Tots els episodis · 2009

3423 episodis disponibles

episodis

2593-2616 de 3423

Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
9'
Ciberàgora 2009: Videovigilància, Privadesa i Seguretat
Equilibri entre Seguretat i Privadesa En el marc de les jornades Ciberàgora a Tarragona, l'expert Josep Domingo Ferrer, catedràtic de la Universitat Rovira i Virgili, analitza la tensió existent entre la videovigilància i el dret a la privadesa. Tot i que sovint es perceben com a conceptes oposats, Domingo sosté que la tecnologia actual permet conciliar-los, identificant només aquells que cometen infraccions sense vulnerar la llibertat dels ciutadans honestos. Riscos i Realitat Tecnològica Tecnologia obsoleta: Actualment s'instal·len sistemes invasius que vigilen tothom indiscriminadament perquè són més barats que les solucions d'última generació que respecten la privadesa. Marc legal: A l'Estat espanyol, les lleis obliguen a advertir de la presència de càmeres i en restringeixen l'ús a punts estratègics per evitar abusos, com el rastreig de moviments en zones residencials. Xarxes Socials: Es posa de manifest la falta de consciència social a plataformes com Facebook, on els usuaris exposen la seva vida privada sense considerar les conseqüències laborals o personals. "La privadesa no és no dir res a ningú, és dir allò que t'interessa dir en cada moment." Seguretat en les Transaccions a la Xarxa L'expert llança un missatge de tranquil·litat respecte al comerç electrònic, afirmant que avui dia comprar per internet és mès segur que lliurar una targeta física en un restaurant. Tot i que sistemes com Apple o Linux ofereixen capes extres de protecció, l'ús responsable de qualsevol sistema operatiu permet fer transaccions fiables.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
19'
Balanç de sis mesos del Síndic de Greuges de Tarragona
Primers sis mesos de la sindicatura a Tarragona L'entrevista amb Josep Francesc Ferrer, el primer Síndic de Greuges municipal de Tarragona, serveix per fer balanç del primer mig any de funcionament d'una figura creada per unanimitat pel ple de l'Ajuntament. Ferrer destaca tant el vessant positiu com el repte que suposa establir una institució que no existia prèviament a la ciutat. Dades i actuacions destacades Durant aquest període inicial, s'han gestionat diverses interaccions amb la ciutadania: Expedients formals: S'han obert un total de 64 expedients. Consultes: S'ha arribat al centenar de consultes, sumant les realitzades a l'oficina i les de carrer. Resolució de casos: 20 expedients rebutjats per no ser competència municipal. 20 expedients tancats, amb una proporció de 15 a favor del ciutadà i 5 en contra. 24 expedients en curs, pendents d'informes tècnics. Principals queixes de la ciutadania El síndic assenyala que les problemàtiques més recurrents a la ciutat són: 1. Sorolls nocturns: Especialment a l'estiu, causats per aires condicionats i càmeres frigorífiques. 2. Fums i extraccions: Establiments de restauració amb instal·lacions incorrectes. 3. Trànsit i multes: Queixes sobre sancions i l'actuació de la grua. Col·laboració institucional i pedagogia Ferrer subratlla la importància de la feina pedagògica per donar a conèixer la institució a les entitats i veïns. També destaca el proper conveni amb el Síndic de Greuges de Catalunya per millorar la coordinació entre administracions. "Tot el que es fa ho veig amb una valoració molt positiva... la iniciativa és total i no teníem res enrere per poder-nos fixar." Actuacions d'ofici i agraïments Finalment, es fa referència a intervencions proactives com l'expedient d'ofici per la seguretat viària a l'Avinguda Francesc Macià, que ha derivat en mesures com la reducció de velocitat a 40 km/h i nova senyalització.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
14'
Inici de la campanya de rebaixes d'estiu a Tarragona
Inici de les rebaixes a Tarragona: expectatives i realitat El dia 1 de juliol marca el tret de sortida oficial de les rebaixes d'estiu, una jornada clau per al teixit comercial de Tarragona. L'episodi analitza la situació actual del sector, marcat per la crisi econòmica i la necessitat dels botiguers de liquidar l'estoc acumulat durant una temporada de vendes fluixa. La veu del sector comercial L'Eduard Manyes, president de la Federació d'Unions de Botigues de Tarragona, ofereix una visió detallada dels reptes actuals: Estocs acumulats: A causa de la crisi, no s'ha venut el gènere durant la temporada, la qual cosa obliga a aplicar descomptes del 30% fins al 50% des del primer dia. Crítica al calendari: El sector defensa que les rebaixes haurien de començar més tard, cap al 15 de juliol, per no haver de vendre productes de plena temporada (com banyadors o roba d'estiu) a preus de saldo just quan comença el bon temps. Diferenciació del petit comerç: A diferència de les grans superfícies, el comerç local aposta per la qualitat i el servei personalitzat. Turisme i promoció comercial Un punt de tensió destacat és la manca de promoció del comerç local com a reclam turístic. Segons Manyes: "Venem platja i patrimoni, però des de l'Ajuntament de Tarragona no es promociona el comerç; molts turistes acaben anant a comprar a Barcelona." Perfil i comportament del comprador Les ràdio-enquestes realitzades a la Rambla Nova revelen un consumidor prudent: Pressupost limitat: La despesa mitjana s'estima entre els 100 i 120 euros per persona. Compravenda planificada: Molts clients apliquen l'estratègia de provar-se la roba setmanes abans per anar directes a la peça i la talla desitjada el primer dia de descompte. Pessimisme econòmic: Els testimonis coincideixen que la situació de crisi fa que només es compri allò estrictament necessari.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
12'
