Tots els episodis · 2009

3423 episodis disponibles

episodis

2617-2640 de 3423

Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
8'
Àngela Buch guanya el Premi Tinet de Narrativa
Àngela Buch i la passió per la llengua L'escriptora i filòloga Àngela Buch, originària d'Alcanar, ha estat guardonada amb el Premi Tinet de Narrativa Curta per Internet. Tot i tenir una llarga trajectòria en publicacions especialitzades en filologia i magisteri, aquesta obra representa la seva primera incursió publicada en el gènere de la narrativa de ficció. L'obra: Messia Vinoix L'obra premiada se centra en un personatge imaginari que, segons l'autora, viu situacions marcades per la seva immaduresa i una gran imaginació que sovint xoca amb la realitat. Buch destaca que: "Independentment de la trama, que considero anecdòtica, jo vaig cuidar molt la forma gràcies al treball que faig amb la llengua."\n\n### La riquesa lingüística i el territori Un dels punts més celebrats pel jurat ha estat l'ús d'un vocabulari exquisit i les referències a la terra, incloent personatges històrics i literaris com el general Cabrera o Bladé i Desumvila. Durant l'entrevista, s'ha posat èmfasi en: La importància de reivindicar les variants dialectals com a riquesa del català. La necessitat de trencar amb la jerarquia de prestigi que a vegades s'atorga a certes parles sobre d'altres. L'ús de terminologia específica que, tot i no ser d'ús quotidià, aporta una qualitat formal superior al text. Finalment, l'autora reflexiona sobre la docència i la seva voluntat de transmetre l'amor per la llengua a les noves generacions, tot i no considerar-se inicialment una escriptora amb puny literari fins a la creació d'aquest relat.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
20'
M-Bot Solutions: Robòtica i spin-offs a la URV
L'impuls de la robòtica de serveis a Tarragona El professor Albert Ullés, responsable del grup d'investigació RIBI (Robòtica i Visió Intel·ligents) de la Universitat Rovira i Virgili, juntament amb José Manuel Díaz, cap de programació de M-Bot Solutions, expliquen el naixement d'aquesta empresa de base tecnològica. Es tracta d'una spin-off que sorgeix del coneixement acadèmic per donar el salt al món industrial i comercial. Productes estrella i aplicacions reals L'empresa es dedica al disseny i fabricació de robots mòbils amb diverses finalitats: Roinbot: Un robot especialitzat en fires i congressos que interacciona amb el públic mitjançant una pantalla tàctil per oferir informació o recollir dades de màrqueting. Robot CATCH: Dissenyat per a la vigilància domèstica, permet als usuaris monitorar la seva llar des del mòbil davant alertes de gas, aigua o presència d'intrusos. Plataformes de recerca: Com el model SBB-2, destinat a altres universitats per investigar en sensors i visió intel·ligent. El futur i la recerca en salvament L'entrevista també destaca la participació de l'empresa a l'exposició itinerant "Connecta amb la Innovació" al Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya (mNACTEC). A més, es detallen les línies de recerca actuals de la URV, centrades en la robòtica de rescat: "La idea és que els robots puguin localitzar víctimes en zones perilloses, com després d'un terratrèmol, facilitant la feina als bombers abans que hi hagin d'entrar." Es preveu que la robòtica de serveis superi en vendes a la industrial en els pròxims anys, integrant-se progressivament en la nostra vida quotidiana.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
14'
El Serrallo de Tarragona esdevé zona turística
El Serrallo: Nou pol d'atracció a Tarragona L'entrevista se centra en l'anunci de l'Ajuntament de Tarragona de declarar el barri del Serrallo com a zona turística. Aquesta mesura és rebuda amb gran optimisme per part dels comerciants, ja que permetrà una major flexibilitat d'horaris comercials i una dinamització econòmica sense precedents. Punts clau de la declaració turística Flexibilitat horària: Els comerços podran obrir lliurement des de les 9 del matí fins a les 11 de la nit. Atractiu per a nous negocis: S'espera que la mesura atregui nous establiments relacionats amb el mar, la pesca i el turisme. Marca pròpia: Es vol potenciar la marca "Serrallo" com a complement al patrimoni històric de la Part Alta de Tarragona. "Creiem que serà un revulsiu autèntic per al comerç i la dinamització del Serrallo." Transformació urbana i infraestructures El barri està finalitzant un llarg període d'obres que inclouen: El nou passeig: Una remodelació que culminarà a finals de desembre al carrer Trafalgar. Millores en el clavegueram: Una obra d'infraestructura interna crítica per a la salubritat del barri. Segona línia comercial: El projecte de vianalització del carrer Espinac per descongestionar la primera línia de mar i oferir espais més econòmics per a nous emprenedors. Oferta i identitat del barri El president de l'associació, Matías Beandra, destaca que el Serrallo ofereix molt més que restauració: Cultura marinera: L'atractiu de les barques de pesca i el contacte directe amb el mar. Gastronomia de qualitat: Una oferta que va des del tapeig fins a àpats selectes, sovint a preus més competitius. Port Tarraco: La presència d'embarcacions de gran envergadura com a reclam visual.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
13'
Situació i reptes del petit comerç a Tarragona
