Tots els episodis · 2012

4305 episodis disponibles

episodis

4081-4104 de 4305

Arxiu Sonor 2008 Ja tardes
31 de gen. del 2012
10'
L'univers personal i literari de Pere Calders
El record d'un avi vital i entusiasta Diana Coromina, neta de l'escriptor Pere Calders, ens apropa a la figura humana d'un dels autors més rellevants de la literatura catalana. Lluny de la imatge d'un intel·lectual distant, el descriu com una persona afectuosa, amb un gran sentit de l'humor i una passió absoluta per la família. L'impacte en la seva trajectòria La influència de Calders i la seva muller ha estat clau en la vida de la Diana: * Herència cultural: La passió per la literatura, les llengües i el país prové directament del contacte amb els seus avis. * Carrera professional: Tot i haver estudiat comunicació audiovisual, actualment es dedica a la recerca en traducció, influenciada pel pes de la paraula a casa seva. La vida a Llançà i l'afició a la tecnologia Durant l'entrevista, es revelen detalls curiosos de l'esfera privada: * Celebracions familiars: Els aniversaris de casats a Llançà eren autèntics espectacles amb decoració kitsch i regals de petxines. * Cites de l'Homero: Un joc familiar basat en la creació de rodolins humorístics que van acabar recollits i dibuixats. * Passió tecnològica: Calders era un amant de la última tecnologia. Tenia desenes de càmeres de fotos i vídeo, i segurament avui estaria fascinat per Internet i els telèfons mòbils. "Afrontaven la realitat amb bona cara, amb alegria. Van decidir fer front a l'adversitat amb una actitud optimista." L'exili a Mèxic i el retorn a la realitat catalana Tot i que l'avi parlava poc de l'exili, l'àvia transmetia una visió alegre de l'estada a Mèxic. En tornar, van patir el contrast d'una Catalunya grisa i un català empobrit ple de castellanismes, mentre ells havien mantingut la puresa de la llengua durant 23 anys a l'estranger. Recuperem la paraula: El cicle literari La Diana participa en el cicle "Recuperem la paraula" a Tarragona, dedicat aquest any a Calders. Recomana iniciar-se en la seva obra a través de: 1. Invasió Subtil 2. Cròniques de la Veritat Oculta 3. Aquí descansa Nevares (narració de temàtica mexicana)
Arxiu Sonor 2008 Ja tardes
31 de gen. del 2012
16'
Reptes de la Presidència Francesa de la UE i vincles amb Tarragona
Conferència de Pascal Brice a Tarragona El cònsul general de França a Barcelona, Pascal Brice, visita Tarragona per impartir una conferència sobre els reptes de la presidència francesa de la Unió Europea. L'acte serveix per analitzar la resposta europea davant la crisi global i per estrènyer llaços amb la comunitat francesa local. Eixos de la Presidència Europea En un context de crisi econòmica i canvis en la geopolítica mundial (amb l'elecció de Barack Obama als EUA), França lidera una agenda centrada en la unitat d'acció: Crisi financera: Coordinació dels estats membres per garantir la liquiditat bancària i protegir l'economia real a través de l'euro. Immigració: Implementació del Pacte Europeu d'Immigració per fomentar la integració i la cooperació amb els països d'origen. Canvi climàtic: L'objectiu d'assolir acords vinculants en el Consell Europeu de desembre per transformar el model energètic. Reforma financera: Impuls de la cimera del 15 de novembre a Nova York per reformar el sistema monetari internacional. "Europa ha d'intervenir quan és útil, i sobre tot quan és imprescindible, com davant la crisi econòmica." Relacions entre França, Catalunya i Tarragona El cònsul destaca la importància estratègica de Tarragona en dos àmbits clau: Sector Químic: Projecte de col·laboració entre la regió francesa de Rhône-Alps i el pol químic de Tarragona per potenciar la recerca, l'ensenyament i l'ocupació. Llengua i Educació: Preocupació per la denominada "paradoxa catalana": tot i que els vincles econòmics (AVE, energia) són més forts que mai, el coneixement del francès ha disminuït. Es treballa amb la Generalitat per reforçar-ne l'aprenentatge als instituts. Finalment, Brice subratlla el paper actiu d'Espanya en la governança global, justificant la seva presència a la cimera del G20 pel pes de la seva pròpia economia i el seu lideratge en les relacions amb l'Amèrica Llatina.
Arxiu Sonor 2008 Ja tardes
31 de gen. del 2012
14'
Salutació constant i repetitiva de bona nit
Anàlisi de la seqüència de salutacions Aquesta transcripció recull una sèrie de salutacions iteratives que es produeixen de manera sostinguda durant un interval de prop de 15 minuts. El contingut és extremadament homogeni i es basa en el protocol social de donar la bona nit. Dinàmica del text El text es caracteritza pels següents punts: Repetició sistemàtica: L'expressió "Bona nit" es repeteix en intervals regulars de 30 segons aproximadament. Estabilitat comunicativa: No hi ha variacions en el registre ni en el contingut del missatge. Absència de context: Tot i que es produeix un intercanvi, no s'especifica el marc físic o cultural on succeeix. "Bona nit" En resum, el document reflecteix una interacció basada puramente en la cortesia repetida o un possible bucle de so ambiental on la paraula nit és l'eix central.
