Tots els episodis · 2009

3423 episodis disponibles

episodis

2305-2328 de 3423

Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
17'
Entrevista a Manel Rovira, nou president dels veïns de la Part Alta
Resum de l'entrevista L'entrevista presenta a Manel Rovira, qui assumeix la presidència de l'Associació de Veïns de la Part Alta de Tarragona amb l'objectiu de revitalitzar el barri i abordar problemàtiques històriques. Rovira, veí del casc antic de tota la vida, destaca la importància d'obrir l'entitat a tota la ciutadania per evitar que es converteixi en un gueto. Eixos principals de la gestió Pla Integral de la Part Alta (PIPA): Crítica a la lentitud de les inversions. Rovira afirma que, tot i el pressupost teòric de gairebé 4 milions d'euros, el veïnat no percep millores substancials més enllà de canvis menors com l'enllumenat. Neteja i recollida de brossa: Es denuncia la saturació dels contenidors i la manca de reciclatge efectiu, especialment per l'impacte de la restauració. Es proposa estudiar sistemes com el porta a porta. Seguretat i Imatge: Més que inseguretat ciutadana, es remarca la mala imatge que donen certes aglomeracions a les escales de la Catedral, afectant el potencial turístic. Comerç de proximitat: Preocupació extrema per la desaparició del petit comerç. Es proposa recuperar l'antic Mercat del Fòrum com a supermercat per donar servei a la gent gran. Mobilitat i Peatonalització: Rovira es mostra partidari de ser valent i restringir el trànsit als no residents. "L'Associació no ha de ser un gueto; cal obrir-la a tot el barri perquè la gent pugui aportar coses i sentir-se part d'ella."
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
11'
Detalls i organització de la 13a Setmana Medieval de Tarragona
Detalls de l'esdeveniment i organització En aquesta entrevista, Josep Maria Marauri, president de l'organització de la Setmana Medieval, detalla els aspectes logístics de la 13a edició del mercat medieval a Tarragona. L'esdeveniment comptarà amb unes 74 parades (amb un límit de 80) i tindrà lloc durant quatre dies, des del divendres fins al dilluns, coincidint amb el pont del 12 d'octubre. Horaris i activitats Horari d'obertura: El mercat estarà operatiu de les 10:00 del matí a les 10:00 de la nit de forma ininterrompuda. Activitats al carrer: No hi haurà actes paral·lels fora del mercat, però si animació constant a peu de carrer amb personatges com un lazarillo de tormes i diversos contacontes. Cura en la selecció: L'organització limita la repetició de productes per garantir la varietat i la qualitat per als visitants. La clau de l'èxit i l'afluència L'èxit de la cita s'atribueix a la gran afluència de públic, que s'estima en unes 80.000 persones. Tot i que els comerciants solen queixar-se el primer dia, Marauri afirma que acaben satisfets: "Sempre diuen que fluixet, fluixet, fluixet, però se'n van buits." Reptes logístics i canvis d'ubicació Restriccions amb animals: Enguany s'ha decidit no portar ocells ni camells a causa de les estrictes normatives sanitàries i els problemes burocràtics amb el Seprona. Retorn a la Catedral: Després d'una experiència accidentada fa tres anys al Camp de Mart (provocada per la coincidència amb el 25è aniversari de la missa en català), el mercat torna al seu entorn tradicional al voltant de la Catedral de Tarragona. Debat sobre l'espai: Tot i que el Camp de Mart oferia millor accessibilitat i amplitud, la Part Alta es manté com l'espai emblemàtic i tradicional per a l'esdeveniment.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
8'
Debat sobre la peatonalització de la Part Alta
Dilema Urbanístic a la Part Alta de Tarragona El programa de Tarragona Ràdio obre el micròfon als veïns per analitzar si el nucli antic s'ha de convertir en una zona exclusiva per a vianants o si s'ha de mantenir l'accés actual als vehicles. Perspectives dels Veïns i Professionals Transportistes: Manifesten grans dificultats. El tancament del Portal del Roser els obliga a fer trajectes molt més llargs, duplicant la seva càrrega de feina. Denuncien que les zones de càrrega i descàrrega estan sovint ocupades. Residents: Hi ha una opinió majoritària a favor de la peatonalització per millorar la seguretat i l'estat dels carrers, tot i que demanen excepcions clares: Accés per a persones amb mobilitat reduïda. Facilitats per als qui tenen segona residència. Permisos especials per carregar equipatge o mercaderies puntuals. Turisme i Patrimoni: S'argumenta que la peatonalització beneficiaria les visites a espais com la Casa Castellarnau o les muralles, on actualment el trànsit de vehicles suposa un perill i una dificultat per als grups de turistes. Conclusions del Debat "Pels veïns aniria molt bé, completament, però pels comerciants està la cosa una miqueta pel·liaguda." En resum, es demana una solució equilibrada que prioritzi el vianant sense ofegar l'activitat econòmica del barri ni aïllar els residents que necessiten el vehicle per motius justificats. Es posa l'exemple de ciutats com Girona com a model d'èxit en la gestió de nuclis històrics.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
14'
Inauguració del nou hotel de luxe Mas la Boella