La Coral de la URV viatja a Nicaragua: Música i Solidaritat
Projecte de Cooperació Internacional: La Coral a Nicaragua La Coral de la Universitat Rovira i Virgili (URV) emprèn un viatge inèdit a Nicaragua, integrant per primera vegada una vessant de voluntariat i pedagogia musical en la seva activitat internacional. Aquesta expedició, formada per 32 cantaires, neix de la col·laboració entre la coral i URV Solidària, amb el suport del vicerectorat d'afers estrangers. Objectius i Activitat a Nicaragua L'estada de 10 dies inclou una agenda intensa que combina la interpretació artística amb la formació: Concerts de prestigi: Actuacions al Teatre Rubén Darío de Managua i a la Catedral de Matagalpa. Tallers i pedagogia: Realització de cursos de direcció coral i tallers en centres cívics per a músics locals. Educació en valors: El projecte reivindica el cant coral com una eina de cohesió social i creixement personal. Filosofia i Educació Musical La directora, Montserrat Rios, subratlla la capacitat transformadora de la música en països amb estructures musicals precàries: "El cant coral educa en moltes coses; hi ha un compromís que es treballa, un equilibri de veus i un respecte... l'educació en valors és molt forta." Estructura de la Coral de la URV Actualment, la coral és un grup consolidat amb un nivell d'exigència alt, format per: 1. Exalumnes de magisteri musical que han romàs al grup. 2. Personal universitari (professors, doctorands i personal de biblioteca). 3. L'Orfeó Universitari: Una alternativa creada recentment per acollir els estudiants que volen iniciar-se en el cant sense les limitacions de places del cor principal.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
11'
Colònies d'estiu del Col·legi Mare Nostrum a les Piles
Preparatius i sortida de les colònies L'alumnat del col·legi Mare Nostrum de Tarragona inicia la seva estada de 10 dies a les Piles (Conca de Barberà). El coordinador, Miquel Àngel, destaca que aquest període previ és intens a causa de la gestió de maletes, medicaments i el comiat amb els pares, però que un cop a l'autocar comença la tranquil·litat per a l'equip directiu. Activitats: Anglès, esport i convivència El programa d'aquestes colònies és una combinació equilibrada entre formació i oci: Anglès comunicatiu: Amb professors com la Niki, que prioritza la comunicació oral i el joc per sobre de la gramàtica pura per evitar l'esgotament dels alumnes. Esports i competicions: Es practiquen modalitats convencionals i d'altres de més creatives com el rugby-golf. Lleure i tradicions: Inclouen piscina, excursions, manualitats i els esperats jocs de nit. Una de les tradicions mencionades pels joves és la "novatada" de pintar la cara als més petits durant la nit. Organització i logística L'expedició està formada per 67 nens i nenes i un equip de 9 monitors, molts dels quals són professors de la mateixa escola, un fet que genera molta confiança a les famílies. "Tenim 4 o 5 cases de colònies i normalment anem rotant... les reservem amb un any d'antelació perquè van molt buscades." Perspectives de pares i alumnes Els alumnes: Es mostren molt il·lusionats pel retrobament amb els amics després del curs i valoren especialment les activitats a la piscina i el poble. Les famílies: Per a molts pares (especialment els de nens petits que hi van per primer cop), aquests dies suposen una barreja de nervis pels preparatius i una oportunitat de descans i relax mentre ells continuen treballant.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
22'
Balanç de dos anys de gestió educativa a Tarragona
Balanç del Mandat: Creació de l'Institut Municipal d'Educació El regidor d'ensenyament, Joan Saneujas, destaca com a fita principal dels primers dos anys de mandat la posada en marxa de l'Institut Municipal d'Educació (IME). Aquest organisme, ubicat a l'antic convent de les Clarisses, té com a objectiu: Agilitzar la gestió educativa i les relacions amb la Generalitat de Catalunya. Coordinar l'oferta educativa de la ciutat. Centralitzar serveis com l'escola d'adults i l'Oficina Municipal d'Escolarització (OME). Expansió de les Llars d'Infants Municipals S'ha realitzat un esforç per reduir la llista d'espera de famílies (que era de 500 el 2007). Les novetats principals inclouen: Obertura de la llar d'infants César August (Francolí) al setembre. Licitació de tres nous centres: Joan XXIII, Sant Pere i Sant Pau i La Móra. Projecte de les Clarisses: S'ha de refer des de zero per la troballa de restes arqueològiques rellevants, tot i que la Generalitat ja ha donat el vistiplau per construir-hi. "Al final del mandat és possible que hàgim creat cinc llars d'infants, superant el compromís inicial de quatre." Infraestructures i Ensenyament Secundari El regidor repassa la col·laboració amb la Generalitat per a la cessió de solars i el manteniment de centres: Escola a Joan XXIII: Serà el primer centre nou construït a la ciutat després de 12 anys. Institut Tarragona 2: S'ubicarà provisionalment a l'antiga facultat de lletres (Plaça Imperial Tàrraco) mentre es construeix l'edifici definitiu. Millores tecnològiques: S'ha implantat un sistema informàtic per agilitzar les reparacions i el manteniment de les escoles, eliminant l'ús del paper. Mobilitat i Altres Serveis Es confirma l'èxit de la targeta de transport escolar, que s'ampliarà fins a 3r d'ESO el curs vinent, amb l'objectiu d'arribar a la gratuïtat en tota l'etapa obligatòria. També es mantindrà el programa de pati obert per a instal·lacions esportives, tot i que amb ajustos d'horaris en els centres amb menys demanda.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
16'
Radiografia dels Mitjans de Comunicació a Tarragona