Arxiu Sonor 2008 Ja tardes
31 de gen. del 2012
19'
Alimentació ecològica i sobirania als menjadors escolars
Resum de la taula rodona sobre agroecologia escolar L'episodi recull una conversa profunda amb experts i productors sobre la necessitat d'implantar l'alimentació ecològica en els centres educatius i la societat en general. Es destaca que el consum de productes lliures de pesticides sintètics i d'origen local no és només una qüestió de salut, sinó un dret social i un acte de sobirania alimentària. Els punts clau de la discussió Beneficis per a la salut: El doctor Gianastasio alerta que, si no canviem el model cap a l'alimentació biològica, es preveu que el 50% de la població serà al·lèrgica l'any 2020. Els menjadors escolars són la via crítica per reduir riscos de malalties i trastorns com el dèficit d'atenció. Experiències d'èxit: A Andalusia s'ha passat de 15 a 111 centres escolars amb menús ecològics en quatre anys, demostrant que la implicació del sector públic és fonamental. Control del mercat i preus: Des d'Equador es proposa eliminar els intermediaris per fer que els productes siguin assequibles i competitius, trencant el mite que l'agricultura ecològica és només per a elits. Sostenibilitat i territori: Gonzalo Barrio denuncia que el model agroindustrial actual destrueix el món rural i facilita l'especulació immobiliària en zones d'horta com el Llobregat o València. "Menjar sa no és un privilegi d'uns quants, és un dret que ens assisteix com a ciutadans i hauria de ser assumit socialment." Reptes de futur La transició cap a aquest model requereix una educació integral que impliqui directament cuiners, professors i famílies, a més d'una aposta ferma per les varietats locals i els circuits curts de comercialització per evitar la dependència d'insums externs i del transport de llarg recorregut.
Arxiu Sonor 2008 Ja tardes
31 de gen. del 2012
12'
L'impacte de la victòria d'Obama a Nova York i la comunitat hispana
L'emoció del canvi a la Gran Manzana L'entrevista amb William Castro, periodista de The Bilingual News, recull l'atmosfera històrica que es viu a Nova York després de la victòria de Barack Obama. L'anàlisi se centra en la reacció ciutadana i les expectatives de futur per als col·lectius que han estat decisius en aquestes eleccions. Punts clau de l'impacte electoral: Celebracions multitudinàries: Milers de persones es van congregar a punts emblemàtics com Times Square i la Cinquena Avinguda per celebrar amb pancartes i llàgrimes l'arribada del primer president afroamericà a la Casa Blanca. El pes del vot hispà: Es calcula que entre el 70% i el 80% dels hispans han donat suport a Obama. Aquest col·lectiu veu en ell una figura de referència per haver viscut l'experiència d'un pare immigrant. Prioritats de la comunitat: Les principals preocupacions que el nou govern haurà d'afrontar són: L'estat de l'economia i la crisi financera. Una reforma migratòria que podria regularitzar uns 11,5 milions de persones. Millores en l'accés a la sanitat i a l'educació universitària per a les classes baixes. L'herència de l'administració Bush El periodista destaca que la victòria demòcrata és, en gran part, una resposta a la desfeta republicana causada per la gestió de George W. Bush. La crisi econòmica i la guerra de l'Iraq han portat fins i tot a votants tradicionalment conservadors, com els cubans a Florida o diversos governadors republicans, a decantar-se pel canvi. "Obama ha agafat les regnes d'un país que Bush li lliura totalment desordenat i té el deure d'organitzar-lo en els seus primers 90 dies." Expectatives de futur Hi ha una gran pressió sobre els primers 90 dies de mandat. El món sencer mira cap als Estats Units esperant que les noves polítiques econòmiques frenin l'efecte de "bumerang" que està afectant l'atur i l'estabilitat global en països com Espanya.
Arxiu Sonor 2008 Ja tardes
31 de gen. del 2012
8'
Damm Inèdit: Una Nova Revolució Gastronòmica
Inèdit: La Cervesa que Vol Conquerir la Taula El Frederic Sagarra, cap de Relacions Externes de l'empresa Damm, ens presenta la Estrella Damm Inèdit, un producte que neix no només com una beguda, sinó com una nova filosofia d'entendre el mercat de la cervesa. Característiques Distintives del Producte La Inèdit destaca per la seva suavitat i complexitat aromàtica. Segons Sagarra, alguns dels seus trets clau són: Composició rica: Està elaborada amb blat i malta d'ordi, el que li dona una textura especial. Aromes exòtics: Incorpora espècies com el coliandre, pell de taronja i regalèsia. Segona fermentació: Té un procés de fermentació en ampolla que li aporta un aspecte tèrbol i una evolució similar a la del vi. Baixa graduació: Només té un 4,8% de contingut alcohòlic, fent-la molt fàcil de beure. Col·laboració amb el Bulli Un dels punts més rellevants és que aquesta cervesa no s'ha creat de forma aïllada. L'equip de Damm ha treballat durant dos anys colze a colze amb Ferran Adrià, Juli Soler i l'equip de sommeliers del Bulli. "Vam picar a la porta i els vam proposar aquest repte: per què la cervesa desapareix de les millors taules?" L'objectiu era crear un producte amb un nivell d'exigència altíssim que pugui competir amb el vi i el cava en la restauració de primer nivell. Consells de Consum i Maridatge Per gaudir plenament de l'experiència, Sagarra recomana: Servei: Utilitzar una glaçonera per mantenir-la entre 4 i 6 graus. Copa: Servir en copa de vi blanc, omplint-la només fins a la meitat per apreciar-ne els aromes. Maridatge: És ideal per acompanyar amanides, fumats i plats d'alt nivell gastronòmic. Actualment es comercialitza en formats de 50 i 75 centilitres, pensats especialment per ser compartits durant els àpats.