Nou referent de luxe al Camp de Tarragona L'emissora realitza una visita en primícia al nou hotel de la finca Mas la Boella, coincidint amb la seva inauguració oficial. Aquest establiment de 13 habitacions neix amb la voluntat d'oferir un concepte de turisme d'alt nivell vinculat estretament a la producció pròpia d'oli i vi de la finca. Les claus de l'allotjament Disseny exclusiu: L'interiorisme ha estat a càrrec de la reconeguda Estrella Salieti, qui ha creat habitacions personalitzades, combinat estils moderns i rústics. Tematització enològica: Les estances porten noms de varietats de raïm (Merlot, Cabernet Sauvignon) o denominacions d'origen, destacant la Suite Arbequina com la joia de la corona, en honor al seu oli premiat. Perfil del client: L'hotel atreu tant parelles que busquen relax i rutes gastronòmiques com el sector business per a convencions i reunions d'empresa. Instal·lacions i Serveis "Hem creat un concepte diferent, un hotel petitó amb encant, destinat a un client de luxe que busca tranquil·litat i serveis personalitzats com rutes a peu, en bicicleta o golf." L'espai disposa de sistemes de domòtica a les habitacions, pantalles de plasma i vistes als magnífics jardins. A l'exterior, destaca una piscina amb servei de bufet fresc per a l'estiu, que complementa l'oferta del restaurant gastronòmic principal. Inversió i perspectives de futur Tot i el context econòmic actual, la directora Sònia Pau destaca que el projecte ve de lluny i que l'ocupació des de la preobertura l'abril ha superat les expectatives. Consideren que la competència en el sector del gran luxe és positiva per consolidar la marca de la Costa Daurada i la província de Tarragona.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
17'
Viure amb una malaltia rara: El cas de la Montserrat
L'impacte de les malalties rares i la gestió de la salut L'entrevista a Montserrat Fernández aborda la realitat de conviure amb una patologia poc freqüent, el síndrome de Churg-Strauss, i analitza com aquesta condició afecta tant la salut física com l'estabilitat social i laboral. Crítica a l'alarma mediàtica La conversa s'inicia discutint la recent experiència de la Montserrat amb la grip A. Tant l'entrevistador com la convidada coincideixen que s'ha generat una alarma innecessària i una exageració per part de les institucions i els mitjans. Tot i que Montserrat és una persona de risc a causa de la seva malaltia respiratòria crònica, afronta aquestes situacions amb una calma pragmàtica: "Si l'agafo l'agafaré, i si no, no. Forma part de la meva vida quotidiana en aquests moments." La realitat del Síndrome de Churg-Strauss Montserrat descriu la seva malaltia com una patologia autoimmune que afecta principalment l'aparell respiratori, convertint-la en asmàtica adulta amb símptomes molt rebels. El camí fins al diagnòstic va ser llarg i complex, passant per diversos especialistes abans de posar nom a la seva condició a la Vall d'Hebron. Els punts clau de les malalties rares discutits inclouen: * Baixa prevalença: Menys de 5 casos per cada 10.000 habitants (només uns 30 casos a Catalunya). * Dificultats de recerca: La falta de mercat per als laboratoris farmacèutics limita la creació de tractaments específics. * Incapacitat laboral: El pas de ser una professional activa com a treballadora social a esdevenir pensionista als 51 anys. La lluita pel reconeixement institucional Un dels moments més colpidors de l'entrevista és la denúncia de la incomprensió judicial. Montserrat va haver de recórrer als tribunals perquè inicialment se li va denegar la pensió adequada, amb una jutgessa argumentant que el seu problema era l'obesitat i no la seva malaltia rara. Finalment, després de 16 mesos de litigis, va aconseguir el reconeixement de la seva incapacitat.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
22'
10 anys de la URV Solidària: Cooperació i Recerca
La URV Solidària celebra una dècada de compromís En aquesta entrevista, Joan Fuster, coordinador de la URV Solidària (ara anomenat oficialment Centre de Cooperació al Desenvolupament), repassa la trajectòria de la institució en el seu desè aniversari. S'emfatitza que, a diferència d'una ONG convencional, la seva tasca s'insereix en l'àmbit acadèmic, centrant-se en la recerca, la formació i la sensibilització. Eixos principals de la institució Formació integral: La universitat no només forma professionals (enginyers, metges, etc.), sinó també persones amb una visió crítica i humana. Els alumnes que participen en projectes de cooperació adquireixen una experiència tècnica i psicològica que els diferencia radicalment en la seva futura carrera. Comunitat universitària: La incidència es fa sobre més de 15.000 persones, incloent-hi alumnat, professorat i personal d'administració i serveis (PAS). Finançament solidari: Es destaca la via de les donacions voluntàries a la matrícula i a les nòmines, a més dels recursos captats mitjançant projectes i el suport del Consell Social. El projecte insígnia: L'Equador i el Parc Nacional Yasuní Fuster detalla el que anomena "Macroprojecte de l'Equador", una iniciativa interdisciplinària pionera que aborda la protecció del medi ambient i la població local davant les indústries petrolieres: Vessant Química: Anàlisi de la contaminació de l'aigua i l'aire. Vessant Jurídica: Assessorament per a denúncies legals d'una població sovint illetrada. Vessant Sanitària: Estudi de l'impacte toxicològic en la salut de les comunitats. Celebracions i actes commemoratius L'aniversari inclou diversos actes simbòlics com la presentació d'una samarreta solidària, un vídeo de l'estada de la Coral de la URV a Nicaragua i la publicació d'una memòria històrica de projectes. "No som una ONG; estem parlant de formació i recerca en l'àmbit acadèmic per formar professionals diferents."
