Tots els episodis · 2009

3423 episodis disponibles

episodis

1249-1272 de 3423

Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
13'
Borja Cobeaga presenta 'Pagafantas' al Festival REC
El debut en el llargmetratge de Borja Cobeaga L'entrevista se centra en la presentació de la pel·lícula Pagafantas en el marc del Festival REC de Tarragona. El director, Borja Cobeaga, ja conegut pel certamen pels seus curtmetratges i la seva nominació a l'Oscar, explica el salt al format de llargmetratge i la seva visió del cinema de comèdia. Una comèdia sobre la humiliació Cobeaga defineix la seva obra com una "comèdia pocha" o una comèdia romàntica sense romanç, centrada en el patetisme i la realitat quotidiana: El concepte de Pagafantas: Es defineix com aquell amic que és vist com un "os de peluix" per la noia que li agrada, sense cap possibilitat de relació sexual o sentimental. L'objectiu narratiu: El director busca constantment la situació més humiliant per al protagonista per generar humor des de la veritat. Autobiografia i catarsi: Cobeaga admet que la pel·lícula té una forta càrrega personal, utilitzant els seus propis fracassos sentimentals com a material creatiu. "La pregunta sempre davant què fer, tant en el guió com en la direcció, és què seria el més humiliant. I amb el més humiliant anem fins al final." Equip i producció Repartiment: Destaca el paper de Gorka Ochoa per la seva tendresa, Sabrina Garciarena com el motor del desig no correspost, i Óscar Ladoire com el "pagafantas de llarg recorregut". Rodatge a Bilbao: S'ha triat aquesta localització per l'ambientació nocturna i el caràcter melancòlic de la ciutat. Pròxims projectes: El director ja treballa en un nou guió titulat Retrasado juntament amb Diego San José. El film s'estrenarà comercialment el 3 de juliol a tota Espanya, després d'una gran acollida al Festival de Màlaga.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
1'
L'univers del 'Pagafantas': Chema i el desamor còmic
Revelant el fenomen del Pagafantas Aquest fragment presenta una introducció a la figura del pagafantas, personificada en el personatge d'en Chema, presentat com el cas més extrem de la història en aquest àmbit. L'argument gira al voltant de la friendzone i la incapacitat d'un home per trencar la barrera de l'amistat amb la dona que li agrada. Elements clau de la dinàmica social: L'estigma de l'amic: La relació es defineix per la frase destructiva: "Per a mi ets com el meu millor amic". S'estableix una distinció clara entre els homes amb atractiu romàntic i aquells que queden atrapats en el rol de suport emocional. El dilema del gest final: Es discuteix la clàssica teoria que si una dona es gira a mirar-te després de acomiadar-se, hi ha un interès real. En el cas del protagonista, l'intent de ser picant acaba en una situació còmica i incòmoda. L'abraçada del koala: Una metàfora del vincle afectiu que, lluny de ser romàntic, segella el destí del protagonista com a acompanyant perpetu. "Una comedia romántica sin romance." Conclusions del fragment: El text convida a l'espectador a reconèixer el pagafantas que tothom porta dins, emmarcant la pel·lícula com una sàtira de les relacions modernes on el desig no és recíproc i la confusió de senyals és la norma.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
1'
Debat sobre la identitat i el conflicte catalanoespanyol
La subjectivitat del nacionalisme i la identitat El contingut recull diverses veus i opinions sobre la complexa relació entre Catalunya i Espanya, un tema que es descriu com a recurrent i, sovint, esgotador. Es posa èmfasi en com el nacionalisme ha esdevingut una qüestió personal i subjectiva, suggerint la necessitat d'analitzar-lo des d'una perspectiva més freda i distant per poder-lo comprendre millor. Expectatives davant una obra polèmica L'eix central de la conversa gira al voltant de l'estrena d'una pel·lícula que promet generar debat. Segons els interlocutors, l'obra destaca per les següents raons: Rigor i reflexió: Els participants del film han meditat profundament sobre els seus arguments. Interpel·lació directa: Es busca que la pel·lícula s'entengui a llocs clau com Madrid. Gosadia: Es valora positivament que els autors es mullin i diguin les coses pel seu nom. Reaccions i susceptibilitats Es preveu que el contingut pugui ser polèmic i que pugui ferir susceptibilitats en aquells que tenen la "pell fina". Hi ha una crítica implícita a la repetició dels mateixos arguments de sempre i un cansament generalitzat respecte a les actituds confrontatives. "Si la gent té la pell fina, que s'hi posin fulles, saps?" La identitat es presenta en alguns casos com una reacció a l'altre, on el catalanisme sorgeix amb força quan hi ha un sentiment de provocació per part de l'espanyolisme.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
19'
Entrevista a Yang Ik-jun: Cinema coreà al REC de Tarragona
