Tots els episodis · 2009

3423 episodis disponibles

episodis

2353-2376 de 3423

Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
1h 27min
Tanda de lluïment del Seguici Popular de Santa Tecla
Diada de Santa Tecla: Tradició i Lluïment Resum de la retransmissió en directe des de la plaça de la Font de Tarragona durant la matinal de Santa Tecla. L'episodi recull l'essència de la tanda de lluïment del Seguici Popular, un moment clau on cada grup festiu realitza la seva actuació completa davant l'Ajuntament. Història i Evolució de la Festa • Es discuteix el trasllat històric de la festa de la plaça de les Cols a la plaça de la Font a causa del creixement del Seguici. • Es destaca la importància de les recuperacions històriques dels anys 80, posant en valor l'esforç ciutadà i de les entitats per damunt del suport institucional inicial. • Es recorden figures clau com l'escultor Antoni Mas o el gestor cultural Salvador Fa, homenatjat com a Tecler d'Honor. Elements del Seguici i Curiositats Musicals • L'Àliga i la Víbria: S'explica l'origen iconogràfic de la Víbria (basat en la Catedral) i la seva funció social actual amb el lliurament de xumets. • Amparito Roca: Es desmunta el mite sobre l'origen del pasdoble; es confirma que va ser compost pel mestre Jaume Teixidor a Carlet (País Valencià) dedicat a una alumna, i no té un origen tarragoní ni de Montblanc, malgrat ser l'himne sentimental de la ciutat. • Bestiari i Balls: Detalls sobre la fabricació de la Cucafera amb cuir i la polèmica històrica sobre l'escut de la Mulassa. Crítica i Societat • El paper dels Balls Parlats: La sàtira política i social a través dels versots dels Diables i les Dames i Vells. • Democratització: Es destaca la incorporació de la dona a les colles castelleres i als balls de bastons durant els anys 70 i 80. "La festa és una evolució contínua; quan es recupera un element, és el moment de definir el model de futur que volem."
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
1h 19min
Ofici de la Solemnitat de Santa Tecla a Tarragona
Eucaristia Solemne de Santa Tecla L'episodi recull la retransmissió íntegra de la missa en honor a Santa Tecla, patrona de Tarragona, celebrada a la Catedral amb la presència de nombroses autoritats i delegacions de ciutats germanades com l'Alguer, Avinyó i Orleans. Desenvolupament de la Litúrgia • L'entrada de la relíquia: L'acte s'inicia amb la recollida de la relíquia del braç de la santa de la capella dels marbres per part de l'arquebisbe. • Música i estrenes: Destaca la interpretació del Cor i Orquestra dels Amics de la Catedral, sota la direcció de mossèn Miquel Barberà, amb l'estrena d'arranjaments d'Enselm Ferrer i motets de Tomàs Lluís de Victòria. • Homilia de l'Arquebisbe: El prelat centra el seu discurs en la figura de Sant Pau i la conversió de Santa Tecla, destacant la seva valentia i el seu paper com a "llavor de cristians". Dimensió Institucional i Històrica "Les festes de Santa Tecla es van iniciar l'any 1321, quan va arribar a la ciutat la relíquia del braç procedent de les terres d'Armènia." • Reconeixements: Es recorda que la celebració és Festa d'Interès Turístic Nacional i Festa Tradicional d'Interès Nacional. • Presència internacional: El senyor arquebisbe saluda en diversos idiomes (català, francès, italià i anglès) les delegacions estrangeres presents, subratllant la fraternitat amb la ciutat de l'Alguer.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
2h 17min
Santa Tecla 2009: Processó i Entrada del Braç
Crònica de la Festa Major de Tarragona Retransmissió en directe del moment culminant de les festes de Santa Tecla, centrada en la processó i l'entrada de la relíquia del braç de la patrona a la Catedral. Els locutors, acompanyats de l'expert Jordi Bertran, ofereixen una visió detallada tant de l'acte religiós com de la riquesa del Seguici Popular. Elements Clau del Seguici • Bèsties de foc i elements festius: Es descriu el simbolisme d'elements com el Ball de Diables, el Drac, la Víbria, l'Àliga i la Mulassa. Se subratlla que el foc serveix ritualment per "obrir pas" i depurar el camí cap al bé. • Gegants i Nanos: Repàs històric dels Negritos, els Gegants Moros i els Nanos Vells, incloent anècdotes sobre el seu origen al segle XIX i la seva evolució des de figures bèl·liques a personatges amables. • Balls Populars: Explicació de balls com el de Cossis (recuperat recentment), Cerculets, Pastorets i la Moixiganga, la qual marca la transició cap a la part més sagrada de la desfilada. Simbolisme i Història • La Relíquia: Es narra l'arribada del braç l'any 1321 i la seva misteriosa desaparició durant la Guerra del Francès, sent substituïda posteriorment per una nova relíquia provinent de Sant Cugat. • Ritual de l'Entrada: El moment àlgid es produeix al Pla de la Seu, on coincideixen el repic de totes les campanes de la seu (excepte la Capona), l'esclat pirotècnic de la Pirotècnia Martí i els pilars aixecats simultàniament per les quatre colles castelleres de la ciutat. Identitat i Protocol • Convivència de poders: La festa reflecteix la unió entre l'autoritat civil (Ajuntament) i l'eclesiàstica, sota el so de la Marxa de Santa Tecla. "L'entrada simbolitza la unió dels tres elements de la festa: l'Església, el clergat i la societat civil." • Sentit de comunitat: S'emfatitza com la festa genera un sentiment de pertinença i identitat tarragonina que supera qualsevol context racional.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
57'
Santa Tecla 2009: L'Anada a Ofici i Seguici Popular
