Tots els episodis · 2009

3423 episodis disponibles

Filtra per programa

episodis

2377-2400 de 3423
  • Dia Mundial de l'Alzheimer 2009 a Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
    14'

    Dia Mundial de l'Alzheimer 2009 a Tarragona

    Commemoració del Dia Mundial de l'Alzheimer En el marc de les festes de Santa Tecla, Tarragona Ràdio connecta amb la Rambla Nova per donar veu a l'Associació de Familiars de Malalts d'Alzheimer de Tarragona. Malgrat l'ambient festiu, l'entitat manté la seva tradició de sortir al carrer cada 21 de setembre per informar i conscienciar la ciutadania. Novetats i reivindicacions de l'any 2009 El president de l'entitat, Jaume Soler, destaca una fita històrica per a l'associació: la lectura d'un manifest reivindicatiu a l'Ajuntament just abans del pregó de festes a càrrec de Lluís Gavaldà. Les principals demandes inclouen: - Major inversió en investigació científica, ja que el cervell i els neurotransmissors presenten una gran complexitat. - Millores en la Llei de Dependència, amb la qual l'entitat no es mostra satisfeta. - Transparència en les dades estadístiques per part de l'administració. "No només són festes, sinó que hi ha gent que ho passa malament. El fet que ens hagin obert les portes de l'Ajuntament és un punt de referència important." Etapes de la malaltia i suport a les famílies Soler descriu l'evolució de l'Alzheimer en tres fases crítiques: 1. Fase inicial: Pèrdua de memòria recent i intents de dissimulació. 2. Fase segona: Desorientació espai-temps i dificultats en el llenguatge i l'autonomia bàsica. 3. Fase avançada i terminal: Incomunicació total, rigidesa muscular i situació vegetativa, sovint amb complicacions que porten a la mort. Serveis de l'Associació L'entitat ofereix suport integral durant tot l'any per evitar l'estrès del cuidador: - Tallers d'estimulació cognitiva al Centre Cívic de Sant Pere i Sant Pau. - Grups d'ajuda mútua i atenció psicològica. - Assessorament legal i social per a les famílies.

  • 27a Mostra de Folclore Viu: Terrats Florits a Santa Tecla - episode art
    Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
    1h 5min

    27a Mostra de Folclore Viu: Terrats Florits a Santa Tecla

    La Mostra de Folclore Viu a Tarragona L'edició número 27 de la Mostra de Folclore Viu, organitzada enguany per la Moixiganga de Tarragona en motiu del seu 10è aniversari, s'ha centrat en el concepte de Terrats Florits. Els grups convidats comparteixen l'element comú de dur barrets ornamentats amb flors. Grups i Representacions Principals • Moixiganga de Valls: Una representació religiosa i cerimoniosa de la Passió de Crist utilitzant quadres plàstics i construccions humanes. Destaquen l'ús de siris i castanyoles. • Danzantes de Fuente Tójar (Còrdova): Un ball masculí amb faldilles de colors vius i barrets amb flors de paper que evoquen rituals d'adoració a la natura. • La Lachera de Roca Grimalda (Itàlia): Una dansa del Piemont que fusiona la temàtica bèl·lica amb un casament popular, nascuda d'una revolta medieval contra el dret de cuixa. • Diablos de Almonacid del Marquesado (Conca): Coneguts popularment com els Diablos d'Almonacid (mencionats com d'Elito), destaquen pels seus esquellots gegants que generen un so eixordador i rítmic. • Guirrios y Madames de Llamas de la Ribera (Lleó): Personatges de l'Antruejo (Carnaval) amb barrets monumentals de fins a 6 quilos i personatges mitològics com els homes-arbre i éssers amb pells d'animal. "És un ball de caràcter religiós i molt cerimoniós, que representa diferents escenes de la passió i de la mort de Crist a través de construccions humanes." Aspectes Culturals del Folclore L'episodi subratlla la importància de la preservació de les tradicions en poblacions petites i la transició d'elements pagans cap a interpretacions cristianes. S'analitza detalladament la indumentària, des del lli i la llana de les mitges fins a la fusta i el paper de seda dels guarniments.

  • La Cercavila Petita: El futur de Santa Tecla - episode art
    Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
    1h 2min

    La Cercavila Petita: El futur de Santa Tecla

    Origen i Evolució del Seguici Petit La Cercavila Petita de Tarragona va néixer l'any 1998 per iniciativa del Ball de Diables, inicialment sense gaire suport, però amb la visió de crear un planter per a la festa gran. Des de la seva creació, ha experimentat una expansió total, passant d'un sol element a comptar actualment amb 17 peces. Els Elements de Foc Com marca el protocol, la cercavila l'obren els elements de foc, que simbolitzen les forces de l'avern i la lluita entre el bé i el mal: • Ball de Diables Petit: Una rèplica exacta dels grans que escenifiquen la lluita contra l'àngel Sant Miquel. • Drac Petit: Un element molt estimat inspirat en les escultures de la Catedral. • Bou i Víbria: El Bou destaca pels seus ulls vermells i la Víbria per la seva complexitat mitològica, amb pits de dona i cap d'ocell. • Ball de Serrallonga: Tanca el bloc de foc amb els seus trabucs i la representació de la vida dels bandolers. El Bestiari i els Balls de Canya i Bastons El seguici continua amb elements solemnes i lúdics que representen el poder i la tradició agrícola: • L'Àliga i el Lleonet: Representen el poder imperial i reial. L'Àliga destaca per la seva dificultat de transport, malgrat l'ús de materials lleugers com l'alumini. • La Mulasseta i la Cocafera: Són els elements més divertits i interactius, que busquen la font per "beure aigua" i reparteixen caramels al públic. • Balls tradicionals: Inclouen el Ball de Bastons, el de Pastorets (amb les seves torres i piràmides), el Patatuf (per als més petits) i el Ball de Cercolets, l'estrena d'aquest any. Educació i Cultura de Festa L'èxit de la festa es deu a la tasca pedagògica realitzada a les escoles de Tarragona, que ha creat una nova generació de teclers i tecleres. > "La gran cantera de la festa són els petits", comenta l'Imma Teixell, destacant que el control dels adults en el foc i l'organització és clau per a la seguretat. Cloenda amb els Castellers L'episodi finalitza amb l'entrada dels Xiquets de Tarragona, que tanquen la cercavila amb pilars de dos i una torre de quatre, demostrant el valor de la canalla que protagonitzarà les diades castelleres de la Mercè i Santa Tecla.

