Tots els episodis · 2009

3423 episodis disponibles

episodis

3097-3120 de 3423

Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
24'
Estratègies Econòmiques i de Turisme a Tarragona
Sergi de los Rios i el futur de Tarragona En aquesta entrevista, el segon tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Tarragona i responsable de promoció econòmica, Sergi de los Rios, desgrana els projectes clau per rellançar la ciutat en un context de crisi econòmica. Comerç i Unitat Associativa • La renovació de la Federació d'Unions de Botiguers (FUB) amb Eduard Mayas busca obrir una nova etapa de relació amb el consistori. • L'Ajuntament aposta per la unitat del sector per evitar l'atomització del teixit comercial. • Es recorda que les subvencions ara es regeixen per bases competitives i criteris públics. Projecte del Mercat Central • S'ha descartat el projecte anterior d'un període de 4-5 anys per ser econòmicament inviable. • Actualment s'estan realitzant cates geològiques i arqueològiques a la Rambla per estudiar la viabilitat d'un nou aparcament. "No vull posar l'avena abans de tenir la ferida; primer hem de treure les incògnites geològiques per saber si el pàrquing és possible." Turisme i el nou Model de Gestió • El Patronat Municipal de Turisme es transformarà en un nou organisme (societat municipal) a partir del 2010 per guanyar agilitat. • S'aplica un Pla de Competitivitat Turística que inclou dues millores immediates: 1. Una senyalització turística integral de la ciutat. 2. La creació d'una gran oficina d'acollida i centre d'interpretació de 500-600 m2. El Parc Tecnològic i Científic • Projecte de 30 hectàrees a la zona de Sescelades centrat en els sectors químic i energètic. • L'Ajuntament n'assumeix ara el lideratge i la presidència per garantir la transferència tecnològica i evitar la deslocalització industrial a llarg termini.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
18'
Trobada Estatal de Bandes de Setmana Santa a Tarragona
Josep Maria Guinovar, president del Gremi de Marejans, presenta els detalls de la tercera trobada de bandes de Setmana Santa a nivell estatal que se celebrarà aquest dissabte a Tarragona. L'esdeveniment, de caràcter bianual, aplegarà unes set bandes provinents de punts com Sòria, Logronyo, Saragossa i Calataiud, a més de la presència local de la banda de Jesús de Natzaret. Detalls de la Jornada Participants: Prop de 400 timbalers es reuniran en una jornada de germanor. Activitats turístiques: Durant el matí, els convidats faran una ruta per la Tarragona romana i visitaran esglésies emblemàtiques per conèixer els passos de la ciutat. Exhibicions: A les 17:30h a la Plaça de les Cols, exhibició individual de cada banda. A les 20:30h a la Plaça de la Font, repic conjunt final davant l'Ajuntament. Objectius i Futur del Gremi L'entitat busca enriquir la Setmana Santa tarragonina important sons i estils d'altres regions. En l'àmbit patrimonial, Guinovar destaca el projecte del Museu de la Setmana Santa i el proper conveni amb l'Autoritat Portuària per cedir l'arxiu històric del gremi (amb documents des de 1819) per a la seva conservació i consulta pública. "Volem que la gent vegi el que es fa en altres llocs i que això serveixi per esperonar-nos a millorar els nostres nivells de so i qualitat."
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
16'
La Nit de l'Empresari 2009: Innovació i Motivació
Renovació de la Nit de l'Empresari de la CEPTA La Confederació Empresarial de la província de Tarragona (CEPTA) reprèn la celebració de la Nit de l'Empresari el pròxim 27 de març al Palau de Fires i Congressos de Tarragona. Després d'un petit parèntesi, la novena edició es presenta amb un canvi radical de format, prioritzant el contingut acadèmic i la motivació per sobre de l'acte social tradicional. Eixos del Nou Format L'esdeveniment s'allunya del clàssic sopar de gala assegut per adaptar-se al context econòmic actual i oferir més valor afegit: Austeritat i eficàcia: Se substitueix el gran sopar per un acte més àgil que culmina amb un còctel a peu dret per fomentar el networking. Motivació empresarial: La ponència central anirà a càrrec de Santiago Álvarez de Món (IESE), expert en lideratge, per encoratjar el sector en temps de crisi. Societat del Coneixement: El lema de l'acte s'alinea amb el futur de la regió, destacant la col·laboració entre l'administració (Diputació de Tarragona) i la universitat (URV). Guardons i Reconeixements Durant la vetllada es lliuraran diversos premis que busquen visibilitzar l'esforç del teixit empresarial: Guardó d'Honor: Enguany concedit al Port de Tarragona per la seva trajectòria. Categories clàssiques: Innovació, internacionalització, emprenedoria i responsabilitat social, entre d'altres. Nous reconeixements: Es lliuraran distincions a unes 45 empreses proposades directament per les associacions sectorials de la CEPTA. "El principal no és el sopar, el principal són els empresaris; volem que se sentin protagonistes i motivats cap al futur." Detalls de l'Esdeveniment L'acte comptarà amb el suport institucional de les grans patronals (Foment del Treball i CEOE) i la presència d'autoritats com el vicepresident de la Generalitat. L'assistència és gratuïta, però requereix inscripció prèvia a través del web de la confederació.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
29'
La Ciutat Anònima: Musical de producció pròpia
Presentació de l'obra "La Ciutat Anònima" En aquesta edició del Matí de Tarragona Ràdio, es presenta l'espectacle musical "La Ciutat Anònima", una producció totalment local que s'estrena aquest cap de setmana. L'obra aborda temes contemporanis com la incomunicació, la deshumanització de la societat actual i l'impacte de la tecnologia en les relacions humanes. Temàtica i Rerefons Social L'obra neix de la necessitat de reflexionar sobre la humanitat en un context marcat pels elements virtuals i tecnològics. Segons el seu director, Marc Jornet, l'escenari serveix per subratllar conflictes latents: • La fredor i falta de tendresa en els entorns urbans deshumanitzats. • L'ús de les xarxes o xats com a via principal de contacte emocional. • La integració de la violència quotidiana com una cosa "normal" a través dels mitjans. Procés Creatiu i Producció Local L'espectacle destaca per ser una producció pròpia al 100%, sense versions ni adaptacions literàries prèvies. Els punts clau de la producció inclouen: • Música en directe: La banda sonora és nova i interpretada per músics dalt de l'escenari (piano, saxo, bateria, baix i contrabaix). • Treball estable: La companyia porta sis anys de feina continuada, cosa que permet una gran complicitat entre els actors i l'equip directiu. • Talent del territori: Tots els implicats són professionals de Tarragona i les Terres de l'Ebre. Estructura de l'Espectacle El compositor Tomàs Simón explica que la música no s'atura; actua com un fil conductor constant que acompanya tant les cançons com els diàlegs, creant una experiència immersiva. "Les coses que es pugen damunt d'un escenari és per subratllar-les, per dir a la gent: ep, aquí passa alguna cosa."
