Tots els episodis · 2012

4305 episodis disponibles

episodis

4129-4152 de 4305

Arxiu Sonor 2008 Ja tardes
31 de gen. del 2012
5'
Entrevista a Paloma del grupo Almasala
Entrevista a Paloma (Almasala): Fusió i Nous Projectes L'entrevista se centra en la figura de Paloma, excomponent d'Ojos de Brujo i actual líder del projecte Almasala, en un moment clau de la seva carrera en solitari. La conversa destaca la seva actuació a la Sala Zero de Tarragona i el procés creatiu del seu proper disc. Evolució Musical i el Nou Disc Paloma explica que es troba en una fase de transició, finalitzant el seu segon treball discogràfic que s'espera que surti a finals de novembre. Estil: Tot i que manté l'essència del seu primer àlbum Eol, en aquesta nova etapa busca una major definició sonora. Fusions clau: L'artista aposta per barrejar el flamenc amb estils com el jazz, el soul, la música electrònica i, sobretot, la world music. L'experiència del directe: En els seus concerts actuals, ja està introduint temes nous per provar com funcionen i com encaixen amb el repertori anterior. "Sigo ahí empecinada en buscar la fusión con la música del flamenco y la electrónica." Projecció Internacional i Col·laboracions L'artista comparteix la seva experiència en l'àmbit internacional i les seves ambicions per al nou disc: Gira Europea: Ha actuat en festivals prestigiosos com el Glastonbury a Anglaterra, i ha visitat Atenes i França, on la seva música té una gran acollida. Proper destí: La fira Popcom a Berlín, un punt de trobada per a l'intercanvi de nous projectes musicals. Col·laboracions d'arrel: Per a aquest nou treball, vol comptar amb músics de l'escena de Barcelona, especialment artistes africans de Guinea Bissau i el Marroc, utilitzant instruments com la kora. Detalls del Concert a Tarragona L'actuació a la Sala Zero es presenta com un avançament del que serà el nou àlbum, oferint al públic una barreja de maduresa i experimentació en un ambient que es preveu molt animat.
Arxiu Sonor 2008 Ja tardes
31 de gen. del 2012
8'
L'Open Tarragona-Costa Daurada 2008 al Club Tennis
Crònica de la Tercera Edició de l'Open Internacional L'episodi recull una connexió en directe des de les instal·lacions del Club Tennis Tarragona, on s'està disputant l'Open Tarragona-Costa Daurada 2008. Aquest torneig, conegut com a Challenge, s'ha consolidat com el segon esdeveniment tennístic masculí més important de Catalunya, només per darrere del cèlebre Trofeu Comte de Godó. Punts Clau de la Jornada Protagonisme de Beto Martín: El vigent campió és l'atracció principal de la jornada, enfrontant-se al jugador austríac Kohler en un dels partits més esperats. Rellevància Internacional: Tot i la caiguda prematura dels principals caps de sèrie com Óscar Hernández i Dani Jimeno, el nivell de la competició continua sent molt alt amb diversos jugadors situats al top 100 del rànquing ATP. Logística i Organització: David Valeriano, gerent del club, destaca el gran esforç previ de muntatge i la implicació del personal per gestionar un esdeveniment amb una dotació de 50.000 dòlars. Informació per als Assistents "A vegades és més bonic vindre a un partit de quarts de final o semifinals, on veus partits més interessants que a la pròpia final." Calendari: Les semifinals i la final de dobles tindran lloc dissabte al matí, mentre que la gran final individual serà el diumenge a les 12:00 h. Accés: L'entrada és gratuïta però requereix una invitació prèvia (disponible en punts oficials com l'Ajuntament o Tarragona Ràdio) per controlar l'aforament de la pista central. Talent Local: Es destaca la participació de joves promeses de l'acadèmia del club com David Català, Abel Rincón i Javi Torres.