Diagnòstic del Sector Mediàtic a les Comarques de Tarragona L'estudi dirigit per Bernat López, fins ara responsable dels estudis de comunicació de la Universitat Rovira i Virgili (URV), presenta una fotografia detallada de l'ecosistema de mitjans a la demarcació fins a finals de 2008. Principals Conclusions de la Investigació Atomització del sector: S'han registrat fins a 200 mitjans de comunicació, una xifra elevada que denota una certa "opulència quantitativa". Dimensions modestes: La gran majoria són mitjans petits, sovint no professionals, com revistes municipals o emissores locals amb poc potencial econòmic. Impacte de la crisi: Tot i que l'estudi tanca el 2008, s'adverteix un daltabaix en els ingressos publicitaris durant el 2009, la qual cosa ha provocat acomiadaments i tancaments. Qualitat i Professionalització: López subratlla que la quantitat no és sinònim de qualitat i reclama una major aplicació del codi deontològic i millors condicions laborals. La Nova Televisió Pública del Camp de Tarragona L'entrevista destaca el conveni pioner entre la URV i diversos ajuntaments per crear un canal de proximitat. Els punts clau d'aquest acord són: Ús compartit d'infraestructures: La televisió professional operarà des dels platós del Campus Catalunya de la universitat. Austeritat i eficiència: Es presenta com un model d'estalvi de despeses entre administracions. Formació pràctica: Els estudiants de comunicació conviuran amb professionals en actiu, trencant la barrera entre el món acadèmic i el professional. "La lluita per la qualitat, l'ètica i la independència no s'acaba mai, sigui a Tarragona o a Madrid."
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
23'
Balanç de dos anys de gestió: Participació i Comunicació a Tarragona
Introducció i Context del Mandat En el marc de l'equador del mandat municipal, la tinenta d'alcalde Begoña Flòria analitza la trajectòria de l'àrea de participació, comunicació i societat de la informació, creada el juny de 2007. La regidora destaca la complexitat de posar en marxa un departament des de zero, que ha passat d'una sola persona a un equip consolidat de prop de 50 professionals. Participació Ciutadana i Proximitat L'eix central de la gestió ha estat la voluntat d'apropament a la ciutadania mitjançant diversos mecanismes: • Xarxa de Centres Cívics: S'ha realitzat una inversió important per actualitzar instal·lacions que feia 20 anys que no es renovaven, creant una autèntica xarxa conceptual a tota la ciutat. • El Senat de Tarragona: Un òrgan consultiu que mostra un alt grau d'implicació. La propera sessió, prevista pel 18 de juliol, abordarà temes d'infraestructures ferroviàries i els Jocs del Mediterrani 2017. • El Síndic de Greuges Municipal: Es destaca la tasca pedagògica del Síndic per explicar la complexitat de l'administració als veïns. "Aquesta manera d'escoltar la ciutadania per poder decidir millor és el gran canvi que hi ha hagut en aquests dos anys." Comunicació i Nous Projectes En l'àmbit comunicatiu, s'han impulsat iniciatives per fomentar el sentiment de pertinença i la pluralitat informativa: El Club dels Tarraconins Projecte enfocat al públic infantil que ja compta amb més de 5.700 socis. L'objectiu futur és treballar valors com la solidaritat i el civisme, establint vincles amb entitats com UNICEF. Televisió Digital Terrestre (TAC 12) Creació del consorci públic que agrupa set municipis. Se destaca la col·laboració amb la Universitat Rovira i Virgili per permetre que els alumnes facin pràctiques en un mitjà real. Flòria defensa el projecte davant les crítiques de l'oposició, negant qualsevol politització. Societat de la Informació i Digitalització L'objectiu principal és trencar la bretxa digital a través de: • Xarxa de Telecentres: Recuperació i potenciació del servei a barris com Campclar, on s'imparteixen càpsules per a la inserció laboral. • Nova Web Municipal: Presentació d'una nova plataforma a finals de juliol (en proves fins al setembre) que permetrà una millor interacció i, en un futur, la gestió completa de tràmits mitjançant la carpeta ciutadana. • Ciberàgora: Esdeveniment especialitzat en la seguretat informàtica i la recuperació de dades, aprofitant el coneixement tècnic de la universitat i les empreses locals.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
8'
Toc de Castell: Nova temporada i canvis horaris a Tarragona Ràdio
Inici de la nova temporada del programa de referència castellera El programa Toc de Castell, un clàssic de la informació castellera a Tarragona Ràdio, inicia una nova etapa amb canvis significatius en la seva estructura i emissió. L'objectiu d'aquesta nova temporada és potenciar l'actualitat i la immediatesa en l'anàlisi de les diades. Principals novetats de l'edició Canvi d'horari i dia: El programa deixa els dissabtes al migdia per emetre's els dilluns al vespre (de 20:00 h a 21:00 h). Aquest canvi permet analitzar les actuacions del cap de setmana de manera immediata. Nou conductor: L'espai passa a ser liderat per Joan Ramon Ocanya, veterà casteller i excap de colla de la Colla Jove Xiquets de Tarragona. Enfocament informatiu: S'eliminen els espais dedicats a les previsions (prèvies) per centrar-se en l'anàlisi tècnica del que ja ha succeït a les places. Estructura i continguts del programa L'espai mantindrà una línia continuista però amb seccions renovades: 1. Crònica d'actualitat: Repàs detallat de les colles de Tarragona i les colles punteres del país (Vilafranca, Valls, Terrassa). 2. Tertúlia: Debat amb protagonistes directes, com caps de colla. 3. Rànquing casteller: Seguiment de l'evolució tècnica de la temporada. Obertura de temporada: Sant Joan i Sant Pere El primer programa se centra en les actuacions de Sant Joan i Sant Pere, especialment en els primers castells de nou de la temporada assolits per les colles vallenques i els Castellers de Vilafranca. "La cosa es comença a escalfar i nosaltres esperem aquí per explicar-ho."