Retransmissió del Dia de la Patrona de Tarragona El programa ofereix una crònica detallada des de les escales de la Catedral de Tarragona i el Pla de la Seu, capturant l'atmosfera de la matinal de Santa Tecla. Els locutors, acompanyats per l'expert Jordi Bertran, analitzen la seqüència ritual que es repeteix des del segle XIV, destacant la simbiosi entre la tradició històrica i la renovació constant de la festa. Gastronomia i Ritualitat Matinal • L'esmorzar de Forquilla i Ganivet és un element clau on el plat estrella és l'Espineta amb Caragolins. • Aquesta tradició gastronòmica té orígens pagesos, vinculats al final de la verema que històricament marcava l'inici de les festes. El Seguici Popular i la Pirotècnia • El Ball de Diables obre el seguici representant la lluita entre el bé i el mal. • L'anàlisi tècnica de la pirotècnia destaca l'ús de carretilles blanques i sortidors francesos per oferir millor contrast visual durant el dia. • Es comenten els aniversaris de grups com el Ball de Gitanes (25 anys) i la Moxiganga (10 anys). Protocols i Autoritat Civil "La festa major de Tarragona és el seguici, carrer Major amunt, carrer Major avall." • Es detalla la funció dels Trompeters Municipals, que realitzen tres tocs rituals per convocar el seguici i marcar el pas de la senyera de la ciutat. • La reincorporació de les autoritats civils a l'ofici es recorda com un fet recuperat l'any 1989. Elements Destacats del Patrimoni Festiu • L'Àliga de Tarragona i el seu simbolisme (corona del comte Robert Bordet). • El Lleó, vinculat al martiri de les feres de Santa Tecla i al retaule de la Catedral. • El Magí de les Timbales, personatge emblemàtic que encapçala part del protocol. Moment Culminant: L'Entrada al Pla de la Seu El resum finalitza amb l'entrada vibrante de la corporació municipal i la senyera, acompanyada de pilars castellers, trabucs i el repic de campanes, servint d'assaig general per a la professió de la tarda.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
1h 29min
Seguici Popular de Santa Tecla a Tarragona
El Cor de la Festa Major de Tarragona Aquesta retransmissió especial de Tarragona Ràdio des de la plaça de les Cols recull l'essència del Seguici Popular, un dels elements més emblemàtics de les festes de Santa Tecla. Amb els comentaris de l'arqueòleg municipal Joan Menchón, s'analitza l'evolució històrica, la simbologia i el valor social de cada element que conforma el seguici. L'Estructura del Seguici L'esdeveniment s'organitza en tres cossos principals que garanteixen tant la seguretat com la vistositat de la desfilada: • El Foc i la Pòlvora: Elements encarregats d'obrir pas i anunciar l'arribada amb soroll i llum. • El Bestiari i els Gegants: Figures mitològiques i històriques que representen el poder local i la tradició medieval. • Els Balls i Entremesos: Danses gremials i representacions al·legòriques que culminen la processó. Elements Destacats • Ball de Diables i Bestiari de Foc: El Lucifer i la Diablesa encapçalen el seguici, seguits pel Drac, el Bou i la Víbria. Aquests elements han creat una gran pedrera entre la canalla, que participa activament sota les espurnes ben protegida. • L'Àliga i la Mulassa: L'Àliga, símbol de reialesa, balla al ritme del pasdoble Amparito Roca, considerada l'himne oficiós de la ciutat. La Mulassa destaca per la seva interacció esbojarrada amb el públic pujant les escales de la Catedral. • Gegants i Nanos: Figures amb més de 150 anys d'història, com els Negritos o els Gegants Moros, que mantenen l'estètica vuitcentista original. • Balls Parlats: Representacions com Dames i Vells o el Ball de Serrallonga aporten el component satíric i narratiu a la festa. Conclusió i Sentiment Local L'episodi subratlla com la festa s'ha convertit en una eina d'integració social. Segons els comentaristes: "Santa Tecla és una festa d'allò més participativa per totes les edats, colors i ideologies; és el que ens identifica amb nosaltres mateixos." El seguici finalitza amb l'actuació de la Banda Unió Musical, que tanca la jornada en un ambient de màxima eufòria col·lectiva.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
28'
Ball de Dames i Vells de Tarragona: Versots de Santa Tecla
El Retorn de la Sàtira Popular a Tarragona L'episodi recull la primera representació completa del Ball de Dames i Vells realitzada a la plaça que porta el seu nom, davant la sala Trono, en el marc de les festes de Santa Tecla. Aquest ball és un dels elements més esperats pel seu contingut crític, mordaç i humorístic sobre l'actualitat social i política. Temes Socials i Crítica Política El guió d'enguany repassa de forma satírica diversos temes que afecten la ciutadania: • La Crisi Econòmica: S'esmenta constantment la falta de diners, la precarietat de les pimes i les dificultats per arribar a final de mes. • Salut Pública: Es fa referència a la por per la grip nova (grip A) i les mesures de distanciament. • Política Local: L'alcalde Ballesteros i el regidor Castillo són blanc de les crítiques, especialment pel forat econòmic del Pàrquing Jaume I i la gestió de la seguretat local. • Religió i Església: La figura del Rector personifica la crítica a l'Opus Dei i a les posicionaments conservadors de l'arquebisbat sobre l'avortament. Personatges i Estructura El ball manté la seva estructura tradicional on els diàlegs entre les parelles de Dames i Vells serveixen per introduir els conflictes, que després intenten (sovint sense èxit) mediar les autoritats: "Si aquesta crisi no ens mata, potser ho farà la grip nova." • L'Autoritat Civil i Policial: La intervenció del batlle i de forces policials (Guàrdia Urbana i Civil) serveix per satiritzar l'estat policial i la pressió de les multes per finançar els projectes municipals. • Homenatges: L'edició d'aquest any dedica un record especial al còmic Pepe Rubianes. Humor irreverent i llenguatge popular El text destaca per l'ús d'un llenguatge col·loquial, ple d'insinuacions sexuals, escatologia i referències a personatges de la premsa del cor (Letícia, Berlusconi, Hannah Montana), utilitzats com a metàfora de la decadència de determinades institucions.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
26'
Santa Tecla: Vigília, Músics i el Concert Vermut
