Tots els episodis · 2012

4305 episodis disponibles

episodis

4105-4128 de 4305

Arxiu Sonor 2008 Ja tardes
31 de gen. del 2012
11'
Peter Hook a la nova sala Greenback de Tarragona
Una nit històrica al Port Esportiu L'episodi se centra en la inauguració de la programació musical de la nova sala Greenback de Tarragona, un projecte de reconversió de l'antic Backstage. La gran notícia és la presència de Peter Hook, el mític baixista de Joy Division i New Order, que oferirà una sessió com a DJ. Detalls del projecte Palm Lives Aquesta col·laboració neix de l'aliança entre la sala i els organitzadors del festival Palm Fests de l'Hospital de l'Infant. L'objectiu és crear un cicle de concerts i sessions mensuals sota la marca Palm Lives. Estil musical: Sessions eclèctiques que abasten des del punk i la new wave fins a l'acid house. Pròximes cites: S'anuncia la futura actuació de la banda Mishima i del prestigiós DJ Supermarket. Referents: Els impulsors aspiren a convertir-se en un referent local similar a sales barcelonines com Razzmatazz o Apolo. Renovació de l'espai i aposta pel directe L'entrevista amb el Javier, propietari del local, revela una inversió important per adaptar l'espai: Infraestructura: Creació d'un nou escenari i una cabina de DJ específica. Filosofia: Aposta per la combinació de concerts en directe i sessions de matinada (fins a les 5:00 h). Seguretat: Reivindicació del Port Esportiu com un espai ideal d'oci nocturn que no genera molèsties acústiques al centre de la ciutat. "Hem fet una reestructuració d'espai definint un escenari pur i dur per alternar amb la cabina"
Arxiu Sonor 2008 Ja tardes
31 de gen. del 2012
9'
Megan i Asione al cicle Tarragona Urbana 08
Art Urbà al Centre Social i Cultural de la Fundació La Caixa En el marc de la segona edició del Tarragona Urbana, els reconeguts grafiters Megan (Justo) i Asione presenten la seva intervenció artística. L'espai inclou una "zona alliberada" on l'art esdevé participatiu i obert a la ciutadania. Intervencions i Estil Artístic Megan explica que han creat un itinerari visual compost per tres murals principals que guien els visitants cap a la zona de creació lliure: La gran balena: Una transformació de l'espai arquitectònic on apareixen els seus personatges icònics. Lletres de "Pluja Àcida": Una representació del seu col·lectiu amb diversos estils de grafit. Elefants i nenes mutants: Obres que exploren la dualitat entre la dolçor i la perversitat. "Sempre i Nunca (Sempre i Mai) són els nostres personatges... busquem una imatge de conte, d'amor infantil, però amb una part perversa a l'interior." Participació Ciutadana: La Zona Alliberada L'esdeveniment fomenta la creativitat local mitjançant un concurs: 1. Material professional: Es facilita pintura de les marques Montana Colors i Montana Cans. 2. Temàtica lliure: Els participants disposen de plafons de grans dimensions per expressar-se. 3. Premi especial: El millor grafit serà exhibit al centre i es convertirà en la imatge gràfica de l'edició 2009. Activitats Complementàries L'episodi també destaca l'exposició paral·lela a l'espai Kunstainer (Camp de Mar), on Megan i Asione mostren obra gràfica, serigrafies i dissenys sobre monopatins. Alhora, s'esmenta una taula rodona amb experts en antropologia com Juan José Pujadas i Gaspar Maza per debatre sobre l'art a l'espai públic.
Arxiu Sonor 2008 Ja tardes
31 de gen. del 2012
7'
Programació Cultural TCC: Música i Cinema a Tarragona
Agenda Cultural del TCC L'Ivan Torres, cap de premsa d'Animats Serveis Culturals, presenta les activitats destacades de la Tarragona Cultura Contemporània (TCC) per als propers dies. La programació combina propostes d'avantguarda musical amb cinema guardonat internacionalment. Propostes Musicals de la Setmana Dijous (Avui): Actuació del grup barceloní QA a les 21:00 h. Es tracta d'una banda emergent de l'escena d'improvisació experimental que va triomfar al darrer Sònar. El seu estil es defineix com a noise i rock experimental. Divendres: Nit de ska a la Sala Zero amb Rudi Ambisser (antics Mister Review) i Escàndol Públic. És la primera vegada aquesta temporada que el TCC programa aquest gènere. Concert de rock amb els gallecs Holy Water a la Sala Zeppelin de Salou, presentant el seu nou disc Tranquility. Dissabte: Retorn dels clàssics Camping a la Sala Zero i sessió de ball al Blanc Minibar de Reus amb DJ Peve i Mar Barceló. Cinema i Documentals Divendres: Projecció de La banda nos visita (The Band's Visit) a l'Antiga Audiència, una pel·lícula premiada a festivals com Canes i Valladolid. Diumenge: Es recupera el film romanès 4 mesos, 3 setmanes i 2 dies, guanyador de la Palma d'Or, en versió original. Dimecres: Dins el cicle dedicat a Stanley Kubrick al Caixa Tarragona, es projectarà el clàssic ¿Teléfono rojo? Volamos hacia Moscú, una sàtira de la Guerra Freda. "Són d'aquelles pel·lícules que passen sense pena ni glòria per les grans sales i que val la pena recuperar en versió original." Valoració i Futur L'organització fa un balanç positiu de l'assistència de públic de la setmana anterior i anuncia una programació de novembre encara més intensa per consolidar el ritme de la temporada.
