Tots els episodis · 2009

3423 episodis disponibles

episodis

3145-3168 de 3423

Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
15'
Tarragona, seu de la Conferència Europea de Joves Cambres 2011
Tarragona triada com a seu internacional La ciutat de Tarragona ha estat designada com la seu de la Conferència Europea de Joves Cambres pel 2011, una fita històrica que es va decidir recentment a Budapest. Segons Gerard Monguió, responsable del grup promotor, aquest esdeveniment representa la culminació d'un projecte iniciat l'any 2007. Impacte econòmic i social Assistència massiva: Es preveu l'arribada d'uns 2.500 a 3.000 joves emprenedors i empresaris de més de 40 països. Impacte econòmic: S’estima un benefici directe per a la ciutat d'uns 2 milions d'euros, amb una ocupació hotelera del 100%. Projecció internacional: L'esdeveniment permetrà obrir Tarragona al món, promocionant la seva gastronomia, cultura i platges. Seus i logística del congrés L'organització ja té definits els espais clau per a la trobada que tindrà lloc la primera setmana de juny de 2011: Camp de Mart: Escenari de la cerimònia d'obertura. Palau de Congressos: Centre neuràlgic per a ponències, cursos i debats. Altres espais: Es consideren punts com la Plaça de Braus o els Tinglados del Moll de Costa per al sopar de gala. Continguts i valors La conferència no només se centrarà en el lideratge empresarial, sinó que posarà un èmfasi especial en la responsabilitat social corporativa i l'emprenedoria social. "És una oportunitat per la ciutat, una oportunitat de sortir al món perquè ens coneguin i que realment molts delegats tornin després aquí." El paper de l'emprenedoria en temps de crisi Monguió destaca que, tot i la situació econòmica actual, la Jove Cambra està experimentant un creixement en el nombre de membres, ja que molts joves busquen espais de formació gratuïta i xarxes de suport per tirar endavant projectes de futur.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
22'
Balanç econòmic i de gestió a l'Equador del mandat de Tarragona
Balanç Polític i Econòmic de Tarragona (2007-2009) En complir-se dos anys de la constitució del nou Ajuntament de Tarragona, el primer tinent d'alcalde i regidor d'Economia, Pau Pérez, realitza una anàlisi profunda de la situació municipal. El regidor destaca que aquest període ha estat clau per posar les bases d'una transformació a llarg termini (8-10 anys), passant d'un model d'estancament a un de planificació estratègica. Gestió Pressupostària i Salut Financera Pérez descriu l'evolució de les finances municipals posant l'èmfasi en diversos punts: Crítica al govern anterior: S'assenyala una "oportunitat perduda" durant els anys de bonança, on l'increment d'ingressos no es va aprofitar per invertir en futur, sinó que va augmentar la despesa corrent i l'endeutament. Impacte de la crisi: Tot i la crisi immobiliària, l'Ajuntament de Tarragona ha patit menys que altres municipis del Tarragonès gràcies a una menor dependència (2,5-3%) dels impostos derivats de la construcció. Reducció de l'endeutament: S'ha aconseguit reduir l'endeutament sobre recursos fins al 90%, mantenint una situació financera que el regidor defineix com a "bona" i "potent". Pla d'Inversions i Fons Estatal (FIL) El focus principal del mandat és el volum d'inversió sense precedents, que supera els 200 milions d'euros: Fons Estatal d'Inversió Local (FIL): S'estan gestionant 99 projectes amb un nivell d'execució total. Projectes destacats inclouen la piscina de Riu Clar, el vial de Camp Clar i les escales mecàniques del carrer Vapor. Inversions estructurals: En paral·lel al FIL, avancen obres de gran magnitud com la Caserna de la Guàrdia Urbana, el Teatre Tarragona i el pont del Diable. Previsions 2010: Pérez confirma la intenció del Govern de l'Estat de llançar un nou pla d'inversió (uns 5.000 milions a nivell estatal) que podria reportar a Tarragona entre 15 i 20 milions addicionals. Fiscalitat i Atenció al Ciutadà Pel que fa a la pressió fiscal, el govern municipal afirma haver-la reduït prop d'un 20% en relació amb la renda familiar bruta. Una de les mesures més ben valorades és la possibilitat de pagar els impostos en quatre terminis, mesura a la qual s'han acollit uns 3.000 usuaris, simplificant la gestió administrativa i facilitant el pagament als ciutadans en temps de crisi.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
12'
Gemma Lienas presenta el projecte Dones en Xarxa a Tarragona
