Tots els episodis · 2009

3423 episodis disponibles

episodis

2641-2664 de 3423

Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
6'
Entrevista a Maria Molins per 'Una comèdia espanyola'
L'arribada d'un èxit teatral a Tarragona El Teatre Metropol acull l'obra Una comèdia espanyola, de la reconeguda autora Yasmina Reza. Després de triomfar a Madrid i Barcelona, aquest muntatge dirigit per Sílvia Munt arriba a Tarragona amb un repartiment d'excepció que inclou a Maria Molins, Ramon Madaula i Mònica Randall. Una estructura de metateatre L'obra destaca per la seva complexitat narrativa i el joc entre realitat i ficció: Teatre dins el teatre: Cinc actors francesos assagen una obra anomenada Una comèdia espanyola. Monòlegs personals: Els actors trenquen la quarta paret per expressar els seus conflictes amb els personatges i l'ofici teatral. Transicions directes: L'espectador navega entre l'assaig i les escenes de la ficció sense avisos previs. Temàtiques i estil L'obra s'endinsa en el gènere de l'alta comèdia, allunyant-se de l'humor gruixut per buscar la riallada a través de la veritat: El conflicte central gira al voltant d'una família atípica durant un Sopar de Nadal. Es tracten temes universals com les enveges, les mentides i les veritats ocultes entre pares i fills. Segons Maria Molins, el segell de Sílvia Munt aporta una subtilitat que permet al públic sentir-se identificat amb les situacions. "És una comèdia agredolça, rius però alhora et pots identificar perquè està feta des de la veritat."
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
13'
Fira de la Ciència 2009 al Campus Catalunya
Explorant la Fira de la Ciència al Campus Catalunya L'emissió de Tarragona Ràdio es desplaça al Campus Catalunya per viure en directe la Fira de la Ciència 2009, celebrada en el marc de la Setmana de la Ciència. L'esdeveniment aplega estudiants de secundària de tot el territori i compta amb una trentena d'estands que mostren el vessant més pràctic i interactiu de la recerca universitària. Activitats i Tallers Destacats Durant la visita, es mostren diverses disciplines i les activitats que ofereixen per apropar la ciència al públic: Geografia: Ús d'espiroscopis per visualitzar relleus en 3D i recorreguts amb GPS per monitoritzar rutes en temps real. Arqueologia Clàssica: L'ICAC explica curiositats sobre l'alimentació i la vida quotidiana a l'època romana, incloent rifes curioses on es podien guanyar tant camells com mosques. Turisme: El concurs Anlairet, que permet als participants elevar-se en globus per fotografiar el campus des de l'aire. Psicologia: L'estat més popular, on s'explica el funcionament del polígraf. L'Experiència amb el Polígraf Un dels moments centrals de la connexió és la prova en directe de la màquina de la veritat per part del reporter Josep Ardila. L'estudiant de psicologia aclareix conceptes clau: "El polígraf és un bon detector de respostes emocionals, però no és 100% fiable com a detector de mentides, ja que depèn de la reacció nerviosa de cada individu." Punts clau de l'experiment: 1. Mesura la conductància elèctrica de la pell mitjançant elèctrodes i gel transmissor. 2. Estableix un nivell basal d'activació per a cada persona per evitar errors en el registre. 3. Detecta canvis en la suor i el pols davant de preguntes que generen tensió emocional.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
16'
Qualitat ISO i futur al Col·legi Dominiques de Tarragona
Excel·lència Educativa i Compromís amb la Millora El director del Col·legi Dominiques de Tarragona, Marcel Pallajà, detalla l'obtenció de la certificació de qualitat ISO, un reconeixement que avala l'eficiència dels processos tant en l'àmbit dels serveis com en el de l'aprenentatge. Aquesta fita no és un canvi sobtat, sinó la culminació d'un projecte de quatre anys d'auditories exhaustives realitzades per la Fundació Escola Cristiana i l'empresa Tiof Reinal. Processos i Gestió Escolar L'aplicació d'aquesta normativa implica que cada acció dins de l'escola segueix un protocol establert: Organització interna: Des de la gestió del menjador fins a la realització d'excursions, tot està pautat i redactat en un manual propi. Seguretat i comunicació: Qualsevol sortida escolar disposa de registres detallats per a la direcció i la porteria, facilitant la informació als pares. Acompanyament al professorat: S'ha editat una carpeta del professor que permet que fins i tot els substituts puguin seguir les pautes del centre sense fissures. Visió de Futur i Comunitat El col·legi no s'atura amb la ISO i ja treballa per assolir l'EFQM en els pròxims tres anys, un model que aprofundeix encara més en la qualitat pedagògica dins l'aula. Pallajà destaca que el cor de l'escola és la seva comunitat educativa, on la implicació de l'AMPA i la transparència amb les famílies són claus. "La missió és el que estem fent ara, la visió és com volem que sigui el futur del nostre col·legi." Memòria Històrica i Projecció Amb arrels que es remunten al segle XVII (1684), l'escola celebra aquest dissabte una trobada d'antics alumnes (amb més de 130 inscrits) per recordar el passat a l'antic Beateri del Pallol i presentar el vídeo del futur projecte educatiu. A més, el centre es prepara per ser l'amfitrió d'una trobada intercol·legial a nivell estatal l'any 2010.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
8'
8a Trobada d'Exalumnes del Col·legi Jaume I a Tarragona