Ambient de Vigília a la Plaça de les Cols L'emissió capta l'esperit de la vigília de Santa Tecla a Tarragona, concretament des del Pla de la Seu i la plaça de les Cols. Els locutors descriuen una jornada marcada per la tradició, la música popular i l'espera del plat fort de les festes. • Entrada dels Músics: Diverses formacions fan la seva entrada oficial per la plaça després de recórrer el portal del Roser. • Cultura i Tradició: Es destaca la participació ciutadana en balls com el Ball de Valencians i el Ball de Bastons. Conciliació i Ambient Familiar El podcast reflexiona sobre la dificultat de conciliar la vida familiar i festiva durant aquests dies. Moltes famílies s'organitzen per torns per poder assistir a actes nocturns com la Baixada de l'Àliga i actes diürns familiars. "Hem de conciliar vida laboral, vida familiar i vida festiva. Aquests dies la cosa és complicada." Formacions Musicals i Estils Es fa un repàs de les colles que participen en la cercavila i la processó: • Factoria Folk: Un dels grups del Camp de Tarragona presents a l'entrada. • Grallers i Timbalers: Es comenta la tendència estètica de molts grups a vestir de negre, vinculat sovint a l'Aula de Músiques Tradicionals. • Banda de Cardona: Formació nombrosa que tanca l'entrada abans del vermut. La Unió Musical de Muro Com a orquestra convidada del País Valencià, la Unió Musical de Muro aporta un repertori centrat en la festa de Moros i Cristians. El seu director explica que interpretaran: El pasdoble Girona (com a picada d'ullet local). Marxes mores i cristianes per mostrar la seva cultura autòctona. El Repartiment del Vermut Un dels moments més esperats és el concert vermut. L’organització és estricte: no es comença a servir el vermut Izaguirre fins que sona la primera nota de la banda. La gent s'organitza amb la seva pròpia intendència (neveretes i patates) per gaudir de la música en directe mentre el cel comença a tapar-se amenaçant pluja, tot i que les previsions són optimistes.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
6'
2009-09-22 UM
Celebració del Concert Vermut a la Part Alta L'episodi recull l'ambient festiu a Tarragona, concretament a la Plaça de les Cols i les escales de la Catedral, on se celebra el tradicional concert vermut. El reporter Josep Ardila connecta en directe per descriure l'entrada de les formacions musicals i el bullici de la gent. Ambient i Protagonistes Música en directe: Les gralles són les grans protagonistes de la jornada, acompanyant la tanda de lluïment de diverses colles. Interaccions amb el públic: Es destaca el canvi de hàbits dels tarragonins de la Part Alta, que passen de gaudir de la nit a viure la festa de dia amb la canalla i la cercavila petita. Turisme: La presència massiva de turistes és notable, molts dels quals es troben la festa per sorpresa i s'uneixen a la celebració. L'organització del vermut popular "Fem cua i gratuïtament passem per aquí, totes les vegades que vulguin." El resum logístic del vermut inclou: 1. Productes: Se serveix vermut ben fresquet, patates, olives i cervesa. 2. Preparatius: Les cues ja estan organitzades amb tanques per garantir l'accés a la degustació popular. 3. Col·laboracions: Destaca la participació de la Banda Unió Musical d'Alcoi i formacions del País Valencià. Es preveu que el concert principal comenci amb un lleuger retard sobre l'horari previst (la una del migdia) a causa de la gran quantitat de colles que encara han d'entrar a la plaça.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
16'
Entrevista a Pere Navarro pel Ball de Dames i Vells de Tarragona
La tradició del Ball de Dames i Vells a Santa Tecla En aquesta conversa, en Pere Navarro, veterà de la companyia, desgrana els secrets i la preparació de la representació per a les festes de Santa Tecla a Tarragona. Coincidint amb el seu 51è aniversari, l'actor reflexiona sobre l'evolució d'aquest ball parlat, que enguany celebra 29 anys de vida. Novetats i canvis en l'elenc Aquest any la companyia ha viscut una renovació important de personatges: - S'han produït quatre baixes: dues dames, el dimoni i el capellà. - S'ha realitzat un càsting amb una desena d'aspirants per cobrir les vacants. - El personatge de l'Oriol (el capellà) és substituït pel Fermí per motius laborals, provocant un ball de parelles intern. La sàtira: censura i llibertat d'expressió Un dels punts més calents de l'entrevista és la naturalesa crítica de l'espectacle. Navarro aclareix que, tot i els rumors, no hi ha hagut censura institucional, però sí anècdotes curioses de ciutadans que se senten decebuts si no se'ls critica: "Més val que parlin malament de tu, que no pas que no diguin res." L'essència tarragonina i el caràcter mediterrani L'entrevistat defensa l'estil irreverent, marrà i xotxo del ball com una manifestació necessària del caràcter mediterrani. Destaca la complicitat amb el públic i diferencia el model de festa de Tarragona del de Reus, afirmant que a Tarragona el ciutadà és el protagonista actiu de la celebració.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
12'
La mirada de Mika: Fotògrafa Israeliana a Santa Tecla
Anàlisi del projecte fotogràfic per a Santa Tecla En aquesta conversa, Pep Escoda presenta la fotògrafa israeliana Mika, qui ha estat convidada aquest any per capturar l'essència de les festes de Santa Tecla a Tarragona. El projecte busca oferir una mirada externa i renovada sobre les tradicions locals, evitant repetir estils d'anys anteriors. Conceptes clau de l'entrevista Visió internacional: La Mika, tot i portar poc temps a l'estat, ha aprofundit en la història de la Santa i les tradicions de la ciutat. Tecnologia i tècnica: La fotògrafa està utilitzant tècniques de 360 graus i un equipament especialitzat per documentar la festa des de dins. L'emoció dels Castells: L'artista destaca el component del treball en equip i la col·laboració intergeneracional com els aspectes més colpidors de la diada castellera. La filosofia de l'encàrrec L'objectiu de Pep Escoda és seleccionar cada any fotògrafs amb estils diferents i, preferiblement, que no hagin vist les imatges dels seus predecessors per no tenir interferències en la seva pròpia creativitat. "És millor no saber què han fet els altres i tenir la teva pròpia visió de les festes: la festa als ulls." Actualitat festiva a peu de carrer El segment final connecta amb Josep Ardila des de la Plaça de les Cols, on s'informa de l'entrada de les bandes de música: Innovació musical: Grups com l'agrupació Zona Gralla que adapten temes moderns al so tradicional. Actuacions destacades: L'arribada de la banda d'Alacant per al concert vermut i els clàssics Grallers als Bordons.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