Arxiu Sonor 2008 Ja tardes
31 de gen. del 2012
25'
Gervasio Sánchez: Periodisme de Conflicte i Consciència Humana
Trajectòria i Visió del Periodisme de Guerra El prestigiós fotoperiodista Gervasio Sánchez repassa la seva carrera i reflexiona sobre la cruesa dels conflictes armats. Format a la Universitat Autònoma de Barcelona, ha dedicat la seva vida a documentar la realitat de llocs com Bosnia, Irak i l'Amèrica Llatina. La Crisi del Periodisme Actual Sánchez critica durament la situació actual dels mitjans de comunicació: • La influència de poders econòmics i polítics aliens a la professió. • La pèrdua de l'esperit crític i del concepte de servei públic. • La precarietat i la manca d'atreviment de les noves generacions de periodistes. "El periodisme ha de ser crític amb el poder i mostrar les conseqüències de les polítiques desastroses." Impacte Físic i Emocional: Vides Minades Un dels pilars del seu treball és el projecte Vides Minades, on realitza un seguiment de persones amputades per mines antipersona al llarg de més d'una dècada. El seu objectiu és humanitzar les estadístiques: • Posar noms i cognoms a les víctimes anònimes. • Visibilitzar la capacitat de superació de l'ésser humà. • Denunciar la fabricació de bombes de dispersió i mines. Denúncia del Comerç d'Armes L'autor es mostra escandalitzat pel paper d'Espanya com a potència exportadora d'armament, criticant que el govern hagi duplicat les vendes a països com el Pakistan, el Marroc o Israel, sovint vulnerant principis ètics i de drets humans. L'Experiència Directa en el Conflicte Sánchez narra la complexitat de treballar en zones de risc com Sarajevo o Bagdad: • La importància de la naturalesa humana en situacions límit, on aflora tant el millor com el pitjor. • El record dels companys caiguts, com Julio Anguita Parrado. • La dificultat de la separació familiar i la rutina sota tensió constant. Finalment, advoca per un periodisme descarnat però respectuós que expliqui no només l'horror, sinó qui es beneficia econòmicament de la guerra.
Arxiu Sonor 2008 Ja tardes
31 de gen. del 2012
15'
La Fira del Vent i de Tardor al Pla de Santa Maria
La Fira del Vent al Pla de Santa Maria: Una Renovació Tradicional L'entrevista amb Ferran Oliveres, president de la fira, detalla la transformació de la històrica Fira de Tardor en la nova Fira del Vent. Aquesta edició combina la tradició multisectorial amb una aposta innovadora pels esports de l'aire, aprofitant les condicions climàtiques pròpies de la zona. Eixos Principals de la Fira Àmbit Multisectorial: Es manté l'essència comercial amb representació dels sectors de la moda, la construcció, serveis, artesania i entitats locals. Esports de l'Aire: És la gran novetat d'enguany, amb exhibicions d'ala delta, parapent, paramotor, ultralleugers, estels i carros de vela. Participació del Públic: Destaca la possibilitat de pujar en un globus aerostàtic mitjançant la compra de tiquets. Activitats Destacades: Sortida de la Volta a Catalunya d'Ultralleugers. Exhibició dels campions mundials de carros de vela. Trobades de Harley Davidson, tuning i modelisme naval. Innovació i Cultura Local "Hem buscat el costat positiu del vent... una fira enfocada a que la gent pugui disfrutar-ne." Un dels elements més singulars és la presentació del Vi del Vent, un vi dolç creat especialment per a l'ocasió per l'enòleg Vicenç Ferrer. A més, la fira es divideix en diversos espais (poliesportiu, bassa per al modelisme i un camp de vol de 10 hectàrees) connectats per un servei de minibús llançadora per facilitar la mobilitat del públic.
Arxiu Sonor 2008 Ja tardes
31 de gen. del 2012
18'
Estrena de 'Fructuosi Natalícia' a la Catedral de Tarragona
En el marc de les celebracions de l'any jubilar de Tarragona, s'estrena aquest divendres a la Catedral de la ciutat l'obra Fructuosi Natalícia, una peça del mestre i musicòleg Francesc Bonastre. L'entrevista amb mossèn Miquel Barberà, vicari general de l'Arxidiócesi, detalla el valor artístic i espiritual d'aquesta composició dedicada a Sant Fructuós. Una estructura musical amb història L'obra és un poema simfònic que recrea la vida i el martiri del sant. El compositor ha teixit la peça a partir de diverses influències i homenatges: Homenatge al mestre Tàpies: Tres de les quatre parts estan basades en temes de Mossèn Tàpies, considerat el gran cantor de Sant Fructuós. Sonoritats medievals i modernes: S'inclouen melodies gregorianes com el Sanctorum Meritis i elements d'un antifonari de Montblanc del segle XIV (les anomenades barbetes). Estil eclèctic: Tot i les arrels medievals, la música de Tàpies s'ha descrit com a moderna, amb influències de l'impressionisme francès. Detalls del concert i producció L'execució anirà a càrrec de l'orquestra Camarata XXI, que s'ampliarà per a l'ocasió amb instruments com l'arpa i la col·laboració de la soprano Begoña López. "Seria una irresponsabilitat no gravar-lo. Farem una bona gravació tant d'imatge com de so per deixar-ne constància." Mossèn Barberà explica que la preparació logística ha estat complexa, requerint la instal·lació d'un entarimat i torres de llum sota l'orgue de la nau central per garantir la millor acústica possible. Balanç de l'Any Jubilar Més enllà de l'estrena musical, el vicari general fa un balanç molt positiu de la participació ciutadana i dels pelegrins. Destaca la rellevància històrica de les actes martirials de Sant Fructuós, les primeres autèntiques de la península Ibèrica, que han atret milers de persones a l'amfiteatre i a la catedral.
