Tots els episodis · 2009

3423 episodis disponibles

episodis

2521-2544 de 3423

Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
14'
El Nàstic de Tarragona a l'estatge de Rialp
Seguiment de la pretemporada al Pallars Sobirà L'expedició del Nàstic de Tarragona es troba a Rialp realitzant el tradicional estatge de pretemporada. El periodista Quim Pons connecta per explicar el dia a dia de la plantilla sota les ordres de Ferrando, destacant l'adaptació climàtica i l'exigència de les sessions dobles. Activitats i partits de preparació Test seriós contra el Balaguer: Després d'enfrontaments contra el Rialp i el Tremp, l'equip afronta un partit de 90 minuts contra un rival de Tercera Divisió. Resta de calendari: L'entrenament matinal s'ha dividit en grups per gestionar les càrregues físiques abans del partit nocturn. Activitats lúdiques: Per a l'endemà està programada una sessió de rafting pel riu Noguera Pallaresa per fomentar la cohesió de grup. Protagonistes de la jornada El programa ha comptat amb les veus de dos jugadors clau: David Bausà: El migcampista ha explicat el timing habitual de l'estatge, incloent-hi la curiositat que col·labora amb el Diari de Tarragona escrivint una columna diària sobre les experiències de la plantilla. Biel Medina: El nou central d'origen menorquí ha compartit la seva trajectòria, des de la seva feina repartint gelats de La Menorquina fins al seu pas per l'Eibar. "No vinc aquí en pla de que ja he tocat sostre, simplement vull seguir treballant i intentar créixer encara un poquet més aquí." Visita institucional S'espera l'arribada del president de la SAD, Sergi Salvadó, i del director general, Antoni Pinilla, per acompanyar l'equip en les darreres jornades de la concentració al Pallars.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
14'
Experiència Heineken Extra Cold: Cervesa a -10 Graus
L'experiència glacial de Heineken a les Gavarres El programa connecta amb la unitat mòbil per viure en directe la iniciativa Extra Cold de la marca Heineken, una campanya publicitària itinerant que ofereix l'oportunitat de tastar cervesa en un entorn de condicions extremes. El procés d'aclimatació Per evitar un xoc tèrmic brusc, l'experiència segueix uns passos estructurats: * Registre i seguretat: Els participants signen una autorització per a l'ús d'imatges a la web. * Pre-cambra: S'entra en una zona a 5 graus amb raigs d'aire per preparar el cos. * Equipament: Es facilita roba especial, com abrics platejats tipus astronauta i gorres, per suportar les baixes temperatures. Dins de l'Ice Bar Un cop dins del camió transformat en iglú, els visitants es troben en un bar de gel real: * Entorn: Les parets són completament de gel i hi ha música i il·luminació de colors (Llum Polar) per crear un ambient festiu. * Temperatura: L'interior es manté constantment a -10 graus gràcies a potents equips de refrigeració. * El tast: La cervesa se serveix a 0 graus en gots prèviament congelats a -3 graus. Els mateixos usuaris poden utilitzar el tirador per servir-se. Dades de la gira i logística L'Eduard, responsable de l'esdeveniment, explica que la gira és d'àmbit nacional i ja ha passat per ciutats com Madrid, València o Sant Sebastià. A Tarragona (Les Gavarres), han rebut unes 700 persones al dia, amb una rotació de grups cada 4 minuts per garantir la seguretat i que tothom pugui gaudir de l'experiència abans de marxar cap a Barcelona. "És la cervesa més freda que es pot prendre a tot Espanya, en ple estiu i a mitja Tarragona."
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
21'
L'elaboració artesana dels gelats de Tarragona
L'art de la gelateria artesana En aquesta visita a l'obrador, s'explora el procés meticulós de fabricació del gelat artesà a Tarragona. El mestre gelater Rafa explica com combinen la tradició familiar dels anys 60 amb les noves tecnologies i necessitats dietètiques actuals. Procés de producció i formulació Ordre de producció: Per estalviar energia i aigua, es comença elaborant les masses blanques, seguides de les de colors i, finalment, la xocolata. Pasteurització: Es creen bases que serveixen per a gairebé tots els sabors, equilibrant l'alquímia del sucre per mantenir la textura ideal a la vitrina. Innovació i matèries primeres: S'utilitzen productes de proximitat com l'avellana del Baix Camp (en un 70%) combinada amb avellana italiana (30%). Higiene i logística Control sanitari: L'obrador està dividit per zones segons la normativa de sanitat, mantenint una neteja extrema entre cada sabor per evitar contaminacions creuades, especialment per als gelats sense gluten o sense llet. La joia de la corona: La càmera de fred es manté a -20 graus, on s'emmagatzemen centenars de cubetes abans de ser enviades a les gelateries, on es conserven a -17 graus. Passió i tendències "Treballem amb la imaginació; el món del gelat permet evolucionar molt en diversitat de sabors i sensacions." Els gustos clàssics (xocolata, vainilla, llimona i maduixa) continuen sent els més venuts, tot i que s'experimenta amb sabors nous com el de crispetes o gelats salats per a la restauració local.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
6'
Cloenda dels Casals d'Estiu 2009 a Tarragona