  • Santa Tecla 2009: La Cercavila Petita i l'ambient festiu - episode art
    Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
    37'

    Santa Tecla 2009: La Cercavila Petita i l'ambient festiu

    Santa Tecla 2009: Protagonisme per als més petits L'emissió especial de Tarragona Ràdio, coneguda durant aquests dies com La Ràdio de les Festes, se situa al Pla de la Seu, just davant de la Catedral, per cobrir un dels actes més entranyables: la Cercavila Petita. Desenvolupament de la Cercavila L'acte ha començat oficialment a les 18:00h a la Plaça de la Font i compta amb la versió infantil del seguici popular: • Els elements del seguici apareixen en format miniatura. • S'han destacat actuacions com el Ball de Diables, el Lleó petit i el Lleó amb l'Amparito Roca. • El recorregut puja pel carrer Major fins a la Plaça de les Cols i finalitza de nou a la Plaça de la Font. Testimonis i ambient popular L'emissora entrevista diversos assistents per copsar l'ambient a les escales de la catedral: • Integració i tradició: Una mare argentina amb deu anys a la ciutat destaca la importància que les seves filles se sentin tarragonines. • Passió castellera: En l'Enric, membre del Xiquets de Tarragona, comenta les expectatives per a la diada castellera i el desig de descarregar el 4 de 9. • Canvi generacional: Molts entrevistats coincideixen que, en tenir fills, la visió de la festa canvia, passant dels actes nocturns a gaudir dels esdeveniments familiars. Agenda Cultural i Musical A banda de la cultura popular, es promocionen els grans concerts de la jornada: • Manel a la Plaça del Rei. • Los Diablos a la Plaça de la Font. • Referències a l'èxit massiu del concert de Els Pets celebrat la nit anterior. "Els grups petits es mereixen tot el nostre reconeixement; la cercavila petita és la imatge viva del futur de la nostra festa."

  • El Circ Raluy torna a Tarragona per Santa Tecla - episode art
    Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
    6'

    El Circ Raluy torna a Tarragona per Santa Tecla

    El retorn d'un clàssic a les Festes de Santa Tecla El Circ Raluy, una de les institucions circenses més veteranes i estimades del país, s'ha instal·lat novament a Tarragona per participar en les festes patronals. En aquesta ocasió, l'emplaçament escollit és el Parc del Francolí, un espai que ofereix avantatges logístics com el terreny anivellat i facilitat d'aparcament per als assistents. L'espectacle: "Homenatge al Circ Olimpia" Enguany presenten una proposta carregada de nostàlgia i qualitat artística que busca recuperar l'essència dels anys 20 i 30. Els punts clau de la funció inclouen: La Roda de la Mort: Una recreació històrica d'una atracció de 1902 que utilitza una bicicleta i puja fins a la cúpula del circ. Varietat artística: L'espectacle inclou una bolista de gran alçada, acròbates i pallassos amb un estil molt entranyable. Durada i ambientació: Una funció de prop de dues hores dins d'un entorn que conserva els carruatges antics i l'estètica tradicional que els va valdre la Creu de Sant Jordi. Informació pràctica "Avui és la primera funció, el dia de l'espectador, amb un preu únic de 6 euros per a tothom." Inici: L'estrena és avui a les 20:00 h. Calendari: Estaran presents a la ciutat fins al diumenge 26 de setembre. Activitat: El circ manté la seva activitat durant els 12 mesos de l'any, pràcticament sense interrupcions per mantenir l'estructura tècnica i humana.

  • El Club dels Tarragonins: 6.000 socis i èxit a Santa Tecla - episode art
    Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
    17'

    El Club dels Tarragonins: 6.000 socis i èxit a Santa Tecla

    El creixement imparable del Club dels Tarragonins El Club dels Tarragonins s'ha consolidat com una entitat referent per a la infància a Tarragona. En només dos anys, ha aconseguit una penetració del 50% entre la població infantil de la ciutat, arribant a la xifra simbòlica de 6.000 socis. La regidora Begoña Floría i la periodista Cinta Olivan destaquen que el 2009 ha estat l'any de l'"esclat absolut" de les activitats. Objectius i cohesió social L'entitat no només ofereix activitats lúdiques, sinó que neix amb una clara voluntat de servei públic i foment de valors: Identitat ciutadana: Que els nens i nenes s'estimin la ciutat, el seu patrimoni i participin activament en les tradicions. Integració: Facilitar que infants de barris perifèrics o nouvinguts surtin del seu entorn immediat i es relacionin amb altres nens. Projectes intergeneracionals: Iniciatives com El Patrimoni Mundial a Casa Teva, on els infants recullen records dels seus avis. El paper a les Festes de Santa Tecla Durant la Festa Major, el club té un paper protagonista amb diverses iniciatives: Bateig de Santa Tecla: La participació dels personatges Nineta i Ibori a l'arrencada dels gegants. Activitats solidàries: Enlairada de globus amb el Banc de Sang i suport a causes benèfiques. Els Missatges de Pau: Cinc infants llegiran textos triats per la seva originalitat en col·laboració amb el departament de cooperació. Sinergies amb Lleida: El Club Banyetes Es destaca l'agermanament amb el Club Banyetes de Lleida. Ambdues ciutats col·laboren compartint models d'èxit com el transport escolar gratuït o la producció d'espectacles: "Es tracta de col·laborar i no de veure quin club és més xulo. Aquestes sinergies entre municipis són molt positives." Funcionament i inscripcions El club funciona amb un sistemaanomenat dupondis (punts) que els nens col·leccionen per accedir a avantatges i serveis culturals. Les inscripcions estan obertes a través del web terraconins.cat o presencialment a les oficines de l'OMAC, especialment si es vol gaudir del transport escolar gratuït.

