Tots els episodis · 2009

3423 episodis disponibles

episodis

553-576 de 3423

Arxiu Sonor 2009 El Matí de Tarragona Ràdio
15 de febr. del 2009
30'
Infraestructures a Tarragona: L'A7 i l'autovia A68
Balanç de la Temporada i Novetats en Infraestructures L'última tertúlia de la temporada 2008-2009 a Tarragona Ràdio se centra en les recents obertures de trams viaris i les decisions estratègiques sobre les connexions amb l'Aragó. Els tertulians debaten sobre l'impacte d'aquestes obres en la mobilitat local i l'economia del territori. Obertura de la Variant A7 i Millores en la Mobilitat Es discuteix l'entrada en funcionament del tram de l'autovia A7 entre Mont-roig del Camp i l'Hospitalet de l'Infant, així com l'obertura parcial de la variant de Tarragona cap a la Móra. Els punts clau inclouen: • Eliminació de punts crítics: Es posa fi als semàfors de Miami Platja, un dels principals causants de cues històriques. • Millora del trànsit local: La nova via permetrà que l'antiga N-340 es reconverteixi a llarg termini en una via urbana o passeig, facilitant l'ús de bicicletes i ciclomotors. • Crítica als terminis: Els tertulians denuncien l'incompliment sistemàtic dels calendaris per part del Ministeri de Foment. "No ens hem de creure mai els terminis que ens donen per qualsevol d'aquestes obres, perquè els interessos polítics sovint distorsionen la realitat." La Decisió sobre l'Autovia A68 i l'Impacte en el Port El tema més polèmic de la tertúlia és la decisió de l'Estat de connectar l'autovia A68 (l'Aragó amb el mar) a través de Vinaròs (Castelló), descartant l'opció catalana per les Terres de l'Ebre. • Pèrdua de competitivitat: Es considera una "molt mala notícia" pel Port de Tarragona, que perd l'oportunitat de captar el mercat de contenidors del centre de l'Estat. • Manca de pressió política: Es fa autocrítica sobre la pèrdua de temps en debats interns territorials que han aprofitat altres lobbys com el valencià o l'aragonès. • Geopolítica peninsular: S'apunta a un possible favoritisme cap a la Comunitat Valenciana en detriment dels ports i indústries catalanes. Futur i Assignatures Pendents De cara al setembre, queden sobre la taula temes com el finançament de l'autovia a Montblanc (A-27) i el llarg conflicte del pàrquing Jaume I.
Arxiu Sonor 2009 El Matí de Tarragona Ràdio
15 de febr. del 2009
30'
Debat sobre l'autovia A-68 i la polèmica del Pàrquing Jaume I
Infraestructures: La decisió sobre l'A-68 i la connexió amb l'Aragó El Ministeri de Foment ha decidit connectar l'Aragó amb el Mediterrani a través de Castelló, descartant l'opció que passava per la província de Tarragona (N-420/N-240). Aquesta decisió ha generat un sentiment de decepció i resignació en el territori. Punts clau del debat sobre infraestructures • Manca de pressió política: S'expressa el dubte de si el territori català va fer prou lobby en comparació amb la forta pressió exercida des de Castelló. • Estratègia logística: Joan Eregio destaca que la manca de connexions directes expulsa els fluxos logístics cap al port de Barcelona, en lloc de potenciar el Port de Tarragona com a sortida natural. • Alternatives de futur: Begoña Floria defensa que el compromís del govern és desdoblar la N-420 i incloure-la en el pla estratègic d'infraestructures de l'Estat. "Sembla que s'ha valorat més un gest d'apropament cap al govern valencià després de l'acord de finançament que les raons tècniques de l'opció catalana." El cas del Pàrquing Jaume I: Un forat econòmic i polític La publicació de l'informe de la Comissió d'Investigació sobre el Pàrquing Jaume I ha reobert una ferida política a la ciutat de Tarragona. L'informe apunta a responsabilitats del passat equip de govern i dels gestors de l'obra. Els detalls de la polèmica • Magnitud econòmica: El projecte ha suposat una despesa d'uns 25 milions d'euros, una xifra que els tertulians qualifiquen d'impactant i d'autèntica "hipoteca" per a la ciutat. • Judicialització: El cas s'ha enviat a la Fiscalia per determinar si hi ha indicis de delicte, tot i que alguns tertulians veuen difícil provar-ho malgrat el desgavell administratiu. • Solució futura: L'actual equip de govern proposa convertir l'estructura robòtica fallida en un pàrquing convencional de 300 places, amb una inversió addicional de 5-6 milions d'euros. "És una obra fallida que ens ha costat a tots una barbaritat; ara cal buscar una sortida tècnica viable que no ens costi encara més diners."
Arxiu Sonor 2009 El Matí de Tarragona Ràdio
15 de febr. del 2009
43'
Violència de gènere, periodisme i mercat laboral
Impacte dels cursos d'estiu de la URV L'episodi explora les conclusions de diversos cursos d'estiu de la Universitat Rovira i Virgili (URV), centrats en la violència de gènere, la comunicació periodística i la inserció de la dona al món laboral. Els coordinadors analitzen com aquestes temàtiques s'entrellacen en la societat actual. El periodisme i el tractament de la violència Es discuteix la transició cap a un nou periodisme que, tot i tenir eines digitals, sovint cau en el sensacionalisme. Reptes de la professió • Els mitjans tendeixen a centrar-se en el morb i les anècdotes personals. • Hi ha una manca d'anàlisi profunda sobre els perquès dels fenòmens complexos. • La pressió dels grans grups econòmics condiciona la llibertat editorial. "Explicar el per què és molt més complicat i requereix més temps, una cosa que el periodisme actual sovint no es pot permetre." Dona i Mercat Laboral S'aborda la situació de la dona a l'empresa, destacant que, tot i la millor preparació acadèmica, encara existeixen barreres significatives. El fenomen de l'opting out • Moltes dones abandonen el mercat laboral de forma "voluntària" però condicionada per la manca de polítiques de conciliació. • La bretxa salarial fa que, en parella, sigui la dona qui sol cedir la seva carrera professional. • Persisteix el complex de culpabilitat i l'estereotip de la superwoman que ha d'arribar a tot. Psicologia de la violència i l'entorn familiar La violència no es limita al maltractament físic, sinó que comença amb conductes psicològiques d'exercici de poder i ridiculització. • Conducta apresa: Es confirma que el comportament violent és totalment après, no innat. • Ressò mediàtic: Es debat si les notícies poden generar un efecte imitació o si, per contra, ajuden les víctimes a identificar el seu propi patiment. • Noves masculinitats: La necessitat que l'home s'impliqui en les tasques de cura i no només com un "ajudant" puntual.