Resum de la Jornada de Cloenda L'emissora Tarragona Ràdio s'ha desplaçat al col·legi César August per cobrir la gran festa de finalització dels quatre casals d'estiu municipals. L'acte ha reunit centenars d'infants en una jornada plena de diversió i convivència. Valoració Institucional La tinent d'alcalde de l'Àrea de Serveis a la Persona, Victòria Pellegrin, ha destacat l'èxit d'aquesta edició: Increment de participació: S'ha registrat un augment d'entre el 10% i el 12% respecte a l'any anterior. Xifres significatives: Més de 700 nens i nenes han gaudit de les activitats. Proximitat: S'ha subratllat la importància de realitzar els casals al propi barri, facilitant la integració en l'entorn directe dels infants. Activitats i Experiències La unitat mòbil, amb Josep Ardila i Laura Sobirats, ha recollit el testimoni directe dels protagonistes: Diversitat lúdica: Durant el matí s'ha realitzat una fira amb jocs de paracaigudes, curses de sacs i tallers de màgia. Remullada popular: A causa de la calor, les activitats amb aigua (com les gimcanes amb esponges) han estat les més celebrades. Comiat festiu: La jornada ha finalitzat amb un espectacle d'animació a càrrec de la companyia Rodamons al poliesportiu. "Hem impulsat una línia conjuntament amb les AMPA i associacions de veïns per oferir activitats variades i adaptades al temps de la canalla." L'ambient ha estat marcat per l'alegria i el moviment, tancant oficialment les activitats del mes de juliol a la ciutat.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
10'
Novena edició de la Fira de Rebaixes a la Rambla Nova
El comerç local surt al carrer per liquidar estocs La ciutat celebra la novena edició de la fira de rebaixes al carrer, una iniciativa que reuneix una trentena d'establiments a la Rambla Nova de Tarragona. L'esdeveniment, situat entre l'estàtua dels Despullats i el carrer Unió, permet als botiguers oferir productes amb descomptes agressius durant els dies 31 de juliol i 1 d'agost. Objectius i oportunitats per al client Neus Moncosí, presidenta de l'associació de comerços de Ponent, destaca que la fira no només serveix per a la venda directa, sinó també com un aparador per donar-se a conèixer: Liquidació d'estocs: Es busquen preus baixos per fer neteja a les botigues i renovar gènere. Descomptes variats: Els articles de temporada tenen fins a un 50% d'un descompte, mentre que els de temporades passades poden arribar al 70%. Varietat de productes: S'hi pot trobar roba, sabates (infantils i d'adult), bosses, joieria, decoració i roba interior. "L'important és fer net a les botigues i poder tindre el producte fresc, com quan mengem, que ens agrada una botiga amb rotació." Desafiaments del sector Tot i les bones expectatives, els botiguers reconeixen l'esforç logístic que suposa estar presents a la fira: 1. Manca de personal: Molts han de fer "filigranes" per atendre simultàniament la parada i l'establiment físic. 2. Condicions climàtiques: Les altes temperatures de juliol marquen la jornada, igual que el fred ho fa en l'edició d'hivern. 3. Hàbits de consum: S'ha detectat que als clients els costa més prendre decisions de compra a causa de la situació econòmica. Finalment, es recorda que la fira estarà oberta ininterrompudament de 9:30 h a 20:30 h. A més, s'aprofita la presència del camió del Banc de Sang i Teixits prop de les Teresianes per fer una crida a la donació.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
15'
Cooperativa d’autopromoció d’habitatges a Tarragona
Cooperativa d'Habitatge a Tarragona En el context de la crisi econòmica, s’ha constituït a Tarragona una cooperativa d’autopromoció d’habitatges amb l’objectiu de facilitar l’accés a un pis a preu de cost. L'Olga Moreno, impulsora del projecte, explica que la iniciativa neix davant els preus prohibitius del mercat i la necessitat de trobar solucions habitacionals sense intermediaris ni ànim de lucre. Funcionament i Objectius La cooperativa es basa en la unió de persones que s’agrupen per generar el seu propi habitatge. Alguns punts clau del seu model són: Sense benefici comercial: El preu final del pis és el de construcció, sense comissions de tercers, tal com exigeix la Generalitat de Catalunya per a les cooperatives. Col·laboració institucional: Estan en converses amb l'Ajuntament de Tarragona per cedir les plantes baixes dels edificis per a obra social (escoles bressol, centres de dia o casals d'avis). Sortida a l'estoc immobiliari: La cooperativa pretén arribar a acords amb promotors que tenen pisos buits o solars aturats per donar-los sortida. Requisits i Perfil dels Sol·licitants El projecte ha rebut una gran acollida, amb més de 100 sol·licituds inicials i un objectiu de gestionar fins a 800 habitatges (600 de renda lliure i 200 de protecció oficial). Els requisits principals són: No tenir cap propietat immobiliària al seu nom per evitar l'especulació. Aportar una fotocòpia del DNI i el certificat del registre de la propietat. Pagar un capital social de 60 euros (més 60 euros per a estudis tècnics inicials). "No estem competint amb ningú; el que volem és treballar amb empreses de Tarragona perquè la crisi és d'aquí i el negoci ha de quedar-se aquí per beneficiar tothom." Preus i Ubicació Els habitatges previstos són d’entre 60 i 80 metres quadrats, amb un preu estimat d’entre 112.000 € i 127.000 €, que inclouen pàrquing, traster i zona comunitària. Malgrat que la majoria de demandes se centren a Tarragona ciutat i voltants (Sant Pere i Sant Pau, Vila-seca, Reus), la cooperativa està oberta a noves incorporacions fins a finals de setembre.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
17'
Situació i futur del sector hoteler a Tarragona