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
15'
Inici de les Estades Esportives d'Estiu a Tarragona
Arrencada de l'esport base a les piscines municipals Avui han començat oficialment les estades esportives d'estiu organitzades pel Patronat Municipal d'Esports de Tarragona. Amb una participació inicial de més de 300 nens i nenes, les activitats es reparteixen entre les instal·lacions del Serrallo, Campclar i, com a novetat, Sant Pere i Sant Pau. Activitats i perfil del programa El programa està dissenyat per a infants d'entre 4 i 13 anys, amb una proposta que combina l'esport amb la formació i el lleure: L'activitat estrella: La natació diària és l'eix central, combinant l'aprenentatge tècnic amb el joc lúdic. Formació integral: S'han introduït càpsules d'anglès per als més petits (grups de 3-4 anys). Sortides exteriors: Els grups de més edat gaudeixen d'activitats d'aventura al Jungle Trek, futbol platja a la Rebassada i tallers manuals. Conciliació familiar: S'ofereix servei de guarderia des de les 8 del matí i s'estudia la implementació d'un servei de menjador per a futures edicions. Gestió de les instal·lacions municipals El gerent del Patronat, Ramon Quadrat, ha destacat la consolidació del carnet únic, que permet als tarragonins desplaçar-se lliurement per les cinc piscines de la xarxa municipal, evitant aglomeracions i equilibrant l'ús de centres com el del Serrallo o Campclar. "L'objectiu és que els nens gaudeixin d'unes activitats agradables, que desconnectin del curs escolar i que els pares tinguin una opció de qualitat mentre treballen."
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
20'
Història i evolució de les sales de cinema a Tarragona
El Cinema a Tarragona: De l'Esplendor a la Transformació L'historiador Isaac López presenta la seva tesi doctoral, un treball exhaustiu de sis anys de recerca que documenta l'evolució de les sales de cinema a la província de Tarragona entre 1956 i 2009. L'estudi no només aporta dades estadístiques, sinó que ret un homenatge als treballadors del sector: acomodadors, operadors i taquilleres que feien possible la màgia del cel·luloide. Canvis en el Model d'Exhibició La tesi mostra una transformació radical en el nombre i tipus de sales: De 330 sales el 1956 a només 33 el 2009: Una reducció dràstica provocada per canvis socials i tecnològics. Cens inèdit: Fins al 1965 no hi havia un control de taquilles fiable; López ha hagut de reconstruir les dades a través d'arxius parroquials i privats. El paper de l'Església: En els anys 50, la gran majoria de cinemes eren parroquials, utilitzats com a instrument d'aculturació i manteniment de la moralitat espiritual. Del monocinema al multiplex: S'ha passat d'un model mediterrani (la sala com a centre social al poble) a un model anglosaxó (multisales en grans superfícies comercials). El Cinema com a Ritual Social López destaca que anar al cinema era un acte social i cultural central: "Era un ritual; la gent comprava les entrades amb una setmana d'antelació i s'engalanaven les façanes amb pintures fetes a mà per anunciar les estrenes." En molts municipis, la construcció del cinema va ser una tasca comunitària on va participar tot el poble, ja que representava la principal via d'esbarjo. Fins i tot es recorda com la gent portava la seva pròpia cadira de casa quan l'aforament quedava desbordat. Reptes i Futur Malgrat la competència d'Internet, la TDT i la pirateria, l'autor es mostra optimista sobre la pervivència de les sales. Proposa la diversificació d'activitats (com la projecció d'òpera o espectacles en directe) per recuperar la rendibilitat dels centres urbans i mantenir viva la flama del cinema.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
5'
Espectacle 'Intercanvis' al Teatre Metropol
Fusió de talent entre Tarragona i París Aquest proper diumenge, el Teatre Metropol de Tarragona es convertirà en l'escenari d'un diàleg artístic excepcional. L'espectacle titulat Intercanvis reuneix la companyia resident a la ciutat, Plan B, amb la companyia francesa Incidence Chorégraphique, formada per ballarins de la prestigiosa Òpera de París. Una proposta eclèctica i d'alta qualitat Segons explica la directora d'Aranxa Sagardoi, l'obra destaca per la seva transversalitat estilística i la seva riquesa tècnica: Diversitat de gèneres: L'espectacle abasta des de la dansa clàssica fins a la contemporània, passant pel neoclàssic. Emotivitat i plàstica: S'han seleccionat peces amb una forta càrrega emocional per connectar directament amb el sentiment del públic. Recerca d'avantguarda: La companyia manté la seva aposta per les noves tendències i els llenguatges visuals moderns. Peces destacades i estrenes Durant l'entrevista, s'han subratllat moments clau de la producció que es podrà veure a la temporada de tardor: "L'olor de l'absència és una peça que parla de la Guerra Civil Espanyola; és molt difícil tant tècnicament com emocionalment." L'olor de l'absència: Interpretada per la mateixa Aranxa Sagardoi i un ballarí de l'Òpera de París, ja presentada amb èxit a Tel Aviv. Estrena exclusiva: Presentació d'un solo d'Arfredo Bravo, que inclou música original, coreografia pròpia i projeccions de vídeo. L'espectacle neix de la col·laboració entre Sagardoi i Bruno Bouché, director d'Incidence Chorégraphique, fruit de la feina de l'aragonesa com a assistent de coreografia a la capital francesa.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