Arxiu Sonor 2008 Ja tardes
31 de gen. del 2012
15'
Entrevista a Malalai Joya: La tragèdia de l'Afganistan
Una veu crítica contra la corrupció i la guerra L'activista i exdiputada afganesa Malalai Joya denuncia la situació crítica que viu el seu país en una conferència a la Universitat Rovira i Virgili. Joya, coneguda per la seva ferma oposició als senyors de la guerra i al tràfic de drogues, exposa una realitat que sovint queda oculta als mitjans occidentals. Les claus de la seva denúncia Democràcia fallida: Joya qualifica el sistema actual de l'Afganistan de fal·làcia. Segons l'activista, els Estats Units i l'OTAN han portat al poder fonamentalistes de l'Aliança del Nord, als quals considera mentalment iguals que els talibans. Ocupació i seguretat: L'ocupació estrangera, iniciada sota el pretext dels drets humans, no ha aportat seguretat. Les víctimes civils per bombardejos internacionals són constants, incloent-hi un gran nombre d'infants. Narcotràfic: Denuncia que l'Afganistan s'ha convertit en el centre mundial de producció d'opi, amb la implicació de familiars directes del govern, com el germà de Hamid Karzai. La situació de les dones i els activistes "No és possible portar democràcia i drets humans amb els enemics d'aquests valors." Violència sistemàtica: S'informa d'un augment de violacions i suïcidis entre les dones. Joya cita casos d'agressors alliberats per influències polítiques. Persecució política: Per dir la veritat, ha estat expulsada del Parlament i ha patit diversos atemptats contra la seva vida. Suport i esperança Malgrat que el 80% del Parlament està format per criminals i narcotraficants, Joya rep el suport de la gent pobra de l'Afganistan, d'organitzacions democràtiques internes i de la solidaritat internacional. Insta la societat civil a aixecar la veu contra les polítiques errònies que perpetuen el terrorisme.
Arxiu Sonor 2008 Ja tardes
31 de gen. del 2012
12'
Dia de Morts mexicà i música a la Bequeria
La tradició de l'altar de morts a la Bequeria L'espai cultural La Bequeria de Tarragona acull una celebració dedicada al Dia de Morts mexicà. La Marisol Romero, membre del col·lectiu Ardiadna, explica la simbologia de l'altar instal·lat, que combina elements indígenes precolombins i cristians: Sentit de la festa: A diferència de la tradició local, més sòbria i trista, la mexicana és una celebració alegre de retrobament amb els familiars difunts. Elements de l'altar: S'adorna amb flors, calaveritas de sucre o ceràmica, i el pan de muerto (un dolç típic amb decoracions que simulen ossos i sang). Iconografia: Destaca la figura de la Catrina, una caricatura de Diego Rivera que critica la burgesia i recorda que la mort ens iguala a tots. "En Mèxic es va als cementiris, es mengen els plats preferits dels difunts sobre les làpides i es contracten mariachis; és un dia de convivència i música, no de plorar." Activitats i experiència cultural El Dani Blasco destaca que l'objectiu és oferir un enfrontament cultural positiu per veure les diferències i similituds entre les nostres tradicions (com la Castanyada) i les mexicanes. El dissabte s'oferirà la projecció d'un documental de 30 minuts sobre la festa a l'illa de Janitzio. Programació musical i concerts acústics El programa també dona veu al vessant musical de la sala: Dimi Riders: Actuació de música en directe (artista de Barcelona adoptat a Salou) amb un estil que s'integra en la nova línia de la sala. Nova línia artística: El programador Toni Hernando explica que La Bequeria s'ha especialitzat en formats acústics i semiacústics per millorar la convivència amb l'entorn veïnal. Properes actuacions: Es preveuen cicles de flamenc, polipoesia i humor amb cantautors sota el segell de la productora La Hoguera.
Arxiu Sonor 2008 Ja tardes
31 de gen. del 2012
11'
Suspensió del concert de la Castanyada a la URV
Cancel·lació d'actes al Campus Sescelades El programa Ja Tardes connecta amb el campus Sescelades de la Universitat Rovira i Virgili (URV), on s'hauria d'estar celebrant la tradicional Castanyada. La jornada, però, s'ha vist truncada per la suspensió del concert que havia de tancar els actes. Motius del conflicte Segons ha explicat Francesc Bermúdez, portaveu del Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC), l'organització acusa la universitat de realitzar un boicot total: Falta de permís: La versió oficial apunta a una mancança d'autorització per part de l'ajuntament i queixes dels directors de facultat pel soroll. Censura política: Bermúdez suggereix que el motiu real és la postura crítica del sindicat vers el Pla Bolonya. Accions de seguretat: S'ha denunciat una vigilància excessiva per part de seguretat privada que ha arribat a tallar el subministrament elèctric als músics. "No creiem que sigui pel soroll de la música, sinó per un seguit d’accions que hem dut a terme mantenint una postura crítica amb la URV." Impacte en els col·lectius Tot i que el dinar popular i l'actuació castellera dels Pataquers s'han pogut celebrar, la cancel·lació dels concerts de Bongo Botrako i Extracto de Lúpulo ha provocat la marxa de la majoria dels estudiants. Els organitzadors han decidit no allargar la jornada i ja preparen noves mobilitzacions pel dia 4 de novembre. Dades sobre els estudis de comunicació En un to més distès, s'ha parlat de la carrera de Comunicació a la URV, destacant-ne el seu enfocament molt pràctic des del primer any, malgrat que s'hagin de cursar conjuntament matèries de ràdio, premsa, publicitat i audiovisuals fins al segon cicle.