El sector comercial davant la campanya de Nadal L'entrevista amb Joan Anton, president de la Via T (Centre Comercial La T de Tarragona), se centra en la situació actual del petit comerç de la ciutat, coincidint amb la celebració del seu sopar anual. Durant la conversa, s'analitzen diversos factors que condicionen l'activitat econòmica i la convivència ciutadana. Seguretat i furts habituals Un dels temes destacats és la preocupació pels furts de baix nivell (inferiors a 400 euros). Anton assenyala que, tot i que Tarragona és una ciutat segura, la reincidència d'aquests actes genera frustració: El problema principal és la legislació actual, ja que els furts petits no tenen conseqüències penals greus. S'apunta que els autors sovint són coneguts i "habituals" de la zona. Es reclama una reforma des del Congrés dels Diputats per evitar que la situació s'escapi de les mans. Impacte de la crisi i previsió comercial Respecte a l'estat de l'economia, el representant dels botiguers indica que s'està tocant fons i que la recuperació serà lenta (uns dos anys). Campanya de Nadal: Es preveu similar a la de l'any passat, amb l'alimentació com a sector més fort. Sector tèxtil: Té dificultats afegides pel clima atípic que retarda la compra de roba d'hivern fins a les rebaixes. Tancaments: Tot i la crisi, no s'ha detectat un tancament massiu d'associats, sinó més aviat una transformació i obertura de noves franquícies. Gestió dels festius i el model comercial Anton es mostra clarament contrari a l'obertura generalitzada de festius, defensant el model de comerç català de proximitat: "Aquesta política de capitalisme estil americà és totalment salvatge i totalment irrespectuosa pel treballador." Defensen que amb quatre festius anuals és suficient. L'entitat no obliga ni recomana obrir diumenges al desembre, deixant la decisió en mans de cada propietari segons la seva rendibilitat. L'Aeroport i la identitat territorial Finalment, sobre el debat del canvi de nom de l'aeroport de Reus, Anton aposta per la nomenclatura internacional Tarragona-Reus, tot i que lamenta la manca de consens entre les dues ciutats i la falta de "combativitat" dels tarragonins per defensar els seus interessos.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
30'
Josep Poblet sobre la fusió de caixes i actualitat tarragonina
Entrevista a Josep Poblet: Fusió Bancària i Futur de Tarragona El president de la Diputació de Tarragona, Josep Poblet, analitza a fons el procés d'integració entre Caixa Tarragona, Caixa Catalunya i Caixa Manresa, defensant la viabilitat del projecte i la protecció del territori. La Fusió de Caixa Tarragona Poblet llança un missatge de tranquil·litat davant les xifres de retallades de personal i tancament d'oficines: • Pau laboral: Assegura que l'impacte es resoldrà mitjançant jubilacions anticipades i baixes incentivades, sense mesures traumàtiques. • Presència territorial: Es garanteix que no es tancarà cap oficina en aquells pobles on Caixa Tarragona és l'única entitat. • Quotes de poder: Destaca que Tarragona ha aconseguit un pes polític (29% del consell) molt superior al seu pes econòmic real (13,9%). • Consens en la presidència: El futur president de la nova entitat serà triat per consens entre les diputacions de Barcelona i Tarragona. Obra Social i Identitat "L'obra social és la raó de ser del nostre diàleg i del pensament en el territori." L'acord preveu que el 30% de l'obra social es destini específicament als territoris d'origen de les caixes petites (Manresa i Tarragona), la qual cosa podria arribar a doblar els recursos actuals per a projectes locals. Actualitat i Infraestructures • Aeroport de Reus: Poblet resta importància al debat sobre el canvi de nom i se centra en la necessitat de fer créixer la infraestructura fins als 3 milions de passatgers. • Plaça de Braus: Confirma que la rehabilitació estructural de la Tarraco Arena ja està enllestida, a falta només de completar els sistemes de climatització per poder operar amb la cúpula totalment tancada durant el 2010.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
22'
Conservació i Memòria: Gestió del Patrimoni a Tarragona
Gestió i Conservació del Patrimoni a Tarragona En aquesta entrevista, la tinent d'alcalde de l'Àrea de Patrimoni, Rosa Rossell, desgrana l'estat actual de les inversions i projectes per a la preservació del llegat històric de la ciutat, a punt de complir-se el 9è aniversari de la declaració de Tarragona com a Patrimoni Mundial per la UNESCO. Projectes Finançats pel Fons Estatal d'Inversió Local (FEIL) Durant el 2009, s'han executat quatre projectes clau amb finançament estatal que han de finalitzar al desembre: * Camí de la Fonteta: Enllestida la primera fase d'excavacions. * Porta dels Socors (Muralla): Obres pràcticament acabades. * Amfiteatre: Millora de l'accés a l'arena. * Tabacalera: Enderroc de magatzems per obrir l'espai i millorar l'entorn. El Futur de la Tabacalera i l'Arxiu Històric La senyora Rossell destaca la Tabacalera com la "joia de la corona". Els plans per al 2010 inclouen: * Creació d'una gran zona verda per a ús públic. * Trasllat de l'Arxiu Històric de la Ciutat, que inclourà una fototeca moderna per unificar fons fotogràfics. * Negociacions per al futur Museu Nacional Arqueològic, un procés que avança lentament a causa de la necessitat de consens amb l'Estat i la creació d'un consorci de gestió. Intervencions en Monuments Específics Es detalla l'estat de diversos elements del conjunt monumental: 1. Pont del Diable: Les obres avançan a bon ritme amb previsió d'inauguració en un any. 2. Pedrera del Mèdol: Projecte ambiciós d'ordenació de l'entorn i desbrossament de vegetació per garantir la visibilitat de l'agulla. 3. Muralla: Intervencions puntuals en trams crítics (Baixada del Roser) davant la falta d'un finançament integral. 4. Circ i Pretori: Millores en l'accessibilitat per a persones amb mobilitat reduïda. Memòria Democràtica i Fossa Comuna Un apartat rellevant és la recuperació de la memòria històrica, centrada en la dignificació de la fossa comuna del cementiri: "S'ha fet un treball de restauració de totes les creus i s'instal·larà una placa de 17 metres amb els noms dels 712 afusellats." L'acte central d'inauguració d'aquest espai tindrà lloc el 15 de gener de 2010, coincidint amb el 71è aniversari de l'entrada de les tropes franquistes a la ciutat. Crítica a l'Administració Autonòmica Rossell adverteix que, mentre l'Ajuntament ha fet els deures, la Generalitat de Catalunya ha de posar-se les piles en les seves propietats (com la Necròpolis o el Teatre Romà) abans de l'examen de la UNESCO previst per al 2014.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