10'
Darrere de la Festa: l'Organització de Santa Tecla
L'Engranatge de Santa Tecla: Entre l'Invisibilitat i l'Eficàcia Representants de l'organització municipal de les festes de Santa Tecla a Tarragona, coneguts popularment pel seu polo vermell, analitzen la logística i l'esforç humà necessari per garantir l'èxit dels actes multitudinaris. El balanç de la Baixada de l'Àliga ha estat extremadament positiu, qualificada com una de les millors dels últims anys sense incidents destacables. Els Reptes de l'Organització Treballar en la gestió de les festes implica gestionar un mecanisme complex on la perfecció es troba en passar desapercebut: Variables imprevisibles: El canvi de calendari anual i, sobretot, la pluja, són els factors que més compliquen la planificació. Imprevistos d'última hora: Des de la coordinació amb empreses externes fins a oblits logístics (com la manca de taules per a un acte), que se solucionen amb la complicitat de col·laboradors i empreses. L'experiència vs. la joventut: Els veterans destaquen la importància de mantenir la sang freda davant l'aparent caos inicial que aclapara els nous integrants de l'equip. Convivència i Civisme La conversa subratlla que la festa de Tarragona és, en general, molt cívica, tot i que la gran afluència de públic genera tensions puntuals: Gestió d'espais: Se citen conflictes habituals a la Plaça de les Cols quan la gent intenta ocupar llocs privilegiats a última hora, sovint gestionats per la mateixa ciutadania mitjançant xiulades col·lectives. Solidaritat intergeneracional: Es destaca com els adults cedeixen les primeres files als nens perquè puguin veure els gegants i el seguici. "L'ideal seria que no se'ns veiés, que fóssim invisibles; això voldria dir que tot funciona perfectament." El Sacrifici Personal L'equip de festes reconeix que durant aquests dies la vida familiar queda en un segon pla i el descans és gairebé inexistent, basant la seva dieta en entrepans i moltes hores de peu per oferir el millor servei a la ciutat.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
6'
L'ofrena del Ciri de Santa Tecla de Casa Cordaret
L'ofrena tradicional de Casa Cordaret En aquesta conversa amb Xavier Pagés, representant de la cereria Casa Cordaret (establerta el 1751), s'explica la tradició de lliurar el Ciri de Santa Tecla a la Catedral de Tarragona. Aquesta ofrena és un homenatge a la patrona que recupera l'esperit dels oficis medievals. Característiques i simbolisme del ciri El ciri d'enguany destaca per la seva elaboració artesanal i el seu profund contingut simbòlic: Internacionalitat: Cada any el ciri reprodueix una imatge d'una de les moltes "Tecles" que hi ha al món. Aquest cop és una imatge gòtica austríaca, a prop de Salzburg. Tècnica artesana: No es tracta de pirografia, sinó de pintura a mà amb relleus creats a base de capes de pintura que requereixen uns 15 dies d'assecat. Simbologia dels colors: Blanc: Representa la llum. Vermell: Simbolitza el martiri de la santa. Lila: Incorporat com a color identitari del Camp de Tarragona. Aroma: Els siris estan aromatitzats amb llorer, l'arbre mediterrani que identifica la "llorejada patrona". L'ofici i la tradició a la Part Alta "És la nostra ofrena que fem a la ciutat de Tarragona i en concret a Santa Tecla... per acostar-nos a lo que eren els oficis medievals." Tot i que els artesans de la Part Alta viuen les festes sovint "darrere del vidre" per l'alt volum de feina, la seva tasca és fonamental per mantenir viva l'essència de la celebració. El ciri es pot veure a la Capella de Santa Tecla i s'encén durant l'ofici religiós abans de la processó.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
21'
Impacte de la normativa de foc a Santa Tecla
Reptes i tradicions del foc a Santa Tecla En aquesta tertúlia des del Pla de la Seu, representants de diverses entitats festives de Tarragona analitzen l'estat actual de la festa major, centrant-se especialment en els elements de foc i les limitacions que imposen les noves normatives. La Baixada de l'Àliga i la vida festiva Els convidats comenten l'èxit de la Baixada de l'Àliga, destacant que va ser una de les més ràpides i participatives que es recorden gràcies a la fluïdesa del cordó de seguretat. També es reflexiona sobre la dificultat de conciliar la vida familiar i laboral amb la festa, especialment durant la vigília de Santa Tecla. El conflicte de la normativa europea de pirotècnia El punt central del debat és la preocupació per la Directiva Europea que regula l'ús de la pirotècnia i les distàncies de seguretat: * El buit generacional: Existeix un problema crític per als joves d'entre 12 i 18 anys, que ja no poden participar en el seguici infantil per l'alçada però encara no tenen l'edat legal per manipular foc en el seguici gran. * Inviabilitat urbanística: S'assenyala que cap carrer del casc antic de Tarragona compleix les distàncies mínimes que exigeix la normativa de seguretat. * Baixa accidentalitat: Els representants recorden que les festes tradicionals tenen un índex de sinistralitat gairebé inexistent gràcies a la prudència dels participants. Accions reivindicatives Es comenta la iniciativa de fer un correfoc amb els diables despullats com a mesura de protesta per posar el focus mediàtic sobre la situació de la cultura popular. "La prudència és la reina de la nostra festa; som més prudents del que demana qualsevol normativa."
