Tots els episodis · 2009

3423 episodis disponibles

episodis

2833-2856 de 3423

Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
20'
L'esport i la societat segons Vázquez Montalbán
Reflexions sobre el fenomen esportiu i el seu impacte social Joan Rius, llicenciat en Educació Física i antropòleg, analitza en aquesta entrevista la seva obra Paseos por el Deporte, un homenatge a Manuel Vázquez Montalbán. La conversa explora l'esport no només com a pràctica física, sinó com un element estructural de la societat moderna que canalitza emocions, política i identitat. L'esport com a mirall social L'esport contemporani sorgeix amb la revolució industrial per compensar el sedentarisme i oferir un marc tancat on ritualitzar l'agressivitat humana. Rius destaca diversos punts clau sobre la seva funció: Element de cohesió: L'esport serveix com a aglutinador d'identitats col·lectives (com el paper del Barça a Catalunya o el rugbi a la Sud-àfrica de Mandela). Vessant política: Ha estat utilitzat tant per a la pau com per a la manipulació de masses. Mite i passió: A diferència de l'atletisme (mètric i racional), el futbol sobreviu gràcies al seu component mític i subjectiu. L'univers de Vázquez Montalbán El llibre de Rius explora les contradiccions entre l'autor i el seu famós personatge, el detectiu Pepe Carvalho: "Vázquez Montalbán era un apassionat que veia l'esport com un referent per somiar la Catalunya que podia ser i no era, mentre que Carvalho era l'antítesi que l'odiava." La crisi de la pràctica en els joves L'entrevistat es mostra crític amb el panorama actual, assenyalant que malgrat tenir més instal·lacions que mai, la pràctica esportiva entre els adolescents ha caigut en picat des del 1992: Manca de voluntat: La joventut actual prioritza la motivació immediata i rebutja la frustració i l'esforç. Currículums educatius: Es considera que les reformes escolars no han sabut treure profit de les hores d'educació física. L'efecte del futbol: Es manté com l'únic motor potent pel seu atractiu de fama i cultura popular.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
16'
Atractius turístics de Saragossa i concurs de Tarragona Ràdio
Saragossa: Una ciutat transformada per l'Expo 2008 L'entrevista amb Elena Ayue, regidora de Foment i Turisme de l'Ajuntament de Saragossa, destaca la profunda transformació que ha viscut la capital aragonesa. L'herència de l'Expo 2008 ha deixat una ciutat innovadora i avantguardista amb nous referents arquitectònics. Punts clau de la visita Patrimoni Històric: La ruta de Caesaraugusta (passat romà), la Basílica del Pilar i la Seu. Arquitectura Mudèjar: Declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Entorn de l'Ebre: El Parc Metropolità de l'Aigua Luis Buñuel i el Acuari Fluvial, el més gran d'Europa. Cultura i Gastronomia: La figura de Goya i la gran tradició de tapear pels carrers del barri antic. Dates destacades "La Setmana Santa de Saragossa és la més important del nord de d'Espanya i està declarada d'interès turístic nacional." Setmana Santa: Destaca la concentració de més de 6.000 tambors el Divendres Sant. Abril: Coincidint amb el partit entre el Real Zaragoza i el Nàstic de Tarragona (18-19 d'abril). Octubre: Les festes del Pilar, el moment àlgid de la ciutat. Concurs: Acompanya el Nàstic Tarragona Ràdio, a través del programa Sempre Nàstic, sorteja una estada a l'Hotel Goya (4 estrelles) per al cap de setmana del 18 d'abril. Els oients poden participar votant el millor jugador del darrer partit enviant un SMS al 5588.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
18'
Tarragona 2017: Reptes i detalls de la candidatura als Jocs Mediterranis
La Candidatura de Tarragona 2017 En un moment clau per al futur esportiu de la ciutat, el president del comitè organitzador, Mario Rigau, repassa l'estat actual de la precandidatura de Tarragona als Jocs del Mediterrani del 2017. La propera fita decisiva serà el 29 d'abril, quan l'Assemblea General del Comitè Olímpic Espanyol (COE) haurà de designar la ciutat espanyola que optarà oficialment a l'esdeveniment. Aspectes clau de la proposta Rivals i possibilitats: Tot i que competeix amb Cartagena, el principal repte és convèncer el COE que el projecte és prou sòlid, ja que l'organisme no està obligat a presentar cap candidatura si no compleix els estàndards. Impacte econòmic: Es preveu que els jocs puguin generar un impacte de 1.500 milions d'euros i la creació de milers de llocs de treball. La Vila Mediterrània: L'anunci més rellevant és la ubicació de la vila d'atletes a la Ciutat de Repòs i Vacances. Aquesta decisió es basa en l'ús de terrenys públics per evitar l'especulació urbanística i oferir garanties al Comitè Internacional. "No podem aspirar als Jocs sense fer vila mediterrània. Això que s'ho tregui tothom del cap." Infraestructures i urbanisme El projecte es defineix visualment com una "T" de Tarragona, distribuint els equipaments des de Camp Clar fins a la Budellera, creuant amb la zona portuària. Les principals novetats inclouen: Palau d'Esports i un nou estadi d'atletisme prop del camp del Nàstic. Centre Aquàtic: Ubicat a l'actual gespa del Nàstic (subjecte a la construcció del nou estadi del club). Plaça de Braus: Una instal·lació fonamental per a la gimnàstica i per acollir grans esdeveniments, com un possible partit de la selecció espanyola de bàsquet amb Pau Gasol. Suport popular i futur Rigau destaca que els estudis realitzats per la Universitat de València indiquen un alt nivell d'adhesió ciutadana. Si el 29 d'abril Tarragona és escollida, el següent pas serà l'elaboració del dossier internacional i la promoció a Pescara per a la designació final el 2011.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
20'
Tarragona, pionera en l'ús d'internet a l'Estat