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
6'
Nou pàrquing dissuasori de la Tabacalera a Tarragona
Els periodistes Joan Maria Bertran i Pep Ardila informen des de l'últim aparcament dissuasori inaugurat a Tarragona, situat als terrenys de l'antiga sofrera, al costat de la Tabacalera. Aquest espai ha estat habilitat per a facilitar l'accés a la ciutat amb un cost reduït d'un euro per tot el dia. Valoració dels usuaris Durant la connexió, es recullen testimonis d'usuaris que destaquen diversos punts positius: Estalvi econòmic: Els ciutadans celebren la tarifa d'un euro, contraposant-la als elevats preus dels pàrquings subterranis del centre. Comoditat i amplitud: Es descriu com un espai molt gran i amb moltes places disponibles, evitant les "mil voltes" habituals per trobar lloc. Ubicació estratègica: Tot i estar a la perifèria, es troba a uns 10-12 minuts caminant del centre de la ciutat (Plaça Ponent o la Rambla). Deficiències en el transport públic El reportatge també posa de manifest una mancança crítica: la dependència del vehicle privat. Diversos usuaris de Salou o de zones rurals (com la carretera del Catllar) expliquen que utilitzen el cotxe perquè el transport públic té freqüències molt baixes o horaris que no coincideixen amb la jornada laboral. "No entenc com no s'ha fet un cinturó d'autobús que serveixi a tots els pobles del voltant de Tarragona i ens permeti utilitzar el transport públic." Situació actual de l'espai A hores d'ara, l'aparcament manté una ocupació moderada amb moltes places lliures. S'ha detectat que encara hi ha conductors que prefereixen buscar espais totalment gratuïts en descampats adjacents per no pagar ni tan sols l'euro de la tarifa oficial.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
29'
Mediació intercultural a l'Hospital Joan XXIII
La figura del mediador intercultural L'episodi explora la tasca de Fàtima Souqui, mediadora intercultural a l'Hospital Joan XXIII de Tarragona. Aquesta figura, activa des de l'abril de 2008, va molt més enllà de la simple traducció lingüística, centrant-se en la superació de barreres socioculturals en l'àmbit sanitari. Tipologies de mediació Fàtima detalla les tres branques principals de la seva feina: • Mediació preventiva: Realitzada sobretot en l'atenció primària mitjançant tallers de sensibilització i xerrades, especialment amb dones. • Mediació rehabilitadora: Intervenció directa quan sorgeixen conflictes derivats del desconeixement dels codis culturals mutus. • Mediació creativa: Processos per modificar comportaments, com l'ensenyament de la noció de cita prèvia a persones provinents de cultures amb una percepció del temps basada en la natura. Atenció a la dona i salut reproductiva Un dels focus més importants és l'atenció a les dones de la comunitat magribina, que sovint presenten una alta vulnerabilitat psychosocial. • Es discuteixen les dificultats en el seguiment de l'embaràs i les revisions ginecològiques. • Fàtima explica el cas de dones nòmades de l'Atlas per a qui el part solitari és un orgull, contrastant-ho amb la medicalització occidental. • Es detecta el fenomen de la pèrdua de la lactància materna tradicional en arribar a Catalunya, ja que les dones identifiquen erròniament la llet artificial amb la "modernitat". El repte de la integració i les noves generacions L'episodi aborda la complexitat de viure entre dos mons: "A casa viuen d'una manera i fora de casa viuen d'una altra. Per al col·legi i la societat és una esquizofrènia de vida." Es parla de la dificultat d'integració de les filles de pares magribins i de la tendència a l'agrupament per col·lectius en l'àmbit escolar. Així mateix, s'analitza la resistència dels homes a que les seves dones siguin ateses per metges masculins, un repte que encara persisteix però que s'intenta gestionar mitjançant el diàleg i l'adaptació gradual.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
9'
La URV, entre les 15 millors universitats de l'estat
Reconeixement a l'excel·lència de la URV En aquesta entrevista a Tarragona Ràdio, Josep Anton Ferrer, vicerector de Transferència i Innovació de la Universitat Rovira i Virgili (URV), explica el significat d'haver estat seleccionats entre les 15 millors universitats de l'estat espanyol per optar al reconeixement de Campus d'Excel·lència Internacional. Punts clau de la selecció Convocatòria ministerial: És un projecte conjunt dels ministeris d'Educació i de Ciència i Innovació per impulsar universitats amb projecció internacional. Majoria d'edat institucional: El vicerector destaca que aquest pas confirma que la URV ha superat la seva etapa fundacional i ja competeix "colze a colze" amb universitats centenàries. Primera divisió acadèmica: Ferrer utilitza una analogia futbolística per remarcar que la URV és una universitat de primera. El projecte de futur: De lo bo a lo excel·lent El projecte presentat per la URV se centra en la singularitat i la cohesió territorial, amb els següents objectius prioritaris: Internacionalització: Crear un centre internacional per atreure estudiants de màster i doctorat i donar suport als instituts de recerca del territori (ICAC, ICIQ, IPHES). Infraestructures: Accelerar la construcció de residències d'estudiants i investigadors, així i instal·lacions esportives als campus. Inversió: Duplicar la capacitat d'inversió prevista fins al 2015 mitjançant fons addicionals i acords amb la Generalitat. "No és un premi, però sí que vol dir que, a la vista del Ministeri, som els que estem en una millor posició per poder assolir aquestes metes." Propers passos Actualment, la universitat està ampliant la memòria per presentar-la davant d'un comitè d'avaluació internacional. La decisió final es coneixerà entre finals de novembre i principis de desembre, on es triaran les 10 universitats definitives d'aquest grup selecte de 15.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