Arxiu Sonor 2008 Ja tardes
31 de gen. del 2012
26'
El Festival Internacional de Titelles Guant celebra la seva 4a edició
El creixement i consolidació del Festival Guant El Festival Internacional de Titelles Guant, nascut a l'Alt Camp, arriba a la seva quarta edició amb una clara vocació de consolidació territorial i artística. En aquesta ocasió, l'esdeveniment s'estén a dotze municipis de la comarca, incloent localitats petites com Mont-ral, i traspassa fronteres arribant a ciutats com Barcelona, Sabadell i Tarragona. Els pilars del festival: • Desmitificació del gènere: L'objectiu principal és demostrar que els titelles no són només per a infants, sinó un gènere teatral complet per a tots els públics. • Internacionalització: Enguany participen 25 companyies que ofereixen un total de 80 espectacles, amb una forta presència de grups provinents de França, Bèlgica, la Índia i Austràlia. • Diversitat de formats: Des d'ombres xineses fins a curtmetratges d'animació i exposicions temàtiques. Programació destacada i propostes internacionals El festival aposta per la qualitat com a criteri de selecció, triant entre més de cent propostes. Els organitzadors subratllen la dificultat de portar certes companyies de gran distància: "És una llàstima no anar a veure la companyia de la Índia o la d'Austràlia, perquè costa molt portar-les i ofereixen tècniques inaudites." Actuacions imperdibles: • Richard Bradshaw (Austràlia): Mestre de les ombres xineses amb un humor irònic i surrealista. • Aatish (Índia): Una proposta que uneix titelles tradicionals del desert, música en directe i un projecte social que ajuda a la seva comunitat. • Claudio Cinelli (Itàlia): Conegut per la seva habilitat de representar l'òpera La Traviata utilitzant només les seves mans i elements mínims. Formació i situació del sector Durant l'entrevista es reflexiona sobre la precarietat del sector i la falta de formació reglada històrica a Catalunya. Tot i que l'Institut del Teatre ja disposa d'un departament especialitzat, molts titellaires segueixen sent autodidactes per necessitat econòmica. El festival vol servir de plataforma per a noves companyies i altaveu per a la producció local, lluitant perquè la cultura es valori més enllà del preu econòmic de l'entrada.
Arxiu Sonor 2008 Ja tardes
31 de gen. del 2012
9'
Gaià Folk: Cultura i identitat al Baix Gaià
El Festival Gaià Folk: Un projecte compartit El Gaià Folk no és només un festival de música, sinó una iniciativa de dinamització territorial que arriba a la seva cinquena edició. El que va començar com un esdeveniment local a Torredembarra l'any 2001, ha crescut fins a implicar 11 municipis del Baix Gaià, amb el suport del Consell Comarcal i l'Associació Cultural Baix Gaià. Objectius i Filosofia L'esdeveniment té com a finalitat principal la cohesió d'aquests municipis i la seva promoció turística a través de la cultura: Descentralització: Les activitats es reparteixen durant els caps de setmana d'octubre per evitar la concentració en un sol punt. Potenciació de la cultura popular: Es dóna visibilitat a grups locals de diables, geganters i bastoners, aprofitant les seves festes i aniversaris. Descobriment del territori: Se celebren actes en espais singulars com castells o el casc antic de pobles petits com Renau o Vespella de Gaià. Programació destacada El festival combina el talent local amb artistes de renom per atraure més públic: Caps de cartell: Enguany destaquen les actuacions de Rauxa (amb Maquila com a teloners) i Lídia Pujol. Activitats transversals: Visites guiades amenitzades amb música, tastos de productes de proximitat i concerts de corals "de taverna" com la Coral Badaveus. "Buscàvem excuses per donar a conèixer aquests municipis... l'objectiu és fer que la gent vingui al Baix Gaià durant el mes d'octubre." El festival conclou amb un caràcter marcadament popular, buscant que tant els veïns com els visitants s'apropin a la realitat d'aquesta zona propera al riu Gaià.
Arxiu Sonor 2008 Ja tardes
31 de gen. del 2012
11'
L'Homo Stamping: l'art de la caiguda lliure d'Amadeu Anguera
L'Home Stamping: Una Performance de Risc i Color L'entrevista ens descobreix l'univers de l'Amadeu Anguera, conegut artísticament com l'Home Stamping (o Homo Stamping). Aquesta disciplina artística, que ratlla la ciència-ficció, consisteix a impregnar-se de pintura i llançar-se des d'una certa alçada per impactar directament sobre teles o superfícies, deixant una empremta corporal única. Detalls de l'Exposició "Acció" L'exposició, situada a l'Antiga Audiència de la Plaça del Pallol, recull la trajectòria d'aquest personatge: Retrat inaugural: L'exposició obre amb un retrat d'Amadeu realitzat pel fotògraf Pep Escoda. Intervencions a Berlín: Un dels punts àlgids va ser la seva acció espontània al Mur de Berlín, on es va llançar sobre els fragments històrics sense cap permís oficial. Evolució tècnica: Des de la seva primera acció el 2004 al Parc de Saavedra, l'artista ha incorporat música, atretzo (com un vestit de CDs) i millores en la seguretat dels impactes. El Cicle Vital de l'Alter Ego Amadeu Anguera explica que l'Home Stamping ha tancat el seu cicle vital: "L'Home Stamping és mort; ha tancat un cicle que va néixer amb la mostra audiovisual dels Cíclops i va acabar amb la seva última estampada al Kunsteiner." Tot i la "mort" d'aquest personatge, l'artista revela que té altres personalitats alternatives preparades per actuar: L'Home Antiestrès: Un personatge que serveix de diana perquè la gent es desfogui llançant-li tomàquets, enciams o ous farcits de pintura. L'Home Tiratxines: Un altre dels futurs alter egos que prometen mantenir viva la seva vessant més provocadora i performativa. L'exposició a Tarragona és un homenatge pòstum a la figura de l'estampador i es pot visitar fins al 30 d'octubre.