Homenatge i retrobament del Col·legi Jaume I L'entrevista amb José Luis Tejada, un dels promotors de la iniciativa, detalla els actes de la vuitena trobada d'exalumnes de l'històric Col·legi Jaume I de Tarragona. Aquest centre, situat antigament a la Part Alta (on ara es troba el pàrquing homònim), continua viu en la memòria dels seus antics alumnes. Actes previstos per a dissabte Enguany la celebració és especialment rellevant per la combinació d'un acte institucional i el tradicional sopar de germanor: Inauguració d'una placa commemorativa: A les 12:00 h, a la Plaça de la Palleresa, s'inaugurarà un carreu romà amb una placa en record de l'escola. L'acte serà presidit per l'alcalde Josep Fèlix Ballesteros. Sopar de germanor: Com és tradició des de fa set anys, els exalumnes es reuniran a l'Hotel Imperial Tàrraco per compartir anècdotes i records. La lluita contra l'oblit Tejada explica el sentiment de nostàlgia que mou el grup, recordant que el col·legi va ser enderrocat de forma sobtada. Per preservar-ne la memòria: S'han recollit signatures per aconseguir el reconeixement institucional. El promotor va enregistrar el procés d'enderrocament en vídeo i ha repartit DVDs commemoratius a tots els assistents. Es fa una crida especial als exprofessors i a aquells alumnes que han marxat de la ciutat o que encara no s'han apuntat. "És una enyorança que tindrem sempre tota la vida; aquí vam aprendre a conèixer el que és la mà dreta i la mà esquerra." L'organització subratlla la importància de confirmar l'assistència amb antelació per facilitar la logística del restaurant, especialment en un context on la crisi econòmica ha afectat lleugerament la participació respecte als primers anys.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
24'
Debat sobre la futura Llei Electoral de Catalunya
Context i urgència institucional L'episodi analitza la constitució de la ponència al Parlament de Catalunya per elaborar la primera llei electoral pròpia, un deute històric des de l'Estatut de 1979. Aquesta iniciativa sorgeix com a resposta a la desafecció política i els casos de corrupció, amb l'objectiu d'apropar la gestió pública a la ciutadania. Desafiaments del consens • Catalunya és l'única comunitat autònoma sense legislació electoral pròpia, regint-se encara per una disposició transitòria. • Es requereix una majoria de dos terços (90 diputats), cosa que obliga a un pacte entre les forces principals, habitualment PSC i CiU. • L'expert Jordi Jària es mostra escèptic respecte a l'aprovació abans de les eleccions de 2010 per la complexitat tècnica i política. Propostes de reforma i models comparats Llistes desbloquejades i representació El debat se centra en modificar el sistema actual de llistes tancades i bloquejades cap a un model de llistes desbloquejades, on l'elector pot marcar preferències personals mitjançant vots preferencials. "Una llei electoral determina qui mana i acostuma a ser molt estable en el temps, funcionant com una norma paraconstitucional." El mirall alemany i les vegueries • Model Alemany: Es caracteritza pel doble vot (un per candidat de districte i un altre per llista de partit), facilitant la cultura de coalició i permetent que el ciutadà incideixi en el disseny dels pactes de govern. • Circunscripcions: Es proposa passar de les 4 províncies a 7 o 6 demarcacions basades en les vegueries, buscant una major proporcionalitat poblacional que podria donar més pes a l'àrea metropolitana de Barcelona en detriment de zones com Tarragona.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
9'
Consells i promoció dels vins de la DO Tarragona
El creixement i la qualitat de la DO Tarragona En aquesta entrevista, Àngels Collado, secretària del Consell Regulador de la DO Tarragona, destaca la gran evolució que han experimentat els vins de la zona en els darrers dos anys. El punt clau ha estat la millora dràstica en la qualitat del producte per part dels cellers, cosa que ha permès eliminar antics prejudicis i guanyar presència tant a les llars com a la restauració. Reconeixements i puntuacions de prestigi L'esforç del sector s'ha vist recompensat amb resultats tangibles: * Deu vins de la DO Tarragona han superat els 90 punts a la prestigiosa Guia Peñín. * La Guia Peñín és considerada un referent d'objectivitat i qualitat a l'estat espanyol. * Els tastadors valoren els vins directament a la seu del Consell, garantint una anàlisi rigorosa. "Els últims dos anys, els tastadors de la Guia Peñín es van adonar que aquí havia passat alguna cosa." Iniciatives culturals i maridatges La DO Tarragona aposta per apropar el vi al públic mitjançant activitats innovadores que combinen el tast comentat amb altres disciplines: - Monòlegs del vi: Un nou cicle que se celebra al Palau de Fires i Congressos de Tarragona els dijous 19 i 26 de novembre, i el 3 de desembre. - L'activitat inclou un monòleg d'humor (per Enric Company) seguit d'un tast de cinc vins de l'actual collita guiat per una enòloga. - Aquestes accions busquen que el consumidor aprengui sobre el vi d'una forma lúdica i distesa. Sostenibilitat i consum de proximitat Collado fa una crida a consumir vins de quilòmetre zero per diversos motius fonamentals: 1. Sostenibilitat econòmica: Manteniment dels llocs de treball locals als cellers. 2. Sostenibilitat ecològica: Estalvi de combustible i reducció d'emissions en el transport. 3. Qualitat contrastada: Productes que no tenen res a envejar a vins d'altres regions.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
19'
La Maternitat d'Elna: Llum en l'exili republicà