Arxiu Sonor 2008 Ja tardes
31 de gen. del 2012
5'
Èxit de cria de la tortuga mediterrània a Marçà
Èxit en la reproducció de la tortuga mediterrània al Priorat El centre de cria de Marçà, al Priorat, celebra el naixement dels primers 13 exemplars de tortuga mediterrània (Testudo hermanni) nascuts en captivitat. Aquesta fita arriba només un any després de la inauguració de les instal·lacions, tot i que el projecte de protecció es va iniciar formalment l'any 2005. Protecció d'una espècie vulnerable La tortuga mediterrània és una espècie protegida degut a la seva escassetat i als perills que l'envolten. Segons els tècnics, els principals riscos són: L'acció humana: El perill més greu és la captura de tortugues per part de particulars per tenir-les com a mascotes. Els incendis forestals: Donada la seva lentitud, són víctimes fàcils del foc. La pèrdua d'hàbitat: Cal ampliar i connectar els territoris on habiten. Projectes de futur i conscienciació L'entitat treballa en diverses línies per garantir la supervivència de la població actual, que s'estima d'entre 350 i 400 exemplars a la zona: Cria i alliberament: Les 13 cries es mantindran al centre durant tres anys abans de ser alliberades al medi natural. Educació ambiental: Es realitzen tasques de conscienciació en escoles per evitar que la gent toqui o s'emporti els exemplars que trobin al bosc. Centre d'Interpretació: Està previst que l'any vinent s'inauguri un espai de flora i fauna per potenciar la funció didàctica i el reclam turístic de la comarca. "La mà humana és la pitjor; molta gent l'agafa per a tindre-la com a mascota i és el pitjor que es pot fer."
Arxiu Sonor 2008 Ja tardes
31 de gen. del 2012
13'
Nova temporada de Tarragona Cultura Contemporània (TCC)
L'Ivan Torres, coordinador de mitjans de l'associació Anímet Serveis Culturals, presenta la nova programació de Tarragona Cultura Contemporània (TCC) per a la temporada d'hivern, que s'estén d'octubre a abril. La iniciativa aposta per portar a la zona propostes internacionals i nacionals que habitualment no arribarien a les sales locals. Programació Musical de la Setmana L'agenda musical és intensa i variada, amb concerts en espais com la Sala Zero, el Loop o el Zeppelin: * Simon Finn: Folk psicodèlic canadenc (dijous, entrada gratuïta). * El Massala: Excomponent d'Ojos de Brujo amb una proposta de flamenc purista (divendres a la Sala Zero). * Xerades: Grup de Madrid amb estil pop-punk i garatge (divendres a Salou). * The Blows: Banda de Vigo destacada per la crítica (dissabte al Loop, gratuït). * Família Miranda: Rock contundent des de Xile (diumenge a la Sala Zero). Cinema d'Autor i Cicles Clàssics L'oferta cinematogràfica es divideix en dos grans eixos: 1. Cicle Stanley Kubrick: Cada dimecres a l'auditori de Caixa Tarragona. S'inicia amb el clàssic del cinema negre Atraco Perfecto. 2. Cinema d'Autor: Projeccions en versió original a l'Antiga Audiència els divendres i diumenges. Esmenten títols com Aliento, En un mundo libre o Pozos de ambición. "La filosofia continua igual: intentar fer arribar a Tarragona coses que d'altra manera no passarien per aquí."
Arxiu Sonor 2008 Ja tardes
31 de gen. del 2012
23'
Segona edició del Cicle Art Emergent a Tarragona
Presentació de la Segona Edició de l'Art Emergent En aquesta sessió es detallen les bases i objectius de la nova convocatòria del Cicle d'Art Emergent, una iniciativa dels Serveis Territorials de Cultura a Tarragona per promoure el talent local. Detalls de la Convocatòria • Termini i ubicació: Els projectes es poden presentar fins al 31 d'octubre a la seu del carrer Major, 14, de Tarragona. • Perfil dels participants: Està dirigit a creadors del Camp de Tarragona (Baix Camp, Alt Camp, Tarragonès, Priorat, Conca de Barberà i Baix Penedès) que fugin del circuit professional i no hagin publicat mai un catàleg. • Suport als artistes: Se seleccionen set projectes que reben una dotació de 900 euros per a la producció, a més de l'edició d'un catàleg i un pòster. Una Metodologia de Creciment i Diàleg L'essència del projecte no és només l'exhibició, sinó el procés d'aprenentatge: • Acompanyament: Cada artista compta amb un mentor (crític o artista consolidat) per materialitzar la seva idea. • Espai no convencional: L'ús del hall de la Delegació de Cultura com a sala d'exposicions trenca la fredor administrativa i genera un impacte directe en els ciutadans. • > "La gràcia és el camí; no és un concurs de premi, sinó una possibilitat de créixer i generar un debat que es transporti a la societat." Projectes de Futur i Estat de la Creació Territoris Creatius i Noves Infraestructures S'anuncia el projecte Territoris Creatius, una plataforma web que funcionarà com una radiografia de la creació a la demarcació. L'objectiu és connectar creadors de tots els àmbits (música, arts visuals, arts escèniques) i fomentar el coneixement mutu. Planificació Territorial de les Arts Visuals Es discuteix el nou pla d'equipaments culturals de la Generalitat: • S'espera que cada població de més de 15.000 habitants tingui un espai dedicat a les arts visuals en un termini de 10 anys. • Es preveu que el 2009 sigui un any clau per a la formalització del futur Centre de Creació Contemporània a l'antiga Tabacalera. Dinamisme Cultural a Tarragona Finalment, es destaquen iniciatives que mantenen la ciutat viva, com el Cicle Display d'art al carrer o les propostes del col·lectiu Arnolfini, que posen l'accent en el procés de treball de l'artista més que en l'obra final.