Entrevista amb el director Yang Ik-jun sobre 'Breathless' En aquesta edició del programa, connectem amb l'Auditori de Caixa Tarragona en el marc del Festival de Cinema REC 2009. Entrevistem el prestigiós director coreà Yang Ik-jun, que ens presenta la seva òpera prima, Breathless, un llargmetratge aclamat internacionalment. Aspectes destacats de la pel·lícula Sacrifici personal: Per finançar aquest projecte, el director va haver de vendre la seva pròpia casa, demostrant un compromís absolut amb la seva obra. Temàtica social: La cinta explora la violència domèstica i generacional. El protagonista és un home violent causa d'un passat familiar traumàtic, marcat per l'alcoholisme del pare. Estètica i realisme: Tot i ser un film amb escenes de violència extrema, el director remarca que el seu objectiu principal és "no enganyar" i transmetre la realitat de sentiments i problemàtiques que sovint s'amaguen a la societat coreana. Filosofia del director "No enganyar. Que la veritat es posi en la pel·lícula." Yang Ik-jun explica que la seva narrativa visual, amb moviments de càmera ràpids i convulsos, és un reflex de la ment del protagonista. Tot i la duresa del gènere, nega influències directes d'altres directors com Park Chan-wook, defensant un estil personal i propi. L'entrevista conclou amb una reflexió sobre l'èxit del cinema asiàtic a Catalunya i l'intercanvi cultural que permet el setè art, compartint paraules de cortesia en coreà amb l'ajuda d'un intèrpret local d'un restaurant de Reus.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
9'
Art, Tecnologia i Experimentació al Festival REC
L'Avantguarda del Festival REC: Art i Ciència L'entrevista explora la intersecció entre la creació artística i la tecnologia en el marc del Festival REC. Els protagonistes discuteixen com els dispositius tecnològics es converteixen en instruments humans per a l'espectacle. Conceptes Clau de la Proposta Instrumentació Humana: L'artista es defineix no només com a intèrpret, sinó com un instrument més dins d'un engranatge de llums i vídeos. Artesania Tecnològica: Tot i que l'ús de la tecnologia no és nou (citant referents com l'Arpa Làser dels anys 80), la innovació resideix en la creació manual d'artilugis fets a mida. Fusió Disciplinària: El projecte neix de la unió entre l'enginyeria de telecomunicacions i les belles arts, buscant un equilibri entre el rigor científic i la metàfora creativa. "Nosaltres entenem aquests aparells com les nostres neurones que s'estenen i s'expandeixen fora del cos." Programació i Narrativa Narrativa Biològica: El grup Neuronoids utilitza la divisió cel·lular com a fil conductor, simbolitzant la reproducció de la vida a través de la tecnologia. Agenda d'Activitats: Es detallen les actuacions al Camp de Mar, que inclouen propostes com Negativo i instal·lacions permanents com la de l'artista Alema Duell. Atmosfera: L'esdeveniment es descriu com una barreja de verbena electrònica i cabaret electrònic, buscant un ambient proper i lúdic.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
7'
La Torre de Fontaubella: Natura i tradició al Priorat
Descobrint la Torre de Fontaubella Aquest municipi del Priorat, situat a la capçalera de la Riera de Marçà i als peus de la Mola de Colldejou, destaca per ser un entorn on la natura es manté pràcticament verge. Amb només 147 habitants, ofereix un espai ideal per al descans i el silenci. Atractius Naturals i Activitats El poble és un punt de partida excepcional per a diverses rutes a peu: La Mola de Colldejou: Una muntanya emblemàtica de més de 900 metres d'alçada. En dies clars, les vistes arriben fins a la Costa Daurada i fins i tot es pot albirar Mallorca. Ruta del Parc Eòlic: Una excursió de dues hores que travessa boscos frondosos fins a la carena de la Serra de l'Argentera. Boscos Verges: Zones que no han patit incendis i mantenen una biodiversitat molt rica, ideal per collir bolets i rovellons a la tardor. Gastronomia i Productes Locals La Torre de Fontaubella conserva el gust per la cuina tradicional i els productes de proximitat: Plats típics: Destaca especialment el conill amb cargols, cuinat de forma tradicional al restaurant del poble. Productes de la terra: L'activitat agrícola se centra en l'avellana. També hi ha una producció de mel artesana de gran qualitat i totalment natural. Serveis i Equipaments Malgrat ser un poble petit, disposa de bones infraestructures per al visitant: Allotjament: Dues cases rurals i una zona d'acampada molt ben equipada. Oci: Piscina municipal, pista esportiva i una àrea de lleure amb barbacoes i serveis. Restauració: Un cafè-bar-restaurant que manté les receptes de les àvies. Tradicions i Festes La vida comunitària gira al voltant de diverses celebracions: Festa Major d'Estiu: Se celebra el primer cap de setmana d'agost (traslladada des del setembre per no coincidir amb la collida de les avellanes). Festa Major d'Hivern: Per Cap d'Any (31 de desembre i 1 de gener). Actes populars: Calçotades al febrer/març, l'arròs popular del Dilluns de Pasqua i les revetlles de Sant Joan. "Convidem a tothom qui visqui en una ciutat i vagi atrafegat a gaudir d'un lloc on encara es pot escoltar el silenci."
