Tots els episodis · 2010

3966 episodis disponibles

episodis

1009-1032 de 3966

Arxiu Sonor 2010 El Matí de Tarragona Ràdio
22 de febr. del 2010
31'
L'actualitat del Nàstic: Actitud, descens i futur
Balanç de l'etapa de Luis César En aquesta tertúlia s'analitza l'estat de l'equip després de l'empat contra el Recreativo. Els tertulians coincideixen que, tot i que els resultats estadístics encara no mostren una millora clara respecte a l'etapa de Ferrando, sí que es percep un canvi d'actitud positiu en els jugadors. • L'equip transmet més agressivitat i connexió amb l'afició. • Es mantenen els dubtes sobre la qualitat real de la plantilla per jugar a casa. • Destaca la figura de Jorge i la polivalència de David Medina. Perspectives de salvació Malgrat la proximitat a la zona de descens, els convidats mantenen un to optimista: Calendari i punts clau • L'objectiu és arribar als 50 punts al més aviat possible. • Es confia en guanyar els rivals directes de la part baixa com el Càdis o el Real Unión. • L'entrenador ha generat confiança en assegurar que l'equip estarà salvat abans de la jornada 36. "L'afició no exigeix el Nàstic a Primera, exigeix veure un equip que jugui bé i que guanyi a casa amb actitud." Planificació de la temporada vinent Amb la renovació de David Medina ja confirmada, el debat se centra en la necessària remodelació del vestidor sota un pressupost més baix. • Es preveu una neteja profunda: molts jugadors actuals no seguiran per motius econòmics o de rendiment. • Es valora positivament el futur de joves com Alex Cruz, Walter o Vicente. • Un punt clau és el paper de Fernando Morán, considerat el líder veterà i el més compromès amb l'equip.
Arxiu Sonor 2010 El Matí de Tarragona Ràdio
22 de febr. del 2010
22'
Com fer pasta fresca i raviolis artesans a casa
En aquest episodi, el cuiner Francesc Lledó ens ensenya els secrets per elaborar una pasta fresca de qualitat de manera totalment artesanal, destacant la importància de la farina de força i el temps de repòs. Elaboració de la massa base Per a un quilo de pasta, necessitem ingredients senzills però específics per garantir la textura ideal: * Farina de força: Imprescindible pel seu nervi i elasticitat. Es recomana comprar-la directament en un forn de pa. * 10 ous sencers i 10 cullerades d'oli d'oliva verge. * Una mica de sal. El procés comença creant un "volcà" amb la farina i barrejant els líquids al centre. És vital amassar durant almenys 15 minuts a mà (o menys temps si s'utilitza un robot de cuina en tandes de mig quilo) fins a obtenir una massa uniforme i seca. El repòs i l'estirat Un cop la massa està llista, s'ha de deixar reposar entre 15 i 20 minuts a la nevera tapada amb un drap humit. Aquest pas és clau: "La massa s'ha de relaxar; si intentem estirar-la just després d'amassar, l'efecte xiclet farà que torni sempre a la seva forma original." Per estirar-la a mà, cal treballar amb porcions petites i fer moviments decidits amb el corró per no marejar la massa, buscant un gruix d'entre 1,5 i 2 mil·límetres. Tècniques per a diferents talls Tallarines: S'enrotlla la placa de pasta com un cigar i es tallen rodanxes amb un ganivet. Després s'estiren cap amunt per separar-les. Raviolis: Es col·loquen muntanyetes de farcit sobre una placa, es pinta la quadrícula amb ou batut per segellar i es tapa amb una altra placa de pasta. Per tancar-los, es pot utilitzar una tassa de cafè de cap per avall. Cocció i conservació La pasta fresca requereix molta aigua (1 litre per cada 100g) i molta sal. La cocció és extremadament ràpida, entre 3 i 4 minuts. Es pot conservar 24 hores en cru a la nevera o fins a 5 dies si prèviament s'ha escaldat durant un minut.
Arxiu Sonor 2010 El Matí de Tarragona Ràdio
22 de febr. del 2010
29'
Debat sobre la Setmana Santa i l'actualitat social a Tarragona
Reflexions sobre la Setmana Santa a Tarragona El programa comença amb un debat profund sobre la naturalesa de la Setmana Santa a la ciutat. Els tertulians exposen visions contraposades: • Alguns lamenten la pèrdua del caire religiós original de la festivitat. • Es critica el que es percep com un cert exhibicionisme i populisme tant de l’església com dels polítics que hi participen sense ser creients. • Un dels punts clau és la barreja entre tradició, religiositat i màrqueting turístic. "Molts dels que surten a les processons per figurar, si els preguntes pel significat religiós, no el saben." L'impacte del turisme: El cas de Salou Es discuteix la marxa dels milers d'estudiants britànics (Saloufest) que han deixat, segons les xifres oficials, un benefici de 5 milions d'euros. Els tertulians posen en dubte el mètode de càlcul d'aquesta xifra, tot i que reconeixen l'impuls econòmic per al sector de l'oci nocturn i els hotels en temporada baixa. La crisi econòmica i el descrèdit polític L'atur com a preocupació principal A partir de les darreres enquestes del CIS, s'analitza com l'atur ha passat a ser la preocupació absoluta dels ciutadans (més del 82%), desplaçant altres temes com el terrorisme o la immigració. • Es destaca la manca de referents actuals en la societat. • S'assenyala la professionalització de la política com un problema de renovació. • Els tertulians critiquen l'acumulació de càrrecs i els sous elevats per assistències a consells d'administració en contrast amb la realitat del carrer. Conclusió amb una nota positiva local Finalment, es mencionen les noves escales mecàniques de la ciutat i la remodelació de la barana del balcó del Mediterrani, destacant que, malgrat les crítiques, també es fan actuacions que milloren directament la qualitat de vida dels barris i els escolars.
