Tots els episodis · 2009

3423 episodis disponibles

episodis

1225-1248 de 3423

Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
18'
Explora TGN: Lleure familiar i proximitat a Tarragona
Explora TGN: El portal de les famílies inquietes L'episodi presenta la iniciativa Explora TGN, un portal web nascut de la necessitat personal de la seva fundadora, Bàrbara Bastenatman, de trobar activitats d'oci familiars a prop de Tarragona sense haver de passar hores buscant a internet. El projecte, que va guanyar un premi de la Diputació de Tarragona, es basa en la garantia que totes les propostes han estat provades personalment en família. Característiques clau del projecte Experiència real: Tot el que es publica ha estat visitat prèviament per la Bàrbara i la seva família per assegurar-ne l'adequació per a nens. Informació pràctica: Detalls essencials com la presència de trones, canviadors, menús infantils, zones de jocs i fins i tot la previsió meteorològica específica. Comunitat activa: Els subscriptors poden enviar les seves pròpies propostes i compartir fotos de les seves excursions. Multilingüisme: El portal també ofereix contingut en anglès, fet que ha atret visites de més de 20 països. Seccions del portal Cada setmana, el web s'actualitza amb diverses propostes estructurades en sis apartats, on destaquen: 1. Rutes: Itineraris a peu o en bicicleta (com Ciurana o el Bosc de la Marquesa). 2. Activitats: Tallers, museus o parcs lúdics. 3. Restaurants: Establiments amb serveis específics per a famílies. "No ho sabíem, però ens hi vam trobar... el que garantim és que tot el que es posa al portal està provat." Primera Trobada Explora TGN l'episodi també serveix per anunciar la primera trobada presencial de la comunitat a Coma-ruga (Parc Diver). L'esdeveniment inclou música en directe amb El Petit de Cal Eril, tallers de castells amb els Xiquets del Serrallo, i activitats pedagògiques com la construcció de ciutats gegants amb peces de fusta (Kapla).
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
23'
Projecte del Pla d'Usos de l'AMT a la Chartreuse
Presentació del Pla d'Usos per a la Chartreuse L'Associació de Músics de Tarragona (AMT) ha presentat oficialment el seu projecte per gestionar un espai propi dins l'antiga fàbrica de la Chartreuse. El president de l'entitat, Miguel Alberto Cruz, i el vocal Guillem Soler detallen el full de ruta negociat amb l'Ajuntament per dotar la ciutat d'un equipament musical de referència. L'Espai AMT: Infraestructura i Objectius El projecte contempla la creació d'un edifici de nova planta de tres pisos amb una superfície d'entre 900 i 1.000 metres quadrats, separat de l'Escola Oficial d'Idiomes (EOI): • Planta baixa i primera: Sala de concerts amb aforament per a 500 persones, una carència històrica a Tarragona. • Segona planta: Boxes o bucs d'assaig totalment equipats. • Serveis addicionals: Estudi de gravació, assessorament legal per a músics i gestió de drets d'autor. "Volem que sigui un espai per a la creació, l'exhibició i la formació, connectat amb les xarxes transversals de música moderna dels Països Catalans." Impacte Social i Finançament La inversió estimada supera el milió d'euros. Els representants de l'AMT defensen que és una xifra irrisòria en comparació amb el benefici sociocultural que reportarà: • Dinamització de la Part Baixa: Revitalització d'un barri històric actualment degradat. • Accés a la joventut: Facilitar que joves de 16 anys puguin assajar i gravar a preus públics sense necessitat de comprar material car. • Professionalització: Acompanyament des dels grups amateurs fins als professionals. Estat de les Negociacions Actualment, la pilota es troba a la teulada de les administracions. La Generalitat de Catalunya és la propietària de l'edifici (via Departament d'Ensenyament), però l'Ajuntament de Tarragona ha mostrat una bona predisposició per assumir el projecte i l'eventual cessió d'ús. L'AMT confia en una resposta positiva en els propers mesos gràcies al crèdit de solvència acumulat durant la darrera dècada.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
17'
2009-05-07 DUENDE
Conversa amb l'artista reusenc Carlos de 'Duende' En aquesta edició de Tarragona Ràdio, s'entrevista Carlos, líder del grup Duende, originari del barri de Sant Josep Obrer de Reus. L'artista presenta el seu treball discogràfic titulat A base de trapicheos, un disc que neix de les experiències quotidianes i la vida al carrer. Orígens i influències Carlos explica com la seva passió per la música va començar de ben jove, marcant-ne alguns punts clau: * Influències primerenques: Recorda amb nostàlgia escoltar El Último de la Fila durant els viatges familiars a Prades. De fet, l'episodi comença amb una versió del tema Querida Milagros. * Inicis amb la guitarra: Va començar a escriure versos amb 13 anys i, tot i ser autodidacta, va aprendre