Tots els episodis · 2009

3423 episodis disponibles

episodis

2809-2832 de 3423

Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
19'
PIMEC Tarragona: Reptes de les pimes en la crisi actual
Anàlisi de l'actualitat econòmica i el paper de les PIMES L'entrevista a Joaquim Sendra, president de PIMEC Tarragona, ofereix una visió detallada sobre l'impacte de la crisi econòmica a les petites i mitjanes empreses de la demarcació. S'aborden qüestions clau com la inflació, el canvi de govern i les reivindicacions històriques del sector. IPC Negatiu i el perill de la Deflació L'entrada en una taxa interanual negativa de l'IPC és vista amb una doble valoració: * Positiu: La baixada de preus alleuja costos en un context de congelació econòmica. * Preocupant: La baixada està massa lligada als combustibles, evidenciant la dependència energètica exterior. A més, existeix el risc de deflació, que podria paralitzar el consum i la producció. Remodelació del Govern Espanyol Respecte a l'entrada d'Elena Salgado al Ministeri d'Economia en substitució de Pedro Solbes, PIMEC ho valora com un canvi necessari: * Es critica l'anterior "apatia" o inactivitat a l'hora d'executar polítiques. * Es confia que el nou lideratge aporti un canvi de mentalitat i més dinamisme envers la inversió pública, encara que això suposi un cert dèficit. Principals Reivindicacions: Morositat i Finançament Sendra destaca que la mobilització empresarial a Madrid va ser un èxit de ressò polític, però recorda que les pimes segueixen patint dos problemes estructurals: Morositat: Es reclama una llei d'amorositat efectiva que estableixi terminis de pagament d'entre 30 i 45 dies, sense possibilitat de pactes que perjudiquin el proveïdor. Finançament: Es denuncia que les ajudes del govern i les línies ICO no estan arribant al teixit empresarial real, quedant retingudes per les entitats financeres. Situació al Territori i Futur Sectors: La construcció i el transport són els més afectats, mentre que la indústria química a Tarragona manté la seva fortalesa gràcies a la responsabilitat social. Àmbit Local: Es valora positivament el compromís de l'Ajuntament de Tarragona de pagar a 30 dies i adjudicar projectes del fons estatal a empreses locals. "La crisi pot ser profunda, però el que realment ens preocupa és que sigui llarga. Veiem la llum al final del túnel, però potser el 2009 encara serà complicat."
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
16'
Trobada de gegants a l'Escola Sant Domènech de Tarragona
11a Trobada de Gegants d'Escola a Tarragona Aquest diumenge, el col·legi Sant Domènech de Gutmann (Dominiques) acull l'onzena edició de la trobada de gegants d'escoles de Catalunya. L'esdeveniment celebra els 10 anys de la colla gegantera de l'escola, consolidant-se com un referent en la cultura popular i l'educació festiva. La història de la colla: Mingu i Caterina La colla va néixer l'any 1999 amb la creació artesanal dels dos gegants principals: Mingu: Anomenat així pel patró del col·legi, Sant Domènech. Caterina: En honor a Santa Dominica. Ambdós noms van ser escollits mitjançant una votació popular entre alumnes i professors. Un projecte de Comunitat Educativa El director Marcel Pallejà i la professora Loli Melero destaquen que aquesta activitat va més enllà de la festa; és una eina acadèmica i social: Integració curricular: Els alumnes de secundària creen nanos (capgrossos) com a part de crèdits de síntesi i assignatures de plàstica. Vincle familiar: Pares, mares, alumnes i professors participen activament, creant un espai de convivència únics fora de les aules. Solidaritat: L'escola organitza fires on es venen capgrossos fets pels nens per recaptar fons per a Mans Unides. Participació internacional i local L'edició d'enguany destaca per l'assistència d'una escola de Noruega, interessada en la tradició catalana, que participarà activament portant les figures festives durant la desfilada. A més, hi participaran unes 600 persones de colles provinents de: Mataró, Badalona, Vilassar de Dalt i Barcelona. Tortosa i Reus. Entitats locals com el Col·legi Sagrat Cor i l'Esplai Sant Fructuós. "No és fer festa per festa, sinó que és educar la festa amb tots els valors que comporta."
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
11'
Tarragona, 50 indrets amb encant: Llibre i Patrimoni
Presentació de l'obra Tarragona, 50 indrets amb encant En aquesta entrevista es presenta el llibre publicat per Cosetània Edicions, una obra que recull una selecció personal i subjectiva de cinquanta espais emblemàtics de Tarragona. El llibre ha estat fruit d'un encàrrec editorial als seus dos autors: Antoni Jordà: Professor de la URV i responsable dels textos. José Carlos León: Fotògraf encarregat de la part visual. Característiques de l'obra El llibre no neix com una guia turística convencional, sinó com un recull històric, patrimonial i vivencial. Segueix la línia d'una col·lecció preestablerta amb un format molt definit: Estructura fixa: Cada indret disposa de dues pàgines, amb una fitxa tècnica bàsica i un mapa d'ubicació. Narrativa visual: Inclou una fotografia de gran format i una de detall de cada espai per oferir una visió coherent. Síntesi de continguts: L'autor dels textos destaca la dificultat d'explicar espais com la Catedral o la Rambla en només vint línies, buscant sempre un to entenedor. Espais i fotografia La selecció inclou des de grans monuments històrics (com el Cis Romà) fins a espais naturals com la Platja Llarga o racons de la Part Alta. El fotògraf subratlla la importància de la llum mediterrània, evitant el migdia i treballant a primera hora del matí o última de la tarda per esquivar obstacles visuals com el trànsit i les obres. "Hem buscat llocs que tinguessin un atractiu artístic, històric, patrimonial, vivencial i cultural per reflectir-los en un llibre."