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
25'
Santa Tecla: Sentiment, Tradició i Seguici Popular
Una Festa Feta pel Poble Aquest episodi reuneix diversos representants de les entitats del Seguici Popular de Tarragona per parlar sobre el significat profund de les festes de Santa Tecla. Els participants coincideixen que la clau de l'èxit i l'originalitat de la celebració és que neix de la pròpia ciutadania i no de les institucions. L'Experiència de les Entitats Els interlocutors, des de presidents de colles de diables fins a balladors i músics, descriuen la festa com una barreja d'emoció, treball constant i sentiment de pertinença: • Diables i Bèsties: Es destaca la feina logística, la preparació dels versots i la intensitat dels correfocs. • Balls Populars: Representants del Ball de Gitanes, Cercolets i el Lleó expliquen la importància del relleu generacional i la creació de les versions infantils per mantenir viva la tradició. • Música: La gralla i el sac de gemecs tenen un paper fonamental en la dinamització dels actes, especialment en els aniversaris de les entitats. Moments Clau de la Celebració Durant la conversa, se seleccionen els instants més emotius per als tarragonins: L'Entrada del Braç: Considerat unànimement el moment més àlgid. > "És un esclat de soroll, pólvora i músiques on t'esborrones i sents la devoció per la patrona d'una manera única." La Baixada de l'Àliga i la Processó: Actes multitudinaris que combinen la disbauxa amb la part més ritual de la festa. El Retaula: Un ball dedicat a la santa que genera una gran tensió emocional entre els balladors. Salut i Futur de la Festa Es debat sobre la massificació actual de Santa Tecla. Tot i que alguns sectors són difícils de transitar pel gran volum de gent, es valora positivament com un signe de vitalitat. El relleu generacional sembla garantit gràcies a les escoles de música tradicional i la participació activa de les famílies des que els nens són molt petits.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
26'
Pregó de Santa Tecla amb Lluís Gavaldà
Introducció i Identitat del Pregoner El músic Lluís Gavaldà, cantant de Els Pets, inicia el pregó de les festes de Santa Tecla a Tarragona amb un to proper i irònic. Malgrat el protocol, confessa el seu neguit per no sentir-se un pregoner convencional, ja que la seva vinculació amb la ciutat és tan profunda que no necessita buscar vincles artificials. Una vida lligada a Tarragona Gavaldà repassa la seva trajectòria vital i emocional a la ciutat: • L'etapa d'infantesa tocant ferro a la Rambla. • La joventut al carrer Trinquet Vell. • L'ús de la bandera de Tarragona en el vestuari de la seva banda per tot el país. Crítica Social i Cultural L'orador aprofita l'espai per fer una reivindicació crítica sobre l'estat de la ciutat, tot i admetre la seva naturalesa rondinaire (característica que atribueix a tot bon pelacanyes): "Tarragona és un lloc on les avantguardes i les ganes d'innovar xoquen amb un mur d'incomprensió." Punts clau de la denúncia: • La falta d'espais per a la música en directe i la cultura jove. • La burocràcia que frena els dinamitzadors culturals. • El contrast entre l'eufòria de les festes i el desert cultural la resta de l'any. L'Essència del Tarragonisme Finalment, el pregó se centra en el que Gavaldà considera el patrimoni més important: la gent. Defineix el tarragoní com algú que entén que la felicitat resideix en els petits moments, com fer un vermut o badar per la Part Alta. Cloenda Institucional L'acte clou amb el parlament de l'alcalde, qui destaca: • El guardó a Josep Sendra per la seva trajectòria. • La solidaritat de la ciutat (marató de sang, Alzheimer). • L'ambició de capitalitat cultural i els projectes de futur de la ciutat.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
1h 11min
Pregó de Santa Tecla 2009 amb Lluís Gavaldà
Inici de les Festes de Santa Tecla L'acte solemne des de la sala de plens de l'Ajuntament de Tarragona marca el tret de sortida oficial al tram més intens de la festa major. L'esdeveniment ha comptat amb la presència de les màximes autoritats locals, encapçalades per l'alcalde Josep Fèlix Ballesteros, i representants de les ciutats agermanades. Compromís Social i Reconeixements L'acte ha començat amb un fort component solidari i de memòria històrica: • Lectura del manifest pel Dia Mundial de l'Alzheimer a càrrec de Jaume Soler, reclamant més recursos i residències. • Lliurament del premi Balcó Tarragoní de l'Any a Josep Sendra i Navarro per la seva llarga trajectòria en el món associatiu, cultural i polític. El Pregó de Lluís Gavaldà El cantant dels Els Pets, Lluís Gavaldà, ha ofert un discurs allunyat del protocol convencional, destacant per la seva proximitat i esperit crític: • Ha repassat la seva vinculació emocional amb la ciutat, des de la infantesa fins a la creació del mític tema Tarragona m'esborrona. • Ha llançat una crítica constructiva sobre la necessitat de renovació cultural i el suport als joves per evitar la "carrincloneria". • Ha definit el patrimoni més important de la ciutat com la seva gent: "El patrimoni més universal de la meva ciutat són els tarragonins". Cloenda de l'Alcalde Josep Fèlix Ballesteros ha tancat l'acte agraint la sinceritat del pregoner i reforçant el missatge de capitalitat de Tarragona i l'optimisme davant els reptes futurs com la capitalitat cultural europea.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