23'
Poesia i Sardanes: Els Premis Ciutat de Tarragona
Resum de l'episodi Aquest episodi s'endinsa en la Tardor Literària de Tarragona, centrant-se en la figura de l'Oda i la història de la sardana al territori. A través de les entrevistes a Joan Cavallé i Àngel López, s'analitza com la literatura i les tradicions populars han construït la identitat de la ciutat. La Ciutat de les Odes El dramaturg i escriptor Joan Cavallé presenta el muntatge La Ciutat de les Odes, una selecció de textos poètics que lloen o critiquen Tarragona. Els conceptes clau inclouen: • Evolució del gènere: De les formes clàssiques gregues a l'especialització catalana en l'oda al territori. • Temàtiques diversos: Des de la glòria del passat romà fins a la crítica industrial i turística de les dècades de 1970. • Autors destacats: Pinyes, Rovira i Virgili, i Ramon Comas i Maduell. "L'Oda a Tarragona de Rovira i Virgili se centra sobretot en el món romà, en aquest caràcter noble i patrici de la ciutat." Història i Expansió de la Sardana Àngel López, guanyador del Premi de Cultura Popular Joan Amades, explica la seva recerca sobre l'arribada de la sardana a les comarques tarragonines: • Cronologia alternativa: La sardana a Tarragona està documentada 30 anys abans que a la resta de poblacions veïnes. • Factors de difusió: La influència de la immigració empordanesa, especialment la figura de Bartomeu Callis, sabater i fundador de cobles. • Relació amb el catalanisme: Com el moviment polític va utilitzar i filtrar aquesta dansa per convertir-la en un símbol nacional, tot i que el règim franquista també la va intentar reciclar com a simple folklore. Conflictes Històrics L'entrevista desvela episodis poc coneguts, com quan els arroixistes (seguidors d'Alejandro Lerroux) van atacar sardanistes a la Rambla l'any 1908, fet que va provocar la prohibició temporal de les ballades per part del governador.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
19'
20 anys de l'Associació de Venedors del Mercat de Tarragona
Celebració de la trajectòria del Mercat Central L'entrevista commemora el 20è aniversari de l'Associació de Venedors del Mercat Central de Tarragona. El seu president, Albert Ribot, destaca que aquest sopar de celebració és un homenatge a la feina diària dels paradistes i un espai per estrènyer vincles més enllà del tràfec comercial. Memòria i homenatges Durant l'esdeveniment es presentarà un llibre commemoratiu que repassa les dues dècades d'història mitjançant imatges i records. Es farà un reconeixement especial a figures clau que ja no hi són: Josep Maria Bertran: Fundador i primer president de l'entitat. Joaquim Virgili: Membre actiu de l'associació la pèrdua del qual va commocionar el col·lectiu. El valor del servei i la qualitat Ribot defensa el model de mercat davant les grans superfícies, posant l'accent en l'especialització: Producte fresc i directe: Sense intermediaris logístics que facin perdre temps i qualitat. Assessorament personalitzat: El venedor actua com a orientador gastronòmic per als clients. Exclusivitat: Es compara la feina del paradista amb la d'un sastre, oferint productes a mida. Reivindicacions i futur de les obres L'associació ha estat un motor de canvi i lluita a la ciutat, destacant fites com la creació de l'aparcament i la gestió del mercat provisional. El president expressa certa cautela i exigència davant les futures obres: "Fem el favor de fer política com Déu mana per arrencar projectes... nosaltres som empreses que no ens podem permetre errors de 25 milions d'euros." Es preveu que les obres definitives comencin al gener, i els venedors es mantindran vigilants per garantir que es compleixin les condicions pactades, especialment pel que fa a la capacitat de l'aparcament.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
7'
Debat sobre l'Estació Intermodal i el model ferroviari al Camp de Tarragona
Futur ferroviari al Camp de Tarragona L'episodi analitza la planificació d'infraestructures ferroviàries a la regió, centrant-se en la ubicació de les estacions d'alta velocitat i la nova estació intermodal. Centralitat vs. Perifèria Es planteja un debat tècnic sobre la conveniència de situar les estacions en nuclis urbans o zones perifèriques: Estacions centrals: Es consideren vitals per atraure visitants i facilitar la mobilitat en el lloc de destí, ja que els viatgers solen tenir menys opcions de transport en arribar. Estacions perifèriques: Poden ser acceptables per al viatger local que surt del seu territori i disposa de vehicle propi, però presenten deficiències per a la interconnexió regional. El cas local: S'adverteix que el Camp de Tarragona compta amb estacions perifèriques (com la de Reus i l'actual de l'AVE), la qual cosa dificulta el transport públic. L'Estació Intermodal de Reus La subdelegada del Govern a Tarragona, Teresa Pallarès, ha anunciat novetats rellevants: Inici imminent: Les obres de l'estació intermodal al sud de l'aeroport de Reus estan a punt d'adjudicar-se. Pressupost i terminis: Es preveu una inversió de 54,7 milions d'euros amb l'objectiu que entri en funcionament a principis de 2012. "És preferible que l'estació sigui central... perquè en el centre de la ciutat existeix una major diversitat d'activitats a les quals es pot arribar."