  • Deu anys de la Moixiganga i la Mostra de Folklore Viu - episode art
    Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
    15'

    Deu anys de la Moixiganga i la Mostra de Folklore Viu

    Deu anys de tradició a Tarragona L'entrevista commemora el desè aniversari de la recuperació de la Moixiganga a Tarragona. Noemí Sanz, presidenta de l'entitat, explica que, tot i que al principi va costar que la ciutadania entengués aquesta representació, avui ja està plenament consolidada dins el seguici popular. La Moixiganga: Pedagogia i Significat Definició: És una representació al·legòrica de la Passió de Crist mitjançant quadres plàstics o figures humanes. Context: Malgrat el seu caràcter religiós, s'integra perfectament en la festa major. Fora de la ciutat, el grup actua habitualment a l'interior d'esglésies. Ubicació: Tradicionalment, la Moixiganga tanca el seguici, situant-se a la part final de la cercavila. 27a Mostra de Folklore Viu: "Terrats Florits" Amb motiu de l'aniversari, la Moixiganga organitza una mostra amb el fil conductor dels barrets de flors. L'objectiu ha estat portar grups inèdits a Catalunya: Guirrios y Madamas (León): Amb personatges que busquen espantar la gent fent soroll amb esquelles i bufetes d'animals. La Lachera (Itàlia): Representació d'un casament que simbolitza la lluita contra el dret de cuixa del senyor feudal. Danzantes de Fuente Tójar (Còrdova): Homes vestits amb faldilles que ballen el paloteo. Diablos de Lito (Conca): Diables que fan soroll amb grans esquelles en lloc d'usar foc. "Volíem portar grups que no s'haguessin vist mai aquí a Catalunya... és una mostra bastant insòlita." Detalls de la Celebració La mostra tindrà lloc dissabte a les 19:30h, amb un recorregut que anirà des de la Rambla Nova fins a la Plaça de les Cols. Es preveu la participació de prop de 180 persones entre tots els grups convidats.

  • 32a edició del Concurs de Baldufa de Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
    6'

    32a edició del Concurs de Baldufa de Tarragona

    El Club Maginet i la tradició de la baldufa L'episodi se centra en la celebració de la 32a edició del concurs de Baldufa a Tarragona, una activitat emblemàtica organitzada pel Club Maginet. Josep Maria Martí destaca la resiliència d'aquesta entitat i la importància de mantenir viva una tradició que ja forma part de la banda sonora de la ciutat. Detalls del concurs i participació El funcionament del certamen és obert a tothom i presenta les següents característiques: Ubicació: Es realitza a la plaça de la Font. Per compensar el paviment actual, s'instal·la una alona o catifa que permet que la baldufa balli correctament. Inscripcions: Es fan el mateix dissabte a partir de les 11:00 h, i la competició comença a les 12:00 h. Categories: Està dividit en dues franges; la Categoria A (fins a 14 anys) i la Categoria B (a partir de 15 anys). Material: L'organització proporciona la baldufa a tots els participants, facilitant-ne així la participació directa. "L'entitat ha de seguir, no es podia desaparèixer perquè sí; d'aquí a un parell d'anys farem 50 anys." Un memorial emotiu Aquesta edició està marcada pel record de dues figures clau que han traspassat recentment: Àngel Vicient i Àngel Mula. Tot i un error en el programa oficial, el concurs és el Memorial Àngel Vicient, en honor al fundador del club i creador d'aquesta competició. S'ha volgut retre homenatge a la seva tasca i a la seva passió per col·leccionar baldufes d'arreu del món. Finalment, es recorda que el Club Maginet continua molt actiu en la vida social de Tarragona, participant també en el Carnaval, el Teclatapa i traient els cèlebres gegantons Maginet i Tacleta.

  • Exposició de la Guàrdia Urbana a les festes de Santa Tecla - episode art
    Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
    8'

    Exposició de la Guàrdia Urbana a les festes de Santa Tecla

    La Guàrdia Urbana s'apropa a la ciutadania En el marc de les festes de Santa Tecla, la Guàrdia Urbana de Tarragona organitza una jornada de portes obertes al Parc de la Ciutat per mostrar els seus mitjans humans i materials. L'objectiu principal és trencar barreres amb els ciutadans i oferir una visió més propera i pedagògica del cos policial. Activitats i exhibicions destacades L'esdeveniment compta amb una gran varietat de propostes participatives: Experiència directa: Els assistents poden pujar als nous cotxes patrulla, motos de trànsit i conèixer el material de la unitat d'antiavalots. Educació viària: Circuit de quads per a pares i fills, tricicles i un autobús adaptat com a aula amb vídeos i consells de seguretat. Unitat muntada: Possibilitat de pujar als cavalls de la Guàrdia Urbana (uniformats per a l'ocasió). Simuladors i tecnologia: Simuladors de ciclomotors de l'empresa Honda i ulleres que simulen l'efecte de l'alcohol per conscienciar sobre els perills al volant. Cossos convidats i serveis addicionals La jornada no només se centra en la policia local, sinó que convida altres serveis d'emergència: Bombers: Organitzen una gimcana amb mànegues d'aigua i la popular piscina d'escuma. Protecció Civil i AMT: Exposició de vehicles i materials de suport. Internacional Police Association (IPA): Mostra de material històric i insígnies. Filosofia de servei i modernització Durant l'entrevista, Juan Carlos Borrachero, coordinador d'educació viària, reflexiona sobre la percepció pública de la policia: "Volem que no se'ns vegi només com els qui posen multes, sinó com la policia de la seva ciutat, algú en qui confiar." Es destaca també la digitalització del servei amb la nova pàgina web de l'Ajuntament, que permetrà agilitzar tràmits com la sol·licitud de permisos o la gestió d'objectes perduts sense haver de fer cues.