La Maternitat d'Elna i l'èxode del 1939 L'entrevista amb la historiadora Assumpta Montellà rememora un dels episodis més commovedors de l'exili republicà: la creació de la Maternitat d'Elna. El context se situa en la gran diàspora de 1939, on mig milió de persones van creuar cap a França, acabant moltes d'elles en condicions infrahumanes a les platges d'Argelers. L'Elisabeth Eidenbenz i la seva missió El cor d'aquesta història és Elisabeth Eidenbenz, una mestra suïssa que va transformar un antic palauet abandonat en un refugi segur per a dones embarassades. Condicions extremes: En els camps de concentració francesos, la mortalitat infantil era gairebé del 100% per la manca d'higiene i alimentació. L'edifici: Es tractava d'un casolot d'estiu habilitat amb pocs recursos però molta voluntat, recollint caixes de fruita per fer-ne bressols. Treball en equip: La institució funcionava sota el lema de l'Elisabeth: > "Entre totes ho farem tot", on les mares col·laboraven en les tasques diàries segons la seva salut. Un llegat de dignitat i música L'Elisabeth no només oferia assistència sanitària, sinó també suport emocional a través de la música, tocant peces de Bach o Mozart per restaurar l'ànim de les dones traumatitzades per la guerra. La maternitat va sobreviure fins al 1944, quan la Gestapo va tancar el centre degut a l'ajuda que l'Elisabeth prestava també a dones jueves perseguides pel nazisme. Impacte social actual Avui dia, la Maternitat d'Elna és un fenomen social que ha traspassat l'àmbit acadèmic per convertir-se en un símbol de solidaritat i valors humans. El seu llegat perdura en: Noms de nenes que es diuen Elna. Carrers i llars d'infants que porten el seu nom (com el proper carrer a Tarragona). La recuperació de la memòria històrica oral per evitar que aquests fets caiguin en l'oblit.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
11'
Dinamització i futur del comerç als centres històrics
El potencial del comerç als centres històrics En el marc de la jornada "Quo Vadis, Part Alta" celebrada al Col·legi d'Arquitectes de Tarragona, l'expert Santiago Martín Subirats, president de Barna Centre i de la COCAI, analitza les claus per revitalitzar el comerç en els nuclis antics. Martín destaca que la combinació de monumentalitat i història ofereix un avantatge competitiu abismal respecte als centres comercials convencionals. Reptes i estratègies de millora Malgrat el potencial natural de zones com la Part Alta de Tarragona, l'expert assenyala diversos punts crítics que cal abordar: Mobilitat i accessibilitat: El gran dèficit dels centres històrics és l'aparcament. Tot i que advoca per la peatonalització total, aquesta només és viable si s'ofereixen facilitats per deixar el vehicle privat i un transport públic eficient. El binomi Turisme-Comerç: El flux turístic és vital per resistir crisis econòmiques. Carrers amb gran atractiu visual necessiten una oferta comercial potent que sàpiga treure profit d'aquest trànsit de visitants. Creació de marca: És essencial instituir sistemes de comunicació que projectin una imatge cohesionada del nucli històric. La importància de l'associacionisme L'entrevista posa un èmfasi especial en la necessitat que els comerciants treballin de manera conjunta per tenir força davant les institucions: "Una paraula resumida val més que 2.000 paraules sense resumir." Martín critica l'individualisme clàssic del sector, recordant que l'únic "rei" al qual han de servir és el consumidor. L'èxit de models com el de Barcelona, Bilbao o Santiago de Compostel·la demostra que la unió és l'única via per aconseguir carrers nets, patrimoni rehabilitat i serveis mancomunats com el repartiment a domicili.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
5'
Debat sobre el nom de l'aeroport de Reus
Polèmica pel canvi de nom de l'aeroport El programa aborda la proposta de l'Ajuntament de Tarragona per modificar la denominació oficial de l'aeroport de Reus per la de Tarragona-Reus. Aquesta iniciativa ha generat un debat intens entre la ciutadania, recollit a través de trucades i entrevistes a peu de carrer. Opinions dels ciutadans Les respostes dels veïns de la zona mostren una gran diversitat de punts de vista: Prioritats reals: Alguns ciutadans consideren que es tracta d'un debat estèril o inútil i que hi ha qüestions de gestió i serveis molt més urgents que la nomenclatura. Reivindicació de la capitalitat: Hi ha qui defensa que, en ser Tarragona la capital, l'aeroport hauria de dur el seu nom per una qüestió de visibilitat internacional. Consens i identitat: Es plantegen alternatives neutrals com Costa Daurada per evitar conflictes entre Reus i Tarragona. Identitat local: Els residents de Reus i alguns sectors tradicionals defensen mantenir el nom original pel seu arrelament històric. Malestar per les infraestructures Durant les entrevistes, ha sorgit un sentiment de greuge respecte a la manca d'infraestructures a la ciutat de Tarragona: "És que no tenim res, ni tren, ni avió... la universitat s'hauria de dir Universitat de Tarragona." Aquesta crítica subratlla que el debat sobre el nom és, per a molts, un reflex d'una mancança més profunda d'inversions en transport i educació a la regió.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
14'
Presentació de l'Arxiu de l'Experiència a Tarragona