43'
Santa Tecla: Cafè, Copa i Puro per un duro i l'ambient festiu
La Tradició del Cafè, Copa i Puro per un Duro L'acte central d'aquest reportatge és una de les tradicions més arrelades de les festes de Santa Tecla a Tarragona. L'activitat consisteix en el lliurament d'un tiquet a canvi d'un duro (moneda de 5 pessetes) per gaudir de tres elements clàssics: • Cafè: Subministrat per establiments locals. • Copa: Habitualment de Chartreuse (groc o verd) o conyac Torres. • Puro: Tradicionalment del tipus palmeros o caliquenyo. Detalls de l'organització i assistència Logística: Al voltant de 1.500 racions es preparen cada any, i sovint s'exhaureixen ràpidament a causa de l'alta demanda. Interlocutors: Diversos ciutadans, incloent-hi gent de Constantí i turistes bascos, expliquen com guarden els duros tot l'any expressament per a aquest dia. Curiositat: Es planteja el misteri iconogràfic del perquè la figura de Santa Tecla sosté dos dits en una posició específica. L'Apartat Musical: Frank O'Lee Sons El grup Frank O'Lee Sons és l'encarregat d'amenitzar la tarda i la nit a la plaça del Rei. • Repertori de tarda: Cançons més relaxades i ambientals, com versions de la Creidence (Proud Mary) i un tema propi titulat Te contaré. • Repertori de nit: Una proposta més ballable i energètica per a la festa nocturna. • Instruments: La vocalista, Núria Cartanyà, destaca l'ús de percussió menor com una pandereta i un ou de fusta de Bali. "És una simbiosi molt bonic; quan el públic està animat, des de dalt s'encomana i la gent coreja les cançons."
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
1h 54min
Pregó de Santa Tecla 2009 amb Lluís Gabaldà
Inici de les Festes de Santa Tecla 2009 L'acte solemne des de la sala de plens de l'Ajuntament de Tarragona marca el tret de sortida al tram fort de la Festa Major. Enguany, el protagonisme recau en el músic Lluís Gabaldà, líder d'Els Pets, com a pregoner, i en Josep Sendra, guardonat com a Tarragoní de l'Any. Manifest del Dia Mundial de l'Alzheimer Coincidint amb el 21 de setembre, Jaume Soler, president de l'Associació de Familiars de Malalts d'Alzheimer (AFAT), ha realitzat una intervenció per: • Conscienciar sobre l'impacte de la malaltia en les famílies. • Denunciar la manca de residències i recursos assistencials a la ciutat. • Instar les administracions a desplegar la Llei de la Dependència. Premi al Balcó: Josep Sendra i Navarro Òmnium Cultural ha atorgat el Premi al Balcó 2009 a Josep Sendra per la seva trajectòria en el món associatiu i polític: • President de la Cooperativa Obrera durant 25 anys. • Membre de la Comissió dels Vint que va redactar l'Estatut de Sau. • Impulsor de Càritas i del Casal Tarragoní. El Pregó de Lluís Gabaldà Amb un to proper i un punt crític, Gabaldà ha ofert un discurs basat en la seva connexió sentimental amb la ciutat: • Crítica cultural: Ha lamentat que Tarragona es converteixi sovint en un "desert cultural" fora de les festes i que els nous talents topin amb burocràcia. • Identitat tarragonina: Ha definit el valor de la ciutat no pels monuments, sinó per la seva gent (els pelacanyes), descrivint-la com un lloc de "mesura humana" ideal per badar. • > "M'estimo Tarragona perquè els tarragonins m'ensenyen cada dia el que és realment important: el contacte humà." Cloenda i Tradició L'acte ha finalitzat amb les intervencions de l'alcalde Josep Fèlix Ballesteros i l'Arquebisbe Jaume Pujol, seguides pel toc de trompetes, el ball de la senyera al balcó i la tradicional tronada a la Plaça de la Font.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
19'
La tradició i evolució de la Baixada de l'Àliga per Santa Tecla
El fenomen de la Baixada de l'Àliga L'episodi explora un dels actes més emblemàtics i multitudinaris de les festes de Santa Tecla a Tarragona: la Baixada de l'Àliga. Els convidats, Pitu Rovira i Josep Maria Macias, portadors experimentats, expliquen com aquest acte s'ha convertit en el tret de sortida de la "festa desenfrenada" per als noctàmbuls. Evolució i control de l'acte Dels orígens a l'actualitat: L'acte va néixer el 1986 com una necessitat logística d'un grup d'amics i ha evolucionat d'uns pocs participants a una explosió massiva de gent. Descontrol controlat: Tot i la imatge de caos que es pot percebre des de fora, l'organització compta amb un cordó de seguretat format per uns 40 o 50 membres del Ball de Diables que protegeixen l'element i els músics. Seguretat: Malgrat la multitud, els convidats destaquen que mai s'ha produït cap incident greu en tots els anys d'història de l'acte. L'experiència de ser portador Els convidats descriuen el sentiment de devoció i el compromís que requereix formar part de l'entitat: Recanvi generacional: Existeix un pacte d'honor per jubilar-se als 50 anys i deixar pas a gent jove, evitant l'endogàmia familiar, tot i que reconeixen que costa trobar persones amb les capacitats físiques i el sentit de l'humor necessaris. Participació popular: La Baixada permet que qualsevol persona de la ciutat pugui posar-se sota l'Àliga per uns moments, formant cues espontànies de fins a 15 persones. "És llibertat absoluta, però començant amb un mateix i respectant la integritat de la gent que participa." Cultura i patrimoni Finalment, es fa referència a la recent publicació d'un llibre de Miquel Àngel Magan que recull la història de la Baixada des d'un vessant antropològic, consolidant aquest acte espontani com una part essencial del ritual festiu tarragoní. L'acte es tanca amb la preparació del "tunejat" secret que l'Àliga lluirà durant la nit.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