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
7'
Congrés de Cirurgia d'Espatlla i Colze a Tarragona
Presentació del X Congrés de la SECHC a Tarragona Aquest matí s'ha presentat al Palau de Congressos de Tarragona la desena edició del congrés de la Societat Espanyola de Cirurgia d'Espatlla i Colze (SECHC). L'esdeveniment reuneix uns 220 especialistes, incloent-hi referents d'àmbit europeu provinents de països com el Regne Unit, Suècia, França i Alemanya. Aspectes clau de l'especialitat El doctor Jaume Calmet, responsable de la secció corresponent a l'Hospital Joan XXIII i president del comitè organitzador, ha destacat l'evolució d'aquesta branca mèdica: Malalties prevalents: Les consultes més habituals afecten la cofia dels rotadors i els tendons, especialment en persones majors de 45-50 anys. Patologia esportiva: Increment de casos d'inestabilitat i luxacions recidivants en pacients joves. Avenços tecnològics: Ús intensiu de la artroscòpia i noves tècniques protèsiques per a grans destruccions articulars. Objectius de la cirurgia moderna Segons el Dr. Calmet, la prioritat actual de la professió és: "Aconseguir els millors resultats possibles amb la menor agressió i de la forma més eficaç possible." Es busca reduir el temps en què el pacient recupera la seva autonomia, xifrant-se actualment en unes 4 o 6 setmanes per a una vida normal, tot i que la reincorporació plena a l'esport o la feina pot requerir entre 4 i 5 mesos. Impacte local i activitat acadèmica A Tarragona, només a l'Hospital Joan XXIII, s'operen entre 350 i 380 casos anuals, xifra que demostra el pes d'aquesta especialitat a la regió. El congrés inclourà un programa intens amb sis taules de comunicacions, tres taules rodones i la presentació de 45 treballs científics.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
11'
Victoria Arbeloa: Primera presidenta de la Setmana Santa de Tarragona
Una fita històrica per a la tradició tarragonina L'entrevista se centra en la figura de Victoria Arbeloa, que recentment ha estat nomenada presidenta de la Congregació del Descendiment. Aquest fet és especialment rellevant perquè es converteix en la primera dona que presideix una confraria de la Setmana Santa a Tarragona, una institució històricament dominada per homes. El paper de la dona i la igualtat Arbeloa reflexiona sobre la seva elecció i el camí cap a la igualtat en les tradicions religioses: - Afirma que la seva elecció hauria de ser vista amb normalitat, tot i reconèixer que a la ciutat ha causat sorpresa. - Destaca que la seva congregació és mixta i ja va ser pionera l'any 1984 en incloure la primera dona banderada en una processó. - Subratlla que la revifalla de la Setmana Santa a les darreres dècades es deu, en gran part, a la incorporació de les dones a les fileres. Projectes i reptes de la Congregació del Descendiment Com a nova presidenta, té varis objectius sobre la taula: - Acabament del pas escultòric: El gran repte és completar el grup de set imatges. Actualment se n'estan esculpint tres de noves a Palència amb l'objectiu d'estrenar el pas complet l'any vinent. - Activitats immediates: Destaca la presentació de l'opuscle a càrrec d'Andreu Muñoz Melgar i la participació en el Via Crucis del Dilluns Sant. - Situació econòmica: Reconeix que la crisi ha afectat la captació de patrocinis per a les publicacions, però manté l'optimisme gràcies al suport dels congregants. "No hauria de ser notícia, hauria de ser normalitat. Però estem encara lluny d'arribar a aquesta igualtat." El futur de la festa Finalment, Arbeloa es mostra optimista sobre la salut de la Setmana Santa tarragonina. Valora molt positivament iniciatives noves com la carpa de la plaça Verdaguer, que permetrà mostrar els passos com a obres d'art fora de les esglésies, facilitant l'accés tant a tarragonins com a turistes.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
23'
Actualitat del Port de Tarragona: Sentència de Port Tarraco i inversions 2009
Gestió de la sentència judicial de la Marina Port Tarraco L'entrevista s'inicia abordant la sentència judicial que obliga a l'Ajuntament de Tarragona a elaborar un pla especial d'usos en dos mesos per evitar l'enderroc de sis edificis a la Marina. Josep Anton Burgasé, president de l'Autoritat Portuària, transmet un missatge de tranquil·litat: • L'Autoritat Portuària ja ha elaborat el document tècnic necessari. • Es preveu que l'Ajuntament aprovi aquest pla en les properes setmanes, regularitzant així la situació legal. • Burgasé evita entrar en polèmiques sobre errades passades, destacant que la intenció de totes les institucions ha estat sempre de bona fe. "Aquesta és una situació que quedarà regularitzada i legalitzada; podrem mantenir l'ús actual de les instal·lacions." Impacte de la crisi econòmica i estratègia de futur El president analitza com la conjuntura econòmica global afecta l'activitat portuària, definint el 2009 com un any de "muntanya russa" per la volatilitat dels tràfics. Inversions i projectes estratègics • Ampliació de la terminal de contenidors: És l'obra més estratègica, amb una inversió de 35 milions d'euros només per a enguany. L'objectiu és estar plenament operatius el 2011 per rebre vaixells més grans. • Inversió total: Malgrat la crisi, el Port preveu invertir entre 80 i 100 milions d'euros durant el bienni 2008-2009 gràcies a l'estalvi acumulat en anys anteriors. • Diversificació de tràfics: Tot i l'aposta pels contenidors, el Port manté la seva essència com a port granaler, energètic i químic. Projectes urbans i de serveis • L'hotel de luxe: El projecte per convertir l'actual seu portuària en un hotel de luxe està aturat degut a la retracció econòmica dels inversors de Dubai. • Trasllat d'oficines: Es manté la previsió de traslladar les oficines del Port al nou edifici a finals de 2009. • Millores a la façana marítima: Les obres al Moll de Costa i al Passeig de la Independència avancen amb la intenció que estiguin finalitzades abans de l'estiu.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