L'Arxiu de l'Experiència: Un pont entre generacions Aquest matí s'ha presentat al Pati del Rei Jaume I de l'Ajuntament de Tarragona el recull d'entrevistes Arxiu de l'Experiència. Aquesta iniciativa, impulsada pel Ministeri d'Indústria a través del Plan Avanza, té com a objectiu principal fomentar l'ús de les noves tecnologies entre la gent gran, a la vegada que es preserva el patrimoni oral i la història viva de la ciutat. Els testimonis i la memòria històrica El projecte ha recollit les vivències de 108 tarragonins i tarragonines majors de 55 anys, que han compartit davant de la càmera relats personals sobre moments clau del segle XX. Segons els participants, el propòsit és que les noves generacions no oblidin el passat: Carme Casas i el Leandre: Han compartit la seva experiència en la resistència antifranquista, l'exili a França i el paper de la dona durant la República i la dictadura. Artur Tomàs: Ha presentat el seu testimoni sobre la retirada de Catalunya i la fi de la Guerra Civil, destacant la importància de documentar els fets reals. Tecnologia i accés públic La tinent d'alcalde de Comunicació, Begoña Floria, ha destacat que el projecte aconsegueix unir les eines tecnològiques del segle XXI amb les històries del segle XX. Molts dels avis s'han apropat per primera vegada a Internet gràcies a aquest projecte, sovint acompanyats pels seus nets. "És una forma d'aprofitar la tecnologia del segle XXI per mantenir viva la nostra memòria col·lectiva a partir d'experiències personals." On consultar l'arxiu Tot el material editat estarà disponible per a la consulta pública, servint com a recurs per a historiadors, estudiants i ciutadania general: 1. A la web oficial: www.archivodelaexperiencia.es. 2. En un mes, es podrà consultar també al portal de l'Ajuntament de Tarragona (www.tarragona.cat). 3. Tota la documentació serà cedida a l'Arxiu Municipal per a la seva conservació permanent.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
22'
50 anys de trànsit a Tarragona: passat i futur
L'Evolució del Trànsit i els 50 Anys de la DGT Amb motiu del 50è aniversari de la creació de la Direcció General de Trànsit (DGT) i de la Prefectura Provincial de Tarragona, el cap de la prefectura, Juan Ramón Galbenzu, repassa la trajectòria de l'organisme des de 1959. En aquella època, Espanya tot just iniciava el seu procés de motorització amb vehicles emblemàtics com el SEAT 1400. Dades Històriques d'Interès El 1959, el parc automobilístic espanyol no arribava al milió de vehicles. Més de la meitat del parc eren motocicletes i encara convivien amb carros de tracció animal. La seguretat viària era precària: es recorden accidents de motocicletes contra carros que no portaven llums posteriors. Es van crear simultàniament la DGT per a la gestió administrativa i l'Agrupació de Trànsit de la Guàrdia Civil per a la vigilància en carretera. Competències Actuals i el Carnet per Punts Des de l'any 2000, la gestió de la vigilància a Catalunya va passar als Mossos d'Esquadra i al Servei Català de Trànsit. No obstant això, la Prefectura manté competències claus en la gestió administrativa de seguretat viària: Vehicles: Matriculacions, transferències i baixes (desballestament ecològic). Conductors: Exàmens, renovacions de permisos i bescanvis amb l'estranger. Permís per punts: Galbenzu valora positivament el sistema implementat el 2006, tot i reconèixer que la lentitud administrativa n'ha estat el principal defecte. La Nova Reforma de la Llei de Trànsit L'entrevista culmina amb l'anàlisi de la nova reforma legal aprovada al Congrés, que busca principalment l'agilització administrativa i la fi de la impunitat. "L'objectiu és que un procediment sancionador no duri més de cinc mesos." Principals Canvis en la Reforma Supressió de la retirada administrativa: Ja no es retirarà el carnet de forma temporal per sancions administratives, sinó que es confiarà en el sistema de punts i la via penal. Enduriment específic: Es penalitzarà severament l'ús i instal·lació de inhibidors de radar. Administració electrònica: S'introdueix el tauler d'edictes virtual i la notificació telemàtica obligatòria per a empreses, posant fi a la ineficàcia del correu postal tradicional.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
16'
Debat sobre el futur comercial de la Part Alta
Revitalització del Comerç a la Part Alta de Tarragona El programa aborda la presentació d'una jornada de debat i reflexió emmarcada dins del Pla Integral de la Part Alta. L'objectiu principal és analitzar la situació actual del teixit comercial d'aquesta zona històrica i plantejar estratègies de futur per garantir-ne la viabilitat davant els nous reptes urbans. Eixos Principals de la Jornada Estudi de Dinamització: Es presentarà un anàlisi DAFO (Debilitats, Amenaces, Fortaleses i Oportunitats) per conèixer la realitat exacta del barri abans de proposar solucions. Visió Comparativa: La jornada comptarà amb Santiago Martín per comparar el model de Tarragona amb altres cascos històrics d'Espanya, evitant el model de "ciutat museu" i apostant per un barri amb vida real. Professionalització: Es destaca la necessitat que els petits comerciants col·laborin i es professionalitzin per ser competitius. Reptes i Oportunitats L'arribada d'El Corte Inglés: Es considera una amenaça o un element que "girarà el mitjó" del comerç de tota la ciutat, obligant a la Part Alta a diferenciar-se. Gestió d'Horaris: S'apunta a la llibertat horària per ser zona turística com una oportunitat desaprofitada. Es proposa una acció coordinada (per exemple, obrir tots els diumenges) per guanyar atractiu comercial. Equilibri Veïnal i Turístic: Cal mantenir el comerç de proximitat per als residents joves i nouvinguts, sense oblidar l'atractiu monumental per als visitants. "La foto de la ciutat en dos anys serà tan diferent que no ens podem imaginar què passarà." Context dels Plans Integrals L'experiència prèvia al barri de Camp Clar serveix de precedent positiu, on s'ha aconseguit el premi de la Generalitat de Catalunya a la dinamització comercial. Ara, l'objectiu és traslladar aquest èxit a la Part Alta adaptant-se a la seva personalitat única, on el patrimoni i la creativitat dels artistes locals tenen un pes fonamental.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
17'
Jornades Literàries sobre Escriptores Tarragonines