13'
Logística i coordinació tècnica de les festes de Santa Tecla
Gestió de l'engranatge festiu tarragoní L'entrevista amb Javi González (coordinador tècnic) i Esther Roca (tècnica de cultura popular) revela la complexitat organitzativa que hi ha darrere dels deu dies de la Santa Tecla. El dispositiu compta amb un equip transversal d'unes 150 persones, incloent personal municipal, sanitaris, seguretat i producció tècnica, que treballen sota protocols mesurats al mil·límetre. Els reptes de la meteorologia i els espais La pluja ha estat un factor crític en les primeres jornades, obligant a l'activació de plans de contingència: Suspensió i trasllat d'actes: La cancel·lació del concert de Mago de Oz i el trasllat del de Melendi han posat en evidència la manca d'un gran espai cobert per a esdeveniments de gran format (6.000-8.000 persones). Gestió en exteriors: Malgrat les previsions catastròfiques, l'equip destaca la capacitat de l'escenari urbà (Plaça del Pallol, carrer Major, etc.) per acollir la festa mediterrània. Tradició, seguici i pedagogia ciutadana Amb l'inici de la part més tradicional de les festes, el focus es desplaça cap al seguici popular i les entitats: Protocols de seguretat: L'organització fa una tasca de pedagogia per garantir la seguretat en carrers estrets de la Part Alta. Protagonisme de les entitats: > "La filosofia nostra és deixar fer, perquè el qui s'està preparant tot l'any pugui fer el ball en tota la seva plenitud." El valor del civisme L'èxit de les festes es basa, segons els tècnics, en el civisme dels tarragonins i l'ús del sentit comú. Tot i que nits com la de la Baixada de l'Àliga són logísticament complicades pel volum de gent jove, l'absència d'incidències greus demostra la maduresa de la festivitat.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
12'
Final d'obres i Festes a la Residència la Mercè
Reestrena de la Residència Mare de Déu de la Mercè Després de sis anys d'obres de remodelació integral, la residència finalment inicia la seva etapa definitiva. El director del centre, Anton López, i l'animadora, Àngels Durant, expliquen la culminació d'aquest procés que ha permès modernitzar les instal·lacions sense aturar l'activitat diària. Millores estructurals i tecnològiques La reforma ha transformat l'edifici per adaptar-lo a les normatives actuals de seguretat i mobilitat: Mobilitat: S'ha passat d'un antic ascensor tipus funicular a quatre ascensors moderns. Habitabilitat: El 50% de les habitacions són ara individuals i l'altre 50% dobles, totes amb terrassa pròpia i vistes al mar o a la catedral. Tecnologia: S'han instal·lat nous sistemes de comunicació i ajudes tècniques d'última generació per al personal i els usuaris. "Estem en la fase del regal de reis; els residents estan nerviosos per traslladar-se a les plantes noves com si estrenessin sabates noves." Un programa festiu complet per Santa Tecla i la Mercè Malgrat el trasllat imminent cap a les zones noves, el centre manté el seu viu calendari d'activitats socioculturals, integrant la residència en la vida de Tarragona: Participació externa: Visites del seguici popular, incloent el ball de Dames i Vells i els Nans del carrer Merceria. Actes propis: Bateig de figures festives pròpies (el nan Július) i celebracions religioses presidides per l'arquebisbe. Integració ciutadana: Els residents surten de forma organitzada a veure actes com el toc de prima o l'entrada de músics. Esport i lleure: Un destacat campionat de billar professional al casal annex. El centre referma la seva filosofia de ser un substitut de la llar, on es respecten les tradicions, els àpats especials de festa major i el contacte constant amb les famílies.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
19'
Tecla TV: La televisió de les festes de Santa Tecla