Arxiu Sonor 2009 El Matí de Tarragona Ràdio
15 de febr. del 2009
30'
Decisions sobre l'A-68 i polèmica pel Pàrquing Jaume I
Debat sobre les Infraestructures i la Gestió Municipal En aquesta tertúlia de Tarragona Ràdio, els convidats analitzen dues qüestions clau que afecten directament el territori i la ciutadania tarragonina: la decisió de l'Estat d'excloure Tarragona del traçat de l'autovia A-68 i les conclusions de l'informe sobre les irregularitats del Pàrquing Jaume I. L'Autovia A-68: Aïllament i Manca de Pes Polític El Ministeri de Foment ha confirmat que la futura autovia que connectarà l'Aragó amb el Mediterrani es farà a través de Castelló (Vinaròs), descartant l'opció per les comarques de la Terra Alta i el Camp de Tarragona. • Frustració territorial: Els tertulians coincideixen que aquesta decisió manté el "aïllament" de Tarragona respecte a l'interior de la península. • Dèficit de lobby: Josep Maria Arias critica la manca d'un model conjunt de territori i l'escassa capacitat de pressió a Madrid i Barcelona. • Alternatives (Pla B): Es planteja el desdoblament de la N-420 com una necessitat urgent que podria haver d'assumir la Generalitat davant la negativa estatal. El Cas Jaume I: Un Enigma de 25 Milions d'Euros La publicació de l'informe de la comissió d'investigació sobre el pàrquing intel·ligent Jaume I genera un intens debat jurídic i polític. • Crítica a la Fiscalia: Antoni Vives qualifica l'enviament de l'informe a la fiscalia com una "cortina de fum" per no assumir responsabilitats reals, argumentant que molts possibles delictes podrien haver prescrit. • Responsabilitat Política: Es debat si les responsabilitats s'han de buscar en els llocs de decisió tècnica (gerents i aparelladors) o en els càrrecs polítics més alts (l'alcalde i el consell d'administració). • Impacte Econòmic: El territori ha perdut més de 25 milions d'euros en una infraestructura que no funciona i que requerirà inversions addicionals per ser operativa. "L'Ajuntament de Tarragona té 20 i pico milions menys més els interessos que s'hauran de pagar... s'ha d'exigir la responsabilitat totalment."
Arxiu Sonor 2009 El Matí de Tarragona Ràdio
15 de febr. del 2009
30'
Polèmica pel pàrquing Jaume I i mobilitat a Tarragona
Gestió i irregularitats al Pàrquing Jaume I L'actualitat de Tarragona queda marcada per les conclusions de la comissió d'investigació sobre el projecte del pàrquing Jaume I. L'informe assenyala directament a l'exgerent i a l'expresident de l'empresa d'aparcaments com a principals responsables de les irregularitats detectades. Debat sobre responsabilitats polítiques • Es discuteix la manca de reacció de l'anterior govern de Convergència i Unió i el Partit Popular davant el sobrecost astronòmic. • Mentre el PSC posa èmfasi en el fet que el projecte va passar d'un cost de 4 milions a 16 milions d'euros (amb una previsió total de 25), CiU defensa que les decisions inicials es van prendre per unanimitat, incloent-hi membres de l'actual govern socialista. Accions judicials "L'obligació d'un govern és portar l'informe a la Fiscalia quan hi ha indicis que s'ha jugat amb els diners de tots els tarragonins." Hi ha un debat jurídic sobre si aquestes irregularitats administratives acabaran sent considerades delicte penal o si es quedaran en una mera depuració de responsabilitats polítiques a través de les urnes. Futur de l'equipament i projecte convencional S'estudia la possibilitat de rescatar la concessió administrativa per transformar l'actual projecte fallit (que havia de ser robotitzat) en un pàrquing convencional. S'han posat sobre la taula alternatives com potenciar el pàrquing al Passeig de Sant Antoni per facilitar la peatonalització de la Part Alta. Reordenació de la Rambla Vella Nous usos de la via L'Ajuntament ha iniciat un pla per reduir un carril de circulació general i reservar-lo per a: • Ambulàncies (donada la proximitat de l'hospital) • Transport públic • Càrrega i descàrrega El debat de la peatonalització Es planteja el futur de la mobilitat a Tarragona amb el dubte de si la Rambla Vella hauria de ser totalment peatonal. Hi ha un clar conflicte entre el desig de fer una ciutat més passejable i la por del sector comercial a perdre la dinamització que aporta el trànsit rodat.
Arxiu Sonor 2009 El Matí de Tarragona Ràdio
15 de febr. del 2009
30'
Mercat de Fitxatges i Actualitat del Nàstic 2009-10
Anàlisi dels Nous Fitxatges i el Projecte de Ferrando Els tertulians analitzen la planificació esportiva del Nàstic de Tarragona per a la temporada 2009-2010. Es destaca que la plantilla s'està construint segons l'estil personal de l'entrenador César Ferrando, buscant jugadors amb experiència i un caràcter més agressiu per a la Segona Divisió. • Miguel Ángel i Rubén Navarro: Considerats fitxatges de qualitat i contrastats. • Incertesa a les bandes: Es critiquen les mancances en els laterals i la dependència de jugadors joves o no especialistes en aquestes posicions. • Manca d'un organitzador: Els tertulians coincideixen que l'equip té una columna vertebral forta però li falta un cervell que distribueixi el joc. L'Operació Sortida: El Principal Escull Amb 27 jugadors en nòmina, el club afronta una situació complicada. La crisi econòmica global dificulta el traspàs de jugadors amb fitxes elevades. "Els equips no tenen ni un cèntim... si vols revaloritzar un jugador per treure'l al desembre, has de donar-li minuts." • Casos com els d'Antonio López i Antonio Calle es preveuen especialment difícils de resoldre a causa dels seus contractes. • La sortida de Jandro cap a l'Elx es veu com un moviment positiu per alleugerir la massa salarial. El Debat sobre la Pedrera Hi ha una forta crítica cap a la gestió del futbol base. Els tertulians lamenten que, malgrat tenir el filial a Tercera Divisió, no es donin oportunitats reals als jugadors de la casa, preferint fitxar jugadors forans de perfil baix. • Es denuncia la manca d'infraestructures i camps d'entrenament adequats per al futbol base. • Es recorda amb escepticisme la promesa de reservar dues fitxes per al planter. Calendari i Perspectives de Temporada L'inici de lliga es presenta amb pressió afegida. El fet de jugar dos partits seguits a casa (Girona i Real Sociedad) després del debut contra el Múrcia pot ser una arma de doble fita si no s'aconsegueixen bons resultats immediats, donada la divisió de l'afició respecte a la continuïtat de l'entrenador.