Arxiu Sonor 2008 Ja tardes
31 de gen. del 2012
27'
La Protecció de Dades i la Privacitat a Internet
La Protecció de Dades en l'Era Digital En aquesta entrevista, Ricard Martínez, coordinador d'estudis de l'AEPD i professor de la UOC, desgrana els reptes actuals de la privacitat, posant especial èmfasi en el desconeixement ciutadà sobre el funcionament de les autoritats de control. L'Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD) L'AEPD actua com una autoritat independent que garanteix el dret fonamental a la protecció de dades a través de: • Inspecció i sanció de conductes il·lícites. • Difusió i educació ciutadana sobre drets digitals. • Atenció a les denúncies per vulneració de drets d'accés, rectificació o cancel·lació. Riscos en Xarxes Socials i Frau d'Identitat L'expert alerta que la gratuïtat de plataformes com Facebook o Tuenti és aparent, ja que l'usuari paga amb la seva informació personal. Els riscos principals destacats són: • La indexació permanent d'opinions i fotografies en buscadors. • El perill del phishing i la suplantació d'identitat mitjançant dades obtingudes de perfils públics. • La manca de cultura de privatització: sovint els usuaris no activen els filtres de seguretat per defecte. "A internet res és gratis; les xarxes socials es financen amb la publicitat i la informació agregada de la navegació dels seus usuaris." Protecció de Menors i Compra Segura El nou reglament posa el focus en la vulnerabilitat dels infants: • Es prohibeix demanar dades familiars a menors per obtenir informació dels adults. • El consentiment per a menors de 14 anys ha de ser gestionat obligatòriament pels tutors legals. • Respecte al comerç electrònic, Martínez recomana verificar sempre l'ús del protocol segur HTTPS i la presència de la icona del cadenat al navegador.
Arxiu Sonor 2008 Ja tardes
31 de gen. del 2012
12'
Nevada històrica d'octubre a Prades i la Terra Alta
La nevada sorpresa del mes d'octubre L'episodi meteorològic ha deixat un paisatge totalment blanc a les muntanyes de Prades i diversos punts de la Terra Alta. El fet més destacable és que la neu s'ha avançat considerablement al calendari habitual, provocant sorpresa entre els veïns i autoritats locals. Detalls sobre la situació a Prades L'alcalde de Prades, Santiago Pons, ha explicat les particularitats d'aquesta jornada: Acumulacions: S'han registrat entre 15 i 20 centímetres de neu a les teulades i gruixos superiors al bosc. Afectacions: Tot i que les carreteres s'han mantingut obertes a partir de migdia, les obres de la plaça Major han quedat aturades per la neu acumulada damunt la maquinària i els materials. Vegetació: La imatge és especialment estètica perquè molts arbres, com els roures o castanyers, encara conserven la fulla de tardor. "No és habitual que nevi el mes d'octubre, però si tens entre 50 i 60 anys ja n'has vist algunes així fora d'època." Impacte a la Terra Alta A localitats com Arnes, la nevada ha estat encara més excepcional. Segons els testimonis recollits: Feia 45 anys que no es veia una nevada d'aquesta intensitat durant el mes d'octubre. La precipitació va començar al voltant de les 3:45 h de la matinada. A localitats com Querol, s'han suspès classes de forma preventiva. Perspectives econòmiques i logístiques L'alcalde Pons ha valorat positivament la neu pel seu caràcter d'atracció turística en un poble que viu poc de l'agricultura (un 10%). A més, s'ha informat que la Diputació de Tarragona ha adquirit una nova màquina llebaneus per millorar la seguretat a les carreteres de la demarcació davant aquest episodi.
Arxiu Sonor 2008 Ja tardes
31 de gen. del 2012
22'
Cultura japonesa i el Saló del Manga a Barcelona
Introducció a la cultura del manga i l'anime En aquesta edició del programa, comptem amb la presència de Víctor Sarsal, periodista i especialista en cultura japonesa, per aprofundir en el món del manga (còmic en paper) i l'anime (animació). Sarsal aclareix que, tot i que sovint s'associen a un estil visual concret d'ulls grans, l'estètica ha evolucionat radicalment cap a una gran diversitat d'estils. Conceptes clau i evolució Definicions: El manga és exclusivament japonès segons els seus autors; qualsevol producció similar feta fora del Japó no sol ser considerada com a tal pels puristes. Sentit de lectura: Una característica fonamental és que les edicions originals es llegeixen de dreta a esquerra. Història: El terme té arrels que es remunten gairebé un segle, evolucionant paral·lelament als còmics occidentals però amb una perspectiva cultural pròpia. Recomanacions i referents Per a aquells que es vulguin iniciar, l'especialista destaca: Bola de Drac: Ideal per la nostàlgia i la seva facilitat de lectura. Osamu Tezuka: Conegut com el "Déu del Manga", qualsevol de les seves obres és una base fonamental. Obres psicològiques: Títols com Death Note o 20th Century Boys per a qui busca una narrativa més adulta i humana. "El manga sempre és millor que l'anime perquè és l'obra original i té més substància." El XXIV Saló del Manga de Barcelona El programa també compta amb Ester Dalmau, del Consell Comarcal del Tarragonès, per explicar la logística del transport organitzat per als joves interessats a assistir-hi. Detalls de l'esdeveniment Logística: Es posa a disposició personatges joves un autobús gratuït des de Tarragona, amb el benefici que el divendres l'entrada al saló és gratuïta si es va disfressat. Espais: El certamen es divideix en tres espais a l'Hospitalet de Llobregat: la Farga (expositors i tallers), la sala de projeccions i l'escenari. Gran reclam: Enguany destaca l'actuació de JAM Project, un supergrup que interpretarà en japonès les cançons d'obertura més famoses de la història de l'animació.