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
21'
Balanç turístic i reforma del Mercat Central a Tarragona
Balanç de la Setmana Santa i Futur del Mercat Central L'entrevista amb Sergi de los Rios, tinent d'alcalde de Tarragona, se centra en dos eixos principals: els resultats turístics de la recent Setmana Santa i l'estat actual del projecte de reforma del Mercat Central. Turisme: Creixement i Noves Estratègies Malgrat una climatologia irregular i un context econòmic complex el 2009, les dades han estat positives: Pernoctacions: S'han mantingut els nivells de l'any anterior, fet que es considera un èxit atesa la crisi. Increment de visitants: Hi ha hagut un augment del 17% en les consultes turístiques, especialment de visitants que no es queden a dormir. Procedència: L'estratègia de captació a l'àrea metropolitana de Barcelona i al sud de França ha donat fruits evidents. Futur material: Es preveu editar material promocional en francès i anglès de cara a l'any vinent. El Mercat Central: Un Projecte Viable S'ha produït un canvi de rumb per garantir la viabilitat del projecte després d'anys de paràlisi: Mètode constructiu: S'ha optat per un sistema més econòmic i ràpid que redueix el pressupost total de 47 a 35 milions d'euros. Aparcament: Finalment s'inclouran dues plantes soterrànies amb unes 330 places, que es connectaran amb el pàrquing de la Plaça Corsini, sumant un total de 750 places. Finançament: Es negocia amb el Ministeri d'Habitatge una aportació superior als 5 milions d'euros. "5 milions d'euros és el terra de la negociació; l'Ajuntament treballa per aconseguir una xifra superior abans de l'estiu." Calendari d'obres Juny 2009: Redacció del projecte executiu. Segon semestre 2009: Licitació de les obres. Principis 2010: Inici de la construcció. Finals 2012: Previsió de finalització i reobertura per la campanya de Nadal.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
19'
Avenços i jornades sobre el TDAH a Tarragona
El TDAH: Més enllà d'un mal comportament Representants de l'associació APIDA han visitat Tarragona Ràdio per presentar la nova jornada formativa sobre el Trastorn per Dèficit d'Atenció i Hiperactivitat (TDAH) que se celebrarà a l'Antiga Audiència. L'objectiu principal és desestigmatitzar el trastorn i oferir eines actualitzades a famílies i professionals. Punts clau de la conversa: Naturalesa del trastorn: Se subratlla que el TDAH és una malaltia mental de caràcter neurobiològic i sovint hereditari, desmentint el mite que els nens afectats són simplement maleducats. Importància del diagnòstic precoç: Detectar el trastorn abans de l'adolescència és vital per evitar el fracàs escolar i la baixa autoestima. S'utilitzen protocols internacionals com el DSM-IV i el CIE-10 per a la seva identificació. La figura del docent: Els mestres són peces clau en la detecció. La jornada inclou el lliurament del test de Conners com a eina de cribratge per facilitar la derivació als serveis psicopedagògics (EAP). Reivindicació sanitària: L'entitat reclama una unitat de diagnosi especialitzada a Tarragona per evitar que les famílies hagin de desplaçar-se constantment a l'Hospital Vall d'Hebron de Barcelona. Perspectives de futur Malgrat les dificultats en la socialització, els ponents destaquen que, amb el tractament adequat (medicació i teràpia), les persones amb TDAH poden tenir un èxit acadèmic i laboral notable. "Un TDAH reconduït és el millor treballador del món; tenen una capacitat de treball impressionant."
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
7'
Impactes i perills dels aliments transgènics a Tarragona
Denúncia contra els transgènics i el control alimentari L'Antonio Ruiz, representant de diversos col·lectius socials i ecologistes, exposa les raons de la seva lluita contra l'entrada d'aliments transgènics a través del Port de Tarragona. Segons els activistes, aquests productes suposen un risc tant per a la salut humana com per a la sostenibilitat del planeta. Punts clau de la denúncia Risc per a la salut pública: Es descarreguen unes 100.000 tones mensuals de farina de soja i blat de moro transgènic al Port de Tarragona, productes que, segons Ruiz, no han estat assajats suficientment. Impacte mediambiental: La producció de transgènics a Catalunya i Aragó ja ocupa unes 100.000 hectàrees. La pol·linització creuada pot contaminar conreus tradicionals i convertir-los en transgènics de forma involuntària. Pèrdua de biodiversitat: S'han perdut milers de varietats tradicionals d'aliments bàsics com l'arròs en favor d'híbrids i modificacions genètiques. El control de les multinacionals L'entrevistat destaca que el model transgènic és una estafa democràtica perquè crea una dependència absoluta del pagès vers les multinacionals: "El pagès es compromet a no guardar ni una sola llavor per a l'any vinent; ha de comprar cada any les llavors a la multinacional, que a més li ven l'herbicida associat." Accions i futur de l'alimentació Destaquen la presència de derivats transgènics invisibles en pinsos animals, lecitines, midons i edulcorants de consum industrial. Propugnen la sobirania alimentària i la producció local ecològica com a única alternativa viable contra la fam mundial i el control industrial de la dieta bàsica (blat, soja, arròs i blat de moro).