Arxiu Sonor 2008 Ja tardes
31 de gen. del 2012
18'
Festa del Roser a Tarragona: Concurs d'Allioli i Crestes
Celebració de la Festa del Roser al barri de la Part Alta de Tarragona L'episodi transcorre a la plaça de les Cols i el carrer Merceria, on els veïns celebren l'inici de les seves festes tradicionals. El focus principal és el concurs d'allioli, una competició on la traça i la paciència són claus per evitar que la salsa es negui (es talli). Els protagonistes i el concurs Participants diversos: Des de la senyora Tere i la Montse, veteranes en l'art del morter, fins a la Letícia, la participant més jove. Tècniques i secrets: Es debat sobre la dificultat de fer l'allioli autèntic (només all i oli, sense ou) i les manies tradicionals, com si es talla en mirar-lo o en girar la mà cap a un costat o l'altre. El jurat: Format per experts del barri que avaluen el gust, la textura i el punt de picant. Tradició i barri "El casc antic, per tots nosaltres, això és un poble." L'entrevista amb José López, president dels veïns, destaca la identitat pròpia de la zona: * Gegants del carrer Merceria: Celebren el 25è aniversari d'uns gegants fets totalment a mà pels mateixos veïns. * Gastronomia: A més de l'allioli, s'introdueix el concurs de crestes (empanades), que cada any varia per oferir diversitat a la festa. * Reivindicació: Es posa de manifest la barreja entre el turisme massiu (com el cas de la Cora, una turista suïssa entrevistada) i la necessitat de millorar el manteniment del nucli històric. Programa d'actes L'agenda inclou balls, proclames de pubilles, cercaviles amb nanos, sopars de germanor i actes religiosos fins al diumenge.
Arxiu Sonor 2008 Ja tardes
31 de gen. del 2012
15'
Aventura en Mini clàssic: Del Moster al Marroc
L'aventura d'un Mini clàssic pel desert El Jaume Etxe i el Marc Boades, dos apassionats de la mecànica i els cotxes clàssics, s'embarquen en un repte singular: completar un ral·li de 10 dies des del Moster (El Rourell/Tarragona) fins al Marroc a bord d'un Mini de l'any 1971. Aquesta iniciativa neix de la seva passió pel motor i el desig de demostrar la resistència d'un vehicle icònic en condicions extremes. A diferència d'altres ral·lis organitzats, aquest és un projecte personal que segueix rutes aconsellades per experts en expedicions amb vehicles d'època. Preparació tècnica del vehicle Per tal de sobreviure a les dures condicions del Sàhara, el Mini ha estat restaurat des de zero i sotmès a modificacions severes: * Refrigeració optimitzada: S'han afegit dos radiadors addicionals (un d'oli i un d'aigua amb electroventilador) per combatre la calor extrema. * Reforçament i alçada: S'ha aixecat la suspensió i s'han instal·lat amortidors addicionals i barres antivolcada. * Protecció de sistemes: Totes les canalitzacions de benzina i frenat s'han passat per l'interior de l'habitacle per evitar trencaments amb les pedres del camí. * Sacrifici de comoditat: S'han eliminat els seients del darrere i la calefacció per guanyar espai per a recanvis, eines i dipòsits de combustible més grans. El full de ruta i els reptes L'expedició recorrerà uns 6.000 quilòmetres en total, incloent-hi el trajecte fins a Algesires. Els punts clau del viatge al Marroc inclouen: 1. Creuar l'Atles a més de 2.500 metres d'altitud. 2. Circular per pistes fins a Merzouga, a la frontera amb l'Àfrica profunda. 3. Gestionar l'ús de benzina de baix octenatge i possiblement bruta. "El que volem fer és tornar cap aquí amb el cotxe sencer; el ral·li està enfocat a conservar la mecànica." Futurs projectes Si aquesta aventura té èxit, els protagonistes ja pensen en el 50è aniversari del Mini a Anglaterra l'any vinent i en la possibilitat d'organitzar una expedició conjunta amb més aficionats el 2010.
