Tots els episodis · 2009

3423 episodis disponibles

episodis

2497-2520 de 3423

Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
6'
51è Concurs de Castells i Escultures de Sorra
Retorn del concurs de castells de sorra a Tarragona L'entitat Club Maginet organitza la 51a edició del tradicional concurs a la platja de la Arrabassada. Aquest esdeveniment, un dels més veterans de la ciutat, continua sent un referent de l'estiu tarragoní malgrat la gran oferta de lleure actual. Detalls del concurs i participació Inscripcions: Es realitzen el mateix dissabte a la platja, a partir de les 10:00 h. Participants: Obert a totes les edats, des d'infants de 3 anys fins a adults. Categories i horaris: Categoria B (adults): Comencen a les 11:00 h i disposen de dues hores de treball. Categoria infantil: De 12:00 h a 13:00 h, per evitar l'exposició excessiva al sol. Normals i reptes tècnics L'Anna Mola, presidenta del club, destaca que la sorra de Tarragona té poca argila, fet que dificulta la resistència de les estructures d'alçada. El jurat valora especialment la dificultat tècnica i l'alçada. "No deixem fer les coses amb motllo, perquè ja no té cap gràcia. Es poden portar eines de construcció com pales grans o galledes, però la tècnica ha de ser manual." Un homenatge a l'ànima del club Aquesta edició és especialment emotiva per l'absència de Jelvicien, qui va ser l'ànima de l'entitat. Tot i la seva pèrdua, el club ha decidit seguir endavant amb l'activitat en la seva memòria, mantenint viu el seu llegat a la ciutat de Tarragona.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
23'
Sant Magí: La Sindrieta i Les Contalles
Presentació de la Sindrieta En aquest episodi especial per les festes de Sant Magí, es presenta la Sindrieta, una beguda refrescant creada per dinamitzar el consum de Chartreuse groc durant l'estiu tarragoní. Elaboració i Ingredients La preparació, realitzada en directe des del Bar Lab a la Rambla Nova, inclou: • Síndria natural i lima (com a base principal). • Chartreuse groc (l'element distintiu de la ciutat). • Sucre moreno, gel picat i un toc de Sprite. "La síndria és la fruita de Sant Magí... la barreja amb Chartreuse és totalment encertada per a l'estiu." Les Contalles de Sant Magí D'altra banda, en Jaume Guas, de l'Esbart Santa Tecla, detalla la representació de Les Contalles de Sant Magí, que tindrà lloc a la Plaça de la Pagesia. Estructura de l'espectacle L'obra es divideix en set quadres plàstics que narren la llegenda del sant: • L'arribada i el martiri: Des de la seva vida com a eremita fins a la seva mort. • El miracle de l'aigua: Una de les escenes més complexes tècnicament on es simula el naixement d'aigua a l'escenari. • Dansa i música: Es diferencia del Retaule de Santa Tecla per un vestuari més auster i medieval i una música amb cobla i sacs de gemecs. Espais i Tradició local Es discuteix la necessitat de recuperar l'Amfiteatre Romà com a escenari ideal per a aquestes representacions i la importància de mantenir viva la cultura popular repetint aquests rituals any rere any.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
14'
Accident laboral mortal al polígon Riuclar de Tarragona
Detalls de l'accident a l'empresa Comercial Gassó Aquest matí s'ha produït un accident laboral mortal a les instal·lacions de l'empresa Comercial Gassó, situada al carrer del Ferro del polígon Riuclar, a Tarragona. La víctima és un electricista de 34 anys, veí de Reus, que es trobava treballant sol en el moment dels fets. Cronologia i activació del Pla d'Emergències 09:08 h: S'activa la fase d'emergència del Pla SECAT (Pla d'Emergències Exteriors de la Química de Catalunya) davant la primera alerta d'una possible explosió. 09:45 h: Es desactiva el pla en confirmar-se que no hi havia risc per a la població ni una explosió generalitzada. Investigació: Tot i que inicialment s'ha informat d'una explosió d'una bombona d'oxigen, les darreres dades apunten que la mort s'ha produït per l'impacte d'una mànega que ha sortit disparada en trencar-se una peça mecànica per la pressió. Reacció i gestió de l'incident "Els treballadors de l'empresa estan realment consternats; és un fet totalment aïllat ja que manipulen aquesta maquinària habitualment." Al lloc dels fets s'hi han desplaçat quatre dotacions de Bombers de la Generalitat i sis unitats dels Mossos d'Esquadra, qui ja han obert una investigació per determinar les causes exactes del sinistre. La programació de Tarragona Ràdio s'ha vist alterada per fer el seguiment en directe des de la unitat mòbil. Altres informacions de la jornada Estat de les platges: Totes les platges de Tarragona disposen de bandera verda amb condicions de mar molt tranquil·la. Cultura i festes: Es manté l'agenda per a les festes de Sant Magí, incloent-hi el concurs de Castells de Sorra i la presentació de la Cindrieta, la nova beguda de les festes.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
14'
Noves videoaudioguies per descobrir la Tarragona romana