Arxiu Sonor 2008 Ja tardes
31 de gen. del 2012
13'
Ambient i artesania al Mercat Medieval de Tarragona
Viu el Mercat Medieval de Tarragona en directe L'episodi ens trasllada al cor de la ciutat de Tarragona, concretament al Pla de la Seu i als voltants de la Catedral, per descobrir l'oferta d'una nova edició de la setmana medieval. A través d'un recorregut pels carrers del nucli antic, es destaca la gran varietat de parades i l'ambient festiu que es respira. Mestres artesans i oficis tradicionals El reportatge dona veu a diversos artesans que mantenen vius els oficis d'antany: Forja i ferro ferrat: L'Alberto García mostra el procés de creació manual de ferradures, puntes de llança i espases. Destaca la importància de transmetre aquestes tècniques en centres com l'Escola del Treball de Barcelona. Panaderia tradicional: L'Iñaki de Breda explica com elaboren el pa de llenya artesanal (d'olives, cereals, nous, etc.) utilitzant exclusivament aigua, farina i llevat. Ceràmica i decoració: Parades de Sant Just Desvern ofereixen figures mitològiques, dracs i elements decoratius com canelobres o llums d'oli. Gastronomia i curiositats mitològiques El mercat no només destaca per l'ofici, sinó també per una oferta gastronòmica singular i elements culturals diversos: Presència de productes exòtics com fuet de cèrvol i xoriç de senglar. Una jaima on es poden tastar pastissets del Marroc, infusions i fumar amb cachimba. Joguines de fusta tradicionals com els diàbolos i les carraques per allunyar els nens de les pantalles. "Abans es feia per necessitat per a estris de camp i ara és tot per a decoració; com ha canviat el món de la forja."
Arxiu Sonor 2008 Ja tardes
31 de gen. del 2012
10'
Exposició 'Agri Dulce' al Kunstiner de Tarragona
Resum de l'entrevista al Kunstiner En aquesta unitat mòbil, en Pep connecta amb l'Unai Riquero, membre del comitè del Kunstiner (també anomenat Constainer), un espai cultural alternatiu situat al Camp de Mar de Tarragona. La conversa se centra en la inauguració de la nova exposició i la trajectòria d'aquest singular espai. L'exposició 'Agri Dulce' Es tracta d'una mostra col·lectiva de la parella d'artistes urbans Megan i Acione. Singularitat: És la primera vegada que Tarragona acull una exposició individual dedicada exclusivament a un col·lectiu d'art urbà. Estil: Malgrat provenir del món del grafiti, l'obra de Megan i Acione destaca per la seva subtilesa i delicadesa, amb influències de la il·lustració i el còmic. Diversitat de suports: La mostra inclou des de taules d'skate originals fins a serigrafies, aiguaforts i un mural fet directament a l'interior del contenidor. Inauguració i Esdeveniments "Inaugurem demà a les 8 de la tarda amb una festa amb DJs i regalarem samarretes serigrafiades als primers que arribin." L'espai busca dinamitzar l'hivern amb noves propostes: * Sessions de vermut: Tots els diumenges hi haurà actuacions en directe, com la de la cantautora brasilera Bibiana el proper cap de setmana. * Projecte independent: L'Unai destaca que funcionen amb pressupost zero, basant-se en l'autogestió i el treball col·lectiu. L'Origen del Kunstiner L'estructura física del Kunstiner és el resultat del reciclatge arquitectònic: * Són tres contenidors que originalment van servir com a habitatges d'emergència a Sevilla i Saragossa. * Van ser donats pel reconegut arquitecte Santiago Cirujeda al col·lectiu de Tarragona.
Arxiu Sonor 2008 Ja tardes
31 de gen. del 2012
5'
Entrevista a Les Migas: Mestissatge Flamenc a Tarragona
L'Esguarda de Les Migas: Fusió sense Fronteres L'entrevista ens presenta el projecte musical de Les Migas, una formació establerta a Barcelona però amb una riquesa cultural internacional. El grup, format per quatre dones de procedències diverses, actuarà a la Sala Zero de Tarragona el proper dissabte dia 11. Orígens i Formació del Grup Les integrants es van conèixer a l'ESMUC (Escola Superior de Música de Catalunya) fa aproximadament quatre anys. La banda destaca per la seva diversitat geogràfica: Isabel Laudenbach: Guitarrista provinent de la Bretanya francesa. Marta Robles: Guitarrista de Sevilla. Silvia Pérez Cruz: Cantant originària de Palafrugell. Lisa: Violinista d'Alemanya. L'Estil: El Flamenc com a nexe d'unió Tot i que cada membre aporta les seves influències particulars com el jazz, la música balcànica o la música gitana de l'est, el flamenc és el pilar fonamental que les manté unides. "El flamenc és el que més ens uneix, les ganes de tocar flamenc que teníem totes." Trajectòria i Projectes Discografia: Han autoeditat un mini EP que va néixer de la banda sonora de l'obra teatral Unes Veus, dirigida per Marta Angelat, que tracta sobre l'esquizofrènia. Gires: Han portat el seu directe per tota Catalunya i diversos països europeus com Itàlia, Hongria, Croàcia i Bulgària. Futur: El seu objectiu principal és la gravació d'un àlbum de llarga durada amb una distribució més àmplia i una producció professional. L'Experiència del Directe El concert es defineix com una proposta acústica i intimista. No busquen la festa de la rumba, sinó un so delicat que faci sentir l'espectador com si estigués al saló de casa seva.