els primers acords per acompanyar les seves lletres de caràcter rumber. * Estil propi: Se l'ha comparat amb artistes com Estopa, Antonio Flores o Melendi, destacant la seva veu rota i la proximitat de les seves històries. L'essència de 'A base de trapicheos' El disc és un retrat de la realitat social del seu entorn, sense luxes ni artificis: * Temàtica social: Les cançons parlen de la vida als parcs, els bars de barri com el Jumillano i personatges quotidians. * Històries reals: Temes com Bandolero o Cumpliste condena (dedicada a una amiga que va morir en accident de trànsit) reflecteixen la duresa i la veritat de les seves lletres. "Jo l'únic que puc parlar és del que et passa... a tu o a mi o a qualsevol que estigui al carrer." Trajectòria i futur Concerts singulars: L'artista recorda amb especial emoció el seu concert davant de 3.000 persones a la Selva del Camp, telonejant a Melendi. Promoció actual: Estan centrats en la promoció del format físic del disc i en concerts en format acústic per diversos locals, amb la vista posada en actuar a la mítica sala La Vaqueria de Tarragona.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
10'
La Pobla de Massaluca: Un paradís fluvial a la Terra Alta
Descobrint la Pobla de Massaluca La Pobla de Massaluca, un municipi de 400 habitants situat a la comarca de la Terra Alta, es presenta com una destinació singular i autèntica dins la província de Tarragona. És l'únic poble de la comarca que té contacte directe amb el riu Ebre, concretament a la cua del pantà de Riba-roja. Atractius Naturals i Paisatgístics El poble destaca per unes vistes privilegiades on, en dies clars, es pot divisar tot el Pirineu nevat i el pic de l'Aneto. Entre els seus punts d'interès natural trobem: La Punta del Duc: Recentment habilitada, és el punt de confluència entre els rius Matarranya i Ebre. Activitats aquàtiques: Gràcies al seu Port Nàutic, és un lloc ideal per practicar caiac, canoa i pesca esportiva. Rutes de senderisme: Destquen l'ermita de Berrús i el camí del Calvari. Tradició, Gastronomia i Vida Local L'alcalde, Juan Luis Quadrado, descriu el municipi com un "diamant en brut" que conserva l'essència d'abans, on la gent encara surt a fer la fresca als porxos emblemàtics com el de la Plaça de la Vila. Pel que fa a la gastronomia i productes locals: Productes de la terra: Vi i oli d'oliva d'excel·lent qualitat, a més d'ametlles. Cuina típica: La truita de suc és el plat estrella. Reposteria: Casquetes, mantecados i el tradicional coc amb mel per Setmana Santa. Festes i Tradicions L'agenda festiva és rica i variada: Sant Antoni Abat (Gener): La festa major amb orquestres i ball a la plaça, malgrat el fred. Festes d'Agost: Orientades als fills del poble que viuen fora. Romeria de Berrús: Una tradició compartida amb Riba-roja i Vilalba, que inclou una caminada de 24 quilòmetres. "Vindre aquí a l'estiu i passejar per la nit i veure gent que està a la fresca... hi ha gent que s'al·lucina amb això. Som un poble dels que s'han perdut."
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
18'
La imatge en conflicte: Diàlegs al Festival Scan
La imatge en conflicte: Diàlegs al Festival Scan Connexió en directe des del Teatre Metropol de Tarragona, on s'organitza la xerrada "La imatge en conflicte" dins del marc del Festival de Fotografia Scan. L'acte compta amb la participació de figures de gran relleu intel·lectual i artístic com Clemente Bernat i Ignacio Ramonet. Els conflictes de la fotografia documental En la conversa amb el fotògraf Clemente Bernat, es reflexiona sobre la naturalesa de la imatge i els reptes del fotoperiodisme actual: El conflicte de la representació: Com mostrar la vida dels altres de manera efectiva i ètica. Independència i poder: La dificultat de treballar al marge de les grans empreses de comunicació i la recerca d'una autonomia real. L'art com a refugi: El món de l'art s'ha convertit en un espai d'acollida per a molts fotògrafs documentals a causa de la crisi del sector. Inmunització visual: Es debat si la societat actual s'ha tornat insensible a les imatges a causa del bombardeig constant. La crisi del periodisme segons Ignacio Ramonet L'exdirector de Le Monde Diplomatique, Ignacio Ramonet, aporta la seva visió com a semiòleg i analista de mitjans: Crisi del paper: La premsa escrita de pagament viu el seu moment més crític per la irrupció d'Internet i el model de gratuïtat. Anàlisi vs. Informació: Ramonet argumenta que la premsa que sobreviurà no serà la que doni més dades, sinó la que ofereixi millors anàlisis per processar l'allau d'informació digital. Context econòmic i social: Es vincula la situació actual amb la crisi econòmica global i es recuperen conceptes com la Tasa Tobin per regular l'especulació. "Una cosa és rebre molta informació i una altra cosa és processar aquesta informació. Què signifiquen tots aquests signes?"