Arxiu Sonor 2008 Ja tardes
31 de gen. del 2012
10'
L'experiència immersiva de Halloween a PortAventura
La màgia i el terror de Halloween L'oferta de PortAventura per a la temporada de Halloween es basa en una combinació de por, diversió i emocions fortes. L'objectiu principal és crear una experiència participativa on el visitant no és un simple espectador, sinó que se sent part activa de l'espectacle. Gastronomia Tematitzada Un dels elements més destacats és el dinar tematitzat, que consisteix en un banquet de noces entre dos monstres. Els comensals participen directament en la celebració mentre succeeixen esdeveniments inesperats i interaccions amb personatges curiosos. Passatges del Terror i Zones d'Impacte L'espectacle compta amb diversos recorreguts dissenyats per generar por extrema: La Selva del Miedo: Considerat un dels passatges lineals més llargs d'Europa amb 400 metres de recorregut i la presència de més de 50 monstres. Horror in Penitence i La Mina del Diablo: Passatges clàssics situats a l'àrea del Far West. Personatges icònics: Com el "loco de la navaja", un intern escapat d'un manicomi que interactua amb els visitants. L'Art d'Espantar L'èxit de l'esdeveniment recau en la professionalitat dels seus 270 artistes (actors, ballarins, mags i especialistes). Segons en Jordi, el secret professional per fer por es basa en: Observació del client: Escoltar les seves pors i reaccions per personalitzar l'impacte. Sugestió i atmosfera: Crear un ambient amb boira, llums i decoració que prepari psicològicament el visitant. "Nosaltres el que perseguim és espantar la gent perquè la gent, curiosament, si s'espanta es diverteix." Un Esdeveniment Familiar i Consolidat Tot i l'enfocament en el terror, hi ha una oferta específica per a infants i famílies. El parc rep més de mig milió de visites durant aquesta època, amb un alt percentatge de turistes fidels que repeteixen l'experiència any rere any, sovint disfressant-se ells mateixos per integrar-se en l'ambient.
Arxiu Sonor 2008 Ja tardes
31 de gen. del 2012
27'
Ángel Olaran: Vida i Missió a Wukro, Etiòpia
L'obra del missioner Ángel Olaran a Etiòpia L'entrevista ens descobreix la tasca humanitària que l'Àngel Olaran, conegut localment com a Abba Melaku (Pare Àngel de Déu), desenvolupa a la regió de Tigray, al nord d'Etiòpia. Acompanyat pel suport del col·lectiu solidari de l'empresari lleidatà Àngel Pujol, el missioner ha transformat una comunitat que va començar amb 5 infants fins a atendre'n actualment més de 1.300 orfes. Causes i situació de la infància • La gran quantitat d'orfes a la regió es deu principalment a les conseqüències de la sida, la tuberculosi i els conflictes bèl·lics. • Molts d'aquests infants es veurien abocats a viure al carrer o a la prostitució si no fos per l'acollida de la missió. • L'educació és un pilar fonamental: molts ja s'han graduat a la universitat i s'estan incorporant al món laboral com a mestres o infermers. Percepció de la mort i valors humans El missioner destaca una visió de la vida molt diferent de l'occidental: "A Etiòpia la mort està més integrada amb la vida; les persones, com que tenen poc material on agafar-se, s'agarren a l'aspecte humà." • Els infants mostren una resiliència psicològica sorprenent i una capacitat d'acollida i alegria natural que sovint manca a les societats de consum. • La riquesa d'aquestes comunitats resideix en la seva naturalitat i en la profunditat de les relacions humanes. Crítica a la Globalització i Responsabilitat del Primer Món L'Àngel llança una dura crítica contra el sistema econòmic global: • Existeix un gran desequilibri comercial on el cafè es paga 40 vegades menys que fa anys, mentre els productes importats s'encareixen. • Es denuncia la facilitat amb què arriben les armes d'alt cost a zones en guerra mentre es posen traves logístiques per fer arribar un plat d'arròs. • L'ajuda del primer món sovint és menor que els recursos que el tercer món acaba retornant en forma d'interessos o deutes. Projectes Pràctics i Vies de Col·laboració • S'han construït pous d'aigua de grans dimensions per combatre les sequeres recurrents. • Es fomenta el turisme solidari i la venda del llibre Ángeles de Wukro per recaptar fons. • Respecte a les adopcions internacionals, l'Àngel considera que és una bona sortida si no hi ha una alternativa digna al país d'origen, tot i que prioritza l'acollida en l'entorn cultural propi.
