Tots els episodis · 2009

3423 episodis disponibles

episodis

2545-2568 de 3423

Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
11'
Camp de treball artístic internacional Mirart a Tarragona
L'esclat d'art arriba al Balcó del Mediterrani La ciutat de Tarragona acull el Mirart, un camp de treball artístic internacional que reuneix 24 joves procedents de 13 països diferents. Durant deu dies, aquests participants conviuran i treballaran en diverses disciplines per oferir una visió multicultural de la ciutat. Disciplines i activitats principals L'eix central del projecte és la interpretació de Tarragona a través de l'art, dividint els joves en tres àrees de treball: Música: Formació d'un grup per compondre una peça musical original. Teatre i Performance: Treball centrat en el teatre gestual per superar les barreres idiomàtiques. Arts visuals: Creació d'un reportatge fotogràfic sobre el paisatge urbà i social de la ciutat. Objectius i filosofia del projecte El projecte neix de la iniciativa d'un grup de joves locals de la Jove Cambra Internacional de Tarragona que, després de participar en experiències similars a Sèrbia, han volgut importar el model: "És fer un pas endavant, passar de participants a organitzadors i què millor que fer-ho a la nostra ciutat." L'objectiu no és només el resultat artístic, sinó l'intercanvi cultural i el vincle emocional que els joves creen amb la ciutat d'acollida. Les activitats inclouen cercaviles i mostres al carrer per dinamitzar la vida ciutadana. Cloenda de l'esdeveniment El projecte culminarà el 30 de juliol a la plaça dels Sedassos amb un espectacle final on es presentaran els resultats de tots els tallers. L'Ajuntament, la Diputació i la Generalitat donen suport a aquesta iniciativa que barreja formació, convivència i creativitat.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
20'
El futur del llibre digital i el portal Edi.cat
Introducció al món del lector electrònic En aquesta conversa s'explora la transició del paper al format digital, desmitificant que un llibre electrònic sigui simplement un PDF. S'analitza l'arribada dels e-readers i el llançament del portal pioner Edi.cat, una iniciativa conjunta de les editorials Angle, Bromera i Cossetània. Característiques i avantatges de l'E-book El llibre digital no pretén substituir el paper, sinó oferir una nova experiència de lectura amb virtuts específiques: * Portabilitat: Capacitat per emmagatzemar fins a 200 llibres en un sol dispositiu. * Tecnologia de tinta electrònica: A diferència de les pantalles convencionals, no emet llum ni fa reflexos, evitant el cansament visual. * Adaptabilitat: Permet augmentar la mida de la lletra i canviar la tipografia, sent ideal per a persones amb dificultats visuals. * Funcionalitat: Inclou enllaços a notes, música MP3 i una navegació intuïtiva per les pàgines. Repreptes del sector editorial L'edició digital presenta diversos reptes logístics i legals: 1. Drets digitals: Molts contractes antics no preveien l'edició digital, obligant a renegociar amb autors i agències. 2. Protecció: Es fa servir el sistema DRM (tecnologia Amazon) per protegir els drets d'autor i evitar la pirateria. 3. Costos: El llibre digital sol ser un 40% més econòmic que la versió en paper gràcies a l'estalvi en impressió. Perfil del lector i mercat Contràriament al que es podria pensar, el col·lectiu que més utilitza aquests dispositius (com el Kindle) és la gent d'entre 40 i 70 anys, ja que disposen de més poder adquisitiu i valoren la possibilitat d'ampliar el text per llegir amb comoditat. A més, es destaca que les llibreries convencionals també participen en aquest mercat venent codis de descàrrega en format físic. "No substituirà el paper, però el paper seguirà existint amb unes altres funcions, tal com li va passar a la ràdio amb l'aparició de la televisió."
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
14'
Recerca històrica pel bicentenari del setge de 1811
Premis de recerca sobre la Guerra del Francès L'Arxiu Municipal de Tarragona, representat per Jordi Piqué, ha anunciat la convocatòria de dos premis extraordinaris dedicats a la investigació històrica de Tarragona durant la Guerra del Francès (1808-1814). Modalitats dels premis L'objectiu principal és fomentar l'estudi d'un dels períodes més crítics de la ciutat abans de la commemoració del bicentenari l'any 2011: 13è Premi Gramunt i Sobiela: Una beca adreçada a projectes de recerca universitària originals que aportin noves dades sobre el setge i l'ocupació napoleònica. Premi per a batxillerat: Destinat a alumnes del Tarragonès que realitzin el seu treball de recerca sobre aquest context històric durant el curs 2009-2010. Importància històrica i social Durant l'entrevista es destaca que el setge de 1811 va significar la pràctica desaparició de la ciutat, deixant-la sense habitants i amb les infraestructures arrasades. Jordi Piqué subratlla que, tot i existir treballs clàssics de referència com els de Josep Maria Requesens, encara hi ha moltes fonts per explorar: "La història mai està feta del tot, sempre s'està refent i reinterpretant, sempre hi ha noves fonts documentals." Els paral·lelismes i la cultura de la pau La commemoració no busca només ampliar el coneixement acadèmic, sinó també reflexionar sobre la cultura de la pau. Es comparen els fets de 1811 amb setges moderns com els de Sarajevo o Grozni, recordant que l'assetjament a la població civil és una tragèdia que s'ha de prevenir mitjançant el diàleg. Terminis de presentació Els interessats en el premi universitari han de lliurar el seu projecte abans del 4 de desembre, mentre que els estudiants de secundària tenen de marge fins a la finalització del curs acadèmic.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