Consolidació de Dones en Xarxa L'escriptora i activista Gemma Lienas, presidenta de l'entitat Dones en Xarxa, presenta a Tarragona la consolidació d'un projecte que va néixer l'any 2004. Aquesta iniciativa sorgeix de la necessitat de crear un espai digital que visibilitzi el pensament femení i trenqui la bretxa de gènere a internet. Objectius Principals Alfabetització digital: Incorporar les dones a les noves tecnologies, especialment aquelles d'edat avançada amb una vida associativa activa. Activisme a la xarxa: Ensenyar a crear blogs i webs locals per fomentar la participació ciutadana i l'opinió femenina. Xarxa de xarxes: Connectar municipis (actualment 31) mitjançant portals locals vinculats a la web central. La Mirada de Gènere i el Feminisme Lienas reflexiona sobre com els mitjans convencionals i la pròpia xarxa sovint reprodueixen una mirada androcèntrica. Defensa que si les dones no són presents a internet, les seves realitats i aportacions professionals (en àmbits com la salut, l'advocacia o la psicologia) quedaran invisibilitzades. Sobre la percepció del feminisme entre la joventut, l'autora del Diari lila de la Carlota adverteix: "El feminisme té molt mala premsa perquè al sistema no li interessa; el feminisme ve a modificar una estructura social que és còmoda per a moltes persones." Un Repte Compartit L'entrevista conclou remarcant que el feminisme és un moviment que ha d'involucrar també els homes, ja que la igualtat de gènere beneficia el conjunt de la societat. L'ús de les tecnologies esdevé, així, una eina fonamental per recuperar i defensar els drets de les dones.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
13'
Prevenció i control del mosquit tigre i la mosca negra
Prevenció i control d'insectes a l'estiu L'entrevista amb el doctor Joan Guix, director de l'Agència de Protecció de la Salut al Camp de Tarragona, se centra en les estratègies per combatre el mosquit tigre i la mosca negra. S'emfatitza que, tot i la seva molèstia, no transmeten malalties en el nostre entorn, però requereixen una acció coordinada entre l'administració i la ciutadania. El Mosquit Tigre: Control domèstic L'objectiu principal no és l'erradicació, sinó la contenció. La seva reproducció depèn directament de l'activitat humana en espais privats: Criança: Necessiten quantitats mínimes d'aigua estancada i neta per posar les larves (com el tap d'una ampolla o el plat dels testos). Punts crítics: Jardins, terrasses, balcons i, especialment, els gerros dels cementiris. Acció ciutadana: És vital buidar qualsevol recipient que pugui acumular aigua de pluja o de reg. La Mosca Negra: Un cas diferent A diferència del mosquit, la mosca negra és autòctona i la seva presència indica una bona qualitat de l'aigua dels rius. Hàbitat: Es reprodueix en aigües corrents i oxigenades amb algues (com el riu Ebre o el Francolí). Comportament: Té una gran autonomia de vol (fins a 20 km) i la seva picada és, en realitat, una mossegada que pot ser molt dolorosa. Consells de protecció i tractament Repel·lents: L'únic component realment eficaç contra el mosquit tigre és el DEET (dietiltoluamida). Cal evitar-ne l'ús en nens menors de dos anys i rentar-se la pell un cop s'arribi a casa. Tractament de picades: Netejar amb aigua i sabó. Aplicar un desinfectant suau. Consultar al metge només si apareix febre o reaccions al·lèrgiques greus. "Nosaltres sols poca cosa farem; és el ciutadà sobretot qui ha de col·laborar per evitar els espais de cria."
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
14'
Laura Roger, reelegida com a presidenta de l'ADE Tarragona
Context de l'Entitat i Reelegia Laura Roger ha estat reelegida per unanimitat com a presidenta de l'Associació de Dones Emprenedores (AD) de Tarragona, càrrec que ostenta des de fa uns 14 anys. Malgrat la crisi econòmica, l'entitat ha experimentat una allau d'altes, demostrant que en moments de dificultat les empresàries opten per fer pinya i buscar suport mutu. Evolució del Perfil de l'Emprenedora Durant l'entrevista, s'analitza com ha canviat el model de dona empresària a la província: De l'herència a l'autoocupació: S'ha passat del negoci familiar heretat a noies joves amb alta formació universitària que busquen crear el seu propi lloc de treball. Formació i Mentoria: L'associació destaca el seu paper en la xarxa Ariadna de la Generalitat, on empresàries consolidades fan de mentores de les noves emprenedores de forma altruista. Diversitat de sectors: Es manté l'esperit obert, acollint des de microempreses de perruqueria fins a projectes agraris innovadors. Actes i Reconeixements Imminents L'associació té una agenda molt activa que inclou: Dotzena Trobada de Dones Emprenedores: Comptarà amb la ponència de Mònica Terribas (directora de TV3) i la periodista Núria Soler. Premis AD: Es lliuraran diversos guardons: Premi d'Honor: June Gómez Monche (Grup González Byass). Empresària de l'Any: Carme Salla (Vermuts Yzaguirre). Jove Emprenedora: Dolors Salguero (Borges). Reconeixement social: Fundació Onada. Iniciatives Innovadores Destaca la celebració d'una jornada a Cambrils el 30 de juliol a bord d'una goleta turca, on participaran 45 dones i un sol home (encara per triar), per fomentar el networking en un format distès. També es consolida l'aposta per la intel·ligència emocional i el coaching per a emprenedores júnior. "El més maco de fer de mentora, tot i no cobrar res i dedicar-hi temps, és la satisfacció que tens de poder ajudar algú."