9'
Balanç del primer any d'integració tarifària a Tarragona
Èxit de la integració tarifària a Tarragona Amb motiu del primer aniversari de la implantació del bitllet únic, una unitat mòbil de Tarragona Ràdio s'ha desplaçat a l'estació d'autobusos de la plaça Imperial Tàrraco per recollir el testimoni d'usuaris i treballadors sobre el funcionament del sistema. Impacte en els usuaris La recepció per part de la ciutadania ha estat majoritàriament positiva, destacant els següents aspectes: Estalvi econòmic significatiu: Molts usuaris afirmen que el cost dels desplaçaments s'ha reduït pràcticament a la meitat en comparativa amb el bitllet senzill. Perfils diversos: El sistema beneficia especialment estudiants universitaris (que es desplacen entre Tarragona, Reus i Vila-seca) i treballadors que fan ús diari de la xarxa. Comoditat i rapidesa: L'ús de la targeta evita haver de portar canvi i accelera l'accés al vehicle. "Ara és la meitat de preu... jo crec que és el millor que hem pogut fer." Funcionament del Centre d'Atenció al Client La Imma, treballadora del punt d'informació de l'Empresa Municipal de Transports (EMT), explica la realitat del servei: Gran volum de feina: Coincidint amb l'inici del curs escolar, les cues són constants per a tramitar targetes personalitzades. L'abonament estrella: La targeta de 50 viatges mensuals és la més sol·licitada per aquells que fan dos viatges al dia. Tasca pedagògica: Sovint cal explicar el funcionament de les recàrregues a nous usuaris de poblacions com el Morell o Constantí que no estaven habituats al sistema de targetes. Punts de millora i crítiques Tot i la satisfacció general, alguns usuaris han assenyalat inconvenients com la caducitat dels viatges que no s'arriben a consumir i la necessitat de millorar les freqüències de pas en determinades línies interurbanes.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
20'
Balanç del primer any d'integració tarifària al Camp de Tarragona
Balanç i resultats del sistema de bitllet únic Després de dotze mesos de la posada en marxa de la integració tarifària al Camp de Tarragona, el responsable de Política Territorial, Joaquín Margalef, fa una valoració molt positiva del procés. El sistema ha permès satisfer una vella reivindicació del territori, facilitant l'ús del transport públic urbà i interurbà mitjançant una fórmula de bitlleta única. Dades clau de l'ús de les targetes S'han venut prop de 60.000 targetes, convertint molts ciutadans en usuaris habituals. S'han realitzat aproximadament 2 milions de viatges sota aquest nou sistema. La T-10 ha estat l'èxit més gran, representant el 90% de les targetes utilitzades, ja que és ideal per a l'usuari esporàdic i permet el seu ús multipersonal. Perfil de l'usuari i mobilitat El sistema ha tingut una penetració especialment alta en certs col·lectius i períodes: Estudiants universitaris: Molt beneficiats per la intermodalitat entre els campus de Reus i Tarragona. Temporada turística: Increment notable de la demanda a l'estiu, tant per visitants com per treballadors de la zona costanera. Perfil majoritari: Es detecta un predomini de dones i gent jove. Millores en el servei i freqüències L'administració ha acompanyat la integració tarifària amb un esforç per millorar l'oferta: Eix Reus-Tarragona: S'ha establert una freqüència de pas de 15 minuts. Connexió amb l'Estació del Camp: S'ofereixen prop de 40 serveis diaris per evitar l'aïllament de l'estació del TGV. Noves línies: Millores en les rutes cap a Valls, Cambrils, Salou i Vila-seca. "La T-10 té una gran significació perquè el portes a la butxaca i realment et serveix quan tens la necessitat d'agafar l'autobús." Projectes de futur per al 2010 De cara al pròxim any, no es preveu la introducció de nous abonaments generals, ja que es considera que l'oferta actual (cinc tipus de targetes) ja cobreix tot el ventall possible. L'atenció se centrarà en la millora contínua de la qualitat i en l'ajust d'horaris per facilitar la intermodalitat.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
30'
Mariano Rubio: Setanta anys d'art, docència i humanisme
L'evolució de l'art i el mercat actual L'artista reflexiona sobre com la gestió de l'art ha canviat durant les darreres set dècades. Destaca la dificultat de l'autor per posar preu a la seva obra, ja que el procés creatiu és una qüestió de llibertat i descobriment personal i no pas comercial. Segons Rubio, un cop finalitzada la peça, el pintor ja està projectant la següent. L'ofici i la tècnica sense estils fixos Rubio rebutja la idea de l'estil tancat i l'autocòpia. Defensa que el domini de l'ofici permet adaptar la tècnica a cada idea específica: • L'obra és un missatge que exigeix recursos concrets. • Existeix un acord perfecte entre el tema i el material utilitzat. • La seva trajectòria és un procés canviant, similar al de grans referents com Picasso. Geografies i Paisatges Interiors L'obra de Mariano