10'
Reordenació viària i mobilitat a la Rambla Vella de Tarragona
Millores en la mobilitat i seguretat a Tarragona Aquest episodi analitza les obres de reordenació a la Rambla Vella de Tarragona, un projecte clau per transformar la gestió del trànsit i potenciar l'espai públic en favor dels ciutadans. Les actuacions, que finalitzaran oficialment el proper dilluns, busquen resoldre la perillositat d'aquest tram i millorar la fluïdesa viària. Eixos principals de la reforma Prioritat absoluta pel vianant: S'ha aplicat un canvi de filosofia en la mobilitat, entenent que el peató ha de tenir més espai i seguretat que el cotxe o la moto. Recuperació de voreres: Les motos, que abans aparcaven sobre les voreres, ara disposaran d'espais reservats a la calçada. Seguretat viària: S'han instal·lat nous passos de zebra i fases semafòriques (alguns amb polsador) a punts crítics com les cruïlles amb el carrer Girona i el Portalet. Zones de serveis: Creació de nous espais destinats a càrrega i descàrrega, taxis, persones amb discapacitat i serveis d'emergències. Civisme i accessibilitat a l'Hospital de Santa Tecla El director de la xarxa sanitària, Joan Maria Adserà, ha expressat la seva satisfacció per la millora de l'accés a Urgències, tot i que ha posat el focus en la necessitat de complir les normes: "Ens és molt important també fer pedagogia del civisme perquè respectin les senyals de minusvàlids i d'urgències; ara que està ben retolat ja no hi ha excusa." Estratègies de pedagogia L'Ajuntament de Tarragona aposta per la pedagogia activa abans que la sanció. S'ha destacat un projecte pilot on nens i nenes acompanyats de la Guàrdia Urbana identifiquen actituds incíviques per conscienciar els conductors de manera directa i propera.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
19'
Celebració de la Festa de la Independència de Colòmbia a Tarragona
Tarragona celebra la primera gran Festa Patri de Colòmbia El pròxim diumenge 19 de juliol, el Parc del Francolí es convertirà en l'escenari de la primera celebració oficial del Grito de Independencia de Colòmbia a la ciutat de Tarragona. Tot i que la data oficial és el 20 de juliol, l'organització ha avançat l'esdeveniment per aprofitar el caràcter festiu del diumenge i fomentar la participació ciutadana. Cultura, Tradició i Gastronomia L'esdeveniment ofereix una immersió completa en la cultura colombiana, anant molt més enllà dels estereotips comercials: Música i Dansa: Es presentaran estils regionals poc coneguts com la música llanera, el currulao, el rajaleña, les guabinas i els torbellinos. Gastronomia: Hi haurà una àmplia mostra de plats típics i productes d'importació (coneguts com a mecato). Folklore oral: Participació de trovadores, que realitzen monòlegs rimats amb la guspira típica de la zona d'Antioquia. Un Espai d'Integració Social La festa no està dirigida només a la comunitat colombiana (que ja és la tercera més gran de la zona), sinó que busca la integració amb la societat catalana i la resta de residents llatinoamericans. "L'esforç d'integració passa per estimular la participació i oferir una benvinguda calorosa, de tu a tu." L'organització, a càrrec de l'Asociación de Colombianos de Cataluña en Reus i l'Asociación de Residentes Latinoamericanos de Tarragona, destaca que el recinte del Parc del Francolí és ideal per a una jornada familiar, amb zones infantils, fàcil aparcament i serveis per a totes les edats, amb un horari de 12:00h a 24:00h.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
11'
Protesta d'Unió de Pagesos a Tarragona: venda de vi a preu de cost
La crisi del sector vitivinícola a debat El sindicat Unió de Pagesos ha organitzat una acció reivindicativa a la Rambla Nova de Tarragona per denunciar la greu situació econòmica que pateixen els viticultors catalans. L'acte consisteix en la venda directa de vins de diverses Denominacions d'Origen (DO) a preu de cost per visibilitzar la diferència entre el que percep el pagès i el preu final al consumidor. Problemes estructurals del sector Costos de producció vs. ingressos: Produir un quilo de raïm costa uns 0,40 €, mentre que els pagesos estan rebent entre 0,15 € i 0,30 €. Excés d'estoc: Zones com la Terra Alta tenen les bodegues plenes, cosa que posa en risc la recollida de la propera verema. Marges abusius: Es denuncia que la distribució treballa amb marges del 30-35%, asfixiant tota la cadena de producció. Crítica a l'administració i pedagogia "Si no hi som i desapareixem, ja podem tancar la Conselleria d'Agricultura que no serveix per a res." Els representants del sindicat, Joan Santó i Josep Maria Coll, han posat èmfasi en els següents punts: Manca d'actuació política: Acusen l'administració de deixadesa i de no defensar el sector amb prou fermesa. Producte de proximitat: Reivindiquen el vi català com un producte sostenible i amb traçabilitat absoluta. Pedagogia al consumidor: L'èxit de convocatòria demostra que hi ha interès pel vi del territori quan es comunica bé la situació de crisi. L'acció ha estat un èxit de públic, amb cues des de primera hora del matí per adquirir vins de DO com el Priorat, Montsant, Conca de Barberà o Tarragona.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
4'
Homenatge a Salvador Fà: Llegat a l’Esbart Dansaire