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
15'
Antoni Peco lidera la Federació de Veïns de Tarragona
Nova Etapa a la Federació d'Associacions de Veïns Antoni Peco inicia formalment el seu mandat de dos anys com a president de la Federació d'Associacions de Veïns de Tarragona (FAVT). Amb una junta renovada, on només repeteixen tres membres de l'anterior etapa, l'entitat es prepara per afrontar els reptes del segle XXI. Eixos del Pla de Treball L'entitat ha realitzat una diagnosi del moviment veïnal per definir un nou pla de treball basat en: * Pressió a les administracions: Impulsar la participació ciutadana real. * Foment de l'associacionisme: Combatre l'individualisme actual i revitalitzar les entitats de barri. * Superació del model de queixa: Passar de la simple reclamació urbanística (com el manteniment de carrers) a la generació de propostes socials actives. "L'individualisme ens fa idiotes, com deien els grecs. La participació ja no és només una reivindicació, és una necessitat de l'administració." Acció Social i Crisis Econòmica Davant la crisi, la Federació ha assolit fites importants amb l'Ajuntament: 1. Fraccionament d'impostos: Pagament fraccionat de taxes municipals el 2009. 2. Mesures contra la pobresa: Proposta de fons d'ajut i protecció de serveis bàsics com l'aigua i la llum per a famílies sense recursos. 3. Suport a l'atur: Suport a les borses de treball veïnals a barris com Ponent, la Floresta i Bonavista. Reivindicacions Sanitàries i Urbanístiques CAP La Granja: Es denuncia el greuge comparatiu en les llistes d'espera (7-8 dies per al metge de capçalera) respecte a altres centres de la ciutat. Obres de la T-11: Crítica per la manca de coordinació i la inexistència d'una comissió de seguiment per minimitzar les molèsties als barris de Ponent. Jocs del Mediterrani 2017: La federació es mostra contrària a ubicar la vila residencial a la Ciutat de Repòs i Vacances, defensant un model de ciutat més integrat i sostenible segons l'Agenda 21.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
26'
Actualitat política i inversions al Camp de Tarragona
L'actualitat del Camp de Tarragona amb Xavier Sabaté El delegat del govern al Camp de Tarragona, Xavier Sabaté, analitza el panorama polític i econòmic de la regió en un moment marcat per la crisi i la revisió del Pacte d'Entesa. L'entrevista aborda des de la gestió de grans infraestructures fins a la polèmica moció de censura a Salou. Economia i Cohesió Social Sabaté destaca que la prioritat absoluta és el rellançament de l'economia local davant una crisi d'abast mundial. S'aposta per: • El desenvolupament de l'economia verda (energia, aigua i residus). • La protecció social per evitar la disgregació i els enfrontaments. • La dinamització a través de l'obra pública, especialment amb el Pla Zapatero. Projectes a la ciutat de Tarragona Es repassen diversos punts clau de la geografia urbana: • Ciutat de Repòs i Vacances: Es proposa com a futura Vila Residencial per als Jocs del Mediterrani 2017. El delegat defensa que els habitatges podrien ser posteriorment destinats a ús social. • Escola Oficial d'Idiomes (EOI): S'anuncia un acord imminent amb l'Ajuntament perquè una empresa pública municipal n'avanci el finançament. • Infraestructures viàries: Es confirma l'obertura de la nova passera de la N-340 i es vincula la rotonda del Complex Educatiu a la disponibilitat de recursos futurs. Transport i Visió Regional El delegat advoca per una visió que superi el localisme, pensant en el Camp de Tarragona com una unitat de sis comarques: • Aeroport de Reus: Es mostra optimista amb el nou govern espanyol (ministre Blanco) per agilitzar el traspàs de la gestió. • Estació de l'AVE: Defensa la ubicació actual per evitar el col·lapse del centre i aposta per millorar el transport públic d'accés. • Rodalies: Considera urgent prioritzar aquest servei per als milers de treballadors que es desplacen diàriament. "No hi ha cap societat que pugui avançar ni desenvolupar-se si no hi ha cohesió social." Crisi Política a Salou Sabaté expressa una profunda decepció per la moció de censura a Salou, qualificant-la de barrabassada. Critica especialment a Convergència Democràtica de Catalunya per trencar la paraula donada i signada, contraposant-ho als valors de confiança que haurien de regir el país.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
3h 21min
Processó del Sant Enterrament de Tarragona
Introducció i Context de la Setmana Santa El podcast recull la retransmissió en directe de la Processó del Sant Enterrament a Tarragona, un esdeveniment amb més de 450 anys d'història (des de 1550). L'emissió comença amb una entrevista a l'arquebisbe Jaume Pujol, qui destaca la dimensió espiritual del Divendres Sant i la connexió amb els missioners tarragonins arreu del món a través d'internet. Significat del Divendres Sant L'arquebisbe subratlla que la processó no és només un acte extern, sinó una oportunitat per a la reflexió profunda sobre el sentit de la vida i el dolor. "No ens podem quedar en l'extern; el més important és que ens interroguem: qui som, d'on venim i on anem." Seccions i Confraries de la Processó La processó es divideix en la participació de diverses confraries i gremis històrics que desfilen pels carrers de la Part Alta: • Els Armats de la Sang: La cohort romana que encapçala el seguici, documentada des del 1758 i que celebra el seu 250è aniversari. • Gremi de Marejans: Porten el misteri del Sant Sopar, amb talles de resina que són retrats de personatges reals del Serrallo. • Associació La Salle: Participen amb els passos de l' Oració a l'Hort i Vetlleu i Pregueu. • Confraria de Pescadors: Identificables pel seu vestuari gris i blau, porten el pas de La Presa de Jesús. • Cristo del Buen Amor: Una confraria d'influència andalusa fundada el 1993. Patrimoni Artístic i Històric Es fa un repàs detallat de la riquesa artística de les talles, moltes d'elles obres de reconeguts escultors com Salvador Martorell, Innocenci Soriano Montagut i Josep Maria Jujol. Es destaca la dificultat dels portants per traslladar els pesats misteris per l'orografia complexa de Tarragona, especialment en punts com la Baixada de la Misericòrdia. La Candidatura de la UNESCO Es menciona que la processó és candidata a ser un dels deu tresors del patrimoni cultural immaterial de Catalunya i Andorra, degut a la seva continuïtat històrica i valor social. El Repte Meteorològic Durant tota la retransmissió, el temps és un factor crític. Tot i que la processó comença amb clarianes, cap al final de l'esdeveniment un fort aiguat i el vent castiguen els participants, obligant a cobrir alguns passos amb plàstics i forçant la retirada de la banda de música per protegir els instruments. Malgrat la pluja, l'arquebisbe s'incorpora finalment al seguici acompanyat de les autoritats municipals.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