  • Concurs de fotografia submarina a Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
    13'

    Concurs de fotografia submarina a Tarragona

    Exploració i conservació del fons marí de Tarragona Joan Bonfill, president de la Societat d'Exploracions Submarines (SES) de Tarragona, presenta el primer concurs de fotografia de l'entitat. L'objectiu principal és donar a conèixer la riquesa biològica del litoral tarragoní, sovint desconeguda per la ciutadania, destacant la presència de praderies de Cymodocea nodosa i l'alta biodiversitat del parc subaquàtic. Homenatge a Josep Lluís Covells L'esdeveniment serveix com a reconeixement a la figura de Josep Lluís Covells, pioner del submarinisme, instructor i campió del món de vídeo subaquàtic, que va dedicar la seva vida a l'exploració i la divulgació del mar a Tarragona. "En lloc de matar el peix, el que fem és capturar la imatge per apropar el que tenim al ciutadà." Detalls del concurs i modalitats El certamen s'estructura en diverses categories per obrir-lo a un públic ampli: * Fotografia submarina: Amb modalitats d'escafandre (botelles) i apnea, limitat a l'àmbit del parc subaquàtic. * Fotografia terrestre: Centrada en l'entorn portuari, el Serrallo i la cultura marítima per a qui no busseja. * Premis: Dotacions econòmiques rellevants per posicionar el concurs com un referent a la costa catalana. Calendari d'activitats 19 de setembre: Jornada de competició amb immersions des de primera hora del matí. 9 d'octubre: Conferència, exposició de les col·leccions i entrega de premis al Saló d'Actes del Port.

  • Jornades Europees del Patrimoni a Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
    9'

    Jornades Europees del Patrimoni a Tarragona

    Visites inèdites al patrimoni en obres de Tarragona El director del Museu d'Història de la Ciutat de Tarragona, Lluís Valar, presenta una iniciativa pionera per a les Jornades Europees del Patrimoni. Per primera vegada, la ciutat s’adhereix oficialment a aquesta celebració oferint visites guiades a monuments que actualment estan en procés de restauració. Aquesta proposta permet als ciutadans conèixer de prop la complexitat de les tasques de manteniment i arqueologia: Pedagogia del patrimoni: L'objectiu és explicar com s'inverteixen els recursos públics i quines sorpreses tècniques apareixen durant les obres. Seguretat i logística: Donada la naturalesa de les visites (zones de construcció), és obligatori l'ús de casc (proporcionat pel museu) i portar calçat tancat i ben lligat. Accessibilitat: Degut a les bastides i les condicions de l'obra, les visites no són accessibles per a tothom i els grups són reduïts (unes 20-25 persones). Monuments inclosos en les jornades Pont del Diable: S'hi realitza un estudi exhaustiu de la seva estructura i sistemes de datació arqueològica. Amfiteatre: Consolidació de les voltes del costat de mar per fer-les visitables en un futur proper. Porta dels Socors: Obertura de l'únic accés monumental romà a la muralla que es conserva per a vehicles. "Volem ensenyar aspectes insòlits dels nostres monuments i fer pedagogia sobre la seva conservació." Les jornades, que tenen el seu origen en el Consell d'Europa (1991), busquen enfortir el sentiment de ciutadania europea a través del coneixement del llegat històric comú.

  • La Víbria visita l'escola: Santa Tecla a les Escoles - episode art
    Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
    11'

    La Víbria visita l'escola: Santa Tecla a les Escoles

    Cultura Popular a les Escoles de Tarragona En el marc de la iniciativa Santa Tecla a les Escoles, la Víbria petita del Seguici Popular de Tarragona ha visitat el col·legi L'Estonac (Bastonac). L'objectiu d'aquestes jornades és apropar els elements tradicionals de la ciutat als nens i nenes per fomentar el coneixement de la cultura catalana. Anatomia i Simbologia de la Víbria Els membres de l'entitat han explicat que la Víbria és una figura mitològica composta per quatre animals diferents: Cap i urpes: d'àguila. Ales: una combinació de ratpenat (part inferior) i àguila (part superior). Cos: de dona. Cua: de serp. L'Infern i la Logística de la Colla El funcionament de l'entitat va molt més enllà de la figura de cartró. Per fer ballar la bèstia és necessari un equip d'unes 25 persones organitzades de la següent manera: 4 Portants: Els encarregats de carregar el pes i fer ballar la figura. Acompanyament musical: 7 timbalers i grallers. Suport: Persones encarregades del material pirotècnic (els coets), aigua i primers auxilis. Indumentària: Vestits específics amb proteccions contra el foc per als qui manipulen la pirotècnia. Secrets de la Pirotècnia Un dels moments més esperats ha estat la lliçó sobre els coets. S'han mostrat diversos tipus de material: Carretilles: Els coets que giren i fan l'efecte de paraigües de foc. Sortidors: Eleven la flama verticalment. Supertitani: Material més potent i perillós per a moments clau. "S'heu de fixar bé en els colors de la víbria perquè després haureu de pintar-la." Història de la Iniciativa L'activitat es va iniciar l'any 2003 per proposta d'una persona vinculada a l'Ajuntament i la colla de Diables Vora Mar del Serrallo. El que va començar com una prova pilot amb la Víbria s'ha consolidat com un programa d'èxit que ara inclou molts altres elements del seguici i material didàctic per a tots els centres de Tarragona.