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
18'
Càritas Tarragona i l'impacte de la crisi a la Casa del Transeünt
La crisi econòmica i l'emergència social a Tarragona L'entrevista a Josep Maria Castrillo, director de la Casa del Transeünt de Càritas Diocesana de Tarragona, exposa una realitat colpidora sobre l'increment de la pobresa a la ciutat. Les dades del 2008 i l'inici del 2009 mostren un col·lapse en els serveis d'acollida degut a l'alta demanda social. L'impacte de la crisi en xifres Increment de sol·licituds denegades: El 2007 es va haver de dir que no a 127 persones. El 2008, aquesta xifra es va disparar fins a les 528 persones. Saturació diària: Actualment, entre 8 i 10 persones al dia reben una resposta negativa per manca de places. Perfil dels usuaris: Ha canviat dràsticament; ara arriben persones amb bons hàbits, que havien tingut feina i recursos però que s'han quedat al carrer per primer cop. Enginyeria social i col·laboració "Hi ha persones que els costa moltíssim acceptar la realitat; un senyor venia amb corbata i una educació tremenda, incapaç d'acceptar que havia caigut aquí." Per fer front a la situació, Càritas treballa en diversos fronts: * Estades més llargues: S'ha passat d'acollides de 3 dies a períodes de més d'un mes per permetre que les persones busquin feina de forma efectiva. * Treball en xarxa: Col·laboració amb entitats com la Fundació Bona Nit (que ofereix places en pensions a l'hivern) i gestió de prestacions no contributives. * Suport ciutadà: Es fa una crida urgent a la solidaritat comunitària i a l'increment de les quotes de subscriptors, ja que el pressupost per al 2009 s'està exhaurint ràpidament. Previsions de futur Castrillo expressa la seva preocupació per la tardor del 2009, ja que el sector turístic i grans empreses com Port Aventura han reduït les contractacions, cosa que pot derivar en una nova onada de persones sense recursos de cara al setembre.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
15'
La Romeria del Rocío a Tarragona: Tradició i Programa
Celebració de la Romeria del Rocío a Tarragona El President de la Casa d'Andalusia de Tarragona, Francisco Vázquez, i la vicepresidenta, Charo García, detallen l'organització d'una de les festes més populars i concorregudes de la ciutat. L'esdeveniment destaca per la seva complexitat logística i el gran fervor popular que mou milers de persones. Calendari i Recorregut de la Romeria La celebració s'estén durant tot el cap de setmana amb un itinerari que recorre diversos barris: * Divendres: Sortida a les 16:00h des del Passeig Marítim cap al Serrallo (on es canta la Salve), passant per Icomar, Riu Clar, Torreforta, La Granja, Campclar i Bonavista, fins a arribar a La Canonja per passar la nit. * Dissabte: Missa de l'Alba a les 07:00h, sortida cap a Vila-seca i entrada estelar a La Pineda cap al migdia. * Diumenge: Missa rociera a les 13:00h i celebració al recinte de les 28 casetes. * Dilluns: Retorn a les 18:00h pel costat de la platja fins a la seu de la Casa d'Andalusia. El Sentiment Rociero L'essència de la festa es basa en la convivència i l'emoció compartida: "És el sentiment de la il·lusió, l'alegria i la felicitat de passar uns dies meravellosos compartint amb amics i família, oblidant els pesars." Els organitzadors subratllen la similitud entre els paisatges de La Pineda i les maresmes de Huelva, així com la importància de la sevillana rociera com l'ànima de la celebració. Seguretat i Participació L'organització destaca la responsabilitat que implica gestionar entre 2.500 i 3.000 pelegrins i més de 40 carrosses. L'èxit de l'esdeveniment depèn de la coordinació amb les autoritats locals de Tarragona, Vila-seca i La Canonja , assegurant que la festa transcorri sense incidents.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
23'
Fundació Estela: Campanya de Voluntariat a Tarragona
La Necessitat de Voluntaris a la Fundació Estela Isabel Pérez (gerent) i Juani Rodríguez (coordinadora) presenten la nova campanya de captació de voluntariat per a la Fundació Estela, una entitat que atén més de 180 persones amb discapacitat intel·lectual a Tarragona. L'objectiu és trobar persones altruistes que puguin dedicar part del seu temps a millorar la qualitat de vida dels usuaris, complementant la tasca dels professionals. Perfil i Compromís del Voluntari L'entitat busca un perfil de voluntari molt ampli, on l'únic requisit és tenir ganes de donar. No es demana una formació específica ni un horari rígid: • Flexibilitat absoluta: Es tracta de tenir una "bossa de gent" per comptar-hi quan sigui necessari. • Activitats basades en habilitats: Des de manualitats, cuina, horticultura fins a ioga o música. • Sense experiència prèvia: Els voluntaris reben acompanyament constant. "Mai el voluntari treballa sol. Sempre hi ha un professional al darrere perquè la responsabilitat és molt gran." Projectes d'Integració i Èxits Recents Durant l'últim any, el grup de 22 voluntaris actuals ha estat clau per posar en marxa iniciatives que la fundació no podria haver assumit sola per falta de pressupost: • El Pis Tutelat: Rehabilitat gràcies a voluntaris que van netejar i pintar el local. • Horticultura i Jardineria: Preparació dels terrenys per a teràpies ocupacionals. • Casal d'Estiu Integrador: Un espai on infants amb i sense discapacitat conviuen per fomentar la integració a través de la proximitat. Com fer-se voluntari La campanya es formalitzarà amb l'enganxada de cartells per la ciutat i el suport institucional de l'Ajuntament de Tarragona. Les persones interessades poden contactar via: • Telèfon: 977 20 40 08 • Correu electrònic: [email protected]
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
16'
Campanya del Banc d'Aliments a l'Eroski de Tarragona