Anàlisi del sector hoteler a Tarragona Carles Segarra, president de l'Associació d'Hotelers de la ciutat de Tarragona, analitza la situació actual del turisme en un context de crisi econòmica. Tot i que l'ocupació es manté en nivells acceptables, el sector ha hagut d'ajustar la seva estratègia per fer front a la realitat del mercat. Ocupació i preus al mes de juliol Ocupació: S'estima al voltant del 65%, una lleugera baixada respecte al 70-74% de l'any passat. Preus: S'ha produït una reducció generalitzada d'entre el 10% i el 15%. El preu mitjà ha passat de 65 € a uns 55 €. Rentabilitat: Aquest descens de preus afecta directament els marges de benefici, dificultant les reinversions futures. Previsions per a l'agost i nous hàbits L'incertesa marca la temporada, amb una clara tendència a les reserves d'última hora a través d'internet. Malgrat tot, s'espera que l'agost assoleixi una ocupació d'entre el 80% i el 85%, especialment si els destins veïns com Salou s'omplen. "Tarragona ha de ser cada cop més un punt de parada obligatori del turista que ve a Espanya." El Pla de Competitivitat Turística Segarra descriu aquest pla com una oportunitat única (o l'últim tren) per a la ciutat. Els punts clau inclouen: * Millorar la senyalització turística, que actualment es considera deficitària. * Crear una oficina de turisme d'última generació a l'antic Banc d'Espanya. * Potenciar la promoció en els punts d'origen dels vols de low cost que arriben a l'aeroport. Reptes de futur La ciutat ha de decidir si aposta per un turisme de qualitat, com l'obertura d'un hotel de 5 estrelles, i ha de treballar per ser una ciutat més amigable, facilitant per exemple l'accés a les platges des del centre monumental.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
17'
Seguretat viària i operació estiu al Camp de Tarragona
Seguretat Viària i Previsions de Trànsit a l'Estiu Entrevista a l'inspector Josep Cuevas, cap de l'àrea regional de trànsit dels Mossos d'Esquadra al Camp de Tarragona, sobre la situació de les carreteres durant l'operació sortida d'agost. Les previsions apunten a una normalitat en la fluïdesa, amb una possible reducció lleu de la intensitat de vehicles respecte a anys anteriors. Millores a la Xarxa Viària Les obres i canvis en infraestructures han estat claus per millorar la seguretat: - AP-7: La supressió de barreres troncals i l'obertura del tercer carril han eliminat les tradicionals cues. - A-7 i N-340: La conversió de l'antiga nacional en autovia ha dividit el trànsit, desviant els vehicles pesants i reduint dràsticament l'accidentalitat i les víctimes mortals. - Punts negres: Es confirma l'eliminació de trams de concentració d'accidents històrics, com els semàfors de Miami Platja. Campanyes Específiques dels Mossos Durant els mesos de juliol i agost, el cos policial intensifica la vigilància en diversos fronts: - Pas de l'Estret: Control i informació per a vehicles que viatgen cap al Magrib, posant èmfasi en el correcte ancoratge de la càrrega i l'ús del cinturó. - Xarxa Secundària: Vigilància especial en desplaçaments curts i d'oci, on els conductors solen relaxar-se i augmenten les distraccions (ús del mòbil) o el consum d'alcohol. - Controls de transport: Inspeccions a taxis i autobusos en aeroports i estacions de l'AVE per garantir la seguretat del gran volum de viatgers. Comportament del Conductor i Reptes L'inspector destaca una evolució desigual en la conscienciació ciutadana: - S'ha notat una reducció de la velocitat mitjana pel factor punitiu del carnet per punts i el Codi Penal. - Per contra, el consum d'alcohol i drogues (policonsum) no disminueix i continua sent el repte principal. "Manipular el telèfon mòbil significa que en un segon marxes fora de la via i pots tenir conseqüències realment preocupants."
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
19'
2009-07-28 ISABEL RODÀ ICAC
L'Àgger Tarraconensis: Una mirada científica al passat Isabel Rodà, directora de l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica (ICAC), presenta els resultats de l'estudi Àgger Tarraconensis, una investigació exhaustiva de quatre anys que analitza el poblament del camp de Tarragona des de l'època ibèrica fins al Baix Imperi Romà. Aquest projecte ha estat possible gràcies a la col·laboració entre institucions públiques i el finançament privat de CSA-Abertis. Objectius i metodologia de la investigació L'estudi no només busca el coneixement històric, sinó que se centra en l'arqueologia de prevenció. Mitjançant l'ús de tecnologia avançada, les conclusions del projecte serveixen per a: - Planificació urbanística i d'obres públiques (com l'AVE o autopistes) per evitar l'aturada de projectes per troballes inesperades. - Realitzar prospeccions geofísiques que permeten llegir el subsol sense excavar, identificant estructures amagades. - Establir una diagnosi integral del territori que inclou dades sobre el clima, la flora i la fauna de fa 2.000 anys. El territori i la vida a Tàrraco L'estudi abraça 16 municipis i una extensió de 350 km², revelant que la ciutat de Tàrraco era el centre d'un sistema de poblament dispers basat en masies o villes: * Economia agropecuària: El territori servia per a l'autoabastiment de la ciutat amb conreus de cereals, llegums i vi. * Organització social: Gràcies a les inscripcions en pedra, s'han pogut identificar noms de propietaris, que van des de governadors com Garguilius Maque Raufidianus fins a lliberts (antics esclaus) que havien assolit grans fortunes. * Enginyeria avançada: Es destaca que el traçat de moltes autopistes actuals coincideix amb la xarxa de camins i artèries romanes, demostrant la precisió dels enginyers antics. Divulgació i futur L'obra es publicarà en format llibre a finals de 2009 i també de manera virtual. Isabel Rodà subratlla la importància de valorar les arrels per planificar el futur: "Acceptar, assumir i estimar la nostra història ens ajuda a ser més nosaltres mateixos i a tenir més valors."