2h 5min
Retransmissió de la Recollida de Passos a Tarragona
Crònica del Divendres Sant a Tarragona Aquesta retransmissió històrica de Tarragona Ràdio captura per primera vegada en directe l'acte de la recollida dels passos per part dels armats, previ a la processó del Sant Enterrament. Des del terrat de la Casa de la Sang, es descriu l'ambient solemne i multitudinari que defineix el 10 d'abril de 2009. L'Acte de la Recollida i el Protocol • La jornada comença amb la sortida dels armats (la cohort romana) a un quart de cinc de la tarda per recollir els misteris distribuïts per la ciutat. • Es realitza un despliegue logístic complex per traslladar els passos des de la Rambla Nova i la Part Alta fins a la Plaça del Rei. • L'expert Carles Batxas explica que cada confraria manté el seu estil propi: algunes pugen a espatlles (a coll), d'altres amb rodes, i cadascuna amb el seu ritme de timbals o música característica. Principals Misteris i Confraries El programa detalla la pujada per la Baixada de la Peixateria, un punt crític pel seu pendent, on destaquen: • L'Oració a l'Hort i Velleu i Pregueu (Associació La Salle). • La Presa de Jesús (Confraria de Pescadors), destacat com un dels passos més pesants transportats a espatlles. • Cristo del Buen Amor, que realitza una pujada a pas molt lent i ceremoniós. • L'Ecce Homo i el Jesús de la Passió, aquest últim recuperant una talla històrica. • La Soledat, que tanca la recollida amb la participació de les seccions d'aspirants infantils. Significat i Tradició L'acte no és només una preparació logística, sinó un moment de tarragonisme i retrobament social: "La Plaça del Rei és el cor de la Setmana Santa Tarragonina; un lloc on persones es veuen potser només una vegada a l'any." Es destaca la importància de les noves generacions per garantir el futur de la festa, declarada d'Interès Nacional.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
22'
Flora Mediterrània: Herbes i Curiositats del Bosc
La Primavera a Tarragona: Un Esclat de Natura En aquesta conversa amb en Ferran Aguilar, expert en medi ambient, s'explora la riquesa de la flora mediterrània local després d'un període de pluges beneficioses. Aguilar destaca com la combinació d'aigua i calor ha provocat una primavera especialment esponerosa, ideal per a l'observació de plantes i el seguiment del cicle de la fauna, des de les aus rapinyaires fins als mamífers. Tast d'Herbes Aromàtiques i Ús Tradicional L'espai se centra en la identificació i curiositats de diverses plantes collides a l'entorn del Pont del Diable: Llantiscle (Gentiscla): Una planta molt resinosa de la família de les anacardiàcies (parenta del pistatxo). Històricament utilitzada per cultures pescadores per impermeabilitzar vaixells i amb connotacions bíbliques. Te de Roca: Molt famós a Tarragona. No conté teïna ni cafeïna; s'utilitza en infusió per les seves propietats sedants, diurètiques i per al rentat d'ulls. Farigola i Romaní: Considerats el "rei i la reina" del bosc mediterrani. La farigola destaca pel seu alt contingut en timol, actuant com un potent bactericida i antissèptic. Bruc d'Hivern: Planta melífera clau per a les abelles. Aguilar revela una dada curiosa sobre el seu origen etimològic: "El nom de maqui ve per la màquia mediterrània, perquè els combatents s'amagaven entre els brucs que creixien fins a tres metres." Plantes Curioses i Advertències Es fa una menció especial a la Ruda, una planta extremadament aromàtica però molt tòxica. Tot i tenir aplicacions farmacològiques per al sistema nerviós, s'adverteix que s'ha de descartar per a ús domèstic pel seu caràcter avortiu i la seva toxicitat si no es gestiona per mans expertes. Finalment, es descriuen l'Estepa blanca (usada antigament com a raspall de dents o succedani del tabac) i el Margalló, l'única palmera autòctona de la zona, tancant la secció amb una invitació a fer servir el Telèfon Verd de l'Ajuntament de Tarragona per a consultes mediambientals.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
24'
Els Armats de la Sang: secrets i tradició a Tarragona
La preparació dels Armats i la sala privada L'episodi comença amb una visita exclusiva a la sala privada dels Armats del Castro, situada a l'Església de Natzaret a Tarragona. Aquest espai serveix com a centre logístic i de preparació durant la Setmana Santa. Els protagonistes expliquen la recent experiència de participar en una processó a Benicarló i com s'organitzen per a la imminent guàrdia i processó de divendres sant. El ritual de vestir-se i l'equipament Es descriu amb detall la complexitat de l'uniforme d'un armat, que no és només una qüestió estètica sinó també de resistència física: • Roba interior tècnica: L'ús del leotardo per protegir-se del fred nocturn. • Calçat: La transició de les sandàlies tradicionals de cordills a les actuals amb estructura de bota per evitar que es deslliguin. • Elements metàl·lics: La cuirassa, el casc, l'ornament del canell i, sobretot, l'escut i la llança. "Ser armat és bonic, però és cansat; l'esforç físic de portar l'escut i la llança durant tantes hores et deixa valdat l'endemà." Organització