Arxiu Sonor 2008 Ja tardes
31 de gen. del 2012
15'
La Fira del Bandoler de l'Alcover i la seva gran transformació
La Fira del Bandoler d'Alcover: Tradició, Gastronomia i Cultura L'alcalde d'Alcover, Tomàs Ferrer, explica com la fira ha evolucionat des de ser un complement de la fira multisectorial fins a convertir-se en l'eix central d'un cap de setmana temàtic. L'esdeveniment recrea la història del segle XVII a les muntanyes de Prades, centrada en les disputes entre les dues famílies bandoleres rivals del municipi. Punts Clau de la Celebració Recreació Històrica: El centre històric d'Alcover es converteix en l'escenari d'entremesos teatrals on s'escenifiquen les disputes entre els Voltors i els Morells. Participació Ciutadana: Enguany s'incentiva que tant vilatans com visitants prenguin partit per un dels dos bàndols, fomentant una interacció dinàmica amb els actors. Gastronomia Temàtica: S'ofereixen productes locals com la boina bandolera, la coca encamçalada i les famoses galetes bandoleres. Inauguració Cultural: Dins del marc de la fira, s'inaugura una escultura d'art contemporani en homenatge a Lluís Companys, obra de l'escultor local Anton Roca. Novetats i Gastronomia Destacada "Aquest any estrenarem una cervesa feta amb avellana d'Alcover, la cervesa Rosita, que serà un dels actors principals de la fira." L'aposta gastronòmica es complementa amb el Tast de Bandolers, un àpat popular que aplega més de mil persones a la plaça per compartir productes típics inspirats en els segles XVI i XVII.
Arxiu Sonor 2008 Ja tardes
31 de gen. del 2012
11'
Clicània: El món dels Playmobil a Montblanc
Clicània: La gran festa dels clics a Montblanc L'entrevista a Quim Caral, cap d'àrea de l'Ajuntament de Montblanc, explica el naixement i les activitats de Clicània, la fira dedicada als clics de Playmobil. Aquesta iniciativa sorgeix per dinamitzar el turisme familiar a la Conca de Barberà durant la tardor, situant-se cronològicament entre les fires de Terrània i la fira gastronòmica de Sant Martí. Activitats i espais destacats L'esdeveniment se celebra a l'antiga església de Sant Francesc, oferint un espai cobert ideal per a qualsevol previsió meteorològica: Exposicions i Diorames: Gràcies a l'associació Som Clics, es poden veure muntatges espectaculars de grans dimensions (com ara temàtiques de pirates o medievals). Concurs de Diorames: Un espai participatiu per a joves i col·leccionistes amb taules de 80x80 cm que ha exhaurit les inscripcions per l'alt èxit de convocatòria. Mercat especialitzat: Participació de botigues de Montblanc (Estilae, Els Juglars) i d'altres punts de l'Estat que ofereixen des de peces descatalogades fins a accessoris concrets (arbres, caps o cabells). Interacció amb el públic: Els visitants poden participar en el joc de buscar el "clic infiltrat" (un personatge fora de context en els diorames) i optar a sortejos de lots de productes. Vincle local i tradició "Tot el seguici popular de Montblanc (gegants, nanos, l'Àliga) ja va ser adaptat amb cara de clic per l'associació juvenil Bar Jaula fa uns anys." Aquest interès previ dels montblanquins per les figures de Playmobil, sumat a les clàssiques escenificacions medievals que botigues locals feien durant la Setmana Medieval, ha estat el brou de cultiu ideal per a l'èxit de la fira.
Arxiu Sonor 2008 Ja tardes
31 de gen. del 2012
12'
Jesús Garay i l'Aula de Cinema de la URV
Estrena de la temporada de l'Aula de Cinema L'episodi recull la inauguració del curs escolar de l'Aula de Cinema de la Universitat Rovira i Virgili (URV) a la Facultat de Lletres de Tarragona. Aquest espai, coordinat per José Carlos Suárez, ofereix una programació estable de conferències i cicles de pel·lícules. El documental Mirant al cel La temporada s'obre amb la projecció de Mirant al cel, un documental dirigit per Jesús Garay sobre els bombardeigs que va patir Barcelona durant la Guerra Civil Espanyola l'any 1938. Els aspectes més destacats de l'obra són: Recerca històrica: Un procés d'elaboració de cinc anys buscant imatges inèdites. Innovació digital: Davant la falta de filmacions reals dels bombardeigs, es van animar digitalment fotos preses pels avions italians per convertir-les en imatges cinematogràfiques. Relats personals: Inclou testimonis colpidors com el de l'escriptor Juan Goytisolo, que va perdre la seva mare en els atacs, el Dr. Broggi o Teodor Garriga. Banda sonora: La música ha estat composta per Fermín Muguruza, qui es va implicar personalment pel paral·lelisme amb el bombardeig de Guernica. Protagonisme i memòria històrica El director defineix la pel·lícula com un homenatge a la Barcelona republicana que es defensava amb coratge davant la nova doctrina del terrorisme aeri. La narrativa posa cara a cara, simbòlicament, un artiller de la bateria del Carmel i un pilot italià que bombardejava des de la base de Mallorca. "És una reflexió sobre l'horror de la guerra... una ciutat que és atacada injustament pels exèrcits feixistes de Franco i Mussolini i es defensa." Properes activitats de l'Aula de Cinema Finalment, s'avança la programació per al primer quadrimestre, que inclourà: Un cicle dedicat a Carlos Saura i la música. Un monogràfic sobre Josef von Sternberg i Marlene Dietrich. La tradicional sessió de Don Juan per Tots els Sants. Les 12 hores de cinema de terror, dedicades enguany al Comte Dràcula el 19 de desembre.