Arxiu Sonor 2009 El Matí de Tarragona Ràdio
15 de febr. del 2009
30'
Actualitat de Tarragona: Franco, Urbanisme i Mobilitat
Memòria Històrica: Retirada de la Medalla d'Or a Franco La tertúlia comença analitzant la decisió del ple municipal de l'Ajuntament de Tarragona de retirar la medalla d'or al dictador Francisco Franco, atorgada originalment el 1952. Els tertulians debaten sobre el valor de la memòria històrica i la conveniència d'aquestes mesures: • Es destaca que la decisió es va prendre amb els vots a favor de tots els partits excepte el Partit Popular, que es va abstenir. • L'historiador Josep Maria Sabaté reflexiona sobre la importància de no perdre la memòria, tot i advertir que la història s'ha d'acceptar amb tots els seus fets per anar cap a la reconciliació. • Es qüestiona que la votació fos secreta, ja que finalment es va conèixer el sentit del vot de cada grup, i es compara la disciplina de vot local amb la d'altres ciutats com Madrid. "La reconciliació és potser l'element més important d'aquesta memòria històrica." La figura del cronista i la veritat històrica Els convidats discuteixen com s'escriu la història, sovint influenciada pels guanyadors o manipulada en estats totalitaris. Coincideixen que cal una mirada asèptica per part dels historiadors per destriar la realitat de la propaganda oficial. Projectes Urbanístics Clau a la Ciutat El pas soterrat de la Plaça dels Carros Es comenta l'aprovació per unanimitat de la modificació del projecte de passo soterrat per a vehicles i vianants a la Plaça dels Carros. Aquesta obra, pendent des de fa dècades, ha de millorar la connexió amb el port i la seguretat ferroviària: • S'esmenta el repte que ha suposat la presència d'una cloaca romana en el traçat original. • Es preveu una remodelació integral de la plaça per fer-la un espai més "tou", amb més zones verdes i menys ciment, buscant crear un pulmó verd a la zona baixa. L'enderroc de l'Hostal del Sol Un altre tema destacat és l'acord per a l'adquisició i posterior enderroc de l'Hostal del Sol, un edifici que actualment afecta la imatge de les muralles de la ciutat: • Es descriu com una "patata calenta" heretada de governs anteriors que finalment s'ha desencallat mitjançant una permuta urbanística. • Els tertulians subratllen la importància d'executar l'enderroc amb cautela per no danyar els edificis adjacents de valor modernista, com la casa Ripoll. Mobilitat i Gestió de l'Espai Públic • Es critica la manca de manteniment d'alguns elements naturals de la ciutat, amb anècdotes sobre la tardança en reposar arbres morts. • Es debat sobre el retorn de la rotonda de l'Avinguda Catalunya amb Marquès de Montoliu, un punt històricament conflictiu pel que fa al trànsit i el pàrquing universitari.
Arxiu Sonor 2009 El Matí de Tarragona Ràdio
15 de febr. del 2009
46'
Debats de la Universitat d'Estiu: Mediterrània, Ciència i Futur
Reflexions Interdisciplinàries a la Universitat d'Estiu de la URV En aquesta sessió de Tarragona Ràdio, s'aplega un grup de professors per discutir la funció social de la universitat i analitzar diversos reptes globals des d'una perspectiva crítica i humana. La conversa transita des de l'arqueologia fins a la geopolítica de l'Orient Mitjà i la sostenibilitat planetària. Els Conflictes a la Mediterrània: Palestina i el Líban El debat s'endinsa en la complexitat de l'Orient Mitjà, centrant-se en la societat civil més que en les estructures polítiques: • Es problematitza la visió de bons i dolents, destacant l'asimetria de poder entre l'Estat d'Israel i la població palestina. • Se subratlla el control de recursos vitals com l'aigua com a mecanisme de domini territorial. • L'Enric Oliver destaca la pèrdua d'esperança de generacions senceres que només han conegut la guerra. "Un mort és sempre un mort i no té color... però hi ha unes poblacions que pateixen directament l'agressió i l'exili." Arqueoastronomia: Un Pont entre Lletres i Ciències Manel Sant Romà presenta una disciplina jove que trenca l'especialització acadèmica tradicional: • L'Arqueoastronomia permet interpretar restes arqueològiques (com a Egipte o Mallorca) sota la mirada de l'astronomia. • Es reivindica la necessitat de recuperar la cultura humanística per als científics i la cultura científica per als humanistes. • S'utilitza l'exemple de la "deessa fundadora" egípcia per explicar com objectes interpretats com a símbols rituals eren, en realitat, aparells de mesura pràctics. Reptes Globals: Bolonya, Crisi i Sostenibilitat Finalment, s'analitzen les estructures que regeixen el futur acadèmic i planetari: • Crítica a la Burocràcia: Es descriu el procés de Bolonya com una oportunitat envoltada d'excessiva burocratització (comparant els buròcrates amb cargols que s'autoreprodueixen). • Sostenibilitat i Població: Josep Oliveras alerta sobre el creixement demogràfic mundial i la crisi de lideratge davant el canvi climàtic. • Optimisme Tecnològic: Malgrat els riscos, es destaca la capacitat d'inventiva humana i la connectivitat global com a eines per trobar solucions noves.
Arxiu Sonor 2009 El Matí de Tarragona Ràdio
15 de febr. del 2009
30'
Debat Polític: Tabac, Trànsit i l'Actualitat de Tarragona
Tertúlia Política: Balanç del Curs i reptes Socials L'episodi d'avui de la tertúlia a Tarragona Ràdio reuneix tres representants de la política municipal per analitzar temes d'actualitat que van des de la consciència social fins a la gestió d'infraestructures locals. Consciència Social: Tabac i Seguretat Vial La conversa s'inicia amb un to distès sobre l'hàbit de fumar, aprofitant l'experiència personal de Ramon Maria Sanz com a exfumador. Els tertulians coincideixen en diversos punts clau: • L'èxit de la llei del tabac: Es destaca com les restriccions han estat acceptades socialment sense conflictes, millorant el benestar general. • Reducció de la sinistralitat a les carreteres: Es comenten les dades del primer semestre del 2009 a Tarragona, amb un descens del 25% en les víctimes mortals. S'atribueix aquest èxit a la conscienciació, les campanyes visuals dures i el carnet per punts. • Discrepàncies en la velocitat: Fede Adán es mostra crític amb mesures com la limitació de 80 km/h als accessos de Barcelona, considerant-les de vegades excessives o recaptatòries. Actualitat Municipal: L'Escola Oficial d'Idiomes (EOI) El focus polític se centra en el recent acord per al finançament de la nova seu de l'EOI a la ciutat, generant un intens debat competencial: • Crítica de l'oposició (CiU): Fede Adán sosté que és un error que l'Ajuntament assumeixi el finançament d'una obra que és titularitat de la Generalitat. Segons ell, s'està traslladant la "patata calenta" de l'endeutament autonòmic a les arques locals. • Defensa del Govern (PSC i ERC): Javier Villamayor i Ramon Maria Sanz defensen la mesura com una forma de "desencallar" un projecte històric. Posen l'accent en el servei als ciutadans per sobre de les disputes competencials. "No es tracta de titularitats, es tracta de responsabilitat de govern i de prioritzar les persones." Balanç del Mandat i Projectes Encallats En el darrer tram, els tertulians fan un repàs al segon any del mandat municipal, marcat per la crisi econòmica: • Prioritats socials: El govern defensa que s'estan prioritzant recursos per pal·liar els efectes de la crisi en les famílies. • Llista de greuges i projectes: L'oposició enumera projectes que considera aturats o mal gestionats, com la Façana Marítima, el Banc d'Espanya o la Tabacalera, mentre que el govern argumenta que s'estan posant les bases de projectes que l'anterior govern no va saber resoldre.