Arxiu Sonor 2008 Ja tardes
31 de gen. del 2012
26'
Codi de Bones Pràctiques en l'Art Visual
Introducció al Codi de Bones Pràctiques El programa aborda la implementació del nou Codi de Bones Pràctiques Professionals en el món de les arts visuals a Catalunya. Aquest document neix amb la voluntat de regular les relacions laborals i contractuals entre els creadors (artistes) i els gestors (galeries, centres d'art i institucions públiques). Canvi de Paradigma en la Relació Artística Fins ara, molts acords en el sector es basaven en pactes verbals sense validesa legal, fonamentats en la "bona voluntat". El nou codi busca: • Formalització contractual: Obligatorietat de signar contractes que especifiquin l'espai geogràfic, el temps i les condicions de producció. • Drets econòmics: Establiment d'honoraris fixos per als artistes, concretament un mínim del 15% sobre el pressupost total de l'exposició. • Professionalització: Superar el mite romàntic de l'"artista maleït" que treballa només per amor a l'art per passar a una figura d'artista com a professional amb drets mercantils. Reptes i Aplicació Pràctica La conversa destaca diversos obstacles per a la plena aplicació d'aquest decàleg: Burocràcia: Molts artistes no són autònoms, fet que dificulta l'emissió de factures oficials. Compromís Institucional: La necessitat que les administracions públiques assumeixin els pagaments i els riscos amb més agilitat. Responsabilitat de l'Artista: El contracte també exigeix a l'artista rigor en els terminis d'entrega i en la qualitat de l'obra presentada. "L'artista ara vol ser també un broker de l'art; té dret al seu reconeixement monetari i mercantil." Perspectives del Sector El Punt de Vista de l'Artista L'escultor Rufino Mesa subratlla que el sector ha estat històricament desamparat. Malgrat que l'associacionisme encara genera certa recança per la tendència a l'anarquia creativa, considera essencial diferenciar el valor físic del treball (fàcilment quantificable) del valor moral i intel·lectual de les idees. El Paper dels Galeristes Chantal Grande explica que, tot i que al mercat de galeries privat les regles ja solen estar clares (normalment repartiment al 50%), el codi és vital en espais públics o de gestió intermèdia on sovint hi ha precarietat en la conservació o falta de rigor en els tractes.
Arxiu Sonor 2008 Ja tardes
31 de gen. del 2012
11'
Salvador Cardús: Claus per superar el desconcert educatiu
Radiografia del sistema educatiu actual El sociòleg i periodista Salvador Cardús proposa una reflexió profunda sobre el paper del món escolar en una societat en constant transformació. Durant l'entrevista, analitza per què impera una sensació de crisi i com els valors socials influeixen directament en l'aprenentatge del jovent. Idees principals sobre l'educació Responsabilitat compartida: L'educació no és només tasca de l'escola, sinó que tota la societat educa (pares, mitjans de comunicació i líders polítics). El valor de l'estudi: Es lamenta que el creixement econòmic passat hagi desincentivat l'esforç acadèmic, ja que sectors sense formació oferien millors rendiments econòmics immediats. L'essència de l'escola: El centre educatiu ha de centrar-se en el que és exclusiu seu: Ensenyar a pensar, parlar i escriure. Fomentar la lectura com a base del pensament crític. Estructurar la ment a través de disciplines com la història o les matemàtiques. Reptes per a docents i famílies Cardús destaca la necessitat de millorar la formació permanent del professorat, proposant fins i tot períodes sabàtics per a l'actualització professional. Pel que fa a les famílies, critica els horaris laborals desordenats que dificulten la convivència de qualitat. "Educar no és difícil, però demana temps, i tinc la impressió que els pares hi estem dedicant molt poc temps." Una perspectiva optimista cap al futur Malgrat el títol del seu llibre, El desconcert de l'educació, l'autor no veu la situació com a desastrosa. Considera que estem en un procés de transformació escolar on la clau és aclarir prioritats i organitzar-se millor per ser més competitius en l'àmbit europeu.
Arxiu Sonor 2008 Ja tardes
31 de gen. del 2012
16'
Miopia: Detalls dels nans de Tarragona per Ramon Giné
Explorant l'exposició Miopia de Ramon Giné L'auditori de Caixa Tarragona acull l'exposició fotogràfica Miopia, de l'artista polifacètic Ramon Giné. La mostra, oberta fins al 2 de novembre, presenta una visió inèdita i fragmentada dels nans de la ciutat, centrada exclusivament en els detalls que sovint passen desapercebuts per al públic. Detalls de l'obra i el procés creatiu L'exposició consta de 23 fotografies seleccionades d'un fons de més de 70 imatges. Giné ha buscat capturar l'essència dels personatges a través de primers plans extrems: Textures i materials: Es poden apreciar plecs de roba que semblen teles reals, detalls del ganxet de la Marquesa o botons històrics amb 200 anys d'antiguitat (provinents de les guerres napoleòniques) del vestit del Capità. Emocions i imperfeccions: Les imatges revelen la melangia en la mirada del Marquès, rascades a la pintura dels capgrossos, o fins i tot un pèl enganxat a la pintura fresca. L'abstracció de la festa: L'enfocament és tan tancat que algunes imatges perden la seva identitat original, esdevenint composicions abstractes on l'espectador pot imaginar altres formes. La intenció de l'artista Ramon Giné explica que el títol Miopia fa referència a la necessitat d'apropar-se molt per veure aquests detalls. L'objectiu no era fer postals festives, sinó oferir una mirada personal i profunda que no deixi ningú indiferent. "Amb una imatge faig quasi mitja pàgina d'un llibre. La imatge val més que mil paraules." Trajectòria i projectes de futur Tot i que aquesta és la seva primera exposició fotogràfica, Giné és conegut per la seva faceta com a escriptor, amb llibres dedicats a la Rambla de Tarragona. Durant l'entrevista, també destaca la seva experiència documentant els assajos dels Armats i els seus propers projectes: Una exposició antològica a Valls titulada Imatges d'una vida. Un possible nou llibre sobre la Ruta del Cister.