12'
La 18a Setmana Psicològica a la URV
Celebració de la 18a Setmana Psicològica al Campus Sescelades La Facultat de Ciències de l'Educació i Psicologia celebra la divuitena edició de la Setmana Psicològica, una cita anual consolidada totalment organitzada per l'alumnat. L'esdeveniment, que ha assolit la seva "majoria d'edat", s'estén des d'avui fins al proper dijous 26 de novembre amb un programa farcit de tallers, conferències i taules rodones. L'organització estudiantil i l'aprenentatge pràctic La coordinadora de l'esdeveniment, Sheila Gómez, destaca la importància de la implicació dels estudiants en la gestió directa de les jornades: Treball en equip: Un comitè de 12 alumnes treballa des del febrer en la logística, la selecció de ponents i la distribució de temes. Experiència vital: Més enllà dels crèdits acadèmics (descrèdits i mig), l'organització aporta una experiència que "no s'ensenya en una aula". Evolució històrica: Tot i que les primeres edicions les van dirigir professors, des de la setena edició els alumnes assumeixen la responsabilitat total amb el suport del departament. Eixos temàtics: "Com ho veus?" Sota el lema "Com ho veus?", les jornades conviden a reflexionar sobre el dilema del got mig ple o mig buit, analitzant canvis socials com el Pla Bolonya, la crisi econòmica i la visió de futur de la professió. Alguns dels punts destacats del programa són: Criminologia: Conferències sobre assassins i reintegració a càrrec de policies i criminòlegs. Pediatria: La visita del Doctor Estivill per parlar dels mètodes de son infantil. Diversitat i Salut: Tallers sobre sexologia, maltractament infantil i psicopatologia de l'actor. "Aquestes jornades t'obren moltes portes i a molta gent li aclareixen el futur professional, mostrant àmbits com la clínica, els recursos humans o la sexologia." Impacte i activitats paral·leles Malgrat la incertesa pel canvi de plans d'estudi, la participació segueix sent un èxit amb uns 250-260 inscrits. Paral·lelament, els alumnes de quart aprofiten l'afluència de públic per vendre marxandatge (samarretes amb el lema "Come-coco") amb l'objectiu de recaptar fons per al viatge de final de curs a destinacions com Punta Cana o la Riviera Maia.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
19'
Posa't la Gorra: Solidaritat amb el càncer infantil
Festa Anual i Suport a les Famílies L'entrevista amb Miquel Javaló, delegat de la FANOC (Associació de Familiars de Nens i Nenes amb Càncer) a Tarragona, se centra en la campanya solidària "Posa't la Gorra", que celebra la seva festa anual al parc temàtic PortAventura. L'objectiu principal és doble: Recaptar fons per a projectes materials i de suport. Donar visibilitat a les problemàtiques socials, laborals i educatives que afecten les famílies amb nens malalts. Reptes i Necessitats sense Cobertura Pública Javaló destaca que, tot i que el tractament mèdic està garantit en centres referents com la Vall d'Hebron, existeixen moltes mancances que la societat civil ha d'omplir: Desplaçaments i allotjament: Les famílies de fora de Barcelona han de costejar viatges constants i estades llargues sense ajudes automàtiques. Situació laboral: Es reclama el reconeixement de la baixa laboral per als progenitors per poder atendre els fills hospitalitzats, una mesura encara pendent de resolució política. Continuïtat educativa: El dret a l'escolarització a domicili existeix per llei, però sovint és complex de gestionar per la burocràcia i el desconeixement de les famílies. El Projecte Estrella: La Casa dels Xuclis Un aspecte clau de la conversa és la construcció de la Casa dels Xuclis, una residència d'acollida a prop de la Vall d'Hebron. "Serà un espai amb 25 apartaments individuals on cada família tindrà el seu espai íntim per portar el dia a dia amb la màxima normalitat possible." Aquesta infraestructura serà gratuïta i oferirà suport psicològic i un entorn càlid per reduir l'impacte emocional de la malaltia.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
21'
El Viver d'Empreses de Tarragona: Assessorament i Èxit
L'Acompanyament de l'Ajuntament de Tarragona als Emprenedors En aquesta entrevista, la regidora de Formació i Empreses, Bo Berrera, i el tècnic d'assessorament, Pasqual Gràcia, detallen la funció vital del Viver d'Empreses de Tarragona. Tot i la crisi econòmica, el servei està experimentant un creixement notable en la creació de nous projectes. Fases per a la Creació d'una Empresa Per a qualsevol persona amb una idea de negoci, el Viver ofereix un recorregut estructurat per maximitzar les possibilitats d'èxit: Primera acollida: Es realitza una fitxa personalitzada de l'emprenedor per identificar necessitats específiques de formació i ajudes segons el seu perfil. La Xarxa Inícia: Inscripció a aquest servei de la Generalitat que permet rebre assessorament gratuït i seguiment durant els primers cinc anys. Estudi de viabilitat: Assessorament en el finançament, subvencions i tràmits jurídics (autònoms, societats, etc.) actualitzats al moment. El Pla d'Empresa (Vital): És el pas més determinant. Consisteix en analitzar els números i la viabilitat real del projecte. La Clau de l'Èxit: El Pla d'Empresa Un dels punts més destacats de la conversa és la relació directa entre la planificació i la supervivència de l'empresa: "Si has preparat el pla d'empresa, la mortalitat no arriba ni al 20%; el 80% restant són èxit assegurat." Suport Social i Econòmic El Viver no només fomenta l'emprenedoria, sinó que també actua com a Servei Municipal d'Ocupació, ajudant persones a l'atur a reciclar-se, millorar el seu currículum i buscar feina per internet. També s'impulsen projectes com les Cases d'Oficis en sectors com l'atenció a la tercera edat o l'energia solar.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