Rubio està fortament lligada a la seva biografia, amb punts de referència clars com Toledo, Calatayud i Tarragona. Tanmateix, no entén el paisatge com una còpia de la natura, sinó com a estats d'ànim: • Són paisatges interiors elaborats prèviament a la ment. • Utilitza el paisatge per parlar del temps i l'espai. • En sèries com Tarraoco, l'artista fins i tot anticipa visions apocalíptiques o crítiques sobre l'entorn industrial. La recerca de textures i l'experimentació tècnica Es defineix com un investigador nat. El seu interès per les qualitats tàctils l'ha portat a: • Escriure tractats sobre gravat que són referents del segle XX. • Investigar amb tota mena de materials, des del Photoshop fins a la pols de marbre o la serigrafia. • Desenvolupar tècniques pròpies d'estampació a color que permeten treure diversos tons d'una sola passada de premsa. La dualitat entre l'artista i el docent Amb més de 60 anys dedicats a l'ensenyament, Rubio no separa l'art de la pedagogia. Considera que aprendre dels alumnes és vital i que la docència és un acte de gaudi personal. "Nosaltres els artistes ensenyem a la resta a veure el que els envolta d'una manera diferent, fem descobriments." Del microcosmos a l'amenaça de l'extinció En l'etapa final del podcast, Rubio discuteix obres monumentals que tracten des de la solitud humana (com en el quadre Escàner per a un nino) fins a la història de la humanitat: • La Torre de Babel: Una representació de l'evolució arquitectònica, des del dolmen fins a les Torres Bessones. • Auto-immolació: L'advertència que la humanitat és capaç d'organitzar la seva pròpia catàstrofe a través de la tecnologia o el buit humanístic. • El Cosmos: La fascinació per les realitats òptiques que ens ofereixen els telescopis i microscopis, convertint cada quadre en un acte de creació gairebé diví.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
56'
Mariano Rubio: Trajectòria Artística i Docent
Una Vida Dedicada a la Creació i l'Aprenentatge L'artista Mariano Rubio repassa 70 anys de trajectòria en una conversa íntima durant una exposició antològica al Museu d'Art Modern de Tarragona. L'entrevista explora la seva evolució des del realisme fins a l'experimentació amb el cosmos i el microcosmos, destacant la seva negativa rotunda a l'autocòpia. Filosofia de l'Art i el Mercat • L'artista sosté que el creador ha de buscar sempre la novetat: > "Ens està permès tot menys la còpia". • Sobre el valor econòmic, afirma que l'artista és incapaç de posar preu a la seva obra; és el mercat i els marxants els qui ho fan, sovint condicionant la llibertat creativa. Tècniques i Temàtiques Principals • Ofici Multidisciplinari: Rubio es defineix com un investigador nat que domina el gravat, la pintura, l'escultura i la ceràmica. Defensen el gravat no com una filigrana, sinó com un potent mitjà expressiu. • Paisatges Interiors: Les seves representacions de Toledo, Tarragona o Calatayud no són còpies de la natura, sinó estats d'ànim memoritzats. • L'Element Humà i la Tecnologia: L'obra mostra una transició de l'humanisme clàssic cap a la digitalització, usant circuits electrònics i escàners com a símbols de la solitud i el pànic modern. • Geometria i Equilibri: Tots els seus quadres mantenen una estructura geomètrica que aporta ordre al caos i un caràcter gairebé místic. La Dualitat Artista-Docent Rubio no separa la creació de l'ensenyament. Amb més de 60 anys d'experiència docent, considera que ensenyar és un art difícil i gratificant, subratllant que l'aprenentatge és constant, fins i tot als 83 anys. Visions de Futur i el Cosmos Les seves obres més recents exploren el macrocosmos (galàxies) i el microcosmos, reflexionant sobre la finitud de la vida i el perill de l'autoinmolació de la humanitat, simbolitzat en la imatge d'una piràmide incendiada.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
17'
La pobresa femenina i el risc d'exclusió a Tarragona
Anàlisi de la Pobresa Femenina al Camp de Tarragona L'entrevista amb el professor Francesc Valls, de la Universitat Rovira i Virgili (URV), desgrana els resultats d'un nou estudi centrat en la precarització de les dones a les comarques de Tarragona. La investigació, finançada per l'Institut Català de les Dones, posa el focus en la denominada "nova pobresa". Causes de la Precarietat Femenina Valls identifica tres factors estructurals que expliquen per què les dones pateixen un major risc de pobresa: * El mercat de treball: Hi ha una gran quantitat de dones inactives o dedicades exclusivament a les tasques domèstiques, cosa que les deixa sense ingressos propis. * Protecció social limitada: El sistema de pensions és contributiu; per tant, les dones que no han cotitzat per estar fora del mercat laboral tenen pensions de viudetat molt baixes (uns 470 euros de mitjana). * Distribució desigual del treball: Els homes s'ocupen del treball productiu (salariat), mentre que les dones assumeixen el reproductiu, que no genera riquesa explícita. Perfils de Risc i Vulnerabilitat L'estudi destaca dos perfils especialment vulnerables: 1. Dones grans que viuen soles: Principalment viudes amb recursos molt limitats. 2. Dones en processos de ruptura familiar: Separacions o divorcis que trenquen l'economia compartida i les deixen en una situació crítica. "La pobresa és femenina, però l'exclusió social és masculina." Aquesta cita recollida a l'estudi reflecteix que, tot i que les dones tenen menys ingressos, mantenen millor els vincles familiars. Això actua com una xarxa de seguretat que impedeix que caiguin en el sensellarisme en la mateixa mesura que els homes. L'Autonomia Financera com a Clau Una de les conclusions més impactants de la investigació és que, si es trenqués la unitat familiar, el risc de pobresa femenina a Catalunya passaria del 20% al 54%. Això demostra una dependència econòmica molt elevada i una pobresa sovint "invisible" mentre la llar es manté unida.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