50'
Tarragona Actualitat: Tots Sants, 40 anys de BASF i prevía del Nàstic
Resum de l'Actualitat de Tarragona L'informatiu de Tarragona Ràdio d'aquest 30 d'octubre de 2009 repassa les notícies més rellevants de la jornada, marcades per la proximitat de la festivitat de Tots Sants, fets institucionals i l'última hora de l'esport local. Festivitat de Tots Sants i Tradicions • Dispositiu de trànsit: La Guàrdia Urbana activa un pla especial per regular l'accés al cementiri municipal. Es recomana fermament l'ús del transport públic o anar a peu. • Panellets i Castanyes: El gremi de pastissers preveu la venda de 3.000 quilos de panellets a la ciutat, amb preus que oscil·len entre els 30 i 42 euros el quilo. S'han autoritzat 35 parades de castanyes a la via pública. • Gestió Funerària: El cementiri de Tarragona disposa de 19.000 nínxols i, gràcies a l'auge de les incineracions, s'estima que té capacitat per als propers 100 anys. Economia i Indústria • 40 anys de BASF: La multinacional alemanya commemora quatre dècades al territori amb la inauguració d'un nou centre de visites al Polígon Sud. • Conflictivitat laboral: El conseller Josep Huguet critica l'empresa Lear de Roquetes per rebutjar ajuts públics abans d'anunciar el seu tancament. D'altra banda, Repsol Química inicia aturades temporals de producció per adaptar-se al mercat. • Privatització del transport: Els sindicats denuncien la tendència privatitzadora de l'EMT de Tarragona i les retallades en el sector. Successos i Política Local • Judici a l'Audiència: Un jurat popular declara culpable per unanimitat l'home acusat de matar la seva dona a Cambrils l'any 2007. • Esfondrament a Riudoms: Una persona resulta ferida lleu en caure un edifici de dues plantes al centre de la vila. • Urbanisme (POUM): L'Ajuntament de Tarragona garanteix que el dictamen de Protecció Civil no afectarà els acords ja subscrits amb els veïns de zones consolidades. Actualitat Esportiva: Sempre Nàstic L'equip grana ja és a Huelva per enfrontar-se al Recreativo. "Hem de ser valents i pensar que tothom pot donar molt més del que estem donant", afirma el migcampista Miguel Ángel. • L'expedició estrena nous uniformes de passeig, descrits amb humor com d'estil vintage. • El CBT i l'ADT busquen victòries urgents en bàsquet, mentre que el Sant Pere i Sant Pau es prepara per al derbi de voleibol contra el Barça.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
27'
Festa i transformació al Campus Catalunya de la URV
Celebració de la nova comunitat universitària L'episodi es trasllada a la unitat mòbil de Tarragona Ràdio per viure en directe la jornada festiva al Campus Catalunya de la Universitat Rovira i Virgili (URV). Aquest dia marca un abans i un després, ja que el campus concentra ara uns 3.000 estudiants de diverses disciplines que abans estaven disgregats per tota la ciutat. La integració de facultats i la convivència El degà i els responsables de diferents facultats comparteixen la seva visió sobre l'ampliació del campus: • Facultat de Ciències Jurídiques: Actuen com els «hostes» veterans que reben els nous companys. • Facultat de Lletres: El seu secretari, Pere Navarro, destaca la millora en llum i espai respecte a l’antiga seu, tot i algunes crítiques constructives sobre l’arquitectura moderna. • Escola d'Infermeria: Celebren haver deixat l'aïllament per formar part d'un entorn realment universitari. "Aquesta festa és per donar publicitat al fet que ja hem arrencat a conviure unes 3.000 persones diàriament." Reptes i anècdotes de les noves instal·lacions Malgrat la modernització, els docents assenyalen algunes mancances curioses del disseny arquitectònic, com ara els lavabos sense ventilació natural o pantalles de projecció que es mouen amb l'aire condicionat. També es discuteix la fisonomia de la plaça, que s'ha de rebatejar i on els alumnes demanen més espais verds davant l'excés de ciment d’un campus eminentment urbà. El futur: El CRAI i l'expansió del Campus Un dels anuncis més destacats és l'obertura imminent del CRAI (Centre de Recursos per a l'Aprenentatge i la Investigació). • Concepte integral: No és només una biblioteca, sinó que integra informàtica, laboratoris d'idiomes i espais de treball en grup. • Data d'obertura: Està prevista per al 18 de maig, oferint serveis fins a mitjanit durant l'època d'exàmens. Finalment, es projecta que en un termini de 3 a 4 anys, amb l'arribada de la Facultat de Ciències de l'Educació i Psicologia, el campus es convertirà en una «ciutat dins la ciutat» amb prop de 5.000 persones.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
21'
Realitat i reptes de Càritas a Tarragona i Camp Clar
L'impacte de la crisi i el paper del voluntariat Aquesta conversa reuneix voluntàries i tècnics de Càritas per analitzar la crua realitat social a Tarragona, especialment al barri de Camp Clar. Es destaca el paper fonamental dels voluntaris veterans, com la Paquita Engassó, que després de tota una vida en l'ensenyament dedica el seu temps a l'assistència directa a la parròquia. Noves formes de pobresa Els tècnics de l'entitat, en Jaume Rovira i la Pilar Ubiols, expliquen que estan detectant casos multiproblemàtics i un canvi significatiu en el perfil de l'usuari: Increment de persones autòctones: Les famílies locals superen en nombre les immigrades en el darrer període. La pobresa invisible: Persones que sempre havien tingut una vida estable i que, a causa de la crisi o les hipoteques, es troben de cop al carrer. Sostre i alimentació: La preocupació pel pagament d'habitatges i la necessitat bàsica de menjar. Dignitat i situacions limit El testimoni de la Casa del Transeunt posa de manifest la duresa de viure al carrer. Es narren casos punyents com el d'un home amb els peus llagats que només demanava un got d'aigua, o joves de 18 anys sense cap suport familiar. La pèrdua de la dignitat i l'autoestima s'identifica com la principal barrera per a la recuperació de les persones. "Molta gent d'aquí intenta que no els vegin entrar a la Casa del Transeunt per vergonya; la vida els ha petat entre les mans." Projectes de futur: El menjador social Es planteja la necessitat urgent d'un menjador comunitari a Tarragona. Tot i que existeixen iniciatives com les de la Comunitat de Sant Egidi o Creu Roja, els participants coincideixen que cal una acció coordinada amb les administracions per garantir l'alimentació diària sense que això suposi una estigmatització més gran per a les famílies que encara conserven el seu habitatge.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