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
20'
Tendències i recomanacions literàries d'estiu a La Capona
El panorama literari a la llibreria La Capona durant l'estiu En aquesta connexió d'actualitat, es repassen les tendències de lectura a la ciutat de Tarragona, destacant com les vacances i el temps lliure modifiquen els hàbits dels lectors. Ricard Espinosa, expert de la llibreria La Capona, analitza els títols i estils que dominen el mercat actual. Els fenòmens de masses i el gènere policíac Stieg Larsson i la trilogia Millennium: Continua sent el líder absolut en vendes. Segons Espinosa, el seu èxit no ha estat fruit d'una campanya de llançament agressiva, sinó del boca-orella. "És un llibre que ha funcionat molt a boca-orella... enganxa moltíssim i de seguida et situa dins de la trama." Auge de la novel·la negra nòrdica: Hi ha una demanda creixent d'autors suecs i noruecs, redescobrint un gènere que ja existia però que ara està molt de moda. Formats i temàtiques de temporada Llibres de butxaca: Són els protagonistes de l'estiu per la seva comoditat per anar a la platja o a la muntanya. Inclouen temes d'intriga, espies i amor. Literatura sobre la crisi: S'ha creat una secció específica d'economia per explicar la situació actual i oferir consells pràctics (com cuinar amb pocs diners). Literatura infantil i juvenil: Destaquen fenòmens com Geronimo Stilton i la revitalització de Harry Potter gràcies a les estrenes cinematogràfiques. Recomanacions i mercat català S'esmenten títols amb vendes constants i gran qualitat: * L'olor de colònia de Sílvia Alcàntara (una de les grans recomanacions personals de l'expert). * El silenci de Gaspar Hernández. * La solitud dels nombres primers de Paolo Giordano. * L'últim home que parlava català de Carles Casajuana. Finalment, l'expert reconeix que la crisi econòmica s'ha notat a les llibreries amb una davallada d'entre el 6% i el 10% en les vendes, tot i que el sector del llibre viu en una sensació de crisi constant per la manca de grans hàbits de lectura al país.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
23'
Actualitat i reptes del Nàstic 2009-10 amb Xavier Salvador
Entrevista Estratègica sobre el Futur del Nàstic El president del Consell d'Administració del Nàstic, Xavier Salvador, analitza la situació actual del club en plena pretemporada, destacant la gestió econòmica i la confecció de la nova plantilla per a la temporada 2009-2010. Gestió Econòmica i Traspassos Clau • La venda de Papa Diop al Racing de Santander per 1,5 milions d'euros es valora com una operació excel·lent, ja que el jugador va costar només 20.000 euros. • El club referma la seva política de ser un club de venda més que de compra, buscant jugadors joves amb potencial de revalorització per mantenir un pressupost competitiu sense endeutament. "El Nàstic ha de fixar la seva política: és un club de venda, no de compra." Moviments a la Plantilla i Fitxatges • S'ha buscat professionalitzar i equilibrar l'equip, especialment la línia defensiva, que es considera que va ser el punt feble de l'any passat. • Cal destacar el fitxatge d'experiència de Curro Torres i la incorporació de César Diop. • Es treballa en la sortida de jugadors que no compten per al cos tècnic, com Antonio Calle o Tortolero, per ajustar la massa salarial. L'Aposta decidida per la Base • A diferència d'altres anys, els jugadors del filial i del juvenil no van només a "reomplir", sinó a competir realment per un lloc al primer equip. • El salt de qualitat es veu en la transició de jugadors a la Pobla de Mafumet (Tercera Divisió) per facilitar l'arribada a Segona. Objectius Esportius i Socials • L'exigència és absoluta: l'equip ha d'estar a la part alta (entre els 5 o 6 primers) i lluitar per l'ascens. • Salvador demana paciència a l'afició però garanteix que seran durs amb l'objectiu de no repetir la relaxació del final de la temporada anterior. • Es manté el suport als horaris televisius i es fomenta el creixement de la massa social tot i la crisi econòmica.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
12'
La Colla Jove de Tarragona triomfa a Les Santes amb el 3 de 9
La Jove de Tarragona trenca el sostre a Les Santes Entrevista a Jordi Crespo, cap de colla de la Colla Jove Xiquets de Tarragona, després de la històrica actuació a la diada de Les Santes a Mataró. La colla ha sorprès el món casteller en carregar el seu primer 3 de 9 amb folre de la temporada en ple mes de juliol. Una fita avançada i lluny de casa El cap de colla destaca diversos punts clau d'aquesta actuació: Planificació exitosa: Tot i que per a molts ha estat una sorpresa, la tècnica ja contemplava el 3 de 9 si la resposta als assajos era bona. Mobilització històrica: La colla va desplaçar uns 250 castellers a Mataró, un repte logístic considerable per a una actuació fora de Tarragona. Un dels castells més matiners: Es tracta d'un dels 3 