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
14'
Negociacions i protestes pels acomiadaments a BIC Tarragona
Conflicte laboral a les plantes de BIC al polígon Entre Vies El programa connecta amb la unitat mòbil a Tarragona per seguir la situació dels treballadors de les fàbriques BIC Iberia i BIC Graphic, on es preveuen 99 acomiadaments forçosos. Una seixantena de treballadors es concentren diàriament a les portes durant les hores de descans sota el lema "No som d'usar i llençar". Avanços en la negociació Després d'una reunió recent entre els delegats sindicals i la direcció de la multinacional francesa, s'ha aconseguit un canvi en la postura inicial de l'empresa: - Voluntarietat: L'empresa està disposada a valorar baixes incentivades i jubilacions anticipades en lloc d'acomiadaments directes. - Alternatives: Els sindicats presentaran divendres propostes concretes per fer aquest procés menys traumàtic. - Condicions: Es posa èmfasi en el fet que les prejubilacions han de ser atractives i que les indemnitzacions estiguin a l'altura de l'antiguitat de la plantilla (molts treballadors porten entre 30 i 40 anys a l'empresa). Causes de la reestructuració L'empresa justifica la reducció de plantilla basant-se en diversos factors de mercat: 1. Competència asiàtica: Entrada d'encenedors de baix cost des d'Àsia. 2. Canvi d'hàbits: La baixada del consum de tabac i la substitució de cuines de gas per vitroceràmiques, cosa que redueix la demanda d'encenedors. 3. Crisi mundial: Afectació directa a la línia de productes publicitaris de regal de BIC Graphic. "Hem aconseguit que canviï aquesta postura radical i traumàtica per una postura més favorable a la part social." Properes accions Tot i l'obertura al diàleg, els treballadors mantenen la convocatòria per tallar l'autovia C-31 el proper 19 de maig si no s'arriba a acords concrets que garanteixin el futur de la plantilla.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
19'
Jardins sostenibles: consells per a una jardineria eficient
En aquest episodi, s'expliquen les bases per crear i mantenir jardins sostenibles, posant èmfasi en l'estalvi d'aigua i l'ús de plantes adequades al clima mediterrani. Un jardí sostenible no només ha d'estar ben dissenyat, sinó que ha de preveure la seva conservació i regeneració de recursos per ser respectuós amb el medi ambient. Principis fonamentals de la jardineria sostenible Pel que fa a la gestió del jardí, s'han destacat diversos punts clau: - Selecció d'espècies: És prioritari utilitzar plantes autòctones o ben adaptades al clima mediterrani, capaces de resistir estius secs. - Agrupació hídrica: S'han de col·locar les plantes segons les seves necessitats d'aigua per optimitzar el reg i evitar malalties per excés o manca d'humitat. - Adobat responsable: Cal evitar l'excés de nitrogen i prioritzar els adobs d'alliberament lenta o fems ben compostats, que eviten el creixement feble i malalties. - Encoixinats (Mulching): Cobrir la terra amb escorça de pi o graves ajuda a mantenir la humitat, evita l'evaporació i redueix l'aparició de males herbes. Control de plagues i biodiversitat El control integrat de plagues és essencial per evitar l'ús de productes químics nocius: - Les formigues i les marietes tenen un paper beneficiós en el control del pulgó i l'oxigenació del sòl. - Convé evitar grans extensions de la mateixa espècie (com les tanques de xiprer) per frenar la propagació de fongs. - El romaní actua com a repel·lent natural per a certes plagues. "Un disseny d'un jardí s'ha de dissenyar pensant en la seva conservació, perquè si no ja està mal dissenyat." També es responen consultes d'oients sobre la cura de palmeres acabades de trasplantar (que s'han de lligar per protegir l'ull central) i fruiters com l'albaricuquer, que necessita més aigua durant la maduració del fruit.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
28'
Small River Dixi: 10 anys de trajectòria i futur del Dixieland
Un repàs a la trajectòria de Small River Dixi En aquesta conversa s'analitzen els deu anys de vida de la formació tarragonina Small River Dixi. El grup reflexiona sobre com el seu so ha evolucionat des de les interpretacions més clàssiques fins a la incorporació d'arranjaments propis que doten la seva música d'una identitat única. L'evolució del repertori musical El grup va començar amb temes estàndard com Wendy's Saints o The Preacher, però amb el temps han desenvolupat un estil propi: • La creació d'arranjaments adaptats a la seva formació específica de vuit membres. • La transició des de les versions literals cap a una sonoritat més madura i evolucionada. • El debat sobre la creació de temes propis versus la reinterpretació de joies ocultes del jazz. "Al fer els arranjaments, el tema ja te'l vas fent teu, vas incorporant més coses i ha evolucionat bastant." Crítica i situació actual del Festival de Dixieland L'entrevista dedica un espai important a la situació del Festival Internacional de Dixieland de Tarragona en un context de retallades econòmiques. • Es denuncia la falta de suport als músics locals i la pèrdua d'embranzida del certamen. • Es destaca la importància de la cultura com a motor econòmic i de projecció per a la ciutat, especialment de cara a la capitalitat cultural. • Es proposen millores com la creació de marxandatge oficial (samarretes, pins) per finançar i promocionar l'esdeveniment. Celebració del 10è aniversari i projectes futurs Per commemorar la seva dècada de vida, el grup té preparades diverses actuacions: • Concert oficial de celebració a la cerveseria Highland de Tarragona. • Participació en festivals fora de Catalunya, com el de Múrcia, i la seva recent experiència a l'Auditori de Barcelona. • Plans per enregistrar un nou disc que explori fusionar el Dixieland amb estils com el Funk o el Jazz fusió.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