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
13'
Manel: El fenomen musical i el seu debut discogràfic
L'ascens de Manel: De la xarxa a l'escenari En aquesta entrevista, en Guillem Gisbert, cantant del grup Manel, analitza l'èxit fulgurant de la banda arran de la publicació del seu primer disc, Els millors professors europeus. El grup, que va obtenir una gran empenta inicial gràcies al concurs Sona9 i a la plataforma MySpace, ha passat de ser un projecte entre amics a ser considerat el grup revelació de la música en català. Els secrets del seu so i estil Tot i que sovint se'ls etiqueta com a grup de folk o pop, en Guillem explica que el seu so és una barreja natural de les quatre sensibilitats dels membres del grup. La incorporació d'instruments com el banjo o l'ukelele no va ser una decisió premeditada, sinó fruit de la casualitat i de la voluntat d'experimentar amb els recursos que tenien a l'abast. Sobre el títol i el nom del grup "Els millors professors europeus és un vers que surt a una de les cançons del disc... ens va semblar que aïllat podia funcionar com a títol." L'entrevistat destaca el caràcter circumstancial de moltes de les seves decisions: El nom del grup, Manel, va ser una proposta d'última hora d'un dels membres per complir amb els terminis. El títol del disc prové d'un vers de la cançó Pla Quincanal. Rebutgen l'etiqueta de "revelació" com a quelcom efímer, centrant-se només a fer bones cançons. Un incident abans del concert a Tarragona L'entrevista conclou amb una nota agredolça: el grup ha patit un robatori de material (micròfons, un ordinador i un clarinet) mentre dinaven de camí a Tarragona. Tot i la gravetat de la pèrdua d'instruments, en Guillem manté una actitud positiva i afirma que s'espavilaran per oferir el concert, demostrant la seva professionalitat i bon humor davant l'adversitat.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
8'
POBLES (96) VILANOVA D'ESCORNALBOU
Benvinguts a Vilanova d'Escornalbou Vilanova d'Escornalbou és un municipi de 500 habitants situat al Baix Camp, al peu de la serra de l'Argentera. El poble destaca per la seva estructura de vilaclosa medieval i la dependència del nucli de l'Arbosset, un indret encara més petit i tranquil. Patrimoni Històric i Arquitectònic La història del municipi està estretament lligada a la Baronia d'Escornalbou. Els punts més rellevants són: El Castell d'Escornalbou: Restaurat per Eduard Toda a principis del segle XX, on destaca l'església romànica i la seva biblioteca. L'Arbosset: Conserva una torre de defensa rodona amb marlets i espilleres. Nucli Urbà: Edificis amb portals dovellats dels segles XVIII i XIX. Gastronomia i Tradició Artesana El municipi manté vius oficis i productes de qualitat sota denominacions reconegudes: Oli d'Oliva: Producció amb Denominació d'Origen Siurana. Forn de llenya: Elaboració artesanal de pa i coques de diverses generacions. Artesania: Tallers actius de ceràmica a mida i treballs artístics en fusta. Cultura i Festes Malgrat ser un poble petit, manté una activitat cultural sorprenent: Cinema tradicional: Única localitat petita que manté programació setmanal cartellera actual. Festes Majors: Sant Agustí (28 d'agost) i Sant Sebastià (20 de gener). Esdeveniments populars: Trobades de gegants, puntaires i certàmens de poetes. "És un poble tranquil on es respira un ambient saludable; estem una mica apartats però a prop de tot arreu." Turisme Actiu L'entorn ofereix vistes privilegiades que abasten des de la plana de Tarragona fins al mar. Es poden realitzar activitats com: Excursions a peu per la muntanya de l'Areny. Rutes a cavall per tot el terme. Visites al Passeig dels Frares i l'ermita de la Roca.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
16'
Santiago Zannou: Cinema, Superació i Conciència Social
Entrevista amb Santiago Zannou: L'èxit d'el Truco del Manco El director Santiago Zannou reflexiona sobre el seu pas pels Premis Goya, on la seva òpera prima, El truco del manco, va rebre un ampli reconeixement de la crítica i l'acadèmia. Zannou destaca que, més enllà dels guardons, el valor real recau en el reconeixement al treball de cinc anys i en la visibilitat de les històries dels barris humils. La importància de la veritat i l'ofici El director defensa amb fermesa el treball actoral d'en Juan Manuel Montilla 'El Langui', subratllant que no es tracta d'una interpretació d'ell mateix, sinó d'un personatge construït durant anys de preparació. Cinema de barri: Zannou utilitza la seva pròpia experiència vital a Carabanchel per donar veu als "oblidats". El denominador comú: Identifica el dolor i la superació com els elements que uneixen els extraridis de qualsevol ciutat, ja sigui Madrid, Barcelona o Bilbao. Equip tècnic: Reivindica la qualitat del cinema espanyol actual, negant el tòpic de les "españoladas" i demanant el suport del públic. El lema de vida: "A mi no em diguis que no es pot" Zannou explica que el lema de la pel·lícula és la seva pròpia "gasolina" vital. Com a fill d'immigrant en un barri humil, va haver de lluitar contra el pessimisme de l'entorn per esdevenir director. "Si caus 40 vegades, t'has d'aixecar 40 vegades. Si t'aixeques 39, la vegada 40 et quedaràs a terra." Futurs projectes i visió del cinema Actualment, el director treballa en nous projectes centrats en la responsabilitat social: Una història sobre una prostituta gran, centrada en la falta de protecció social i l'estigma. Un projecte sobre el món de les drogues. Inspiració en barris com Singuerlín (Santa Coloma de Gramenet), on veu els "herois del segle XXI" en la gent humil que lluita per la seva dignitat.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
9'
2009-04-24 DOC MAR MORT