Arxiu Sonor 2008 Ja tardes
31 de gen. del 2012
15'
La qualitat del semen a Tarragona i reproducció assistida
Anàlisi de la qualitat seminal a Tarragona El doctor Pere Feliu, director mèdic d'Embriogin, analitza la polèmica notícia sobre la baixa qualitat del semen dels homes a la zona de Tarragona en comparació amb la resta d'Espanya. Tot i que els estudis apunten a l'exposició a tòxics ambientals durant l'embaràs, el doctor es mostra prudent: Posa en dubte la potència estadística de l'estudi pel baix volum de casos analitzats. Atribueix la disminució de la fertilitat a un conjunt multifactorial: estrès, hàbits de vida i la renovació inadequada de l'esperma. Destaca que l'edat de la mare és clau, ja que abans es compensaven millor les deficiències seminals. Solucions i tècniques de reproducció Davant l'augment dels problemes de fertilitat (que ja afecten un 20% de la població), s'exposen diverses alternatives mèdiques: Criopreservació: Recomana que els joves i homes que es faran una vasectomia congepin semen per assegurar el seu futur reproductiu. Inseminació Artificial o Fecundació In Vitro (FIV): Segons la gravetat del cas, amb taxes d'èxit d'entre el 45% i el 60% (en cas de recepció d'òvuls). Transferència de blastocists: Tècnica per evitar els embarassos múltiples mitjançant la transferència d'un únic embrió en dia 5. Recerca i ètica El doctor subratlla la importància de la recerca amb cèl·lules pluripotencials per curar malalties com l'Alzheimer o la diabetis, defensant la posició puntera d'Espanya i Catalunya en aquest àmbit malgrat els debats ètics sobre l'ús d'embrions. "L'objectiu és fer feliços les parelles; cada cas és un repte personalitzat per trobar la millor solució."
Arxiu Sonor 2008 Ja tardes
31 de gen. del 2012
25'
Canvi climàtic: regionalització i urgència global
Resum de l'episodi Aquest episodi recull les conclusions del 6è Congrés Internacional de l'Associació Espanyola de Climatologia celebrat a Tarragona. Experts nacionals i internacionals discuten la necessitat de traduir els models climàtics globals a una escala local i la urgència d'actuar davant un escalfament global antropogènic. Temes Principals La Regionalització dels Models Climàtics Els experts expliquen que els models de circulació general tenen una resolució baixa (cel·les de 250 km), la qual cosa és insuficient per a la presa de decisions polítiques. • S'utilitzen dues metodologies complementàries: la dinàmica (acoblar models locals de fins a 25 km) i l'estadística (combinar registres històrics amb models globals). • L'objectiu és obtenir dades sobre com incidirà el clima en punts concrets de la superfície per definir estratègies d'adaptació. Fiabilitat i Evidència Científica Malgrat la variabilitat natural, existeix un consens sobre els factors sistemàtics de l'escalfament: • Les emissions de gasos d'efecte hivernacle (CO2 i metà) procedents de l'activitat humana són la causa principal. • > "L'ordre dins del caos preventiu prové de la sistematització de dades observades durant els últims 50 anys." • Els científics expressen certa impotència davant la lentitud d'acció dels governs comparat amb la immediatesa amb què es reacciona a les crisis econòmiques. Impacte a la Conca Mediterrània i al Regne Unit Es destaca que el canvi climàtic, tot i ser global, afecta de manera desigual: • La Conca Mediterrània és especialment vulnerable; els models preveuen amb certesa un augment de temperatures i una disminució de les precipitacions. • El Regne Unit ja experimenta inundacions severes que afecten infraestructures crítiques com el subministrament d'aigua i energia. Concurs de Solucions: Mitigació i Adaptació Es defineix la mitigació com la reducció d'emissions per minimitzar els efectes futurs, mentre que l'adaptació és necessària per als canvis que ja són imparables. • Els experts insten a un canvi del model energètic cap a energies netes. • Es recalca la responsabilitat política per gestionar recursos de recerca i la necessitat de canviar hàbits ciutadans, com l'ús del transport públic.
Arxiu Sonor 2008 Ja tardes
31 de gen. del 2012
23'
Presentació del llibre 'Amb els 5 sentits'
Presentació del catàleg gastronòmic a Tarragona L'acte té lloc a la Diputació de Tarragona, on es presenta el llibre i catàleg titulat Amb els 5 sentits. Aquesta obra recull els productes alimentaris de màxima qualitat de la demarcació, amb l'objectiu de posar en valor el territori i la seva tradició culinària. Els Productes Locals de Qualitat (PLQ) El concepte de PLQ (Producte Local de Qualitat) és central en aquesta iniciativa. No es tracta només de menjar, sinó de tot el que l'envolta: • Tradició i artesania: Productes que reflecteixen un model de vida i una cultura específica d'un poble. • Identitat geogràfica: Es busca que el consumidor relacioni cada producte amb el seu origen (per exemple, la truita amb suc amb Ulldemolins). • Exportació i comercialització: La Diputació vol ajudar a fer que aquests productes arribin a més gent i permetin als productors locals guanyar-se la vida de manera digna. Diversitat Gastronòmica de les Comarques Durant la connexió es mencionen nombrosos exemples de la riquesa local: • Pastisseria i dolços: Pastissets de Tortosa, menjar blanc de Reus, carquinyolis de l'Espluga de Francolí i coquetes d'aiguardent. • Productes del mar i la terra: Peix blau de Tarragona, clementines de les Terres de l'Ebre i oli de Siurana. • Embotits i plats típics: Mandongo de Capafons, botifarra d'arròs i la famosa truita amb suc del Priorat. • Begudes: Vins de la Terra Alta, cava del Serral i Montblanc, i l'aiguardent de Prat del Comte. "El que volem és aportar el nostre gra d'arena per a poder contribuir a que tots aquests productes es facin arribar a molta més gent." Promoció i Futur Aquest llibre no és una publicació convencional, sinó una eina de promoció molt visual, plena de fotografies, que acompanyarà la Diputació i el Patronat de Turisme en fires internacionals per donar a conèixer el millor de les comarques tarragonines.