El Banc d'Aliments davant la crisi a Tarragona El director del Banc d'Aliments de les Comarques de Tarragona, Pedro Armazabal, explica els detalls de la nova campanya de recollida que tindrà lloc aquest divendres i dissabte a l'hipermercat Eroski. Malgrat el context de crisi econòmica, l'entitat manté un flux constant de donacions gràcies a la solidaritat d'empreses i particulars. Funcionament de la campanya i productes necessaris La recollida es realitza dues vegades l'any en centres emblemàtics. Els voluntaris s'ubiquen a la sortida de les caixes amb carros identificats. Els productes més demandats actualment són: Oli de gira-sol o llavors (molt difícil d'aconseguir via excedents empresarials). Sucre. Llegums (tant secs com en conserva). "L'oli és difícil que les empreses ens en donin perquè no és un producte peribles i prefereixen no donar-lo com a excedent." Impacte de la crisi en la demanda L'entitat ha experimentat un increment significatiu de la pressió assistencial des de mitjans de l'any passat: El nombre d'institucions beneficiàries ha passat de 130 a 170. Els beneficiaris finals han crescut de 15.000 a prop de 20.000 persones. El volum d'aliments distribuïts s'ha triplicat en l'últim trimestre, arribant als 210.000 quilos. Logística i voluntariat L'estructura del Banc es basa íntegrament en el voluntariat, format majoritàriament per persones jubilades. El cost més elevat de l'entitat és el transport (60-70% del pressupost), tot i que compten amb el suport gratuït de l'empresa Ascar per a transllats entre dipòsits a llarga distància. Actualment, fan una crida per incorporar nous voluntaris per ajudar en el repartiment al magatzem de Reus.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
16'
Caos circulatori i queixes veïnals a Tarragona Llevant
Anàlisi del col·lapse circulatori a la variant de Tarragona L'entrevista a Javier Quintana, president de la nova federació de veïns Llevant, se centra en les greus afectacions de trànsit derivades del tall de la variant de Tarragona. El punt crític es va viure el passat dilluns, generant una forta indignació veïnal per la manca de previsió de les administracions. Principals problemàtiques detectades Segons Quintana, el caos no és accidental, sinó fruit de diversos errors de planificació: * Manca de previsió: Tot i les advertències prèvies dels veïns a la subdelegació del govern, les mesures tècniques van resultar insuficients. * Senyalització deficient: Molts conductors es van veure atrapats en carrers residencials (com a Boscos) per la falta d'indicacions clares sobre els desviaments. * Absència policial: Es reclama una major presència de Mossos d'Esquadra i Guàrdia Urbana per gestionar el trànsit, especialment en hores punta. Propostes i demandes de la Federació Els veïns han plantejat solucions concretes per pal·liar la situació mentre durin les obres del Ministeri de Foment: 1. Desviament obligatori de camions: Exigir que el trànsit pesat circuli per l'autopista (tram gratuït) per alliberar la carretera nacional. 2. Control semafòric: Instal·lar semàfors a la cruïlla del camí de la Budallera per evitar girs i recorreguts innecessaris. 3. Millora de la comunicació: Que les administracions informin directament a la federació per poder avisar els veïns amb antelació. "El meu fill va fer 10 anys el 4 de juny i encara no tenim la variant acabada; el temps s'ha perdut, però ara exigim que es facin les coses bé." La nova Federació de Veïns Llevant Aquesta crisi ha servit per estrenar la federació com a interlocutor únic davant l'Ajuntament i l'Estat. L'objectiu és centralitzar els problemes comuns (seguretat, transport, centres cívics) i negociar un programa de millores a llarg termini per a totes les urbanitzacions de la zona de llevant.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
15'
El paper de la pedra a Tàrraco: Explicar la societat romana
L'exposició que fa parlar les pedres Pilar Sada, conservadora del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT), ens presenta una nova exposició centrada en la pedra com a element vehicular per entendre la societat de l'antiga Tàrraco. Lluny de ser un material inert, la pedra es revela com una font d'informació inesgotable sobre l'economia, la política i la vida quotidiana dels romans. Estructura i continguts de l'exposició L'exposició s'organitza en vuit àmbits temàtics que permeten fer un recorregut complet pel cicle de vida d'aquest material: Procedència: Es distingeix entre la pedra propera (com el conegut Mèdol o soldó) i la pedra d'arreu, amb materials nobles i marbres importats de tota la Mediterrània per mostrar la grandesa de l'imperi. Usos diversos: Des de la pedra constructiva i simbòlica (epigrafia i missatges públics) fins a la decorativa (escultures) i la quotidiana (molins, morters i fitxes de joc). La Vila dels Munts: Un àmbit específic que serveix com a compendi de tots els tipus de pedres i usos ornamentals de l'època. Mals de pedra: Una reflexió sobre la fragilitat, el desgast natural i el reaprofitament històric dels carreus romans per a construccions medievals i modernes. Recerca i activitats paral·leles L'exposició ha comptat amb l'assessorament de geòlegs i arqueòlegs especialistes en l'estudi de la pedra a l'antiguitat. A més de la mostra d'objectes, el museu ha programat una sèrie d'activitats per dinamitzar el contingut: "Les pedres no parlen, però les podem fer parlar." Itineraris per les pedreres de Tàrraco per contextualitzar l'extracció del material. Cicle de cinema i història previst per a la tardor. Club de lectura en col·laboració amb la Biblioteca Pública, centrat en una novel·la sobre un assassinat al voltant de la construcció del circ. Tallers familiars durant l'estiu per acostar l'arqueologia als més petits.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
14'
Exposicions escolars al Museu d'Art Modern de Tarragona