24'
Josep Maria Recasens: 30 anys del primer alcalde democràtic
Entrevista Històrica amb Josep Maria Recasens En commemoració del 30è aniversari de les primeres eleccions municipals democràtiques (3 d'abril de 1979), Tarragona Ràdio entrevista qui fou el primer alcalde de la ciutat en aquesta nova etapa, l'historiador Josep Maria Recasens (PSC). El camí cap a l'alcaldia i el primer govern Recasens explica que la seva elecció no va ser fruit de l'atzar, sinó d'un pacte preelectoral entre el PSUC, Convergència i el PSC. L'objectiu era assegurar que el cap de la llista més votada d'aquest bloc d'esquerres i catalanista fos investit per evitar la continuïtat de sectors vinculats a l'antic règim. • Es va formar un govern de coalició proporcional als resultats. • Destaca la falta d'experiència absoluta de tots els regidors, que van haver d'aprendre el funcionament municipal sobre la marxa. • Manté una relació d'amistat i respecte amb els companys d'aquella època, inclosos els de l'oposició. Els reptes d'una ciutat per construir L'estat de Tarragona l'any 1979 era crític a causa de la paràlisi institucional dels darrers anys de la dictadura: • Barriades en estat deplorable: Moltes zones estaven per urbanitzar, sense clavegueram, aigua ni serveis bàsics. • Dèficit financer: Malgrat que no hi havia un deute extrem, la manca d'inversió prèvia obligava a un esforç econòmic enorme i a l'augment d'impostos. • Conflicte de l'aigua: Recasens recorda l'aigua salada com un dels grans problemes socials, amb manifestacions multitudinàries (com la de 1977 amb més de 8.000 persones). Perspectiva sobre la Tarragona Actual Recasens analitza l'evolució del model de ciutat des del segle XIX fins avui: "Si no existeixen problemes, s'han de crear per poder resoldre'ls i millorar la ciutat cada dia." • Critica el trencament de l'uniformitat arquitectònica de la Rambla Nova. • Lamenta que Tarragona encara no disposi d'un teatre de gran format, considerant el Metropol com una sala parroquial insuficient per a una capital. Faceta com a Historiador Als seus 91 anys, Recasens continua plenament actiu en la investigació. Actualment treballa en una història de l'aigua a Tarragona, analitzant des de les rogatives religioses per demanar pluja fins a les infraestructures hidràuliques històriques.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
38'
30 anys de democràcia a l'Ajuntament de Tarragona
Presentació del llibre 'La represa democràtica' L'episodi se centra en la presentació del llibre 'La represa democràtica: 30 anys d'eleccions municipals a Tarragona', una obra coordinada per Xavier Belló i escrita per vuit periodistes locals. El llibre repassa els vuit mandats transcorreguts des de les primeres eleccions municipals de 1979 fins a l'actualitat del 2009, acompanyat d'una tasca d'arxiu gràfic i dades dirigida per l'historiador Jordi Piqué. Repàs històric per mandats • 1979-1983 (Tomàs Carot): L'etapa de la transició i l'esperança. Es destaca la manca inicial de gabinets de premsa, la comunicació via correu postal i la gestió de temes crítics com la crisi econòmica (20% d'atur), l'aigua i l'intent de cop d'estat del 23-F. • 1983-1987 (Griselda Pastor): Un mandat de majoria absoluta socialista marcat per la conflictivitat social, el debat sobre la petroquímica i el Cas Mestre. • 1987-1991 (Ferran Gerard): Definit com a "temps turbulents", aquest període va viure la moció de censura (1989) que va treure l'esquerra del poder. Es recorden atemptats d'ETA i els Grapo, i casos d'especulació urbanística com el del Parc Central. • 1991-1995 (Xavier Belló): La consolidació del canvi polític amb la majoria de CiU. Es viuen conflictes pel nom de la universitat i la relació amb el Port. • 1995-1999 (Xavier Bas): Etapa caracteritzada pel tancament de ferides polítiques mitjançant el pacte PSC-CiU i la planificació de grans infraestructures com l'Estació de l'AVE i el Palau de Congressos. • 1999-2003 (Carles Avelló): Marcat per la declaració de Tarragona com a Patrimoni de la Humanitat i un gir polític cap a la dreta amb el pacte amb el PP. L'evolució del periodisme Els autors debaten sobre com ha canviat la professió en aquestes tres dècades: • La transició de la cabina telefònica i el cobro revertit a l'era digital. • La pèrdua de l'esperit crític en favor d'una informació més "controlada" pels gabinets de premsa. "Abans sorties al carrer a buscar la informació o no te la portaven a casa; ara tot està molt més canalitzat i burocratitzat." • La pèrdua de la relació directa i càlida entre el polític i el periodista a causa de la professionalització de la comunicació institucional.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
16'
Dispositiu de seguretat a les platges de Tarragona