Descobrint el patrimoni de Tarragona al teu aire En aquesta connexió exterior, en Josep Ardila entrevista Carles Sanz, gerent del Patronat Municipal de Turisme de Tarragona, per presentar una iniciativa pionera: les videoaudioguies. Aquest dispositiu, basat en un suport tecnològic MP4, permet als visitants recórrer la ciutat amb total llibertat, sense dependre d'horaris fixos ni de guies presencials. Característiques i contingut de l'aparell Multilingüisme: El dispositiu ofereix continguts en sis idiomes: català, castellà, anglès, francès, alemany i italià. Riquesa visual i sonora: A diferència de les audioguies convencionals, aquesta inclou imatges, fotografies i plànols interactius que guien l'usuari pels carrers. Contingut extens: Disposa de més de dues hores i mitja de locució detallada sobre els 24 punts principals de la Tàrraco romana. Flexibilitat: L'usuari pot triar diferents itineraris segons el seu punt de partida (Rambla Nova o carrer Major). Preus i accessibilitat per al públic L'eina està pensada tant per a turistes com per a la gent de la ciutat que vulgui aprofundir en el seu propi patrimoni. Les opcions per gaudir-ne són: Lloguer per 24 hores: Té un cost de 10 euros, amb una fiança de 60 euros. Compra definitiva: L'aparell es pot adquirir per 70 euros, funcionant posteriorment com un MP4 convencional on es poden carregar jocs i música. "És el descobrir Tarragona al teu aire, sense anar coartat ni pel temps ni per aquella explicació d'un guia que no podem apagar." Futur del projecte Actualment la guia se centra en la ruta romana, però s'ha anunciat que de cara a l'octubre o novembre s'ampliarà l'oferta amb un nou contingut que recollirà el patrimoni medieval i modernista de la ciutat de Tarragona.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
18'
Sant Magí: Tradició i novetats a la Festa Major de Tarragona
Presentació de la Festa Major de Sant Magí Sandra Coloma, regidora de Festes de l'Ajuntament de Tarragona, detalla el programa de la coneguda com "festa major petita" de la ciutat. Aquest any, Sant Magí presenta una programació que busca l'equilibri entre la tradició i les noves propostes ciutadanes, amb una durada lleugerament superior i una clara voluntat de descentralització. Novetats destacades i concerts Primer Concurs Internacional de Cantautors: Fruit de la iniciativa ciutadana, aquesta proposta amplia la durada de les celebracions i diversifica l'oferta musical. Concert inaugural amb La Excepción: L'ajuntament aposta pel hip-hop i el rap per atreure un públic jove i divers. Deu anys de l'Associació de Músics: Per celebrar la seva dècada, es faran 10 hores de música al Parc del Francolí, nou espai de festa. La Cendrieta: Una nova proposta gastronòmica inspirada en la síndria, fruita típica de la festa, de la mà de l'associació de la Chartreuse. Actes Tradicionals i Identitat L'arribada de l'aigua: Es manté l'esforç dels portants que venen de la Brufaganya, un acte central que defineix la identitat de Sant Magí. Les Contalles i la Plaça de la Pagesia: Es consoliden emplaçaments històrics per explicar la vida del sant. La Casa de la Festa: Un espai consolidat que permet als ciutadans i turistes conèixer el bestiari i el Seguici Popular durant tot l'estiu. "La festa ha de ser el moment per riure i oblidar els maldecaps que tenim durant l'any." Logística i Transport S'ha posat un èmfasi especial en la mobilitat nocturna, amb horaris d'autobusos que connecten els barris amb el centre i amb els nous espais com el Parc del Francolí per garantir que la festa arribi a tothom.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
5'
Protesta pagesa a Tarragona i festes de Sant Magí
Crònica de la mobilització agrícola i l'actualitat tarragonina L'inici de la jornada informativa a Tarragona Ràdio ha estat marcat per la protesta del sector primari que col·lapsa el centre de la ciutat. Després d'un retard d'una hora a causa de les obres a la N-240, una columna d'uns 150 vehicles, incloent-hi nombrosos tractors, ha iniciat una marxa lenta des de la plaça Imperial Tàrraco cap a la Rambla Nova. Incidents i afectacions a la mobilitat La concentració ha deixat imatges impactants davant la subdelegació del govern: * Descàrrega d'un remolc d'avellanes i llançament de fruites (préssecs, raïm i síndries) contra l'edifici oficial. * Col·lapse circulatori sever en artèries principals com l'avinguda Roma, l'avinguda Andorra i Marquès de Montoliu. * Presència d'efectius dels Mossos d'Esquadra i de la Guàrdia Urbana per gestionar el trànsit. Cultura i turisme a l'horitzó Més enllà de la protesta, el programa avança la pròxima agenda de la ciutat: 1. Festes de Sant Magí: Falten només 48 hores per l'inici del programa festiu, que es comentarà amb la regidora de Festes, Sandra Coloma. 2. Noves audioguies: Presentació del servei del Patronat Municipal de Turisme amb el gerent Carles Sanz. 3. Recomanacions territorials: Visites a les coves de l'Espluga de Francolí i festes a Falset. "Un tractor amb un remolc carregat d'avellanes ha descarregat tota la fruita davant de les portes de la subdelegació del govern entre aplaudiments dels pagesos."