interna i convivència S'aborden temes sobre l'estructura del grup, format per uns 40 membres: • Escuts numerats: Cada armat té un número assignat per facilitar el relleu generacional sense haver de canviar constantment els noms a l'equipament. • Llista d'espera: Es desmitifica la idea d'una llista infinita, tot i que actualment hi ha uns 5 o 6 suplents. • Jubilació: El reglament intern estableix la jubilació obligatòria als 60 anys per garantir la renovació i la capacitat física del grup. Els reptes de la processó Un dels moments més crítics és la recollida dels passos a la Rambla. La dificultat principal rau a mantenir el compàs quan les bandes de música dels misteris toquen a un volum molt alt, interferint amb el so més tènue però solemne dels timbals dels armats. Això obliga els membres de les darreres files a concentrar-se visualment en els companys del davant per no perdre la cadència. El paper de la dona i la tradició Es reflexiona sobre com la incorporació de la dona a les confraries i congregacions va salvar la festa als anys 70, aportant una vitalitat que ha permès que la tradició es mantingui viva a les famílies de Tarragona.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
21'
Setmana Santa: Patrimoni a Nazaré i tradició sevillana
Exploració de la Setmana Santa a l'església de Nazaré L'episodi comença amb una visita a l'església de Nazaré, a Tarragona, on Carles Batges, membre destacat de la confraria de la Sang, explica la intensa activitat preparatòria. Es destaca la iniciativa d'obrir les esglésies i espais museístics per apropar el patrimoni artístic a la ciutadania, creant un itinerari natural que connecta diversos punts emblemàtics de la ciutat. Els Misteris i l'evolució artística Es comenten detalls tècnics i històrics de les imatges exposades: * La Flagel·lació (1948): Una obra de Soriano Montagut amb un estil més clàssic i barroc. * El Crist dels Penitents (1961): També de Montagut, però que mostra una evolució cap a línies més modernes i obertes. Pesa uns 1.200 quilos i és una talla massissa d'una sola peça. * Es recorda la tràgica pèrdua del patrimoni original l'any 1936 i l'esforç continuat de recuperació des de la postguerra. "La Setmana Santa és nova cada any perquè s'ha de guanyar i mantenir el prestigi treballant amb la millor professionalitat possible." Connexió amb la Setmana Santa de Sevilla El programa connecta amb Jordi Bertran des de Sevilla, on es descriu l'atmosfera del Dijous Sant i la famosa Madrugada. S'analitzen les particularitats d'algunes confraries: Los Negritos: Una de les més antigues (segle XIV), històricament vinculada a l'ètnia negra. El Silencio: Caracteritzada pel seu rigor, l'absència de música sorollosa (només oboès i fagot) i la posició inversa de la creu que porta el Crist. Es fa una comparativa entre les dimensions de les processons sevillanes, amb milers de nazarenos, i la tradició tarragonina.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
20'
Consells magistrals per a una barbacoa de Setmana Santa
En aquest episodi, el xef Francesc Lledó comparteix l'art de la cuina a la brasa per celebrar la Mona de Pasqua. Amb un enfocament pràctic i creatiu, es repassen des de tècniques d'aromatització fins a mètodes per aconseguir la cocció perfecta de carns, peixos i verdures. Tècniques d'aromatització i marinades Un dels consells fonamentals és la creació d'un pinzell de farigola (lligant un ramet amb cordill) per pintar els aliments amb oli o marinades mentre es cuinen. També es proposen diverses preparacions per potenciar el gust: * Marinada mediterrània: Ceba tendra, alls tendres, julivert, oli d'oliva i pebre negre. * Estil oriental: Barreja a parts iguals de salsa de soja i vinagre amb un toc de sucre. * Toc àrab: Comí, clau, ceba i menta fresca. * Opcions clàssiques: Mostassa antiga amb oli o pebre vermell (dolç o picant). El secret de la cocció i el greix Lledó posa èmfasi en el control del greix per evitar que la carn es cremi. Recomana inclinar la graella uns 4 o 5 centímetres per tal que el greix llisqui pels ferros i no caigui directament sobre la brasa, evitant així les flamerades que fan malbé l'aroma. Consells sobre la sal i el servei "Sempre és millor salar la carn al moment de girar-la, usant sal grossa o en escates, perquè no perdi els seus sucs i quedi eixuta." Un cop fora del foc, el xef suggereix servir la carn en una safata que mantingui la calor i afegir-hi sempre un bon raig d'oli d'oliva verge extra en cru. Varietat a la graella: més enllà de la carn Peix: Consells per fer tronc de lluç verticalment, bacallà o emperador. Verdures: L'ús del tomàquet escalibat a la brasa com a alternativa deliciosa i poc comuna. Hamburgueses casolanes: Propostes de vedella amb olives i tàperes, o una innovadora hamburguesa de bacallà amb pebrots del piquillo.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
14'
Dispositiu de Trànsit i Sinistralitat: Setmana Santa 2009
Gestió del Trànsit i Novetats Viàries L'entrevista amb Eusebi de l'Olmo, director del Servei Català de Trànsit a Tarragona, se centra en l'operació sortida i retorn de la Setmana Santa 2009. Es destaca que és un període molt previsible on la mobilitat es concentra entre dijous sant i dilluns de Pasqua. Millores a l'AP-7 i altres vies Obertura del tercer carril de l'AP-7: S'ha completat el tram entre Salou i Banyeres del Penedès, augmentant la capacitat de la via. Reducció de peatges troncals: La supressió d'un peatge per sentit (quedant-ne només un al Vendrell i un a Tarragona) millorarà la fluïdesa i evitarà aturades innecessàries. Punts de vigilància: L'atenció es focalitzarà a l'AP-7, la N-340 i la C-14, que són els eixos principals de connexió amb Barcelona, la costa i l'interior. Balanç de Sinistralitat i Conscienciació Les dades mostren una tendència a la baixa molt positiva pel que fa a la seguretat viària a les comarques tarragonines: Reducció de víctimes mortals: Al Camp de Tarragona les víctimes han baixat un 25%, mentre que al conjunt de la demarcació la reducció arriba al 50% respecte a l'any anterior. Factors de canvi: S'atribueix aquesta davallada a les modificacions legislatives com el permís per punts, la reforma del Codi Penal i la instal·lació de radars. "L'accidentalitat de trànsit està passant de ser una fatalitat a ser una xacra a combatre per tota la societat." Conductes de risc L'alcohol roman com el pitjor enemic, sovint per una falta de percepció del risc degut a la seva acceptació social. També es vigilarà estretament la velocitat, ara que la fi de les obres a l'AP-7 permet tornar a circular a 120 km/h.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