  • Impacte dels ajuts en la recuperació de l'automòbil - episode art
    Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
    14'

    Impacte dels ajuts en la recuperació de l'automòbil

    Evolució del mercat i impacte dels plans d'ajut L'entrevista amb Emili Beltran, secretari d'ASTAVE, analitza la situació actual del sector de l'automòbil a la província de Tarragona. Després d'un primer semestre marcat per una caiguda dràstica d'aproximadament el 45%, el mercat ha experimentat un canvi de tendència positiu gràcies a la implementació de diversos plans governamentals. Dades clau del canvi de tendència Agost positiu: Les vendes s'han igualat o superat lleugerament (un 1%) respecte a l'agost de l'any anterior. Instruments de suport: El Pla 2000E (estatal) i el Pla AutoCat (Generalitat) han estat els motors d'aquesta recuperació. Previsió anual: Tot i la millora, l'acumulat de l'any encara registra una pèrdua del 32%. El sector espera tancar l'exercici amb una caiguda d'entre el 10% i el 20%. Preocupacions pel futur immediat El sector alerta sobre l'esgotament prematur dels fons. Segons l'entitat gestora FITSA, a principis de setembre ja s'havia executat el 42,7% del pressupost total de les subvencions. "Aquesta línia d'ajuts al final del mes d'octubre estarà pràcticament esgotada." Si no s'amplia la dotació, es tem que la tendència alcista es freni en sec durant el darrer trimestre de l'any. Tipologia de vehicles i ocupació Preferències del consumidor: Es venen principalment vehicles econòmics, del segment petit i amb baixes emissions. Venda a particulars vs. empreses: Mentre la venda a particulars ha crescut significativament (més d'un 30%), la venda d'empresa i el renting continuen estancats per la crisi. Mercat de la motocicleta: Es troba en una situació crítica amb una davallada del 42%, degut al retard en l'activació real dels ajuts del Pla Moto E. Llocs de treball: Tot i que s'ha perdut prop d'una quarta part de la plantilla el primer semestre, actualment s'ha aconseguit estabilitzar l'ocupació.

  • Lluís Gavaldà: El pregoner més proper de Santa Tecla - episode art
    Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
    16'

    Lluís Gavaldà: El pregoner més proper de Santa Tecla

    Lluís Gavaldà, el pregoner de Santa Tecla En aquesta conversa, el cantant d'Els Pets, Lluís Gavaldà, comparteix les seves impressions i nervis davant la responsabilitat de ser el pregoner de les festes de Santa Tecla a Tarragona. El músic destaca la proximitat amb la ciutat i com la seva vida quotidiana s'ha vist alterada per aquesta distinció. Un pregó des del vincle personal Gavaldà explica que el seu objectiu no és fer un discurs excessivament formal, sinó centrar-se en la seva història d'amor amb Tarragona. Entre els detalls del pregó, destaca: El vincle profund: Són 46 anys de vivències, incloent-hi la botiga dels seus pares i la seva residència actual. La naturalitat: Prefereix un to proper i educat abans que seguir un protocol rígid. L'expectació ciutadana: Menciona com els veïns li donen consells o li demanen que parli de temes locals com els horaris dels pubs. El concert intergeneracional d'Els Pets Una de les grans novetats d'enguany és que el pregoner també actua amb la seva banda. El concert té unes característiques molt especials: Horari insòlit: Es farà a les 7 de la tarda per permetre que les famílies i els nens puguin assistir-hi. Caràcter transversal: El grup se sent orgullós de ser intergeneracional, des d'avis fins a néts. Màgia a l'escenari: Han programat la cançó "A vespre" perquè coincideixi exactament amb el moment en què es fa fosc. "A Tarragona no sóc un famós, sóc el que va a comprar el pa, el que porta el nen al col·le... i això és més bonic que ser famós." Projectes de futur L'artista també avança que el grup està acabant la gira actual i ja treballa en un nou disc que s'espera que surti a la llum la primavera de l'any vinent.

  • Entrevista a Sergi de los Ríos: Actualitat Política a Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
    25'

    Entrevista a Sergi de los Ríos: Actualitat Política a Tarragona

    Balanç Polític i Reptes del Nou Curs En aquesta entrevista a Tarragona Ràdio, Sergi de los Ríos, portaveu d'Esquerra Republicana (ERC) a l'Ajuntament de Tarragona, analitza el panorama polític actual i els projectes estratègics de la ciutat. Consultes sobre l'Autodeterminació Arran de l'èxit del referèndum a Arenys de Munt, ERC proposarà una moció al plenari del 28 de setembre per explorar una iniciativa similar a Tarragona. Els punts clau són: • La necessitat de consens social i polític a l'Ajuntament. • La voluntat d'organitzar-ho de manera seriosa i rigorosa, evitant accions simbòliques sense suport institucional. • Segons De los Ríos: > "No donarem suport a consultes que es facin amb una caixa de sabates al mig de la Plaça de la Font." Projectes Estratègics i Urbanisme Es repassen les actuacions de les conselleries d'ERC sota la filosofia del llarg termini: • Mercat Central: Es confirma el calendari per iniciar les obres a finals de 2009 o gener de 2010, un cop reduït el projecte de quatre a dues plantes de pàrquing per fer-lo viable. • Parc Tecnològic: Signatura del conveni amb l'Incasòl per accelerar el desenvolupament d'aquest eix. • Anella Verda: Confirmació del finançament del Fons FEDER per a la primera fase del projecte. Turisme i Impacte del Sector de Congressos Malgrat la crisi econòmica, el sector turístic i de congressos mostra signes de resiliència: • S'observa un canvi de mentalitat cap a una ciutat turística cultural, obrint monuments en dies festius i ponts. • Creixement significatiu del turisme francès. • El Palau de Congressos manté un bon nivell d'activitat amb uns 14 congressos anuals, posicionant-se millor que altres ciutats de l'estat espanyol.