26'
Passanant Foto 2009: Art, Tècnica i Innovació Fotogràfica
Trobada Fotogràfica a la Conca de Barberà L'episodi explora la quarta edició de Passanant Foto, un certamen que converteix el petit municipi de Passanant i Belltall en l'epicentre de la fotografia contemporània. El seu director, Josep Bou, destaca que l'objectiu no és la quantitat de públic, sinó la qualitat de les ponències i la creació d'un espai d'intercanvi humà i directe entre mestres i aprenents. Ponents de Prestigi i Noves Tècniques El certamen compta amb la participació de figures rellevants del panorama artístic: • Lluís Castelo: Professor de Belles Arts que investiga la fotografia mitjançant l'escàner pla. Utilitza aquest dispositiu com una càmera per capturar objectes tridimensionals, creant herbaris i bestiaris digitals que reflexionen sobre l'embalsamament del temps. • Ferran Freixa: Reconegut fotògraf d'arquitectura amb una visió clàssica i precisa. És famós pel seu reportatge del Gran Teatre del Liceu després de l'incendi, treballant amb rigor matemàtic i una gestió magistral de la llum. Debat sobre el Concepte vs. la Tecnologia Un dels punts centrals de la discussió és la transició cap a l'era digital: • Es defensa que la fotografia es fa amb el cap i es dispara amb la càmera; la tecnologia és només una eina. • Es critica la pèrdua del concepte en favor de la tècnica: > "El verdader fotògraf és aquell que la foto la veu i després la dispara, no la dispara i després la mira." • El Photoshop es defineix com una eina de retoc excel·lent, però que no crea la fotografia per si mateixa. Espais de Formació i Projecció El festival també aposta pel futur de la disciplina: • Espai Jove: Enguany l'Escola d'Art i Disseny de la Diputació de Tarragona és la convidada, on els alumnes han d'explicar i "vendre" el seu concepte artístic. • David Besora: Exposició sobre Nova York que barreja la imatge fixa amb el moviment videogràfic per adaptar-se a les noves demandes dels editors gràfics.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
22'
Tarragona: El punt de partida del Camí de Sant Jaume
Recuperació del Camí de Sant Jaume des de Tarragona En aquesta entrevista es presenta l'Associació d'Amics del Camí de Sant Jaume de Tarragona, una entitat jove nascuda el 2008 amb l'objectiu de promoure les rutes jacobees que s'inicien a la demarcació. Els convidats expliquen que, tot i que el Camí Francès és el més conegut, històricament els pelegrins sortien de la porta de casa seva, convertint Tarragona en un node vital per als viatgers del Mediterrani. La Trobada d'Associacions Jacobees L'episodi serveix com a prèvia de la novena trobada d'associacions de l'Ebre i el Mediterrani (16 i 17 de maig), que reuneix experts, autoritats i representants de la Catedral de Santiago a Tarragona. L'esdeveniment busca: Donar visibilitat al tram tarragoní del camí. Fomentar la col·laboració institucional per a la senyalització i la creació d'albergs. Compartir l'experiència cultural i espiritual del pelegrinatge. Itinerari i Experiència Personal Es detalla la ruta que surt des de la Catedral de Tarragona, passant per punts emblemàtics com el Pont del Diable, Constantí (on es conserva un tram de via romana), la Selva del Camp i fins a Ull de Molins. Els entrevistats subratllen que el camí no és només una activitat física o esportiva, sinó una experiència transformadora: "El camí és la ruta de viure; quan tornes a casa, ja no ets el mateix." Aspectes destacats del camí a peu: * Fraternitat: La convivència i l'ajuda mútua entre pelegrins. * Introspecció: El silenci i el canvi de ritme permeten la reflexió personal. * Patrimoni: La unió simbòlica entre l'apòstol Sant Pau (tradició tarragonina) i Sant Jaume.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
10'
Entrevista a Jorge Yeregui: Fotografia d'Arquitectura al SCAN
La visió fotogràfica de Jorge Yeregui En aquesta entrevista realitzada en el marc del festival SCAN a Tarragona, el fotògraf Jorge Yeregui reflexiona sobre la seva pràctica professional i el valor de la imatge en la societat contemporània. Tècnica i procés creatiu L'autor destaca la seva relació amb les eines digitals, subratllant una visió pragmàtica: Ús moderat de Photoshop: L'utilitza principalment per a processos tècnics d'escaneig i per recuperar la fidelitat de la diapositiva original, evitant manipulacions excessives. Logística de viatges: Yeregui optimitza els seus desplaçaments establint "camps de base" (com Brussel·les) per visitar múltiples localitzacions mitjançant transport públic, equilibrant el pressupost amb la producció artística. El poder comunicatiu de la imatge L'entrevista aprofundeix en com la fotografia pot transformar la percepció d'allò quotidià: "Hi ha llocs que formen part del paisatge quotidià i no t'hi fites. Si de sobte algú en treu una foto i la treu de context, et comença a cridar l'atenció." Impacte en l'espectador: La imatge potent actua com un canal directe de comunicació, sovint més eficaç que els textos llargs per a persones "pere de llegir". Reivindicació professional: L'autor lamenta que, en èpoques de crisi, la fotografia d'arquitectura sigui el primer que es retalla dels pressupostos, malgrat que després se'n treu un gran rendiment comercial. Projectes i context local Yeregui presenta la seva obra al Mercat Central de Tarragona al costat d'altres talents emergents. L'episodi conclou mencionant altres exposicions rellevants a la ciutat, com les de Jordi Bernadó i Pep Escoda.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