L'art com a eina pedagògica al MAMT Marisa Suárez, responsable del servei pedagògic del Museu d'Art Modern de Tarragona (MAMT), presenta una iniciativa pionera on alumnes de primària i secundària exposen les seves obres en un entorn professional. Aquest projecte interdisciplinari, que celebra la seva tercera edició, busca trencar la barrera entre les escoles i les institucions culturals, tractant els treballs dels infants com a autèntiques instal·lacions d'art contemporani. Projectes destacats per etapes Educació Infantil i Primària (CEIP Els Pallaresos): Han treballat a partir de l'obra de Josep Royo i Joan Miró. Han creat un hort i una masia utilitzant plastilina, roba de sac i materials de rebuig. L'experiència ha implicat un aprenentatge transversal de llengua i expressió plàstica. Educació Secundària (Mare de Déu del Carme): Alumnes de 2n i 4t d'ESO han explorat el concepte de paisatge des d'una vessant introspectiva i urbana. Han creat geografies del cos mitjançant màscares i edició amb Photoshop. Han utilitzat l'art com a mètode de reivindicació juvenil i reflexió sobre els seus espais més íntims (com caixes de sabates amb records). Un procés professional i rigorós El museu ofereix a aquests joves artistes el mateix tracte que a qualsevol professional: "Reben el mateix tractament que qualsevol artista contemporani: els nostres tècnics són els qui pengen les obres, tenim cura de l'embalatge i el transport en furgoneta." Properes cites al museu Fins al 28 de juny: Exposició dels treballs escolars. Juliol: Inauguració de l'obra geomètrica de Juan Cruz Plaza. Setembre (Santa Tecla): Gran exposició antològica de l'artista Mariano Rubio.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
8'
El Consell Municipal d'Infants de Tarragona prioriza la seguretat
Sessió Plenària del Consell Municipal d'Infants S'ha celebrat a la sala de plens de l'Ajuntament de Tarragona la primera sessió de treball del Consell Municipal d'Infants, amb la participació d'una vintena d'alumnes procedents de 10 escoles de la ciutat. L'acte ha estat presidit pel regidor d'Ensenyament, Joan Saneúges, i ha servit per establir les línies mestres d'actuació per al proper curs escolar. Les Propostes i la Votació Els petits consellers han hagut de debatre i triar entre tres àmbits de millora per a la ciutat: Seguretat ciutadana (proposta guanyadora). Activitats de lleure per al cap de setmana. Foment de l'esport i millora de les instal·lacions als parcs. Preocupacions dels Infants Durant les intervencions dels alumnes (Samir i Rubén), s'han destacat problemàtiques concretes que afecten el seu dia a dia: Manca de vigilància: Demanen més presència policial als carrers i parcs. Il·luminació: Han assenyalat que la foscor a la nit genera inseguretat i por. Civisme: Denuncien actes incívics, com els danys a les xarxes de les pistes esportives o el consum de drogues prop dels centres escolars. "Hi ha vegades que no es veu quasi res i et fa por sortir al carrer... al costat de la nostra escola hi ha gent que es droga i ens fa cosa." Metodologia de Treball i Futur Anabel González, dinamitzadora del projecte, ha explicat que les propostes no són individuals, sinó fruit d'un treball col·lectiu a les aules on s'han tractat els drets de la infància i els processos democràtics. De cara al curs vinent, el Consell es centrarà a concretar mesures específiques sobre la seguretat, tot i que no es descarta treballar transversalment les altres temàtiques presentades.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
12'
Jornades de la Secció Filològica de l'IEC a Tarragona
Les Jornades de la Secció Filològica de l’IEC a Tarragona L'Institut d'Estudis Catalans (IEC) organitza unes jornades acadèmiques a Tarragona amb l'objectiu de descentralitzar la seva activitat i analitzar de prop la realitat lingüística i cultural del territori. Joan Martí, president de la Secció Filològica, explica que aquesta sortida institucional permet un contacte directe amb la recerca local i ajuda a trencar els prejudicis sobre l'hermetisme de les acadèmies. Eixos principals de les jornades Un dels objectius fonamentals és la col·laboració amb la Universitat Rovira i Virgili (URV) i altres experts locals per abordar diversos temes: Estudis sociolingüístics: S'analitzarà la demolingüística del tarragonès i l'impacte dels fluxos migratoris en la configuració cultural de la ciutat. Recerca en fons locals: Es destacarà la importància de l'Arxiu de Folklore de la URV, un dels més rellevants de l'Estat. Literatura i cultura: Ponències sobre autors locals, la presència de Tarragona en la literatura i l'estudi del cicle festiu de la ciutat. Evolució fonètica: S'estudiaran els canvis en la pronunciació del tarragonès a finals del segle XX. El diagnòstic de la llengua Joan Martí defineix la situació actual del català com a "molt problemàtica", argumentant que la llengua encara no és una eina indispensable per viure al territori. Segons Martí: "Fins que no aconseguim que no es pugui viure a Catalunya sense el català, no començarem a sortir d'aquesta situació especialment problemàtica." Actes i participació Les sessions acadèmiques tindran lloc divendres i dissabte al Campus Catalunya de la URV. Aquests actes són oberts al públic, fomentant la divulgació de la filologia i la lingüística més enllà dels cercles d'experts. L'esdeveniment compta amb el suport de les principals institucions locals: l'Ajuntament, la Diputació de Tarragona i el Consell Comarcal.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
20'
Entrevista a Carme Crespo: Reptes de la Cultura a Tarragona