El llegat de Salvador Fà a l'Esbart Dansaire de Tarragona En aquesta entrevista a Tarragona Ràdio, Carles Ceperón, president de l'Esbart Dansaire de Tarragona, recorda la figura i la trajectòria de Salvador Fà, qui va ser una peça clau en la preservació de la cultura popular. Perfil d'un mestre rigorós i compromès Ceperón descriu Salvador Fà com una persona amb una dualitat marcada: d'una banda, algú rigorós, seriós i estricte amb la feina; de l'altra, una persona sempre disposada a escoltar i ajudar els altres. Aquesta exigència va permetre que l'Esbart assolís nivells de qualitat i excel·lència en la recuperació i foment de les danses tradicionals. Trajectòria i distincions La influència de Salvador Fà s'estén més enllà de Tarragona: Va ser fundador i director de diversos esbarts, com els de Vilabella, la Llacuna i Valls. Va rebre la Creu de Sant Jordi pel seu compromís amb la cultura catalana. Es sentia especialment orgullós del títol de Fill Predilecte de Tarragona. "No només anaven a ballar fora, eren ambaixadors de la ciutat. En qui deixaven bé era a Tarragona." Un ambaixador de la ciutat Fà entenia l'Esbart no només com una activitat artística, sinó com una eina de cohesió social i de representació institucional. Per a ell, els balladors eren veritables ambaixadors de Tarragona, portant el nom de la ciutat arreu amb el màxim rigor i respecte per la tradició.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
10'
Entrevista a Xavier Sabaté: Finançament i actualitat del Camp de Tarragona
Actualitat i Política al Camp de Tarragona L'entrevista telefònica amb Xavier Sabaté, delegat del govern de la Generalitat al Camp de Tarragona, aborda temes crucials per al territori, des del dol per una figura local fins a les inversions en infraestructures. Homenatge a Salvador Fa Sabaté comença recordant la figura de Salvador Fa, coreògraf i expert en dansa tradicional, destacant la seva intensa dedicació al país i al folklore català, mèrits pels quals va rebre la Creu de Sant Jordi. Nou model de finançament autonòmic El delegat expressa la seva satisfacció per l'acord de finançament assolit entre Catalunya i l'Estat: * Es considera un tracte just i estructural que no requerirà revisions anuals. * Permetrà normalitzar les relacions polítiques, seguint models d'estats federals. * L'objectiu és corregir el retorn econòmic minso que patia la Generalitat per fer front a les necessitats ciutadanes. Impacte en serveis i infraestructures Pel que fa a les comarques de Tarragona, el nou finançament s'ha de traduir en un impuls per a: * Polítiques socials i educatives: Per fer front al gran creixement de població. * Projectes concrets: Desencallar l'Escola Oficial d'Idiomes, les comissaries dels Mossos d'Esquadra i la millora de la N-420. Connexions viàries i l'Estatut Sabaté defensa la necessitat del desdoblament de la N-420 i confia que la Disposició Addicional Tercera de l'Estatut garanteixi les inversions de l'Estat a la regió, malgrat la pressió d'altres territoris com el País Valencià. "No podem dramatitzar els conflictes de finançament; en els estats federals això es viu amb normalitat."
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
18'
El projecte de llibre digital a l'IES Martí i Franquès
Introducció al Projecte Pilot de Llibre Digital L'IES Martí i Franquès de Tarragona ha estat seleccionat com un dels centres pioners a Catalunya per implementar un projecte pilot de llibres digitals. En Joan Giner, director del centre, explica que aquesta iniciativa no és només una substitució del suport físic, sinó una aposta per la integració de les TIC a l'aula. Detalls sobre la Implementació i el Cost Target: El pilotatge comença amb 4 grups (dos de 1r d'ESO i dos de 2n d'ESO), sumant uns 125 alumnes. Dotació tecnològica: L'administració facilita un ordinador portàtil a cada alumne. Cost per a les famílies: S’estableix una col·laboració d'uns 8-10 € mensuals pel dispositiu i aproximadament 30 € per l'accés a tots els llibres digitals, xifra significativament inferior al cost dels llibres de text tradicionals. Requisit clau: Les famílies han de garantir la connexió a internet a casa. Avantatges Pedagògics i Metodologia El sistema permet una metodologia híbrida on el professor manté el protagonisme explicatiu però s'ajuda de pissarres digitals i continguts interactius. "No substituïm, sinó que sumem... s'ha d'abandonar el guix perquè és tòxic, però es mantindrà el paper per a exàmens, dictats i apunts." Els principals avantatges mencionats són: 1. Llibres oberts: Els docents poden modificar o afegir exercicis i material propi, oferint una major autonomia al centre. 2. Atenció a la diversitat: Permet assignar exercicis de diferents nivells (A, B o C) de forma discreta i personalitzada. 3. Sostenibilitat: Reducció dràstica de l'ús de paper i fotocòpies. 4. Control i seguiment: Interrelació a través de plataformes com Moodle per monitorar el treball de l'alumne a casa. Previsió i Seguretat (Pla B) El centre es mostra conscient dels riscos tècnics i ha preparat protocols d'emergència: * Pla B: Materials carregats en pendrives per si falla la connexió a internet. * Pla C: Models impresos dels exercicis per a situacions extremes.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
10'
Les 'Txatxi Xamarretes' del moviment Mouta per Tarragona
Campanya de reivindicació ciutadana a Tarragona El moviment ciutadà Mouta per Tarragona ha llançat una iniciativa creativa i reivindicativa anomenada les Txatxi Xamarretes. Aquestes samarretes, disponibles en parades a la Rambla Nova i al Mercat Central, tenen com a objectiu recollir adhesions per a diverses causes que afecten la ciutat. Models i significats de les samarretes Cada color i disseny representa una demanda específica per a la millora de Tarragona: Blava (AVE Tarragona): La més popular, utilitza la imatge de l'Àue Cèsar per reclamar el Bypass i que l'alta velocitat arribi realment a la ciutat. Grisa (I Love University): Reivindica la marca pròpia de la Universitat de Tarragona dins del context de la URV. Taronja (Aeroport): Defensa la importància de mantenir l'aeroport vinculat a la capitalitat de Tarragona. Negre (Reus is not Tarragona): Una rèplica humorística i competitiva a la samarreta creada pels veïns de Reus. Rosa (Tarragona París Hilton): Un disseny amb glamour i humor que busca transmetre una imatge simpàtica de la ciutat. Verda (Matrícula TGN): Simbolitza la identitat europea amb el codi de matrícula de Tarragona. Èxit de participació i funcionament "Ahir s'han donat a l'ordre de 200 samarretes, amb 200 adhesions. La que més sortida ha tingut ha sigut la blava." El sistema d'adquisició funciona mitjançant l'adhesió al moviment. Amb una col·laboració de 2 euros, els nous membres reben una samarreta, fomentant així el creixement de la plataforma ciutadana que vol posar en evidència diferents qüestions socials i infraestructurals de la ciutat.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