Arxiu Sonor 2008 Ja tardes
31 de gen. del 2012
14'
Festa del Club dels Tarraconins a Torreforta
Celebració infantil al Centre Cívic de Torreforta El periodista Pep Sunyer transmet en directe des del Centre Cívic de Torreforta, on s'està duent a terme una multitudinària festa infantil organitzada pel Club dels Tarraconins. L'esdeveniment compta amb la participació del grup d'animació lleidatà Encara farem salat, que amenitza la jornada amb música de discoteca i balls per a tota la família. Mascotes i activitats destacades La Nineta i l'Ibori: Les dues mascotes del club han fet una entrada triomfal a la pista, ballant amb els nens. Van vestides amb indumentària d'època romana, fent honor al passat històric de Tarragona. Interacció amb el públic: El reporter parla amb diversos nens (Ayub, Mohamed, Maria) i pares, que destaquen la importància de fer activitats als barris, tot i que alguns lamenten la falta d'informació prèvia i el soroll excessiu dels altaveus. Votació popular: S'està realitzant una votació per triar el nom del grup de dansa del club entre cinc opcions: Ballenins, Teclat Màgic, Les Meduses, Micus, Miques i Miquetes i Les Ballaruques. Calendari de la ruta pels barris L'activitat és itinerant i visitarà diferents punts de la ciutat durant la setmana: 1. Dimecres: Centre Cívic de Sant Salvador. 2. Dijous: Centre Cívic de Sant Pere i Sant Pau. 3. Divendres: Centre Cívic de la Part Alta. "És molt divertit i molt bonic... és d'agrair que es facin coses així als barris, que falta fa que en facin més."
Arxiu Sonor 2008 Ja tardes
31 de gen. del 2012
9'
Nova cervesa artesana Rosita amb sabor d'avellana
Presentació de la nova varietat de cervesa Rosita En aquesta entrevista, en Ramon Ullé, un dels responsables de la cervesera Rosita, presenta la seva darrera innovació: una cervesa negra amb sabor d'avellana. Aquest nou producte neix com un homenatge a la terra d'Alcover, seu de la fàbrica i zona tradicional de cultiu d'avellaners. Característiques de la nova cervesa Tipologia: Es tracta d'una cervesa torrada i molt fosca (tot i que no arriba a ser un negre absolut per la seva naturalesa artesana). Sabor i Aroma: S'aconsegueix mitjançant una infusió d'avellanes durant el procés, proporcionant un aroma intens i característic de la zona. Graduació: Té un contingut alcohòlic superior a la versió original, situant-se entre els 6 i 6,2 graus. Maridatge: Es recomana especialment per acompanyar postres amb xocolata o bombons, creant un contrast deliciós. Una aposta pel territori i la innovació L'empresa aposta decididament per l'economia local en moments de crisi, utilitzant ingredients de proximitat i reivindicant el consum de productes del Camp de Tarragona. "Si estimem la nostra terra i els nostres productes, doncs hem d'estimar el que ens envolta... Hem de sortir endavant consumint productes de la terra." Altres varietats i pròxims passos Edicions anteriors: Recorden l'èxit de la Rosita d'Ivori (més suau i cítrica per a l'aperitiu) i l'extravagant versió amb pètals de rosa creada per Sant Jordi. Disponibilitat: La nova cervesa d'avellana es presentarà oficialment a la Fira del Bandoler d'Alcover amb una tirada inicial limitada de 4.000 unitats. Participació: Han habilitat el correu [email protected] per rebre propostes de nous sabors per part dels consumidors.
Arxiu Sonor 2008 Ja tardes
31 de gen. del 2012
18'
Entrevista a Bogarde: Guanyadors del DO Tarragona
Resum de l'entrevista amb el grup Bogarde L'entrevista presenta els membres del grup Bogarde, el Raimon i el Carles, després de proclamar-se guanyadors del concurs D.O. Tarragona durant les festes de Santa Tecla. El grup destaca per una proposta musical arriscada que ells mateixos defineixen com una barreja entre el metal més contundent i l'electrònica festera. Punts clau de la conversa Estil i Influències: El grup combina la contundència de bandes com Rammstein amb la cultura de ball de Chemical Brothers. Provenen de l'escena metal (amb el seu anterior grup Pandèmia), però han incorporat bases tecnològiques inspirades en les sessions de festivals com el Senglar Rock. Components del grup: Bogarde està format per cinc membres, tot i que a la final van actuar com a quartet a causa de la maternitat de la seva cantant. Destaquen personatges com Bogardinho, l'antic bateria reconvertit a percussionista de maraques. El Premi i el Futur: Gràcies al guardó, han obtingut 2.500 euros i una gira de cinc concerts. Tenen previst utilitzar els diners per editar el seu disc Tec Moroneta Metal, gravat a Sant Feliu de Guíxols. L'Humor i el Nom: El nom del grup és un homenatge friqui al futbolista Winston Bogarde. Les seves lletres utilitzen l'humor negre per criticar l'actualitat social i política. Crítica Social i Música Cap al final de l'episodi, el grup explica l'origen de la cançó Aceves, inspirada en el personatge polític i en la figura del "pesat de bar" que opina de tot sense saber-ne. "La intenció nostra és ser originals i innovadors, i sembla que el jurat ens ha llegit bé les intencions."