Arxiu Sonor 2010 El Matí de Tarragona Ràdio
22 de febr. del 2010
18'
PAFES: Prescripció d'activitat física i salut
Programa PAFES: L'activitat física com a tractament L'episodi se centra en la presentació del Programa de Promoció d'Activitat Física i Esport Saludable (PAFES), una iniciativa conjunta del Departament de Salut i la Secretaria General de l'Esport. L'objectiu principal és integrar la pràctica de l'exercici dins de l'atenció primària de salut. Beneficis i impacte en la salut L'activitat física es planteja no només com una mesura preventiva, sinó com un tractament real per a diverses patologies: Prevenció de malalties: Redueix el risc de patir problemes cardiovasculars, diabetis i certs tipus de càncer (còlon i mama). Salut mental: Millora estats de depressió i ansietat. Control de pes: Ajuda a regular la gana gràcies al seu efecte anorexigen. "L'activitat física forma part d'una prescripció de tractament que va sense recepta, però hauríem de visualitzar això: una recepta d'activitat física." Nivells de prescripció al programa Les professionals expliquen que la intervenció no és igual per a tothom, sinó que s'adapta al perfil del pacient: Consell General: Orientacions verbals o escrites per a persones sedentàries aparentment sanes sobre les rutes i ofertes del municipi. Consell Assessorat: Pautes més concretes i individualitzades, incloent l'ús de mapes de rutes saludables. Consell Supervisat: Dirigit a pacients d'alt risc (homes >45 anys, dones >55 anys o amb múltiples factors de risc). Requereix una valoració funcional mèdico-esportiva. Celebració del Dia Mundial de l'Activitat Física Per commemorar el 6 d'abril, s'organitzen caminades populars des del CAP Llevant. El missatge clau és la importància de realitzar almenys 30 minuts d'activitat física moderada cada dia sota l'eslògan "Ciutats Actives, Vida Saludable".
Arxiu Sonor 2010 El Matí de Tarragona Ràdio
22 de febr. del 2010
30'
Turisme, oci i comerç: el futur de Tarragona
Reflexions sobre el calendari laboral i escolar La tertúlia comença analitzant com el calendari escolar i les tradicions marquen de manera rígida les vacances dels professionals. S'exposa la hipòtesi de la conciliació, però es conclou que la realitat manté hàbits de fa dècades. • La dificultat dels advocats per fer vacances fora de l'agost a causa de la inhabilitat judicial. • L'impacte de la climatologia i les instal·lacions en les dates escolars. El turisme de borratxera vs. model de qualitat Es debat intensament sobre el fenomen del Saloufest i l'arribada massiva d'universitaris britànics. Es contraposa el benefici econòmic immediat per als hotelers amb la degradació de la imatge de la zona. "És materialment impossible pensar que un nen pugui estar al ple estiu a l'escola sense canviar les instal·lacions." • Lloret de Mar com a exemple de ciutat que ha intentat expulsar aquest model. • La convivència difícil entre el soroll nocturn i el descans dels veïns. • El desig d'un turisme de cinc estrelles que aporti més riquesa i menys conflictes. El retorn del cinema i la competència comercial L'anunci de noves sales de cinema al Parc Central genera optimisme però també cert escepticisme sobre el model de consum. El comerç i El Corte Inglés Es discuteix l'arribada d'El Corte Inglés i la seva rapidesa de construcció davant la lentitud de les obres públiques. • La por del petit botiguer davant els grans monstres comercials. • L'avantatge horari de les grans superfícies enfront de la dificultat de conciliació del comerç local. • La terminal amenaça d'internet com a factor de competència real en el futur.
Arxiu Sonor 2010 El Matí de Tarragona Ràdio
22 de febr. del 2010
19'
Dones Viatgeres de l'Orient: Cicle al CaixaForum
Explorant el llegat de les grans viatgeres En aquesta edició especial des de CaixaForum, Carles Marqués i les seves convidades presenten un cicle de conferències dedicat a la figura de la dona viatgera, especialment aquelles que van recórrer l'Orient. El cicle, coordinat per la periodista Cristina Morató, proposa un viatge paral·lel: la història de les pioneres explicada per dones que, actualment, també són viatgeres i expertes en la matèria. Les ponents i el seu enfocament Cristina Morató: Periodista, fotògrafa i autora de llibres com Reines d'Àfrica. Destaca la importància de recuperar l'anonimat de moltes dones que la història oficial, escrita en masculí, ha ignorat. Patricia Almarcegui: Escriptora i professora de literatura comparada, experta en orientalisme. Ella és l'encarregada d'inaugurar el cicle parlant de personatges que han influït fins i tot en la pintura i el cinema. Figures històriques destacades Durant la conversa s'analitzen perfils fascinants que trenquen els esquemes de l'època victoriana: Lady Mary Wortley Montagu: Aristòcrata del segle XVIII que va viatjar a Istanbul. No només va documentar la seva experiència, sinó que va introduir la vacuna de la viruela a Anglaterra després d'observar com s'inoculava a l'Imperi Otomà. Marga d’Andurain: Coneguda com la "Mata-Hari basca", va viure experiències increïbles als anys 20 i 30, incloent-hi l'espionatge, el tràfic d'opi i un intent frustrat d'entrar a la ciutat prohibida de La Meca. La visió femenina del viatge Les convidades debaten sobre com el viatge per a la dona era una eina de llibertat i realització personal davant les restriccions socials. A diferència de l'exploració masculina, sovint vista com una competició de reptes, el viatge femení es descriu com: "El viatge per a les dones era més una escola de coneixement i una recerca d'autonomia que no pas una acumulació de quilòmetres i fites esportives." Ambdues autores coincideixen que, tot i la dificultat i el risc de l'època, aquestes dones van prendre les riendes de la seva vida en escenaris exòtics, deixant una empremta cultural i iconogràfica que encara avui s'està redescobrint.