Nova etapa en la gestió cultural de Tarragona La tinent d'alcalde Carme Crespo detalla en aquesta entrevista la seva recent assumpció de les competències de Cultura, que compagina amb les de Medi Ambient, Sostenibilitat i Salut Pública. Després de gairebé dos mesos en el càrrec, la regidora ha establert una primera ronda de contactes amb el 70% de les entitats culturals de la ciutat. Principals objectius i la capitalitat 2016 Crespo defineix dos eixos prioritaris per al seu mandat: Millorar la programació cultural: Coordinar millor l'oferta existent per fer-la més estable i ambiciosa de cara al 2010. Candidatura Tarragona 2016: Treballar intensament per assolir la Capitalitat Europea de la Cultura, destacant el gran consens polític i social que genera aquest repte. "Tarragona ha de ser capital de la cultura i amb això treballarem conjuntament amb les entitats." Projectes d'infraestructures i equipaments La regidora repassa l'estat dels equipaments clau per a la ciutat: Teatre Tarragona: Les obres civils avancen i s'està definint l'escenotècnia. Es preveu l'obertura per a la tardor de 2010, incloent-hi la possibilitat d'exhibir-hi cinema. Camp de Mart: S'ha sol·licitat un ajut FEDER de 4 milions d'euros per a una remodelació integral que inclou sales d'assaig i un petit auditori. La Ciutat de la Música: Projecte a llarg termini (uns 5 anys) a la zona de la Budellera, que inclourà el conservatori i l'auditori municipal. Casa de les Lletres: Treball conjunt amb la Generalitat per trobar una ubicació i dotar-la de contingut literari propi. Teixit social i col·laboració Crespo destaca l'actitud positiva de les entitats, que més que recursos econòmics, demanen coordinació i suport institucional. Així mateix, lloa la figura del tècnic Jordi Bertran, qui tot i haver marxat professionalment a Manresa, manté una estreta col·laboració amb l'equip municipal.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
15'
Sèrie de salutacions nocturnes repetides
Descripció de la Interacció Aquest document recull una seqüència repetitiva de salutacions cordials que es produeixen en intervals regulars de temps. L'únic contingut de la comunicació és l'expressió "Bona nit". Característiques de la comunicació Consistència: El missatge es manté idèntic durant tota la seqüència. Cadència: Les expressions es repeteixen aproximadament cada 30 segons. To: El caràcter de la interacció és estrictament educat i nocturn. "Bona nit" En resum, es tracta d'un exemple de comunicació fática on l'objectiu principal sembla ser mantenir el canal obert o establir un protocol de comiat de forma sostinguda en el temps.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
2'
Estat del trànsit i obres a la xarxa viària de Tarragona
Situació actual del trànsit a Tarragona Després de les complicacions registrades a primera hora del matí, la circulació a la zona de la Benzinera de la Sabinosa s'ha normalitzat. Els reporters informen que, un cop superada la franja crítica de les 8:00 a les 9:30 hores, el flux de vehicles és fluid, tot i la presència d'obres importants a la infraestructura. Punts clau de la mobilitat Rutes alternatives: La majoria de conductors estan optant per la rotonda del Catllà per enllaçar amb el segon cinturó, el qual es troba obert parcialment. Restriccions: Tot i la millora, l'accés directe cap a la via Augusta sembla romandre tallat, ja que el volum de cotxes en aquest punt és mínim. Previsions: Es preveu que la pressió viària pugui augmentar novament durant les hores punta del migdia (entre la 1 i les 2) i a la tarda, coincidint amb la sortida de les escoles. Afectacions a l'esport local "Donat el problema que hi ha de comunicació entre aquests dos punts, s'ha decidit per part del club que aquesta setmana tots els entrenaments es realitzaran al nou estadi." Les dificultats de circulació causades per les obres a la circumval·lació han obligat el Gimnàstic de Tarragona a modificar la seva logística. El club ha decidit centralitzar tots els entrenaments de la setmana al Nou Estadi per evitar els desplaçaments conflictius fins a Camp Clar.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
13'
Balanç d'un any de Roba Amiga a Tarragona
Balanç del primer any de Roba Amiga L'entrevista realitzada a Tarragona Ràdio amb Josep Maria Elvira, president de la cooperativa Roba Amiga, serveix per analitzar l'impacte dels 60 contenidors taronges instal·lats a la ciutat. El balanç és clarament positiu, destacant tant la col·laboració ciutadana com el benefici social directe. Impacte social i xifres clau La activitat de la cooperativa no només té un vessant mediambiental, sinó que se centra en la inserció laboral: S'han recollit aproximadament 130 tones de roba en els primers sis mesos, amb una previsió d'arribar a les 300 tones anuals. Aquesta activitat genera 10 llocs de treball, dels quals un 60% són per a persones en risc d'exclusió social derivades dels serveis socials municipals. La ràtio de recollida varia segons l'estatus econòmic del barri, situant-se entre els 3 i els 7 quilos per habitant i any. El procés de gestió de la roba El sistema està dissenyat per ser eficient i evitar problemes a la via pública: Recollida freqüent: Per evitar el desbordament i el vandalisme. Selecció mecanitzada: La roba es classifica segons la seva qualitat. Destinació: Les millors peces van a botigues de segona mà. La roba de segona qualitat es destina a mercats nacionals o internacionals. El cotó es recicla en draps industrials. El residu final va a l'abocador. Relació amb Càritas i la crisi econòmica Josep Maria Elvira aclareix que la fundació va ser impulsada per Càritas, però que funcionen amb una lògica d'empresa social, sent totalment complementaris. Sobre la crisi, destaca: "Rebem menys roba i de pitjor qualitat perquè la gent la fa durar més, i les donacions a famílies necessitades han augmentat un 30%." Seguretat i futur del servei Tot i que el disseny dels contenidors intenta evitar el buidatge no autoritzat, Elvira admet que és difícil evitar que persones primes o nens hi accedeixin. Malgrat això, les incidències són mínimes comparades amb el benefici social. En el futur, la cooperativa preveu expandir-se cap a les zones de l'Ebre per cobrir tota la província.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