  • Josep Cendra i Navarro: Premi El Balcó 2009 - episode art
    Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
    14'

    Josep Cendra i Navarro: Premi El Balcó 2009

    Reconeixement a una trajectòria de resistència cultural L'entrevista se centra en la figura de Josep Cendra i Navarro, qui ha estat guardonat amb el Premi El Balcó - Tarragoní de l'any 2009 per Òmnium Cultural del Tarragonès. L'acte de lliurament tindrà lloc al saló de plens de l'Ajuntament de Tarragona coincidint amb l'inici de les festes de Santa Tecla. L'etapa de la dictadura i la Cooperativa Obrera Cendra destaca que el premi arriba pel seu compromís durant els anys 60 i 70, una època de forta resistència cultural sota el règim franquista. Alguns dels punts clau de la seva gestió inclouen: Presidència de la Cooperativa Obrera Tarragonense: Va ocupar el càrrec durant 25 anys, salvant l'entitat dels intents d'absorció per part del sindicat vertical. Aixopluc d'entitats: La Cooperativa va servir de seu per a grups de sardanes, esbarts, cine-clubs i el Cor l'Àncora, sovint sense cobrar lloguer per garantir la seva supervivència. Conflictes amb el poder: L'entrevistat recorda les pressions dels governadors civils, especialment quan s'intentava utilitzar el català en circulars internes. Compromís social i salt a la política L'activisme de Cendra no es va limitar a la cultura, sinó que es va estendre a l'àmbit social i, posteriorment, a l'institucional: Càritas i Justícia Social: Va presidir Càritas diocesana en una etapa de renovació postconciliar, enfocant l'ajuda no com a beneficència, sinó com a justícia social, sota el paraigua de l'arquebisbe Pont i Gol. Carrera Política: Amb l'arribada de la democràcia, es va integrar a Convergència Democràtica de Catalunya, arribant a ser diputat a Madrid i al Parlament de Catalunya, a més de participar en la redacció de l'Estatut. "Aprofundir en la nostra cultura i la nostra llengua, que és l'ànima del poble, era difícil i perillós en aquells temps."

  • La baixada de l'Àliga: de l'espontaneïtat a la tradició - episode art
    Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
    13'

    La baixada de l'Àliga: de l'espontaneïtat a la tradició

    La creació d'una nova tradició tarragonina L'antropòleg Miquel Àngel Magand presenta el seu nou llibre, La baixada de l’Àliga, vista pels àligues, una obra que analitza com un acte que va començar de forma espontània i íntima fa 24 anys s'ha convertit en un dels esdeveniments més multitudinaris i estimats de les Festes de Santa Tecla. Metodologia i contingut de l'obra El llibre és fruit d'un intens treball de camp de dos anys i mig, basat principalment en la història oral: Entrevistes en profunditat: L'autor ha recollit el testimonis de deu portadors (actuals i jubilats) per passar del relat oral a l'escrit. Vessant emocional: Magand destaca que l'antropologia no només ha d'analitzar dades, sinó també el terreny de les emocions i el sentiment de comunitat. Estructura: El llibre es divideix en una primera part teòrica sobre simbologia i identitat, i una segona part centrada en les vivències directes dels protagonistes. Característiques de la publicació L'obra s'integra en la col·lecció Titans (número 9) i destaca per la seva independència editorial, tot i comptar amb el suport de l'Ajuntament de Tarragona. L'objectiu és oferir una visió directa i contundent de la festa. "La tradició és una cosa que es va renovant, que va agafant elements nous, però amb una base tradicional que es perpetua."

  • L'Esbart Santa Tecla i l'emoció del Retaule - episode art
    Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
    17'

    L'Esbart Santa Tecla i l'emoció del Retaule

    El Retaule de Santa Tecla: Una Tradició Viva L'Esbart Santa Tecla es prepara per a una de les cites més emblemàtiques de les festes de Tarragona: la representació del Retaule de Santa Tecla a la Catedral. Aquest espectacle, que es realitza ininterrompudament des de 1991, és una peça coreogràfica i plàstica de gran intensitat que narra la vida, martiri i glorificació de la patrona a través de vuit quadres escènics. Protagonisme i Emoció Ione, la ballarina que encarna la Santa per cinquè any consecutiu, destaca la profunda càrrega emocional i la concentració que requereix el paper, especialment en moments com el Pilar de Tres. El director, Jaume Guasch, subratlla la transformació dels dansaires, que passen de l'ambient festiu a una solemnitat gairebé petrificada en entrar a la Catedral. La posada en escena inclou elements sensorials com l'encens i una música en directe interpretada per la Cobla Principal del Llobregat. Propostes de Dansa Contemporània A banda del Retaule, l'esbart presenta l'espectacle "Fragments de Festa" a la Plaça de la Font (amb el Teatre Metropol com a alternativa per pluja). Aquesta proposta destaca per: Una visió avantguardista i coreografies contemporànies que s'allunyen del folklore tradicional pur. Peces basades en músiques de Joan Manuel Serrat, melodies valencianes del grup Trullars i coreografies inspirades en el barri mariner del Serrallo. Un vestuari innovador que, tot i el xoc inicial fa anys, ha estat plenament acceptat per la ciutadania. "El Retaule és l'única actuació on veus a tothom nerviós i concentrat; és bonic de veure com la gent es transforma."