12'
Entrevista a Frederic Adán, nou degà de Ciències Jurídiques de la URV
Presa de possessió i continuïtat en el projecte L'entrevista presenta Frederic Adán, recentment nomenat degà de la Facultat de Ciències Jurídiques de la Universitat Rovira i Virgili (URV). Adán, de 36 anys i professor de dret processal, assumeix el càrrec amb l'objectiu de donar continuïtat a la tasca iniciada per l'equip anterior de l'Antoni Jordà. Eixos transversals del nou deganat El nou degà ha estructurat el seu pla de treball en tres pilars fonamentals: Consolidació de la docència: Finalització de la implantació dels nous Graus (Dret, Relacions Laborals i Treball Social) seguint el sistema europeu, amb un enfocament total en la qualitat docent. Promoció externa i internacionalització: Potenciar els màsters oficials (Dret Ambiental i Dret de l'Empresa), que ja compten amb un gran reconeixement internacional. Ampliar els convenis de mobilitat d'estudiants (Erasmus i altres) amb universitats d'arreu del món, com ara Polònia. Fomentar la transferència de coneixement cap a empreses i institucions locals. Implantació territorial: Refermar el paper de la facultat com a centre acadèmic de referència a les comarques tarragonines. Creixement del Campus Catalunya Adán analitza la transformació del Campus Catalunya, que ha passat de ser un espai gairebé exclusiu per a Ciències Jurídiques a un gran hub universitari compartit amb: Lletres i Infermeria. Pròximament, Ciències de l'Educació i Psicologia. "Abans estàvem mal acostumats perquè teníem unes instal·lacions molt grans per nosaltres sols, però ara compartim espais que enriqueixen la vida de l'estudiant i creen un ambient universitari més real." Èxit de demanda i sortides laborals Un dels reptes immediats és gestionar l'alta demanda d'estudis, ja que enguany molts alumnes s'han quedat en llista d'espera. A més, el degà destaca el bon índex d'ocupabilitat d'aquestes carreres, assenyalant que molts estudiants s'insereixen al mercat laboral mitjançant les pràctiques abans de finalitzar el grau.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
24'
Teresa Pallarés i el nou Fons Estatal d'Inversió 2010
El Nou Fons Estatal d'Inversió Local (FEIL) 2010 El govern central destinarà uns 85 milions d'euros a la demarcació de Tarragona per al 2010. Aquesta nova convocatòria presenta canvis significatius respecte a l'any anterior, centrant-se en la modernització i la sostenibilitat en lloc de l'obra pública convencional. Característiques i Novetats del Fons • Reorientació dels projectes: Es prioritza la modernització administrativa, la sostenibilitat mediambiental i el benestar social. • Despesa social: Els ajuntaments podran dedicar fins a un 20% del fons a despesa corrent (educació, farmàcia, benestar social). • Municipis petits: Les localitats de menys de 2.000 habitants mantindran la possibilitat de fer inversions en obra pública directa. • Ocupació: Es manté l'objectiu de generar treball, prioritzant persones en atur de llarga durada (>12 mesos) i autònoms. Terminis i Gestió • Els ajuntaments tenen fins al 4 de febrer de 2010 per presentar els projectes. • El pressupost màxim per projecte se situa al voltant dels 4,8 milions d'euros. • L'execució de les obres ha de finalitzar, preferentment, el 31 de desembre de 2010. Projectes i Infraestructures a Tarragona L'Edifici del Banc d'Espanya i la Subdelegació L'Ajuntament de Tarragona proposa crear un Centre d'Interpretació Turística a l'antic Banc d'Espanya. Perquè sigui viable dins el fons del 2010, s'ha de signar un conveni de cessió amb l'Estat abans del mes de febrer. "Tarragona té un patrimoni brutal i crec que ara és el moment d'ordenar-lo i organitzar-lo." Paral·lelament, es contempla una permuta de terrenys a la zona de Joan XXIII per ubicar noves oficines de la Subdelegació, incloent-hi el servei d'estrangeria. Seguretat i Ports • Guàrdia Civil: Es preveu que el trasllat a la nova caserna s'iniciï a finals d'any o principis de 2011. • Nova Comissaria al Port: S'inaugurarà l'1 de desembre per gestionar tràmits d'estrangeria i fronteres directament a la zona portuària. Polèmica per l'Aeroport de Reus Respecte a la proposta de canvi de nom a Aeroport de Tarragona, Pallarés destaca la necessitat de consens territorial i insta a centrar el debat en les inversions i l'ampliació de la capacitat de gestió més que en qüestions nominals.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
16'
Explorant la innovació a la Fira de la Ciència de la URV
La Fira de la Ciència al Campus Catalunya L'episodi ens trasllada a la Fira de la Ciència organitzada per la Universitat Rovira i Virgili (URV), que enguany s'ha instal·lat de forma inèdita al Campus Catalunya. Aquesta mostra recull el talent d'una vintena de grups de recerca i instituts que apropen la innovació a tota la ciutadania, des d'estudiants d'institut fins a la gent gran. Tallers i activitats destacades Durant la crònica, es visiten diferents estands que mostren aplicacions pràctiques del coneixement científic: IPHES (Paleoecologia Humana i Evolució Social): Centrat en la cognició humana, ofereix tallers de talla lítica i pintura rupestre per entendre com pensaven els nostres avantpassats. Infermeria: Espai dedicat a la formació en reanimació cardiopulmonar (RCP), on s'explica el protocol de 30 compressions i 2 ventilacions. ICIQ (Investigació Química): Demostració de polimerització en directe creant una pilota blava mitjançant la barreja de silicat de sodi i etanol. Eficiència Energètica: Una comparativa visual entre les bombetes tradicionals i la tecnologia LED, destacant l'estalvi i el millor rendiment econòmic d'aquesta última. Importància social i educativa L'esdeveniment no només busca fomentar vocacions científiques entre els joves, sinó que se subratlla el seu caràcter obert i gratuït. "Aquesta és una bona oportunitat per obrir la Universitat a la ciutadania i que gent de totes les edats aprengui ciència de manera planera." La fira tanca les seves portes a les vuit del vespre, convidant tothom a conèixer les instal·lacions del campus i la recerca que s'hi realitza.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