Tecla TV: La innovació tecnològica al servei de la festa El projecte Tecla TV retorna per segon any consecutiu com la plataforma audiovisual clau per seguir les festes de Santa Tecla a Tarragona. Aquesta iniciativa de l'Empresa Municipal de Mitjans de Comunicació pretén apropar la festa a tota la ciutadania, especialment a aquells que no poden ser físicament als carrers. Canals de difusió i accessibilitat La programació s'emet de manera ininterrompuda les 24 hores: - Pantalles gegants ubicades en punts estratègics de la ciutat. - Retransmissions en línia a través del portal teclatv.cat. - Xarxes socials com Facebook per interactuar en temps real. - Llenguatge de signes incorporat durant el pregó per garantir una festa inclusiva. Actes principals i desplegament tècnic La cita destaca el gran esforç humà i material per fer possible la visualització d'actes com: - El pregó de Lluís Gabaldà i la Baixada de l'Àliga. - Les diades castelleres i el pilar caminant. - Un desplegament de 15 professionals, 5 càmeres en directe i fins a 7 quilòmetres de cablejat. "Volem que la festa la puguem apropar el màxim possible a tothom, no només als d'aquí, sinó a la gent que està fora." Balanç positiu de la Regidoria de Festes La regidora Sandra Coloma subratlla que, malgrat les inclemències meteorològiques inicials, la participació està sent massiva. S'ha aconseguit crear un circuit còmode per als vianants que facilita el moviment entre els diferents escenaris de la ciutat, consolidant Santa Tecla com una celebració social i solidària.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
4h 18min
Èxit històric a la Diada de Santa Tecla 2009
Una Diada per a la Història de Tarragona La Diada Castellera de Festa Major del 2009 a la plaça de la Font serà recordada com una de les cites més potents del calendari casteller. Amb la participació de la Colla Jove Xiquets de Tarragona, els Xiquets de Tarragona, la Colla Vella dels Xiquets de Valls i els Castellers de Vilafranca, la jornada ha ofert castells de gama extra i fites que feia més d'una dècada que no s'assolien. La Colla Jove i la Tripleta Màgica L'èxit absolut de la jornada ha estat per a la colla lila, la Colla Jove Xiquets de Tarragona, que ha aconseguit completar l'anomenada tripleta màgica encadenant tres construccions de gran dificultat: • 5 de 8: Una estructura de gran seguretat inicial. • 3 de 9 amb folre: Executat amb una tècnica millorada respecte a actuacions anteriors. • 4 de 9 amb folre: Una descàrrega èpica que ha suposat el retrobament amb la tripleta onze anys després de l'última vegada (1998). Domini tècnic de Vilafranca i l'honor de la Vella Els Castellers de Vilafranca han demostrat per què són la colla puntera actual, completant una actuació de màxim nivell amb el 4 de 9 amb folre, el 3 de 9 amb folre i el castell de gama extra 2 de 9 amb folre i manilles, culminant amb el pilar de 8 amb folre i manilles carregat al límit. Per la seva banda, la Colla Vella dels Xiquets de Valls ha mostrat una gran tenacitat. Tot i un intent fallit inicial de 2 de 9, han sabut reaccionar descarregant un impecable 3 de 9 amb folre i el 5 de 8, aconseguint finalment carregar el 2 de 9 amb folre i manilles en una ronda de repetició plena d'emoció. La lluita dels Xiquets de Tarragona Els matalassers han viscut la cara amarga de la jornada. Malgrat una aposta valenta per castells de nou pisos, una lesió d'un casteller de tronc i el cansament acumulat després de diversos peus desmuntats han condicionat el seu resultat. Tot i així, han demostrat coratge en carregar el 3 de 9 amb folre i completar el 4 de 8, refermant la seva aposta per la màxima categoria. "No ens ho mereixem, ens ho hem guanyat a la plaça suant i treballant durant dos anys." Conclusions de la Jornada La diada confirma la plaça de la Font com un escenari de referència mundial. La col·laboració entre colles a les pinyes i l'alt nivell de les execucions situen aquesta Santa Tecla com una de les més brillants de la història recent del món casteller.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
9'
Anàlisi de la històrica Diada Castellera de Santa Tecla
La millor diada de la història a Tarragona L'expert Joan Ramon Ocanya analitza els resultats de la recent actuació castellera de Festa Major, destacant que ha estat la millor de la història a la ciutat des de la instauració d'aquest format el 2005. Es van poder veure fins a tres castells de gamma extra i sis castells de nou pisos. Actuació de les colles locals Colla Jove Xiquets de Tarragona: La gran protagonista per haver assolit la tripleta màgica (3 de 9 amb folre, 4 de 9 amb folre i 5 de 8), una fita que no aconseguien des de fa 11 anys (1998). Xiquets de Tarragona: Malgrat carregar el 3 de 9 amb folre, l'actuació va estar marcada per la mala sort a causa d'una lesió d'un casteller de tronc. Es destaca l'heroïtat del Sergi Feijó, que després de 7 anys sense pujar, va haver de substituir al casteller lesionat sense gairebé assaig. El duel de les colles convidades La jornada va estar dominada pels Castellers de Vilafranca, que van descarregar tota la seva actuació, incloent el Pilar de 8 amb folre i manilles (tot i que el pilar només fou carregat). Per contra, la Colla Vella dels Xiquets de Valls es va veure perjudicada per un error d'estratègia en l'ordre dels castells, fet que els va impedir brillar com s'esperava. "En números globals, és la millor diada de festa major a Tarragona de la història." Previsions per a la Diada de Santa Tecla (23 de setembre) Es preveu una jornada intensa on les colles buscaran consolidar o repetir els èxits recents: Colla Jove: Intentarà repetir el 3 de 9 i el 5 de 8. Xiquets de Tarragona: Tenen l'objectiu de descarregar el 3 de 9 i portar el 5 de 8. Colles de barri: Sant Pere i Sant Pau buscaran el pilar de 6 o estructures amb agulla, i el Serrallo se centrarà en el 5 de 7.