La Seguretat a les Platges de Tarragona per l'Estiu L'episodi d'avui se centra en la presentació del dispositiu de seguretat i vigilància a la costa tarragonina, concretament des de la Platja del Miracle. S'analitza la feina conjunta de la Guàrdia Urbana i la Creu Roja per garantir un estiu tranquil per als banyistes. 1. La Tasca de la Guàrdia Urbana Els agents Alberto i Jesús Sobino expliquen com s'ha reforçat la presència policial enguany: - Increment d'efectius: S'ha passat de 4 a 8 agents patrullant les platges en parelles. - Control de les ordenances: La feina principal no són els robatoris, sinó fer complir les normes, com la prohibició de gossos a la sorra (de l'1 d'abril al 15 d'octubre) i el control de l'acampada il·legal. - Punts crítics: S'ha posat especial èmfasi en el Bosc de la Marquesa i cales de difícil accés com Waikiki, on es vigila que no es facin focs ni acampades que posin en perill l'entorn natural. 2. El Paper de la Creu Roja Joan Carles Castellví, coordinador de platges de la Creu Roja, detalla els protocols de salvament: - Prioritat a la prevenció: L'objectiu és informar sobre els perills abans que calgui realitzar rescats, especialment amb els adolescents que salten a l'aigua en zones poc profundes (com darrere del castell). - Mitjans i tecnologia: S'han incorporat motes aquàtiques que ofereixen molta més agilitat i rapidesa que les antigues embarcacions pneumàtiques. - Formació: Els socorristes han de superar una formació específica durant tot l'hivern, incloent-hi cursos de primers auxilis i tècniques de rescat aquàtic. Coordinació Institucional Ambdues parts coincideixen en la importància de la seva col·laboració: "Hi ha una coordinació al 100%. Nosaltres no podem prohibir certes activitats, però els agents de seguretat sí, i això ens ajuda molt amb les banderes vermelles." Finalment, es destaca que les platges de Tarragona es mantenen com un destí tranquil i segur, amb un balanç positiu de les primeres actuacions de la temporada.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
19'
Cultura i Jornades de la Casa d'Andalusia a Tarragona
Jornades Culturals i Formatives a Tarragona La Casa d'Andalusia de Tarragona i Província organitza unes jornades culturals intenses a l'antiga Universitat Laboral (actual Complex Educatiu). Aquestes activitats busquen tant la formació interna com la difusió de la cultura andalusa a la ciutat. Formació en Protocol i Comunicació Les jornades, que se celebren principalment durant el dissabte, inclouen una vessant pedagògica per a les entitats: Protocol institucional: Curs impartit per Javier Heras (cap de protocol de l'Ajuntament de Tarragona) sobre com gestionar actes i autoritats. Relació amb els mitjans: Sessió a càrrec de José María Bonet per millorar la visibilitat de les associacions. Andalusos al món: Conferència del delegat de la Junta de Andalucía sobre la identitat i el suport als ciutadans a l'exterior. L'Espectacle: "Andalucía, Un Sentir" Com a plat fort, la companyia d'Antonio Morillas Rodríguez presenta aquesta nit un espectacle multidisciplinari. Els punts clau de l'obra són: Format: Un compendi que combina teatre, música flamenca, ball i poesia. Contingut: Es basen en textos d'autors com García Lorca, Antonio Machado i Rafael Alberti. Gira: Després d'actuar a ciutats com París, Brussel·les o Amsterdam, l'obra arriba a Tarragona amb un repartiment de 21 persones en escena. "L'obra pretén emocionar, que arribi al sentiment i al cor de tothom, siguin andalusos o no." Reptes de l'Entitat Durant l'entrevista amb Maximiliano López, vocal de la junta, s'ha destacat la vitalitat de l'associació malgrat les dificultats de manca d'espai al seu local actual del carrer Barcelona de Tarragona. L'entitat continua impulsant cursos de cajón, sevillanes i ball per atraure les noves generacions.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
23'
Balanç de dos anys de gestió esportiva a Tarragona
Gestió d'Equipaments i Servei al Ciutadà El regidor d'Esports, José Cosano, analitza l'evolució de les instal·lacions municipals destacant un creixement exponencial en l'ús ciutadà. Es destaca que s'ha passat d'un model de gestió fragmentat a un de centralitzat sota el Patronat Municipal d'Esports. Millores i Unificació de Serveis • L'increment d'usuaris ha estat espectacular: de 2.800 abonats el 2007 a prop de 10.000 actualment, elevant la ràtio d'activitat física de la ciutat del 3% al 10%. • S'ha implementat el carnet únic, que permet als ciutadans accedir a qualsevol instal·lació de la ciutat indistintament. • Modernització tecnológica amb nous sistemes de control d'accés per empremta dactilar, eliminant la necessitat de portar el carnet físic. Inversions en Infraestructures • S'han detectat deficiències en materials de la instal·lació del Serrallo, on caldrà renovar el 50% dels interiors per baixa qualitat dels materials originals. • Projectes futurs: cobertura de la piscina de Sant Salvador i finalització de la zona de fitness i spa a Riu Clar. Suport a Entitats i Esport d'Elit En un context de crisi econòmica, el regidor referma el compromís de l'ajuntament amb els clubs, tot i que adverteix de la necessitat de trobar noves vies de finançament. Finançament i Mecenatge • L'Ajuntament de Tarragona es defineix com una de les administracions que més aporta a les entitats en termes percentuals. • Creació de l'Agència de Patrocini i Mecenatge per a captar petites aportacions d'empreses privades destinades a l'esport base. El Repte del Bàsquet i el Futbol "No és necessari fusionar-se, és necessari coordinar-se per donar-li una solució a la ciutat." • Bàsquet: Diàlegs intensos entre el CBT i l'ADT per coordinar esforços i evitar la competència destructiva per recursos limitats. • Futbol: Es demana als clubs de barri (Torreforta, Campclar, Icomar) que assumeixin rols sostenibles segons la seva capacitat econòmica, prioritzant la formació sobre els fitxatges costosos que generen deutes. Estades Esportives d'Estiu S'ha produït una millora en l'organització de les activitats de vacances, amb l'objectiu que cap infant es quedi sense plaça. Per a l'any vinent, es preveu la incorporació de servei de menjador per facilitar la conciliació familiar.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
14'
Adam Manyer: Objectius i Repte d'ERC al Camp de Tarragona