Arxiu Sonor 2009 El Matí de Tarragona Ràdio
15 de febr. del 2009
30'
Debat sobre Urbanisme, Façana Marítima i Medi Ambient a Tarragona
Infraestructures i Urbanisme a Tarragona El debat s'inicia analitzant les deficiències històriques en la connexió de la ciutat amb el seu port. Es discuteix la reforma de la Plaça dels Carros i el soterrament de les vies, un tema que s'arrossega des de fa dècades. El Projecte de la Façana Marítima Existeix una forta discrepància sobre el futur de la façana marítima. Mentre alguns interlocutors celebren l'existència d'un estudi informatiu dotat amb 6 milions d'euros, d'altres es mostren escèptics: • Es critica la falta de lideratge de l'alcalde Ballesteros per assolir un consens de ciutat. • S'alerta que, al ritme actual, el projecte podria trigar entre 20 i 25 anys a materialitzar-se. • S'esmenta el fracàs de projectes passats, com el de Ricardo Bofill, que mai van passar de ser simples maquetes. Gestió Municipal i Proximitat Es posa sobre la taula el concepte de política de proximitat, criticant que temes com el pàrquing Jaume I portin gairebé un any en comissió d'investigació sense resultats concrets. "No podem anar agafant dreceres i fent cosetes per deixar passar el temps. El que no té sentit és tenir un pas a nivell al segle XXI a Tarragona." Crisis Mediambientals al Litoral L'episodi tracta els recents vessaments de cru davant la costa de Tarragona i l'activitat de la plataforma Casablanca (Repsol). • Sancions i Responsabilitat: S'ha imposat un aval de 2,7 milions d'euros a l'empresa responsable, xifra que s'ha debatut si és realment dissuasiva o merament simbòlica. • Impacte en la Pesca: La Confraria de Pescadors reclama compensacions per l'afectació en la pesca de la gamba. • Imatge Turística: Es destaca el perill que aquests episodis destrueixin la marca de la Costa Daurada. Les Obres del Fons d'Inversió Local (FIL) Finalment, es discuteix la idoneïtat de realitzar obres de clavegueram al Serrallo durant l'estiu. • El condicionant del calendari (el pla Zapatero) obliga a acabar abans del 31 de desembre per no perdre els fons. • Es critica l'impacte negatiu sobre la restauració en un barri que depèn d'una temporada turística molt curta (uns 45 dies).
Arxiu Sonor 2009 El Matí de Tarragona Ràdio
15 de febr. del 2009
30'
Actualitat del Nàstic: Mercat de Fitxatges i Projecte 2009-2010
Balanç del Mercat de Fitxatges La tertúlia esportiva d'avui s'ha centrat en la planificació del Gimnàstic de Tarragona per a la nova temporada. Amb la participació de José Luis Martín (Consell d'Administració) i els socis Lluís Mezquida i Javier Morato, s'han analitzat els moviments de la plantilla. Situació de jugadors clau • José Mari: S'ha anunciat un principi d'acord per a la seva renovació. Els tertulians destaquen la seva experiència i qualitat per a la Segona Divisió, tot i que el club aclareix que encara no hi ha res signat. • Jandro: El jugador desitja quedar-se, però el club li ha obert les portes per buscar-se equip. Hi ha un debat sobre la seva irregularitat i la necessitat de perfils més constants i joves. • Antonio López i Calle: Dos casos complicats. Calle té ofertes i podria sortir, mentre que la situació d'Antonio López és més tensa per les seves pretensions econòmiques i la seva falta de minuts la temporada passada. Estratègia de la Comissió Esportiva L'objectiu és confeccionar una plantilla de 22 fitxes professionals, reservant 3 places per a jugadors del filial (La Pobla de Mafumet) o del juvenil. Els punts clau de la planificació són: • Lideratge per línies: Es busca tenir un líder a la defensa, al mig del camp i a la davantera. • Relleu generacional: Tot i que s'han fitxat jugadors veterans, el club destaca la incorporació de joves com Vicente, Alex Cruz o Aitor Núñez. • Sòlidesa i regularitat: Es vol evitar la pèrdua de punts per falta d'intensitat que es va patir l'any passat. "L'afició del Nàstic és una afició que sap reconèixer de seguida el jugador que s'entrega i de seguida estarà amb ell." Objectius de la Temporada L'aspiració mínima és consolidar l'equip a la Segona Divisió, però amb l'ambició d'estar entre els 5 o 6 primers classificats per lluitar pel play-off o l'ascens si es presenta l'oportunitat. El mercat actual es descriu com a aturat pel context econòmic general, amb molts jugadors de Primera encara sense lloc a les plantilles de Segona.
Arxiu Sonor 2009 El Matí de Tarragona Ràdio
15 de febr. del 2009
30'
Debat sobre la reforma del Mercat Central de Tarragona
Títols principals del debat sobre el Mercat Central Aquest episodi recull una tertúlia política amb representants de l'Ajuntament de Tarragona per analitzar la situació crítica del projecte del Mercat Central. El focus principal se centra en la modificació dràstica del pressupost i els terminis, així com en la nova estratègia de l'equip de govern. El problema amb Mercassa i el sobrecost • L'empresa pública estatal Mercassa ha presentat un projecte executiu que dobla el pressupost inicial, passant d'uns 25 milions d'euros a 46 milions. • Els terminis d'execució s'han disparat fins als 4 anys i mig, una xifra considerada inacceptable pels comerciants i el consistori. • L'oposició i el govern coincideixen a demanar responsabilitats tècniques a Mercassa per la manca de previsió en el projecte bàsic del 2005. La nova proposta: Divisió del projecte L'Ajuntament ha decidit segmentar l'actuació per fer-la viable: • Reforma del Mercat: Es manté l'edifici però es descarta el pàrquing sota l'estructura per evitar un cost d'estintolament de 8 milions d'euros que feia inviable l'obra. • Nou aparcament a la Rambla: Es proposa construir un pàrquing alternatiu al tram central de la Rambla Nova (entre Sant Francesc i la Font del Centenari), amb unes 600 places. "Hem agafat el toro per les banyes abans que el projecte es convertís en un forat sense sortida per a la ciutat." Reptes tècnics i de futur • Es preveu una connexió directa entre el mercat i el pàrquing actual de la Plaça Corsini. • El nou projecte del mercat podria estar acabat a mitjans del 2012. • L'èxit del pàrquing a la Rambla depèn de les cates arqueològiques i de la gestió de la mobilitat al centre de la ciutat.