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
9'
Protesta i marxa de la pagesia a Tarragona
Crònica de la mobilització agrícola L'actualitat informativa es desplaça a la Plaça Imperial Tàrraco de Tarragona, on una massiva concentració d'Unió de Pagesos ha bloquejat el centre de la ciutat. La mobilització, que aplega agricultors de Tarragona, les Terres de l'Ebre i el Priorat, denuncia una situació sectorial límit. Dades clau de la concentració Participació: Aproximadament 150 tractors (incloent-hi una columna de 90 provinents de Valls) i un centenar de vehicles particulars. Objectiu: Realitzar una marxa lenta fins a la subdelegació del govern de l'Estat i la delegació de la Generalitat per lliurar les seves reivindicacions. Lema de la protesta: "El govern no es mou, la pagesia no s'atura". Principals reivindicacions Els testimonis recollits durant el directe subratllen la precarietat econòmica del sector: 1. Preus ruïnosos: Es denuncien preus de venda (com els 15 cèntims pel préssec) que no cobreixen ni els costos de producció (fertilitzants, gasoil, etc.). 2. Manca de relleu i futur: Els pagesos del Priorat expressen la seva decepció davant la manca de suport polític malgrat haver invertit en la modernització dels regadius. 3. Competència deslleial: Exigeixen que les importacions compleixin les mateixes normatives que els productes locals. "Volem preus justos per als pagesos i per als consumidors. No pararem fins que l'administració busqui solucions reals a la crisi del sector." Accions polítiques Joan Caball, coordinador general d'Unió de Pagesos, ha destacat que ja compten amb el suport de 125 ajuntaments que han aprovat mocions per instar el Parlament a debatre la problemàtica agrària de manera urgent.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
7'
Protesta i tracturada de pagesos a Tarragona
La Revolta del Camp arriba a Tarragona Una important mobilització pagesa ha tingut lloc al centre de Tarragona, amb l'arribada de columnes de tractors procedents de Valls i Reus. La protesta s'ha concentrat davant de la subdelegació del govern, on centenars de pagesos han denunciat la precarietat del sector i la manca de polítiques agràries efectives. Principals Reivindicacions En Josep Maria Coll, representant de l'Unió de Pagesos, ha destacat diversos punts crítics: Crisi de preus: Els costos de producció no es cobreixen i els preus en origen són massa baixos. Competència deslleial: Es denuncia l'entrada de productes de l'estranger, especialment l'avellana turca, que no compleixen les mateixes condicions de producció que les locals. Oligopoli de la distribució: Les grans superfícies controlen els preus finals, de manera que el benefici no arriba al pagès ni l'estalvi al consumidor. Relleu generacional: El sector pateix un envelliment progressiu i la falta de jovent que vulgui dedicar-se al camp. Impacte i Desenvolupament La jornada s'ha caracteritzat per una tracturada que ha col·lapsat punts neuràlgics com la plaça Imperial Tàrraco i l'Avinguda Roma. Els manifestants han realitzat una marxa lenta cap a la delegació del govern per llegir un manifest unitari. "Avui tots els sectors de producció tenen la mateixa crisi... és una verdadera vergonya, les cooperatives de vi estan com estan i aquí ningú fa res." S'ha previst que aquesta sigui només la primera d'una sèrie de mobilitzacions que continuaran durant els propers mesos, incloent-hi protestes a Barcelona.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
22'
Preservació i biodiversitat al bosc de la Marquesa
La tasca de Depana al bosc de la Marquesa Des de l'any 1998, l'organització ecologista Depana treballa intensament en la conservació del bosc de la Marquesa i la punta de la Mora, a Tarragona. Aquest projecte va néixer gràcies a una subvenció LIFE, que va permetre iniciar estudis científics per justificar l'alt valor ecològic de l'espai. Actualment, es realitza un seguiment continu de la biodiversitat per garantir-ne la supervivència davant la pressió humana. Valors naturals i espècies úniques L'espai destaca per ser l'última franja del litoral tarragoní lliure de construccions massives, albergant hàbitats de gran interès: Flora endèmica: Presència del Limonium, una espècie que creix sobre roca i és típica de les comarques de Tarragona. Comunitats vegetals: Destaca el Sabinà litoral, una combinació única al país de sabines amb llentiscle i pi blanc. Indicadors biològics: Es realitzen estudis de papallones diurnes i algues marines per avaluar el canvi climàtic i la qualitat de l'aigua. Gestió de l'impacte humà i reptes Un dels principals reptes és l'equilibri entre el gaudi públic i la protecció de l'entorn. S'ha detectat que la capacitat de càrrega de les cales (com Cala Fonda) se supera sovint els caps de setmana, quan s'arriba a més de 250 persones simultàniament. "Hem de permetre la convivència entre la conservació i el poder gaudir de les persones d'aquest espai." Recentment, s'ha augmentat la vigilància policial per eradicar pràctiques perilloses com les acampades il·legals i les fogueres, reduint dràsticament el risc d'incendi en un bosc de pi blanc amb un sotabosc molt dens i vulnerable.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
20'
Candidatura de la Lleva del Biberó al Premi Concòrdia