22'
Entrevista a l'ambaixador de Xile a Tarragona Ràdio
Enfortiment dels vincles entre Xile i Tarragona L'ambaixador de Xile a Espanya, Gonzalo Marner, visita Tarragona en un acte de reconeixement i gratitud cap a la ciutat i les seves institucions. Durant la seva estada, ha presidit el lliurament de la medalla de la Fundació Salvador Allende a l'alcalde, al delegat del Govern i al president del Port, simbolitzant la forta unió històrica i emocional entre ambdós pobles. La comunitat xilena i el llegat d'Allende L'ambaixador destaca que Tarragona ha estat una ciutat d'acollida generosa per a molts xilens que van haver d'exiliar-se, especialment després del cop d'estat de 1973. La figura de Salvador Allende continua sent el nexe principal d'unió: Valors universals: Se'l recorda com un demòcrata que va defensar la justícia social amb la seva pròpia vida. Simbolisme: La coincidència de la data del 11 de setembre reforça el vincle emocional entre Catalunya i Xile. Trauma viu: Marner admet que el record de la ruptura democràtica encara marca les noves generacions de xilens. Relacions econòmiques i acadèmiques Un dels punts clau de la visita és la preparació del viatge del president José Montilla a Xile per al mes de juliol. Aquest viatge té com a objectiu: Densificar el teixit econòmic: Consolidar les inversions d'empreses catalanes (com Aigües de Barcelona) en territori xilè. Cooperació universitària: Crear acords perquè acadèmics i estudiants xilens es formin a Catalunya, especialment a Tarragona. "No passen de la mateixa manera al judici de la posteritat els que van torturar que aquells que van defensar les institucions democràtiques." Situació actual de Xile L'ambaixador ofereix una visió optimista però realista del país: * Estabilitat democràtica: El sistema està consolidat amb eleccions competitives i una normalitat institucional absoluta. * Economia sòlida: Malgrat la crisi global, Xile ha duplicat la seva economia des de 1990 i manté els serveis socials gràcies a les reserves acumulades en períodes de bonança.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
17'
La història de l'aigua i l'humor de Napi
Presentació del còmic sobre l'aigua a Tarragona L'entrevista se centra en la presentació de la nova publicació de José Manuel Álvarez, conegut com a Napi, titulada La boja història de l'aigua a Tarragona. Aquest projecte, editat per Silva Editorial i amb la col·laboració de l'empresa mixta EMATSA, repassa la relació històrica de la ciutat amb el recurs hídric des d'una vessant humorística i crítica. Trajectòria i estil de l'autor Durant la conversa, es destaca la polifacètica carrera de Napi: - Inicis artístics: Influenciat per la seva mare pintora, va decidir inclinar-se cap a l'humor en veure la seva capacitat innata per als ninots. - Compromís social: L'autor sempre ha mostrat una gran preocupació pel medi ambient, sent especialment crític amb la indústria petroquímica. - Evolució: Malgrat ser conegut per les seves vinyetes diàries i acudits ràpids, aquest llibre representa una incursió en la narració seqüenciada o còmic de llarg format. Contingut de l'obra El llibre està dividit en tres grans blocs temporals: 1. Època Antiga: Focalitzada en l'enginyeria dels romans, els aqüeductes i les primeres comunes. 2. Edat Mitjana: Una etapa de "foscor" on es malmeten les infraestructures i l'aigua queda sota control eclesiàstic. 3. Època Moderna i Contemporània: Inclou des de les canalitzacions de l'arqubisbe fins a l'arribada de la indústria i la polèmica del transvasament de l'Ebre. "Uno envejece sin ningún tipo de dignidad... jo volia ser Goya, però els dibuixos em sortien torçats." Participació de l'audiència L'episodi clou amb un concurs telefònic on els oients guanyen exemplars del còmic responent preguntes sobre l'autor i l'obra, subratllant el caràcter popular i accessible de la publicació.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
24'
Homenatge a Olga Xirinacs: Escola i Obra Poètica
Un dilluns d'estímuls i celebració L'episodi comença amb una conversa positiva entre l'escriptora Olga Xirinacs i Rat Sabrià, directora del centre educatiu que porta el seu nom. Es destaca la importància de reconèixer la trajectòria de les persones en vida, fugint de la falsa modèstia i celebrant els èxits recents de l'autora tarragonina. El CEIP Olga Xirinacs: Una escola amb identitat La Rat Sabrià explica el procés de bateig de l'escola, antigament coneguda com Tarragona 3. La decisió de posar-li el nom de l'Olga es basa en diversos pilars: • Ser una referent cultural de la ciutat. • La seva producció de qualitat en literatura infantil. • La necessitat de visibilitzar noms de dones civils en l'àmbit escolar. Un model educatiu singular L'escola es defineix com una comunitat petita i propera, comparada humorísticament amb una escola finlandesa pel seu entorn natural i ràtios baixes. Destaquen iniciatives com: • L'hort ecològic, gestionat directament pels alumnes. • Comissions mixtes on participen famílies, mestres i personal del centre. • El projecte de venda d'excedents de l'hort per finançar el mateix projecte. "Ossa Major": L'obra poètica completa Olga Xirinacs presenta el seu nou volum, una compilació de tota la seva poesia que pesa prop de 1,4 quilos. L'autora reflexiona sobre el títol, escollit per la seva posició de maduresa en la literatura i la influència de l'astronomia en la seva vida quotidiana. Memòria històrica i clandestinitat L'obra no és només poesia, sinó un reflex del país. Xirinacs recorda com la seva poesia va viatjar a l'exili (Lausana, Munic) durant la clandestinitat abans de la democràcia. "Hem fet país també a través d'aquesta poesia." Projectes i futur Malgrat la sensació de "depressió postpart" per haver acabat diversos projectes alhora, l'escriptora revela que ja té enllestida una autobiografia i una nova novel·la que veurà la llum a la tardor.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