Arxiu Sonor 2009 El Matí de Tarragona Ràdio
15 de febr. del 2009
31'
Debat Polític: L'Habitatge i la Part Alta de Tarragona
Gestió Urbanística i l'Operació del Tadis El debat s'obre amb la possible compra de terrenys per part de l'Ajuntament a l'empresa Tadis, en la zona de la Tabacalera. Aquest punt genera una forta controvèrsia entre el govern i l'oposició: • Arguments del Govern: Defensen que és una oportunitat per crear habitatge social en una zona de creixement i que el preu actual de mercat podria ser avantatjós. • Crítiques de l'Oposició: Consideren que l'operació podria ser un "favor" a una empresa vinculada al govern, ja que el Tadis tenia l'obligació de construir habitatges mitjançant una permuta prèvia i ara podria estar desentestant-se de la seva responsabilitat a causa de la crisi immobiliària. Dubtes sobre el Sòl Públic Es discuteix si l'Ajuntament hauria de prioritzar l'ús de sòl propi provinent de nous polígons com Terres Cavades o la Budellera abans de comprar terrenys privats. El Pla Integral de la Part Alta (PIPA) El segon gran bloc se centra en la regeneració del nucli antic i les inversions anunciades per la regidora Carme Crespo. • Inversions Històriques: Es mencionen xifres de fins a 250 milions d'euros sumant fons estatals (Pla Zapatero), autonòmics i locals per als propers tres anys. • Retards i Manteniment: L'oposició critica un retard d'un any i mig en l'execució i denuncia l'abandonament de la neteja i el manteniment en carrers emblemàtics. Mobilitat i Peatonalització S'analitza la proposta de convertir la Part Alta en una zona de vianants: • Hi ha un consens general sobre la necessitat de peatonalitzar, però amb matisos sobre com garantir l'habitabilitat per als veïns. • El comerç local es presenta com el sector amb més resistències al canvi. El Llegat del Pàrquing Jaume I L'episodi es tanca amb la ferida oberta del pàrquing Jaume I, definit com una "> vergonya històrica". Es discuteixen les dificultats legals de la concessió i la possibilitat de renunciar al projecte actual per fer un aparcament fora de la muralla per evitar els problemes d'accés i el cost de finalització.
Arxiu Sonor 2009 El Matí de Tarragona Ràdio
15 de febr. del 2009
21'
Discapacitat i Accessibilitat a la Cultura de Tarragona
Barreres Socials i Participació Activa El debat se centra en la necessitat de superar les barreres socials abans que les físiques. Ferran Roca, de CAPS, argumenta que les barreres arquitectòniques són només una manifestació de la falta de consciència social. La clau no és dissenyar programes específics per a persones amb discapacitat, sinó assegurar que aquestes puguin ser presents i participar activament en qualsevol acte de la ciutat de manera natural. Crítica al concepte d'Integració Els interlocutors qüestionen l'ús de la paraula integració per diverses raons: Visió errònia: Les persones amb discapacitat ja formen part de la societat des del principi; no se les ha d'integrar com si fossin externes. Distanciament: El terme pot crear una distància artificial entre col·lectius. Alternativa: Es proposa el concepte de normalització. "Ens sona una mica a visió errònia... no pensem que ens tinguem d'integrar en una societat d'on ja formem part." La realitat del Parkinson i altres malalties Tomàs Amorós destaca la vulnerabilitat que pateixen pacients de Pàrkinson quan tenen un brot (estat off) en espais públics. S'exposen a situacions dramàtiques on la ciutadania, per falta d'informació, els confon amb persones borratxes o drogades, arribant a extrems com amenaces de detenció per part de les autoritats. Tarragona 2016 i el paper de la cultura Davant el projecte de Tarragona com a Capital de la Cultura Europea, el col·lectiu es mostra molt proactiu. Es defensa que: La cultura és una forma de viure: No es limita a anar al teatre; és com una societat té cura de tots els seus membres. Exemples d'èxit: S'esmenten les obres de teatre de La Muntanyeta al Metropol o la iniciativa Festa per a Tothom. Sensibilització escolar: És fonamental educar les noves generacions perquè la convivència sigui instintiva i no forçada.
Arxiu Sonor 2009 El Matí de Tarragona Ràdio
15 de febr. del 2009
19'
ENVELAT 2009-08-11 SANT ROC- BONAVISTA
Celebracions als barris de Tarragona L'actualitat festiva se centra en dos nuclis vibrants de la ciutat: el Casc Antic (Cos del Bou i Baixada de la Peixateria) amb les festes de Sant Roc, i el barri de Bona Vista. Ambdues celebracions ofereixen un ventall d'activitats que van des de la cultura popular tradicional fins a propostes per a la gent jove. Festes de Sant Roc (Casc Antic) Les festes s'inicien aquest dijous amb les salves d'artilleria i el pregó a càrrec de Rosa Maria Rossell. Activitats tradicionals: Destaquen la Cercavila de gegants (amb el nou gegant Magí), els Nanocaletos i la benedicció de les coques de Sant Roc. Gastronomia popular: Els veïns podran gaudir d'una musclada popular i del tradicional concurs d'all-i-oli el divendres dia 14. Cultura i Foc: Actuacions castelleres amb la Colla Jove de Tarragona i un gran correfoc la nit de diumenge amb els diables. Festa Major de Bona Vista Tot i que el programa oficial comença divendres 14, ja hi ha actes previs com el concert de folk del grup Sal 150. Protagonisme infantil: Gran part de la graella està dedicada als més petits amb parcs infantils, jocs de "monstres" i la molt esperada festa de l'escuma. Esports i Nit: Se celebra el torneig de futbol Mare Nostrum i cada nit hi haurà verbenes populars amb orquestres com WR o Variedades. Patrimoni: Es destaca que la missa de dissabte serà l'última a l'antiga església, ja que està previst el seu enderroc per construir-ne una de nova. Propostes d'oci i natura Per a aquells que busquen desconnectar, l'episodi proposa: Jungle Trek: Un parc d'aventures al bosc de la Mora (Cala Tamarit) amb circuits de tirolines de fins a 100 metres. Fenòmens celestes: Invitació a observar les Perseides (les Llàgrimes de Sant Llorenç), que arriben al seu màxim d'intensitat. Espectacles: L'arribada del Cirque Acrobàtic de Pequín a Salou dins les Nits Daurades.