La Lleva del Biberó i el Premi Príncep d'Astúries de la Concòrdia El Consell Comarcal de la Terra Alta ha presentat formalment la candidatura de l'Agrupació de Supervivents de la Lleva del Biberó al Premi de la Concòrdia de la Fundació Príncep d'Astúries. Aquesta iniciativa busca reconèixer gairebé 30 anys de tasca constant a favor de la pau, la germandat i el record de la barbàrie de la guerra. Una missió de pau i reconciliació Pere Godall, president de l'entitat a Catalunya, i Antonio Calvo, coordinador de la promoció de la candidatura, expliquen que l'objectiu principal de l'associació ha estat sempre transformar el record d'un episodi traumàtic en un missatge positiu per a la joventut. Origen de la Lleva: Joves de només 17 anys que el 1938 van ser enviats al front, participant en episodis com la Batalla de l'Ebre sense pràcticament entrenament. Valors de l'entitat: Malgrat haver patit la pèrdua de la seva joventut i familiars, han prioritzat el missatge de concòrdia per sobre de la revenja. Actes simbòlics: Creació del monument a la pau a la cota 705 de la Serra de Pàndols. "Ens van robar la joventut per posar-nos una arma a les mans... hem de mirar de fer pau i de parlar abans d'agafar una arma, perquè quan s'agafa un arma, tot és destrucció." Suports i participació La candidatura està rebent adhesions d'institucions d'arreu del món, com l'Ateneo Español de Mèxic o el Centro Español de Buenos Aires, a més d'ajuntaments catalans i personalitats com Joan Antoni Samaranch. Qualsevol ciutadà o entitat pot donar suport enviant una carta o un fax a la Fundació. L'entitat segueix activa i compromesa a mantenir les seves trobades anuals fins que quedin almenys deu membres vius, assegurant que el missatge de "mai més una guerra" perduri en les generacions futures.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
5'
Hospital Joan XXIII coordina el Registre Europeu de la Grip
Coordinació Internacional des de Tarragona L'Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona ha estat seleccionat per la Societat Europea de Medicina de Cures Intensives (ESICM) per liderar el Registre Europeu de Casos Greus de Grip. El doctor Jordi Rello, cap de Servei de Medicina Interna i expert en malalties infeccioses respiratòries, és l'encarregat de dirigir aquesta iniciativa internacional. Objectius del Registre L'eina té una finalitat tant de monitoratge com d'estratègia clínica davant l'augment de casos de la grip nova: Monitoratge en temps real: Fer un seguiment del nombre de casos i del perfil dels pacients afectats. Millora de l'assistència: Avaluar els tractaments aplicats i les diferències entre països per oferir una millor resposta assistencial en futures onades de la pandèmia. Cobertura global: Tot i ser un projecte europeu, s'estan compartint dades amb governs d'Àsia, Austràlia, Nova Zelanda i Amèrica Llatina per crear una xarxa de dades òptima. Preparació per a la Tardor El doctor Rello destaca que la primera gran onada podria arribar abans que la vacuna estigui disponible comercialment. En aquest context, subratlla la importància del control de les complicacions i de la responsabilitat ciutadana a través de mesures preventives bàsiques: Rentat de mans constant. Tossir o estornudar a la part interna del colze. Ús de mascaretes en cas de presentar símptomes per protegir la resta de la població. "La primera onada vindrà sense vacuna; el control de les complicacions i les mesures higièniques són molt més importants." Impacte per a l'Hospital Joan XXIII Aquest nomenament suposa un reconeixement al prestigi internacional de l'equip de recerca de Tarragona. Per gestionar l'increment de feina, es compta amb el suport d'equips del Ciber i empreses informàtiques especialitzades, amb la previsió d'ampliar recursos quan arribi el descens de les temperatures i l'increment habitual dels casos respiratoris.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
14'
Noves obres i urbanització del Moll de Costa a Tarragona
Transformació del Moll de Costa: Un nou espai per a la ciutadania L'entrevista realitzada a Gabriel Mas, cap de relacions externes del Port de Tarragona, detalla les obres de remodelació del Moll de Costa, que encaren la seva fase final. L'objectiu principal és convertir aquesta zona en una via urbana de convivència que elimini les barreres entre el port i la ciutat. Característiques de la nova urbanització La reforma destaca per prioritzar el vianant i la mobilitat sostenible mitjançant: * Reducció del trànsit rodat: S'ha eliminat un carril de circulació per cada sentit, transformant l'antiga "autovia" en un carrer integrat a la trama urbana. * Accessibilitat total: El paviment serà d'un sol nivell, sense voreres ni desnivells, facilitant el pas de bicicletes i cotxets infantils. * Zones verdes i d'ombra: S'han combinat palmeres amb arbres de fulla caduca per garantir espais amb ombra a l'estiu i assolellats a l'hivern. * Nou carril bici: Una part fonamental de la banda esquerra del vial per fomentar l'esport i el passeig. Equipaments i futur del Port Gabriel Mas també ha avançat novetats sobre la gestió integral de l'espai: * Millora dels Tinglados: S'ha tret a licitació el canvi de les cobertes de tots els edificis per instal·lar materials amb millor aïllament tèrmic i acústic, a més de futures plaques fotovoltaiques. * Activitat cultural i educativa: El Museu del Port rep més de 14.000 escolars anuals, i les noves zones urbanitzades facilitaran l'accés d'autocars i visitants a les exposicions contemporànies. * Integració històrica: Es pretén recuperar l'essència del port romà, on la infraestructura era una porta oberta al coneixement i l'intercanvi, fugint del model defensiu medieval. "Volem que la gent s'hi passegi, que això es converteixi en una via urbana i que, sobretot, actuï de reclam per a la ciutadania."