Arxiu Sonor 2008 Ja tardes
31 de gen. del 2012
9'
Roger Mas: Cançons telúriques i nous projectes a Tarragona
Roger Mas a l'Auditori de Caixa Tarragona El cantautor Roger Mas torna a Tarragona per oferir un concert íntim en format trio (piano, contrabaix i guitarra). L'actuació se centrarà en el seu darrer treball, Cançons telúriques, però també farà un repàs extens a tota la seva discografia, des del primer fins a l'últim disc, amb versions adaptades per a la formació actual. Les claus de l'entrevista Cançons telúriques: Tot i que el disc sol requerir una banda nombrosa de fins a 8 músics, a Tarragona es presentarà una versió més essencial. Reconeixements: L'àlbum ha estat guardonat amb el prestigiós Premi Puig-Porret del Mercat de la Música Viva de Vic, el premi musical més ben dotat de Catalunya. Futur immediat: El músic ja treballa en un nou disc que començarà a gravar a l'hivern. Aquest nou projecte buscarà ser: Una barreja entre Mística Domèstica i els sons dels seus primers treballs. Una col·lecció de cançonetes senzilles, lliures i sense les restriccions del cànon clàssic. Evolució artística: Mas afirma que es troba en un punt de maduresa on busca transmetre el missatge d'una forma més directa i autèntica. Reflexions sobre l'escena musical "Ara hi ha moltíssima gent que fa coses diferents i, com que el mercat musical està a la ruïna, la gent fa coses des del propi sentiment i escoltant-se a si mateix." Roger Mas destaca que l'estat actual de la indústria ha afavorit l'aparició de projectes més autèntics i menys lligats a concessions comercials, la qual cosa el fa sentir-se més acompanyat artísticament que als seus inicis als anys 90.
Arxiu Sonor 2008 Ja tardes
31 de gen. del 2012
6'
Palabres Màgiques: Màgia i Teatre a la Sala Trono
El Festival Teatre Màgic a Tarragona La Sala Trono de Tarragona acull l'espectacle Palabres Màgiques, una proposta que s'emmarca dins el circuit del festival Teatre Màgic. Aquesta obra va més enllà de la il·lusionisme convencional, integrant elements d'humor i una forta base teatral. Brando i Silvana: Una proposta des de Buenos Aires L'entrevista compta amb el mag Brando, part de la companyia argentina que actualment resideix a Barcelona. Brando explica la rica tradició màgica de l'Argentina, influenciada històricament per figures com Fumanchú. El mag destaca les diferències estilístiques en l'àmbit estatal: A Madrid predomina la cartomàgia. A Catalunya, hi ha una gran predilecció per la màgia d'escenari, un estil que utilitza tot l'espai teatral per explicar històries. L'argument: El teler i la florista L'espectacle, que ha estat guardonat amb premis com el Chevalier André i el Cometa Mágico, presenta dos personatges ambientats en els anys 30: El Taur (Brando): Un immigrant que guanya diners amb el joc dels galledes i les boletes. La Florista (Silvana): Una dona que intenta vendre flors mentre el públic prefereix apostar amb el taur. "Amb paraules es poden explicar històries, i quantes històries es poden explicar amb la màgia." Èxit i formació en l'il·lusionisme L'espectacle és apte per a tots els públics i destaca per la seva interactivitat, incloent-hi números musicals i la participació directa dels assistents. A més, Brando comenta l'interès creixent de la societat per l'aprenentatge de la màgia com a hobby o entreteniment personal, més enllà de la professionalització.
Arxiu Sonor 2008 Ja tardes
31 de gen. del 2012
12'
Jordi Vidal presenta 'Piano Fortissimo' a Tarragona
Dansa, Teatre Físic i Clown a la Sala Tronos L'entrevista a Tarragona Ràdio presenta la proposta escènica de Jordi Vidal, qui porta a la ciutat un espectacle que trenca les barreres de la dansa contemporània convencional. La representació es divideix en dues peces distintives que exploren la vulnerabilitat i la proximitat amb l'espectador. Peces de l'Espectacle Piano Fortissimo: Un solo que part d'una premissa còmica: un voluntari improvisat ha de substituir un artista accidentat. Explore el llenguatge del clown i la fragilitat. Oximoron: Un duo interpretat per Jordi Vidal i David Bossen. Es basa en la unió de conceptes oposats, barrejant música clàssica contemporània (atonal i complexa) amb un treball físic humorístic i lúdic. Un Estil Transdisciplinari El creador explica que la seva obra és el resultat de la seva trajectòria internacional, especialment a Brussel·les, considerada la capital de la dansa a Europa. El seu estil es caracteritza per: La fusió de circ, dansa i teatre de carrer. L'eliminació de la quarta paret, buscant una interacció directa i fresca amb el públic. Un enfocament narratiu i llegible, ideal tant per a experts com per a persones no iniciades en la dansa. "És important que el treball tingui un missatge que sigui llegible, que la gent entengui el que està passant i que li arribi."