Arxiu Sonor 2009 El Matí de Tarragona Ràdio
15 de febr. del 2009
28'
Miami: Contrastos, Art Déco i Vida a Floride
Més enllà del tòpic: La realitat de Miami En aquesta conversa, s'explora la ciutat de Miami des de la perspectiva d'un professional de la fotografia, desmuntant mites i confirmant realitats del que percebem a través del cinema i la televisió. Es descriu una ciutat marcada per contrastos brutals entre l'ostentació més absoluta i la vida quotidiana més humil. Societat i Demografia • La població és majoritàriament hispana (més del 60%), amb una presència predominant de cubans. • Existeix una gran segregació en comunitats tancades: els cubans, dominicans i haitians tendeixen a mantenir els seus propis cercles socials. • El mestissatge és molt diferent de l'europeu, amb una forta influència de la cultura llatina que impregna tot el dia a dia. Arquitectura i Zones Imperdibles • South Beach (SoBe): El cor de l'acció, conegut pel seu districte de Art Déco perfectament conservat. Destaca l'escola de disseny del Philip Starck en hotels com el Delano. • Little Havana (La Pequeña Habana): Un tros de Cuba als Estats Units, on la cultura del dòmino, el cafè i la salsa es manté viva al carrer Ocho. • Design District: Una zona emergent plena de galeries d'art i tallers oberts que mostren un Miami més intel·lectual i artístic. Consells per al Viatger • Mobilitat: El transport públic funciona de manera deficient. És totalment recomanable llogar un cotxe per moure's amb llibertat. • Seguretat: Tot i la imatge de les sèries policials, les zones turístiques estan molt vigilades, encara que existeixen barris perillosos com Little Haiti. • Gastronomia i Oci: La cuina és internacional i de gran qualitat. Pel que fa a la nit, es recomana anar vestit d'etiqueta per entrar als locals més exclusius. "Miami té alguna cosa amb el Mediterrani que t'atrapa si saps anar més enllà de les limusines i el luxe aparent." Natura i Voltants • La visita als Everglades és obligatòria per veure cocodrils (alligators) en el seu hàbitat natural. • El viatger no pot marxar sense recórrer els Keys fins a Key West, l'illa més propera a Cuba, coneguda pel seu ambient relaxat i romàntic.
Arxiu Sonor 2009 El Matí de Tarragona Ràdio
15 de febr. del 2009
16'
ENVELAT 2009-08-10 HOSPITALET
En aquest episodi de l'emblat, explorem dues propostes turístiques i culturals destacades de les Terres de l'Ebre i la Plana del Vent: la Festa Major de Sant Roc a l'Hospitalet de l'Infant i les Coves Meravelles de Benifallet. Festa Major de l'Hospitalet de l'Infant La celebració, que té lloc al voltant del 16 d'agost, es caracteritza per una alta participació del teixit social i de les entitats juvenils. Francesc Blanc, regidor de festes, destaca: Penyes Joves: Un espai de concerts i música en un poliesportiu que concentra el públic jove. Actes Tradicionals: La Fideuà popular (de 700 a 800 racions) i les orquestres a la plaça Berenguer d'Entença. Cultura i Esport: Partides d'escacs vivents, curses de resistència de Derbi Variant i activitats per a la gent gran. Nit de Foc: El dissabte se celebra la 12a Nit de Foc amb un gran correfoc que culmina a la plaça de l'Església. Sant Roc (16 d'agost): El dia del patró inclou la tradicional pujada a l'ermita, un esmorzar popular i la plantada de gegants. Les Coves de Benifallet: Una proposta fresca Com a alternativa a la platja, es presenta una visita al subsòl del Baix Ebre per descobrir formacions geològiques úniques. "Les excèntriques són formacions que no segueixen cap ordre natural i desafien la llei de la gravetat." Cova Meravelles i Cova del Dos: Són les dues cavitats principals obertes al públic. Destaquen per la seva diversitat en estalactites, estalagmites, banderes i macarrons. Projectes en curs: S'està treballant en l'obertura de la Cova Gran Aumidiella, on es van trobar restes arqueològiques de l'edat del ferro. Informació pràctica: Visites guiades de 45 minuts amb opció de packs que inclouen passejos amb barca per l'Ebre.
Arxiu Sonor 2009 El Matí de Tarragona Ràdio
15 de febr. del 2009
27'
Tunísia: Història, cultura i el simbolisme del jesamí
Exploració de la identitat tunisiana En aquesta conversa amb Rafa Muñoz, es desgrana la realitat de Tunísia com el país més occidentalitzat i avançat del Magrib. El diàleg comença amb el fort impacte sensorial de l'olor de jesamí, una flor que va arribar amb els andalusins i que avui simbolitza l'hospitalitat i la llibertat del món privat interior. Simbolisme i tradicions • El jesamí no és només decoratiu; la seva obertura al vespre marca el pas del món laboral a la llar. • Existeix un codi curiós amb la col·locació del pom de jesamí a l'orella: a l'esquerra si s'està compromès, i a la dreta si el cor està lliure. • L'hospitalitat mediterrània es manté viva, recordant els lligams culturals amb les societats europees del sud. Rutes i patrimoni cultural Tunísia ofereix una gran diversitat de recorreguts que van més enllà del turisme de platja: Patrimoni històric i cinema • Ruta Arqueològica: Destaca l'amfiteatre d'El Jem, descrit com una estructura colossal millor conservada que el Coliseu de Roma. • Ruta Islàmica: Visites imprescindibles a la mesquita de la Zaituna a Tunís i el nucli espiritual de Kairuan. • Paisatges de cine: A Matmata es van rodar escenes de La Guerra de les Galàxies, aprofitant les particulars construccions subterrànies. El paper de la dona i l'educació Un dels punts més rellevants és el nivell educatiu del país: • Tunísia destaca en el rànquing internacional en ciències i matemàtiques. • La presència femenina a les universitats és majoritària i el país celebra oficialment el Dia de la Dona el 13 d'agost. "Tunísia és el país més avançat de tot el Magrib; si hi vas amb els ulls i el cor obert, t'adones de seguida de la força de les seves dones." Consells per al viatger S'analitza el turisme com a motor econòmic principal. Tot i ser un país segur per viatjar per lliure, es recomana un circuit organitzat per a estades curtes d'una setmana per optimitzar el temps entre el desert, els oasis i les platges de Djerba o Hammamet.