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
17'
Rubén Fernández i la Suite de l'Artista Crucificat
L'Art del Cos com a Expressió Històrica L'artista tarragoní Rubén Fernández presenta la seva darrera obra, una peça de body art emmarcada dins del projecte d'autorretrat titulat La suite de l'artista crucificat. Aquesta obra, que s'exposa actualment a l'espai Rosselló-Tarracó, utilitza la fotografia per recrear una imatge de la crucifixió des d'una perspectiva molt personal i humanitzada. Conceptes Clau de la Creació Influències clàssiques: L'obra beu directament de la sobrietat i frontalitat del Crist de Velázquez, buscant una representació humana i viva abans del traspàs a la divinitat. El Crist Revolucionari: Més enllà de la iconografia religiosa catòlica, Fernández s'identifica amb la figura històrica de Jesús com un revolucionari i un mestre de la comunicació. Producció artesanal: La fotografia no és un muntatge digital; l'artista es va crucificar físicament sobre una creu construïda amb fustes velles a prop del Morell, aprofitant la llum natural en un entorn industrial. El Repte de l'Artista Jove "No hi ha muntatge de cap tipus. Jo estava allà sobre... per fer aquesta foto van ser dos segons amb molt de sacrifici." L'entrevista també destaca la dificultat dels artistes emergents per trobar espais d'exposició a Tarragona, posant en valor el suport de figures com Josep Maria Rosselló, qui exerceix de padrí cedint el seu espai per mostrar treballs que uneixen tradició i modernitat.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
20'
Mia Sunyer i Jonathan Monclús: De la Baja Aragón al somni del Dakar
Entrevista als motoristes tarragonins Mia Sunyer i Jonathan Monclús Els pilots tarragonins visiten Tarragona Ràdio per compartir la seva recent experiència a la Baja Aragón, on van aconseguir una meritòria classificació entre els 20 primers. Aquesta prova ha servit com a punt d'inflexió per plantejar-se un repte encara més gran: la participació en el Dakar 2011. La duresa de la Baja Aragón Els motoristes descriuen la prova com un escenari de màxima exigència física i mental: * Condicions extremes: Temperatures altíssimes al juliol, molta pols i un terreny degradat pel pas de camions i cotxes. * Velocitat: Es tracta d'un raid molt ràpid amb puntes de fins a 170 km/h i mitjanes de 100 km/h, fet que obliga a una concentració absoluta per evitar caigudes fatals. * Preparació: Tot i ser aficionats, han competit contra els millors pilots internacionals del món. El camí cap al Dakar 2011 Amb la vista posada en el gener de 2011, els pilots detallen els obstacles per arribar a la prova reina: * Pressupost elevat: Calculen que el cost bàsic per a un aficionat oscil·la entre els 36.000 i 40.000 euros per persona. * Cerca de patrocinadors: En un context de crisi, busquen suport d'esponsors i institucions, aprofitant el gran impacte mediàtic de la cursa. * Logística: Compten amb el suport d'un mecànic experimentat que ja ha participat en diversos Dakars, figura clau que ells defineixen com el seu mentor. La relació amb la màquina "Arriba un moment que et trobes en un silenci abismal, sol amb la teva moto, i saps que ella no et fallarà." Els pilots expliquen el vincle emocional que es crea amb el vehicle durant les llargues hores al desert, compartint anècdotes de la seva experiència a la Panàfrica on les motos van arribar a ser l'única ombra disponible a 50 graus de temperatura.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
10'
L'estatge del Nàstic a Rialp: ràfting i amistosos
Crònica de la pretemporada del Nàstic a Rialp L'actualitat del Nàstic de Tarragona durant el seu estatge a Rialp ha quedat marcada per una combinació de preparació física intensa i activitats de cohesió de grup. El periodista Quim Pons ens apropa els detalls d'aquesta darrera etapa de concentració. Aventura al ràfting pel Noguera Pallaresa Un dels moments més destacats ha estat el descens de 14 quilòmetres fent ràfting. Tot i ser una activitat lúdica, ha tingut un impacte físic notable en la plantilla: Impacte físic: Els jugadors i el cos tècnic han patit un fort cansament a les cames i genolls a causa de l'esforç i la postura a la barca. L'anècdota: Ángel Lozano va patir una caiguda espectacular al riu, quedant-se uns metres enrere, tot i que sense conseqüències greus. Protagonisme mediàtic: S'ha comentat la fotografia de Quim Pons a la barca de la directiva, un fet que el periodista atribueix a la casualitat de l'assignació de places. Preparació esportiva i partits amistosos L'equip entra en la recta final de la concentració amb una agenda atapeïda: Doble enfrontament: Aquesta tarda es disputen dos partits de 80 minuts davant del Rialp i la Pobla de Segur. El partit previst contra l'Esterri d'Àneu s'ha suspès perquè l'equip local es troba en plena festa major. Retorn a casa: Diumenge el Nàstic marxarà de Rialp i jugarà un amistós contra el Lleida a la Terra Ferma abans de tornar definitivament a Tarragona. Mercat de fitxatges i noves incorporacions L'activitat als despatxos no s'atura per completar la plantilla que dirigeix César Ferrando: "S'espera que Líbero Parri arribi a l'estatge cap a les 14:30h després de passar la revisió mèdica a Tarragona." A més, el club resta a l'espera de la decisió final de Fernando Morán, qui ha de decidir si s'incorpora al projecte grana o continua a l'Hèrcules.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
32'