29'
Especial Primavera: Consells per a la Depuració del Cos
Guia per a la Neteja d'Estació i Benestar L'episodi d'avui se centra en la importància de la depuració i la desintoxicació a l'inici de la primavera. El canvi d'estació és el moment òptim per netejar l'organisme de les substàncies nocives acumulades pel que respirem, el que mengem i el sedentarisme. Els Aliat del Cos: Òrgans Depuratius El cos disposa de diversos mecanismes naturals que hem de cuidar: • Fetge: L'òrgan estrella de la primavera; s'estimula amb sabors amargs (carxofa, rúcula). • Pell: El col·lector més extens; elimina toxines a través de la suor. • Sistema Linfàtic: Un gran desconegut que actua com un sistema de drenatge essencial. • Pulmons: Expulsen toxines mitjançant la mucosa i el baf; el sabor picant ajuda a la seva funció. • Ronyons: Els grans filtres que funcionen en equilibri amb les sals i l'aigua. Estratègies de Depuració Fàcils Per ajudar el cos en aquest procés de neteja, es proposen diverses accions pràctiques: 1. Hidratació: Beure exclusivament aigua sola, evitant begudes ensucrades o carbonatades. 2. Dejunis i Monodietes: - Opció 1: Menjar una sola fruita (cirera, pera, pinya) durant tot un dia. - Opció 2: Realitzar tres dies de dieta suau amb caldo depuratiu (ceba, col i api). 3. Sucs Naturals: Combinacions de liquadora com pastanaga, remolatge i api per a un aport vitamínic immediat. "Una depuració és, a fi de comptes, un procés de neteja necessari perquè el que respirem i mengem no acabi en malaltia." Hàbits Complementaris • Realitzar exercici físic moderat, especialment caminar a l'aire lliure. • L'ús controlat de la sauna (màxim 1-2 cops per setmana) per afavorir la depuració a través de la dermis.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
19'
2009-05-09 ESTHER FERRÉ
Repàs de les novetats a la cartellera i festivals de cinema L'espai d'avui analitza les estrenes cinematogràfiques més destacades, amb un focus especial en la tornada de sagues clàssiques, l'èxit de fenòmens adolescents i el prestigi del cinema asiàtic. Els orígens de Star Trek i el fenomen adolescent Es comenta la nova entrega d'Star Trek, dirigida per JJ Abrams. A diferència de les seqüeles habituals, aquesta pel·lícula es presenta com una prequela que explora l'origen de l'amistat entre el capità Kirk i el senyor Spock. D'altra banda, s'analitza l'arribada de Hannah Montana a la gran pantalla: * És un producte de Disney Channel consolidat entre el públic jove. * Malgrat les crítiques cinematogràfiques negatives, es preveu un èxit rotund de taquilla. * Es defineix com un musical centrat absolutament en la seva estrella protagonista. Cinema històric i d'autor Es destaca l'estrena de la pel·lícula Sin Límites (Little Ashes), que narra la relació juvenil entre tres grans figures de l'art a la Madrid dels anys 20: 1. Salvador Dalí (interpretat per Robert Pattinson). 2. Federico García Lorca. 3. Luis Buñuel. També es menciona Gènova, dirigida per Michael Winterbottom i protagonitzada per Colin Firth, una cinta que explora el dol i la descoberta adolescent en un escenari italià. Animació en 3D i el globus màgic En l'àmbit de l'animació, destaca Vamos a la Luna (Fly Me to the Moon), una recreació en 3D del viatge de l'Apollo 11 vista a través dels ulls de tres mosques. Finalment, es recomana fermament Le Voyage du Ballon Rouge, del director taiwanès Hou Xiaoxian. "És una pel·lícula molt visual i sensible, que ens porta a passejar per un París meravellosament fotografiat." El BAF: Festival de Cinema Asiàtic de Barcelona L'entrevistada comparteix la seva experiència al BAF, un festival en ple creixement que projecta títols que difícilment arriben a les sales comercials. Es destaquen noms com Kim Ki-duk i la pel·lícula japonesa Departures, guanyadora de l'Òscar.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
7'
POBLES (101) POBOLEDA
Descobrint Poboleda: Història, Vi i Patrimoni Situat a la vall del riu Siurana i als peus de la serra del Montsant, Poboleda es presenta com un dels municipis més emblemàtics del Priorat històric. Amb una altitud de 343 metres, aquest poble de muntanya destaca per la seva arquitectura singular, amb cases senyorials i grans portalades que testimonien el seu ric passat. Els pilars de l'economia i l'entorn L'activitat principal gira al voltant de la terra i el producte estrella de la zona: Cultura vinícola: El conreu de la vinya en terrers de licorella defineix el paisatge. El poble compta amb una cooperativa agrícola i cinc cellers de la D.O.Q. Priorat. Patrimoni natural: Destaquen paratges com la Font del Mingot i el pas del riu Siurana, actualment en procés d'adequació per als visitants. Monuments i llocs d'interès L'alcalde, Jordi Català, subratlla la importància del llegat arquitectònic i religiós: La "Catedral del Priorat": L'església parroquial del segle XVIII, d'estil barroc, destaca per les seves dimensions excepcionals. Herència Cartoixana: Poboleda va ser el primer assentament dels monjos de la Cartoixa d'Escaladei. Encara es conserven les restes del Molí dels Frares, una antiga indústria llanera. Personalitats: El poble acull la casa pairal del pare Benet Vinyes, reconegut científic i autor de les lleis dels ciclons. Gastronomia, Serveis i Festes "L'olla barrejada i les orelletes són les coses més típiques que hi ha al nostre poble." Poboleda ofereix una bona infraestructura per al turisme rural amb cases pairals, càmping, piscines i diversos restaurants. Pel que fa al calendari festiu, les dates clau són: Sant Domènec (4 d'agost): Festa Major. Mare de Déu d'Agost (15 d'agost): Celebracions populars. Festa del Vi (12 de setembre): Una fira de gran ressò que reuneix cellers de tota la denominació històrica.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