Veu de dona a la Tardor Literària L'episodi tracta sobre les jornades científiques i literàries dedicades a les escriptores de Tarragona, coordinades per Montserrat Palau des del Departament de Filologia Catalana de la URV. Aquesta iniciativa s'emmarca dins la Tardor Literària de la ciutat, que enguany posa l'accent en el gènere sota el lema "en veu de dona". Anàlisi del panorama literari femení Durant la conversa, s'aborden diversos aspectes de la situació actual de les dones en el món de lletres: L'efecte tisora: Es destaca que, tot i que les dones són majoria en els estudis d'humanitats i aules d'escriptura, la piràmide s'inverteix en arribar a càrrecs directius en editorials o càtedres universitàries. Centralisme i gènere: Es debat si la dificultat de publicar recau en el gènere o en la territorialitat, assenyalant que la visibilitat mediàtica a Barcelona és molt superior a la de territoris perifèrics. Absència de victimisme: S'emfatitza que les jornades no busquen el victimisme, sinó la reivindicació i la visibilitat de la desigualtat existent. "Hi ha un punt de desigualtat més que de discriminació... la piràmide s'inverteix quan mirem qui acaba publicant o qui arriba a la direcció." Homenatges i recerca històrica Les jornades combinen l'estudi de figures contemporànies amb un treball d'arqueologia cultural per rescatar autores oblidades: Grans referents: Reconeixement a figures consolidades com Olga Xirinacs i Montserrat Abelló. Rescat històric: Es recuperen noms com Josepa Massanès (precursora del feminisme) i les germanes Antònia i Regina Opisso, periodistes i escriptores avançades al seu temps. Activitats destacades: Una conferència inaugural d'Olga Xirinacs i una ruta literària surprise pel nucli antic de Tarragona basada en els seus textos de misteri.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
3'
Obres i talls de trànsit a la rotonda dels Quatre Garrufers
Situació actual de les obres a Tarragona Aquest matí han començat les intervencions urbanístiques a la rotonda dels Quatre Garrufers, situada a l'Avinguda Catalunya. El motiu principal d'aquests treballs és la construcció de dos passos de vianants elevats per millorar la seguretat a la zona d'accés a l'autovia. Detalls sobre la mobilitat i afectacions Tall parcial: Actualment s'ha restringit la sortida des de l'Avinguda Catalunya cap a l'autovia A7. Sentit contrari: L'entrada a la ciutat des de l'autovia encara es manté oberta, tot i que amb la presència de maquinària de gran tonatge. Durada prevista: S'estima que la via romangui afectada durant el dia d'avui i demà. Rutes alternatives: Es recomana als conductors utilitzar les entrades per Sant Pere i Sant Pau o pel Sant Antí. Estat de la circulació Malgrat la intensitat sonora de la maquinària perforadora, els corresponsals informen que la circulació en aquest punt és còmoda i fluida, sense que s'hagin registrat retencions significatives de moment. La zona està senyalitzada, indicant la supressió de carrils a mesura que avancen les tasques de perforació del terreny. "La màquina perforadora està perforant tot el terreny de carretera on hi haurà aquest pas elevat de vianants, i el soroll ho justifica." Finalment, es recorda que aquesta intervenció forma part del pla del Conselleria de Mobilitat de l'Ajuntament de Tarragona per pacificar el trànsit en un dels punts més transitats de la perifèria urbana.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
11'
Presentació de la 14a Setmana de la Ciència a Tarragona
La Ciència surt al carrer al Campus Catalunya S'ha presentat oficialment la 14a Setmana de la Ciència a Tarragona, una edició marcada per la voluntat d'apropar el coneixement acadèmic a tota la ciutadania. La principal novetat d'enguany és el canvi d'ubicació de la fira central, que passa del Palau de Congressos al Campus Catalunya de l'URV, instal·lant-se en una gran carpa de 600 metres quadrats. Objectius i Missió Obrir la Universitat: Trencar la barrera invisible entre la institució i la ciutat per convidar a tothom a entrar-hi. Divulgació plana: Explicar conceptes complexos amb un llenguatge accessible i entenedor. Inversió en crisi: Segons la vicerrectora Rosa Solà, invertir en ciència és clau en moments econòmics difícils per a la millora social. "En els moments difícils econòmicament i socialment, la generació del coneixement serà el que ens permetrà singularitzar-nos." Activitats Destacades L'esdeveniment, que dura fins al 24 de novembre, inclou propostes de diversos àmbits com les enginyeries, les humanitats i la salut: Concurs Enlairet: Un taller de l'Escola de Turisme i Geografia que permetrà fer fotografies des d'un globus aerostàtic situat a 20 metres d'alçada. Química en Família: Tallers organitzats per l'ICIC per fer experiments casolans com gel calent o llum amb llimones. Talla lítica: Demostracions sobre arqueologia i autoecologia humana. Visites guiades: Itineraris pels laboratoris destinats principalment a estudiants de secundària.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
17'
Inici de la campanya de vacunació contra la grip A