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
16'
II Saló Mares i Pares al Palau de Congressos
Presentació del Saló Mares i Pares Aquest cap de setmana, el Palau de Congressos de Tarragona acull la segona edició del Saló Mares i Pares, un esdeveniment consolidat que ofereix equipaments, serveis i activitats per a famílies amb infants de 0 a 12 anys. L'organització destaca els següents aspectes tècnics: * Entrada gratuïta per a tots els assistents. * Horaris: Divendres de 17h a 21h; dissabte i diumenge de 10h a 21h (ininterrompudament). * Inauguració oficial: Divendres a les 18h amb la presència de la Nineta i l'Ebori del Club de Tarragonins. Serveis especialitzats i salut infantil El saló compta amb experts en diverses àrees per assessorar les famílies: * Quiropràctica: El doctor Cristian Simón explica la importància de revisar la columna vertebral des del naixement per prevenir problemes de desenvolupament i del sistema nerviós. * Educació 0-3: Les educadores de la Llar d'Infants Baobab mostren el seu mètode basat en la psicomotricitat, l'ús de materials reciclats i una alimentació ecològica amb cuina pròpia. Activitats destacades per a infants La fira no és només un espai comercial, sinó també lúdic: * Desfilades de moda: Més de 100 nens participaran com a models de roba infantil i pre-mamà. * Tallers i oci: Hi haurà inflables, tallers de manualitats (com els de Bauhaus), ciència divertida, globoflèxia i pinta-cares. * Espectacles: Actuacions de dansa i exhibicions de la cultura popular local, com el Seguici de Santa Tecla adaptat per als més petits. "És una fira que no s'hauria de veure afectada per la crisi, perquè al cap i a la fi tothom té nens i tothom està interessat en saber quines són les novetats del mercat."
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
1h 14min
Visita pràctica a l'Escola d'Hostaleria de Cambrils
Exploració de les Instal·lacions i Aprenentatge Pràctic En aquesta visita a l'Escola d'Hostaleria i Turisme de Cambrils, s'ofereix una visió detallada de com es formen els futurs professionals del sector. La directora, Carme Duc, acompanya el recorregut per les diferents àrees de treball on els alumnes no només aprenen tècniques culinàries, sinó també disciplina, gestió de recursos i treball en equip en un entorn real. Formació en Cuina i Restauració • Inici del dia: Els alumnes comencen la jornada preparant esmorzars complets i variats per a tot el centre, des de truites fins a pastisseria feta al moment. • Tècniques base: Es posa molt d'èmfasi en el domini de les bases, des de tornejar patates amb precisió fins a la preparació de remenats i sofregits essencials. • Responsabilitat compartida: L'escola fomenta que els alumnes passin per tots els estadis: des de la neteja i el triatge del gènere fins al servei a sala. "La cuina és una passió, però l'ensenyament és el que permet transmetre el llegat als futurs grans xefs del món." Especialitats: Pastisseria i Carnisseria • Pastisseria: Una àrea on la precisió és una ciència exacta. S'elaboren productes de temporada com torrons, pans especials i mostres de pastisseria internacional com el panettone. • Carnisseria i Xarcuteria: Els alumnes aprenen a desossar peces grans i a elaborar embotits tradicionals i d'altres regions, tot mantenint estrictes mesures de seguretat i higiene. El Restaurant Pedagògic i la Gestió • Experiència real: El centre disposa d'un restaurant obert al públic on els alumnes s'enfronten a la realitat del servei, la coordinació amb la sala i el control de costos. • Economat i producte local: Es prioritza l'ús de productes de proximitat (com l'oli d'oliva DOP Siurana) i es posa el focus en la gestió eficient de l'estoc per evitar el malbaratament.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
8'
Consolidació de l'Orquestra Camerata 21 a Tarragona
Futur de la Camerata 21 com a Orquestra de Tarragona L'episodi se centra en una conversa final sobre el futur institucional d'una de les formacions musicals més rellevants de la zona. Es discuteix la possibilitat de formalitzar un conveni de col·laboració que permeti una estabilitat estructural. Punts clau de la conversa: Conveni institucional: Es manifesta el desig que el conveni hipotètic esdevingui una realitat tangible en un futur pròxim. Reconeixement oficial: L'objectiu principal és que l'Orquestra Camerata 21 sigui reconeguda de manera formal i oficial com l'Orquestra de Tarragona. Temporalitat: Existeix una urgència expressada per tal que aquests canvis s'executin en el curt termini. "I que l'Orquestra Camerata 21 sigui l'Orquestra de Tarragona formal i oficialment." La sessió conclou amb un agraïment mutu entre els interlocutors, destacant la importància d'atendre les peticions del sector cultural de la ciutat.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
7'
Jornada sobre violència de gènere en el món rural a Tarragona