27'
Cuina de l'Àvia Remei i rutes d'orientació
Presentació del nou llibre de l'Àvia Remei L'episodi comença amb una connexió directa amb la llibreria La Capona de Tarragona, on l'Àvia Remei presenta el seu darrer llibre: Els millors plats de l'Àvia Remei, trucs i recomanacions. Durant l'entrevista, l'autora destaca que aquest és el seu llibre més personal perquè inclou fotografies reals de la seva pròpia cuina, sense cap tipus de maquillatge gastronòmic. Consells pràctics i tradició • Recuperació del saber popular: Remei emfatitza la importància de no perdre els consells bàsics de les àvies, no des de la dietètica, sinó des de l'experiència domèstica. • Trucs de cuina: Explica mètodes curiosos com punxar una llimona amb un escuradent per conservar-la més temps o fer servir un all per segellar esquerdes en cassoles de fang. • Organització: Tot i el ritme de vida actual, l'autora defensa que cuinar és una qüestió d'organització i ganes d'aprendre. "L'il·lusió és que com t'açort bé i si no et surt bé no pateixis. La cuina sempre té la segona oportunitat." Receptes de Setmana Santa Aprofitant les dates, l'Àvia Remei comparteix dues receptes tradicionals de bacallà: 1. Bacallà de Divendres Sant: Un plat amb escarxofes, pèsols, ous durs, panses i cigrons. El secret és no remenar amb cullera, sinó sacsejar la cassola per extreure la gelatina del peix. 2. Arròs de bacallà: Una recepta ràpida on el bacallà es torra primer per donar-li un sabor intens d'escalivat. El món de l'orientació i rutes familiars En la segona part del programa, s'incorpora Edu Vizcaya, del Club Montsant, per parlar de l'esport de l'orientació. L'orientació com a activitat familiar • Accessibilitat: És un esport apte per a totes les edats, des de nens petits (Corre Xic) fins a veterans. • Beneficis: Combina l'exercici físic amb l'esforç mental necessari per interpretar mapes i brúixoles. • Properes cites: Es destaca la trecoorientació als boscos de Poblet el proper 19 d'abril. Alternatives de turisme proper Pep Calvet proposa diverses excursions per al cap de setmana llarg: • Delta de l'Ebre: Visita al Deltàrium, un espai que reprodueix el delta en miniatura, i el creuament del riu en transbordador. • Boscos de Poblet: Una zona ideal per fer pícnics i gaudir de la natura de forma activa.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
12'
Avinyó: El llegat del Papat i el Sisme d'Occident
La Ciutat dels Papes: Història i Esplendor L'episodi explora la transformació d'Avinyó en el centre de la cristiandat durant el segle XIV. Des de l'any 1309, la ciutat va acollir set papes francesos, convertint-se en una de les corts més fastuoses d'Europa, un fet que va atreure tant l'elit del continent com dures crítiques pel seu luxe excessiu. El Papat d'Avinyó i les crítiques de Petrarca L'estada dels papes a Avinyó va ser anomenada per alguns com el "captiveri de Babilònia". Petrarca va ser un dels crítics més ferotges, descrivint la ciutat amb paraules duríssimes: "Avinyó és l'impia Babilònia, l'infern dels vius, la centina dels vicis, l'escòria de la terra." El Sisme d'Occident: Un conflicte total La mort de Gregori XI el 1378 i l'intent de retornar la seu a Roma van desencadenar el Sisme d'Occident. Aquest no va ser només un conflicte religiós, sinó una guerra política internacional: Bàndol de Roma: Itàlia del nord, Anglaterra, Hongria i Escandinàvia. Bàndol d'Avinyó: França, els regnes hispànics, Nàpols i Escòcia. Personatges clau com el Papa Luna (Benet XIII) i Sant Vicenç Ferrer van marcar aquest període d'extrema divisió que va arribar a tenir tres papes simultanis fins al Concili de Constància al segle XV. Patrimoni i Visita Turística Avinyó és actualment una ciutat-museu on destaca el Palau dels Papes, una obra colossal de gòtic civil i militar de més de 15.000 metres quadrats. Altres punts d'interès inclouen: El Pont d'Avinyó: Famós per la llegenda del pastor Sant Beneset i la seva estructura incompleta sobre el riu Roden. La Catedral Romànica: Que conviu amb la monumentalitat del palau. Museu Calvet: Un referent per entendre la influència de la Provença en l'impressionisme de Manet o Sisley. Artesania local: Productes típics com l'espígol (lavanda), sabons i teles.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
28'
La Setmana Santa de Tarragona i el Divendres Sant
Divendres Sant a Tarragona: Tradició i Modernitat L'episodi se centra en la celebració del Divendres Sant a Tarragona, destacant la cobertura especial que realitzarà Tarragona Ràdio. Per primera vegada, s'oferirà la retransmissió de la recollida dels passos a càrrec dels armats, a més de la tradicional processó del Sant Enterrament. Els Actes Principals del Divendres Sant • Recollida dels passos: Un acte singular on els armats de la Sang van a buscar els misteris de les diferents confraries per tota la ciutat fins a portar-los a la Plaça del Rei. • Processó del Sant Enterrament: L'acte central de la Setmana Santa tarragonina, declarat Festa Tradicional d'Interès Nacional per la Generalitat de Catalunya. L'Evolució i l'Organització de la Processó Els convidats, Carles Batges, Joan Álvarez i Dídac Bertran, expliquen com ha canviat l'esdeveniment en les darreres dècades: • Revifalla de la tradició: Després d'una època crítica als anys 70, la processó ha viscut un ressorgiment amb la incorporació de les dones i la participació activa de la joventut en les bandes i com a portants. • Logística i Seguretat: Enguany es consolida el Centre de Comandament Avançat per coordinar la seguretat entre Guàrdia Urbana, Protecció Civil i l'organització, gestionant un flux de més de 3.000 participants i fins a 40.000 espectadors. El Paper dels Mitjans de Comunicació La digitalització i la globalització permeten que la processó s'obri al món: • Transmissió Global: Gràcies a internet, missioners i tarragonins a l'estranger podran veure i escoltar la narració des de països com el Congo, Filipines o Mèxic. • Narració amb Experiència: Dídac Bertran destaca que la processó és una > "catequesi vivent" que va més enllà del folklore per mostrar les arrels cristianes de la societat. Conceptes clau: Armats, Pas del Rei, Congregació de la Sang, Catequesi vivent.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