Arrencada de la vacunació a Tarragona Avui s'ha donat el tret de sortida a la campanya de vacunació contra la grip A (virus H1N1) a tot el Camp de Tarragona. Les autoritats sanitàries han confirmat l'arribada d'unes 100.000 dosis destinades als centres d'atenció primària (CAP), on la jornada s'està desenvolupant amb total tranquil·litat i normalitat. Instruccions i recomanacions Des de l'Institut Català de la Salut (ICS), es posa èmfasi en diversos punts clau per garantir l'ordre en el procés: Cita prèvia: Es recomana demanar hora per telèfon per evitar col·lapses i esperes innecessàries. Grups de risc: La vacuna està indicada inicialment per un 20% de la població, incloent-hi malalts crònics, dones embarassades, persones amb obesitat i personal sanitari. Vacunes per a embarassades: Es preveu que aquestes dosis específiques arribin en un termini de 2 o 3 dies. La situació assistencial Els responsables sanitaris indiquen que, tot i un lleuger repunt en les consultes d'urgències i visites a domicili, no hi ha saturació. > "En aquests moments no estem veient col·lapse i estem atenent les visites que van venint", ha afirmat el personal del CAP Jaume I. Diversitat d'opinions dels usuaris El reportatge inclou el testimoni de diversos ciutadans amb visions oposades: A favor: Persones amb patologies com diabetis o problemes bronquials que veuen la vacuna com una mesura de seguretat necessària. En contra: Alguns usuaris es mostren escèptics i consideren que s'ha generat un alarmisme excessiu sobre una malaltia que qualifiquen de lleu.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
23'
Balanç de legislatura i actualitat amb Daniel Pi
El Futur de la Llei Electoral a Catalunya L'entrevista comença analitzant la necessitat d'una llei electoral pròpia per a Catalunya, un projecte pendent des de fa 30 anys. Daniel Pi destaca que la ponència parlamentària s'activarà el proper divendres amb dos criteris clau per a Iniciativa per Catalunya Verds (ICV): • La proporcionalitat absoluta entre vots i representació parlamentària. • L'establiment de sistemes que permetin a l'elector expressar preferències personals dins les llistes (llistes obertes o desbloquejades). Valoració del Govern d'Entesa i el Finançament El diputat reflexiona sobre com el debat sobre el finançament i l'Estatut ha eclipsat part de l'acció executiva. Malgrat això, fa un balanç positiu dels set anys de govern d'esquerres, citant millores estructurals al Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre: • Implementació de la Llei de la Dependència. • Impuls a les infraestructures viàries i ferroviàries internes. • Solucions a conflictes històrics com la gestió de l'aigua i el rebuig al transvasament de l'Ebre. Crisi Econòmica i el Cas de l'empresa Lear Es discuteix l'impacte "brutal" del possible tancament de l'empresa Lear a Roquetes. Pi proposa tres eixos d'actuació: 1. Acompanyament a les famílies i formació per als treballadors afectats. 2. Inversions pressupostàries per atreure noves empreses (com el baixador ferroviari o accessos portuaris). 3. Rebuig al model basat en l'especulació immobiliària per transitar cap a un model productiu de qualitat. Mobilitat i Seguretat Nuclear Transport Públic i Rodalies Daniel Pi exigeix el traspàs de rodalies i la planificació del Tram-Camp per vertebrar la façana marítima de Tarragona, comparant la situació amb altres zones de l'Estat amb serveis superiors. Gestió de les Centrals Nuclears ICV expressa la seva indignació per la negativa de la presidenta del Consell de Seguretat Nuclear (CSN) a comparèixer al Parlament. El diputat critica la gestió de les centrals tarragonines: "Si aquesta senyora no vol venir, potser els catalans haurem de dir-li que nosaltres no volem les instal·lacions del CSN." Finalment, referma el rebuig al magatzem de residus nuclears sense un pla de tancament ordenat de les plantes. Reflexió Personal sobre la Tasca Parlamentària Pi conclou comparant la política municipal amb la parlamentària. Tot i que troba a faltar el contacte directe de quan era regidor, considera la feina de diputat com una tasca apassionant i col·lectiva, deixant la porta oberta a repetir en la propera legislatura segons les primàries del partit.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
12'
Balanç i novetats de la temporada de CaixaForum Tarragona
CaixaForum Tarragona: Primer any d'èxit i novetats per al 2010 En una connexió especial des de la unitat mòbil de Tarragona Ràdio, s'ha fet un repàs exhaustiu al primer any de funcionament del CaixaForum Tarragona i s'ha presentat la programació per a la propera temporada 2009-2010. Amb la participació de Víctor Hernández (director de l'àrea de La Caixa) i Carles Marquès (director del centre), s'ha destacat l'arrelament d'aquest espai cultural a la ciutat. Un balanç de rècord L'espai ha tancat el seu primer any amb xifres molt positives que el situen a la "primera divisió" dels centres culturals de l'estat: Més de 115.000 visitants totals en només dotze mesos. L'exposició actual d'Alfons Mucha ja suma prop de 27.000 persones, amb una previsió d'arribar a les 30.000. Una mitjana de gairebé 300 persones al dia, superant les expectatives inicials de 230. Gran èxit de la transversalitat: des de visites escolars fins a tallers científics i activitats per a la gent gran. Les grans exposicions de 2010 Dos noms propis centraran l'atenció cultural a partir de l'any vinent: "Chaplin en imatges" (febrer - abril): Un recull de 200 peces, incloent-hi material gràfic i fotografies inèdites, acompanyat de conferències i projeccions. "Salvador Dalí" (maig - juliol): Una mostra que explorarà la faceta de Dalí com a escriptor i el seu vincle amb els mitjans de comunicació (portades, dissenys i articles). Música, conferències i territori A més de les exposicions, la programació inclou: Un cicle de conferències sobre els Balcans i un altre sobre pensadors catalans. La continuïtat de la temporada musical amb concerts d'Emma Kirkby, música de l'Àsia central i un cicle dedicat a Mozart. Activitats educatives constants com els concerts familiars i la Setmana de la Ciència. "L'èxit es mesura per la quantitat de persones que venen aquí a compartir; la voluntat és apropar la cultura a tota la ciutadania."