  • Entrevista a Javier Cansado: Humor i Santa Tecla - episode art
    Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
    11'

    Entrevista a Javier Cansado: Humor i Santa Tecla

    Faemino i Cansado tornen a Tarragona per Santa Tecla L'humorista Javier Cansado concedeix una entrevista telefònica per parlar de la seva pròxima actuació al Teatre Auditori del Camp de Mart aquest divendres. Cansado reflexiona sobre la seva trajectòria, l'estil d'humor que els defineix i la seva relació amb el públic. Els punts clau de l'entrevista: Estil d'humor: Defineix la seva línia com un humor absurd i conceptualment diferent, allunyat de les referències més comercials o habituals. Evolució artística: Malgrat el pas del temps, assegura que el seu plantejament intel·lectual es manté intacte, tot i que ara tenen un llenguatge una mica més punkish i una millor tècnica com a actors. Connexió amb el públic: Destaca que, mentre que al principi havien de demostrar que eren divertits, ara el públic ja està "a favor" des del primer minut, la qual cosa els obliga a mantenir una intensitat alta durant tot el xou. Tradició i dignitat: Cansado defensa que la dignitat de l'artista resideix en la seva feina, tant si actua en un gran teatre com si ho fa al carrer, recordant els seus inicis al Retiro de Madrid. "Quien nos haya visto y le guste, que venga a vernos. Quien tenga dudas, que no venga, por favor... para pasar un mal rato, que se queden en su casa." Plans per a la festa major: L'actor recorda amb afecte les seves anteriors visites a Tarragona, mencionant especialment el ritual del vermut a la part antiga. L'entrevistadora el convida formalment a participar en els actes tradicionals de Santa Tecla, com el vermut gratuït amb musclos el dissabte a la Plaça de les Cols.

  • El braç de Santa Tecla: tradició gastronòmica a Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
    8'

    El braç de Santa Tecla: tradició gastronòmica a Tarragona

    La tradició del braç de Santa Tecla En el marc de la festa major de Tarragona, la cita gastronòmica per excel·lència consisteix en el repartiment multitudinari del tradicional braç de Santa Tecla. Aquest acte, que ja és un clàssic de la celebració, té lloc a la Plaça de la Font i aplega milers de persones. Detalls del repartiment Quantitat: Es preveu repartir unes 4.500 racions. Dimensions: El pastís arriba a una longitud de 150 metres. Elaboració: Hi participen 9 pastisseries artesanes de la ciutat, cadascuna d'elles elaborant uns 40 braços. Novetat: Racions aptes per a celíacs Enguany, per iniciativa de l'alcaldia, s'han introduït 150 racions sense gluten. Els pastissers han destacat la complexitat de l'elaboració artesana per evitar la contaminació creuada: "Has de començar l'operació de fabricació d'aquell producte a zero i acabar-lo abans de començar amb l'altre, perquè la contaminació aèria ja podria ser un problema." L'esforç dels pastissers artesans Els representants del col·lectiu, Josep Roquet i Josep González, subratllen que aquesta activitat és una mostra de solidaritat amb la festa tarragonina. Malgrat la logística que implica (muntatge ràpid per preservar la nata fresca), els pastissers refermen el seu compromís amb la tradició i la qualitat del producte local.

  • Josep Cendra i Navarro: Premi El Balcó 2009 - episode art
    Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
    14'

    Josep Cendra i Navarro: Premi El Balcó 2009

    Reconeixement a la Resistència Cultural de Tarragona L'entrevista se centra en la figura de Josep Cendra i Navarro, qui ha estat guardonat amb el Premi El Balcó (Tarragoní de l'Any 2009) per Òmnium Cultural del Tarragonès. El guardó reconeix la seva incansable tasca de dinamització cívica i política, especialment durant les dècades de 1960 i 1970. La Cooperativa Obrera i el Casal Tarragoní Cendra destaca el seu paper com a president de la Cooperativa Obrera Tarraconense durant 25 anys, un període marcat per la resistència davant la dictadura: Bloqueig del sindicat vertical: Va evitar que el règim s'apoderés de la Cooperativa impedint l'entrada massiva de socis vinculats al govern. Empara de la cultura: La Cooperativa va servir de refugi i mecenes per a entitats com el Casal Tarragoní, el Cor l'Àncora, grups de sardanes i cineclubs, oferint-los espai sense lloguer. Defensa de la llengua: Recorda la perillositat de l'època, on enviar una circular interna en català podia suposar una citació al Govern Civil i amenaces de desterrament. "Aprofundir en la nostra cultura, en la nostra llengua, que és l'ànima del poble... era prellós." Compromís Social i Etapa Política L'entrevistat també repassa altres vessants de la seva vida pública: Càritas Diocesana: Sota la guia de l'arquebisbe Pont i Gol, va treballar per transformar l'entitat de la beneficència cap a la justícia social, un concepte mal vist per les autoritats franquistes. Transició i política activa: Amb l'arribada de la democràcia, es va implicar a Convergència Democràtica de Catalunya, exercint de diputat i participant en la redacció de l'Estatut. Incompatibilitat ètica: En ser elegit diputat, va decidir abandonar les seves quatre presidències en entitats civils per coherència democràtica.