Donació de mèdula òssia: El cas del Joel
La lluita pel Joel i la donació de mèdula L'episodi se centra en la història del Joel, un nen de 6 anys de Cambrils diagnosticat amb aplàsia medul·lar, una malaltia minoritària que provoca la desaparició de les cèl·lules mare. El seu pare, Roman Rodríguez, al costat de diversos experts, expliquen la necessitat urgent de trobar un donant compatible per a un trasplantament. Conceptes clau sobre la donació • L'aplàsia medul·lar: És una patologia on la mèdula òssia deixa de produir cèl·lules sanguínies (glòbuls vermells, blancs i plaquetes). • La compatibilitat: Només el 25% dels pacients troben un donant compatible dins de la família (germans). En el cas del Joel, el seu germà no és compatible. • Mètodes d'extracció: Existeixen dues vies principals: la punció a la pelvis (sota anestèsia) o la mobilització de cèl·lules a la sang perifèrica mitjançant fàrmacs. Mites i realitat del procediment "Vaig entrar caminant i vaig sortir caminant en dues hores i mitja. No és gens dolorós i no m'han tret res que no es reprodueixi de nou." Aquesta cita de Gustavo Pérez, un donant real, desmunta el mite que la donació de mèdula és perillosa o pot provocar paràlisi. Els doctors Enric Contreras i Enric Carreras insisteixen que és un procés segur i anònim que salva vides. El paper de les institucions i la solidaritat • Banc de Sang i Teixits: Recorden la importància de la donació de sang convencional per mantenir els pacients fins al trasplantament. • Fundació Josep Carreras: Gestionen el registre de donants (REDMO) i coordinen les cerques internacionals. • Sang del cordó umbilical: Espanya és un referent mundial en aquest tipus de donació, que és una alternativa viable quan no es troba un donant adult. Crida a l'acció Gràcies a la campanya viral del pare del Joel a internet, les donacions a Tarragona han passat de ser excepcionals a registrar-se un centenar en una sola setmana. S'insta la població d'entre 18 i 55 anys a registrar-se de manera conscient i compromesa, ja que el trasplantament pot curar el Joel en un 100% de probabilitats.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
17'
Tarragona sense barreres: accessibilitat urbana
Accessibilitat i barreres arquitectòniques a Tarragona El col·lectiu Tarragona sense barreres explica les grans dificultats que troben les persones amb mobilitat reduïda per moure's per la ciutat. Durant l'entrevista, els participants denuncien que fins i tot accedir als estudis de ràdio ha estat impossible per les mides de l'ascensor, un reflex del que passa diàriament al carrer. Principals punts de conflicte El grup ha elaborat un mapa de punts negres i un document per a l'Ajuntament on destaquen zones crítiques com: * La Part Alta i el carrer Cos del Bou. * El carrer Apodaca i els accessos a la estació. * L'entorn del Palau de Fires. * Els desnivells no adaptats a la Rambla Nova. Col·laboració amb l'Ajuntament S'ha establert un compromís per revisar els projectes urbanístics des de l'inici. El col·lectiu subratlla la importància de l'assessorament directe: "Volem una representació legitimada per assessorar els tècnics; moltes vegades es fan rampes que, per desnivell o execució, continuen sent impracticables." Sensibilització social L'entrevista també posa el focus en la corresponsabilitat dels ciutadans. Accions quotidianes com aparcar sobre una rampa o davant d'una parada d'autobús impossibiliten el transport públic per a usuaris de cadira de rodes. Recorden que l'accessibilitat no només beneficia les persones amb discapacitat, sinó també a la gent gran i a tota la població en algun moment de la seva vida.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
5'
2009-08-07 SABATE PI
L'arribada d'un jove naturalista a l'Àfrica L'entrevista comença amb el reconeixement de la trajectòria de Jordi Sabater Pi, arran d'un homenatge i una exposició a Calella. El científic recorda els seus inicis quan, amb només 17 anys i en plena postguerra, va viatjar a Fernando Pó (actual Bioko) per treballar en plantacions de cacau i cafè. En aquella època, el continent era un destí poc comú i la seva immersió va ser total, treballant colze a colze amb la població autòctona. Formació i eines de camp Sabater Pi destaca que el seu interès pel món exòtic va néixer durant la seva educació a les escoles franceses. Subratlla una habilitat que considera fonamental per a qualsevol naturalista: el dibuix. "El dibuixar és una cosa molt útil pels científics. Un científic o especialment naturalista és molt important que sàpiga dibuixar." La recerca amb primats i ocells El seu salt a la primatologia no va ser directe, sinó a través del Museu de Ciències Naturals de Nova York. Mentre estudiava uns ocells anomenats indicadors de la mel, la institució el va encoratjar a iniciar l'estudi dels goril·les, una espècie que en aquell moment no havia estat pràcticament investigada, a excepció dels treballs sobre el goril·la de muntanya. L'alerta sobre l'extinció i la manca d'humilitat L'entrevistat es mostra molt pessimista respecte al futur dels primats a causa de: L'impacte devastador de l'epidèmia d'èbola. La manca de mesures polítiques dràstiques. L'antropocentrisme de l'ésser humà, que es creu "sobirà de la Terra". Finalment, fa una crida a la humilitat del gènere humà, tot recordant que som només una peça més en el complex conjunt de la vida i que el nostre coneixement del cosmos encara és molt limitat.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