Tarragona lidera la Societat de la Informació L'últim estudi de l'Observatori de la Societat de la Informació (OASI) de la Diputació de Tarragona confirma que les comarques tarragonines es mantenen com a punteres en l'ús d'internet a tot l'Estat espanyol. Amb un grau de penetració que arriba al 66% de la població, la província ha experimentat un creixement de 7 punts respecte a l'any anterior. Dades clau de l'Observatori Lideratge territorial: El Tarragonès és la comarca amb més penetració (72%), mentre que la Terra Alta presenta les xifres més baixes (40%), tot i que també creix. Intensitat d'ús: La meitat de la població es connecta cada dia, i els usuaris que passen més de 10 hores setmanals a la xarxa han pujat del 22% al 28%. Reducció de la fractura digital: L'ús d'internet en la franja d'edat de 55 a 69 anys ha passat d'un 23% a un 43%, demostrant que la bretxa generacional es pot combatre amb formació. Crítica a l'administració i al mercat de les TIC Alejandro Fernández destaca una paradoxa preocupant: la ciutadania està preparada, però les estructures no sempre acompanyen: L'Administració Pública: Es critica la renuència al canvi i la manca de dades creuades entre institucions. Segons Fernández: > "És impensable que puguis organitzar un viatge al país més llunyà per internet i no puguis fer una mínima gestió amb l'administració." El preu de la connectivitat: Es denuncia que Espanya té l'internet més car d'Europa i un mercat poc competitiu heretat de vells monopolis. El paper de TINET La xarxa ciutadana TINET, pionera a Europa des dels anys 90, continua sent un referent de qualitat, situant-se com el cinquè proveïdor de correu electrònic a la província, per davant de grans multinacionals, gràcies a un servei sense spam ni virus.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
18'
Reconversió de l'antiga rectoria de Tarragona en hotel de luxe
Transformació de Calardiaca: Del passat gòtic al luxe modern L'antiga rectoria de la catedral de Tarragona, coneguda com l'edifici de Calardiaca, s'encamina cap a una profunda metamorfosi per convertir-se en un hotel de cinc estrelles. Aquest projecte arquitectònic i arqueològic busca no només donar un nou ús a l'edifici, sinó recuperar l'esplendor d'un palau noble del segle XIV que ha quedat amagat sota reformes posteriors. Un valor històric polifacètic L'edifici és una joia superposada que narra la història de la ciutat: * Època Romana: Es troba sobre estructures fonamentals del Fòrum Provincial d'època flàvia (segle I), amb carreus de grans dimensions que marcaven el pas entre les terrasses de culte i de representació. * Època Gòtica: La configuració principal correspon al segle XIV, conservant elements d'un palau residencial d'alta noblesa, com arcs, columnes i un artesanat de fusta del 1500. * Època Moderna: Ha servit com a rectoria, despatx parroquial i fins i tot casal d'infants, patint un cert deteriorament que ara es vol revertir. El projecte de restauració i arqueologia L'arqueòloga municipal, Imma Teixell, destaca que la intervenció serà respectuosa i permetrà noves troballes: 1. Conservació integral: Es mantindran tots els elements històrics des de la base romana fins al coronament gòtic. 2. Soterrani visitable: L'excavació dels reompliments constructius romans podria generar un nou espai per admirar les fonamentacions antigues. 3. Recuperació de la façana: Es preveu reobrir finestres gòtiques originals que actualment estan tapiades o modificades. "Les cases, si no tenen vida, pateixen un deteriorament continu. Recuperar-les és l'única manera de no perdre el nostre patrimoni." Impacte a la ciutat L'hotel no serà només un espai exclusiu per als clients. Es preveu que disposi de 40 a 50 habitacions i un restaurant de prestigi obert al públic. A més, es planteja un conveni perquè certs espais històrics es puguin visitar, integrant el patrimoni en la vida quotidiana del barri de la Part Alta.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
10'
Pas a pas: Poesia i fotografia en la Setmana Santa de Tarragona
Introducció al llibre Pas a pas L'entrevista a Tarragona Ràdio presenta una obra d'art editorial que combina la sensibilitat literària de l'escriptora Glòria Ganga i la visió visual del fotògraf Pere Amanós Gòria. El llibre, publicat per Silva Editorial, cerca omplir un buit en la tradició de la Setmana Santa tarragonina: la manca d'una mirada purament poètica i estètica sobre la seva riquesa iconogràfica. Una estructura ritual i emocional L'obra destaca per la seva organització meticulosa i el seu profund contingut: - Seqüència litúrgica: El llibre segueix l'ordre real de la professió de Divendres Sant, iniciant-se amb la creu de guia. - Sonets mallats: Conté 22 sonets, gairebé tots amb estructures mètriques diferents, basades en investigacions del Seminari d'Investigació Poètica de Barcelona. - Detalls visuals: Les fotografies eviten les figures humanes per centrar-se en detalls dels misteris: una llàgrima, una espelma o la textura de la fusta. Creació i col·laboració "No sé cada pas el que m'emociona; en el moment que el veig passar, escolto el meu interior per poder desenvolupar el poema." La gènesi del projecte ha requerit quatre anys de treball, durant els quals s'han seleccionat fotografies d'un arxiu de més de dues mil diapositives. L'autora subratlla que la seva condició de confrade i creient ha estat la base emocional per construir aquesta obra, que ha rebut una acollida excel·lent per part del món religiós i cultural, incloent-hi la proposta de mossèn Barberà de musicar algun dels poemes per al cor de la Catedral.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
11'
Nova Guàrdia Urbana de Proximitat a Tarragona