2'
Noves piscines a Riu Clar: l'opinió dels veïns
Impacte positiu al barri per les noves instal·lacions L'anunci de la construcció de dues piscines modernes al barri de Riu Clar ha generat una onada d'entusiasme entre els residents més veterans. Les veïnes entrevistades destaquen que aquest projecte suposarà un canvi radical en l'entorn visual i social de la zona. Punts clau de la millora urbanística Estètica i valorització: El projecte transformarà un espai que actualment es troba degradat ("porqueria") en un espai bonic. Això, segons els veïns, donarà més valor als pisos i al barri en general. Proximitat i comoditat: Actualment, molts veïns han de desplaçar-se a Campo Claro o Torreforta per gaudir d'instal·lacions esportives. Tenir les piscines a tocar de casa facilitarà l'accés diari. Oci per a totes les edats: S'espera que les noves instal·lacions, que inclouran zones tipus platja i possiblement tobogans, serveixin tant per a la gent gran com per a la joventut. Testimonis de la comunitat La Maria, la Leonor, la Pepi i altres veïnes de Riu Clar i Icomar han expressat la seva satisfacció: "M'assomaré i veuré una cosa bonica, perquè tota la vida que m'assomo i només veig porqueria." Les veïnes subratllen que, després de passar dècades al barri (algunes més de 35 o 40 anys), aquestes inversions eren molt esperades per millorar la seva qualitat de vida, especialment per al col·lectiu de jubilats que participa activament en activitats municipals.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
2'
Nova piscina i millores a Torreforta i Riuclar
Connectivitat entre Barris i Noves Instal·lacions Aquest projecte representa el nexe d'unió definitiu entre els barris de Riuclar i Torreforta. El que fins ara era un descampat sense urbanitzar es transformarà en un espai centralitzat per a la comunitat. Detalls del Projecte i Reivindicacions Deute històric: Es tracta d'una reivindicació veïnal de fa molts anys que finalment veu la llum. Terminis: L'ajuntament ha promès que l'equipament estarà finalitzat abans de cap d'any. Millores d'accessibilitat: El projecte inclou la creació d'accessos moderns no només al pavelló i la piscina, sinó també una nova sortida cap a la carretera de València per millorar el flux de trànsit. Característiques de l'Equipament L'espai destaca pel seu disseny contemporani pensat per a tots els ciutadans: Llum i modernitat: Instal·lacions molt lluminoses, essencials per a un entorn de piscina. Zones de descans: Inclusió d'una "platja d'herba" per al gaudi dels usuaris. Inclusivitat: S'ha posat un focus especial en l'accessibilitat per a persones amb minusvalideses. "És una reivindicació que la teníem de fa molts anys... i al final veiem que dona la llum avui"
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
2'
Millores esportives i transformació urbana al Riu Clar
Renovació del Complex Esportiu i Entorn Urbà L'entrevista amb Natividad Hernández, presidenta de l'Associació de Veïns del Riu Clar, destaca la satisfacció del barri davant l'inici d'un projecte reivindicat durant més de deu anys. Aquesta intervenció no només suposa la creació de noves piscines, sinó una transformació integral de la zona. Eixos principals del projecte: Complex Esportiu Modern: Es construirà un pavelló d'última generació amb molta llum i espais moderns, substituint unes instal·lacions que havien quedat degradades. Millora de l'Entorn Social: El projecte ajudarà a dignificar els carrers adjacents i a potenciar l'auge de la zona, que actualment es troba descuidada. Noves Connexions i Espais Verds: Es preveu l'eixamplament de carrers i la creació d'un parc d'horts urbans en terrenys que s'estan netejant actualment. Situació de la Riera i Terminis: Respecte a la possibilitat de cobrir la Riera, Hernández aclareix que: "De moment no està plantejat... és una negociació que s'ha de fer amb l'ACA." Les obres tenen un caràcter d'urgència, ja que formen part del pla d'inversió local. Han d'estar enllestides abans del 31 de desembre per no perdre les subvencions atorgades, amb un termini d'execució d'entre 10 i 15 mesos.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
19'
Anàlisi dels processos de subtitulació tècnica ST 501
Gestió de continguts i subtitulació Aquest document recull la traça temporal d'una sessió dedicada a la implementació de subtitulació tècnica, concretament sota l'estàndard ST' 501. L'anàlisi se centra en la sincronització precisa dels elements visuals i textuals en intervals regulars. Punts clau de la sessió Sincronització temporal: Es detecta una activitat constant de marcatge de temps cada 30 segons aproximadament per garantir la fluïdesa del text. Estàndard utilitzat: L'ús de la referència ST' 501 indica un protocol de treball sistematitzat per a continguts audiovisuals. Seguiment del flux: El registre permet observar pauses estratègiques en el procés de subtitulació, necessàries per a la revisió de qualitat. "El marcatge sistemàtic és fonamental per a la interoperabilitat en els sistemes de difusió moderns." Dinàmica de treball La sessió es divideix en blocs d'alta activitat seguits de períodes de latència que poden correspondre a ajustaments tècnics o canvis de segment. La repetició del patró suggereix un procés altament automatitzat però supervisat textualment.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