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
6'
Astronomia i història medieval al Port de Tarragona
Activitats de la Setmana de la Ciència al Museu del Port El Museu del Port de Tarragona, sota la coordinació de Mercè Toldrà, presenta una programació especial que combina ciència, història i navegació. L'activitat estrella d'aquest cap de setmana és "Fem astronomia navegant pel port de Tarragona", realitzada en col·laboració amb el Grup d'Astronomia del Centre de Lectura de Reus. Astronomia participativa i familiar L'activitat està dissenyada per a un públic familiar i té com a objectiu ensenyar els mètodes de navegació clàssics: Construcció d'un instrument: Cada participant muntarà un aparell similar a un sextant per mesurar l'altura del sol sobre l'horitzó. Navegació pràctica: Un cop construït l'instrument, els assistents sortiran a navegar pel port en vaixell per posar en pràctica els coneixements i calcular la latitud. L'activitat tindrà lloc diumenge a les 11:00 h i, tot i que és gratuïta, requereix reserva prèvia per la limitació de places. Cicle temàtic sobre Jaume I A partir de dilluns, el museu inicia una setmana dedicada a la figura de Jaume I i l'anada a Mallorca, amb diverses propostes culturals: Lectura col·lectiva: Es llegirà el Llibre dels Fets a les aules de la gent gran. Conferències: S'explicarà la història de les embarcacions medievals de la Marina Catalana (segles XIII-XIV). Música: El cicle clourà amb un concert de música medieval a càrrec de Conrad Setó i Pere Nolás. "És una activitat familiar on aprendran a mesurar l'altura del sol respecte a l'horitzó, tal com es guiaven antigament els navegants."
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
15'
25 anys de l'Associació Cultural i Folclòrica Andalusa
La celebració d'un quart de segle de tradició L'Associació Cultural i Folclòrica Andalusa de Tarragona commemora el seu 25è aniversari, una fita que marca el seu arrelament com a entitat clau en la vida social i cultural de la ciutat. Durant l'entrevista, la seva presidenta Luisa Márquez, la secretària Núria Sánchez i la vocal de cultura Maria del Carme Ortiz fan un repàs emotiu de la trajectòria de l'associació. Orígens i evolució L'entitat va néixer de la iniciativa d'un grup d'uns 15 amics que volien mantenir vives les seves arrels i el seu folklore. Inicialment no tenien local propi i feien les activitats a les Voltes del Pallol. Actualment, l'associació funciona com una família adoptiva per a més de 100 famílies, integrant diverses generacions. Activitats i tradicions L'associació destaca per la seva activitat frenètica durant tot l'any: * Tallers de manualitats, cosmètica i flors. * Organització d'esdeveniments emblemàtics com la Feria de Abril i el Rocio. * La renovació anual del vestuari de flamenca, marcant les tendències que passen dels estils pomposos dels vuitanta a línies més rectes i estilitzades. Programa del 25è Aniversari Les celebracions inclouen diversos actes oberts a tota la ciutadania: 1. Exposicions: Fotografia històrica i vestuari flamenc a la seu de l'entitat (carrer Sant Josep, 11). 2. Actes Institucionals: Entrega de la Medalla d'Or de l'entitat a l'Ajuntament de Tarragona i conferències culturals. 3. Gala al Teatre Metropol: Un festival gratuït amb la col·laboració d'artistes que han format part de la seva història. 4. Missa Rociera: Cloenda espiritual al Santuari del Loreto. "Això no ho fem per a nosaltres sols, ho fem per a tot el món. Les portes de l'associació sempre estan obertes."
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
7'
Futur i canvi de nom de l'aeroport de Reus
Visita del president d'AENA a la Cambra de Comerç de Tarragona L'actualitat aeroportuària ha centrat el debat a Tarragona amb la visita de Juan Ignacio Lema, president d'AENA (Aeropuertos Españoles y Navegación Aérea). Durant una conferència organitzada per la Cambra de Comerç, s'han tractat temes estratègics per al territori, especialment pel que fa al creixement i la gestió de les instal·lacions del Baix Camp. Proposta de canvi de denominació Un dels punts més destacats i polèmics ha estat la proposta de modificar el nom oficial de l'aeroport de Reus. El president de la Cambra de Comerç de Tarragona, Albert Avelló, ha anunciat que demanaran a Aviació Civil que el nom de la ciutat de Tarragona o la marca Costa Daurada s'incorporin a la denominació oficial. Objectiu: Millorar la promoció internacional i reflectir millor el territori al qual dona servei. Argumentació: Avelló recorda que ja el 1968 l'Aeroclub va adoptar la marca Costa Daurada com a mostra de visió de futur. Resposta d'AENA: Lema ha indicat que estudiaran la proposta, tot i que adverteix que el nom actual ja està consolidat en l'àmbit internacional. "Tenemos que ser conscientes de que esta gran infraestructura es de todos y para todos. Y que tiene que tener una denominación que nos ampare." Dades de creixement i inversions futures Malgrat la situació de crisi econòmica, l'aeroport de Reus presenta unes xifres molt positives: Creixement del 38% en el nombre de passatgers entre gener i setembre. Taxes competitives: Les tarifes són un 65% més baixes que en altres aeroports europeus de categoria similar. Inversió prevista: Es preveu una injecció de 181 milions d'euros en els propers quatre anys per a la construcció d'una nova àrea terminal i l'ampliació de la plataforma d'estacionament. Finalment, respecte al traspàs de la gestió a la Generalitat, el president d'AENA no ha concretat dates, remetent-se al calendari que el Ministeri té previst fer públic a finals d'any.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
21'
Campanya de vacunació de la grip A a Tarragona