Presentació de la Policia de Proximitat S'ha presentat oficialment el nou servei de policia de proximitat de la Guàrdia Urbana de Tarragona, que ja estava operatiu des del passat 25 de març. Aquest cos té com a finalitat principal establir un contacte directe amb els ciutadans, comerciants i entitats per conèixer de primera mà les seves necessitats i problemàtiques. Organització i Itineraris El servei s'estructura de la següent manera: Recursos humans: Un total de 13 agents sota la supervisió del sotinspector en cap de la Divisió de Proximitat i Atenció Ciutadana. Planificació: S'han dissenyat 42 itineraris que cobreixen diferents zones de la ciutat: 17 al centre. 11 als barris de Ponent. 7 als barris del Nord. 2 a la zona de Llevant. 5 a la Canonja. Mobilitat: Les patrulles es fan a peu al centre i mitjançant scooters en les zones perifèriques o urbanitzacions. Objectius i Metodologia Proactiva L'inspector Jordi Martí destaca que es tracta d'un servei proactiu, a diferència de la policia reactiva que només actua sota demanda o trucada: Foment de la prevenció: Se centren en "col·lectius de risc" i comerços d'alta afluència com fleques, joiaries i farmàcies. Escenaris clau: Atenció especial a les rutes escolars i al compliment de les ordenances municipals. Resolució de problemes: Es recullen queixes sobre incivisme (excrements de gossos), desperfectes en el mobiliari urbà o petits furts per dissenyar polítiques de treball més eficients. "No es tracta d'unes patrulles perquè es vegin; estudien el problema, detecten el problema, ens informen i nosaltres dissenyem els procediments per a la seva resolució." Valoració del Servei Després de les primeres setmanes, els agents han detectat una bona acollida per part del sector comercial. El servei serà avaluat trimestralment (ara al juny) mitjançant indicadors numèrics per decidir si cal redissenyar els itineraris o canviar les estratègies segons el feedback obtingut.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
14'
Diplomàtics espanyols i el salvament de jueus a l'Holocaust
L'exposició "Visados para la Libertad" L'exposició, organitzada per la Casa Sefarad i ubicada al moll de costa de Tarragona, ret homenatge als diplomàtics espanyols que, durant la Segona Guerra Mundial, van actuar per salvar la vida de milers de jueus perseguits pel règim nazi. La mostra destaca que aquestes accions van ser, en la seva majoria, actes de consciència personal i solidaritat, més que una política institucional del règim de Franco. Figures clau i accions de rescat L'entrevista amb Ángel Vázquez destaca diversos noms propis que van marcar la diferència: Ángel Sanz Briz: Conegut com "l'àngel de Budapest", va crear una xarxa d'edificis protegits sota la jurisdicció espanyola a Hongria, salvant unes 5.000 persones. José Ruiz Santaella: Va protegir dones jueves a la seva pròpia residència a Berlín sota l'aparença de servei domèstic. Rojas Moreno: Ambaixador a Bucarest que va arribar a adoptar un nen jueu i va negociar amb el govern romanès per evitar impostos abusius i confiscacions. Context Històric i Llegat Els diplomàtics es van centrar especialment en les comunitats sefardites, que mantenien vincles culturals i lingüístics amb Espanya des del segle XVI. "Aquests homes van interpretar les normes de manera lliure i van actuar segons el seu deure moral, posant sovint en risc la seva pròpia carrera." L'exposició inclou: * Documentació oficial: Passaports, visats i salvoconductes originals. * Material audiovisual: Testimonis directes de supervivents i els seus descendents que narren com un simple visat de trànsit per Espanya va suposar la diferència entre la vida i la mort.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
38'
Setmana Santa Tarragona: Debat sobre el futur Museue
La Mostra de Patrimoni Artístic a la Plaça Verdaguer La gran novetat d'aquesta Setmana Santa 2009 és la instal·lació d'una vela o carpa a la plaça Verdaguer. Aquest espai permet exposar els misteris de les confreries que no disposen de seu pròpia, facilitant que tant tarragonins com turistes puguin admirar els passos de prop. • La mostra inclou panells informatius sobre la història de cada cofradia i els seus escultors. • S'han obert també les esglésies de Natzaret, Sant Miquel del Pla, Sant Llorenç i Sant Nicolau de Bari. • L'èxit de públic en el primer dia confirma l'interès per conèixer els detalls artístics que sovint passen desapercebuts durant la processó. El Projecte del futur Museu de la Setmana Santa El debat central de la tertúlia gira al voltant de la creació d'un museu permanent. Hi ha diverses postures sobre la seva ubicació i format: Models de gestió espai • Museu centralitzat: Alguns representants proposen un espai únic, com el pàrquing Jaume I o l'antic Museu Arqueològic, per facilitar la logística i la visita. • Ruta itinerant: Altres prefereixen que les entitats amb església pròpia mantinguin els seus passos i que el museu aculli només els passos que estan "perduts" o sense seu definitiva. "Tarragona necessita polítics que busquin la unanimitat pel futur; no pot ser que cada govern canviï de rumb i els projectes quedin aturats." Projecció i difusió exterior Els tertulians coincideixen que, tot i ser Festa d'Interès Nacional, la Setmana Santa de Tarragona encara és una gran desconeguda fora de l'àmbit català en comparació amb les tradicions de Castella o Andalusia. • S'aposta per l'ús de les noves tecnologies i la transmissió per internet per arribar a tot el món. • Es destaca la importància de certàmens musicals i trobades de bandes com a eina de promoció turística. • Es planteja la possibilitat d'afegir una processó el Diumenge de Resurrecció per culminar la setmana amb un caràcter festiu i de joia. El sentiment del Divendres Sant L'episodi dedica un espai emotiu a parlar del que representa el Divendres Sant per als confrares. Es destaca la Recollida de Passos com un dels moments més íntims i tarragonins, així com el silenci sepulcral del Via Crucis de les sis del matí.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
49'
Maridatge de Jazz i Vins de la D.O. Tarragona