Arxiu Sonor 2010 El Matí de Tarragona Ràdio
22 de febr. del 2010
29'
Els Programes de Qualificació Professional Inicial (PQPI)
Introducció als PQPI L'espai Eines, en col·laboració amb la CEPT, aborda una solució educativa clau per als joves que no han superat l'ESO: els Programes de Qualificació Professional Inicial (PQPI). Amb la participació de tutors de l'IES Pere Martell i de Cambrils, s'explica com aquests programes combaten el fracàs escolar i ofereixen una segona oportunitat tant acadèmica com laboral. Estructura i Continguts del Programa Els PQPI estan dissenyats per a joves d'entre 16 i 21 anys i s'estructuren en dos blocs principals: • Mòduls A (Formació Professionalitzadora): Contingut totalment pràctic centrat en un ofici (cuina, vendes, fusteria, etc.). Inclou 200 hores de pràctiques en empreses reals. • Mòduls B (Formació Bàsica): Reforç de competències instrumentals com matemàtiques, informàtica i orientació laboral per a la cerca de feina. L'Itinerari d'Èxit i la Prova d'Accés Un dels punts més rellevants és la passarel·la cap als Cicles Formatius de Grau Mitjà: • Si l'alumne obté una nota mitjana de 8 o superior, obté l'accés directe al grau mitjà sense fer examen. • Si aprova el programa amb una nota inferior, queda exempt de la part científico-tecnològica de la prova d'accés. "L'objectiu no és només aprovar la prova d'accés, sinó que l'alumne es trobi a si mateix i faci un acompanyament en la seva transició al món adult." Metodologia i Acompanyament L'èxit d'aquests programes rau en l'acció tutorial personalitzada i el treball en grups reduïts (uns 15 alumnes). Això permet una "reconciliació" amb el sistema educatiu a través de l'èxit pràctic i immediat que ofereixen els oficis manuals.
Arxiu Sonor 2010 El Matí de Tarragona Ràdio
22 de febr. del 2010
30'
Tertúlia política: Equipaments, economia i llei de vegueries
Gestió de projectes i equipaments municipals El debat s'inicia amb una forta crítica de l'oposició a la gestió d'equipaments emblemàtics com l'Escola Oficial d'Idiomes (EOI) a la Chartreuse i l'antic Banc d'Espanya. • Crítica de l'oposició: Alejandro Fernández (PP) i Albert Ballbé (CiU) coincideixen que els acords assolits amb la Generalitat i l'Estat són un "mal negoci". Argumenten que l'Ajuntament assumeix tot el risc i el cost d'obres que haurien de correspondre a altres administracions. • Defensa del govern: Pau Pérez (PSC) i Pau Ricomà (ERC) defensen que s'estan desencallant projectes que portaven 20 anys aturats. Subratllen que el conveni de l'EOI està dissenyat per no perdre diners i que recuperar el Banc d'Espanya per a la ciutat és una fita històrica. "Per arribar a aquest acord, que és que ho fem tots nosaltres, doncs fa 20 anys que ja el tindríem. El govern espanyol surt guanyant i Tarragona paga la festa." Polèmica pel cartell del Banc d'Espanya L'oposició ridiculitza la campanya publicitària de l'equip de govern amb el lema "Ja és nostre", considerant-la una operació immobiliària normal sense mèrit polític excepcional. Situació financera i endeutament La situació econòmica de l'Ajuntament genera un dels moments més tensos de la tertúlia. • Endeutament: El Partit Popular denuncia que Tarragona ha arribat a nivells de deute no vistos des de fa 15 o 20 anys, atribuint-ho a una mala gestió de la despesa corrent. • Context de Crisi: El govern municipal justifica les dades per la davallada d'ingressos (9 milions d'euros) degut a la crisi financera i l'aturada de la construcció, recordant que s'ha mantingut el nivell de serveis públics. • Execució pressupostària: El govern destaca que el nivell d'execució del 2009 ha estat el més alt de la història, malgrat les dificultats. La Llei de Vegueries i la capitalitat L'últim bloc analitza la compareixença de l'alcalde Ballesteros al Parlament de Catalunya. • Crítica al model: CiU qualifica la llei d'oportunista i pactada entre PSC i ERC per interessos partidistes a Barcelona, demanant-ne la retirada immediata. • Defensa de la capitalitat: El PP considera humiliant que l'alcalde hagi d'anar al Parlament a defensar el que ja està blindat per la Constitució: la capitalitat de Tarragona. • Suport institucional: El PSC i ERC mantenen que la compareixença va ser positiva per defensar el territori i que s'ha obtingut un compromís ferm sobre la capitalitat en seu parlamentària.
Arxiu Sonor 2010 El Matí de Tarragona Ràdio
22 de febr. del 2010
25'
El Pla Educatiu d'Entorn a Tarragona amb de la Fundació Casal l'Amic
Introducció al Pla Educatiu d'Entorn (PEE) En aquesta edició del programa, s'explora la gestió del Pla Educatiu d'Entorn (PEE) per part de la Fundació Casal l'Amic. Aquest pla és una iniciativa de col·laboració entre el Departament d'Educació de la Generalitat i les administracions locals per oferir una resposta comunitària i integral en zones específiques de Tarragona. Àmbit d'actuació i destinataris El projecte té una trajectòria consolidada a la ciutat, amb presència a Sant Salvador des del 2004 i estès als barris de Ponent i la Canonja des del 2007. • Població diana: Principalment alumnat de 0 a 18 anys. • Visió integral: S'actua en tres àmbits: formal, no formal i informal, incloent-hi les famílies i tota la comunitat. "L'educatiu d'entorn està molt centrat en els centres educatius, però no només hi participen els centres; hi ha serveis socials, centres cívics i entitats col·laborant." Estructura i finançament del projecte El pla s'organitza mitjançant dues vies de dotació econòmica i funcional: Dotació finalista: Activitats universals per a tots els centres (esports, arts, estudi assistit i activitats amb famílies). Dotació oberta: Recursos per a demandes específiques i necessitats detectades per cada centre educatiu de forma particular. Objectius principals i impacte social El PEE persegueix dos pilars fonamentals: • Èxit educatiu: Reforçar l'aprenentatge mitjançant l'estudi assistit i la coordinació entre monitors i tutors escolars per millorar el rendiment acadèmic. • Cohesió social: Crear espais de trobada entre famílies de diferents orígens culturals per fomentar la convivència i el sentiment de barri. Es destaca la importància de la xarxa comunitària. El pla no busca substituir el que ja existeix, sinó potenciar les entitats locals i optimitzar els recursos del territori per garantir la sostenibilitat a llarg termini. Reptes i evolució del treball als barris Les convidades assenyalen que les necessitats canvien amb el temps. Un exemple clar és Camp Clar, on el treball intensiu contra l'absentisme escolar durant els darrers quatre anys ha donat resultats positius, transformant les prioritats actuals de la zona. Tot i l'èxit, reconeixen que el treball comunitari és lent i sovint depèn de la continuïtat pressupostària de l'administració.