12'
Les mones de Pasqua a la Pastisseria Trill de Tarragona
Tradició i tendències de la Pasqua En aquesta connexió d'unitat mòbil, ens endinsem a la Pastisseria Trill de Tarragona per conèixer com es prepara la campanya de les mones de Pasqua. Malgrat la situació econòmica, els padrins mantenen la tradició com una despesa fixa anual inamovible per als seus fillols. Tendències i personatges L’oferta d’aquest any combina els clàssics de sempre amb les modes televisives actuals: - Personatges mediàtics: Destaquen la Hello Kitty, el Bob Esponja, el Caillou i els clàssics de Disney com Mickey i Minnie. - Esports: Les figures relacionades amb el Barça, especialment les de Leo Messi, i el Nàstic de Tarragona continuen sent de les més demanades. - Figures clàssiques: Ous de xocolata, gallines, conills i casetes de xocolata artesanal. L'elaboració artesanal L'elaboració de les figures de xocolata és un procés purament artesanal que comença a finals de gener. El Toni, responsable de la pastisseria, explica que: - Ell mateix actua com a arquitecte de xocolata, dissenyant les estructures sobre cartró abans de retallar-les. - Existeix una tendència creixent a encarregar la figura de xocolata sola, tot i que la combinació tradicional de pa de pessic amb ou continua vigent. - Per a encàrrecs personalitzats o figures molt complexes, cal una previsió de com a mínim dues setmanes. Costos i preus Els preus varien segons la mida i la complexitat de la figura: - Una figura estàndard ronda els 25-30 euros. - Una mona completa (pa de pessic i figura) sol costar entre 45 i 50 euros. - Les peces més espectaculars, com casetes amb molts personatges que pesen diversos quilos, poden arribar fins als 170 euros. "El padrí és el padrí i ja té establert aquest pressupost dins de les despeses anuals."
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
12'
Setmana Santa Tarragona: Imatges i paraules
Un nou recull editorial sobre la celebració tarragonina L'entrevista presenta el llibre "Setmana Santa Tarragona, imatges i paraules", una novetat d'Arola Editors coordinada per Quim Vendrell, Quim Mas i Joan Menchon. L'obra destaca pel seu format manejable i atractiu, seguint la línia d'altres publicacions d'èxit com les de Tàraco Viva. Característiques principals de l'obra Pluralitat de visions: Per primera vegada, el llibre inclou textos que expressen les perspectives de les tres religions majoritàries (catolicisme, islamisme i judaisme), a més de visions agnòstiques i laiques. Col·laboració extensa: Hi participen un total de 22 persones, entre les quals hi ha 10 fotògrafs i 12 autors de textos, oferint una visió polièdrica de la festa. Criteri de selecció: S'ha prioritzat la qualitat i la representativitat de les imatges per sobre de quotes igualitàries entre confraries o autors, garantint un resultat artístic cohesionat. Contingut visual i emocional El llibre no es limita a les grans processons com la del Sant Enterrament, sinó que explora allò que Vendrell anomena "la cuina" de la Setmana Santa: "No només el que es veu a la processó, sinó els preparatius com el moment de vestir els Sants, que és una cosa que poc gent coneix." També es destaquen moments de gran força dramàtica com el Viacrucis de les sis del matí per la Part Alta, on l'absència d'espectadors i la presència dels encaputxats creen una atmosfera única. Projecció exterior L'edició és bilingüe (català-castellà) amb l'objectiu clar d'atreure visitants de la resta de l'Estat, especialment de zones amb tradició com Saragossa o Castella, que se senten atrets pel silenci i la particularitat de la celebració tarragonina.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
19'
La Setmana Santa de Tarragona: Tradició i Sentiment
La Vivència de la Setmana Santa Tarragonina L'episodi explora la profunditat emocional i el significat cultural de la Setmana Santa a Tarragona a través de les veus dels seus protagonistes. Per als tarragonins, aquesta festivitat no és només un esdeveniment religiós, sinó un compendi de tradició, sentiment i identitat. Punts Clau de la Celebració Intimitat i Recolliment: Molts participants destaquen la importància de l'anonimat sota la cucurulla, un moment de reflexió personal i diàleg intern. Esforç Col·lectiu: La celebració és fruit d'un treball constant durant tot l'any per part de congregacions, gremis i germandats. El Divendres Sant: Es descriu com el punt culminant, el dia de la Processó del Sant Enterrament, on la ciutat es transforma en un gran escenari de religiositat popular. Relleu Generacional: Malgrat els canvis socials, s'observa una gran vitalitat amb la incorporació de joves i dones, i la recuperació de tradicions com portar els misteris a espatlles. Una Identitat Indissociable El sentiment de pertinença és tan fort que molts entrevistats comparen la Setmana Santa amb els monuments físics de la ciutat: "La Setmana Santa ja és consubstancial amb Tarragona; és tan important com les seves muralles, però és pedra viva." Salut de la Tradició L'estat de salut de la festa es defineix com a excel·lent, amb una participació massiva tant de confrares com de públic, consolidant Tarragona com un referent de la Setmana Santa a Catalunya i a tot l'Estat.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