El Festival Dixieland i la Logística de l'Èxit L'episodi comença destacant la professionalitat de l'equip de Jean Reeves i el departament de producció local per portar artistes internacionals a Tarragona. Es destaca l'esforç logístic per coordinar allotjaments i trasllats en un any on el festival s'ha hagut d'adaptar. Canvis en el format del festival • El nombre d'actuacions ha passat de cent a 65 concerts amb 21 bandes. • S'aposta per espais locals i restaurants en lloc del Teatre Metropol. • L'objectiu és crear nous públics, especialment entre els infants, per garantir el futur del festival. Maridatge: Gastronomia, Vi i Música Una de les iniciatives clau d'enguany és la col·laboració entre el restaurant Quim Quima i la D.O. Tarragona. L'enòloga Elisa Ribé i el cuiner Francesc expliquen com han dissenyat un menú on cada plat es marida amb un vi i una peça musical específica. La Ciència del Tastar Es descriu un exercici pràctic sobre com la música influeix en la percepció del vi: • Les músiques vives (samba) mariden amb caves i bombolles. • Les peces clàssiques o de reserva lliguen amb vins negres complexos. • La música sensual s'acompanya de vins dolços. "Maridem la nostra vida quotidiana amb determinades músiques sense adonar-nos-en; la música ajuda a desnubular el cervell." Guia Pràctica per a Consumidors de Vi Els experts ofereixen consells per als aficionats que volen gaudir del vi de la terra: • La Copa: S'ha d'agafar sempre per la tija per no escalfar el líquid ni tapar-ne el color. • Fase Visual: Buscar reflexos verds en blancs joves. • Fase Olfactiva: Olfaccions suaus i llargues per detectar aromes volàtils i, posteriorment, els més pesats. • Militància Territorial: Es reclama una major presència dels vins de la D.O. Tarragona a les prestatgeries dels supermercats i a les cartes dels restaurants locals. Jazz At Limitum: El Futur del Gènere El grup barceloní Jazz At Limitum, una formació jove amb membres des dels 18 anys, tanca l'episodi. Parlen de la seva aposta pel jazz clàssic (swing i dixieland) en un panorama musical que sovint prioritza estils més moderns.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
11'
Lluís Reverter, pregoner de la Setmana Santa de Tarragona
Entrevista a Lluís Reverter: Tradició i Fe a Tarragona L'entrevista realitzada a Lluís Reverter, secretari general de la Fundació La Caixa, ens apropa a la seva figura com a pregoner de la Setmana Santa de Tarragona 2009. Reverter destaca el seu vincle emocional amb la ciutat i la importància històrica d'aquesta celebració. Estructura del Pregó El pregó d'aquest diumenge es divideix en tres eixos fonamentals: * Història i Identitat: Un repàs a la trajectòria de la Setmana Santa tarragonina, considerada la més antiga i forta de Catalunya. * Víncles espirituals: La relació de la ciutat amb figures com Sant Fructuós i Sant Pau, recordant el passat de Tarraco com a capital de l'Imperi. * Solidaritat en temps de crisi: Un missatge actual sobre la necessitat d'ajudar els qui pateixen, apel·lant als valors cristians. La Singularitat de la Setmana Santa Tarragonina Reverter argumenta que, tot i el caràcter industrial i turístic actual de la ciutat, la festivitat viu un moment d'esplendor i eclosió. Això es deu a: 1. L'arrelament de la tradició i la fe en el poble. 2. La participació de persones no creients que busquen un vincle cultural. 3. L'impacte de la Processó del Sant Enterrament, marcada pel seu silenci colpidor. "Un poble que no té memòria de la seva tradició i història, i que no la sap utilitzar per projectar-la cap al futur, s'equivoca." Religió i Espectacle Davant la dualitat entre l'espiritualitat i el component folclòric, el pregoner afirma que no són contraposats. L'expressió externa i la teatralitat de la fe són formes històriques de compartir i expandir uns valors que es mantenen vigents al segle XXI.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
25'
30 anys de democràcia municipal a Tarragona (1979-2009)
Crònica de tres dècades d'ajuntaments democràtics En aquesta conversa a Tarragona Ràdio, el periodista Xavier Abelló i l'historiador Jordi Piqué presenten el llibre 30 anys d'eleccions democràtiques municipals a la ciutat de Tarragona. L'obra analitza l'evolució política i social de la ciutat des de les primeres eleccions del 1979 fins a l'actualitat del 2009. Estructura i contingut del llibre El llibre s'organitza de manera meticulosa per cobrir les vuit convocatòries electorals del període: • Visió documentalista: Recull de propaganda electoral, fotografies de campanya i gràfics de resultats. • Cartipàs municipal: Relació de tots els consellers electes i la configuració dels governs. • Crònica periodística: Vuit periodistes que van viure cada legislatura en directe n'ofereixen una visió personal i d'hemeroteca. L'herència del 1979: Un repte majúscul Els ponents destaquen la complexitat del primer mandat democràtic. La ciutat es trobava en una situació explosiva: • Creixement desmesurat: Tarragona va créixer un 75% en deu anys (1965-1975) sense les infraestructures necessàries. • Manca de serveis: Barris sencers sense clavegueram, enllumenat ni transport públic. • Aprenentatge polític: Els primers electes eren "amateurs" que van haver d'aprendre a gestionar una administració amb lleis encara franquistes. "L'any 1979 és irrepetible per d'on veníem i cap a on hem anat; la il·lusió d'aquell moment era social i no només política." De l'amateurisme a la professionalització Al llarg dels 30 anys, la política municipal ha passat per una clara professionalització, visible també en el màrqueting electoral. S'ha passat de cartells "artesanals" i iconografia d'esquerres (com les jaquetes de pana) a campanyes dissenyades per tècnics i experts en comunicació política. Assignatures pendents i futur L'episodi tanca amb una reflexió sobre els reptes actuals dels ajuntaments: • La manca de finançament crònic de les administracions locals. • La necessitat de no dependre exclusivament de les llicències d'obres per evitar l'especulació urbanística. • Projectes històrics que encara avui apareixen com a cíclics, com la reforma de la façana marítima.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