Arxiu Sonor 2010 El Matí de Tarragona Ràdio
22 de febr. del 2010
21'
Novetats literàries i 5 anys de clubs de lectura
Actualitat a la Biblioteca Pública de Tarragona En aquesta sessió, la Cristina Barber repassa les activitats recents i les properes cites culturals de la biblioteca. Després de l'èxit de participació en el Festival de Dixieland, l'atenció se centra ara en la Setmana Santa de Tarragona, amb una selecció especial de documentació i llibres per als visitants i ciutadans interessats en aquesta tradició. Selecció de novetats editorials S'han presentat diverses obres destacades de gèneres molt variats: Sílvia Soler amb Una família fora de sèrie: Una mirada humorística i desenfadada sobre les famílies reconstruïdes o "XXL" i la complexitat de gestionar noves relacions familiars. Vicenç Villatoro amb Tenim un nom: Guanyadora del Premi Ramon Llull, la novel·la utilitza el Barça i la final de París de 2006 com a rerefons per explicar la reconciliació entre un pare i un fill. Eduard Punset amb El viatge al poder de la ment: Un llibre de divulgació científica que reivindica la intuïció i la flexibilitat mental com a eines clau per a la felicitat. David Grossman amb Tota una vida: Una obra marcada per la tragèdia personal de l'autor (la mort del seu fill a la guerra), que reflexiona sobre la duresa de la vida i el destí. Helen Garner amb L'habitació d'invitats: Una novel·la sobre l'amistat i els límits de l'ajuda mútua davant la malaltia i la medicina alternativa. Cinquè aniversari del Club de Lectura Es commemoren els 5 anys de trajectòria del club de lectura d'adults, un espai que ha fomentat la bona literatura i ha servit de punt de trobada per a més de 50 lectures compartides. "El nostre objectiu era donar a conèixer bona literatura a la gent i fer ciutat." Per celebrar-ho, el dimecres 31 de març s'organitza la conferència Les temptacions de la novel·la, a càrrec de Jordi Llobet, expert en gestió bibliogràfica i continguts literaris. L'acte tindrà lloc a la Casa de la Generalitat a les 19:00h.
Arxiu Sonor 2010 El Matí de Tarragona Ràdio
22 de febr. del 2010
30'
Anàlisi de la victòria del Nàstic al camp de l'Hèrcules
Balanç de la victòria contra l'Hèrcules La tertúlia esportiva de Tarragona Ràdio analitza el triomf in extremis del Nàstic al Ric Pérez. Els tertulians coincideixen que, més enllà dels tres punts, el més rellevant ha estat la recuperació de la imatge de l'equip, mostrant-se molt més sòlid i disciplinat sota les ordres de Luis César. Canvi de rumb i sistema defensiu S'han destacat diversos punts clau sobre la millora del joc: • El Nàstic va saber anul·lar les figures clau del rival, especialment Farinós i Tote. • Es percep un equip més ordenat des del darrere, amb una defensa avançada i transicions més dinàmiques. • S'ha passat d'entrenaments curts a sessions de dues hores i mitja, cosa que ha augmentat la intensitat i el compromís del vestidor. "L'equip va donar una imatge de solidesa i disciplina que va ser la base del triunfo final." Prudència davant l'eufòria Malgrat l'optimisme, els analistes demanen calma i moderació. Recorden que la salvació encara no és matemàtica i que la confiança de l'afició està molt tocada per resultats anteriors (com el 6-0 contra el Llevant). • La permanència s'estima al voltant dels 50 punts. • El proper partit contra el Recreativo de Huelva al Nou Estadi es considera vital per certificar aquest punt d'inflexió. Protagonistes del partit S'han posat en valor actuacions individuals específiques: • José Mari: Per la seva pressió incansable i sacrifici físic. • Mairata: Pel gol de la victòria en un córner al temps de descompte. • Miguel Ángel i Medina: Per la seva serietat i rigor defensiu. • Barros: Pel seu treball "fosc" neutralitzant el joc pur de creació del contrincant.
Arxiu Sonor 2010 El Matí de Tarragona Ràdio
22 de febr. del 2010
48'
L'Aventura de la Vida: Nutrició i Hàbits Saludables
Alimentació i Salut Escolar L'episodi d'avui de L'Aventura de la Vida compta amb la participació dels alumnes de 5è C del Col·legi La Salle de Tarragona i la infermera Laura Teller. Se centra en la importància de la nutrició en l'etapa de creixement i com els hàbits culturals de les societats modernes influeixen negativament en la salut infantil. La Dieta Mediterrània i la Cuina Els alumnes expliquen la seva experiència en un taller de cuina on van aprendre a valorar productes frescos de proximitat. • Han descobert que tastar aliments nous ajuda a superar prejudicis (com amb els espàrrecs o la magrana). • Van elaborar una amanida de bosc mediterrani amb espinacs, tonyina i pinyons. • Es destaca la importància de cuinar a casa amb productes frescos en lloc de recórrer al menjar ràpid. Trastorns Alimentaris i l'Obesitat Infantil Es debat sobre les causes de l'increment de l'obesitat infantil, comparant la situació amb el model americà basat en el sedentarisme i el menjar processat. "L'obesitat infantil s'està convertint en una epidèmia als països desenvolupats." • L'anorèxia s'identifica com un trastorn greu vinculat a la pressió per la imatge física. • Es remarca la necessitat de separar el menjar dels conceptes de "premi" o "càstig". L'Impacte de la Publicitat Els nens han analitzat com els anuncis de televisió utilitzen regals i una estètica atractiva per vendre productes poc saludables. • Van observar que aproximadament el 60% de la publicitat alimentària és de productes industrials o insans. • Els anuncis solen associar el consum de sucre i greixos amb la felicitat i l'èxit social.