de 9 més primerencs de la història de la colla i el que s'ha fet més lluny de la seva ciutat. Reacció i orgull casteller Malgrat que el castell de 9 només es va poder carregar, Crespo valora molt positivament la capacitat de reacció de la colla: "El castell més important d'aquesta temporada, de moment, és el 5 de 8, perquè després de la caiguda del 3 de 9 la colla va treure tot l'orgull per descarregar-lo." Aquesta solvència amb el 5 de 8 i el 4 de 8 posterior demostra que la colla té una dinàmica molt positiva i una base de gent jove que empeny els veterans. Pròxims reptes: Luxemburg i Sant Magí El calendari immediat de la Jove es presenta intens i engrescador: Viatge a Luxemburg: Aquest cap de setmana participaran a l'Aplec de la Sardana representant Catalunya. Sant Magí: L'objectiu principal serà descarregar el 3 de 9 amb folre a la plaça de les Cols. El Catllà i Santa Tecla: Es treballa amb el 4 de 9 amb folre i castells amb l'agulla per al punt culminant de la temporada.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
26'
URV Ciutadana: Universitat per a majors de 55 anys
El Projecte URV Ciutadana En aquesta conversa s'explora el projecte URV Ciutadana, una iniciativa de la Universitat Rovira i Virgili que permet a persones majors de 55 anys integrar-se a les aules ordinàries de la universitat. Maria Bargalló destaca el creixement del programa, que ha passat de 40 a 63 alumnes en només dos cursos. Característiques i Motivacions • Sense titulaci3 previs: No es requereix cap t3ol de Batxillerat ni estudis superiors per accedir-hi. • Integraci3 real: Els alumnes no van a classes separades, sin3 que comparteixen aula amb els estudiants joves (habitualment 3 places per aula). • Anotacions acad2miques: Es pot obtenir un certificat d'assist2ncia o un t3ol propi si s'aconsegueixen 60 cr2dits d'aprofitament mitjan7ant ex2mens i treballs. Experi2ncia de l'Alumne: Joan Antoni Soler Joan Antoni, alumne del projecte, explica que ha cursat assignatures de Dret i Hist3ria. Destaca la import2ncia de mantenir el cervell actiu i el valor dels treballs en equip, on l'experi2ncia de vida dels s2niors es combina amb les habilitats tecnol3giques dels joves. "Fins que ens morim, el camp del coneixement est2 pendent; la fam3lia et veu content i serveix d'est3mul." Informaci3 de Matr3cula S'anuncia que el proper per3ode de matr3cula s'obre el 27 de juliol, amb una segona tanda a principis de setembre. Les mat2ries m#s demandades solen ser les d'humanitats i ci2ncies socials.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
46'
Ple Extraordinari: Llars d'Infants i Consorcis Urbanístics
Introducció i Condolences La sessió s'inicia amb un minut de silenci i expressions de condol per part de l'alcalde cap als familiars dels quatre bombers morts a l'incendi d'Horta de Sant Joan, així com el condol pel traspàs de Solvedofà, figura clau de les festes de la ciutat. Gestió i Funcionament Municipal Es ratifiquen diversos punts administratius clau: • Aprovació de l'acta de la sessió anterior. • Nomenament de Joan Anton Font Monclús com a nou secretari general de l'Ajuntament, en substitució de Ponts Mascaró. • Implementació de nous sistemes de notificació via SMS i correu electrònic per a les convocatòries municipals. Infraestructures i Urbanisme S'han aprovat partides plurianuals per a diversos projectes de transformació urbana: • Urbanització del sector Ciutat-Jardí. • Instal·lació de la coberta mòbil de la piscina de Sant Salvador. • Adequació de l'edifici de cotxeres i locals socials al barri de la Granja per desencallar un projecte històricament aturat per qüestions legals i urbanístiques. El Debat de les Llars d'Infants Un dels punts més rellevants ha estat l'aprovació de la licitació per a la construcció i gestió de tres noves llars d'infants (Marcelí Domingo, Joan XXIII i La Mora), que sumaran 282 places. Principals discrepàncies: • El Partit Popular s'ha abstingut criticant l'elevat cost de l'operació (entorn els 37-44 milions d'euros a 15 anys) i els preus, segons ells, "inflats" del plec de condicions. • L'equip de govern ha defensat que el model de concessió d'obra i servei és el més eficient i que les xifres reals d'aportació municipal són molt inferiors si es descompten les subvencions de la Generalitat i les quotes familiars. Àrees Residencials Estratègiques (ARE) S'ha aprovat la constitució dels consorcis urbanístics per al desenvolupament del Pou Boronat i els Pallaresos. • Convergència i Unió ha votat en contra, argumentant que aquests macro-projectes d'habitatge protegit poden generar barris gueto i que no responen a la realitat actual del mercat immobiliari. • L'equip de govern ha defensat l'agilitat que aporten aquests instruments i la seva utilitat per reubicar equipaments públics necessaris. "Amb aquestes noves llars d'infants pal·liarem pràcticament el dèficit històric que tenim a la nostra ciutat."