Arxiu Sonor 2009 El Matí de Tarragona Ràdio
15 de febr. del 2009
13'
Duatlons populars i rutes familiars al Pirineu
Esdeveniments esportius i turisme actiu En aquesta edició, Pep Calvet de Neil Travel ens presenta un ventall d'activitats esportives i rutes a la natura, posant l'accent en el caràcter popular i accessible de les propostes. Duatlons als Pallaresos i la Secuita Aquest cap de setmana destaca la celebració de la Duatló dels Pallaresos, emmarcada en la festa major. Els detalls principals són: - Format assequible: 4 km de cursa a peu, 16 km en bicicleta per la zona del Pont del Diable i 2 km finals a peu. - Inscripcions: El preu és de 10 euros i es poden realitzar el mateix dia o prèviament al lloc web. - Ambient: Es tracta d'una prova pensada per a persones que fan esport habitualment però que no busquen un nivell d'elit. - Proper concurs: El cap de setmana següent es repetirà el format a la Secuita, amb un recorregut més planer. Altres curses destacades S'han mencionat diverses cites per a la segona quinzena d'agost: - Font-rubí (Can Pruna): Cursa popular el dia 15 amb recorreguts singulars. - Sant Antoni de Calonge: La tradicional Milla Urbana. - Flix: Cursa popular amb un reconegut esmorzar per als participants. - E Caminada (Vall d'Aran): Una travessa de 15 pobles amb distàncies adaptades (fins a 21 km) ideal per a famílies. Ruta recomanada: Montgarri Com a proposta de turisme familiar, es detalla la ruta des del Pla de Beret fins a Montgarri: - Geografia: Permet observar la divisòria d'aigües entre la conca de la Noguera Pallaresa (Mediterrani) i la Garona (Atlàntic). - Característiques: Una caminada d'unes 3 hores i mitja (anar i tornar) molt plana i ben senyalitzada (GR-11). - Al·licients: Pas per boscos de pi negre, rierols, bordes típiques i l'ermita de la Mare de Déu de Montgarri. "És una part encara quasi verge de tot el Pirineu, perfecta per motivar els nens buscant senyals i descobrint animals en llibertat."
Arxiu Sonor 2009 El Matí de Tarragona Ràdio
15 de febr. del 2009
13'
Anàlisi de la cartellera: de blockbusters a cinema d'autor
En aquesta conversa, s'analitzen les estrenes cinematogràfiques més rellevants de la setmana, des de grans produccions comercials fins a comèdies històriques i cinema de terror. Els interlocutors ofereixen una visió crítica i subjectiva sobre el que val la pena veure aquest agost. Blockbusters i cinema d'acció La cartellera presenta títols purament comercials dissenyats per a l'entreteniment estiuenc: * G.I. Joe: Definida com una "pel·lícula de soroll", destaca pels seus efectes especials i acció constant. Es compara amb la franquícia Transformers en néixer d'una línia de joguines i comptar amb la mateixa productora. * Asalto al tren Pelham 123: Tot i que ha anat perdent força, se subratlla la interpretació de John Travolta, malgrat el final qüestionable i la direcció "histèrica" de Tony Scott. Propostes intel·ligents i paròdia històrica Els comentaristes destaquen dues produccions que s'allunyen de l'acció convencional: * Mein Führer: Considerada l'aposta intel·ligent de la setmana. Una tragicomèdia que mostra un Hitler vulnerable que necessita classes d'interpretació d'un professor jueu. És el darrer treball de l'actor Ulrich Mühe (La vida dels altres). * N (Napoleón y yo): Una comèdia francesa que retrata Napoleó en el seu desterrament a l'illa d'Elba des d'una vessant humana i autoparòdica, protagonitzada per Daniel Auteuil. Terror i comèdia lleugera El gènere de terror arriba amb Exorcismo en Connecticut, que segueix els tòpics de les cases encantades i els fets verídics, encara que es critica que prioritzi els efectes especials sobre el suspens real. D'altra banda, Mi vida en ruinas es presenta com una comèdia estiuenca ideal per veure "en xancletes", ambientada a Grècia i amb caràcter de coproducció espanyola. "Aquesta és l'aposta intel·ligent de la setmana, aquella pel·lícula que necessitàvem."
Arxiu Sonor 2009 El Matí de Tarragona Ràdio
15 de febr. del 2009
26'
Lugano: El refugi del luxe i la discreció suïssa
Explorant Lugano amb Paco Fuentes El periodista Paco Fuentes comparteix la seva experiència viscuda a la ciutat de Lugano, situada al cantó del Ticino, a Suïssa. L'episodi detalla les particularitats geogràfiques, culturals i econòmiques d'aquesta regió de parla italiana que combina la precisió suïssa amb un cert aire mediterrani. Una ciutat marcada per l'aigua i el luxe Lugano es defineix principalment pel seu entorn natural i el seu estatus com a centre financer: • El Llac de Lugano és el centre de la vida lúdica, on es practiquen esports com la vela i el kitesurf. • La ciutat destaca per la seva discreció i seguretat, sent un refugi ideal per a persones famoses que busquen viure sense l'assetjament de la premsa. • El luxe és visible especialment en els automòbils d'alta gamma, però l'atmosfera general es manté tranquil·la i poc ostentosa. Cultura, Arquitectura i Educació Fuentes subratlla que Lugano no és només un lloc per a banquers, sinó també un focus cultural emergent: • La Universitat de la Suïssa Italiana destaca per la seva alta qualificació tècnica. • L'arquitectura contemporània hi té un paper clau, amb figures com Mario Botta i la prestigiosa facultat d'arquitectura a Mendrisio. • El Parc Cívic ofereix una varietat espectacular de flora subtropical, essent un punt de relaxació imprescindible. Recomanacions de viatge Per a aquells que visitin la ciutat, es recomanen diverses activitats: "L'Uano és com el Rio de Janeiro suís; visualment, amb el llac i el Mont San Salvatore, ja l'hem trobat." • Excursions: Pujar al Mont San Salvatore o al Mont Brè per gaudir de les vistes, i visitar la casa museu de l'escriptor Hermann Hesse a Montagnola. • Gastronomia: Provar els grottos, restaurants rurals on es serveix cuina típica italiana i peix del llac. El Grotto Flora a Agra és una menció especial. • Souvenirs: Els productes làctics com el formatge i la iconografia patriòtica suïssa són les opcions més populars.