Arxiu Sonor 2010 El Matí de Tarragona Ràdio
22 de febr. del 2010
31'
Actualitat a Tarragona: Turisme, Vegueries i Residus Nuclears
Introducció i Context Climatològic La tertúlia comença amb un to optimista marcat per l'arribada del bon temps i el sol a Tarragona després d'un hivern llarg. Els tertulians coincideixen que la meteorologia influeix directament en l'estat d'ànim de la ciutadania i en les expectatives per a les properes minivacances de Setmana Santa. El Turisme com a Motor Econòmic Es debat la capacitat de resistència del sector turístic davant la crisi actual. Els punts clau inclouen: • La previsió de bones ocupacions malgrat les dificultats econòmiques, ja que les vacances es consideren un factor de "supervivència" emocional. • L'obertura de Port Aventura com a símbol de l'inici de la temporada. • La necessitat d'un canvi en el model turístic, apostant pels creuers al Port de Tarragona. "Tarragona té una oportunitat per afinar el model i no incórrer en els errors de la ciutat de Barcelona i el seu turisme descomunal." El Debat de la Reorganització Territorial S'analitza la pressió política per aprovar la Llei de Vegueries. Els convidats expressen el seu escepticisme davant les presses del Govern: • Critiquen la manca de calma i consens en un tema tan transcendent. • Es qüestiona que les compareixences al Parlament semblin un "tràmit" o una "visita mèdica" sense temps per a la reflexió real. • Es destaca la possible desafecció ciutadana que provoca la distància entre l'agenda política i les necessitats reals de la gent. La Problemàtica dels Residus Nuclears (MTC) L'actualitat també passa pel ple de la Diputació i la moció contra el magatzem de residus nuclears a Ascó: • Es critica el tacticisme polític i el doble llenguatge dels partits. • Es recorda la solitud de l'alcalde d'Ascó davant d'una decisió basada en termes tècnics però gestionada amb criteris electorals. • Els tertulians demanen una política energètica clara i responsabilitat col·lectiva sobre el consum d'electricitat i la gestió dels seus desfets.
Arxiu Sonor 2010 El Matí de Tarragona Ràdio
22 de febr. del 2010
21'
Tarraco: L'esplendor romà i la convivència amb el patrimoni
La capitalitat de Tarraco i el seu llegat històric En aquesta conversa amb l'arqueòleg Joaquín Ruiz de Arbulo, s'analitza l'època de màxim esplendor de Tarraco (segles I i II dC) i la seva importància com a capital de la Hispania Citerior. S'emfatitza com la ciutat romana va assolir un nivell d'urbanisme i benestar que no es va recuperar fins al segle XIX. Punts clau de la discussió: Estratègia i Poder: Tarragona va ser triada per la seva ubicació estratègica, convertint-se en un centre de comerç, administració i propaganda política a través dels seus grans monuments. El Conventus: La ciutat actuava com a pol d'atracció on delegats de tota la província descobrien els avantatges de la civilització romana: aigua corrent, termes, oci i lleis. La modernitat dels antics: Es comparen infraestructures romanes amb les contemporànies, destacant que conceptes com la moneda única o la cohesió territorial ja existien fa 2.000 anys. El repte de viure amb el patrimoni Un dels aspectes més rellevants és la decisió de la UNESCO de declarar Tarragona Patrimoni de la Humanitat, no només per la bellesa dels seus monuments, sinó per la seva capacitat de conviure-hi en el dia a dia. "No hem de viure ni contra el patrimoni, ni sense el patrimoni, sinó AMB el patrimoni." L'arqueòleg destaca que, tot i que restes com els pàrquings subterranis poden generar conflictes, el llegat romà és la base de la nostra cultura actual, des del dret fins a l'arquitectura funerària.
Arxiu Sonor 2010 El Matí de Tarragona Ràdio
22 de febr. del 2010
21'
Gastronomia, Festival Dixi i Tast de Vins amb Francesc Lledó
Gastronomia i Música: El Festival Dixi El xef Francesc Lledó detalla la seva participació al Festival Dixi, on el seu restaurant ofereix una experiència única que combina la gastronomia amb la música en viu. L'ambient a la cuina es transforma gràcies a les bandes que toquen directament al carrer, creant una sinergia especial entre el cuiner i l'espectacle. Menú Especial: Per agilitzar el servei i garantir la qualitat, s'ha dissenyat un menú tancat de 30 euros que inclou un pica-pica, un segon plat a escollir (bacallà de la catedral o xai), postres, vi, cafè i l'espectacle musical. Èxit de reserves: L'acceptació ha estat massiva, amb gairebé totes les localitats exhaurides per al cap de setmana. Experiències a l'Alimentària i 'Música al Vi' Lledó comparteix la seva visita a la Fira Alimentària de Barcelona, destacant-la com un referent mundial. Paral·lelament, posa èmfasi en l'esdeveniment privat Música al Vi, organitzat pel distribuïdor Quim Vila a la Llotja de Barcelona. "És un punt de trobada de tota la professió... on t'agrada trobar-te amb els amics i tota la gent del sector." L'acte va permetre tastar novetats de bodegueres de renom com Telmo Rodríguez o Álvaro Palacios, a més de gaudir d'una selecció exclusiva de formatges francesos i pans artesans. Selecció de Vins i Denominacions d'Origen Durant la conversa, s'analitzen diverses referències destacades de la geografia vinícola: * D.O. Alacant: Menció especial al fondillón, un vi ranci històric fet amb monestrell. * Catalunya: Destaca la qualitat dels vins de Costers del Segre (com l'Estrats de Cèrboles) i la bona relació qualitat-preu de la D.O. Montsant. * Galícia i Jerez: Elogis a l'elegància de l'Emilio Rojo (Ribeiro) i la tasca de selecció de l'Equipo Navazos a Andalusia. * Rioja i Priorat: Reconeixement a vins d'alta gamma com el Contador (100 punts Parker) i el Clos Erasmus, destacant la seva criança en botes grans per preservar la fruita. Situació del Sector i Consum Es reflexiona sobre la crisi econòmica i com aquesta ha provocat una davallada del consum als restaurants. Malgrat tot, s'observa una tendència cap a la qualitat i la recerca de vins econòmics però ben elaborats, forçant el sector a una professionalització més gran.