0'
Donacions a la Fila 0 del Consell Esportiu
Gestió de donacions per a la Fila 0 El contingut detalla el procediment per col·laborar econòmicament amb el Consell Esportiu del Tarragonès. Es posa a disposició dels interessats un canal directe per formalitzar les aportacions a través de la Fila 0. Passos per realitzar l'aportació Contacte telefònic: Cal trucar al Consell Comarcal al número 24 4 5 0 0. Identificació: Sol·licitar parlar específicament amb les oficines del Consell Esportiu. Procediment: Indicar la voluntat de participar en la Fila 0. Dades necessàries: Es prendrà nota del nom de la persona, la institució o l'entitat que es vulgui adherir. Informació sobre les aportacions "Tenim des de tíquets de 20 euros com a fila 0 fins a l'aportació que cadascú vulgui fer." Un cop establert el contacte, el personal facilitarà el número de compte corrent corresponent per fer efectiu el traspàs dels fons.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
21'
Estat i futur de la candidatura Tarragona 2017
Anàlisi de la candidatura de Tarragona 2017 En aquesta entrevista a Tarragona Ràdio, el president executiu de la candidatura, Mario Rigau, detalla el full de ruta i l'impacte d'altres esdeveniments olímpics en les aspiracions de la ciutat per als Jocs del Mediterrani. Impacte de la designació de Rio 2016 La recent elecció de Rio de Janeiro (i el descart de Madrid) per als Jocs Olímpics del 2016 ha deixat Tarragona com l'únic projecte olímpic actiu a l'Estat. Això permet: Concentrar l'atenció de les institucions com el COE i el CSD. Garantir que la candidatura sigui una prioritat política i econòmica. Els tres eixos de treball immediats Mario Rigau defineix tres pilars fonamentals per als pròxims mesos: Organigrama Institucional: Es posa en marxa el Comitè de Candidatura, presidit per l'alcalde de Tarragona i amb la participació del govern estatal i la Generalitat de Catalunya. Definició Tècnica: Tancament del mapa d'esports i subseus. S'ha confirmat la incorporació de municipis com Cambrils i El Vendrell com a seus oficials. Promoció Internacional: Estratègia selectiva dirigida als comitès olímpics internacionals que tenen dret a vot. Infraestructures i instal·lacions clau L'estratègia aposta per la combinació de noves construccions i la remodelació d'espais existents per oferir garanties d'èxit: Estadi del Nàstic: Es planteja com a seu del futbol per donar-li un "comiat digne" abans de la seva futura substitució. Camp Clar: Ubicació prevista per al nou estadi i el gran Palau d'Esports de la ciutat. Pou Boronat: Opció prioritària per acollir la Vila Mediterrània. Plaça de Braus: Es considera una instal·lació estrella gràcies a la seva versatilitat. "Tarragona ha de petar de 2017; la comissió d'avaluació ha de veure una il·lusió i un abocament totals cap al projecte." Calendari de futur Estiu 2010: Presentació del dossier oficial de la candidatura. Tardor 2010: Visita de la Comissió d'Avaluació internacional. Primavera/Estiu 2011: Designació final de la seu dels Jocs.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
21'
Digitalització de l'Arxiu Històric de l'Arquebisbat de Tarragona
La Revolució Digital de la Memòria Històrica L'Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona ha iniciat un projecte ambiciós per posar a l'abast de tothom la seva vasta riquesa documental. Mitjançant un portal web, ja es poden consultar prop de 190.000 imatges de llibres sacramentals i documents que daten des del segle XII. Objectius i Tècnica del Projecte Preservació: Evitar el deteriorament dels documents originals pel contacte físic constant, especialment rellevant en papers fràgils dels segles XIX i XX. Accessibilitat: Permetre la consulta des de qualsevol lloc del món les 24 hores del dia, trencant les barreres dels horaris d'oficina. Tecnologia: Ús d'escàners aeris d'alta velocitat capaços de capturar fins a 2.000 imatges diàries. Continguts i Curiositats L'arxiu no només conté registres de baptismes, matrimonis i òbits, sinó que és una finestra a la vida quotidiana del passat: Anotacions marginals: Els rectors sovint escrivien sobre el clima (sequeres, aiguats) o esdeveniments bèl·lics (Guerra dels Segadors o del Francès). Testimonis lingüístics: Els documents mostren la pervivència del català en registres oficials de l'Església fins a l'any 1867, molt després del Decret de Nova Planta. Riquesa social: Des de la venda d'un porc a Siurana l'any 1228 fins al bateig d'esclaus. Protecció de Dades i Accés D'acord amb la normativa vigent i el dret a la intimitat, l'accés públic a la xarxa està limitat a documents amb una antiguitat superior als 100 anys. Per a la consulta, els usuaris s'han de registrar al web oficial de l'arxiu. "Un poble que per vendre un porc a Siurana, en lloc de donar-se la mà, fa un acte notarial, és un poble que té alguna cosa que val la pena estudiar."