Arxiu Sonor 2008 Ja tardes
31 de gen. del 2012
13'
Exposició sobre l'acolliment d'infants a la Rambla
L'experiència de l'acolliment familiar en una mostra interactiva El passat dissabte es va inaugurar a la Rambla Nova de Tarragona una exposició singular instal·lada en cinc iglús inflables. Sota el títol "Un infant, un temps, una família", la mostra té com a objectiu sensibilitzar la població sobre la importància de l'acolliment familiar i oferir informació detallada sobre aquest procés. Un recorregut pedagògic i interactiu L'exposició està estructurada en diverses etapes per guiar el visitant a través de la realitat dels infants tutelats: Els drets dels infants: Un vídeo on nens i nenes expliquen els drets fonamentals de les Nacions Unides. Interactivitat: Espais on les famílies poden interactuar amb continguts audiovisuals per entendre millor la figura de l'acollidor. Testimonis reals: Deu pantalles mostren experiències de famílies que han acollit, explicant tant els reptes com les satisfaccions del procés. Informació tècnica: Un últim mòdul on el Departament d'Acció Social i Ciutadania detalla els perfils requerits i els tràmits per presentar sol·licituds. Diferència entre acolliment i adopció Un dels punts clau de la mostra és aclarir que l'acolliment és temporal. L'infant pot tornar amb la seva família d'origen o romandre acollit fins a la majoria d'edat. Com diu un dels testimonis: "Si els has estimat i han après a estimar-te, no els has perdut mai." Informació pràctica L'exposició estarà oberta fins al 5 d'octubre, amb un horari de 10 del matí a 8 del vespre. A més, inclou un taller infantil amb dibuixos i jocs perquè els més petits estiguin entretinguts mentre els adults s'informen.
Arxiu Sonor 2008 Ja tardes
31 de gen. del 2012
9'
Acolliment lingüístic i l'obra 'Mai Tarragona' a la URV
L'Acolliment Lingüístic a la Universitat L’acolliment lingüístic s’entén com el conjunt d’accions i facilitats que la Universitat Rovira i Virgili (URV) posa a disposició dels estudiants nouvinguts. L'objectiu principal és que aquests alumnes es familiaritzin amb la llengua catalana i la realitat cultural del territori. Els perfils d'estudiants que s'acullen a aquest servei són diversos: * Estudiants internacionals del programa Erasmus. * Alumnes de l'estat espanyol amb beques Seneca. * Estudiants de màster i doctorat. Estratègies d'Aprenentatge i Integració El servei ofereix una àmplia tipologia de cursos adaptats a les necessitats de cada alumne segons la seva estada: 1. Cursos de supervivència: Amb una durada d'una setmana per a nocions bàsiques. 2. Cursos de nivell inicial: Que poden durar de dos mesos fins a tot un curs acadèmic. 3. Programa Gràcies: Una evolució del voluntariat lingüístic on estudiants locals fan parelles lingüístiques amb nouvinguts per practicar conversa a canvi de crèdits. "No pots entendre una llengua si no coneixes o no tens informació de la cultura i del territori que estàs vivint." Activitats Culturals Destacades La integració no es limita a l'aula, sinó que inclou activitats vivencials: * Teatre de benvinguda: Representació de l'obra Mai Tarragona, una peça trilingüe (català, castellà i anglès) que retrata en clau de comèdia els xocs culturals d'un Erasmus. * Tradicions: Celebració de la Castanyada amb degustació de panellets i el Caga Tió per Nadal. * Patrimoni: Visites guiades a la Tàrraco Romana, la Casa Castellarnau i el Museu Arqueològic. * Sant Jordi: Lectura de poemes d'amor en diverses llengües i la publicació d'un llibre recopilatori.