Els Manuscrits de la Mar Morta: Tresors de Qumran L'entrevista realitzada a l'hotel Ciutat de Tarragona compta amb la presència d'Adolfo Roitman, conservador i director del Santuari del Llibre del Museu d'Israel. El diàleg se centra en la importància històrica i religiosa dels manuscrits trobats entre 1946 i 1957 a la zona de Qumran. Descobriment i Contingut Els documents tenen més de 2.000 anys d'antiguitat i representen un dels fites arqueològiques més grans de la història: * S'hi han trobat els textos bíblics més antics del món, incloses còpies dels Salms i d'Isaïes. * La majoria estan escrits en hebreu, tot i que també n'hi ha en arameu i grec. * A més de textos religiosos, s'hi inclou literatura litúrgica, astronòmica i fins i tot exorcismes. Context Històric i l'Enigma de Jesús Un dels punts claus de la conversa és la relació d'aquests textos amb el cristianisme. Roitman aclareix que: "Específicament sobre la vida de Jesús no aporten res... però són molt importants per enquadrar en el context històric precís a aquests personatges." Els manuscrits pertanyien, segons la majoria d'investigadors, a una secta coneguda com els essenis, que vivia en comunitat a les coves de Qumran. Conservació i Misteri Actualment, el 98% dels manuscrits estan a Israel. La seva conservació és extremadament delicada per ser materials orgànics (cuir i papir): 1. Es troben al Santuari del Llibre, un edifici d'arquitectura única que recrea les coves original. 2. L'exposició al públic és rotatòria (màxim 3-4 mesos) per evitar el deteriorament. 3. L'expert desmitifica les teories de conspiració, definint els historiadors com a "detectius del món antic" que busquen el rigor científic davant el sensacionalisme.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
23'
La influència dels peus en la postura i l'esquena
Els peus com a base del cos En aquesta sessió amb el fisioterapeuta Felip Caudet, s'explora la importància dels peus no només com a extremitats, sinó com a estructures bàsiques de recolzament que influeixen directament en la postura global. Tot el pes del cos descansa sobre els peus, i qualsevol alteració en la seva forma pot desencadenar problemes en cadena cap amunt. "Són més importants del que semblen els peus i són els grans oblidats." Anatomia i funcionament de la trepitjada • El peu conté 26 ossos, una complexitat similar a la de la mà, per permetre una gran mobilitat i adaptació. • El pont del peu és una estructura clau que actua com a sistema de palanques per a l'impulsió durant la marxa. • La trepitjada fisiològica segueix un recorregut en triangle: comença pel taló, passa per la vora externa fins a la base del dit petit i acaba impulsant pel dit gros. Principals alteracions: Peus plans vs. Peus cavos L'episodi detalla com les variacions del pont afecten la distribució de forces: • Peu pla: Es caracteritza per la manca de pont. Les forces es desplacen cap a l'interior, provocant cansament i, a l'esquena, una tendència a rectificar les corbes naturals. • Peu cavo (en ballester): El pont és massa pronunciat. Això obliga a fer força amb la punta dels dits, podent causar els anomenats dits en martell i generant rigidesa i un augment de la corba lumbar (hiperlordosi). L'impacte del calçat El calçat juga un paper educatiu i deformador alhora: • El calçat esportiu excessivament tou en nens pot afavorir el peu pla perquè el múscul no treballa. • Les sabates de taló alt desplacen el centre de gravetat cap endavant, forçant l'esquena a compensar tirant el cul cap enrere, el que provoca dolors lumbars crònics. Repercussions en genolls i esquena Moltes lesions de genoll, com el desgast de cartílags o meniscs, no tenen el seu origen en l'articulació mateixa, sinó en una mala càrrega derivada del peu. El tractament d'un mal d'esquena sovint requereix una visita al podòleg per avaluar si cal l'ús de plantilles que reequilibrin tota l'estructura corporal. Consells de prevenció • Caminar per la sorra: És un excel·lent exercici. La sorra seca i calenta té un efecte relaxant, mentre que la sorra humida prop de l'aigua és tonificant. • Textura: La sorra obliga el peu a treballar l'estabilitat sense l'impacte traumàtic de l'asfalt.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
20'
La 22a Setmana Medieval de Montblanc: novetats i tradició
La Revolució de la Setmana Medieval de Montblanc L'episodi se centra en la presentació de la 22a edició de la Setmana Medieval, un esdeveniment que transforma Montblanc del 23 d'abril al 3 de maig. Joan Roig, president de l'Associació Medieval de la Llegenda de Sant Jordi, detalla com la festa s'ha convertit en un referent a Catalunya gràcies a la implicació de gairebé tot el municipi. Principals Novetats d'enguany Pas de Ronda: Una ruta teatralitzada pel centre històric amb un toc irònic per conèixer la vida medieval de forma divertida. Nits Malignes: Una aposta pel públic jove que inclou gairebé exclusivament activitats nocturnes de gresca i música. Esponjament d'espais: Per evitar les aglomeracions a la plaça Major, el mercat s'amplia a dos caps de setmana i s'introdueix un mercat de vins i caves de la D.O. Conca de Barberà. Actes Centrals i Tradició "Nosaltres som conscients que som la festa medieval de Catalunya; és una festa artesanal que es fa a mà." L'acte estrella continua sent la Representació de la Llegenda de Sant Jordi, protagonitzada enguany per Arnau Porta (Sant Jordi) i Judit Román (Princesa). També destaca l'homenatge a Joan Amades pel 50è aniversari de la seva mort, amb la inauguració d'un monument al Portal de Sant Jordi i un acte únic sobre la seva figura el 26 d'abril. Impacte i Participació La logística mou unes 100 persones en l'organització directa i més de 500 actors. L'impacte econòmic és vital per a la vila: es diu que a Montblanc "no es fa l'agost, es fa l'abril". Venda d'entrades: Es recomana fer la compra anticipada a través del web oficial (www.setmanamedieval.org) donat l'alt risc d'exhaurir localitats per als actes principals.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