9'
Afectacions i queixes pel tall de la circumval·lació de Tarragona
Retards en l'inici de les restriccions La jornada ha començat amb una normalitat inesperada a l'entrada de Tarragona per llevant. Tot i que es preveien talls des de primera hora, les restriccions a la circumval·lació no s'aplicaran, segons el Ministeri de Foment, fins a les 12:30 h. Noves rutes i desviaments previstos L'actuació afecta el tram entre l'Ermita de la Salut i la Sabinosa. Les principals modificacions inclouen: - Sentit Sud (Barcelona): Els vehicles s'hauran de desviar per la carretera del Catllar fins a enllaçar amb el nou segon cinturó. - Sentit Nord (València): Incorporació obligatòria al segon cinturó a l'altura de l'Ermita de la Salut. - Accés a Via Augusta: Es mantindrà a través del camí de la Budellera i el carrer Josep Vicenç Foix. Indignació entre veïns i comerciants L'equip mòbil ha recollit el malestar dels negocis de la zona, especialment d'una benzinera i un taller mecànic. Les queixes es centren en: - La manca d'informació i de consens per part de l'Ajuntament. - El temor a una gran pèrdua de clientela. - La manca de senyalització prèvia als talls. "Tots els veïns estan enfadats... perdrem clientela i la gent ha de fer molta volta. Diuen que els plànols ja estan signats i no hi ha remei." Incertesa sobre la durada de les obres Tot i que la previsió oficial és de cinc setmanes, existeix un fort escepticisme entre els tarragonins. - Es tem que les obres s'allarguin i afectin plenament la temporada d'estiu. - S'ha detectat que el segon cinturó, obert parcialment, presenta una senyalització deficient o inexistent en algunes rotondes, augmentant el risc de desorientació dels conductors.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
17'
Anàlisi de les eleccions europees i l'abstenció a Catalunya
Anàlisi de la jornada electoral al Parlament Europeu L'entrevista a Joaquim Millán, secretari general del Consell Català del Moviment Europeu, ofereix una reflexió profunda sobre els resultats de les eleccions europees, marcades especialment per una baixa participació històrica a Catalunya. La crisi de participació i desafecció política L'anàlisi se centra en la preocupant dada de participació a Catalunya, que amb un 37,5%, se situa com la més baixa de la història. Millán proposa un titular contundent: "Guanya l'abstenció, perd Europa." Segons l'expert, les causes d'aquesta desafecció són diverses: * La manca de pedagogia europea continuada, que no s'hauria de limitar als 15 dies de campanya. * Una campanya electoral excessivament bipolaritzada i centrada en temes de política local i estatal en lloc d'europeus. * La percepció de les institucions comunitàries com a quelcom llunyà i complex. * L'existència d'una circumscripció única a l'estat espanyol que dificulta la identificació dels electors amb els seus representants. Composició del nou Parlament Europeu L'escenari resultant a Europa mostra un clar gir cap al centre-dreta i el conservadorisme. Tot i que es temia un augment massiu dels partits eurosèptics i d'extrema dreta, l'increment ha estat moderat i es va consolidant progressivament. En l'àmbit català i estatal, el mapa polític es manté força estable: * El Partit Popular s'imposa a nivell estatal. * Catalunya manté 7 eurodiputats: 2 del PSC, 2 del PP, 1 de CiU, 1 d'ERC i 1 d'ICV-EUiA. * Irrupció puntual de formacions com l'UPyD en l'àmbit estatal. Perspectives de futur Millán subratlla que el Tractat de Lisboa ha d'ajudar a donar més pes polític al Parlament, però insisteix que els partits han de fer un esforç per explicar millor com les decisions de Brussel·les, com la directiva de les 65 hores, afecten directament la vida quotidiana dels ciutadans.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
18'
Balanç positiu de la Brigada d'Intervenció Ràpida de Tarragona
Balanç i actuacions de la Brigada d'Intervenció Ràpida (BIR) Després de deu mesos de funcionament, el regidor d'Espais Públics, Antonio Rodríguez, fa un balanç molt satisfactori de la unitat. Fins al 31 de maig, s'han realitzat un total de 2.300 intervencions, amb una mitjana de 230 actuacions mensuals (unes 10 o 11 diàries). Les intervencions es distribueixen principalment en tres àrees: * Voreres: Representen el 84% de la feina total. * Asfalt: Suposen un 14% de les actuacions. * Altres: Un 2% que inclou col·locació de pilones o mobiliari divers. Gestió de queixes i mecanismes de treball La brigada compta amb un equip de 12 persones dividides en sis grups. El sistema de treball es basa primordialment en la participació ciutadana a través del número gratuït 900 200 274. "La gent continua felicitant-me cada vegada que em veu al carrer. La brigada era una cosa que abans no existia i era molt necessari." El regidor ha destacat la rapidesa de resposta: les actuacions urgents s'atenen en 24-48 hores, mentre que les no urgents triguen uns deu dies. Civisme i manteniment de l'espai públic Un dels punts crítics tractats ha estat el cost de l'incivisme. Rodríguez ha demanat la col·laboració ciutadana per frenar els actes vandàlics, que generen despeses significatives: * La reparació de bancs (n'hi ha 10.000 a la ciutat) costa uns 60.000 euros anuals. * El manteniment de l'enllumenat públic suposa entre 4.000 i 5.000 euros mensuals per globus trencats. Altres projectes: Balcó del Mediterrani i Parcs Infantils Balcó del Mediterrani: A mitjans de juliol s'iniciaran les obres de reparació de 60 metres de la barana per motius de seguretat. Neteja intensiva: S'ha finalitzat la campanya de primavera-estiu i es reprendrà el 5 d'octubre amb talls de carrers coordinats amb la Guàrdia Urbana. Jocs infantils: Gràcies al fons d'inversió local (FIL), s'estan renovant o creant 11 espais de jocs en barris com Sant Ramon, Bonavista o Torreforta.