Arxiu Sonor 2008 Ja tardes
31 de gen. del 2012
18'
Balanç de la variant de la N-420 a Falset
Impacte de la variant de la N-420 a Falset L'alcalde de Falset, Jesús Torralba, fa un balanç molt positiu dels primers sis mesos de funcionament de la variant de la N-420. Segons l'alcalde, la desviació del trànsit fora del nucli urbà ha comportat una millora dràstica en la qualitat de vida dels veïns. Millores i reptes de mobilitat Habitabilitat: S'ha reduït el soroll «infernal» i la contaminació que patien especialment les nits de cap de setmana. Seguretat: El pas pel «pont», un punt extremadament estret on difícilment passaven dos vehicles, ha deixat de ser un conflicte. Pendents: Encara resta pendent millorar l'accés a l'interior del Priorat (Gratallops, Vilelles), per la qual cosa s'ha demanat un estudi al Ministeri de Foment. "Des d'un punt de vista de qualitat de vida, s'ha millorat moltíssim." Dinamització Econòmica i Enoturisme Davant del possible descens de vendes en comerços a peu de carretera, l'Ajuntament aposta per un model de visitant que es quedi a la població i consumeixi producte local: Castell del Vi: Un projecte d'espai museístic i lúdic per projectar la comarca internacionalment. Excel·lència enològica: Es destaca la qualitat de les DO Montsant i DOQ Priorat, recordant que tot i la producció limitada, el reconeixement de crítics com Robert Parker és altíssim. Producte local: Promoció de l'oli d'oliva i l'agricultura ecològica com a motors complementaris al vi. Finalment, l'alcalde convida a visitar la Fira del Vi al maig, que en la seva darrera edició va aplegar prop de 13.000 persones, consolidant Falset com la capital econòmica i cultural de la comarca.
Arxiu Sonor 2008 Ja tardes
31 de gen. del 2012
12'
Onzena edició del Festival COS de Reus
El Festival COS 08: Onze anys de moviment a Reus L'onzena edició del Festival de Mim i Teatre Gestual de Reus (COS 08) ja és aquí. En aquesta conversa amb el seu director artístic, Lluís Graells, s'explora la trajectòria d'un esdeveniment que ha passat de ser un projecte biennal a convertir-se en una cita anual ineludible gràcies al patrocini privat i al suport municipal. Un festival de ciutat i per a la ciutat El COS no es defineix per la seva rendibilitat econòmica, sinó pel seu impacte cultural i la seva accessibilitat: * Vocació popular: La majoria d'espectacles són gratuïts o tenen preus molt assequibles (màxim 7 euros). * Suport institucional i privat: Depèn directament de l'Ajuntament de Reus i del patrocini de Reale. * Teatres implicats: Les actuacions s'escampen per tota la ciutat, des del Teatre Fortuny i el Bartrina fins a espais més íntims com el Bravium o Cal Massó. Aposta per la producció local Una de les grans novetats d'aquesta edició és el pes de la creació pròpia. Graells destaca que el 60% de la programació són companyies del país i de les comarques tarragonines, com ara: * La Gata Borda i Teatre Forani. * Col·laboracions d'artistes reputats com Albert Vidal i el músic Xavier Macaia. * Companyies joves com Ius i Sofí o Reça Tàbula. Recomanacions del director "Un festival és per descobrir coses, per empassar-te'n moltes i per pair-les tranquil·lament després." Graells recomana no perdre's: 1. Family Flots: Companyia alemanya de referència en el treball amb màscares. 2. Mastorna: Una estrena basada en l'últim guió inacabat de Federico Fellini. 3. Yllana: Amb el seu espectacle Brokers, coneguts pel seu estil gamberre i humorístic. El festival ofereix un itinerari de 26 espectacles en 5 dies, dissenyat perquè el públic pugui enllaçar una funció amb l'altra i gaudir d'una experiència teatral completa.
Arxiu Sonor 2008 Ja tardes
31 de gen. del 2012
19'
Neix el CaixaFòrum Tarragona: Nou impuls sociocultural
Inauguració de la nova etapa del CaixaFòrum Tarragona El text recull la crònica en directe de la transformació de l'antic Centre Cultural i Social de la Fundació "la Caixa" en el nou CaixaFòrum Tarragona. Aquest canvi no és només nominal, sinó que representa una evolució cap a un model de centre sociocultural del segle XXI, integrat en una xarxa estatal d'equipaments d'alt nivell. Eixos del nou projecte Josep Oller i Carles Marquès detallen els pilars d'aquesta nova filosofia: * Integració total: El centre aplegarà les quatre línies d'actuació de l'obra social: acció social, cultural, científica i educativa. * Accessibilitat i inclusió: Es pretén arribar a tots els públics, especialment a col·lectius en risc d'exclusió social i joves dels barris. * Connexió amb el territori: Voluntat de participar activament en la vida de la ciutat (Santa Tecla, Tarraco Viva, Festival de Dixieland) i treballar de forma bidireccional amb altres centres CaixaFòrum. Exposicions i activitats destacades S'anuncia una programació de gran format equivalent a la d'altres capitals: - Exposició de dibuixos de Gustav Klimt. - Mostra sobre la cultura dels víkings. - Alfons Mucha: Utopia i Modernitat. - Projectes de fotografia científica i sobre els Objectius del Mil·lenni. "Aquest canvi suposa l'arribada d'un nou concepte de centre on la cultura s'entén com una forma de participació social i ciutadana; és una pujada a la primera divisió." La celebració inclou una festa popular al carrer Colom i la Rambla Nova amb la Dixieland Jazz Band, una xocolatada i l'encesa simbòlica de la façana de l'edifici (construït el 1954).