21'
Experiències i impacte del programa Erasmus a la URV
L'impacte del programa Erasmus a la universitat El programa Erasmus es defineix com una de les eines més potents per a la construcció de l'Europa comunitària. Segons Montse Duc, vicerectora de Relacions Internacionals de la URV, aquesta experiència va molt més enllà de l'àmbit acadèmic, fomentant la maduresa, l'emancipació i la creació de lligams emocionals i culturals duradors. Aspectes clau de la mobilitat internacional Inserció professional: L'experiència internacional és altament valorada en les entrevistes de feina, ja que demostra autonomia i capacitat d'adaptació. Accessibilitat: El programa no es basa exclusivament en l'expedient acadèmic; l'objectiu és que tothom qui tingui ganes de moure's pugui fer-ho mitjançant ajuts de la universitat, la Generalitat i l'Estat. Diversitat de destinacions: De Berlín a Eslovènia o Càrdif, els estudiants adapten la seva estada segons les seves necessitats, ja sigui per cursar assignatures, aprendre idiomes o realitzar el projecte final de carrera. El repte de la llengua i l'aprenentatge Els estudiants destaquen la importància de l'idioma com a barrera i, alhora, com a aprenentatge: Alemany: La Júlia descriu la dificultat inicial de seguir classes tècniques a Berlín sense un domini total de la llengua. Anglès: Es constata que en països com Eslovènia el nivell d'anglès és elevat a causa de la manca de doblatge en els mitjans audiovisuals. "L'Erasmus és el que més ha fet per la construcció de l'Europa comunitària... ha servit perquè quasi dos milions de joves hagin anat del seu país a un altre." Futur i continuïtat acadèmica L'episodi conclou amb les perspectives de futur dels joves (Jesús, Júlia i David), que veuen l'Erasmus com un diferencial necessari en un entorn on el títol univestitari és només el punt de partida. La majoria opten per seguir formant-se amb màsters i pràctiques professionals, mantenint viva la xarxa d'amistats internacionals creada durant l'estada.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
13'
Ambient i activitats a la platja de l'Arrabassada
Crònica d'un matí d'agost a la platja de l'Arrabassada El reportatge ens trasllada a la platja de l'Arrabassada, a Tarragona, per copsar l'ambient d'un dijous calorós d'agost de 2009. Amb temperatures que freguen els 30 graus, els usuaris aprofiten les primeres hores del dia per gaudir de la sorra i el mar abans que el sol sigui massa intens. Els serveis i l'hostaleria S'entrevista la Roser, responsable d'un xiringuito de la platja, qui comenta que el negoci depèn més de la meteorologia que de la crisi econòmica: "A la platja el que afecta és el temps. Si fa bon temps, la gent ve a la platja i tothom té dos euros per prendre's una canyeta." Es nota una tendència dels banyistes a portar l'entrepà de casa, tot i que els caps de setmana els establiments continuen treballant al màxim rendiment. Esport i lleure a la sorra L'oferta lúdica de la platja es completa amb les activitats del Patronat Municipal d'Esports. El Sebastián, coordinador d'aquestes instal·lacions, explica que: * Les activitats més sol·licitades són el vòlei, seguit del futbol i el tennis platja. * L'horari de màxima afluència és a la tarda, de 17:00 a 21:00 hores. * Els usuaris principals són joves d'entre 17 i 25 anys. Perfil dels banyistes La platja rep tant ciutadans de Tarragona com turistes d'altres punts de l'Estat (Oviedo, Tenerife, Saragossa o Bilbao). Els usuaris destaquen: 1. La comoditat i el bon condicionament de la platja per a les famílies amb nens. 2. La facilitat d'accés amb transport públic (autobús). 3. L'hàbit de marxar al migdia per evitar el perill de les radiacions solars a la pell.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
16'
El duet de piano a quatre mans de les germanes Esther i Eulàlia
Música, complicitat i recerca artística L'entrevista a l'Eulàlia, integrant del prestigiós duet de piano amb la seva germana Esther, ens submergeix en el fascinant món de la interpretació a quatre mans. Amb una trajectòria professional de més de 15 anys, les germanes barcelonines destaquen per una compenetració gairebé hipnòtica que va més enllà de la simple execució tècnica. Repertori i tradició romàntica El concert que ofereixen a les Muralles de Tarragona presenta un repertori variat centrat en les danses de l'època romàntica: Interpretació de les Danses Hongareses de Johannes Brahms, concebudes originalment per a quatre mans. Peces d'Aaron Copland (arranjaments de la pel·lícula Rodeo) i obres de compositors catalans. Selecció d'obres curtes i contrastades per adaptar-se a l'entorn de l'estiu a l'aire lliure. El paper de les dones i la recerca musical Un dels pilars de la seva carrera és la reivindicació de les dones compositores, sovint oblidades a l'ombra dels seus marits o familiars masculins. Segons l'Eulàlia: "Hi ha moltíssim material si vas buscant... la música no té gènere i no pots reconèixer si una composició l'ha fet una dona o un home només escoltant-la." A més, mantenen un fort compromís amb els compositors catalans contemporanis, col·laborant-hi directament per crear noves obres per a aquesta formació instrumental. Dinamisme a l'escenari L'espectacle visual és tan important com l'auditiu. El fet de compartir un sol teclat implica: Intercanvi de posicions: es van alternant entre les zones greus i agudes del piano per donar varietat visual. Coreografia espontània: el creuament de braços i la coordinació de respiracions són essencials per a la interpretació conjunta. Projectes futurs: esmenten la propera publicació de la integral de l'obra de Josep Maria Mestre Quadreny.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