Arxiu Sonor 2008 Ja tardes
31 de gen. del 2012
12'
Entrevista a Cristina Fargas pel musical Aladín
El musical Aladín arriba al Teatre Fortuny de Reus L'entrevista presenta l'estrena de l'espectacle musical Aladín, una adaptació moderna del clàssic de Les mil i una nits. La directora rosenca Cristina Fargas, que ja va triomfar amb Peter Pan, lidera aquest projecte de gran format que compta amb més de 50 professionals i una posada en escena espectacular. Una versió actualitzada i tecnològica A diferència de les versions clàssiques o de Disney, aquest musical proposa una visió contemporània: * L'Aladín és un pirata informàtic: Un jove aventurer que pirateja informació en lloc de tresors físics. * El Geni surt d'un CD: En lloc d'una llàntia, el poder resideix en la tecnologia, reflectint el món actual dels infants. * Llenguatge amè: El text s'ha adaptat per connectar amb el públic infantil que creix amb la informàtica i els videojocs. Producció i equip artístic L'espectacle destaca per la seva gran complexitat tècnica i ritme escènic: * Gran format: Inclou més de 400 vestits, 200 parells de sabates i efectes visuals com el vol de l'alfombra o un rescat sota l'aigua. * Música original: Es van rebre més de 700 propostes musicals d'arreu del món. El compositor César Constantí ha tingut un paper clau en la creació de les obertures. * Equip professional: Amb la col·laboració de Jordi Ball com a director adjunt, l'obra busca transmetre una energia positiva i una qualitat artística excel·lent. "Volem donar l'oportunitat d'aproximar-nos a clàssics de la literatura universal amb un llenguatge que avui en dia sigui molt més amè." Horaris i gira El musical es podrà veure al Teatre Fortuny aquest cap de setmana amb quatre funcions (dissabte a les 18h i 21h; diumenge a les 12h i 17h). La directora confirma que hi ha previstes futures parades a altres ciutats de Catalunya, incloent-hi Tarragona.
Arxiu Sonor 2008 Ja tardes
31 de gen. del 2012
20'
Classes magistrals d'idiomes a la Rambla de Tarragona
Connexió en directe: Llengües al carrer amb l'EOI El programa es desplaça a la Rambla Nova de Tarragona per seguir la iniciativa “Dona’t el gust, parla llengües”, organitzada per l'Escola Oficial d’Idiomes (EOI) i el departament de Política Lingüística. Aquesta activitat ofereix microclasses gratuïtes d'idiomes al carrer per apropar llengües menys habituals a la ciutadania. Detalls de la jornada i idiomes L'espai d'aprenentatge a l'aire lliure compta amb pantalles, cadires i professors especialitzats. L'objectiu és fomentar la multiculturalitat i la competitivitat a través del coneixement de llengües com: * Rus: S'ha destacat la seva similitud fonètica amb el català i la importància comercial pel turisme a la Costa Daurada. * Alemany: S'ha parlat dels germanismes compartits i la demanda laboral en el sector de la química. * Francès i Àrab: Altres opcions incloses en la rotació de tallers intensius de 20 minuts. Entrevistes clau Yolanda Esco, directora de l'EOI Tarragona, ha explicat que el procés de matriculació formal està tancat, però el proper dilluns 29 s'obrirà el període per a les places vacants. Alba Gràcia (professora de rus) ha subratllat que el rus té més de 155 milions de parlants i, tot i una gramàtica complexa basada en declinacions, la seva pronúncia és assequible per als catalanoparlants. Anna (professora d'alemany) ha remarcat la facilitat dels catalans per reproduir sons alemanys que altres hispanoparlants no identifiquen tan fàcilment. Una dada curiosa "Els catalans que s'apunten a estudiar rus tenen una pronunciació perfecta des del primer dia perquè tenim una fonètica molt similar."
Arxiu Sonor 2008 Ja tardes
31 de gen. del 2012
14'
Terrània: El Festival Internacional de Ceràmica de Montblanc
Terrània: Tradició i Modernitat Ceràmica a Montblanc El festival Terrània s’ha consolidat com un referent internacional de la ceràmica, situant Montblanc i la Conca de Barberà en el mapa de l'artesania d'alta qualitat. L'esdeveniment va néixer d'una iniciativa de ceramistes locals amb el suport de l'àrea de turisme per difondre la seva obra i atraure visitants. Característiques i Creixement del Festival Espai històric: El nucli principal és l'antiga església de Sant Francesc, un marc incomparable que limita l'exposició a uns 30-40 ceramistes per garantir la qualitat i la renovació. Internacionalització: El festival compta amb creadors de França, República Txeca, Lituània, Alemanya i, ocasionalment, de països més llunyans com els EUA (Califòrnia). Èxit de públic: Des dels 4.000 visitants inicials, el festival ha experimentat un creixement espectacular fins a arribar als 13.000 assistents en la darrera edició. Formació i Divulgació El festival va més enllà de l'explotació comercial i aposta per l'aprenentatge actiu: Tallers escolars: Els divendres es dediquen als infants per apropar-los al món del fang. Demostracions: El públic pot veure els processos de cocció i les diverses tècniques d'elaboració. Moment estel·lar: L'espectacle de l'obertura del forn experimental al capvespre de dissabte, on la incandescència de la ceràmica crea una experiència visual única. "Fer fang, fer ceràmica, és agradable per a qualsevol edat i és important donar-ho a conèixer al gran públic perquè l’aprengui a valorar." Impacte Turístic i Econòmic El festival marca l'inici de la tardor turística a Montblanc. Ha servit de model per a altres certàmens com Clicània (dedicat als Playmobil) i ha fomentat que la ceràmica es percebi no només com un objecte utilitari, sinó com un regal artístic i decoratiu de prestigi.