10'
Òmnium Cultural impulsa el programa Quedem a Tarragona
L'entrevista presenta el programa Quedem, una iniciativa d'Òmnium Cultural que arriba a Tarragona amb l'objectiu de fomentar la cohesió social i el coneixement de l'entorn entre persones de diversos orígens. Objectius del programa El projecte busca crear espais de trobada que vagin més enllà de les parelles lingüístiques tradicionals: - Conèixer la ciutat: Tant per a nouvinguts com per a persones autòctones que vulguin redescobrir el seu entorn. - Fomentar l'ús social del català: S'utilitza la llengua com una eina de referència positiva i de proximitat, evitant les imposicions. - Crear xarxa social: Facilitar que es generin vincles d'amistat i convivència que perdurin fora de les activitats programades. Tipologia d'activitats Les propostes són variades i gratuïtes, amb un enfocament cultural i lúdic: - Rutes per espais naturals i urbans (com la Platja Llarga o itineraris modernistes). - Participació en festes populars i tradicions (assaigs de pastorets, castellers, etc.). - Visites a exposicions i col·laboracions amb altres entitats locals. Funcionament i inscripcions Les activitats requereixen inscripció prèvia a través de la seu d'Òmnium o correu electrònic. Estan destinades a persones majors de 16 anys. A Tarragona, la iniciativa s'estrena el 28 de novembre amb una passejada pel Bosc de la Marquesa. "No volem que uns s'adaptin totalment als altres, sinó que hi hagi un pacte i una construcció contínua del que som."
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
7'
Un globus aerostàtic a la Setmana de la Ciència de la URV
Promoció dels nous graus de la URV des de l'aire En el marc de la Setmana de la Ciència, la unitat mòbil de la ràdio s'ha desplaçat al Campus Catalunya per viure una experiència única: observar Tarragona des d'un globus aerostàtic situat a uns 20 metres d'alçada. Aquesta iniciativa, impulsada pels ensenyaments de Geografia i Turisme de la Universitat Rovira i Virgili (URV), té com a objectiu principal donar visibilitat als nous graus que s'imparteixen a la facultat de Vila-seca. Detalls de l'activitat i l'impacte Participació massiva: Aproximadament unes 200 persones, majoritàriament alumnes d'instituts i personal de la universitat, han pujat al globus durant els tres dies de l'activitat. Objectiu lúdic i informatiu: A banda de l'atractiu visual de pujar al globus, els estudiants havien de passar primer pels estants per rebre informació sobre l'oferta acadèmica. Concurs de fotografia: Com a part de la dinàmica, els instituts participaven aportant imatges de temàtica geogràfica i turística. Altres activitats de la fira "No només és el globus; també ensenyem als alumnes a fer itineraris amb GPS, a bolcar dades a l'ordinador i els expliquem què són els sistemes d'informació geogràfica." Els responsables, Marta Nel·lo (Turisme) i Jordi Blay (Geografia), destaquen que la fira inclou tallers tècnics molt més que teòrics, enfocats a mostrar les aplicacions pràctiques de la geografia moderna, com la fotografia aèria i la recerca tecnològica.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
9'
L'apagada analògica a Tarragona el 12 de gener
Detalls de la transició a la TDT a Tarragona L'entrevista amb Ignacio León, representant de l'oficina de transició a la Televisió Digital Terrestre (TDT) del Ministeri d'Indústria, detalla el procés de l'apagada analògica que afectarà les comarques de Tarragona. El canvi definitiu començarà el 12 de gener i es preveu que duri entre 5 i 6 dies fins a completar la desconnexió de tots els emissors. Punts clau del procés tècnic Execució gradual: La transició es fa visitant cada emissor, començant pels més petits i finalitzant amb el de la Musara, que és el més important del territori. Objectius de cobertura: S'ha assegurat que la cobertura digital sigui igual o superior a l'analògica per evitar que cap llar es quedi sense servei. Adaptació de les llars: S'estima que un 80% dels habitatges ja estan preparats amb els decodificadors i les antenes adaptades. Campanya d'informació a la ciutadania Per resoldre dubtes, s'ha posat en marxa un pla de comunicació intensiu: Punts d'informació: S'instal·len carpes fixes i mòbils a tota la província. Tarragona capital: Hi ha un punt d'atenció a la Rambla Nova que estarà operatiu durant dos mesos, amb horari de 9 a 21 hores. "L'objectiu és que tots els ciutadans estiguin perfectament informats de quan els afecta exactament i què han de fer si encara no s'han adaptat." El futur de la televisió digital Tot i que el coneixement de la TDT és gairebé universal, Ignacio León destaca que caldrà seguir informant sobre noves possibilitats com la alta definició (HD), la televisió de pagament i els serveis interactius.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
25'
Polítiques de treball i lluita contra la crisi a Tarragona