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
15'
Impacte de la crisi i canvis normatius en els apartaments turístics
Situació actual del sector dels apartaments turístics En aquesta conversa, en Josep analitza la complexa realitat que viu el sector dels apartaments turístics a la Costa Daurada en un context de crisi econòmica. Es destaca un canvi profund en el comportament del consumidor, marcat per l'ús d'internet i la tendència a les reserves d'última hora, fet que dificulta enormement les prediccions d'ocupació. Els reptes del sector davant la crisi Retràs en les reserves: L'ús de vols de baix cost i la cerca d'ofertes a la xarxa fa que la temporada sigui cada cop més difícil de preveure. Estabilitat de preus: A diferència del sector hoteler, els apartaments no solen aplicar rebaixes agressives d'últim moment, ja que els marges són més ajustats. Cooperació sectorial: S'emfatitza la necessitat de no veure els hotels com a competidors, sinó com a part d'un mateix paquet turístic amb necessitats diferents. Crítiques a l'Administració i la nova Normativa Un dels punts més conflictius és la nova consideració legal dels apartaments. En Josep expressa el seu malestar per la decisió de la Generalitat de Catalunya de traslladar el sector de l'àmbit turístic al d'habitatge (vivendes vacacionals). "No és legalitzar tothom, sinó al·legalitzar tothom. Ens passen a vivenda i el turisme ja no té cap problema." Necessitat de control i qualitat L'entrevistat defensa que el sector vol més control i exigència, no pas menys. Els punts clau per al futur són: Garantia de serveis: Neteja, canvi de roba i atenció al client per diferenciar-se de l'allotjament precari. Unitat d'acció: Superar l'atomització del sector per tenir més força davant l'administració. Visió europea: Entendre que les decisions clau per al turisme es prenen cada cop més a Brussel·les. Finalment, es demana una millor distribució dels pressupostos públics per a la promoció exterior, especialment en mercats propers com el sud de França.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
17'
El servei d'intèrprets a l'Hospital Joan XXIII
L'atenció al pacient estranger: Més enllà de la traducció L'Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona compta amb un servei especialitzat d'intèrprets per fer front a la barrera idiomàtica, especialment durant el període estival. Anna Borruell, cap d'atenció a l'usuari, i Iñaki Bujedo, intèrpret del centre, expliquen com aquesta figura ha passat de ser una necessitat logística a un element clau de qualitat assistencial. Funcions principals del servei Acompanyament i acollida: No es tracta només de traduir paraules, sinó de realitzar una acollida humana al pacient que es troba lluny de casa i sovint sol. Gestió administrativa: Suport en tràmits d'assegurances i trasllats internacionals, aspectes que poden ser molt complexos per a un estranger. Enllaç mèdic: Facilitar la comunicació exacta de símptomes i antecedents patològics per garantir un diagnòstic correcte. Suport emocional: Comunicació amb les famílies a l'estranger i suport en situacions de crisi o soledat a planta. La realitat del dia a dia Iñaki Bujedo destaca que la seva feina sovint implica simplificar termes mèdics complexos per a pacients que, tot i parlar anglès o francès, no comprenen la terminologia tècnica. A més, es posa en relleu la col·laboració amb la Universitat Rovira i Virgili i la presència de mediadors culturals per atendre la població immigrant durant tot l'any. "En temes de salut, la comunicació no és un luxe, és una eina imprescindible per garantir la seguretat del pacient." Valoració del servei El servei és altament valorat tant pels pacients, que sovint se sorprenen de la qualitat del sistema sanitari públic, com pel personal sanitari, que veu reduïda la seva angoixa en no haver de dependre de la comunicació no verbal o de la voluntat de familiars (sovint nens que fan d'enllaç) per transmetre diagnòstics greus.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
23'
Servei d'intèrprets a l'Hospital Joan XXIII
L'acompanyament lingüístic en la salut L'Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona ofereix un servei especialitzat d'intèrprets per a pacients estrangers, especialment durant els mesos d'estiu quan l'afluència de turistes augmenta. Aquesta figura, representada en l'entrevista per l'Iñaki Bujedo, no només actua com a traductor de paraules, sinó com un pont humà i emocional entre el metge i el pacient. Funcions principals de l'intèrpret • Suport assistencial: Ajuda a transmetre diagnòstics i antecedents patològics amb precisió, evitant errors de comunicació en situacions crítiques. • Gestió administrativa: Facilita els tràmits amb assegurances i processos de trasllat al país d'origen. • Acollida emocional: Ofereix seguretat i confort a persones que es troben soles en un entorn desconegut i, sovint, hostil per la barrera idiomàtica. Desafiaments i realitats del servei "No som els traductors de l'ONU... el seu paper va molt més enllà: és el saber estar i fer l'acollida." L'Anna Borruell destaca que, tot i que hi ha una mediació cultural per a l'àrab durant tot l'any, el servei d'estiu és clau per a idiomes com l'anglès, francès i alemany. Tot i que la terminologia mèdica presenta similituds entre llengües, l'intèrpret ha d'utilitzar sovint eines digitals o diccionaris per garantir la màxima exactitud. Valoració del sistema sanitari El programa destaca l'excel·lent percepció que tenen els turistes de la sanitat pública catalana. Molts pacients estrangers valoren l'accessibilitat i la rapidesa del sistema, que sovint és superior a la dels seus països d'origen. Els entrevistats subratllen la importància de la comunicació no verbal i l'empatia com a eines fonamentals quan les paraules no són suficients.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
20'
Protesta d'infermeria a l'Hospital Joan XXIII de Tarragona