Entrevista a Adam Manyer, nou President d'ERC al Camp de Tarragona Adam Manyer, recentment escollit president regional d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) a les comarques del Camp de Tarragona, exposa el seu full de ruta després d'un període de certa convulsió interna dins la formació política. Manyer destaca la voluntat de tancar etapes passades i centrar-se en el creixement territorial i la preparació dels propers cicles electorals. Consolidació i Estratègia de Partit El nou president remarca que el partit es troba en un procés de normalització i enfortiment estructural. Els punts clau de la seva gestió inclouen: Enfortiment de les seccions locals: Repàs i suport a les estructures municipals i millora dels espais de treball. Definició de discurs: Potenciar temes centrals com el finançament, el concert econòmic i l'estructura de país. Sectorials i Debat Ideològic: Revitalitzar els espais de debat per dotar el partit de contingut programàtic sòlid. Comunicació i Tecnologia: Millorar la transparència i l'explicació de la feina feta tant en l'àmbit intern com extern. Horitzó Electoral: 2010 i 2011 Amb la vista posada en les eleccions al Parlament de Catalunya (2010) i les municipals (2011), Manyer subratlla la necessitat de recuperar la connexió amb la ciutadania. Tot i el descens d'electors en algunes conteses, considera que el partit té una base consolidada al territori, especialment en comarques com el Priorat o la Conca de Barberà. "Ens hem de posar la granota i fer de manobres i de paletes per enfortir l'estructura del partit i acostar l'acció política a la ciutadania." Acció de Govern a Tarragona i Cultura Com a director dels serveis territorials de Cultura de la Generalitat, Manyer analitza positivament el pacte de govern a l'Ajuntament de Tarragona. Destaca projectes estratègics com: La Tabacalera: La seva transformació en un gran pol cultural que inclourà el Museu Arqueològic, una biblioteca i un centre d'art contemporani. Patrimoni i Turisme: La millora de la senyalització i la projecció internacional de la ciutat gràcies al pla de dinamització de Tàrraco. Calendari d'obres: S'espera que a la tardor s'iniciïn els primers treballs a la Tabacalera, començant pel centre de catalogació de materials.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
8'
Estat de l'obertura de la variant N-340 a Tarragona
Situació de les obres i accessos a la N-340 El programa connecta amb la unitat mòbil per comprovar l'estat de les carreteres de Tarragona, posant el focus en l'anunciada obertura del ramal de la rotonda de la Mora cap al segon cinturó en direcció sud. Punts clau de la connexió: Retards en l'obertura: Malgrat l'anunci oficial que el ramal estaria operatiu a primera hora del matí, els operaris encara estan realitzant feines de darrera hora, com abocar sorra als vorals i instal·lar les tanques de protecció. Seguretat viària: Josep Sunyer ha advertit d'un risc potencial si s'obre el trànsit sense haver finalitzat la instal·lació de les proteccions laterals a causa del pendent de la via. Beneficis per al trànsit: L'obertura d'aquest tram ha de permetre : Descongestionar el trànsit de la costa, especialment en època de platges. Permetre que els vehicles en trànsit (cap a Reus o València) evitin el pas per l'interior de nuclis com Cala Romana. Sentit de la marxa: L'obertura només és efectiva en sentit sud; el sentit nord continuarà inhabilitat durant les properes setmanes. Expectació en directe: Durant la connexió, s'ha observat l'arribada d'un vehicle oficial del Ministeri de Foment, fet que suggereix una obertura imminent. "Sempre, un cop s'ha anunciat l'obertura, el que està passant és que estan acabant de fer les feines."
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
29'
Activitats d'estiu al Museu Nacional Arqueològic de Tarragona
Programació d'estiu del MNAT El Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT), representat per Pilar Sada, presenta una àmplia oferta d'activitats per a l'estiu, centrades en la divulgació del patrimoni romà a través de visites teatralitzades, tallers familiars i propostes artístiques en diversos escenaris com la Vila romana dels Munts, la Necròpolis i Centcelles. La Vila romana dels Munts (Altafulla) Una de les activitats estrella és la visita guiada pels personatges Caius i Faustina, que permet conèixer el dia a dia d'una residència d'alt estatus del segle II d.C. • Recerca i restauració: Es destaca la publicació imminent d'una monografia sobre la vila i el projecte d'un nou centre d'interpretació. • Experiència del visitant: L'activitat busca connectar els sentiments i hàbits quotidians romans amb la realitat actual. Tallers infantils i familiars al museu Sota el lema "Vacances a Tàrraco", el museu ofereix propostes cada dimecres i dijous de juliol i agost: • Fes d'arqueòleg: Taller pràctic on s'ensenya el mètode científic d'excavació. • CSI a la Necròpolis: Una activitat d'investigació d'antropologia física i epigrafia per resoldre "casos" a partir de restes òssies. • Construcció de ciutats: Un taller sobre urbanisme romà on els nens creen la seva pròpia maqueta de Tàrraco. Novetat: "Totes les arts porten a Centcelles" Aquest nou cicle a la Vila romana de Centcelles (Constantí) fusiona el patrimoni històric amb diverses disciplines artístiques: • Dansa: Representació de les quatre estacions i les feines agrícoles. • Literatura: Lectura de les cartes de Simmac per entendre la vida pública a l'Antiguitat Tardana. • Cinema i Música: Projeccions de cinema històric i un concert de cor de cambra centrat en la iconografia bíblica dels mosaics de la cúpula. "Hem entrat i ens hem convertit en romans; hem marxat i ens hem convertit en romans d'avui." — Cita d'un nen de 7 anys al llibre de visites del museu.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
12'
Tancament al trànsit del Portal del Roser a Tarragona