13'
2009-04-24 ESTANISLAU VERDET
Estanislau Verdet: Entre la Ironia i la Maduresa Musical En aquesta entrevista a Tarragona Ràdio, el músic Pau Vallvé parla sobre el seu alter ego musical, Estanislau Verdet, amb motiu del seu concert al Teatre Metropol dins el festival TrencArt. Vallvé aclareix que el personatge és una creació virtual i que ell, en la seva vida diària, es considera una persona seriosa i allunyada del "circ" mediàtic. Evolució del projecte: Del Lletgisme a la Crítica L'artista reflexiona sobre el pas del seu primer disc, basat en el moviment del lletgisme, cap a un segon treball titulat "L'all ho és tot pels anglesos". Tot i que manté l'ús d'estils variats, aquest nou àlbum s'allunya de la paròdia pura per centrar-se en: Una crítica social més profunda i menys basada en la broma fàcil. L'exploració de gèneres diversos com l'electrònica, el reggae i el jazz amb dignitat musical. Un retorn a les seves arrels personals, amb influències de grups com Radiohead. Directe i Projectes Paral·lels Vallvé destaca que el concert al Metropol serà una oportunitat per veure la banda sencera (set músics) i una selecció dels seus millors temes. A més, revela la seva faceta com a compositor de bandes sonores i el seu projecte paral·lel U_M, definint-se a si mateix amb una curiosa metàfora: "Jo de fet sóc una rata de laboratori, d'estar aquí provant i jugant amb sons i jugant amb històries." L'entrevista conclou subratllant que l'activitat en directe li serveix com una forma de "teràpia" per sortir de l'estudi de gravació.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
18'
Perfecció i imperfecció: Camins d'anada i tornada
Explorant la dicotomia entre perfecció i imperfecció En aquest segon capítol de Camins d'anada i tornada, la psicòloga Sònia Navarro aprofundeix en com la nostra cultura i educació gestionen la recerca de la perfecció. L'episodi s'estructura a partir de les trucades dels oients, que comparteixen les seves experiències sobre l'optimisme, el control i la inseguretat. La focalització en el negatiu L'espai comença recuperant una reflexió de l'oient Quim Castellí sobre la metàfora del foli blanc amb una taca negra. Navarro explica que: * La nostra cultura occidental té una forta tendència a prestar atenció a la part negativa. * L'educació se centra sovint en allò que cal corregir més que en allò que ja es fa bé. * A vegades l'atenció se centra tant en la "taca" que s'ignora tot l'espai "immaculat" que l'envolta. Perfils davant la perfecció Durant el programa s'identifiquen diferents perfils psicològics: 1. L'optimista nat: Persones que, com la Maria Dolors, veuen la vida de manera positiva, tot i que això les pugui fer sentir a vegades "irreals" davant dels altres. 2. El pragmàtic: Representat per l'Adela, que utilitza el mètode de desglossar els grans problemes en parts petites per fer-los gestionables. 3. El perfeccionista controlador: Navarro analitza com el perfeccionisme és, sovint, una màscara de la inseguretat. El desig de controlar l'entorn és una eina per sentir-se segur, tot i que pot derivar en inflexibilitat i ràbia quan els plans no surten segons el previst. Reflexions finals "La vida és un camí d'ensenyament cap a una perfecció que mai no arriba." La conclusió principal és que la perfecció absoluta és un ideal inassolible. L'excés de rigidesa pot portar a crisis vitals o fins i tot a la malaltia quan es perd el control, per la qual cosa cal aprendre a conviure amb la imperfecció com a part inherent de l'experiència humana.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
21'
Noves tendències i fires d’hostaleria a Reus i Tarragona
Actualitat del sector de l'hostaleria a la província En aquesta edició d'El Cuinarot, l'Àngel Jiménez i el Gerard Carné, representants de l'Associació de Cuiners Costa Daurada, analitzen les properes fites del sector gastronòmic local, marcades per la crisi econòmica però també per la resiliència del territori. La fira Hostelcat a Reus L'esdeveniment, que se celebra els dies 4, 5 i 6 de maig, neix com una evolució de l'antiga Modernal amb un enfocament totalment professional. Els punts clau són: Format Low Cost: Una aposta per facilitar la presència d'expositors amb estands més assequibles en un context de crisi. Tallers de cuina d'autor: S'han programat sessions amb vuit prestigiosos cuiners (incloent-hi estrelles Michelincom el Joan Bosch o el Diego Campos) centrades en productes autòctons com la gamba de Tarragona, la cirera i el peix blau. Classificació administrativa: Es presentaran les noves normatives de la Generalitat per a l'assignació d'estrelles i forquilles, amb un focus creixent en el medi ambient i la sostenibilitat. Debat sobre el paper de la dona a la cuina Es destaca la voluntat de fer un homenatge a les dones cuineres, tradicionalment relegades a la cuina domèstica o de fonda: "A la cuina no n'hi ha homes ni dones, sinó persones... tot i que les dones tenen sovint una sensibilitat més especial per als matisos." El retorn del "Tapa a Tapa" a Tarragona Del 30 d'abril al 17 de maig, Tarragona acollirà un concurs de tapes organitzat per la Cambra de Comerç. Les característiques principals són: Tapòdrom: Un mapa amb 30 establiments repartits per tota la ciutat i els barris perifèrics per fomentar el moviment de la ciutadania. Preu popular: Tapa i beguda per 2,50 euros, amb maridatges específics (vins, caves o cerveses). Premis: Es premiarà l'originalitat, la creativitat i el vot del públic. Novetats en cervesa artesana S'anuncia el llançament per Sant Jordi d'una nova varietat de la cervesa Rosita. Després de l'experiència amb pètals de rosa de l'any passat, aquesta nova edició es defineix com una aposta més "forta i apassionada".