Crònica de la jornada contra la violència de gènere L'Auditori de Caixa Tarragona ha acollit una jornada significativa organitzada per l'associació AFAMMER (Confederació Nacional de Famílies i Dones del Medi Rural) sota el lema "La violència en l'entorn rural, un problema de tots". L'acte s'ha celebrat en el marc del Dia Internacional contra la Violència de Gènere i ha comptat amb una gran afluència de públic i expectació mediàtica. Reivindicacions del col·lectiu de dones rurals Durant la jornada, Carmen Quintanilla, presidenta nacional d'AFAMMER, ha destacat les carències i necessitats específiques de les dones que viuen fora dels nuclis urbans: Inexistència d'estadístiques: S'ha denunciat la falta de dades oficials que visibilitzin el silenci i la realitat de les dones rurals que pateixen maltractaments. Malfiança en el sistema: Moltes víctimes no denuncien per por o per desconeixement de les mesures de protecció i els processos judicials. Falta de recursos propers: Es reclama la creació de centres d'atenció integral (jurídica, psicològica i laboral) que estiguin situats en el medi rural, evitant que les dones hagin de desplaçar-se a les ciutats de referència per rebre ajuda bàsica. "Hem de demanar al Govern d'Espanya que es facin estadístiques on es visibilitzi el silenci de les dones rurals en la violència de gènere." Cloenda amb presència política L'acte ha comptat amb la participació de l'alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, i ha finalitzat amb l'arribada de Mariano Rajoy, president del Partit Popular, i Alicia Sánchez-Camacho, presidenta del PP a Catalunya, encarregats de cloure l'esdeveniment enmig d'un fort desplegament de seguretat i mitjans de comunicació.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
10'
Commemoració del Dia contra la Violència Masclista a Tarragona
Acte institucional i lectura del manifest unitari El programa destaca la commemoració del Dia Mundial contra la Violència de Gènere a Tarragona, amb una connexió directa des de la Rambla Nova, davant del monument als castells. L'acte ha estat marcat per la lectura d'un manifest conjunt de la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Tarragona, que s'ha replicat a tot el territori català. Punts clau de l'acte: Homenatge a les víctimes: S'ha recordat especialment les 10 dones mortes a Catalunya durant el 2009, 3 de les quals residien a la demarcació de Tarragona. Simbolisme casteller: La regidora Victoria Pelegrín ha fet una crida a "fer pinya" contra aquesta xacra social, utilitzant el monument als castellers com a símbol d'unitat. Participació municipal: La lectura del manifest ha anat a càrrec de representants dels municipis que estan en dol: Altafulla, Vila-seca i Reus. "No podem tancar els ulls d'abans amb això. Hem de fer pinya i hem d'aconseguir l'erradicació d'aquesta xacra que no podem seguir tolerant a inicis del segle XXI." Altres continguts del matí L'emissió també ha avançat altres temes d'interès per a la ciutat: * Àmbit Rural: Jornada de debat sobre la violència de gènere en l'entorn rural a l'Auditori de Caixa Tarragona, amb la presència de Mariano Rajoy. * Cultura: Presentació del cicle de concerts de l'orquestra Camerata XXI al Palau Firal i de Congressos. * Llengua i Esports: Espai de normalització lingüística amb Enric Garriga i l'actualitat del Nàstic.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
12'
Entrevista a Francesc Blasco sobre el Col·legi de Graduats Socials
El Col·legi de Graduats Socials i la seva Cita Anual L'entrevista amb Francesc Blasco, president del Col·legi de Graduats Socials de Tarragona, se centra en la celebració de la seva festa anual el proper divendres al Tinglado 1 del Port de Tarragona. Aquest esdeveniment serveix per reunir el col·lectiu fora dels despatxos i reconèixer la trajectòria de diversos professionals. Reconeixements i Distincions Enguany, l'acte destaca per: * Lliurament de la medalla d'or a l'ex-president de l'Audiència de Tarragona, Antonio Carril. * Homenatge als col·legiats amb 15, 20, 25 i fins a 40 anys de professió. * Valoració de la figura de Carril per haver situat el col·lectiu en un pla d'igualtat davant l'Administració de Justícia. "Gràcies a ell vam tenir l'oportunitat d'exposar els problemes dels jutjats socials, que és el nostre camp." Actualitat Professional i Crisi Econòmica Blasco analitza la situació del sector en el context de la crisi del 2009: * Paper determinant: Els graduats socials gestionen el 80% de l'assessorament de les Pimes, essent claus en la tramitació d'EROs i la mediació. * L'intrusisme professional es manté com una preocupació principal per la manca de titulació en alguns despatxos. * Perspectives de futur: Es detecta una lleugera llum d'esperança amb la creació de noves empreses per part d'autònoms valents. Reclamacions Legislatives El president fa una crida a la classe política per abordar dues necessitats urgents: 1. Una reforma laboral que modernitzi les estructures i aporti flexibilització. 2. La revisió de l'Estatut del Treballador Autònom, que actualment es considera ineficaç a la pràctica.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
10'
Congrés de la ràdio de proximitat en català a Tarragona