Tancament del trànsit al Portal del Roser L'episodi narra la crònica en directe del tancament del Portal del Roser als vehicles, una mesura destinada a la preservació del monument i l'inici de la vianantització de la Part Alta de Tarragona. Tot i que la mesura estava prevista per a les vuit del matí, el tancament efectiu s'ha produït al voltant de les deu o dos quarts d'onze, generant certa confusió entre els conductors. Reaccions de les Associacions de Veïns Les dues principals entitats veïnals de la zona han expressat opinions coincidents pel que fa al tancament: Joan Carles Vidal (AV de la Part Alta): Considera la mesura positiva i un pas necessari cap a la vianantització total, però critica la falta de previsió en la senyalització i la col·locació de tanques, que dificulten el pas a persones amb mobilitat reduïda. Quim Castellví (AV Casc Antic i Voltants): Denuncia una "falta de respecte" cap als veïns per la manca d'informació i la inexistència de rutes alternatives clarament indicades per entrar i sortir del barri. Principals queixes i mancances detectades "No s'ha de tancar així de cop a 4.000 persones sense donar alternatives." Els punts crítics destacats pels veïns i vianants inclouen: Manca de senyalització: Encara hi ha senyals que indiquen que el pas de turismes és permès. Incompliment històric: Es recorda que ja estava prohibit el pas de vehicles de més de 3.500 quilos, però que la falta de control ha acabat per deteriorar l'estructura de l'arc. Circuit alternatiu: La necessitat de fer grans voltes per la Rambla Vella o el Portal de Sant Antoni per sortir en direcció a l'Avinguda Catalunya torna la logística veïnal molt complexa. Actualment, el pas es manté obert exclusivament per a vianants, mentre s'espera l'inici de les obres per instal·lar un sistema de pilons per a residents i serveis.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
15'
Casals d'estiu de la Fundació Casal L'Amic a Campclar
Inici de l'estiu i activitats de lleure a Tarragona Amb l'arribada del bon temps i la finalització del curs escolar, s'inicien a Tarragona les activitats juvenils i casals d'estiu. En aquest context, es destaca la tasca de la Fundació Casal L'Amic, una entitat amb una llarga trajectòria de treball social als barris de Ponent, que organitza activitats en punts com el SEIP Campclar. Els Casals d'Estiu i el seu model educatiu Les activitats estan dirigides a infants i joves d'entre 4 i 12 anys, dividits en grups de petits, mitjans i grans. Els punts clau del servei són: Eix d'animació: Enguany es focalitza en una escola d'arts escèniques, on es treballen disciplines musicals, plàstiques i d'expressió corporal. Objectius educatius: Generar alternatives al carrer, fomentar el coneixement de l'entorn i oferir un espai de socialització i lleure de qualitat. Cronograma: El casal s'allarga fins al 17 de juliol, seguit de colònies a Rasquera a finals del mateix mes. Compromís social i realitat del barri La Fundació posa un èmfasi especial en l'atenció a la infància en risc social. Malgrat que el perfil de les famílies és heterogeni, la crisi econòmica ha afectat la participació. Per aquest motiu, l'entitat ofereix: Sistema de beques: Preus subvencionats que, amb l'ajut de l'Ajuntament i la pròpia Fundació, poden reduir-se significativament per a famílies sense recursos. Camps de treball: Una proposta per a joves d'entre 15 i 17 anys perquè facin els seus primers passos com a premonitors i s'impliquin en la seva comunitat. "Volem ser un complement institucional; el dia que no calguem serà estupendo perquè voldrà dir que la cobertura social és global." Protagonisme dels infants L'episodi dóna veu a participants com l'Àngela i el Sergi, que després d'un curs amb bones notes, combinen el casal amb vacances familiars i viatges, mostrant la diversitat i l'esperit positiu dels joves del barri.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
25'
Balanç de Patrimoni i Tarragona 2016 amb Rosa Rossell
Balanç de dos anys de gestió en Patrimoni a Tarragona En aquesta entrevista a Tarragona Ràdio, la tinent d'alcalde de Patrimoni, Rosa Rossell, repassa les actuacions més destacades d'aquesta meitat de mandat. L'objectiu principal ha estat potenciar l'àrea de Patrimoni dins de l'Ajuntament, desvinculant-la del Museu d'Història per donar-li una entitat pròpia i posar ordre als projectes pendents. Principals intervencions en el llegat romà Rossell destaca el dinamisme en les obres i restauracions de diversos espais emblemàtics: • Pont del Diable: És l'obra de major magnitud, amb una previsió de 26 mesos i el finançament de l'1% cultural del Ministeri. • Portal del Roser: Actuació immediata per reparar danys causats pel trànsit i posterior tancament a vehicles no autoritzats mitjançant pilons amb lectura de matrícula. • Amfiteatre: Projecte de l'accés a l'arena i creació del nou jardí d'inspiració romana al parc de les Tres Granotes. • Muralles: S'ha completat el Pla Director de la Muralla, clau per coordinar futures fases de restauració amb la Generalitat (Incasol) i el Ministeri. Reptes i Candidatura Europa 2016 Amb l'horitzó del desè aniversari de la declaració de l'UNESCO l'any 2010, la ciutat ha de passar una revisió de manteniment. Rossell es mostra confiada gràcies a la creació d'un ens de gestió i a la presidència de la comissió d'arqueologia urbana en el grup de Ciutats Patrimoni de la Humanitat. Pel que fa a Tarragona 2016, s'han definit els terminis: "El projecte ha de ser sostenible per la ciutat; no podem fer castells a l'aire sense saber el finançament real." • La convocatòria oficial sortirà a finals de 2009. • Hi haurà 10 mesos per presentar el projecte. • Es preveu conèixer les ciutats finalistes abans de les eleccions municipals de 2011. Equipaments Culturals i Futur S'està polint el Pla d'Equipaments Culturals amb la Generalitat, que inclourà tant espais municipals com d'altres entitats (arxius i biblioteques) per definir usos de futur, com la Ciutat de la Música o l'ampliació de la Casa de la Festa.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