Reivindicacions del col·lectiu d'infermeria El personal d'infermeria de l'Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona, sota la convocatòria del sindicat SATSE, s'ha concentrat per denunciar el desprestigi de la seva professió. La protesta sorgeix arran de les declaracions per un succés a l'Hospital Gregorio Marañón de Madrid, que el col·lectiu considera un atac generalitzat i injust. Punts clau de la mobilització: Rebuig a les acusacions de negligència: El manifest denuncia que s'ha parlat d'error terrorífic i negligència gravíssima sense una investigació prèvia. Exigeixen una rectificació pública del fiscal i el suport formal del Ministeri de Sanitat. Condicions laborals precàries: Es posa en relleu la realitat del dia a dia als centres sanitaris: Ràtios d'infermeria molt per sota de la mitjana europea (5 infermeres per 100 malalts a Espanya enfront de les 8 a Europa). Sobrecàrrega de feina extrema, especialment durant les vacances i l'estiu a causa de la manca de substitucions i l'augment de població. Falta de planificació universitària i fuga de professionals formats a altres províncies. Seguretat del pacient: Les infermeres defensen que la seguretat no depèn només d'una persona, sinó de tot un sistema que actualment falla per la manca de recursos. "No permetrem cap intent de desprestigiar la nostra professió... l'infermera és aquell soldat de trinxeres que no té cap filtre de cap mena." Crida a la responsabilitat i la investigació Anna Ballerri, secretària provincial de SATSE, subratlla la necessitat d'una investigació rigorosa que analitzi totes les circumstàncies (farmàcia, dosificació, gestió) abans de culpabilitzar el personal d'infermeria, que treballa sovint per damunt de les seves possibilitats físiques i humanes.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
15'
Nou Jardí Romà de l'Amfiteatre a Tarragona
Renovació del Parc de les Granotes: El nou Jardí Romà L'antiga zona coneguda com el Parc de les Granotes a Tarragona està vivint una transformació radical per convertir-se en el Jardí Romà de l'Amfiteatre. Aquest projecte busca dignificar l'entorn del monument i oferir un espai de divulgació històrica i relaxació. Detalls del Projecte i Obra Civil Estat de les obres: S'estima que les obres estiguin finalitzades a finals d'any. Actualment, s'ha completat la part més complexa de l'estructura i els moviments de terres. Disseny arquitectònic: L'arquitecte municipal, Rogelio Jiménez, destaca que el disseny no vol competir amb l'Amfiteatre, sinó complementar-lo. Les corbes del jardí reprodueixen les grades del monument. Sostenibilitat i materials: S'utilitzen gavions (murs de pedra amb xarxa metàl·lica) d'estil modern i industrial per garantir el drenatge i evitar confusions amb l'arquitectura original romana. Vegetació i Simbolisme Històric El responsable de jardineria, Francisco Domínguez, explica que la vegetació serà estrictament la que existia a l'època romana: Espècies autòctones: Vinya, olivera, xiprer i diversos arbres fruiters. Culte i tradició: Es reproduiran zones de culte on la disposició de les plantes té un significat espiritual. "A l'època romana es feien servir vinyes en els enterraments perquè representaven la comunicació entre l'esperit de la persona vivent i el més enllà." Noves Instal·lacions i Serveis El Recorregut Ceremonial: Un eix central que connecta les diferents terrasses i porta directament a l'entrada de l'Amfiteatre. Quiosc i Mirador: A la part superior s'instal·larà un quiosc sota la pèrgola per gaudir de les vistes al Mediterrani. Recuperació històrica: S'ha trobat una antiga bassa del segle XIX que es reconvertirà en una bassa romana com a part del paisatge.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
18'
Indignació de l'alcalde de Tarragona per la gestió del PLASEQCAT
Crítica a la gestió de l'emergència química L'alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, ha comparegut en roda de premsa per expressar la seva profunda indignació davant la gestió de l'incident a la planta d'Ercros. Tot i que ha enviat un missatge d'absoluta tranquil·litat a la població, ha denunciat una sèrie de despropòsits organitzatius. Punts clau de la denúncia municipal Retard en la comunicació: La Guàrdia Urbana va ser avisada gairebé una hora després de l'activació del pla d'emergència. Centralisme ineficaç: L'alcalde crítica que les decisions es prenguin des de Barcelona per part de "buròcrates" que desconeixen el territori, en lloc de gestionar-se des de la central d'emergències de Tarragona. Alarma innecessària: S'han activat les sirenes de confinament quan la situació ja estava controlada i el núvol de vapors nitrosos s'estava dissipant, generant un pànic evitable entre uns 34.000 veïns. Confusió tècnica: S'ha retret l'ús de terminologia incorrecta en els comunicats oficials, barrejant conceptes com àcid nítric, nitrogen i vapors nitrosos. Declaracions destacades "Si aquest és el protocol, que revisin el protocol. Això no ha funcionat i no es poden generar alarmes innecessàries." "Demanaré que aquest tipus d'activacions es portin des de Tarragona, on tenim l'experiència, la informació i la sang freda." Accions futures L'alcalde ha anunciat que presentarà una protesta formal davant el Conseller d'Interior, Joan Saura, per exigir responsabilitats i un canvi radical en els protocols d'actuació per evitar que es tornin a produir situacions de desinformació i caos en el futur.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
15'
Reconversió del Parc de les Granotes en Jardí Romà de l'Amfiteatre