Polítiques de Treball i Pressupost per al 2010 El Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya preveu augmentar el seu pressupost global en un 41% per a l'any 2010 amb l'objectiu de pal·liar els efectes de la crisi econòmica. Aquesta inversió es destinarà principalment a: • Reforçar programes de formació i qualificació professional. • Subvencionar la contractació directa de persones aturades a través d'entitats locals i sense ànim de lucre. • Mantenir i potenciar el servei d'orientació professional. Diagnòstic de l'atur a les comarques de Tarragona S'analitza la situació actual on la demarcació compta amb uns 59.000 aturats. Els representants destaquen diversos punts clau: • La taxa d'atur a Tarragona es troba en un 15,95%, en línia amb la mitjana catalana. • El perfil majoritari de l'aturat és el d'un home amb baixa qualificació provinent del sector de la construcció. • Un factor diferencial és l'alt percentatge de població activa d'origen estranger; un de cada quatre aturats a la província és immigrant. "Entenem que la sortida de la crisi ha de ser a través de millorar la qualificació professional del conjunt de la població." Iniciatives per a la Reinserció i la Igualtat Aules de Recerca Intensiva de Feina Es destaca l'èxit de les Aules de Recerca Activa de Feines (ARIF), on tècnics especialitzats acompanyen els aturats en l'ús de noves tecnologies per trobar feina. Durant l'últim any, 160 persones han trobat ocupació mitjançant aquest servei a Tarragona ciutat. Centres Especials de Treball (CET) El Departament ha assumit la gestió dels centres per a persones amb discapacitat. L'estratègia actual busca: • Passar d'un model de dependència de subvencions a un model de gestió professional i autosuficient. • Diversificar els sectors productius (per exemple, cap a l'agricultura ecològica) per no dependre del sector de l'automòbil. Actualitat Laboral i Infraestructures • Fusió de Caixes: Es qualifica d'"escandalosa" la xifra de 1.800 acomiadaments anunciada per la fusió de Caixa Tarragona, Catalunya i Manresa, posant en dubte la gestió prèvia de les entitats. • Passera de la N-340: Es confirma que l'estructura per a l'ascensor ja està preparada i només falta la instal·lació de l'aparell elevador de vidre i acer. • Ciutat de Repòs i Vacances: Continuen les negociacions amb l'Ajuntament de Tarragona, garantint la recol·locació absoluta de tot el personal laboral.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
18'
La Maternitat d'Elna: Llum en l'exili del 1939
La Maternitat d'Elna: Un oasi de pau enmig de l'horror L'entrevista a la historiadora Assumpta Montellà profunditza en la història d'un projecte humanitari que va esdevenir un fenomen social a Catalunya: la Maternitat d'Elna. Aquest centre, creat per la infermera i mestra suïssa Elisabeth Eidenbenz, va salvar la vida de centenars de nadons de dones refugiades que fugien de la Guerra Civil Espanyola. El context: L'èxode i els camps de concentració El 1939 es va produir la diàspora més gran de la història d'Espanya, amb mig milió de refugiats cap a França. Les condicions a les platges d'Argelers, on van ser confinats, eren infrahumanes: sense aigua, menjar ni higiene. La mortalitat infantil en aquests camps era pràcticament del 100%, ja que les mares, debilitades per l'estrès i la fam, no podien alimentar els seus fills. Elisabeth Eidenbenz i la creació del centre "Entre totes ho farem tot." Elisabeth Eidenbenz, una mestra suïssa amb experiència en ajut humanitari a Madrid, va decidir actuar davant la passivitat dels governs: Va habilitar un palauet abandonat a prop d'Elna (Rosselló) amb l'ajuda de donacions de la seva associació a Suïssa. Va transformar casetes de fruita en bressois i caixes de llet en tamburets, creant un centre sanitari de primer ordre des del no-res. L'espai no era només un hospital, sinó una illa de pau on s'utilitzava la música (Mozart, Bach) i la tendresa per recuperar l'estat anímic de les mares. Un llegat de valors i memòria La Maternitat va funcionar des del 1939 fins al 1944, salvant no només fills de republicans, sinó també de jueus perseguits per la Gestapo. Montellà destaca que la història d'Elna ens ensenya valors que encara són vigents: Solidaritat activa: No esperar que els governs solucionin els problemes. Generositat: La convicció que "com més dones, més reps". Treball en equip: La col·laboració de totes les mares per mantenir el centre en funcionament.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
13'
Quico el Célio, el Noi i el Mut al Teatre Metropol
Entrevista amb Artur Gaia i el retorn de Quico el Célio El programa d'avui se centra en l'actualitat teatral i musical de Tarragona, destacant el concert que el grup Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries oferirà aquest dissabte al Teatre Metropol. Artur Gaia, membre de la formació, explica la connexió especial que senten amb el públic tarragoní, descrivint l'actuació al Metropol com "venir a casa nostra". Presentació del disc 'Oco' La formació celebra un any de la presentació del seu darrer treball discogràfic, titulat Oco. Segons Gaia, aquest disc s'ha convertit en un referent per la seva capacitat de connectar amb la gent a través de temes d'actualitat i crítica social. Crònica de l'actualitat: El disc neix de la reflexió diària sobre el món contemporani, actuant com una alerta (Oco significa 'ull' o 'atenció' a l'Ebre). Militància i il·lusió: Tot i ser crítics, intenten transmetre el missatge que el món es pot canviar. Absència de concessions: El concert se centra gairebé al 100% en les noves cançons, demostrant la bona acollida del públic. Reivindicació del territori a través de la música Una de les peces més emblemàtiques comentades és Lo tren banyero, una cançó carregada de nostàlgia que recorda el tren que portava la gent de l'Aragó i Tortosa fins a les platges de l'Ampolla. "Tots els territoris tenen un tren desaparegut i una nostàlgia; és una reivindicació del transport públic i de les comarques que queden incomunicades." Trajectòria i concurs per a l'audiència Amb 17 anys de trajectòria, el grup viu un dels seus millors moments creatius. El programa clou amb un concurs telefònic on es regalen entrades dobles als oients que han sabut identificar correctament el nom del grup i el títol del seu nou disc, Oco.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