46'
Maridatge de Jazz, Cuina i Vins D.O. Tarragona al Festival Dixieland
El Festival Dixieland i la seva vessant gastronòmica L'episodi d'avui es trasllada a un restaurant de Tarragona per parlar de la 16a edició del Festival Dixieland, destacant la capacitat de l'esdeveniment per reinventar-se malgrat la crisi econòmica. Innovació i Creativitat en Temps de Crisi • El director del festival, Jordi Bertran, explica que la reducció del pressupost s'ha combatut amb creativitat i col·laboracions amb agents locals. • Es destaca l'èxit inicial del festival amb el ple total en els concerts de Diane Reeves i el grup de boleros a ritme de jazz de Joana Font. • Es posa en valor la professionalitat de l'equip per superar imprevistos com la vaga de pilots que va posar en perill l'arribada de les estrelles internacionals. La Unió del Jazz amb l'Enologia: D.O. Tarragona Una de les grans novetats és la secció de maridatges, on es coordinen la música en directe, la cuina inspirada en els anys 20 i els vins locals. L'Art del Tast i el Maridatge Musical • Elisa Ribé, enòloga de la D.O. Tarragona, detalla el procés d'elecció dels vins per representar la tipicitat del territori. • Se'ns ofereix una petita guia pràctica per quedar bé en un tast: 1. Agafar la copa per la tija per no escalfar el vi ni embrutar el vidre. 2. Observar el color i els reflexos (verds per a vins joves). 3. Olorar el vi aspirant suaument per detectar aromes volàtils i, posteriorment, remenar la copa per oxigenar-lo. "Maridem la nostra vida quotidiana amb determinades músiques sense adonar-nos-en; l'olfacte és un dels sentits que menys valorem i que més records ens evoca." Propostes Gastronòmiques i Vinícoles • El xef Francesc Lleodó ha preparat un menú basat en la cuina clàssica dels anys 20, incloent plats com l'ossobuco maridat amb vins de cellers com Mas Vicenç, Adernats de Nulles o Padró de Bràfim. Jazz Ad Limitum: Joventut i Tradició El programa tanca amb l'entrevista a Xavi Casanovas, membre de la formació Jazz Ad Limitum, qui reivindica el paper del jazz clàssic en l'actualitat. • La banda destaca que el festival de Tarragona és un referent gairebé únic a Catalunya per al Dixieland i el Swing. • Tot i que la majoria de clubs aposten pel jazz modern, ells prefereixen el gènere més genuí, el qual consideren més fàcil de connectar amb el públic general.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
9'
Acord pel nou Mercat Central de Tarragona i el seu pàrquing
Consens sobre el projecte de remodelació del Mercat Central L'entrevista realitzada a l'interior del Mercat Central de Tarragona revela un canvi significatiu en el rumb del projecte de remodelació. Després de mesos de negociacions i pressió per part dels comerciants, l'Ajuntament ha rectificat el projecte inicial per incloure dues plantes de pàrquing subterrani sota l'edifici. Punts clau de l'acord Infraestructura logística: L'existència de pàrquing és considerada vital per a la viabilitat d'un supermercat dins l'edifici i per mantenir la competitivitat del centre comercial a l'aire lliure. Calendari d'obres: Es preveu que els treballs comencin a principis de 2010 i tinguin una durada d'entre 27 i 30 mesos, amb una possible inauguració a finals de 2012. Tècniques innovadores: S'utilitzarà un mètode constructiu que permet perforar i ocupar les plantes simultàniament, reduint així els terminis d'execució. La postura dels venedors Albert Ribot, president de l'Associació de Venedors, destaca que, tot i no ser el projecte ideal (que demanava més places), és una solució pràctica que permet desbloquejar la situació sense tindre que recórrer a mesures de pressió desagradables. "No acceptaríem un projecte desgavellat... creiem que això és una bona solució que no atura el projecte gens ni mica." Continuïtat a la carpa provisional Rafael Martínez, gerent de l'associació, assegura que la instal·lació provisional de la Plaça Corsini està totalment preparada per aguantar els anys que durin les obres, oferint condicions òptimes tant per als clients com per als paradistes.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
17'
Explorant Palerm: Història, Art i Curiositats
Una immersió a l'ànima de Sicília L'entrevista amb l'experta Ima Teixell ens convida a descobrir Palerm, una ciutat marcada per la seva història de conquestes i la seva condició geogràfica ferestga. Sicília es presenta com un territori amb un caràcter tancat però autèntic, on la societat ha estat explotada històricament com una colònia, forjant una identitat única que es diferencia clarament de la Itàlia peninsular. L'essència de Palerm i els seus barris Per conèixer la ciutat, es recomana perdre's pels seus carrers i viure l'ambient de barris com el de la Calça: El barri de la Calça: Antic barri musulmà amb una arquitectura que barreja influències àrabs i normandes. Mercats autèntics: El mercat de la Boqueria Nova (Boqueria) és un festival de colors i olors on encara es pot palpar la Itàlia més profunda. Eixos principals: El Corso Vittorio Emanuele i la Via Maqueda divideixen el centre i connecten punts clau com els Quattro Canti i la Catedral. Riquesa Arquitectònica i Multiculturalitat Palerm destaca per ser un reflex de la multiculturalitat, amb un llegat artístic que inclou: Art Àrabo-Normand: Edificis com San Cataldo (amb les seves icòniques cúpules vermelles) o San Giovanni degli Eremiti. Gòtic Català: Fruit de l'ocupació de la Corona d'Aragó durant segles. La Catedral de Monreale: Situada a l'extraradi, famosa pel seu claustre esculpit i el seu impressionant Pantocràtor en mosaic de tradició grecollatina. Curiositats i anècdotes "A Sicília el 14% són planes, tota la resta és muntanyós... les carreteres són infernals i molt italianes." Per als més curiosos, l'entrevista destaca la Cripta dels Caputxins, un indret morbós on es poden visitar esquelets vestits i el cos embalsamat de la nena Rosalia Lombardo, que sembla estar viva malgrat el pas del temps des de 1920.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