Transformació d'un espai emblemàtic de Tarragona L'antic Parc de les Granotes està vivint una metamorfosi integral per convertir-se en el nou Jardí Romà de l'Amfiteatre. Aquesta intervenció, que es preveu que finalitzi a finals d'any, no només busca millorar l'estètica urbana, sinó crear un espai que actuï com a complement harmònic del monument romà adjacent. Característiques del nou projecte Estructura en terrasses: El parc s'ha dissenyat en tres nivells o terrasses que ofereixen vistes privilegiades a l'Amfiteatre i al mar Mediterrani. Arquitectura moderna i funcional: S'utilitzen gavions (murs de pedra continguts en gàbies metàl·liques) importats d'Alemanya. Aquesta solució permet un millor drenatge de l'aigua i evita confondre l'obra nova amb les construccions arquitectòniques romanes originals. El recorregut ceremonial: S'ha creat un eix central alineat directament amb l'eix transversal de l'Amfiteatre per guiar els visitants cap al monument. Vegetació i simbolisme romà La part botànica és la més espiritual del projecte. Segons el responsable de jardins, Francisco Domínguez, s'utilitzaran plantes autòctones de l'època romana: Espècies seleccionades: Vinya, olivera, xiprer i diversos arbres fruiters. Simbolisme històric: Es recuperarà el concepte romà on, per exemple, la vinya representava la comunicació entre els vius i el més enllà. "El monument és l'Amfiteatre; el jardí només és l'acompanyament." Noves instal·lacions L'arquitecte municipal, Roger Jiménez, ha destacat la creació d'una nova escala a la pèrgola superior que evitarà que la zona quedi aïllada, un quiosc amb vistes al mar i la recuperació d'una antiga bassa agrícola del segle XIX que es reconvertirà en una bassa d'estètica romana. El parc estarà tancat durant la nit per garantir-ne la seguretat i conservació.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
8'
L'èxit de la Coral de la URV a Nicaragua
Resum de l'experiència coral a Nicaragua Montserrat Riós, directora de la Coral de la Universitat Rovira i Virgili (URV), reflexiona sobre el recent viatge a Nicaragua, descrivint-lo com una experiència que ha superat totes les expectatives inicials. El projecte ha combinat la excel·lència musical amb una profunda tasca social i solidària. Impacte de la fita musical Intercanvi Tècnic: La coral ha servit de pont per compartir partitures i coneixements amb agrupacions locals que no disposen de la mateixa tradició coral que a Catalunya. Divulgació Cultural: S'han ofert concerts a cappella davant de públics que mai havien viscut aquesta experiència en directe, acompanyats d'explicacions sobre els autors i la llengua catalana. Repertori Divers: El programa va incloure des de polifonia religiosa del segle XX i obres de Mendelssohn fins a cançons tradicionals catalanes i argentines. Dimensions del viatge Vessant Rural: A la comunitat de Soño de la Campana i Matagalpa, on el contacte va ser més humà i de base. Vessant Professional: A la capital, Managua, amb actuacions al prestigiós Teatre Rubén Darío i classes magistrals. Vessant Solidari: Col·laboració directa amb el Comitè de Solidaritat Oscar Romero i visites a comunitats en situació de pobresa per dignificar les persones a través de l'art. L'art com a motor de canvi Riós subratlla la funció de la música com a eina de cohesió i transformació espiritual, citant la filosofia de Yehudi Menuhin: "L'art és una esperança per a la humanitat." Futur i propers projectes Aquesta convivència ha enfortit els lligams interns de la coral, preparant-los per a una temporada exigent que inclou l'oratori de l'Any Jubilar a la Seu Vella de Lleida, una gira per Roma i la Novena de Beethoven a l'Auditori de Barcelona.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
22'
Apartaments Turístics a la Costa Daurada: Crisi i Tendències
Situació Actual del Sector dels Apartaments Turístics Josep Grasset, president de l'Associació d'Apartaments Turístics Costa Daurada, analitza l'estat del sector en un context marcat per la crisi econòmica i un canvi profund en els hàbits de consum dels turistes. S'observa una acceleració de les reserves de darrera hora, impulsada per l'ús d'internet i la recerca d'ofertes de darrer moment, fet que impossibilita fer prediccions precises d'ocupació. Principals reptes i crítiques Relació amb l'Administració: Grasset expressa el seu malestar amb la Generalitat de Catalunya per la falta de flexibilitat pressupostària per a campanyes de promoció i el canvi normatiu que desplaça els apartaments del sector turístic cap al d'habitatge. Competència i Coexistència: Se subratlla que els apartaments, hotels i càmpings no són rivals directes, sinó que cobreixen necessitats diferents del mercat. Estructura i Qualitat del Sector L'associació representa uns 8.000 apartaments (uns 30.000 llits) a la Costa Daurada. El sector lluita contra l'intrusisme i defensa una regulació que exigeixi serveis de qualitat: "Exigiu-nos servei, que és el que cal fer... nosaltres volem que hi hagi control, que hi hagi exigència." Perfil del Turista i Optimisme de Futur Preval el turisme nacional (50-60%) i de proximitat. L'Aeroport de Reus és un actiu clau per captar turistes de la resta de l'estat amb vols econòmics. Malgrat la incertesa, Grasset manté una visió optimista gràcies a la solidesa de la destinació i infraestructures com PortAventura.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
19'
Activitats d'estiu al Museu d'Història de Tarragona
Programació Cultural de Verano a Tarragona El Museu d'Història de Tarragona presenta una nova edició del seu cicle Històries a la Fresca, una proposta consolidada que busca apropar el patrimoni a la ciutadania durant els mesos de juliol i agost. Malgrat les restriccions econòmiques, s'ha mantingut una oferta variada que inclou visites guiades, música clàssica i recreacions històriques. Eixos Principals del Programa Monuments Vius: Aprofitant l'experiència de Tarracoviva, s'ofereixen visites que no només expliquen l'arquitectura, sinó la funcionalitat original dels edificis romans. L'objectiu és que el visitant entengui què s'hi feia realment en aquells espais fa 2.000 anys. Cicles Musicals: Música a les Muralles: Un clàssic que arriba a la seva vuitena edició amb propostes de clàssica popular en un entorn monumental il·luminat. Nits a Minerva: Un espai obert a estils més diversos com el jazz, el flamenc o la música contemporània. Espais Singulars: La Casa Canals guanya protagonisme amb espectacles de dansa (Plan B Danza) i el cicle de contes i llegendes marineres a la seva terrassa. Novetats i Accessibilitat Passejar per la Història: Una nova ruta dominical pels carrers de la Part Alta amb un enfocament més medieval i contemporani. Gratuïtat i Reserves: Totes les activitats són gratuïtes. Per evitar l'absentisme i garantir l'accés a tothom, les invitacions s'alliberen cada 15 dies a la web oficial del museu. "El patrimoni històric és una cosa viva, no està donat i beneït; cada nova excavació ens obliga a replantejar-ho tot."