Arxiu Sonor 2010 El Matí de Tarragona Ràdio
22 de febr. del 2010
30'
Tertúlia: Fusió de Caixes, Vegueries i Turisme de Creuers
Fusió de Caixes i Situació Financera S'analitza la reunió dels Consells d'Administració de les caixes de Tarragona, Catalunya i Manresa, que han aprovat un pla d'integració sol·licitant 1.250 milions d'euros al Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB). • El procés sembla accelerar-se després d'un període de ralentització per les exigències de Brussel·les. • Es debat si les decisions han estat purament econòmiques o si hi ha hagut motivacions polítiques per mantenir les caixes sota control català. • Es compara el cas amb Caixa Girona, que finalment es va despenjar del procés d'unificació. La Llei d'Ordenació Territorial i les Vegueries L'episodi aborda la compareixença de 16 representants polítics al Parlament per discutir la nova llei de vegueries. Punts Crítics del Debat • Manca de consens: Es critica que el debat es faci "a correcuita" a finals de la legislatura i amb un marcat caràcter electoralista. • Rivalitats territorials: Es discuteix la tensió històrica entre Reus i Tarragona per la capitalitat i el paper de les Terres de l'Ebre. • Duplicitat administrativa: Hi ha dubtes sobre si les vegueries aportaran beneficis reals als ciutadans o si només crearan una administració paral·lela a les Diputacions i Consells Comarcals. "Totes les lleis que no tenen un gran consens estan condemnades al fracàs o a ser modificades successivament." Turisme de Creuers a Tarragona Es planteja el potencial de Tarragona per convertir-se en un port de referència en el turisme de creuers, seguint models com el de Cartagena. Estratègia i Futur • L'objectiu és passar de 5-6 creuers anuals a uns 50-70 en una dècada. • Es lamenta que la ciutat hagi viscut històricament d'esquenes al mar i que les ampliacions del port s'hagin centrat només en l'àmbit industrial. • Els tertulians coincideixen que Tarragona té un reclam immillorable gràcies al seu patrimoni i la proximitat amb PortAventura.
Arxiu Sonor 2010 El Matí de Tarragona Ràdio
22 de febr. del 2010
30'
Viure amb una ostomia: suport i normalització
L'ostomia i l'estomateràpia: conceptes clau L'episodi explora en profunditat què significa viure amb una ostomia, una intervenció quirúrgica que crea una obertura (estoma) cap a l'exterior per permetre l'eliminació de residus o l'alimentació. El José Antonio, estomaterapeuta, aclareix que aquest procediment, tot i que té arrels mil·lenàries, ha evolucionat enormement en les darreres dècades. Tipus i causes de les ostomies • Tipologies comunes: Es discuteixen la colostomia (còlon), iliostomia (ílion), urostomia (vies urinàries) i la traqueostomia (respiratòria). • Causes diverses: No sempre es deuen al càncer; també s'apliquen en casos de malalties inflamatòries com el Crohn, traumatismes o malformacions congènites en nens. L'impacte emocional i social La Montse Calvo, coordinadora del grup d'ajuda mútua de Tarragona, exposa la realitat del pacient. El canvi físic suposa un procés de dol i un repte per a l'autoestima a causa de la pèrdua del control dels esfínters. "Et trobes que quan et despertes tens allò... si no és el teu cos, és un altre." Normalització de la vida quotidiana • Higiene i cura: La cura de l'estoma es converteix en una rutina similar a la higiene dental, tot i que requereix un aprenentatge per guanyar autonomia. • Activitat física: Les persones ostomitzades poden nedar, córrer i fer vida social normal gràcies als moderns dispositius amb filtres d'olor. • Sexualitat i estètica: Són temes tabú que es treballen activament, especialment la preocupació per la imatge corporal i el funcionament de les relacions íntimes. El paper dels Grups d'Ajuda Mútua (GAM) La col·laboració entre la Lliga contra el càncer i els professionals sanitaris és fonamental. El suport entre iguals permet que el pacient vegi que no està sol i que pot portar una vida plena des de la complicitat de qui ha viscut el mateix procés.
Arxiu Sonor 2010 El Matí de Tarragona Ràdio
22 de febr. del 2010
31'
Debat sobre els parcs urbans, oci nocturn i obertura del magatzem nuclear
Taula de debat sobre l'actualitat tarragonina En aquesta edició del programa, els tertulians Tomàs Carot, Ramon Marrugat i Francesc Roig analitzen diverses qüestions que afecten la convivència i el futur de Tarragona. El debat s'estructura al voltant del tancament nocturn d'espais verds, la polèmica per l'obertura excepcional de locals sancionats i el conflicte territorial del cementiri nuclear. Temes Principals de Debat Espais Públics i Seguretat • S'analitza l'anunci del tancament nocturn del Parc de la Ciutat i el Parc de les Granotes. • Hi ha una dicotomia entre el concepte de parc obert (defensat per Tomàs Carot com un dret ciutadà) i la necessitat de tancar per evitar el vandalisme i millorar la neteja. • Es compara la cultura de parcs de Tarragona amb la de grans capitals europees com París, on el tancament és la norma. Oci Nocturn i Llicències Municipals • Es discuteix la polèmica del local Highland de la Rambla Vella, que obrirà puntualment pel Festival de Dixieland malgrat tenir la llicència retirada. • Els tertulians expressen preocupació per la possible aparició de greuges comparatius i el que anomenen la llei de l'embut. El Magatzem Temporal Centralitzat (MTC) • El debat se centra en l'anunci del ministre Miguel Sebastián sobre l'augment de les compensacions econòmiques (7,8 milions d'euros) per als municipis que acullin residus nuclears. • S'exposa la tensió entre l'autonomia municipal (ajuntaments que volen la instal·lació) i el rebuig d'altres institucions com el Parlament de Catalunya. • Es denuncia la manca de transparència històrica i la càrrega ideològica que sovint distorsiona el debat tècnic sobre l'energia nuclear. "Un ajuntament té plena decisió democràtica per prendre les decisions pel municipi que cregui oportú." Cultura i Patrimoni Centenari del Teatre Metropol • Es destaca la visita de l'actor John Malkovich el proper mes de maig. • La tertúlia reivindica la figura de l'arquitecte Josep Maria Jujol, posant l'accent en el seu geni per fer art a partir de materials pobres i el seu paper fonamental en donar color a l'obra de Gaudí. • Es debat sobre el dèficit d'infraestructures teatrals a la ciutat arran de la destrucció del teatre històric als anys 60.