14'
Situació i dificultats del sector hoteler a la Costa Daurada
Anàlisi del Sector Hoteler a la Costa Daurada L'entrevista amb Joan Antoni Padró, vicepresident de l'associació hotelera que aplega Salou, Cambrils i la Pineda, revela una temporada turística marcada per un descens significatiu de les estades i un canvi en els hàbits de consum dels visitants. Canvis en el Comportament del Turista El sector observa dos problemes principals que afecten la rendibilitat: * Esmortiment de la durada de l'estada: S'ha passat de les vacances tradicionals d'una o dues setmanes a estades molt més curtes, sovint de cap de setmana. * Menor capacitat de despesa: Els turistes gasten menys durant la seva estada, un fet especialment notable en el mercat britànic a causa de la devaluació de la lliura respecte a l'euro. El Fenomen de les Reserves d'Última Hora Un factor disruptiu és la tendència a reservar al darrer moment gràcies a les noves tecnologies: "Ara ens arriben totes les reserves molt a última hora, de vegades reserves d'avui per avui." Aquesta falta d'antelació dificulta la planificació dels establiments, tot i que es manté l'optimisme per al mes d'agost, que sol ser el període de màxima ocupació. Competència i Valor de la Moneda La Costa Daurada s'enfronta a una competència forta de països com Croàcia o Turquia. Aquests mercats, al no estar dins de l'eurozona, poden oferir preus més atractius, captant part del turisme rus i d'altres mercats europeus que busquen opcions més assequibles. Estratègia de Futur: Qualitat sobre Preu Davant les dificultats, el sector hoteler aposta per una reconversió cap a la qualitat: * Es descarta la guerra de preus, ja que els marges en els hotels de costa són molt ajustats. * L'objectiu és la fidelització del client, oferint millors serveis de valor afegit (com nens gratis o begudes incloses) sense reduir la qualitat del producte. * S'advoca per no augmentar el nombre de places hoteleres, sinó per millorar les ja existents.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
22'
Polítiques d'Igualtat i Serveis a la Persona a Tarragona
Polítiques de Dones: Un Full de Ruta Transversal L'Ajuntament de Tarragona ha impulsat el Pla de Polítiques de Dones, definit per la tinent d'alcalde Victòria Pellegrin com un full de ruta per a una societat més igualitària. Aquest pla es ramifica en diverses accions estratègiques: Consell Municipal de les Dones: Un òrgan creat per fomentar la participació femenina, especialment entre les generacions més joves, mitjançant l'ús de les TIC i xarxes online. Pla d'Igualtat Municipal: Una iniciativa interna per avaluar i millorar la igualtat d'oportunitats dins de la pròpia institució abans d'exportar-la a la ciutat. Salut i Corresponsabilitat: Jornades de sensibilització sobre recursos municipals, salut escolar i programes de conciliació per a empreses. Atenció a la Violència de Gènere S'ha establert un nou protocol i circuit d'actuació per a casos de violència de gènere, coordinant Mossos d'Esquadra, policies la llar, hospitals i jutges. Destaca la transformació del servei CIAT en la UCIF (Unitat de Suport Individual i Familiar), un servei integral que atén situacions d'exclusió i violència per a tots els col·lectius. "Era prioritari crear un circuit que marqués l'actuació perquè no se'ns escapés cap persona que patís una situació de violència." Discapacitat i Inclusió Social El Servei Municipal del Discapacitat ha passat de l'àrea d'assistència a la de Polítiques d'Igualtat, seguint les normatives europees. Aquest canvi busca: Eliminar barreres arquitectòniques i visuals en col·laboració amb mobilitat i esports. Promoure activitats inclusives com la natació assistida i casals d'estiu adaptats. Actualitzar el reglament del Consell Municipal de Discapacitat per incloure la perspectiva de gènere. Gent Gran: Envelliment Actiu Amb l'augment de l'esperança de vida, el consistori ha superat les 2.000 persones participants en activitats per a la gent gran. L'enfocament principal és la prevenció de la dependència mitjançant tallers de memòria, risoteràpia i gimnàstica al carrer. També s'estan dignificant els espais de les llars municipals i organitzant xerrades sobre salut cardiovascular i seguretat a la llar.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
17'
El CBT torna a la Lliga LEB Or: Reptes i futur