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
7'
POBLES (96) MONT-RAL 2009-04-21
Descobrint Mont-ral i el seu entorn natural Mont-ral, situat a la comarca de l'Alt Camp, és un municipi de gran extensió (37 km²) però amb una baixa densitat de població, ideal per als amants de la vida a l'aire lliure. El terme destaca per la seva diversitat geogràfica, marcat per les valls dels rius Brugent i Glorieta i la seva ubicació estratègica a les Muntanyes de Prades. Activitats d'aventura i esport El municipi és un referent per a les activitats d'activitat física a la natura: - Escalada: Compta amb més de 300 vies gràcies a les seves parets verticals i agulles, especialment a zones com el Cinc Laceré o la Mola Molnera. - Espeleologia: El fenomen dels Mutllats, una plataforma natural a mil metres d'altitud, amaga nombroses cavitats com la Cova de la Moneda o la Cova dels Mutllats. - Excursionisme: Ofereix rutes espectaculars com la que porta a la Roca Foradada, des d'on es pot contemplar tot el Camp de Tarragona. Patrimoni i Gastronomia Dins del patrimoni arquitectònic, l'alcalde Pere Vanrell destaca l'estil romànic de: - L'església de Sant Pere de Mont-ral. - L'església de la Vall de Farena. Pel que fa a la gastronomia, el producte més emblemàtic són les magdalenes del forn de Mont-ral, conegudes arreu de la província. També disposa de diversos restaurants de cuina típica i allotjaments com el refugi de muntanya o cases rurals aïllades en ple bosc. "És un lloc encantador per a la gent que li agrada la natura, amb unes vistes molt maques, però cal tenir sensibilitat per mantenir l'entorn net." Festes i Tradicions Les celebracions principals es concentren a l'estiu: 1. Festa Major de Mont-ral: El penúltim cap de setmana d'agost. 2. Festa Major de Farena: Entorn de l'11 de setembre.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
12'
El Montmell: El pulmó verd de la comarca del Baix Penedès
Descobrint el Montmell El Montmell és el municipi amb l'extensió de terreny més gran del Baix Penedès, un autèntic pulmó verd que combina natura, patrimoni històric i tradicions arrelades. Amb una població d'uns 1.500 habitants repartits en diversos nuclis, destaca pel seu entorn protegit i les vistes panoràmiques des de la seva serralada. Nuclis de població i entorn El municipi s'estructura a partir de quatre nuclis principals, cadascun amb una identitat pròpia: La Joncosa de Montmell: És el cap de municipi i on es troben els serveis bàsics i l'Ajuntament. Aigua Viva: Destaca per la seva bellesa natural, amb la Font Major i la Font del Lleó que alimenten una antiga bassa medieval. Marmellà: Un poble actualment deshabitat però de gran valor històric, situat sobre un turó amb vestigis gòtics. Can Ferrer de la Cogollada: Caracteritzat per la seva emblemàtica Casa Pairal, la més gran del terme. Natura i Turisme Actiu L'alcaldessa, Imma Costa, subratlla l'esforç realitzat en la neteja i manteniment dels boscos, fet que facilita gaudir de l'aire lliure mitjançant rutes senyalitzades: Ruta de la Natura: Un itinerari curt per gaudir de la biodiversitat local. Ruta de les Ermites: Un recorregut que enllaça les 10 esglésies i ermites del municipi, incloent-hi el Castell de Montmell. Festes i Tradicions El calendari festiu és un pilar fonamental de la vida comunitària, destacant especialment: Els Aplecs: Se celebren tres cops l'any (Sant Marc a l'abril, l'aplec del Montmell per la segona Pasqua i Sant Miquel al setembre). Fira d'Oficis Antics: Una celebració singular on la gent del poble ensenya tècniques tradicionals com la matança del porc, la construcció de carboneres o la confecció d'escombres en una antiga casa pairal. "És un lloc ideal per a la gent amant de la natura, del caminar i d'estar un dia de lleure prop de casa."