El futur de la comunicació local en llengua catalana Tarragona es convertirà aquest divendres en l'epicentre de la ràdio de proximitat amb la celebració d'un congrés organitzat per la Federació de Ràdios Locals de Catalunya. L'objectiu principal és reflexionar sobre el paper del català com a eina integradora davant les noves realitats socials i el canvi de costums en el consum mediàtic, especialment entre el públic jove. Eixos principals del congrés Adaptació als nous sectors: Es buscarà com apropar la ràdio als joves i als nous col·lectius d'immigrants, adaptant el llenguatge i els formats. El català integrador: Debat sobre l'ús del català en la programació i la responsabilitat dels periodistes en la seva difusió. Tecnologia i proximitat: Com la ràdio local manté el seu valor diferencial davant la TDT gràcies a la informació d'ultrapromixitat. Àmbit territorial: Participació d'emissores de tot l'àmbit lingüístic, incloent-hi la Catalunya Nord, el País Valencià, les Illes Balears i la Franja. Participants destacats El congrés comptarà amb veus expertes de diversos àmbits: Dades i anàlisi: Joan Sabater presentarà estudis sobre l'ús del català a les emissores. Cultura i societat: Intervencions de Jordi Porta (Òmnium Cultural) i representants de l'UNESCO-CAT. Món editorial i producció: Presència de la revista Enderrock i productores audiovisuals. "La ràdio de proximitat ha estat l'empenta més important a la nostra llengua comuna i a la nostra cultura." Manel Ramon, president de la Federació, destaca que l'elecció de Tarragona respon a la seva voluntat de descentralitzar els actes de Barcelona i potenciar la ciutat com a centre geogràfic de la parla catalana.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
9'
Primer aniversari de Tarragona Camina i actes del 25N
Celebració del primer aniversari de Tarragona Camina L'episodi d'avui de Tarragona Ràdio destaca la gran participació en la caminada commemorativa pel primer any del programa Tarragona Camina. Unes 200 persones, principalment pacients de les diverses Àrees Bàsiques de Salut (ABS) de la ciutat i voltants, s'han reunit a la plaça Imperial Tàrraco per realitzar un recorregut fins a la plaça de la Font. Detalls del programa de salut La Velesca Badia, directora d'Infermeria del Servei d'Atenció Primària de Tarragona i Valls, ha explicat els punts clau de la iniciativa: Objectiu: Fomentar l'exercici físic moderat entre persones amb malalties cròniques o majors de 55 anys. Freqüència: Els participants caminen dues vegades per setmana durant una hora. Beneficis: Millores contrastades en l'estat d'ànim, el benestar social i paràmetres clínics com les analítiques. Col·laboració: Els ajuntaments han intervingut adaptant el mobiliari urbà (bancs i circuits) i proporcionant material com samarretes i motxilles. "La valoració és excel·lent; la gent no deixa d'anar a caminar, els encanta i els ajuda a relacionar-se amb els veïns." Agenda del Dia Internacional contra la Violència de Gènere Coincidint amb el 25 de novembre, la ràdio avança la cobertura d'altres actes institucionals de rellevància: Acte unitari: Lectura del manifest a la Rambla Nova, davant del Monument als Castells. Trobada de dones rurals: Una jornada de la Confederació d'Associacions de Famílies i Dones del Medi Rural (AFAMMER) per analitzar la violència de gènere en l'entorn rural, amb la clausura de Mariano Rajoy. Entrevista: Propera conversa amb Isabel Sales, coordinadora de l'Institut Català de les Dones.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
12'
Dia contra la Violència de Gènere amb l'ICD a Tarragona
Resum de l'entrevista institucional sobre la violència masclista En motiu del Dia Internacional contra la Violència de Gènere, Tarragona Ràdio entrevista Isabel Sales, coordinadora territorial de l'Institut Català de les Dones (ICD). La conversa se centra en els actes institucionals i l'anàlisi d'aquesta xacra social a la demarcació. Actes i suport institucional Es realitza una rectificació sobre l'acte "Un brindis per la vida", que tindrà lloc al Casal Cívic de Camp Clar. L'acte central a les 12:00h al Monument als Castellers aplega Ajuntament i Generalitat en un manifest unitari de país. Enguany es dona veu especial a les associacions de dones de Vilaseca, Reus i la Pobla de Mafumet per acompanyar-les en el dol per les víctimes recents. Diagnòstic de la situació actual Estadístiques: S'han registrat unes 12.000 denúncies a Catalunya durant l'any. A la demarcació de Tarragona, 3 de les 10 dones assassinades a Catalunya eren veïnes de la zona. Perfils: La violència persisteix en totes les franges, però preocupa especialment la franja jove que reprodueix patrons masclistes. La punta de l'iceberg: Es calcula que només es detecta el 20% dels casos reals, ja que molta violència psicològica queda oculta en l'àmbit privat. Recursos i serveis d'atenció L'ICD ha desplegat serveis d'informació i assessorament per tot el territori (SIAD), oferint suport psicològic i jurídic. S'ha reduït el temps mitjà que triga una dona a denunciar (de 14 a 10 anys des de l'inici del maltractament). Destaca la posada en marxa del Centre Integral Especialitzat a Tarragona, que des del juliol ha atès 135 dones i 55 fills. "Necessitem fer pinya, com els castellers, perquè tota la societat rebutgi el comportament masclista com una cosa normal."