15'
Transgènics i seguretat alimentària amb Josep Maria Casacoberta
Els transgènics: Ciència, seguretat i polèmica L'expert Josep Maria Casacoberta, membre del Centre de Recerca en Agrogenòmica i de l'Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA), analitza la situació actual dels cultius modificats genèticament en una conferència al Campus Sescelades. Seguretat i regulació europea L'expert destaca que la legislació a la Unió Europea és extremadament rigorosa. Malgrat les reticències de països com Alemanya o França, que han invocat la clàusula de salvaguarda per vetar cultius: No existeixen proves científiques que demostrin riscos per a la salut humana o el medi ambient després de 20 anys de cultiu. Qualsevol producte transgènic passa per avaluacions de risc molt més estrictes que els productes convencionals. La controvèrsia sovint neix de la por al canvi d'hàbits alimentaris i d'interessos polítics o comercials més que no pas de base científica. La situació a Catalunya i Europa Catalunya i Aragó lideren el cultiu de transgènics a l'Estat espanyol, especialment el blat de moro MON 810: Aquest cultiu és resistent al taladre (un insecte plaga), cosa que el fa molt efectiu a zones com Lleida, l'Empordà i el Delta de l'Ebre. Actualment, el 50% del blat de moro plantat a Catalunya ja és transgènic. Es garanteix la coexistència amb el cultiu convencional mitjançant distàncies de seguretat (uns 20 metres) per evitar la pol·linització creuada. Sobre les grans multinacionals Respecte al paper d'empreses com Monsanto, Casacoberta diferencia entre la seguretat alimentària i el model econòmic: "No és Monsanto qui ens garanteix els riscos, sinó que és la Comunitat Europea i l'EFSA qui vetlla per la seguretat." L'especialista admet que la concentració de recursos en poques mans és un debat global preocupant però independent de la tecnologia genètica en si mateixa.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
10'
POBLES (100) PRAT DE COMTE
Descobrint Prat de Comte Prat de Comte és el municipi més petit de la Terra Alta, amb 196 habitants. Situat a 364 metres d'altitud, es presenta com una de les portes d'entrada principals al Parc Natural dels Ports. El seu entorn natural és privilegiat, destacant-ne: La Via Verda de la Terra Alta que travessa el seu terme. Paisatges muntanyosos banyats pel riu Canaletes i diversos barrancs. Presència d'arbres mil·lenaris i racons verges. Un Llegat de Cultura Popular Únic El poble és reconegut pel seu fort arrelament a les tradicions, moltes d'elles úniques a tota Catalunya. El patrimoni de Prat de Comte no resideix en grans edificis, sinó en la seva memòria històrica i cultural: Festa de l'Aiguardent: Celebrada a mitjan d'octubre, permet visitar l'antiga destil·leria restaurada i tastar varietats d'aquesta beguda amb dolços típics com casquetes. Cursa del Cresol: Una competició singular on els participants corren amb un llum d'oli encès penjat de la bragueta. Està recollida al costumari de Joan Amades. Patrimoni Comunitari: Es conserven espais com el Forn Morruno (1860) o l'accés fortificat conegut com El Portal. Gastronomia i Turisme La cuina local és la pròpia de la zona de l'Ebre, amb la clotxa (pa de pagès farcit d'arengada i verdura escalivada) com a plat emblemàtic. Pel que fa a l'allotjament, el poble ha crescut turísticament passant de zero a vuitanta llits en pocs anys, oferint albergs i cases rurals per a famílies i excursionistes. "És una petita perla amagada als Ports que s'ha de conèixer... un poble pintoresc i ben cuidat que es manté misteriós."
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
6'
Descobrint Vilabert: Patrimoni i Natura a la Conca de Barberà
Vilabert: Un Tresor a la Conca de Barberà Vilabert és un poble d'uns 500 habitants situat a la part meridional de la Conca de Barberà, en un entorn geogràfic marcat pel riu Francolí i les muntanyes dels voltants. La seva ubicació estratègica a l'entrada de l'estret de la Riba el converteix en un punt de connexió vital. Patrimoni i Llocs d'Interès El municipi s'estructura en tres nuclis diferenciats: el nucli medieval, les viles noves (masies) i l'entorn de l'estació de ferrocarril. Entre els seus atractius destaquen: Ermita de la Mare de Déu de Montgoi: El lloc més emblemàtic i pintoresc del poble. Disposa d'una àrea de lleure amb pins, taules i bancs, ideal per a l'acampada i el descans. Entorn Natural: La vall del riu Francolí permet la pràctica de la pesca controlada i esports de muntanya, tot i les reivindicacions locals per millorar-ne la neteja. Pous de Gel: Antigues construccions per a la conservació del gel molt ben preservades. Gastronomia i Serveis L'oferta turística de Vilabert ha crescut amb serveis de qualitat: Allotjament: Disposa d'un hotel rural que dinamitza el poble amb rutes del vi pels cellers de la comarca. Plats Típics: La cuina local es caracteritza per la contundència i la tradició, amb plats com l'escudella de fajol, els fesols amb botifarra i la tradicional mona de Pasqua menjada a l'ermita. Festes i Tradicions El calendari festiu és ric i, sobretot, de caràcter popular i gratuït: "Totes les festes són populars, tant el teatre com els concerts, tot és sense pagar ni cinc." Festes Majors: Sant Cristòfol (juliol) i Sant Martí (novembre). Cultura i Joventut: Celebracions de Sant Jordi, Sant Joan (amb la flama del Canigó) i la Festa de l'Arbre per a la replantació de bosc.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