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
18'
Eliminació de les bosses de plàstic a Carrefour
La fi de les bosses de plàstic a les Gavarres Aquest episodi de Tarragona Ràdio analitza la implementació de la mesura de Carrefour d'eliminar les bosses de plàstic d'un sol ús. La unitat mòbil es desplaça al centre de les Gavarres per parlar amb el seu director, Pedro López, i copsar l'ambient entre els clients el primer dia de l'aplicació d'aquesta normativa. Detalls de la iniciativa i alternatives Calendari d'implantació: La mesura és pionera a Catalunya des de l'1 d'octubre i s'estendrà a tot l'estat espanyol l'1 de desembre. Alternatives sostenibles: S'ofereixen bosses de ràfia reutilitzables i bosses biodegradables fetes de fècula de patata. Compromís social: L'import estalviat en la fabricació de bosses es destinarà a projectes mediambientals i entitats socials com Càritas, Creu Roja i el Banc d'Aliments. Perspectiva dels clients i noves tendències El reportatge inclou un ventall d'opinions dels usuaris, on s'evidencia un contrast entre la comoditat i la consciència ecològica: Alguns clients critiquen la falta de comoditat inicial i la necessitat d'haver de carregar la compra directament al carro o al cotxe. Altres celebren la mesura com un pas necessari contra la contaminació. Destaca el testimoni d'una oient, la Montserrat, que explica mètodes innovadors de compra: "Avui ha estat el primer dia que he anat a comprar el peix amb una carmanyola al mercat, així no es xafa i no necessites res més." El camí cap a la sostenibilitat L'espai conclou amb una reflexió sobre la necessitat que no només els consumidors i supermercats es "posin les piles", sinó que també ho facin les grans companyies de fabricació, reduint l'excés d'embolcalls innecessaris en els productes d'alimentació i neteja.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
16'
Miquel Ventrell analitza el futur del Concurs de Castells
Balanç i perspectives del Concurs de Castells de Tarragona En aquesta entrevista a Tarragona Ràdio, Miquel Ventrell, director executiu de l'edició del 2008, reflexiona sobre l'impacte de la plaça de toros renovada i els reptes organitzatius per a la propera cita del 2010. Un any després de l'últim certamen, el debat se centra en la modernització i l'eficiència de l'esdeveniment. El debat sobre l'anualitat i el paper de la televisió Un dels punts clau és la proposta de convertir el concurs en un esdeveniment anual: - La idea busca estabilitzar un gran esdeveniment anual amb el suport de la Coordinadora de Colles Castelleres i TV3. - Tot i que les colles es mostren prudents, Ventrell creu que és viable a mig termini (2011 o 2013) per potenciar les transmissions televisives i el rànquing casteller. Novetats reglamentàries i seguretat De cara a l'edició del 2010, es plantegen canvis significatius en el reglament: - Reducció de colles: Es proposa passar de 18 a 14 o 15 colles per motius de seguretat física i aforament. - Control de la grada: Es vol impermeabilitzar l'accés a les grades perquè només hi accedeixin persones amb entrada, evitant els problemes de seients buits viscuts anteriorment. - Actualització de punts: És urgent tancar la taula de puntuacions abans del 31 de desembre per incloure noves estructures com el 5 de 8 amb l'agulla. Gestió i finançament L'organització afronta un escenari econòmic complex: - Cal activar la recerca d'esponsors immediatament davant el tancament de pressupostos anuals de les empreses. - Es manté el model de gestió amb un director executiu nomenat directament per l'alcalde per garantir un equip de confiança. "El Concurs de Castells és el principal fil d'on estirar per potenciar el món casteller a escala nacional."
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
10'
Festes del Pilar a Tarragona i el Centre Aragonès
Celebració de les Festes del Pilar a Tarragona El Centre Cultural Aragonès de Tarragona organitza una programació completa per celebrar les festes del Pilar durant el mes d'octubre. Gabriel Molina, secretari de l'entitat, detalla els actes tradicionals que uneixen la comunitat aragonesa amb la ciutat de Tarragona. Actes principals i tradicions Proclamació de la Reina i Dames d'Honor: Es realitza a l'Auditori de Caixa Tarragona, on també s'inclou el pregó de Xavier Sabater i un concert de la Coral Harmonia. Festival de Jotes: El diumenge 4 d'octubre, el Teatre Metropol acull el grup San Jorge en un festival gratuït amb cants i balls de les tres províncies aragoneses. Processó de la Verge: El diumenge 11 d'octubre es trasllada la imatge de la verge des de Méndez Núñez fins a la Catedral en format processó. Missa Baturra: És l'acte central del dia 12 d'octubre a la Catedral, destacant pels seus cants en format de jota. El paper del Centre Cultural Aragonès L'entitat destaca per la seva obertura a tothom, independentment del seu origen, amb l'objectiu de mantenir vives les tradicions. Ofereixen formació en: 1. Ball de jotes, amb professors que es desplacen des de Saragossa. 2. Instruments musicals com la guitarra, la bandúrria i la llautística. "Tothom de Tarragona que vulgui venir a aprendre a ballar jotes o a cantar, el Centre Aragonès està obert a tothom." Integració i col·laboracions Com a novetat, el centre convida altres entitats locals per promoure la riquesa cultural. Aquest any, el Centre Social Extremeny de Tarragona participa com a convidat en el festival de jotes, seguint l'estela de la col·laboració anterior amb el Ball de Bastons.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
21'
Mario Saban: Descobrint els orígens del cristianisme i la mística de la Kàbala
