcció d'un gimnàs a l'antiga Aula Magna. 2. Habilitació de noves aules per al segon curs d'ESO. 3. Negociacions per compartir espais esportius amb entorns propers (pati del Cau Bauberna). "És un privilegi per al professorat començar un nou projecte amb il·lusió, amb ganes i amb les aules plenes."
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
25'
Estat de les infraestructures a Tarragona amb Teresa Pallarès
Balanç de les Infraestructures Viàries de l'Estat La subdelegada del Govern Central, Teresa Pallarès, fa una valoració molt positiva de l'obertura dels nous trams de l'A7 entre Tarragona i la Mora, i entre Mont-roig i l'Hospitalet de l'Infant. Destaca especialment la normalitat i l'absència de cues durant l'estiu, malgrat una manca de coordinació puntual el primer dia de senyalització. Futur de l'antiga N-340 i la T-11 • Reversió de la nacional: L'Estat està obert a estudiar la proposta formal de l'Ajuntament de Tarragona per cedir el tram de l'antiga N-340 a llevant, convertint-la en una via urbana. • Transformació de la T-11: Les obres entre Tarragona i Reus avancen segons el calendari. Es preveu que a principis de l'any vinent bona part del tram estigui enllestit, integrant rotondes que connectaran amb el segon cinturó. L'A-27: L'autovia de Montblanc "Tot i que visualment sembli que no s'avança, tot el traçat i la delimitació ja estan fets." S'han resolt els conflictes territorials amb els ajuntaments i s'espera un increment del moviment de maquinària en breu per finalitzar aquesta infraestructura estratègica per a la demarcació. El Panorama Ferroviari i el Corredor del Mediterrani Pallarès confirma que la plataforma del Corredor del Mediterrani està pràcticament acabada i que aviat s'iniciaran les obres de la nova estació al sud de l'aeroport. Sobre la proposta d'un bypass per portar l'alta velocitat al centre de Tarragona, la subdelegada demana consens territorial i polític ampli per evitar que el projecte s'eternitzi. Projectes i Equipaments a la Ciutat Medi ambient i Patrimoni • Platja Llarga: El projecte de recuperació mediambiental està en fase d'ultimar detalls. L'Estat ha acceptat les al·legacions dels grups ecologistes i disposa de pressupost per executar-lo quan hi hagi acord total amb l'Ajuntament. • Banc d'Espanya: Les negociacions continuen; tot i la bona predisposició, Pallarès evita marcar dates per la complexitat administrativa. Seguretat Respecte a la nova Comandància de la Guàrdia Civil, l'edifici està acabat pel que fa a l'obra civil. Actualment, s'està treballant en l'equipament i mobiliari interior, un procés que s'ha vist ralentit lleugerament per la situació econòmica actual.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
11'
Ambient i merxandatge de Santa Tecla a Tarragona
L'Estand de les Festes a la Rambla Nova L'episodi descriu l'activitat frenètica a l'Estand de les Festes situat a la Rambla Nova de Tarragona, que s'ha convertit en el centre neuràlgic abans de l'inici oficial de Santa Tecla. Des d'aquest punt, Tarragona Ràdio connecta per copsar l'ambient i les novetats d'enguany. Merxandatge i novetats 2016 El punt de venda oficial ofereix una gran varietat de productes que els tarragonins busquen per equipar-se: Productes estrella: La samarreta oficial (10 €), el mocador (5 €), la bossa (5 €) i la xapa (1 €). Novetat destacada: La careta dels Negritos, una iniciativa de l'agrupació musical Zona Gralla que cada any es dedicarà a un element diferent del seguici. Altres articles: Puzles de la Mulassa, barrets de la Moixiganga i una àmplia selecció de llibres sobre la cultura tarragonina. Gran afluència i participació ciutadana L'interès dels ciutadans és molt elevat, generant cues constants per obtenir el material festiu: Èxit de programes: Només durant la primera tarda es van esgotar quatre caixes de programes (uns 1.200 exemplars). Diada de Catalunya: Molts assistents aprofiten per recollir la senyera gratuïta per guarnir els balcons de cara a l'11 de setembre. L'Estat de les Festes: Aquest mòdul, enguany més gran, també inclou un punt de promoció de la candidatura de Tarragona 2016 a Capital Europea de la Cultura. "Amb 21 euros vas vestit de festa i perfecte; la gent acostuma a comprar-ho tot per separat per tenir l'equipament complet."