Arxiu Sonor 2008 Ja tardes
31 de gen. del 2012
13'
Josep Bou i els tallers de Nu Intimista a Passanant Foto
Entrevista a Josep Bou: L'art de la fotografia de nu El prestigiós fotògraf Josep Bou presenta els tallers organitzats per Passanant Foto, especialment centrats en la disciplina del nu intimista. L'autor, amb una llarga trajectòria internacional, comparteix la seva visió sobre la complexitat d'aquest gènere i la importància de la connexió entre el fotògraf i el model. Aspectes destacats del taller Enfocament intimista: Els tallers són de grups reduïts per garantir un aprenentatge profund i personalitzat. Gestió de la tensió: Bou explica que la nuesa afegeix una barrera psicològica que cal superar mitjançant la confiança i la preparació. Tècnica i creativitat: S'utilitzen platós amb il·luminació cinematogràfica per treballar el cos com a camp d'acció creatiu. Perfil dels assistents: Obert a fotògrafs amb una base mínima, des de professionals fins a aficionats avançats. La filosofia de l'autor "Quan fas una fotografia en blanc i negre, el que primer veus és la foto; en color, primer veus el color." Josep Bou defensa el blanc i negre com una forma més pura de percepció. El seu mètode de treball actual es basa en la calma i la intensitat, deixant reposar les imatges per analitzar si el concepte comunica realment el que es pretén. Nous projectes i exposicions Desenvolupament de col·leccions de llibres i col·laboracions amb fundacions. Recerca visual sobre l'escultor Igor Mitoraj. Inauguració d'una exposició a Reus (Centre de la Imatge Mas Iglesias) el proper 4 de desembre.
Arxiu Sonor 2008 Ja tardes
31 de gen. del 2012
10'
Inauguració del primer ascensor a Sant Pere i Sant Pau
Millora de l'accessibilitat al barri de Sant Pere i Sant Pau L'episodi recull la celebració i els testimonis de la inauguració del primer ascensor al bloc Sant Lluc, una fita històrica per a una comunitat que ha esperat 38 anys per disposar d'aquest servei fonamental. Aquest projecte és el primer fruit d'una iniciativa de l'associació de veïns per millorar la qualitat de vida de la gent gran de la zona. Detalls clau de la instal·lació Finançament: El cost s'ha repartit seguint un model d'un 50% a càrrec de les administracions (Generalitat i Ajuntament) i l'altre 50% a càrrec dels veïns. Impacte social: L'edifici compta amb veïns de fins a 84 anys que havien de pujar escales de fins a cinc plantes, patint situacions d'aïllament o grans dificultats físiques. Obstacles: S'han denunciat retards administratius (sis mesos per al permís d'obres) i dificultats en el cobrament de les subvencions promeses. Testimonis i valoració L'Amador López, president de l'escala, explica la cara més amarga de l'espera: "Hi ha gent que ha estat tres mesos que no ha pogut baixar al carrer perquè no podien. Aquí hi ha gent molt gran." El regidor Antonio Rodríguez i el portaveu veïnal Ramon Tibau han destacat que aquest és només el primer de molts altres ascensors que s'instal·laran a les 56 escales de la primera promoció del barri que encara no en disposen. S'espera que l'èxit d'aquesta escala animi les comunitats indecises.
Arxiu Sonor 2008 Ja tardes
31 de gen. del 2012
22'
Cicle de conferències sobre el Faust de Goethe i l'Escola de Lletres
Resum de l'entrevista sobre el Faust de Goethe i l'Escola de Lletres L'Escola de Lletres de Tarragona inicia el curs 2008-2009 amb una proposta cultural destacada: un cicle de vuit conferències per commemorar el 200 aniversari de la publicació de la primera part del Faust de Johann Wolfgang von Goethe. L'entrevista compta amb la presència de Lourdes Malgrat, directora de l'escola, i Jordi Jané, catedràtic de la URV i expert en filologia alemanya. El cicle sobre Faust El cicle, que comença el dimarts 14 d'octubre, pretén apropar la figura de Faust al gran públic, fugint de l'especialització acadèmica extrema. Durant les sessions s'abordaran diversos aspectes: * Introducció al mite: Els orígens del personatge en la tradició oral alemanya com a bruixot medieval. * Recepció literària: Com autors catalans com Apel·les Mestres o Joan Maragall van adaptar el mite a la seva època. * Modernitat de Goethe: L'autor va qüestionar l'ordre social i la moral, transformant el dimoni en un alter ego o complement de l'ésser humà. Reflexions sobre l'obra i l'autor El doctor Jordi Jané destaca que Goethe va treballar en el Faust durant més de 50 anys, convertint-la en l'obra mestre de la literatura alemanya, comparable al que representa el Quixot per a la literatura espanyola. "Tot el que sabem dels llibres, què en fem si no són útils perquè les persones arribin a ser felices en aquest món?" Oferta formativa de l'Escola de Lletres Lourdes Malgrat detalla les novetats i els tallers habituals de l'escola per a aquest curs: * Tallers per a joves: Un sector en creixement que va des de l'ESO fins a la universitat. * Taller itinerant nocturn: Una proposta singular on els alumnes recorren Tarragona els dilluns a la nit per buscar inspiració als carrers. * Col·laboracions especials: Tallers per a deficients audiovisuals amb l'ONCE i d'escriptura teatral amb la Sala el Magatzem. * Escriptura sense tabús: L'ús de la literatura eròtica com a eina pedagògica per trencar barreres i prejudicis a l'hora d'escriure.