Entrevista a Mario Javier Saban: Recerca històrica i espiritualitat jueva El doctor en filosofia i president de l'Associació Cultural Sefarad, Mario Javier Saban, aborda la complexa relació entre el judaisme i el cristianisme, així com els fonaments de la Kàbala. La ruptura històrica entre el judaisme i el cristianisme Saban explica com la seva investigació sobre la Inquisició el va portar a estudiar els segles I i II per entendre la separació de les dues religions. Destaca diversos punts clau: Jesús de Natzaret (Joshua de Natzaret) era un rabí jueu de Galilea que seguia els mandaments. La transformació cap a una institució antijueva es produeix al segle IV, quan l'església s'alia amb l'imperi romà. Existeix una distància ideològica enorme entre el judaisme de Jesús i la jerarquia eclesiàstica triomfant posterior. La Kàbala i la recerca del coneixement La Kàbala es defineix com la transmissió de la tradició mística. Saban subratlla que en la cultura jueva el més important no són les respostes, sinó les preguntes: L'aprenent de savi: Un mestre mai es considera savi del tot, sinó un talmid haham (aprenent), ja que el procés de saviesa mai s'atura. Racionalitat i metarracionalitat: La Kàbala no és irracional; accepta la raó però explora allò metarracional (el que la raó encara no pot comprendre, com la intuïció o certs processos energètics). Eina d'equilibri: Modernament, s'entén com una via per equilibrar les dimensions emocionals, intel·lectuals i materials de la persona. Lluita contra els estereotips a Espanya L'entrevistat lamenta el desconeixement que hi ha a Espanya sobre el món jueu des de l'expulsió de 1492, fet que ha perpetuat mites antisemites i un llenguatge pejoratiu basat en la ignorància. "Ser jueu és qui segueix l'ètica de la Torah; un bon cristià és, de fet, un bon jueu perquè és bona persona." Activitats a Tarragona S'anuncia una sopar-col·loqui organitzat per Tarbut Tarragona i, especialment, la fita històrica d'un curs d'història i pensament jueu a la Universitat Rovira i Virgili (URV), el primer d'aquest gènere a la ciutat en cinc segles.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
11'
Festes del Roser: Tradició i veïnatge a la Part Alta
Les Festes del Roser a Tarragona L'episodi ens trasllada a la Plaça del Fòrum, el cor de la Part Alta de Tarragona, per donar el tret de sortida a les Festes del Roser. Amb el testimoni de José López, president de les festes des de fa deu anys, s'explora l'essència d'unes celebracions que, tot i ser marcadament veïnals, s'obren a tota la ciutat. Actes Principals i Tradicions El programa d'actes combina la gresca popular amb el culte religiós: Divendres i Dissabte: Són els dies de màxima afluència amb el pregó, la proclamació de la pubilla i l'hereu, i els tradicionals sopars de germanor que omplen la plaça de taules. Vermut Popular: Un acte clau a les escales de la Catedral, especialment dedicat als socis de l'associació de veïns. Activitats per a infants: Jocs i regals per als nens del barri i un curiós concurs de dominó per als més grans. Diumenge de tradició: El dia gran se centra en el culte a la Mare de Déu del Roser, amb una processó i cercavila que recorre els carrers més emblemàtics com el carrer Major o la plaça del Rei, acompanyats pels gegants del barri. L'Engalanament dels Carrers Un dels trets més distintius és l'esforç de la Junta per decorar el barri: "Intentem que la tradició no es perdi... la mata i les flors estan fetes a mà per engalanar els porxos i carrers." Evolució i Participació En l'última dècada, les festes han experimentat un creixement de participació notable. José López destaca que, tot i que abans hi havia por a la pluja (fins i tot es feien samarretes amb el lema aquest any no plourà), actualment el principal repte és que la plaça s'ha quedat petita per l'èxit dels sopars de germanor, superant qualsevol expectativa inicial.
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
20'
Sensibilització pel TDAH a la Rambla de Tarragona
Conscienciació i suport al TDAH a Tarragona L'associació Apida organitza una jornada informativa aquest dissabte a la Rambla Nova de Tarragona amb motiu de la Setmana Europea de Sensibilització sobre el TDAH. L'objectiu principal és donar a conèixer el Trastorn per Dèficit d'Atenció i Hiperactivitat (TDAH), un trastorn neurobiològic complex que afecta la part frontal del cervell i que requereix un diagnòstic precís i precoç per evitar conseqüències negatives en la vida adulta. Reivindicacions principals L'entitat posa el focus en les carències que pateix la ciutat de Tarragona en aquest àmbit: * Creació d'una Unitat de TDAH a Tarragona: Actualment, les famílies s'han de desplaçar a l'hospital Vall d'Hebron de Barcelona, ja que a Tarragona no hi ha protocols de diagnosi establerts ni unitats especialitzades. * Necessitat d'un local propi: L'associació demana a l'administració un espai adequat per realitzar tallers terapèutics i atendre les famílies amb la intimitat que requereixen. * Major implicació escolar: Tot i que s'ha avançat en la formació de docents, encara cal una millor adequació dels sistemes d'estudi i exàmens per als alumnes afectats. Actes del cap de setmana Dissabte (de 10h a 14h): Taula informativa davant de l'OMAC, venda de samarretes solidàries amb el lema "Jo estimo un TDAH, i tu?" i una enlairada de globos simbòlica. Diumenge: Activitats terapèutiques amb cavalls i dinar de germanor per als nens i famílies de l'associació. "Si el TDAH es tracta bé, té molt bones conseqüències, però si no es fa adequadament, els afectats acaben sovint molt malament i això s'ha d'evitar."
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
31 de gen. del 2009
9'
Debat sobre la fusió de Caixa Tarragona a Tarragona Ràdio
L'opinió dels clients davant la possible fusió bancària Tarragona Ràdio dedica un espai de la seva programació a analitzar la possible fusió entre Caixa Tarragona, Caixa Catalunya i Caixa Manresa. El programa recull tant l'opinió d'experts com la veu directa dels ciutadans a peu de carrer. Principals reaccions dels oients i clients L'emissora ha desplaçat una unitat mòbil a la seu central de la plaça Imperial Tarracó per copsar el sentiment dels clients. Les respostes es divideixen en diversos blocs: Incertesa econòmica: Molts usuaris expressen la seva por a perdre les condicions actuals de les seves hipoteques o l'accés a préstecs. Factor personal: Existeix un temor real a la pèrdua de la relació de confiança amb els directors d'oficina locals. Identitat i territori: Alguns tarragonins veuen la fusió com una pèrdua de patrimoni local, definint l'entitat com "la nostra caixa". Pragmatisme: Una part dels enquestats considera que, si la fusió serveix per guanyar solvència i força en el mercat, és una mesura positiva. Participació ciutadana El programa recorda la importància de la bústia de correu electrònic ([email protected]) com a canal per: 1. Respondre a l'enquesta sobre la fusió. 2. Enviar queixes i preguntes per a la secció de línia directa amb l'alcalde, que tindrà lloc després de les 12:00h. "Si no els afecta personalment als seus comptes, no estan en contra de la fusió; el que preocupa de veritat és que et toquin la butxaca." En resum, l'ambient és de prudència i una certa preocupació per com aquesta operació financera de la temporada 2009-2010 impactarà en el dia a dia de l'usuari final.