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
27'
El Cava Sòlid: Revolució Gastronòmica de Torelló i els Roca
Innovació en el Món del Cava L'enòleg Agustí Torelló Mata, en col·laboració amb els germans Roca (El Celler de Can Roca), ha presentat una fita tecnològica: el cava sòlid o cava texturitzat. Aquest producte neix d'una col·laboració de quatre anys orientada a integrar el vi dins del plat sense perdre les seves essències. Procés de Texturització i Ciència El repte principal era mantenir el carbònic d'origen endogen (el gas natural que neix a l'ampolla) i les aromes de criança. Per aconseguir-ho, s'utilitza la xantana, un texturitzant natural que s'introdueix durant el procés de degorjat: • Es treballa completament en fred per no volatilitzar el gas. • El producte reposa entre 4 i 6 mesos fins a assolir una textura gelatinosa. • S'obté una "salsa de cava" que manté tota la pressió i el gust del producte original. Aplicacions Gastronòmiques La idea és que el vi no sigui només un acompanyament, sinó un ingredient integral de l'alta cuina. S'han presentat dues versions principals: • Sòlid Blanc: Ideal per a plats com l' ostra al cava, acompanyada de compota de poma. • Sòlid Rosat: Elaborat amb la varietat trepat, pensat especialment per a postres amb fruits vermells. "No és un producte per a un plat concret, és una salsa; el límit és la imaginació de qui cuina." Estat del Sector Vitivinícola L'Agustí reflexiona sobre el salt tecnològic dels últims 30 anys a Catalunya i Espanya. Destaca que tenim els millors microclimes i varietats autòctones, i que finalment s'ha perdut el complex d'inferioritat envers França. Tot i això, lamenta el baix consum intern de vi en comparació amb altres països, reivindicant el vi com a cultura, salut i amistat.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
25'
Perfeccionisme i inseguretat: l'obsessió per l'impossible
L'anàlisi de la perfecció i el seu impacte psicològic En aquest episodi de Camins d'anada i tornada, la psicòloga clínica Sonia Navarro reflexiona sobre la naturalesa del perfeccionisme, definint-lo no com una virtut, sinó com un mecanisme de defensa davant la inseguretat personal. El perfil de la persona perfeccionista Navarro identifica dos tipus principals de bloquejos associats a aquesta pulsió: • La paràlisi per anàlisi: Persones que, per por a fer les coses malament, mai comencen cap projecte o es queden estancades en la planificació infinita. • La creença de superioritat: Aquells que consideren que la seva manera de fer és l'única correcta, tancant-se a l'aprenentatge i generant conflictes amb el seu entorn. "La perfecció no és assolible. És una fantasia o un desig, però totalment inassolible." La perfecció en diferents àmbits de la vida • La parella: La recerca de la "parella ideal" sol limitar les relacions a la fase inicial d'enamorament. Quan cau la idealització i apareix la realitat humana, el perfeccionista tendeix a abandonar la relació en lloc de construir un projecte comú adaptat a la realitat. • L'entorn laboral: Un excés de revisió i cura pot convertir algú intel·ligent en un treballador ineficient o poc resolutiu, ja que mai dóna la feina per finalitzada. • La salut i la imatge: Es discuteix com els cànons estètics imposats deriven en trastorns de la conducta alimentària com l'anorèxia o la bulímia, en un intent tràgic d'arribar a un cos "perfecte" des de la inseguretat. L'aprenentatge a través de l'error La psicòloga emfasitza que l'error és una eina evolutiva fonamental. Sense equivocació no hi ha maduresa emocional. A més, es critica l'actual societat del "servei immediat" i la intolerància vers els errors aliens (com en la política o l'atenció al client), recordant que el reconeixement de la pròpia imperfecció és, segons Sant Agustí, la veritable perfecció de l'ésser humà.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
20'
Presentació de les novetats editorials per a Sant Jordi 2009
Sant Jordi 2009: Novetats editorials i ràdio en directe L'episodi se centra en la prèvia de la diada de Sant Jordi, destacant la programació especial que es durà a terme des de la Rambla i les presentacions de llibres que ja han començat a succeir-se a la ciutat de Tarragona. El periodista Pep Ardila relata la seva assistència a un dinar amb editorials clau de la zona per conèixer les obres més rellevants d'aquest any. Editorials i obres destacades Durant la trobada s'han presentat més de trenta novetats per cada segell, destacant la presència d'autors locals i temàtiques variades: Arola Editors: Destaca el llibre de gastronomia "Canapès a l'abast de tothom" de Salvador Imany, un pastisser que ha volgut apropar les tècniques professionals a la cuina domèstica. Cossetània Edicions: Presenta el recull d'humor gràfic de Napi, titulat "Humor se le supone: Recuerdos de la puta mili", amb acudits dels anys 70 i 80 que encara mantenen la seva vigència. Publicacions de la URV: La Universitat Rovira i Virgili aposta per la interculturalitat amb el llibre "10 poemes universals", seleccionats i traduïts al català per alumnes Erasmus. La investigació criminal i el futur digital Un dels moments més interessants és l'entrevista a Moisés Peñalver, periodista especialitzat en successos, qui presenta "100 maneres de descobrir un crim". "No és un llibre escrit des d'un punt de vista de laboratori, sinó des d'un punt de vista d'amics que s'expliquen una cosa." L'autor destaca que: 1. El nivell de la policia científica espanyola i catalana està a l'altura de l'FBI o altres cossos internacionals. 2. El llibre narra anècdotes curioses, com la resolució de crims mitjançant el retrat robot o l'anàlisi de l'orella. 3. Aquesta obra serà una de les pioneres a Tarragona en publicar-se en format e-book, la gran novetat tecnològica d'aquest 2009.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
11'
Pep Blai i la dualitat entre l'erotisme i la literatura juvenil