Retorn del Club Bàsquet Tarragona a l'elit estatal El President del Club Bàsquet Tarragona (CBT), Sergi Brú, analitza el retorn oficial de l'entitat a la Lliga LEB Or (o Lliga ADECCO-HOR) per a la temporada 2009-2010. Aquest ascens als despatxos suposa recuperar la segona categoria del bàsquet estatal només dues temporades després del descens. Viabilitat econòmica en temps de crisi El club afronta aquest repte amb realisme i una gestió basada en l'austeritat: El projecte requereix un increment de 200.000 euros respecte a l'any anterior. Actualment, el club ja té cobert el 50% d'aquest pressupost addicional gràcies a nous patrocinadors. S'aposta per una lliga més econòmica a causa de la crisi general, ajustant els costos de la plantilla al mercat actual. Estratègia esportiva i configuració de la plantilla La direcció esportiva aposta per la paciència per aprofitar les oportunitats del mercat: Continuïtat tècnica: Es confirma que Juan Pablo Márquez seguirà al capdavant de l'equip. Puntals de l'equip: Es dona per feta la continuïtat de referents com Berni Álvarez i Ramon Espunya. L'objectiu és mantenir un bloc del 65-70% de la temporada passada, afegint reforços que aportin el plus de nivell necessari per a la nova categoria. La fallida unitat del bàsquet tarragoní Sergi Brú expressa la seva decepció pel tancament de les negociacions de fusió amb l'ADT (Asociación Deportiva Torreforta): "La meva sensació és que hem perdut el temps. Estem en una situació més allunyada de la que teníem fa un mes i mig." El president lamenta que, malgrat el model pactat amb l'Ajuntament que beneficiava el bàsquet base i d'elit de la ciutat, no s'hagi arribat a un acord final, la qual cosa tanca la porta a futures negociacions a curt termini per part seva.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
20'
Quims tanca portes a Tarragona després de 45 anys
El tancament de la botiga Quims: Un adeu emotiu al carrer Comte de Rius Després de 45 anys formant part del teixit comercial de Tarragona, la històrica botiga Quims tanca les seves portes a finals de juliol. La seva propietària, Carme Maria Gai, explica que la decisió no es deu a la crisi econòmica, sinó a una voluntat personal de jubilació per gaudir de la família i nous projectes personals. Els motius del tancament i el llegat del comerç Rellevància local: La botiga va ser fundada per Joaquim Canyelles i ha estat un referent en objectes de regal i parament de la llar de gamma mitjana-alta. El valor de la proximitat: La Carme destaca que l'èxit ha estat la confiança i la connexió amb els clients, més que el preu del producte. Visió del comerç: Crítica amb les polítiques fetes des dels despatxos, defensa que l'autèntic motor comercial és la passió, l'amabilitat i el valor afegit que ofereix el botigaire. Objectes emblemàtics: La propietària recorda amb especial carinyo les famoses setrilleres antigotecs de Marquina, un disseny exposat al MoMA de Nova York. Reflexions sobre l'èxit i el futur "El resum del meu èxit és que una parella vingui després de deu anys a dir-me que la vaixella que els vaig vendre està com el primer dia." La Carme Maria Gau encara té molts projectes per endavant: des de tornar a tocar el piano fins a acabar una llicenciatura o cuidar dels seus sis néts. Tot i que tanca la botiga, referma el seu amor per Tarragona, ciutat que defineix com a humana i privilegiada.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
16'
Situació i evolució del sector del càmping a Tarragona
L'impacte de la crisi i l'evolució del model de càmping En l'equador de la temporada turística, Enric Pàmies, president de l'Associació de Càmpings de la província de Tarragona, analitza la realitat d'un sector que està vivint una transformació profunda accelerada per la situació econòmica actual. Dades clau de la temporada Es preveu una davallada del 25% en el format de càmping tradicional (tenda i caravana). Els bungalows mantenen una ocupació alta, demostrant ser el motor actual del negoci. Els càmpings de la costa (Costa Daurada i Terres de l'Ebre) aguanten millor que els de l'interior. L'estada mitjana s'ha reduït dràsticament fins als 4 o 5 dies, lluny de les 3 o 4 setmanes d'antany. El conflicte amb la normativa de bungalows Pàmies expressa el seu malestar amb la legislació catalana actual, que limita el nombre de bungalows al 30% de la superfície. El sector reclama ampliar aquest marge fins al 70-80% per equiparar-se a altres comunitats com Castella-la Manxa o Andalusia. "Els bungalows estan plens i el càmping tradicional està buit. Hem de canviar la llei per no obligar la gent a marxar a França o a altres regions d'Espanya." Noves tendències: De la caravana a l'avió El perfil del client ha canviat dràsticament a causa dels vols de baix cost (Low Cost). Molts turistes europeus (holandesos, francesos i belgues) ja no viatgen amb el seu propi vehicle i caravana, sinó que volen a l'Aeroport de Reus i busquen allotjaments ja instal·lats com els mobile homes. Reivindicacions sectorials Millora del transport: Es demana una connexió directa amb autobús entre l'aeroport de Reus i les zones de càmping de Tarragona Nord i el Baix Penedès. Lluita contra l'acampada il·legal: Denuncien la proliferació de motocaravanes aparcades indegrament a municipis com Cambrils, amb els riscos sanitaris i de competència deslleial que això comporta.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
21'
La nova targeta Tarragona Comerç i el futur del sector
Presentació de la Targeta Tarragona Comerç Les dues principals entitats comercials de la ciutat, el centre comercial La T de Tarragona (Via T) i Botiguers de Tarragona, s'han unit per llançar la targeta de fidelització Tarragona Comerç. Aquesta eina, que entrarà en funcionament de manera operativa a mitjans de setembre, busca oferir als petits comerços les mateixes avantatges competitives que tenen les grans superfícies. Beneficis clau de la iniciativa: Fidelització personalitzada: Cada botiga podrà parametrar les seves pròpies promocions i premis per als clients. Condicions bancàries avantatjoses: S'ha negociat amb La Caixa una reducció de les comissions interbancàries fins al 0,50%. Serveis afegits: Inclou la possibilitat de gestionar tiquets d'aparcament a preus reduïts per als clients del comerç urbà. Estructura i unitat del sector Els presidents de les entitats, Joan Anton i Ferran Milà, subratllen la importància d'unir esforços en un context on l'associacionisme havia estat