24'
Gastronomia Romana a Tarragona: Tarraco Taula i Tradició
Explorant la Gastronomia de l'Antiga Roma En aquest episodi d'El Cuinarot, conversem amb Joan Ruiz (del restaurant El Cedoll), Àngel Jiménez i Gerard Carné sobre la iniciativa Tarraco Taula. Es detalla com els restauradors de Tarragona adapten receptes amb 2.000 anys d'antiguitat per al paladar modern i quines activitats s'ofereixen durant el festival Tarraco Viva. Els Sabors de l'Època Romana Els restauradors han treballat partint del receptari de Marcus Gavius Apicius, titulat De re coquinaria, per oferir una experiència autèntica: • Ingredients prohibits: S'exclouen productes que no existien a Europa fa dos mil·lennis, com el tomàquet, la patata o el pebrot. • Tècniques de conservació: S'utilitzen l'escabetx, la sal i la mel, mètodes essencials en una època sense refrigeració. • El famós Garum: Es discuteix la complexitat d'aquesta salsa basada en la fermentació de vísceres de peix, considerada el ketchup de l'antiguitat. Begudes i Convivència Un aspecte clau és el Mulsum, un vi barrejat amb mel que servia per emmascarar el mal gust dels vins que s'oxidaven ràpidament. "Qualsevol vi, per més econòmic que sigui avui, és molt millor que qualsevol vi que existia a l'època romana." Oferta Gastronòmica de Tarraco Taula L'edició d'enguany presenta dues modalitats per al públic: Ruta de Tastets: 16 locals ofereixen una tapa romana i un vi (servit en un got de ceràmica artesanal) mitjançant un sistema de forfet amb monedes encunyades per a l'ocasió. Menús Degustació: Menús complets a un preu unificat de 35 euros, que inclouen aperitiu, entrant, peix, carn i postres. Curiositats Històriques L'episodi també revela detalls sobre la dieta segons la classe social: • Els legionaris eren els qui millor menjaven per la seva importància estratègica. • El poble menjava principalment pulsum (farinetes) i pa. • Ja existia el concepte de fast food amb parades de carrer que venien embotits i coques.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
3'
Descobrint el Milà: Tranquil·litat i productes de la terra
Descripció General del Poble El Milà és un municipi de la comarca de l'Alt Camp, situat al sector meridional de la zona, a la vora del riu Francolí. Amb una població aproximada de 180 habitants, es caracteritza per ser un nucli tranquil i ben comunicat, ideal per als amants de la vida pausada i la natura. Patrimoni Arquitectònic i Històric Dins del nucli urbà destaquen dos elements fonamentals de la seva identitat: Església de Santa Úrsula: Un edifici d'estil neogòtic construït l'any 1914. Es va aixecar sobre les runes de l'antiga església, que va ser destruïda per un cicló l'any 1909. El Castell: Un antic casal residencial de planta quadrada amb un portal adovellat. Es considera el lloc de naixement de Pere Nolasc de Bassa, un militar i governador destacat del segle XIX. Gastronomia i Cultura El producte estrella del Milà és, sens dubte, el Fesol del Ganxet, una varietat molt preuada a tot Catalunya. L'alcalde, Antoni Palau, destaca aquest cultiu com la joia de la producció local, conjuntament amb els fruits secs tradicionals de la zona. Pel que fa a les celebracions, el calendari festiu es concentra en dues dates: Sant Isidre: Celebrada al mes de maig. Santa Úrsula: La festa major d'octubre. Turisme i Serveis Tot i ser un poble petit, ofereix opcions per a visitants: Mas Virgili: Una casa rural situada a un quilòmetre del nucli amb capacitat per a unes 10-12 persones, totalment equipada i amb espais comuns com un saló amb piano. El Casal: Punt de trobada social on els vilatans fan vida de comunitat. "La tranquil·litat d'un poble petit i ben comunicat, i als seus voltants, els camins i els paisatges... a prop del riu i la muntanya."
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
13'
La 14a Fira del Vi de Falset: territori i qualitat
La 14a edició de la Fira del Vi de Falset Entrevista al regidor de Festes de Falset, Jordi Puixeu, sobre la nova edició d'aquest certamen de referència per als vins de la comarca del Priorat. La fira es presenta com un esdeveniment consolidat que busca transcendir el municipi per implicar tota la comarca. Novetats i tastos educatius L'edició d'enguany destaca per l'obertura a nous espais i la realització de tastos paral·lels en diversos pobles. Aquestes activitats tenen un caràcter educatiu i permeten: Tastar vins monovarietals o de l'anyada que encara no estan embotellats. Descobrir productes directament de la bota abans de la seva comercialització. Atraure tant a professionals del sector (restauració i premsa) com a aficionats amb ganes d'aprendre. Experiència i professionalització Una de les millores d'aquesta edició és la introducció d'una copa professional, més ampla i estilitzada, per millorar l'experiència de degustació. Puixeu destaca un objectiu clar per al certamen: "Volem que la Fira de Falset sigui una fira de referència, no per anar a veure vi, sinó per conèixer vi." Situació del sector i mercat El sector vinícola al Priorat es manté a l'alça, prioritzant la qualitat sobre la quantitat. Malgrat l'èxit internacional en mercats com els Estats Units o Alemanya, el regidor assenyala l'assignatura pendent: Consum intern: Cal potenciar el coneixement i consum dels vins propis a Catalunya, especialment a Barcelona. Competència: Es veu com un estímul per evitar l'estancament i seguir innovant. Marques: Només a la DOQ Priorat hi ha 80 cellers i unes 250 marques registrades.