16'
Sector hoteler i turisme a Tarragona: Perspectives 2009
Perspectives de la Setmana Santa a Tarragona L'entrevista amb Carles Sagarra, president del Gremi d'Hotelers de Tarragona, analitza la situació del sector turístic davant l'inici de la temporada. Els punts clau de la campanya actual són: Impacte de la meteorologia: Existeix una gran preocupació per les pluges, ja que les previsions negatives frenen les reserves d'última hora i poden reduir l'estada dels visitants. Dades d'ocupació: Es preveu una ocupació d'entre el 60% i el 70%, podent arribar al 80% les nits de divendres i dissabte. No obstant això, els preus han patit una davallada d'entre el 10% i el 15% respecte a l'any anterior. Dependència de PortAventura: El parc temàtic continua sent el principal motor d'atracció, especialment per al turisme de proximitat. Estratègia i Futur del Sector Sagarra destaca la necessitat de desvincular Tarragona de la imatge exclusiva de "sol i platja" per potenciar-la com a destinació cultural i monumental. Noves oportunitats de creixement Turisme de proximitat: Captar el mercat de l'àrea metropolitana de Barcelona i de l'arc mediterrani. Infraestructures: Potenciar l'ús de l'AVE i l'aeroport de Reus com a portes d'entrada, informant els passatgers de vols de baix cost (com els de Ryanair) sobre l'oferta de la ciutat. Gestió pública: Es valora positivament el nou rumb del Patronat de Turisme i l'arribada de Carles Sanz, tot i que es reconeix un fort retard històric en la promoció estratègica en comparació amb altres ciutats. "El problema és que el potencial de Tarragona és etern; sempre n'hem parlat, però cal concretar-lo en resultats." L'impacte de la crisi econòmica La crisi del 2009 està afectant la rendibilitat dels hotels, que ha caigut prop d'un 30%. Sagarra recorda que el turisme no només beneficia els hotelers —que només reben un 20-25% de la despesa total del visitant— sinó que és un motor vital per al comerç i la restauració de tota la ciutat.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
15'
Foment de la lactància i conciliació a Tarragona
Suport a la lactància materna i nous espais públics L'entrevista amb Anna Pacheco posa en relleu la inauguració d'una nova sala de lactància al Parc Central de Tarragona. Es tracta d'un espai pioner a la ciutat, dissenyat per oferir intimitat i comoditat a les mares que necessiten alletar, canviar o pesar els seus nadons mentre es troben en un entorn comercial. El paper de les associacions de suport Des de l'any 1997, l'entitat representada per Pacheco treballa per conscienciar sobre la importància de la lactància materna per a la salut del nadó i de la mare. El seu suport es basa en: Acompanyament de mare a mare: Resolució de dubtes des de l'experiència compartida. Suport emocional: Ajudar a gestionar la pressió de l'entorn i el possible sentiment de culpabilitat. Assessorament pràctic: Tècniques de succió, postures i mètodes per a l'extracció de llet. Reptes laborals i conciliació real Un dels punts més crítics discutits és la dificultat de mantenir la lactància quan la mare s'ha de reincorporar a la feina després de les 16 setmanes de permís. L'entrevistada fa una comparació punyent sobre la percepció social al lloc de treball: "S'entén millor una persona que surt a fumar que la mare que necessita 10 minuts per anar al lavabo i treure's la llet. Això encara no s'entén." Es reivindica una conciliació real que no quedi només sobre el paper, demanant més flexibilitat empresarial i polítiques que entenguin la criança com un fet de rellevància social i demogràfica, no només individual. Evolució social i propostes de futur Tot i que el tabú d'alletar en públic ha disminuït, encara persisteixen prejudicis quan el nen és més gran. Com a propostes de futur, es suggereixen iniciatives com les "sessions de cinema per a mares", similars a les de Santander, on s'adapta l'entorn perquè les famílies puguin gaudir de l'oci amb els seus nadons.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
17'
Mostra de Patrimoni de la Setmana Santa a la Plaça Verdaguer
Èxit d'assistència a la carpa de la Setmana Santa La instal·lació d'una carpa a la Plaça Verdaguer de Tarragona ha esdevingut un dels grans atractius de la celebració d'enguany. Aquest espai acull deu passos que no disposen d'església pròpia, permetent que ciutadans i turistes els puguin admirar de prop durant tota la setmana. Dades de participació i gestió S'estima que més de 6.000 persones han visitat la mostra en els primers dos dies i mig. S'han repartit uns 3.000 fullets informatius i guies de la Setmana Santa tarragonina. L'espai inclou panells visuals i la projecció d'audiovisuals informatius en diversos idiomes per explicar la història de cada confraria. Projectes de futur: El nou museu i el Pas del Ressuscitat El president de l'Agrupació d'Associacions de Setmana Santa, Joaquim Julià, ha destacat que aquesta iniciativa és un camp de proves per al futur Museu de la Setmana Santa. Tot i que la ubicació definitiva encara és un secret guardat hermèticament, s'està treballant en un espai ampli a la Part Alta que funcioni com a seu central formativa. "Hem de creure'ns nosaltres mateixos que Tarragona necessita un museu de la Setmana Santa; l'èxit d'aquesta mostra n'és la prova." Un altre projecte rellevant és la creació d'un nou pas, el Pas del Ressuscitat, que seria propietat de les dotze confraries i es processionaria el Diumenge de Resurrecció. Aquest procés podria trigar entre 3 i 4 anys, ja que requerirà un concurs escultòric previ. Projecció nacional i preocupació meteorològica L'organització afirma que la Setmana Santa de Tarragona ja juga a la "primera divisió" de l'Estat, amb una massa social de prop de 10.000 socis. Tot i la pluja d'aquests dies, les previsions per a Divendres Sant són optimistes per a la celebració de la Processó del Sant Enterrament.