fragmentat. Tot i que la iniciativa està oberta a altres entitats, posen l'accent en el fet que el comerç de Tarragona ha de funcionar com un centre comercial a cel obert. "És una eina de treball bàsica; les tasques de fidelització les utilitzen totes les grans empreses. Volem que el comprador tingui un ambient agradable i les mateixes avantatges que en una gran superfície." Anàlisi de la crisi econòmica i les rebaixes Els representants mostren una visió realista i continguda sobre l'estat actual de l'economia: 1. Manca de consum: Preveuen que la recuperació no arribarà fins d'aquí a dos o tres anys. 2. Rebaixes de supervivència: Admeten que les rebaixes actuals serveixen per liquidar estoc sense gairebe marge de benefici, la qual cosa afectarà els resultats de final d'any. 3. Impacte post-estiu: Temen que els mesos de setembre i octubre siguin especialment durs un cop finalitzi la injecció del turisme. L'arribada d'El Corte Inglés L'obertura d'aquest centre comercial es veu com un repte i, alhora, una oportunitat. Els comerciants demanen a l'Ajuntament de Tarragona que assumeixi la seva responsabilitat en temes de mobilitat, neteja i urbanisme comercial per evitar el col·lapse i afavorir el flux de persones entre el nou centre i el cor de la ciutat mitjançant sistemes de transport com microbusos ecològics.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
5'
Projecte de recuperació ambiental del riu Francolí
Recuperació de la llera del riu Francolí L'Ajuntament de Tarragona i l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) han presentat un projecte de recuperació i neteja d'un nou tram del riu Francolí. L'actuació se centra en la zona compresa entre el pont de la Variant i el pont de Santa Tecla, lloc on es troben equipaments de lleure com la pista de bàsquet. Objectius i actuacions principals Les tasques de recuperació tenen una doble vessant: ambiental i social: Eliminació d'espècies al·lòctones: Es retiraran plantes invasores que no són pròpies del territori, principalment canyes americanes (Arundo donax) i eucaliptus. Reforestació autòctona: Es preveu la plantació de més de 4.000 exemplars de 15 espècies diferents, com ara àlbers, pollancres, tamarius, freixes i joncs. Millora de l'accessibilitat: S'ordenaran els camins existents perquè els ciutadans puguin gaudir de l'espai de forma controlada. Gestió hídrica: La neteja de la llera facilitarà el correcte desguàs del riu en cas de crescudes. Col·laboració amb l'Associació Aurora Un dels aspectes més destacats del projecte és que l'execució de les tasques de neteja va a càrrec de l'Associació Aurora. Aquesta entitat treballa amb persones que pateixen malalties mentals, fomentant la seva integració i millora personal a través d'aquests projectes de gran envergadura. "L'objectiu és recuperar i potenciar la funció ambiental... si, a més, és compatible amb el seu ús social, perfecte." Lluís Goder, representant de l'ACA, ha subratllat que aquesta iniciativa forma part d'un pla més ampli que inclou altres actuacions a municipis com Montblanc o La Masó.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
18'
Seguretat i Prevenció en Urbanitzacions del Camp de Tarragona
L'intendent Teresa Laplana, sotscap de la regió policial del Camp de Tarragona, descriu l'estratègia dels Mossos d'Esquadra per garantir la seguretat en un territori que compta amb unes 570 urbanitzacions. La policia ha elaborat un cens detallat d'aquests nuclis per millorar el temps de resposta en emergències i establir una xarxa de contactes amb els veïns. Estratègies de Seguretat i Vigilància Patrullatge preventiu: S'apliquen plans que inclouen vigilància amb vehicles logotipats i patrullatges de paisà per detectar anomalias en zones d'habitatges. Punts de control: S'estableixen controls en els accessos i sortides de les urbanitzacions en franges horàries crítiques de tarda, vespre i nit. Col·laboració ciutadana: És fonamental mantenir un referent a cada nucli que aporti informació sobre moviments estranys de vehicles o persones. Característiques del Delicte El delicte més habitual en aquestes zones és el robatori amb força a l'interior de vivendes, sovint facilitat per la condició de segones residències que queden deshabitades durant llargs períodes. "Un lladre, quan més impediments vegi en un lloc, més difícil li serà, i si li és més fàcil robar al costat, evidentment entrarà al del costat." Dispositiu d'Estiu i Consells Amb l'arribada de les vacances, s'ha reforçat la regió amb 150 agents nous (Reforç d'Estiu) per cobrir les zones costaneres. Es recorda la importància de: * No deixar objectes de valor a la vista en terrasses o platges. * Tancar bé portes i finestres, malgrat la calor. * Vigilar les pertinences durant el check-in a l'hotel.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
20'
Entrevista a Lola Herrera: Balanç d'Ocupació i Formació
Balanç i Estratègies de la Conselleria d'Ocupació En aquesta entrevista, la regidora Lola Herrera analitza la gestió de les àrees de formació, empreses i ocupació de l'Ajuntament de Tarragona durant els darrers dos anys, marcats especialment per la crisi econòmica. Impacte de la Crisi i Resposta Municipal Atenció al ciutadà: S'ha multiplicat per tres o per quatre l'atenció directa a persones a causa de l'augment de l'atur. Descentralització: S'han contractat quatre nous orientadors laborals per atendre als barris (Bonavista, Torreforta, Sant Salvador, etc.), facilitant l'accés al servei. Plans d'Ocupació: Al voltant de 160 persones han participat en programes que combinen contracte de 6 mesos i formació. Formació i Emprenedoria Projectes destacats: L'escola Taller Puig i Valls (Quinta de Sant Rafael) i les Cases d'Oficis centrades en energies renovables. Programa CEFET: Un curs de 6 mesos amb un 80% d'inserció laboral en àmbits com comptabilitat i vendes. Suport empresarial: Creació de cicles per a autònoms i petits comerços, a més d'assessorament tècnic per a emprenedors al viver d'empreses. Futur: Tarragona Impulsa i Pàrquing Jaume I "Volem crear un grup de recolzament a les petites empreses que no tenen recursos per innovar o fer màrqueting sota el paraigua de Tarragona Impulsa." Respecte a l'aparcament Jaume I, Herrera confirma que el projecte robòtic és inviable i que, un cop es rescati la concessió administrativa, es convertirà en un pàrquing convencional d'unes 300-350 places.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