Arxiu Sonor 2010 El Matí de Tarragona Ràdio
22 de febr. del 2010
18'
Regulació i riscos de tatuatges, pírcings i micropigmentació
Salut Pública i la regulació de pràctiques estètiques En aquesta nova secció mensual amb les tècniques de la Unitat de Salut Pública de l'Ajuntament de Tarragona, Gerri García i Glòria Gràcia, s'analitza la normativa que envolta els establiments de tatuatges, pírcings i micropigmentació. Marc Legal i Inspeccions La legislació a Catalunya es regeix pel decret de 2008, que va ampliar la normativa del 2001 per incloure noves pràctiques com la micropigmentació. Els punts clau de la supervisió municipal inclouen: Condicions del local: S'exigeix una separació clara entre la zona de treball i les àrees de neteja, a més de la possessió d'un autoclau per a l'esterilització. Formació del personal: Els aplicadors han de realitzar cursos higienicosanitaris obligatoris regulats per la Generalitat. Autorització Sanitària: És imprescindible que el centre tingui l'autorització de l'Ajuntament exposada al públic. Riscos Sanitatius i Garanties L'objectiu principal de la vigilància és evitar la transmissió de malalties per via sanguínia (com l'Hepatitis) i infeccions locals. Es destaca la importància de l'ús de material d'un sol ús (agulles i tintes) i materials biocompatibles com el titani o l'or. "Ens hem de malfiar d'aquells llocs que no tinguin l'autorització visible; és la garantia que s'han passat les inspeccions corresponents." Pràctiques Extremes i Consideracions S'han comentat modalitats menys habituals i més agressives, com les escarificacions (talls per crear dibuixos), el branding (cremades) o els implants subdérmics. També s'adverteix sobre les conseqüències a llarg termini de tatuatges en certes zones, com la zona lumbar, on podria impedir l'administració de l'anestèsia epidural en el futur. Responsabilitat de l'Usuari Finalment, es recorda que el client ha de signar un consentiment informat i, en cas de menors de 18 anys (fins als 16-17 segons el cas), es requereix l'autorització dels tutors. La cura posterior de la ferida és responsabilitat directa de l'usuari per evitar complicacions.
Arxiu Sonor 2010 El Matí de Tarragona Ràdio
22 de febr. del 2010
44'
Cicles d'Art i Fotografia a l'Escola d'Art de Tarragona
Explorant la Creativitat Professional L'Espai Eines de Tarragona Ràdio dedica aquest episodi a l'oferta formativa de l'Escola d'Art i Disseny de la Diputació de Tarragona, centrant-se en els cicles superiors de Pintura i Arts del Mur i Fotografia Artística. Formació en Pintura i Arts del Mur El cicle se separa de la visió tradicional de la pintura de cavallet per abraçar disciplines contemporànies: • S'integren tècniques que van des de l'escenografia fins al vídeo i el grafiti conceptual. • La formació combina la pràctica tècnica (pigments, textures) amb una base teòrica sòlida en història de l'art i gestió d'exposicions. • Les sortides professionals inclouen intervencions urbanes, col·laboracions amb escoles i disseny d'espais teatrals. "Allunyem el cavallet i la tela; un pintor ha de tenir coses a dir i saber racionalitzar-les." Fotografia Artística i Mirada Professional Més enllà de la tècnica, el cicle ensenya a disciplinar la mirada i a treballar amb la llum en diversos contextos: • Es cobreixen àmbits com el fotoperiodisme, la publicitat, la moda i el reportatge social. • Els alumnes aprenen tant processos digitals com les arrels de les tècniques fotogràfiques històriques. • Una sortida professional clau és el reportatge social (casaments), considerat la prova de foc per dominar la il·luminació i la psicologia de grup. Connexió amb el Món Laboral i Pràctiques Un aspecte fonamental és la transició de l'aula a l'empresa: • Les pràctiques es realitzen en museus, diaris, estudis de fotografia o mitjançant projectes de rehabilitació de patrimoni. • S'imparteixen mòduls de Formació i Orientació Laboral (FOL) per ensenyar autoocupació i gestió de drets d'autor. • Es fomenta la interacció constant amb professionals actius que imparteixen tallers i xerrades. Accés i Estudis Monogràfics L'escola és un espai obert no només per a joves amb batxillerat artístic, sinó per a qualsevol persona amb inquietuds creative: • Existeixen estudis monogràfics (ceràmica, gravat, escultura) i cursos d'especialització com Photoshop avançat. • Es destaca la relació de proximitat entre alumne i professor, on aquest darrer actua com a mentor i artista de referència.
Arxiu Sonor 2010 El Matí de Tarragona Ràdio
22 de febr. del 2010
32'
Debat Polític: Vegueries, Seguretat i Jocs Mediterranis
Tertúlia Política a Tarragona Ràdio En aquesta sessió de debat, representants dels principals grups polítics de Tarragona analitzen l'actualitat local i nacional, centrant-se en la seguretat ciutadana, l'organització territorial de Catalunya i les aspiracions esportives de la ciutat. Seguretat i Estigmatització a Campclar El debat s'inicia analitzant una recent operació antidroga al barri de Campclar on es van decomissar sis quilos d'heroïna. Els tertulians coincideixen en diversos punts: • L'actuació policial és vista com una part de la solució i no com un problema d'imatge. • Es fa una crida a la normalització del barri per evitar estigmatitzar els seus veïns, majoritàriament gent treballadora. • Joan Aregio destaca que fets similars en altres zones del centre no generen debats sobre la "mala imatge", denunciant un biaix en la percepció del barri. La Llei de Vegueries i la Capitalitat Un dels blocs més intensos tracta la tramitació de la Llei d'ordenació territorial de Catalunya: • Es discuteix la necessitat que la llei reconegui explícitament Tarragona com a capital de la vegueria i no només com a seu administrativa. • Existeix un fort component econòmic darrere d'aquest títol: > "Si deixéssim de ser capital, l'impacte econòmic sobre la ciutat seria tremendo", afirma Aregio, citant l'exemple dels llocs de treball en el sector sanitari. • Hi ha discrepàncies sobre si el nom ha de ser "Vegueria de Tarragona" o "Vegueria del Camp de Tarragona", amb acusacions de voler invisibilitzar el nom de la ciutat. • Es qüestiona el paper de Josep Poblet (President de la Diputació) i si ha de defensar els interessos locals per sobre dels territorials o de partit. El Futur dels Jocs Mediterranis Finalment, es tracta el rumor sobre si Tarragona podria avançar la celebració dels Jocs Mediterranis al 2013 a causa de la renúncia de Grècia: • Els representants ho consideren bàsicament un voló periodístic o una especulació sense base real del COE. • Es debat sobre el model de creixement de ciutat basat en grans esdeveniments. Arga Sentís i Joan Aregio es mostren escèptics amb aquest sistema si no hi ha un projecte estructural darrere que vagi més enllà de la "festa" puntual. • La conclusió general és mantenir el focus en l'objectiu original de 2017 per garantir el finançament i les infraestructures necessàries.