Arxiu Sonor 2008 Ja tardes
31 de gen. del 2012
11'
Inauguració de la Fira Mares i Pares a Tarragona
Crònica de la Primera Edició de la Fira Mares i Pares El Palau de Fires i Congressos de Tarragona acull la primera edició de la Fira Mares i Pares, un espai de trobada integral per a famílies que estarà actiu durant tot el cap de setmana. El reporter Pep Sunyer connecta en directe per mostrar l'ambient d'un saló que abasta des del món dels nadons fins a l'etapa adolescent. Expositors i Productes Destacats La fira compta amb una quarantena llarga d'estands amb una oferta molt diversa: * Puericultura: Carrets, bressols d'última tecnologia amb canviadors integrats i complements. * Moda i oci: Roba infantil (incloent-hi zones d'outlet), joguines i escoles de dansa. * Serveis familiars: Concessionaris de cotxes, tallers de joieria per a pares i organització d'esdeveniments com comunions. Activitats i Tallers Formatius Més enllà de la vessant comercial, la fira destaca per la seva agenda d'activitats: 1. Passarel·la de moda: Desfilades amb la participació d'uns 400 nens i nenes seleccionats en un càsting previ. 2. Tallers del Col·legi de Farmacèutics: Sessions sobre dieta saludable, cura de la pell del nadó i com interpretar les etiquetes alimentàries. 3. Animació infantil: Actuacions de dansa, pallassos i massatges infantils. Impacte i Expectatives L'organització, representada per la Núria Pajares de Big Group, preveu una assistència de d'entre 3.000 i 4.000 visitants. El reportatge recull el testimoni de famílies tarragonines que celebren l'arribada d'aquest format a la ciutat. "És un punt de trobada on la gent pot comprar, compartir inquietuds i informar-se sobre tot el que envolta la criança."
Arxiu Sonor 2008 Ja tardes
31 de gen. del 2012
4'
Trobada Internacional de Policies Motoristes a Tarragona
Concentració de motos policials a Tarragona L'entrevista a Isabel Moedano, presidenta de l'Associació Internacional de Policies (IPA), detalla l'organització d'una trobada internacional que aplega agents de policia i les seves motocicletes a la ciutat de Tarragona. L'esdeveniment ha estat possible gràcies a la col·laboració entre l'IPA i l'associació Ángeles Guardianes. Detalls de la participació Origen dels assistents: Hi participen agents vinguts de Mònaco, Alemanya i diversos punts de l'Estat com les Illes Balears, València, Alacant i La Rioja. Tipus de vehicles: Es tracta principalment de motocicletes particulars dels agents, tot i que hi ha una representació oficial amb motos de la Guàrdia Civil, els Mossos d'Esquadra, el Cos Nacional de Policia i la Guàrdia Urbana de Tarragona. Volum: Es preveu la presència de més de 150 motos. Actes destacats del programa Recepció oficial: L'alcalde rep els participants a l'Ajuntament. Ruta de les torxes: Una desfilada nocturna amb torxes lluminoses pels carrers de la ciutat. Homenatge: L'acte central de demà servirà com a record a les víctimes d'accidents de trànsit. Exposició: Les motocicletes quedaran estacionades a la Via de l'Imperi per al gaudi del públic. "Una de les coses que nosaltres representem és el respecte a les normes de circulació, que és la nostra norma."
Arxiu Sonor 2008 Ja tardes
31 de gen. del 2012
11'
Integració i realitat de la comunitat camerunesa
Presentació de la Festa Cultural Balafont L'entrevista se centra en la tasca de l'Associació per al Desenvolupament i la Integració Balafont, que organitza una jornada cultural al Centre Cívic de Torreforta. Aquesta activitat busca apropar la cultura subsahariana a Tarragona mitjançant: Música i dansa tradicional. Degustació gastronòmica amb plats típics del Camerun. Espais de diàleg per fomentar la convivència. Els reptes de la integració i l'acollida L'Amadeu, secretari general de l'entitat, explica que molts nouvinguts experimenten por i desconfiança davant les institucions oficials (policia o administració) per desconeixement o por a la repatriació. L'associació actua com a pont per: Guiar en els tràmits legals, recordant que la regularització sol requerir un mínim de tres anys. Facilitar l'accés a la sanitat i serveis socials. Oferir suport anímic a qui arriba sense xarxa familiar. El context social i polític al Camerun L'entrevistat ofereix una visió crítica sobre les causes de l'emigració: Atur juvenil: Tot i tenir carreres universitàries i estar ben formats, els joves no troben feina al seu país. Situació política: Es defineix el govern actual com una dictadura maquillada que perdura des de l'any 1982. "Molts joves estan molt ben formats, però quan arriben aquí, la seva titulació no és reconeguda." L'Amadeu també destaca la seva sort personal en ser adoptat per una família catalana, contrastant-ho amb la dura realitat d'altres immigrants que han de recórrer a la beneficència o sobreviure en situacions de gran precarietat.