15'
El Campus d'Estiu del Nàstic: Esport i Futur
Activitat i valors al Campus del Nàstic El reportatge connecta amb les instal·lacions del Gimnàstic de Tarragona per conèixer de prop el funcionament del seu campus d'estiu. Coincidint amb la presentació del fitxatge de Rubén Navarro, l'espai radiofònic se centra en la tasca formativa i lúdica que es duu a terme amb més de 100 nens cada matí. Metodologia i Aprenentatge L'objectiu principal del campus és compaginar la tecnificació futbolística amb la diversió. Segons el coordinador, Jorge Parra, les activitats es divideixen en tres eixos: Formació analítica: Ensenyament dels elements tècnics bàsics. Pràctica lúdica: Aplicació dels coneixements mitjançant jocs. Partits i competició: Especialment els divendres, quan es juguen tornejos a l'estadi del primer equip. Expansió Territorial i Social L'èxit d'aquesta edició es reflecteix en l'increment d'inscrits, passant de 50 a més de cent en poques setmanes. A més, es destaca l'estratègia del club per expandir la marca Nàstic per tota la província, amb subseus en municipis com Vimbudí i la presència de nens procedents de Reus, Salou, Riudoms o Vilaseca. Testimonis Directes "M'ensenyen a fer coses i el dia que m'ho passo millor és els divendres que fem tornejos." Els infants destaquen l'oportunitat de conèixer els seus ídols, com Antonio Pinilla o Rubén Pérez, i el plaer de finalitzar cada jornada amb una hora de piscina per combatre la calor. El paper de les famílies i monitors El campus no només serveix com a escola de futbol, sinó també com a punt de trobada familiar. Pares i mares valoren positivament l'experiència, destacant que molts nens que no jugaven a futbol habitualment s'hi han acabat enganxant, demanant prorrogar la seva estada durant totes les setmanes programades.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
16'
Josep Miquel Jornet i el futur de les nanocomunicacions
Investigació en Nanotecnologia i Comunicacions L'enginyer tarragoní Josep Miquel Jornet, de 25 anys, explica la seva recerca doctoral a Atlanta sobre les nanocomunicacions. Aquesta disciplina emergent busca la manera de comunicar dispositius de dimensions microscòpiques, similars a un gra d'arena, utilitzant principis de la física quàntica. L'experiència acadèmica als Estats Units Trajectòria: Després de passar per l'MIT (Massachusetts Institute of Technology), actualment desenvolupa la seva tesi a Atlanta amb una beca de la Fundació "la Caixa". Finançament: Destaca la gran inversió en recerca als EUA, on el seu director de tesi gestiona milions de dòlars en projectes finançats pel govern i entitats com la National Science Foundation. Entorn: Describe la universitat americana com un punt de trobada internacional amb una competitivitat positiva que impulsa el treball constant. Contrast Cultural i Vida a Atlanta Jornet defineix Atlanta com l'Amèrica profunda, caracteritzada per la dependència absoluta del cotxe i autopistes de 14 carrils. També fa referència al cost de la vida: "Si intentes fer una mica de dieta mediterrània als Estats Units, no és barat. Un préssec em va costar un dòlar." Projectes de Futur L'investigador preveu acabar el seu doctorat en un període d'uns tres anys. L'objectiu final no és només obtenir el títol, sinó col·laborar en la creació d'un centre de recerca a Barcelona que repliqui el model d'èxit d'Atlanta per potenciar el talent local en l'àmbit de les telecomunicacions.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
13'
Cursos d'estiu i la presidència espanyola de la UE
La Unió Europea a debat al Campus Catalunya El reportatge de la unitat mòbil de Tarragona Ràdio connecta amb el Campus Catalunya de la URV per l'inici d'un curs d'estiu centrat en el futur d'Europa i la propera presidència espanyola de la Unió Europea (2010). Reptes i participació ciutadana L'espai recull les veus de diversos experts que coincideixen en la necessitat d'apropar les institucions europees al dia a dia de la gent per combatre l'alta abstenció electoral: Joaquim Millán (Consell Català del Moviment Europeu): Destaca que el projecte europeu s'ha construït sovint "d'esquenes als ciutadans" i reivindica el paper dels ens locals. Manuel López Pasca (Ajuntament de Tarragona): Explica la col·laboració del municipi per situar la ciutat al món i fomentar el sentiment de ciutadania europea. La Presidència Espanyola i el Tractat de Lisboa Carlos Carnero, ambaixador en missió especial, i Anna Terrón, secretària per la UE de la Generalitat, analitzen el nou marc normatiu: Prioritats de la presidència (2010): Combatre la crisi econòmica, enfortir el model social i desplegar el Tractat de Lisboa. Impacte quotidià: Es recorda que la UE regula aspectes com la seguretat alimentària, el transport (AVE) i els programes d'intercanvi Erasmus. El paper de Catalunya: La Generalitat presentarà propostes centrades en la innovació i la reforma de l'Agenda de Lisboa per fer l'economia més competitiva. "Europa està fins i tot a la sopa: des que ens aixequem fins que ens n'anem a dormir, la nostra vida està regulada per normes europees."