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
19'
Llançament de TAC12: La nova televisió del Camp de Tarragona
Presentació de la nova televisió pública El proper dilluns 14 de setembre s'inicien les emissions oficials de TAC12, el nou canal de televisió pública que dóna servei a les comarques del Tarragonès, l'Alt Camp i la Conca de Barberà. Aquest projecte és fruit del consens entre set municipis, liderats per l'Ajuntament de Tarragona, amb l'objectiu de vertebrar el territori en el marc de la implementació de la TDT. Característiques i model del canal La presidenta del Consorci, Begoña Floria, i el gerent, Javier Bello, destaquen els pilars fonamentals del projecte: Consens Polític: Tot i les crítiques puntuals de l'oposició sobre el cost en temps de crisi, el projecte ha tirat endavant amb la unanimitat d'ajuntaments de diferents colors polítics. Aliança amb la URV: La seu tècnica i els platós estan situats al Campus Catalunya de la Universitat Rovira i Virgili, un model col·laboratiu innovador a Europa. Sintonització: El senyal ja es pot trobar fent un escaneig de canals digitals. En cas que no aparegui en antenes comunitàries, caldrà instal·lar un mòdul específic. Programació i continguts de proximitat L'oferta televisiva se centra en el servei públic i la informació de proximitat amb els següents espais destacats: Informatius: L'eix vertebrador serà Notícies 12, amb la primera emissió a les 20:00h. Cultura i Castells: Un programa casteller propi fet des del territori i espais dedicats a l'activitat associativa i entitats. Investigació i Economia: Continguts temàtics en col·laboració amb la universitat. Televisió a la carta: Gràcies a internet i la tecnologia IP, cada municipi tindrà el seu espai web per a notícies institucionals. "És un projecte que genera identitat des de l'àmbit local i que ajudarà a formar ciutadans amb millor criteri i valors de justícia social."
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
19'
Tarragona: Epicentre de la Nit 10 i la Nit Blanca Cultural
La Nit 10: Tarragona com a Epicentre Cultural L'entrevista amb Carme Crespo, tinent d'alcalde de Cultura, se centra en la celebració de la Nit 10, un esdeveniment impulsat per TV3 on Tarragona actua com a seu principal. L'acte central tindrà lloc a la Plaça de la Font a les 23:00 h, amb l'objectiu de fer un salt col·lectiu registrat per un sismògraf per simbolitzar el suport a la candidatura Tarragona 2016. Activitat principal: El "Fem tremolar Catalunya", on es demana als assistents portar roba blanca per ser visibles a la televisió. Abast: Més de 40 espectacles repartits per tota la ciutat, incloent concerts de la Fundació Toni Manero i activitats de les colles castelleres. Cita destacada: > "Volem que a tota Catalunya sabran que a Tarragona apostem verdaderament per ser capital europea de la cultura el 2016." Consolidació de la Nit Blanca Cultural L'Ajuntament referma el seu compromís amb la cultura obrint equipaments fins a la una de la matinada. Aquesta iniciativa s'inspira en les Nits Blanques europees, permetent l'accés gratuït a: * Museus i Patrimoni: Circ, Pretori, Amfiteatre i Muralles amb entrada lliure. * Tallers d'artistes: Els creadors de la Part Alta obren els seus espais de treball al públic. * Teatres: Visites guiades al Teatre Metropol i portes obertes en altres sales. Projectes de Futur i Gestió Cultural Crespo detalla el full de ruta per als propers mesos, marcat per la contenció econòmica però amb voluntat de mantenir la qualitat: * Centenari del Teatre Metropol: Es preparen actes commemoratius per al 2010 per honorar l'obra de Josep Maria Jujol. * Teatre Tarragona: Es preveu la finalització de les obres per a l'estiu de l'any vinent, amb una inauguració oficial a l'octubre. * Tardor Literària: Es mantenen els premis de narrativa i poesia, tot i que se suprimeix el tradicional sopar per invertir els recursos directament en la producció cultural. * Relació amb entitats: L'Ajuntament aposta per crear comissions ciutadanes i consensuar les propostes amb el teixit associatiu local.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
18'
Entrevista a Tom Carr sobre l'exposició 'Reverberatio'
El temps i l'espai en l'obra de Tom Carr L'artista tarragoní Tom Carr presenta la seva exposició retrospectiva 'Reverberatio' a la sala de Caixa Tarragona. L'entrevista aprofundeix en la seva singular visió de la creació artística, on el temps no és només una mesura lineal, sinó un element omnipresent que condiciona tant el procés creatiu com la percepció de l'espectador. Conceptes clau de la seva trajectòria Percepció relativa: Carr reflexiona sobre com el temps es dilata o es contrau segons l'estat d'ànim o la concentració en una tasca, un concepte que trasllada a les seves formes escultòriques. De la pintura a l'espai: Tot i formar-se en pintura, el seu interès pel volum el va portar a "pintar en l'espai", utilitzant el color en estructures tridimensionals. Geometria simbòlica: L'ús de l'hèlice, l'espiral i el cercle simbolitza la continuïtat i el retorn, definint el temps com un procés helicoidal i no merament cíclic. L'exposició 'Reverberatio' La mostra recull obres creades entre 1974 i 2009, oferint una visió completa de la seva evolució. Carr destaca la importància de la simplicitat i la precisió: "Treballar amb simplicitat requereix mirar la mesura al mil·límetre; si es desvia un detall, l'expressió pot desaparèixer." L'exposició combina materials tradicionals com la fusta amb tecnologies modernes com els leds, explorant conceptes com la fragilitat i la bellesa de l'existència. Art públic i compromís amb el territori Carr també comenta el seu enfocament en les intervencions públiques, com la piràmide de blocs de formigó al Port de Tarragona. Per a ell, l'art al carrer ha de ser un estudi sociològic i històric de l'entorn, defugint la vanitat personal i buscant una integració orgànica amb l'espai urbà.