19'
DJ La i el mestissatge musical a Tarragona Ràdio
Entrevista a Laura Casadevall (DJ La) En aquesta edició especial d'estiu a la plaça de la Font, Tarragona Ràdio convida la Laura Casadevall, coneguda artísticament com DJ La. Tot i ser periodista de professió, la Laura s'ha convertit en una figura clau de l'escena nocturna tarragonina, concretament en locals emblemàtics com El Cau i La Vaqueria. L'estil musical: El mestissatge A diferència de la tendència electrònica dels anys 90, la Laura aposta pel mestissatge, la rumba catalana i la fusió. Durant l'entrevista, destaca l'auge d'aquests gèneres al segle XXI i com han passat de ser estils alternatius a convertir-se en la banda sonora generalitzada de la festa. L'ofici de DJ en clau femenina La Laura reflexiona sobre la seva experiència com a dona en un sector encara dominat majoritàriament per homes. Assenyala alguns dels reptes de la professió: La gestió del públic: La capacitat de llegir l'ambient i saber quan posar un "èxit" per revifar la pista. Compatibilitat vital: Les dificultats de compaginar la vida nocturna amb la vida familiar o la futura maternitat. Evolució tècnica: Tot i la moda del programari informàtic, ella segueix preferint el format CD per la seva versatilitat en els gèneres que punxa. Selecció musical i recomanacions Durant el programa se seleccionen diversos temes clau que defineixen l'estil de DJ La: Sabor de Gràcia i La Troba Kung-Fú: Una versió rumbera del clàssic de Jaume Sisa. Muchachito Bombo Infierno: Un imprescindible per a moments de màxima energia. Macaco: Amb el seu èxit Moving, analitzant el seu impacte mediàtic i social. Gertrudis: Representants de la nova rumba catalana. Fats Domino: El clàssic atemporal que serveix per tancar les sessions amb optimisme. "Hi ha cançons que no caduquen mai; moltes s'estan fent de nou amb ritmes actuals i tenen un èxit extraordinari."
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
27'
Tabac i adolescents: l'impacte de les sèries de TV
L'impacte del tabac en el món audiovisual En aquest episodi, s'analitza com la indústria tabaquera i les produccions audiovisuals influeixen en els hàbits dels joves. La infermera Cristina Rey i la col·laboradora Cinta Daufí discuteixen un estudi premiat sobre la presència del tabac en sèries juvenils d'èxit. La publicitat subliminal en les sèries Malgrat que la publicitat directa de tabac està prohibida, l'estudi revela l'ús del placement (publicitat de producte) per influir en els adolescents: • Normalització del consum: Personatges atractius o rebels apareixen fumant en situacions de gran intensitat emocional. • Sèries analitzades: S'esmenten produccions com Física o Química, Sin tetas no hay paraíso i El Internado, on el tabac es presenta com una "teràpia" davant situacions traumàtiques. • Contrasts: En sèries de comèdia com Aída, el personatge que fuma sol tenir un rol ridícul, generant un efecte de rebuig oposat. L'estratègia de la indústria tabaquera Es debat la possible vinculació econòmica entre les tabaqueres i les productores: "Les companyies tabaqueres han trobat altres maneres de fer publicitat indirecta... els diners que abans anaven a anuncis directes ara es destinen a finançar aparicions en la ficció." • La indústria busca captar el públic vulnerable (adolescents) per assegurar futurs consumidors. • Es destaca la importància de fomentar l'esperit crític dels joves per interpretar la realitat audiovisual. El procés de deixar de fumar i el concurs TASTA L'episodi també aborda l'actualitat de la campanya TASTA per ajudar a deixar de fumar: • S'observa una davallada en les inscripcions, atribuïda a l'ansietat generada per la crisi econòmica. • Es recorda que les infermeres d'atenció primària són les professionals clau per acompanyar en aquest procés. • S'anuncia el sorteig de premis per als participants que s'han mantingut abstinents durant el mes del programa.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
15'
Prevenció i seguretat per a la Revetlla de Sant Joan
Seguretat i Prevenció per a la Nit de Sant Joan Entrevista a l'Agustí Gatell, cap de la regió d'emergències de Tarragona dels Bombers de la Generalitat, sobre el dispositiu de seguretat i els consells per a una celebració segura. Els Riscos de les Fogueres i la Pirotècnia Els professionals dels bombers realitzen rutes de control durant la tarda per verificar que les fogueres estiguin situades en llocs segurs, lluny de cases i zones boscoses. La radiació del foc pot ser perillosa si no es respecten les distàncies. Urgències: L'any passat, el telèfon 112 va atendre més de 7.600 trucades durant la revetlla. Protocols Escolars: Enguany s'ha iniciat un pla pilot a centres educatius i centres cívics de Tarragona per conscienciar els més joves sobre les "Revetlles amb precaució". Consells Bàsics d'Ús dels Petards "Qualsevol accident es produeix perquè en algun moment no s'ha complert alguna norma." L'Agustí Gatell recorda unes pautes de sentit comú que sovint s'obliden per l'emoció de la festa: * No guardar petards a les butxaques. * No subjectar-los amb les mans un cop encesos. * Llegir les instruccions de cada envàs pirotècnic. * Supervisió adulta: La normativa és estricta pel que fa a l'edat (classes 2 i 3 només per a majors de 18 anys). Estat de la Vegetació i Risc d'Incendi A diferència de l'estiu passat, que va ser atípic per la falta d'incendis, enguany la situació és crítica: 1. Primavera plujosa: Ha fet créixer molta herba i vegetació fina. 2. Maig sec: Les altes temperatures han assecat aquesta vegetació, convertint-la en combustible fàcil. 3. Reforços: Un dispositiu de 160 persones reforçarà la regió de Tarragona per atendre qualsevol incidència. Finalment, es demana a la població que davant de qualsevol indici de foc truquin immediatament al 112, ja que la rapidesa en l'actuació és clau per evitar que un incendi petit es converteixi en una catàstrofe.