Arxiu Sonor 2010 El Matí de Tarragona Ràdio
22 de febr. del 2010
13'
Agenda Cultural al CaixaForum: Història, Teatre i Jazz
Setmana d'Activitat Intensa al CaixaForum Tarragona L'espai cultural presenta una programació farcida d'esdeveniments que combinen la revisió històrica, l'espectacle familiar i la música en directe. Carles Marqués detalla les principals cites pel cap de setmana i els propers dies, destacant la varietat de formats. Documentals i Debat: La Transició a Examen Avui es presenten dos documentals sota el títol Últimos Testigos, que aprofundeixen en les figures de Santiago Carrillo i Manuel Fraga. L'acte comptarà amb la participació de l'historiador Andreu Mayayo. Format excepcional: Atesa la llarga durada de les peces (163 minuts), la presentació i el debat es realitzaran abans de la projecció. Objectiu: Analitzar la trajectòria d'aquests dos líders polítics des de la República i el Franquisme fins a la consolidació de la democràcia. Teatre Familiar: La Mitologia per als Més Petits Diumenge arriba l'espectacle "El fil del mite", una producció que acosta les tragèdies gregues als infants. L'actriu Mireia Piferrer explica que l'obra se centra en els mites d'Ariadna, el Minotaure i el Laberint, a més de la història de Dèdal i Ícar. "Els mites són l'origen de tot; els dilemes i les passions que van moure els grecs encara ens remouen a nosaltres avui dia." Edat recomanada: Idealment a partir dels 7-8 anys, ja que l'espectacle té una càrrega important de text i aborda temes complexos propis de la tragèdia. Posada en escena: Una escenografia senzilla que busca potenciar la imaginació de l'espectador mitjançant la paraula i la música de guitarra en directe. Música i Altres Activitats El centre també és una seu clau del Festival Dixieland i altres propostes musicals: * Dijous a dissabte: Actuacions de Pixi Dixi, Django Moments i el jazz balcànic de Cooperativa Arràquia. * Conferències: Una sessió sobre el llenguatge de Mozart (dimecres). * Exposició sobre Chaplin: Continua el concurs de vídeos i imitacions relacionat amb la mostra de Charles Chaplin.
Arxiu Sonor 2010 El Matí de Tarragona Ràdio
22 de febr. del 2010
22'
Col·laboració entre el Casal dels Infants i Casal l'Amic
Projectes Socials i Cooperació entre Entitats L'episodi se centra en la tasca social i educativa que realitzen el Casal dels Infants (Barcelona) i la Fundació Casal l'Amic (Tarragona). A través d'una conversa amb els seus responsables, s'explora com la col·laboració entre entitats de diferents territoris enriqueix el model d'educació comunitària. Evolució del Model Social Des de la seva fundació a principis dels anys 80, aquestes entitats han passat d'un model purament assistencialista (menjadors, roba) cap a un model d'intervenció educativa i professionalitzada. No obstant això, es destaca que: La pobresa continua sent el denominador comú de les problemàtiques socials. L'absentisme escolar és un repte que perdura des dels anys 80 fins a l'actualitat. S'han hagut d'adaptar als nous perfils de vulnerabilitat, com els menors no acompanyats o les famílies nouvingudes. L' Impacte de la Crisi Econòmica Els convidats reflexionen sobre com la crisi ha fet aflorar carències que semblaven superades. Es posa de manifest la manca de recursos públics en aspectes crítics com les beques menjador, obligant les entitats a reclamar un major compromís de l'administració. "Els que ho tenen més difícil són els primers que han sentit l'efecte de la crisi i seran els darrers en sortir-ne." El Valor del Voluntariat i la Professionalització Es destaca la importància de la societat civil i el paper dels voluntaris d'edats molt diverses: des de joves de 16 anys fins al Salvador, un voluntari de 89 anys. La fusió entre l'energia dels joves i l'expertesa dels més grans és clau per a l'èxit dels projectes socials. Finalment, s'esmenta la participació del projecte teatral Teatre Ganyota a la Tamborinada de Barcelona el 30 de maig, com a mostra d'aquesta col·laboració interterritorial.
Arxiu Sonor 2010 El Matí de Tarragona Ràdio
22 de febr. del 2010
31'
Crisi al Nàstic: Tertúlia sobre la derrota i el futur
La Situació Crítica del Nàstic de Tarragona L'episodi d'avui de Temps de Tertúlia analitza la preocupant deriva del Gimnàstic de Tarragona després de la darrera derrota a casa contra el Còrdoba (0-2). Els tertulians debaten amb passió sobre la pèrdua d'identitat de l'equip i el risc real de descens a la Segona Divisió B. Debat sobre la Plantilla i l'Actitud • Es critica durament l'apatia de certs jugadors veterans, assenyalant que la falta de moviment i compromís al camp és inacceptable. • Sorgeix la proposta de donar pas a jugadors del juvenil o gent més jove que tingui "gana" i ganes de córrer. • Hi ha una sensació general de caiguda lliure: l'equip només ha sumat un punt dels darrers 18 possibles. El Canvi a la Banqueta: De Ferrando a Luis César L'arribada de Luis César Sampedro com a revulsiu genera opinions contraposades entre els analistes: • Alguns tertulians consideren que el canvi era necessari per la pressió social, tot i que la mà de l'entrenador encara no s'ha vist reflectida en els resultats. • Altres opinen que el relleu ha estat un error i critiquen que els jugadors estan saturats d'informació tàctica nova en poc temps. "Amb Ferrando ja sabien què havien de fer; ara sembla que els jugadors estan perduts i encara no han assimilat el nou sistema." L'Afició i les Perspectives de Futur • Es destaca el comportament exemplar de l'afició al Nou Estadi, que va passar de l'esperança a la indiferència absoluta. • El calendari és poc optimista, amb la propera visita al camp de l'Hèrcules, un dels equips capdavanters de la categoria. • Existeix una por real a repetir la dinàmica negativa d'altres clubs històrics que van acabar baixant per no saber reaccionar a temps.