  • Urbanisme a Tarragona: Fons FEIL i Jocs Mediterranis - episode art
    Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
    23'

    Urbanisme a Tarragona: Fons FEIL i Jocs Mediterranis

    Estat de les Obres del Fons Estatal d'Inversió Local (FEIL) El tinent d'alcalde de territori, Javier Terrés, repassa l'estat d'execució de les obres finançades pel govern central, destacant que un 87% dels projectes ja estan completats. Tot i el límit teòric del 31 de desembre, s'estudia l'ús de pròrrogues si fos necessari. Projectes Clau en marxa • Clavegaram del Serrallo: En fase final, es preveu acabar-lo aquesta tardor. • Piscina de Riuclar: Tot i estar en fase d'estructura, el sistema constructiu permetrà acabar-la a temps. • Escales mecàniques: Les del carrer Zamenhof estan gairebé a punt, mentre que les del Palau de Congressos s'iniciaran aviat. Intervencions en l'Urbanisme Ordinari L'Ajuntament prioritza la renovació de carrers cèntrics amb un enfocament en la comoditat del vianant i la renovació de serveis bàsics. • Carrers Jaume I, Mallorca i Alguer: Es farà una renovació integral de voreres i serveis (aigua, llum, gas). • Plaça dels Infants: Es busca un projecte que potenciï l'ús social per sobre de l'esportiu exclusiu, lligant-la amb les noves escales mecàniques. "Volem més equipament social i menys asfalt, dedicant el pressupost ordinari a obres que tinguin aquesta vessant de servei al ciutadà." Candidatura als Jocs del Mediterrani 2017 S'està treballant intensament en el dossier internacional i la definició de les seus. La Vila Mediterrània Després de descartar la Ciutat de Repòs i Vacances, l'opció del Pou Boronat se situa com la preferida per les seves dimensions (capacitat per a 1.250 habitatges) i la seva condició d'ARE (Àrea Residencial Estratègica). Instal·lacions Esportives Es confirmen ubicacions clau com Campclar, el pavelló de Sant Pere i Sant Pau, i la utilització de la Plaça de Braus (propietat de la Diputació). Altres Projectes Estratègics • Ciutat Esportiva del Nàstic: El projecte s'ha hagut de refer per abaratar costos (límit de 30 milions d'euros) i es preveu presentar-lo abans de final d'any. • POUM: L'aprovació depèn de diversos informes vinculants de la Generalitat, negant que l'Ajuntament estigui retardant el procés per tacticismes polítics. • Plaça dels Carros: Es confirma que ADIF ja està realitzant cales i mesuraments per iniciar la reforma del pas soterrani.

  • El gelat de xartrés de les festes amb Trini Ferrer - episode art
    Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
    5'

    El gelat de xartrés de les festes amb Trini Ferrer

    Presentació del Gelat de les Festes de Tarragona En aquesta conversa a Tarragona Ràdio, la Trini Ferrer, responsable de la gelateria La Fargi, presenta el gelat oficial de les festes, una proposta gastronòmica que s’ha consolidat en els darrers tres anys. Elaboració i Ingredients El producte es defineix no només com un gelat, sinó com una postre completa amb una combinació de sabors molt tarragonina: * Base: Gelat artesà. * Salsa: Una barreja de caramel i Xartrés (tant verd com groc). * Cobertura: Xocolata negra calenta que es posa al moment davant del client. La Degustació Popular L'esdeveniment principal té lloc a la Rambla Nova (tram del Balcó) a les 19:30h amb les següents característiques: * És una degustació gratuïta presentant el tiquet del diari Més Tarragona o invitacions de comerços locals. * L'acte compta amb la col·laboració de l'Ajuntament i inclou un espectacle infantil. * La Trini remarca la importància de la paciència i el civisme: "Que la gent vingui contenta, amb ganes de passar-s'ho bé i que no s'enfadi, que això és un regal que els hi fem." Tendències Gastronòmiques Durant l'entrevista es reflexiona sobre el canvi en el gust del consumidor, que ara prefereix la xocolata negra per sobre de la de llet a causa de les seves propietats antioxidants, el seu sabor més intens i el fet que és més saludable. A més, s'explica que el gelat de Xartrés és exclusiu de festes per mantenir la seva singularitat.

  • Activitats infantils i familiars per Santa Tecla - episode art
    Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
    16'

    Activitats infantils i familiars per Santa Tecla

    Programació infantil a les Festes de Santa Tecla L'entrevista amb Jordi Gómez, responsable de l'empresa Imaginautes, desgrana l'àmplia oferta d'espectacles dirigits als més petits durant les festes de Tarragona. L'enfocament ha evolucionat cap al concepte de teatre familiar, buscant la interacció entre avis, pares i fills. Espais Principals i Formats Els espectacles es concentren bàsicament en dos escenaris amb propostes diferenciades segons l'entorn: Jardins de la Casa de la Festa: Un espai recollit i entranyable ideal per a l'animació musical. Està pensat per ballar i interactuar directament amb els músics. Plaça Verdaguer: Escenari més gran on s'ofereixen gèneres variats com titelles, clown, contes musicats i circ. La Qualitat en el Teatre Infantil Es destaca la gran professionalització del sector. Segons Gómez, el teatre infantil ja no és un simple complement, sinó un element cultural clau: "El teatre infantil ha passat de ser un complement de la festa major a ser un element molt important de la cultura... estem formant els espectadors de dalt de 15 o 20 anys." Programació Destacada Pam i Panky: Espectacle de clown sobre els drets dels infants (Plaça Verdaguer). La Tresca i la Verdesca: Animació musical amb l'obra A quant va la mel?. Màgia a l'Hospital: Una iniciativa innovadora per portar la festa a l'Hospital Joan XXIII amb la companyia Bozzi (Premi Nacional de Màgia). La Casa de la Festa Més enllà dels espectacles, la Casa de la Festa es manté com un centre d'activitat frenètica amb: 1. Visites guiades: Explicació de la simbologia del bestiari i els gegants. 2. Exposició "La festa als ulls": Fotografies de gran format que capturen el factor humà i les expressions més autèntiques de la celebració.