Arxiu Sonor 2008 Ja tardes
31 de gen. del 2012
6'
La primera Fira de la Clementina de l'Ebre a Bítem
La Fira de la Clementina: Motor Econòmic i Gastronòmic L'alcalde pedani de Bítem, Josep Cugat, presenta la primera edició d'aquest esdeveniment que neix amb l'objectiu de dinamitzar activament la població. La fira serveix com a aparador per al producte estrella de la zona i per fomentar la col·laboració entre entitats, comerços i el sector agrícola del Baix Ebre. Característiques de la Clementina Durant l'entrevista es clarifiquen conceptes fonamentals sobre aquest cítric: * Diferenciació: La mandarina és el terme genèric de l'espècie, mentre que la clementina n'és una varietat de major qualitat i gust. * Varietats: Destaquen la Clement Nules, l'Oro Nules, la Loretina i la Marissol, cadascuna amb els seus cicles de maduració. * Exportació: Entre el 70% i el 80% de la producció es destina a mercats exteriors, principalment a Europa. Gastronomia i Salut Un dels pilars de la fira és la presentació del llibre La Clementina a taula, editat amb el suport de la Diputació. Aquesta obra inclou: * Receptes variades: Des de primers plats fins a postres, elaborades per restauradors ebrencs. * Visió sanitària: Informació dietètica proporcionada per professionals de la salut sobre els beneficis del consum de cítrics. Debat Sectorial L'esdeveniment no només és festiu, sinó que inclou una vessant professional: "Es vol crear un marc de discussió i d'apropament de tota la gent que es dedica al cultiu del cítric per a fer una visió global del panorama." Es realitzaran taules rodones amb experts de l'IRTA i gerents d'empreses exportadores per analitzar els reptes del sector, com la crisi de preus i les perspectives de la collita actual.
Arxiu Sonor 2008 Ja tardes
31 de gen. del 2012
10'
Congrés d'Otorrinolaringologia a Tarragona
Avenços i Debats al Congrés Nacional d'Otorrinolaringologia El Palau de Congressos de Tarragona ha acollit una trobada excepcional amb més de 1.500 experts nacionals i internacionals per analitzar l'estat actual de l'otorrinolaringologia. La doctora Teresa Rivera, membre de la comissió organitzadora, ha destacat que els grans eixos del congrés han estat la tecnologia aplicada a la pèrdua auditiva, la cura de la veu i les patologies respiratòries del son. Innovacions en Audició Els principals avenços tecnològics s'han centrat en la lluita contra la sordesa. Entre les novetats més rellevants destaquen: Implants invisibles: Dispositius quirúrgics que substitueixen l'audífon convencional i queden totalment instal·lats dins l'oïda. Recerca en regeneració: Investigacions actuals busquen la regeneració de les cèl·lules auditives, tot i que encara no és una realitat clínica a curt termini. Prevenció i hàbits: S'ha alertat sobre el dany irreversible que causen els MP3 i el soroll ambiental quan superen els 80 decibels, afectant cada cop més la població jove. Salut Vocal i Professionals de la Veu Pel que fa a la laringologia, s'ha posat el focus en la veu professional (locutors, cantants i actors). Els experts coincideixen que la clau és la prevenció: "No es danya la veu per parlar molt, sinó per parlar de forma inadequada o a una intensitat alta." S'ha desmitificat l'ús de certes pastilles, recordant que el repòs vocal i la humitat són els únics remeis realment eficaços. S'ha advertit que l'aire condicionat és nociu no pel fred, sinó per la sequedat que provoca a les mucoses. Apnea del Son en Infants Un dels temes estrella ha estat l'apnea del son, especialment en nens. Es deu sovint a la hipertròfia d'amígdales i vegetacions, que obstrueixen el pas de l'aire i requereixen valoració per a tractament quirúrgic o farmacològic.
Arxiu Sonor 2008 Ja tardes
31 de gen. del 2012
25'
Anècdotes i realitats del sector públic: De 8 a 3
Un retrat humorístic de l'administració pública L'entrevista amb Joan Martínez Bergel, autor del llibre De 8 a 3, ofereix una visió desmitificadora i humorística sobre el món dels funcionaris i el funcionament de les administracions a Espanya. Després de 15 anys d'experiència interna, l'autor recull vivències reals que oscil·len entre el surrealisme i la crítica social. L'estereotip vs. la realitat Martínez Bergel aclareix que el seu objectiu no és criminalitzar el col·lectiu, sinó assenyalar les fallades del sistema: • Existeixen funcionaris que compensen la manca de feina d'altres treballant el doble. • El llibre posa el focus en el "funcionari dolent" que consolida l'estereotip de la ineficiència. • Es planteja el dilema de si el mal funcionari neix o es fa a causa de les estructures burocràtiques que ho permeten. Els ciutadans i la picaresca Un dels punts més destacats és que l'anecdotari no es limita als treballadors públics, sinó que inclou situacions esperpèntiques protagonitzades pels mateixos usuaris: • Casos de picaresca extrema, com una ciutadana que va aconseguir cobrar indemnitzacions per percebes i gambes inexistents durant una apagada elèctrica. • Situacions de pèrdua de referents o fragilitat mental, com la dona que demanava analitzar els seus aliments diàriament per por a ser enverinada pel seu marit. El sistema burocràtic i el canvi de xip L'autor reflexiona sobre com la estructura jeràrquica i els mètodes de fa 30 anys encara persisteixen: "En 30 anys no ha canviat pràcticament res; encara et diuen 'vuelva usted mañana' perquè falta una fotocòpia." Segons Martínez Bergel, els nous treballadors entren amb molta il·lusió, però sovint pateixen un canvi de mentalitat radical als pocs mesos a causa de la rigidesa del sistema i la dificultat per implementar millores en la qualitat del servei. Anècdotes destacades • El cas del funcionari que va demanar (i cobrar) 25 hores extres en una sola jornada de 24 hores. • La patrulla de policia que va haver de fer empènyer el cotxe als detinguts per falta de benzina mentre els apuntaven amb la pistola.