7'
L'estatge del Nàstic a Rialp: Ràfting i Rubén Navarro
Actualitat de la Pretemporada del Nàstic a Rialp L'enviat especial de Tarragona Ràdio, Quim Pons, informa des de l'estada de pretemporada al Pallars Sobirà. L'equip combina la preparació física intensa amb activitats de teambuilding. Activitats i Mercat de Fitxatges Aventura al riu: La plantilla participa en una sessió de ràfting per la Noguera Pallaresa, una activitat que genera cert respecte entre els periodistes i jugadors, però que serveix per unir el vestidor. Resultats esportius: S'informa de l'empat (2-2) en l'amistós contra el Balaguer jugat recentment. Noves incorporacions: S'espera la concreció de l'arribada de Morán i es confirma la integració de figures clau com l'Ebre al Parri. Entrevista a Rubén Navarro El veterà davanter Rubén Navarro, una de les incorporacions estrella per a la temporada 2009-2010, comparteix les seves impressions: Objectius: Malgrat parlar de prudència i permanència, admet que l'equip té qualitat per lluitar per l'ascens i quedar entre els 7 primers. Mètode de treball: Destaca el treball específic i explosiu que realitza per part del cos tècnic per adaptar-se millor a la seva posició de davanter. Competència: Valora positivament la rivalitat sana amb altres puntes com José Mari o Roberto. "He vingut aquí per fer gols i intentar donar una alegria a aquesta afició que s'ho mereix."
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
18'
Tarragona sense barreres: accessibilitat i punts negres
Accessibilitat a Tarragona i el paper de la societat civil Representants del grup Tarragona sense barreres, entre ells en Carles Malanyà, en Jordi Planes i la Rosa, analitzen els reptes de la mobilitat urbana per a persones amb discapacitat. La ciutat presenta nombroses barreres arquitectòniques causades tant per la seva orografia natural com per una planificació urbana deficient. Punts crítics a la ciutat S'han identificat diversos "punts negres" que dificulten la vida quotidiana: * Transport interurbà: Mentre que els autobusos municipals estan ben adaptats, el transport entre poblacions com Reus o Salou encara és molt deficient. * Vies públiques: Zones com la Part Alta, la Rambla Nova, el Carrer Apodaca i l'accés al Palau de Fires presenten voreres no rebaixades o paviments intransitables. * Edificis oficials i privats: Moltes seus d'administracions (Hisenda, Correus, Justícia) obliguen a entrar per les portes del darrere o disposen d'elevadors que no sempre funcionen. Drets i normativa legal La Rosa explica que, actualment, les comunitats de veïns estan obligades per llei a fer accessibles els accessos als habitatges si un resident ho sol·licita. No obstant això, es denuncia que moltes obres noves es fan sense l'assessorament directe dels usuaris, resultant en rampes amb pendents excessius o graons residuals de pocs centímetres que continuen sent infranquejables. Corresponsabilitat i sensibilització Es fa una crida a la ciutadania per evitar actituds incíviques que generen barreres addicionals: "Aparcar a la parada de l'autobús o sobre una rampa 'només tres minuts' pot impedir que una persona en cadira de rodes arribi a la seva cita." L'entitat col·labora amb l'Ajuntament de Tarragona per assessorar tècnicament i conscienciar els arquitectes que dissenyen la ciutat del futur.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
21'
Experiències Erasmus: L'impacte personal i acadèmic
L'Experiència Erasmus a Debat En aquest episodi, diversos estudiants de la Universitat Rovira i Virgili (URV) comparteixen el seu testimoni després d'haver realitzat estades Erasmus a destinacions com Alemanya, Eslovènia i Gal·les. L'espai analitza des de la gestió pràctica de les beques fins a l'impacte emocional d'aquesta vivència. Punts Clau de la Mobilitat Flexibilitat i adaptació: Els períodes d'estudi s'ajusten sovint a les necessitats de l'alumne, permetent fer projectes de final de carrera, màsters o cursos d'idiomes. Inserció professional: Montserrat Duc, vicerectora de la URV, destaca que aquestes estades són un factor diferencial en qualsevol entrevista de feina. Autonomia personal: La vivència obliga els joves a emancipar-se, gestionar el seu propi habitatge i moure's en entorns desconeguts. La Visió de la Vicerectora Montserrat Duc subratlla la importància del programa per a la cohesió europea: "Diuen que l'Erasmus és el que més ha fet per la construcció de l'Europa comunitària, creant lligams personals i una cultura de mobilitat essencial." Segons Duc, actualment no hi ha obstacles econòmics insuperables, ja que les ajudes de la Generalitat, l'Estat i la mateixa universitat, sumades a l'abaratiment dels transports, fan el programa accessible a gairebé tothom. Reptes i Aprenentatges L'idioma: Mentre que a Càrdif l'anglès és la norma, en llocs com Eslovènia s'utilitza com a lingua franca académica. El cas més extrem és el de la Júlia a Berlín, qui va haver d'aprendre alemany per seguir classes tècniques de tractament d'aigües. La xarxa social: Els estudiants coincideixen que, més enllà dels títols, el més valuós són les amistats internacionals que perduren en el temps.