13'
Reivindicació d'un edifici digne per a l'EOI de Tarragona
La lluita històrica per una nova seu Després de 20 anys d'espera en un edifici provisional, la comunitat educativa de l'Escola Oficial d'Idiomes (EOI) de Tarragona ha creat una comissió de seguiment. Aquesta entitat, formada per alumnes i professors, neix de la necessitat de pressionar les administracions per aconseguir unes instal·lacions adequades. Principals objectius i accions Reunió a tres bandes: L'objectiu prioritari és asseure en una mateixa taula l'Ajuntament de Tarragona, la Generalitat de Catalunya i la direcció de l'Escola per traçar un calendari d'actuacions real. Presència digital: S'ha creat el bloc volemunedificidigna.blogspot.com i un grup a Facebook per visibilitzar les deficiències de l'edifici actual i centralitzar les queixes. Incidència política: S'han enviat cartes al delegat d'Educació i a l'alcalde, tot i que fins ara el silenci administratiu ha estat la resposta predominant. Deficiències de l'edifici actual Les professores i alumnes denuncien una situació insostenible a l'edifici dels Caputxins: Mancances físiques: Absència de sala d'actes, espais de treball limitats per als departaments i una gran quantitat d'escales que dificulten l'accessibilitat. Problemes de climatització: Temperatures extremes tant a l'estiu com a l'hivern i falta d'insonorització a les aules. Incredulitat davant les promeses: Malgrat les declaracions sobre el projecte de la Chartreuse, la comunitat es mostra escèptica: "Fins que no tinguem l'escola feta, la inaugurem i s'hi hagi fet la primera classe, no ens ho creurem." Perspectiva de futur La comissió alerta que, si no es reben respostes concretes i compromisos pressupostaris immediats, passaran a realitzar accions més visuals i contundents. Consideren que el projecte de la Chartreuse pot ser una solució, però el que realment exigeixen és un edifici que estigui a l'altura d'una ciutat com Tarragona i dels seus més de 3.000 alumnes anuals.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
15'
El Festival Dixieland de Tarragona i la música escolar
La màgia del Dixieland arriba als escolars de Tarragona El programa d'avui connecta amb l'Auditori de Caixa Tarragona, on s'està celebrant la setzena edició del Festival Internacional de Dixieland. L'activitat central presentada és el Dixi per a Escolars, una iniciativa pedagògica que apropa el jazz als nens d'una manera lúdica i participativa. Formació i pedagogia musical La banda encarregada de les sessions d'enguany és la Sitges Band, una formació veterana que adapta el seu repertori segons l'edat del públic: Per als més petits (4-5 anys): S'utilitza un format de conte on els instruments són els protagonistes d'un viatge cap a un lloc millor. Per als nens més grans: S'ofereix una audició més detallada amb dates, noms i l'evolució dels estils que van confluir a Nova Orleans. Valors transversals: La música s'explica com un punt de trobada que supera barreres de classe, raça o gènere. "La música passava per sobre de tot això... de la fusió dels coneixements de tots plegats va sorgir aquest estil." El futur del jazz a Catalunya Durant l'entrevista amb Joan Pinós, membre de la banda, s'ha destacat que Catalunya és pionera mundial en el jazz tradicional, en part gràcies a la tasca de festivals com el de Tarragona. També s'ha fet una crida a donar suport a les noves generacions, com la Sant Andreu Jazz Band liderada per Joan Chamorro. Pròximes cites i novetats Jam Session final: Dissabte a la nit al carrer del Cos del Bou, un lloc de trobada per a tots els músics. Dixi i Maridatge: Demà el programa es traslladarà al restaurant Quimi Quima per parlar d'una nova activitat que combina música i vins de la DO Tarragona.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
4'
Detenció per una presumpta violació al Port de Tarragona
Crònica dels fets al Port Esportiu de Tarragona S'ha informat de la detenció de dos joves de vora 20 anys per una presumpta agressió sexual ocorreguda la matinada del passat dimarts, cap a les 5:00 hores, a la zona del Port Esportiu de Tarragona. Segons les informacions publicades pel diari El Punt i confirmades per fonts municipals, els fets van tenir lloc a la via pública. Detalls de la detenció i implicats L'agressor principal: Un dels joves hauria comès la violació material. El còmplice: El segon detingut no va participar directament en l'acte, però va enregistrar tota l'agressió amb la càmera del seu telèfon mòbil. Intervenció ciutadana: L'avís d'un testimoni que passava per la zona va ser clau per a la ràpida resposta policial. Resposta de l'Ajuntament i Seguretat El tinent d'alcalde de Seguretat Ciutadana, Carles Castillo, ha destacat l'eficàcia de la Guàrdia Urbana en la detenció immediata dels sospitosos. Castillo ha subratllat que s'està intensificant la vigilància en aquesta zona crítica en col·laboració amb els Mossos d'Esquadra. "El fet d'haver detingut immediatament els dos agressors és fruit d'intensificar la vigilància al Port Esportiu d'una manera molt coordinada amb Mossos." Els detinguts han passat a disposició dels Mossos d'Esquadra i s'espera que declarin davant el jutge durant el dia d'avui.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
18'
Entrevista a Joaquín Fortuny, nou vicari de Tarragona