Pep Blai presenta les seves noves obres: 'Eròtic Amics' i 'Gotolàndia' L'escriptor i periodista musical Pep Blai analitza les seves dues darreres publicacions, que representen facetes molt diferents de la seva trajectòria literària. D'una banda, explora l'univers de les relacions adultes a través de la música i el sexe, i de l'altra, s'estrena en la narrativa juvenil amb una aventura plena de mitologia catalana. Eròtic Amics: Sexe, sentiments i banda sonora Aquest recull de relats no es defineix com a literatura eròtica convencional, sinó com una exploració de les emocions i el paper del sexe en la parella. Blai proposa quatre cares del sexe vinculades a estils musicals: Fisiològic: L'impuls irreprimible i químic (associat a Radiohead). Romàntic: La culminació màgica de l'amor (associat a Bach). Antídot contra la soledat: El sexe com a via per fugir de l'aïllament del segle XXI (associat a Chris Isaak o Madonna). Diversió i fantasia: La celebració i la festa (associat a David Bowie). "Més que escenes eròtiques es parla sobre sexe i el paper que té el sexe en la parella." Gotolàndia: Literatura juvenil i videojocs Inspirat pel seu nebot, Blai ha creat una novel·la per a joves (a partir de 10 anys) que intenta connectar la lectura amb el món digital. L'obra presenta un conflicte entre la tecnologia i la literatura mitjançant dos personatges: L'Albert Piles: Un adolescent addicte als videojocs que queda atrapat dins d'un. L'oncle Frick: Un personatge autobiogràfic, amant de la poesia i els mites, que ha d'ajudar el seu nebot des de l'exterior aprenent a usar la tecnologia. El llibre recupera mites i llegendes catalanes (el nom Gotolàndia prové d'una antiga teoria sobre l'origen de Catalunya) i inclou referències a tradicions com els castellers i els correfocs.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
7'
Exposició Fotogràfica de Marlene Dietrich a Tarragona
Homenatge a Marlene Dietrich en el REC09 En el marc del Festival Internacional de Cinema de Tarragona (REC09), s'ha inaugurat a l'Antiga Audiència una exposició fotogràfica excepcional sobre la vida de l'actriu Marlene Dietrich. La mostra, organitzada amb la col·laboració de l'Institut Goethe i el Museu de Cinema de Berlín, commemora també el 20è aniversari de la caiguda del mur de Berlín. Estructura i Contingut de la Mostra L'exposició no segueix un ordre cronològic estricte, sinó que es divideix en sis grans blocs vitals que exploren la transformació de l'artista. Tot i que consta de 38 imatges, aquestes formen part d'un fons personal de més de 15.000 fotografies que la mateixa Dietrich va donar a Berlín. Infantesa i joventut: Fotos des de 1906 que mostren la gènesi del mite des dels 4 anys. Ruptura i independència: El moment clau de la seva separació matrimonial el 1923, quan decideix emprendre la seva carrera professional en solitari en una època difícil per a les dones. L'etapa de Berlín: Inclou imatges de films icònics com L'Àngel Blau. L'època de Hollywood: La seva transició als Estats Units de la mà del seu mentor, Josef von Sternberg. La Creació d'una Diva Moderna L'exposició subratlla com Dietrich va ser una pionera en la gestió de la seva imatge: "Va ser la primera persona que es va ficar en mans de directors de fotografia per esculpir i treure-li les faccions que volia remarcar." Androgínia i transgressió: Es destaca el seu ús de roba masculina (vestits blancs, corbates i cilindres), trencant els tòpics de gènere dels anys 30. Control de la llum: El pas d'unes fotos familiars convencionals a retrats on la llum s'utilitza com una eina d'artifici i perfecció. Empoderament: L'actriu es definia com la "jefa de la seva vida", adoptant actituds llavors mal vistes com el fet de fumar públicament.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
15'
2009-04-15 MUSEU DEL PORT
Resum de la Interacció Aquest document recull una sèrie de salutacions cordials expressades de manera sistemàtica i repetitiva al llarg d'un interval de temps definit. L'essència de la comunicació se centra exclusivament en l'ús de la fórmula de cortesia "Bona nit". Punts Clau de la Sessió Consistència absoluta: L'interlocutor manté el mateix missatge durant tota la seqüència. Ritme constant: Les salutacions es produeixen en intervals regulars d'aproximadament 30 segons. Absència de contingut addicional: No es detecten altres temes de conversa ni variacions en el registre lingüístic. Significat i Context L'ús reiterat de la frase suggereix un escenari de comiat prolongat o una prova de canal de comunicació on predomina la cortesia bàsica. "Bona nit" Aquesta cita reflecteix la totalitat del contingut verbal registrat en la transcripció, posant de manifest una voluntat clara de mantenir el contacte social mínim de manera sostinguda.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
8'
Perpinyà i Tarragona: unides per l'alta velocitat
Connectivitat i identitat catalana al segle XXI El conseller municipal d'afers catalans de Perpinyà, Jaume Roure, explica la visió d'un territori català transfronterer unit per la tecnologia i la història. La idea central és aprofitar l'arribada de l'alta velocitat (TAV) per crear un lobbying de territori que connecti ciutats com Perpinyà, Figueres, Girona, Barcelona i Tarragona. L'Alta Velocitat com a pont Reducció de distàncies: El trajecte entre Perpinyà i Tarragona es preveu que sigui d'uns 75-80 minuts, convertint el viatge en una simple "passejada". Modernitat i benestar: Aquest mitjà s'erigeix com una alternativa segura i ecològica a l'autopista, evitant el perill d'accidents i millorant la qualitat de vida dels ciutadans. Superació del passat: Roure afirma que és hora de deixar enrere el Tractat dels Pirineus per signar un nou acord de voluntat mútua. El desconeixement mutu L'entrevista destaca la paradoxa de la distància cultural malgrat la proximitat geogràfica: Molts ciutadans de la Catalunya Sud desconeixen que el Palau dels Reis de Mallorca es troba a Perpinyà. A la Catalunya Nord, molts ignoren detalls del Parlament de Catalunya o la riquesa romana de Tarragona. Es proposa un repte de tres preguntes mútues per testar el coneixement entre les dues ciutats. Perpinyà: la Fidelíssima Vila "No hi ha un funcionari que tingui una targeta on no s'hagi posat Fidelíssima Vila." El terme prové de la resistència de la ciutat l'any 1475 contra les tropes franceses. Tot i la manca d'ajuda militar de Joan II, la vila va mantenir la seva lleialtat, guanyant-se aquest títol històric que l'Ajuntament ha recuperat per reforçar la seva identitat catalana.