Inici de la campanya i grups de risc El pròxim dilluns, 16 de novembre, s'inicia oficialment la campanya de vacunació contra la grip A (H1N1) a les comarques de Tarragona. Segons Joaquim Pallajà, director dels Serveis Territorials de Salut, s'han adquirit entre 80.000 i 100.000 dosis per cobrir la població diana. Els grups prioritaris que han de rebre la vacuna són: * Persones amb malalties cròniques major de sis mesos. * Dones gestants (embarassades). * Personal sanitari i professionals de serveis públics/seguretat. Procediment i recomanacions sobre la salut El procés de vacunació és idèntic al de la grip estacional: els ciutadans s'han d'adreçar al seu Centre d'Atenció Primària (CAP) o consultori local. Salut recomana que la vacunació es concentri especialment en les primeres tres setmanes (fins a principis de desembre) per garantir una protecció ràpida. "Les persones que tenen malalties cròniques no és convenient que rebutgin aquesta oportunitat de vacunar-se." Incidència actual i simptomatologia Actualment, ens trobem en una fase epidèmica, amb uns 500 casos per cada 100.000 habitants, xifra que quintuplica el llindar normal. Malgrat l'elevada transmissió, Pallajà destaca que la malaltia es presenta de manera lleu en la gran majoria dels casos (febre moderada, malestar i tos), resolent-se amb repòs i antitèrmics en pocs dies. Els col·lectius més afectats pel contagi són els nens i joves fins als 25 anys, fet que s'atribueix a la concentració en aules i activitats esportives, a més d'un sistema immunitari menys "experimentat" en comparació amb els adults. Gestió de la crisi i missatge de tranquil·litat L'entrevistat reconeix que, tot i que inicialment es va generar una certa alarma social excessiva, el sistema de salut està totalment preparat. Es valora molt positivament l'ús de l'atenció telefònica (Sanitat Respon - 061) per evitar el col·lapse dels centres físics. S'ha observat que el nou virus de la grip A està desplaçant el virus de la grip estacional tradicional.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
25'
Actualitat del Nàstic, teatre amb Víctor Català i agenda cultural
Actualitat Esportiva: El Nàstic de Tarragona L'episodi comença amb una connexió directa amb Quim Pons per repassar l'actualitat del Gimnàstic de Tarragona. S'informa d'una sessió de bany i massatge a la Pobla de Mafumet per recuperar jugadors després d'una setmana d'intensitat física. • Situació de la plantilla: Diversos jugadors com Moran, Medina, José Mari i Campano s'espera que s'incorporin als entrenaments, mentre que d'altres com Redondo o Mayrata són baixa. • Proper rival: L'anàlisi del proper partit contra el Cartagena, l'actual líder imbatut de la categoria. • Finances: S'anuncia que el programa 'Sempre Nàstic' tractarà el dèficit econòmic de la Societat Anònima Esportiva (SAE). Arts Escèniques: 'La Infanticida' i 'Germana Pau' La secció central és una entrevista amb Josep Maria Mestres, director del muntatge que arriba al Teatre Metropol, basat en textos de Víctor Català (Caterina Albert). Repensant Víctor Català Mestres destaca la vigència dels textos de l'autora, tot i haver estat escrits fa més de cent anys. Defineix l'espectacle com una peça per a "paladars exquisits" que combina la brutalitat i el lirisme. "Víctor Català és l'escriptora que millor ha sabut barrejar la brutalitat i el lirisme des d'un lloc tan personal." Les protagonistes i la transfiguració • Emma Vilarasau: Torna a interpretar La Infanticida després de 15 anys, ara des d'una vessant més conscient i tràgica. • Àngels Gonyalons: Sorprèn en un registre dramàtic amb Germana Pau, interpretant una monja que es retroba amb un passat dolorós en un hospital de cures pal·liatives. Agenda i Cultura Local El programa tanca amb un avançament dels continguts de la tarda a Tarragona Ràdio: • Olga Xirinacs: Presentació de la seva nova novel·la a la llibreria La Capona. • Teatre El Magatzem: Denúncia dels recents robatoris a les seves instal·lacions. • Poesia: Presentació del llibre Pelliscos de l'alma d'Àngel Juárez.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
8'
Juan Tamariz a Tarragona i el Teatre Màgic 2009
Cloenda del Teatre Màgic 2009 En aquesta entrevista a Tarragona Ràdio, el Mag Gerard fa un balanç molt positiu de la tercera edició del festival Teatre Màgic. L'èxit ha estat rotund, amb molts espectacles que han exhaurit les localitats, demostrant el gran interès del públic tarragoní per l'il·lusionisme. Punts clau de l'edició: Consolidació d'espais: S'han utilitzat recintes com el Metropol, el Magatzem i, com a novetat, l'Orfeó Canongí a la Canonja. Obertura al públic familiar: Tot i que el festival s'enfoca principalment en adults, enguany s'ha apostat per espectacles familiars com el de la companyia Illana, amb un èxit notable. Projecció de futur: Gerard confirma que ja s'està treballant en la quarta edició per a la tardor vinent, amb la intenció d'incloure més espais i novetats. El gran final amb Juan Tamariz La cirereta del pastís d'aquesta edició és l'actuació de Juan Tamariz, considerat un dels millors mags del món. "És la primera vegada que actua en un teatre a la província de Tarragona per al públic general." L'espectacle comptarà també amb la participació de la maga colombiana Consuelo Lorgia. Tamariz arriba precedit per un guardó internacional a Pequín per la seva aportació a la filosofia de la màgia. Curiositats i anècdotes L'anunci d'una promesa futura: El Mag Gerard s'ha compromès en directe a fer levitar la presentadora en la roda de premsa de l'any vinent. S'han sortejat entrades dobles per a la funció de cloenda de Tamariz d'aquesta mateixa nit.