19'
Experiments químics i tecnologia a la Fira de la Ciència
Exploració de la ciència a la Universitat Rovira i Virgili Aquest episodi ens apropa a la Setmana de la Ciència a Tarragona, concretament a la fira organitzada per la Universitat Rovira i Virgili (URV). A través d'una unitat mòbil, es visiten diversos estands on es realitzen experiments pràctics i entenedors per apropar el coneixement científic a la ciutadania i als estudiants. Experiments destacats a la Facultat de Química L'estant de la Facultat de Química és un dels més concorreguts gràcies a la seva naturalesa participativa. S'hi mostren processos complexos explicats de forma plana: Creació de polímers: Demostració de com la barreja de monòmers líquids genera una reacció exotèrmica que crea una espuma sòlida. Tensió superficial: Ús de llet, colorants i sabó per visualitzar com es trenca la resistència de la superfície dels líquids. Catalitzadors: Explicació de com el coure ajuda a descompondre el peròxid d'hidrogen, accelerant reaccions que són vitals per a la indústria. Indicadors de pH: Utilització de col llombarda per identificar si productes casolans (com l'aspirina o el sabó) són àcids o bases segons el canvi de color. "Intentem que siguin coses simples, entenidores i atractives... utilitzem estris que són totalment casolans." Tecnologia i prevenció: L'alcoholímetre Una de les visites més curioses és a l'estand d'investigació sobre sensors, on s'explica el funcionament tècnic d'un alcoholímetre: Es mesura la variació de la resistència elèctrica dels sensors en contacte amb els volàtils de l'alcohol. El cronista se sotmet a una prova en directe després de menjar un bombó de licor per observar la resposta del sensor en temps real. Es diferencia entre l'alcohol detectat a l'alè immediat i el que posteriorment passa al corrent sanguini.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
23'
Josep Alomar: Utopia, anarquisme i memòria a Tarragona
Presentació de la biografia de Josep Alomar L'episodi se centra en la figura de Josep Maria Alomar, regidor anarquista de l'Ajuntament de Tarragona durant l'etapa republicana. El seu net, Ramon Gràcia Alomar, presenta el llibre i l'audiovisual Una utopia, una esperança, fruit de vuit anys de recerca personal i històrica que va començar com un treball de secundària. Un anarquista humanista i culte Es descriu Alomar com un "anarquista pur" i romàntic que creia fermament en la bondat humana. Malgrat ser obrer de la construcció, va destacar per la seva vasta cultura autodidacta: • Es va titular com a mestre de la República l'any 1936. • Va ser tinent d'alcalde i regidor de Cultura, promovent el teatre, el cinema i l'esport. • Va dirigir el Diari de Tarragona. La salvaguarda del patrimoni i la repressió Un dels punts clau és la seva labor humanitària durant la Guerra Civil. Alomar va tenir un paper fonamental en la conservació del patrimoni religiós, inclosa la Catedral de Tarragona, per protegir-la dels actes de vandalisme de la rereguarda. Aquesta tasca li va salvar la vida: "El van condemnar a mort per rebel·lió militar... però finalment aquesta pena va ser commutada per la tasca labor humanitària que ell va fer." Nova col·lecció: Tarragona, Història i Patrimoni L'editor Alfred Arola i el responsable de l'Arxiu Municipal, Jordi Piqué, expliquen que aquest llibre inaugura una nova col·lecció bibliogràfica. L'objectiu és: • Recuperar personatges influents de la identitat tarragonina. • Divulgar la història local de manera accessible i elegant per al gran públic. • Fomentar la col·laboració entre l'administració pública i les editorials privades per garantir la distribució comercial dels estudis històrics.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
12'
Campanya turística 'Teruel, Versió Original' a Tarragona
Presentació de la Campanya 'Teruel, Versió Original' La Diputació de Terol ha llançat una nova iniciativa promocional titulada 'Teruel, versió original' amb l'objectiu de mostrar l'autenticitat i la riquesa de la província. La campanya s'ha presentat a la Rambla Nova de Tarragona, on s'ha instal·lat un estand informatiu per apropar la cultura, la gastronomia i el turisme turolenc a la ciutadania. Atractius Principals i Valors Segons el president de la Diputació, Antonio Arrufat, el concepte de "versió original" fa referència a diversos pilars fonamentals: Qualitat humana: Es destaca la gent de l'interior com a persones sacrificades, dures i amb una gran vocació de servei en l'hostaleria i la restauració. Originalitat i llibertat: La província s'ofereix com una "pel·lícula" on el visitant pot triar la seva experiència personal sense filtres. Projectes estratègics: S'han destacat actius com el circuit de velocitat Motorland a Alcanyís, el parc paleontològic Dinópolis, les estacions d'esquí d'Aramón i el turisme al Matarranya. Gastronomia: El Pernil de Terol Un dels elements centrals de l'esdeveniment ha estat el tast de Pernil de Terol amb Denominació d'Origen (D.O.). Un tallador professional ha explicat les claus de la seva qualitat: Identificació: Per ser autèntic, ha de portar la vitola a la peülla i l'estrella de vuit puntes marcada a foc a l'escorça. Curació: El temps mínim és de 14 mesos, tot i que les millors peces solen tenir uns 18 o 19 mesos de maduració. Sabor: Es caracteritza per ser un producte suau, amb poca sal i amb un greix infiltrat que li dóna una textura única. "Terol serà el referent mundial del mercat de la trufa negra; el mercat es marcarà des d'allà." Dinamització Econòmica La campanya també pretén enfortir el vincle entre el sector agroalimentari (trufa, oli, préssec, ternasco) i el turisme, entenent-los com un cicle que retroalimenta l'economia local i professionalitza els habitants del territori.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