Arxiu Sonor 2009 El Matí de Tarragona Ràdio
15 de febr. del 2009
35'
Tancament del Festival d'Estiu i el Mestival Sound
Balanç del Festival d'Estiu de Tarragona (ETC) L'episodi repassa els èxits recents de la programació cultural a la ciutat, destacant la gran assistència de públic i la qualitat dels espectacles realitzats al Pla de la Seu i al Camp de Mart. Actuacions Destacades • Las Migas: Es destaca la veu de Sílvia Pérez Cruz i la seva habilitat per moure's en el flamenc i el jazz amb una gran senzillesa personal. • Dagoll Dagom: Presentació de l'obra intimista basada en la novel·la de Mercè Rodoreda, amb les actuacions de Júlia Möller i Carme Sansa. • Camerata XXI: Èxit de la formació local amb un programa dedicat a Haydn, consolidant la seva trajectòria de molts anys. • Facto Delafé y las Flores Azules: Han ofert un concert que ha superat totes les expectatives, servint com a tancament de gira amb un format de gran espectacle i una gran connexió festiva amb el públic. Tarragona Mestival Sound a Torreforta Es presenta aquesta proposta nova de la Regidoria de Joventut que busca descentralitzar la cultura i portar-la als barris. • Objectiu: Crear un punt de trobada per al mestissatge i la mostra de tendències artístiques urbanes. • Programació: Inclou des de hip-hop, reggae i salsa fins a cercaviles amb la Colla de Diables Focigresca. • Participació: A més de música, hi haurà espais per a ONGs, entitats locals i tastets de begudes saludables. Concert de Cloenda: Noa a Tarragona L'artista israeliana torna per tancar el festival presentant nou treball discogràfic. Detalls de l'espectacle • Presentarà l'àlbum 'Genes & Jeans', amb una formació de cinc músics i la col·laboració de l'artista palestina Mira Awad. • El repertori combinarà noves cançons amb clàssics com 'La vida es bella'. "La cultura no és gratis i ha de ser sostenible; pagar una entrada és reconèixer el treball de l'artista." L'episodi conclou amb un concurs en directe on els oients guanyen entrades dobles responent preguntes sobre la trajectòria de l'artista.
Arxiu Sonor 2009 El Matí de Tarragona Ràdio
15 de febr. del 2009
15'
ENVELAT 2009-08-09 LLORENÇ - SALOU
Agenda Cultural i Tradicions del Tarragonès i el Penedès L'episodi d'avui de l'Embalat presenta un recorregut detallat per les principals celebracions i actes culturals del territori, destacant la riquesa de la cultura popular i la música en directe. La Festa Major de Llorenç del Penedès Un dels punts centrals és la celebració a Llorenç del Penedès, coneguda per la seva singularitat castellera: Diana Castellera de Mitjanit: Un acte únic a Catalunya on afeccionats locals (en un poble sense colla pròpia) aixequen castells a la vigília de la festa. Enguany es trasllada a la nit del dissabte 8 d'agost. Activitats destacades: Pregó, cindriada popular i concerts de grups locals de rock com Els Plou Com Mai i Els Fonders. Diumenge de tradicions: Exhibició castellera amb colles convidades (Nens del Vendrell, Joves de Valls i Xiquets de Tarragona), cercavila folclòrica, correfoc i el ball de l'empalmada amb l'orquestra Moonlight. Cloenda: Dilluns amb la Principal de la Bisbal i teatre amb l'obra "Si no paga ni Déu". Nits Daurades de Salou Salou celebra una nova edició de les seves festes d'estiu amb una oferta transversal: Concerts i espectacles: Destaca l'actuació de Jarabe de Palo (amb Pau Donés), el Cirque Acrobàtic de Pequín i tributs musicals. Cultura de foc: La "Nit de Foc" amb una trobada de vuit bèsties, incloent-hi els elements locals i la colla de diables de Tarragona. Infantil i esportiu: Tallers diaris a la Platja de Llevant i espectacles com el de Jordi Tonetti. Proposta Fresca: Música a les Muralles La nota clàssica la posen les germanes Eulàlia i Esther Vela: "En aquesta dansa hongaresa de Brahms trobo que hi ha un sentiment de nostàlgia i d'arrelament popular; és un cant molt íntim però arrelat a la terra." Presenten un concert de piano a quatre mans al Passeig Arqueològic de Tarragona, interpretant obres de compositors romàntics i contemporanis catalans.
Arxiu Sonor 2009 El Matí de Tarragona Ràdio
15 de febr. del 2009
27'
Creuer pel Volga: De Sant Petersburg a Moscou
Experiència i Motivació del Viatge Mercè Ribé relata la seva experiència personal en un creuer fluvial pel Volga, un viatge que inicialment va sorgir com una oportunitat econòmica i que va acabar trencant els seus prejudicis sobre els viatges organitzats. Tot i la percepció que és un destí per a jubilats per la seva tranquil·litat, destaca que és una opció ideal per conèixer els contrastos de Rússia de forma relaxada. Logística i Seguretat al País El viatge presenta reptes logístics significatius que sovint fan recomanable l'opció organitzada: • L'idioma i l'alfabet cirílic: Representen una barrera important per moure's de forma autònoma, especialment en el metro o fora de les zones turístiques. • Gestió documental: Ribé esmenta la por imposada sobre la seguretat dels passaports i la necessitat d'acompanyament local per a tràmits com el canvi de moneda. • Burocràcia i corrupció: Descriu situacions en què es demanen diners extra (propines o suborns) als turistes, com ara per fer fotos en llocs no permesos al metro. Contrastos entre Ciutats i Pobles L'episodi subratlla la dualitat del territori rus: Sant Petersburg: La Venècia del Nord És descrita com una ciutat senyorial, europea i monumental. Ribé destaca l'experiència de les nits blanques d'estiu, on la claror es manté gairebé les 24 hores, i la bellesa dels seus canals i museus com l'Ermitage. El recorregut pel Volga El creuer permet veure la Rússia rural a través de les encluses del riu. En aquests poblets (com Mandroghi o Kisi), encara es percep l'herència de l'era soviètica i una misèria evident en comparació amb les grans metròpolis. Moscou i la Plaça Roja La capital s'erigeix com una ciutat immensa de 10 milions d'habitants. La Plaça Roja i el Kremlin són els punts centrals que més van impressionar la convidada. També destaca la visita a la tomba de Lenin i el fort contrast social entre els grans magatzems de luxe i la pobresa extrema al carrer. Cultura i Souvenirs • Vodka i Gastronomia: El vodka rus té una qualitat i facilitat de consum molt superior a l'europeu, cosa que el fa "perillós". També s'esmenta el caviar com a producte estel·lar, tot i que cal vigilar amb els preus massa baixos que amaguen productes sucedanis. • Artesania: Destaquen les matrioscas, els jocs d'escacs tallats en fusta i els barrets típics. "Cada viatge té avantatges i inconvenients; el viatge organitzat et dóna una visió més en extensió, però potser menys en profunditat."