El relleu a la vicaria general de l'Arcabisbat de Tarragona L'entrevista se centra en la figura de mossèn Joaquín Fortuny, qui acaba de prendre possessió com a vicari general de l'Arcabisbat de Tarragona, succeint a mossèn Miquel Barberà. Aquest canvi s'emmarca en una profunda renovació del Consell Episcopal impulsada per l'arquebisbe Jaume Pujol. Característiques de la nova etapa Continuïtat i renovació: Fortuny destaca que el seu objectiu és ser "bo i fidel" a l'arquebisbe i a la diòcesi, tot mantenint la bona feina de l'equip anterior però aportant "aires nous". El Consell Episcopal: Es defineix com l'òrgan que assessora l'arquebisbe en temes de govern i pastorals. El vicari general n'actua com a moderador de la cúria. Pla Pastoral 2009-2012: Una de les primeres tasques del nou equip serà l'elaboració d'un nou full de ruta per als pròxims tres anys, que s'ha d'enllestir després de l'estiu. Desafiaments socials i pastorals Situació econòmica: Fortuny reconeix que l'Església tarragonina està en dèficit a causa del manteniment del patrimoni i el personal, tot i que agraeix la col·laboració dels fidels. Crisi i ajuda social: S'ha detectat un increment exponencial de les peticions d'ajuda a entitats com Càritas. Fortuny admet que és impossible atendre totes les necessitats, especialment les relacionades amb hipoteques. Posicionaments doctrinals: > "L'avortament és la supressió d'una vida... un llenguatge per amagar un crim." Sobre la polèmica del preservatiu a l'Àfrica, el vicari subscriu les paraules del Papa Benet XVI, posant l'accent en la responsabilitat i l'educació en l'estimació per sobre de la banalització de la sexualitat. Relacions institucionals Finalment, es destaca el paper de Tarragona com a seu primada, que l'obliga a una coordinació estreta amb la resta de bisbes de Catalunya per mantenir una unitat d'acció en temes doctrinals i pastorals, malgrat les possibles discrepàncies en matèria política amb altres sectors de l'Església espanyola.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
11'
2009-04-01
Fira Abril del Perelló: Tradició i Producte Local L'alcaldessa del Perelló, Genoveva Margalef, presenta l'edició de la Fira Abril 2009, un certamen centenari que ha evolucionat de ser una fira ramadera a convertir-se en un referent multisectorial i agroalimentari. Tot i l'expansió, manté l'essència en els seus productes estrella: la mel i l'oli d'oliva. Productes Insígnia i Concursos La Mel: El Perelló és el principal centre productor de mel de la província. Durant la fira se celebra el Concurs de la Mel (24a edició) amb categories com Milflors, Romaní, Taronger i Alta Muntanya. L'Oli: Es promociona l'oli de la collita actual, destacant la seva alta qualitat i la participació de la cooperativa local amb denominació d'origen. Sortejos Singulars: Un dels reclams més populars és el sorteig on el guanyador obté "el seu pes en mel" mitjançant una balança romana, o el premi de l'olivera (100 litres d'oli). Cultura, Gastronomia i Entitats "Si tu tens un producte i no el dones a conèixer, no el pots vendre. La fira és la millor eina de promoció." L'esdeveniment destaca per la implicació del teixit associatiu: * Bunyolada Popular: Una degustació tradicional que combina mel i oli. * Exposicions: Mostra sobre la indumentària tradicional de les Terres de l'Ebre. * Celebracions: Homenatges pels 25 anys dels Donants de Sang i de l'Associació de Conicultors.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
1h 49min
Ple Municipal Tarragona: Urbanisme, Imatge Corporativa i Transport
Resum del Ple Municipal El present plenari de l'Ajuntament de Tarragona recull un conjunt de debats clau sobre la gestió de la ciutat, marcats per la unanimitat en projectes urbanístics i la confrontació dialèctica en temes de gestió administrativa, comunicació visual i infraestructures energètiques. Projectes Urbanístics i Portuaris Es ratifica l'aprovació d'actuacions a l'autoritat portuària, destacant el projecte de la marina de luxe. Els grups coincideixen en la bondat del projecte per a la ciutat, tot i haver hagut de resoldre conflictes judicials previs mitjançant eines urbanístiques recents. • El Port de Tarragona es defineix com un motor estratègic i fonamental. • Es destaca la voluntat de solucionar problemes heretats sense voluntat de revenja política. Gestió de la Imatge Corporativa Un dels debats més intensos ha girat entorn de la moció del Partit Popular per encarregar als serveis tècnics municipals el desenvolupament integral de la imatge corporativa de la ciutat. • L'oposició critica la dispersió de logos (citant l'exemple del cocodril del patronat d'esports) i demana unificar criteris per estalviar costos. • El govern defensa que ja existeix una circular de criteris i que l'externalització és necessària per no saturar la plantilla municipal. Mobilitat i Tarifes de Transport S'ha debatut la implantació de les noves targetes magnètiques per a l'autobús i la pujada de tarifes. • Convergència i Unió demana que les targetes siguin gratuïtes per evitar un sobrecost als ciutadans. • El govern argumenta que la tecnologia és una exigència de la integració tarifària del Camp de Tarragona i que el servei ja està altament subvencionat. El Debat Nuclear L'oposició ha presentat una moció de rebuig a la instal·lació d'un magatzem de residus nuclears (MTC) al territori. • Se subratlla que el territori ja ha complert la seva quota de solidaritat amb les tres centrals actives. • El govern ha rebutjat la moció recordant que ja n'hi ha una de vigent i acusant l'oposició de fer tacticisme polític. "No necessitem governs perfectes, sinó governs eficients." Aniversari dels Ajuntaments Democràtics L'acte clou amb una nota de consens per celebrar els 30 anys dels ajuntaments democràtics, homenatjant els electes del 1979 i reivindicant una nova llei de finances locals.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
2h 13min
Aprovació de l'Institut a Tarragona 2 i Modificacions Pressupostàries