14'
2009-11-19 ANTONIO RODRIGUEZ.L'INSTITUT DE RECERCA D'ENERGIA DE CATALUNYA
El nou centre de l'IREC a Tarragona L'Institut de Recerca d'Energia de Catalunya (IREC) ha presentat el seu nou projecte d'edifici al campus de Sescelades de la ciutat de Tarragona. Segons ha explicat el seu director, Antoni Martínez, aquest centre té com a objectiu principal contribuir al desenvolupament sostenible i millorar la competitivitat de les empreses energètiques mitjançant la innovació i la tecnologia. Línies d'investigació estratègiques El centre de Tarragona, que s'espera que estigui plenament operatiu l'any vinent, se centrarà en àrees punteres: Bioenergia: Recerca en biocombustibles i biomassa. Energia eòlica marina: Estudi de tecnologia per instal·lar aerogeneradors al mar, una solució per reduir l'impacte visual i aprofitar vents més constants. Eficiència energètica: Un pilar fonamental per assolir l'objectiu europeu de reduir el consum global un 20% en la propera dècada. Reptes de l'eficiència i la conscienciació Martínez destaca que encara queda molta feina per fer en l'àmbit social. S'ha posat l'èmfasi en punts clau com: L'estalvi en el sector de l'edificació (habitatges i oficines), que representa gairebé el 30% del consum total. La substitució de bombetes incandescents i la implementació de sistemes de regulació d'il·luminació. La importància del disseny arquitectònic per aprofitar la llum natural i controlar la temperatura. Projecció internacional i excel·lència L'IREC no només treballa per a Catalunya, sinó que busca ser un referent internacional. Per aquest motiu, fomenta sinergies amb institucions d'elit com la Universitat de Califòrnia per atraure investigadors d'arreu del món i assolir l'excel·lència en la recerca energètica. "Tot el que aconseguim estalviant energia o consumint menys són directament menys emissions i menys compra de combustibles a l'exterior."
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
1'
2009-11-19 TALL POLIGRAF
Anàlisi de les Reaccions Emocionals En aquesta sessió es realitza una prova pràctica per mesurar la resposta fisiològica davant de preguntes compromeses o estimulants. L'objectiu no és determinar la veracitat absoluta de les respostes, sinó observar com determinats temes provoquen un augment de l'activitat emocional en el subjecte. Punts clau de la dinàmica: Mesurament de l'excitació: S'explica que un increment en els valors registrats equival a una resposta emocional més intensa. Interaccions personals: Es pregunta sobre l'atracció cap a algú en l'entorn laboral, observant una reacció moderada que indica cert interès o "gràcia". Dilemes ètics: La qüestió sobre el robatori (fins i tot de petites coses com un xiclet o monedes a casa) genera una reacció visible, provocant fins i tot que l'interlocutor es posi vermell. Ús d'estímuls visuals: S'introdueix la metodologia d'ensenyar objectes o estímuls concrets per analitzar la reacció que cada un d'ells provoca de manera individualitzada. "Com més augment hi ha, més resposta emocional has tingut." Conclusió de l'experiment La sessió demostra que certes paraules clau, com robar, activen mecanismes de defensa o records que es reflecteixen immediatament en l'estat físic i emocional de la persona testada.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
26'
Entrevista a l'alcalde Ballesteros: Futur i Infraestructures
Actualitat Econòmica i Laboral L'entrevista comença abordant la preocupació pels acomiadaments previstos en la fusió de Caixa Tarragona amb Caixa Catalunya i Caixa Manresa. L'alcalde Josep Feliç Ballesteros expressa la seva solidaritat amb els treballadors i exigeix que qualsevol aprimament de l'estructura sigui pactat i mitjançant prejubilacions. "Exigim que hi hagi un acord amb els sindicats i que l'aprimament es produeixi per acords mutus." Grans Infraestructures i Logística L'Aeroport i el nom de Tarragona Hi ha una defensa aferrissada perquè l'aeroport de Reus inclogui el nom de Tarragona. Ballesteros argumenta que: • Referencia millor el territori geogràficament. • Ajuda a la promoció internacional de la capital. • Malgrat les diferències amb Reus, mantindrà aquesta reclamació amb contundència. Ferrocarril i ADIF L'alcalde confirma contactes amb ADIF per millorar l'accessibilitat de l'estació de tren, que actualment considera d'una categoria insuficient per a la ciutat. Projectes Urbans i Equipaments Culturals El Banc d'Espanya i la Tabacalera • El Banc d'Espanya es convertirà en un gran centre d'atenció ciutadana i pedagògica, descartant-se finalment com a biblioteca per manca d'espai útil. • La biblioteca central es projecta als edificis posteriors de la Tabacalera, passant dels 2.000 als 7.000 metres quadrats. • Es preveu la creació d'un centre de catalogació arqueològica de referència per a tota Catalunya. Fons d'Inversió Local (FIL) L'alcalde destaca l'èxit en l'execució dels projectes del 2009 (com la piscina de Riuclar) i anuncia que els 14,8 milions d'euros del FIL 2010 serviran per a la remodelació del Banc d'Espanya i altres millores en la via pública. Esports i Balanç de Mandat Respecte al Nàstic de Tarragona, Ballesteros es mostra vigilant amb la situació econòmica però reitera el seu compromís de no intervenir en la vida interna del club. Finalment, fa un balanç positiu dels dos anys i mig de mandat, destacant la recuperació del lideratge territorial i projectes com el Teatre Tarragona o el POUM.