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
12'
Pirotècnia Martí guanya el Concurs de Focs de Tarragona
Pirotècnia Martí triomfa a Tarragona La Pirotècnia Martí, procedent de Burriana (Castelló), s'ha emportat el primer premi en la seva primera participació al prestigiós Concurs Internacional de Castells de Focs Artificials de Tarragona. L'empresa familiar, liderada per Reyes Martí, ha superat rivals internacionals de gran pes en un certamen que és referent al sector. Detalls del podi i premis Primer lloc: Pirotècnia Martí (Burriana) amb 2.161 punts. Segon lloc: Pirotècnia La Tirrena (Itàlia). Tercer lloc: Pirotècnia Cavaller (Godella, València) amb 2.137 punts. El guardó inclou una dotació econòmica de 9.000 euros i l'adjudicació de la pirotècnia de les festes de Santa Tecla, valorada en més de 40.000 euros, a més d'una participació a la festa major de Granollers. Claus de l'èxit i estil propi La gerent de l'empresa ha destacat que la preparació va ser extremadament meticulosa, utilitzant material nacional exclusiu fabricat per ells mateixos. L'estratègia es va basar en: L'observació constant: Reyes Martí ha assistit al concurs com a espectadora durant anys per estudiar el terreny i els rivals. Ritme i potència: Han traslladat l'experiència de les masclatades valencianes als castells de focs, aportant un estil propi basat en el ritme i el soroll final. Qualitat del producte: Ús de colors nous i carcasses fabricades manualment per garantir l'exclusivitat. Un equip femení en un sector d'homes Un dels aspectes més rellevants de la Pirotècnia Martí és que la seva plantilla estable està formada majoritàriament per dones valentes i membres de la família (quinta generació), un fet excepcional en un sector històricament dominat per homes. "No volíem imitar a ningú. Va ser un castell 'estil Martí'. No s'explica d'una altra manera."
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
16'
Campanya d'estiu i prevenció d'incendis al Camp de Tarragona
Prevenció i Extinció d'Incendis: Campanya d'Estiu 2009 En aquesta entrevista a Tarragona Ràdio, Agustí Gatell, cap de la regió d'emergències dels Bombers de la Generalitat al Camp de Tarragona, detalla l'estat actual i els preparatius per afrontar l'estiu, especialment davant l'arribada de noves onades de calor. Estat de la Vegetació i Riscos Meteorològics Després d'una tardor i primavera plujoses, el maig calorós ha assecat el combustible fi (herbes i rostolls), augmentant el perill d'ignició. Les zones amb més risc actualment són: * El nord de la Conca de Barberà. * L'altiplà del Camp de Tarragona. * El Baix Penedès i zones puntuals del Baix Camp. Els tres factors crítics que vigilen els bombers són: altes temperatures, vent fort i humitat relativa baixa. Dispositiu i Recursos Disponibles Tot i mantenir una infraestructura similar a la de l'any anterior, s'ha millorat l'estratègia global de coordinació a tot Catalunya: * Personal: Unes 680 persones mobilitzades, incloent-hi 122 reforços específics de campanya. * Mitjans terrestres: 82 vehicles d'extinció i la instauració de columnes mòbils (grups de 3 camions i 17 persones) que es desplacen segons el risc diari. * Mitjans aeris: Un helicòpter bombarder a Cambrils i dos avions a Reus, integrats en una flota catalana de 14 helicòpters i 8 avions. La Importància de la Prevenció i la Consciència Ciutadana Gatell subratlla que la prevenció es realitza durant tot l'any, destacant enguany la neteja d'infraestructures crítiques després de les ventades del gener. Malgrat la millora en la conscienciació, la majoria de focs encara s'originen per accions humanes o descuidis. "Els incendis forestals no es fan grans si no comencen. El que hem de vigilar tots és que no s'iniciïn aquests focs." Prohibicions i Recomanacions Prohibició absoluta de fer foc en zones forestals i en la franja de 500 metres de seguretat. No llançar deixalles ni puntes de cigarreta a les carreteres. Vigilar l'ús de maquinària en condicions de risc extrem.