Resum de la Sessió Plenària de l'Ajuntament de Tarragona El ple municipal ha abordat temes crucials per a la ciutat, destacant especialment la polèmica per la ubicació del nou institut a la zona de Tarragona 2 i una sèrie de modificacions de crèdit per reorientar inversions públiques. Debat sobre el Nou Institut a Tarragona 2 L'aprovació de la cessió de terrenys per al nou centre educatiu ha generat un intens debat entre l'equip de govern i l'oposició: • Arguments de l'Oposició (PP i CiU): Consideren que el solar de 7.000 m² és insuficient (la Generalitat en demana 10.000) i que provocarà greus problemes de mobilitat i clavegueram. Acusen l'alcalde d'incomplir la promesa de consensuar la decisió amb els veïns. • Resposta de l'Equip de Govern: L'alcalde Ballesteros i el regidor Sanahuges defensen que l'institut és una prioritat social irrenunciable. S'han compromès a millorar la mobilitat amb nous ponts i accessos, afirmant que l'interès general de la comunitat educativa preval sobre les queixes veïnals. "No posaré fre a que un equipament educatiu públic i necessari tiri endavant en aquesta ciutat. Quan un governa, ha de prendre decisions pensant en l'interès general." Gestió Econòmica i Modificacions de Crèdit S'han aprovat diverses modificacions del pressupost (més de 9 milions d'euros d'altes) per ajustar les inversions a la realitat actual: • Inversions Reorientades: S'han mobilitzat recursos per a projectes com la reforma del carrer Apodaca, la millora de la caserna de la Guàrdia Urbana i l'Anella Verda. • Fons Europeus: S'ha destacat la captació de fons FEDER per alliberar recursos municipals i destinar-los a altres reformes urbanes. • Crítica a la Planificació: L'oposició ha criticat que, pocs mesos després d'aprovar el pressupost, ja s'hagin realitzat 11 modificacions, acusant el govern de falta de previsió. Altres Acords Relevants Turisme i Patrimoni • Consorci de la Tàrraco Romana: Creació de l'ens amb Altafulla, Constantí i Roda de Berà per gestionar el Pla de Competitivitat Turística. • Hotel de 5 Estrelles: Aprovació del conveni per rehabilitar Ca l’Ardiaca al Pla de la Seu, garantint una supervisió arqueològica estricta. Acció Social i Transports • Consell de les Dones: Creació d'aquest nou espai de participació per fomentar la igualtat i lluitar contra la violència de gènere. • Tarifes dels Autobusos (EMT): Polèmica pujada del 9% del bitllet senzill. El govern ho justifica per mantenir la gratuïtat a jubilats i escolars en un context de crisi.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
10'
Rosalia Gras, primera dona Secretària General a l'Arquebisbat
Una fita històrica a l'Arquebisbat de Tarragona L'entrevista presenta a Rosalia Gras, qui ha estat nomenada Secretària General i Cancellera de l'Arquebisbat de Tarragona. Aquest fet destaca per ser la primera vegada que una dona laica ocupa aquest càrrec en la història de la diòcesi, una posició tradicionalment reservada a membres del clergat. Trajectòria i formació de la nova cancellera Rosalia Gras compta amb una àmplia experiència dins la institució que l'ha preparat per a aquest nou repte: Experiència: Fa 19 anys que treballa a l'Arquebisbat, des d'on va començar a l'Arxiu Històric i posteriorment a la Secretaria General. Formació: És llicenciada en Filologia Catalana, una preparació que li ha permès encarregar-se de la correcció de documents i la maquetació de la revista diocesana. Càrrecs previs: Anteriorment va exercir com a vicecancellera, actuant com a notària per donar validesa jurídica a documents eclesiàstics com partides de baptisme. El paper del Consell Episcopal Rosalia s'integra ara en el Consell Episcopal, l'òrgan consultiu més directe de l'arquebisbe. Les seves funcions principals inclouen: "Qualsevol cosa que s'hagi de decidir, l'arquebisbe normalment ho consulta amb els seus col·laboradors més directes." Té veu però no vot dins les reunions del consell. S'encarrega d'aixecar les actes de les reunions. Treballarà conjuntament amb el vicari general i els vicaris episcopals. Decisió basada en el pragmatisme La tria de Gras, segons ella mateixa explica, respon a un sentit pràctic. Davant la manca de capellans, l'Arquebisbat aposta per laics qualificats per a tasques administratives i burocràtiques, permetent que els mossens es dediquin prioritàriament a la tasca pastoral. La seva designació ha estat rebuda amb optimisme tant pel personal de la cúria com pel seu entorn personal.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
24'
Fotoperiodisme i memòria amb Pilar Aymerich
El valor del fotoperiodisme i la memòria històrica En aquesta conversa s'explora l'evolució del fotoperiodisme a Catalunya i la importància de la fotografia com a document històric. La discussió se centra en la inauguració de l'exposició Imatges 2008 a Tarragona i en la trajectòria de la reconeguda fotògrafa Pilar Aymerich. La mirada femenina i el canvi de paradigma Un dels punts clau és la irrupció de la mirada de la dona en un món tradicionalment masculí. Pilar Aymerich destaca que la seva aportació no només ha estat estètica, sinó temàtica: • La visibilització del moviment feminista durant la Transició. • El focus en les víctimes col·laterals de les guerres (dones i nens) més que en la batalla directa. • El rescat de figures històriques femenines que havien estat categoritzades com a "sense professió". L'ofici davant les noves tecnologies Es debat la diferència entre el document informatiu immediat, que qualsevol pot fer amb un telèfon mòbil, i la feina del professional: "El fotògraf que sap contextualitzar i enquadrar no només ens presenta un document en brut, sinó que ens fa tot un discurs." Continuïtat i formació • Fonaments: Tot i les noves tècniques digitals, els fonaments de la comunicació basats en l'explicació d'històries es mantenen intactes. • Relleu generacional: Es destaca la importància del contacte entre els professionals veterans i els estudiants de la Universitat Rovira i Virgili. • Projectes personals: Aymerich explica els seus treballs de maduresa, com Cementiris d'Ultramar o la seva visió intimista de l'Havana.