Arxiu Sonor 2008 Ja tardes
31 de gen. del 2012
27'
Budisme tibetà i pau mental amb el Lama Lopsang
Introducció a la Medicina i Espiritualitat Tibetana En aquesta sessió del programa Ja Tardes, s'entrevista el lama Lopsang Dondin Rinpoenche, provinent del monestir indi de Ganden Shatse. El lama visita Catalunya per compartir coneixements sobre sanació, astrologia i, especialment, mètodes per mantenir la calma mental en la vida quotidiana. Els Dos Pilars de l'Ensenyament El lama explica que la seva oferta es divideix en dos aspectes fonamentals: • Rituals de sanació: Cerimònies transmeses de mestre a deixeble durant generacions. • Entrenament de la ment: Tècniques de meditació per dirigir la ment cap a un funcionament òptim i relaxat. El Concepte de "Pagar el Salari" a la Ment Una de les metàfores més potents explicades pel lama és la de la ment com a treballadora: "La ment treballa tot el dia per a nosaltres, ens dona una casa, una família... però al final del dia no li paguem cap salari. La meditació és el sou que permet que la ment ens ofereixi el seu regal més preciós: la pau." Tipus de Felicitat i Control de l'Estrès Es discuteix la diferència entre la felicitat física i la mental: • Felicitat física: Fàcil d'aconseguir però molt fàcil de perdre. • Felicitat mental: Cuesta més de cultivar (requereix entrenament a llarg termini), però un cop s'obté, és permanent. El lama destaca que l'estrès no depèn del lloc (monestir o ciutat), sinó del control que tenim sobre la pròpia ment. El control total (100%) equival a l'estat d'il·luminació o buditat. Situació Política al Tibet L'entrevista també aborda la realitat del poble tibetà. El lama descriu una situació crítica a causa de la migració xinesa massiva que està deixant els tibetans en minoria al seu propi país. Defensa la proposta del Camí del Mig de la seva santedat el Dalai Lama, que busca una autonomia funcional més que una independència total. Conclusió i Cant de Benedicció L'episodi finalitza amb un cant religiós tradicional interpretat pel lama, que invoca la saviesa infinita i la compassió dels budes cap a tots els éssers, deixant una atmosfera de serenor a l'estudi.
Arxiu Sonor 2008 Ja tardes
31 de gen. del 2012
14'
Pessebres i comerç just a Intermón Oxfam Tarragona
La màgia del Nadal solidari L'emissió ens apropa a la botiga d'Intermón Oxfam al carrer Sant Francesc de Tarragona, on s'exposa una mostra única de pessebres d'arreu del món. Aquestes peces no només són objectes decoratius, sinó que representen el motor del comerç just en països d'Àsia, Àfrica i Amèrica Llatina. Característiques dels pessebres Diversitat de materials: Figures fetes de fusta, roba, fang i materials exòtics com la lufa (fibra d'una carabassa a l'Equador). Representacions culturals: Pessebres dins de taxis peruans, autobusos o fins i tot volcans, adaptant la tradició cristiana a la realitat de cada país. Procedència: Peces arribades de Perú, Índia, Bangladesh, Quènia o Indonèsia. Els valors del comerç just Claustre Magaroles, voluntària de l'entitat, explica que cada compra garanteix: Salaris dignes per als artesans agrupats en cooperatives. Absència total d'explotació infantil. Igualtat de gènere en l'àmbit laboral. Respecte absolut pel medi ambient. Productes i activitats destacades A banda dels productes estrella com el cafè, l'alimentació i la cosmètica natural d'aloe vera, es destaca una activitat cultural propera: "El dissabte 13 de desembre es farà un concert de gòspel solidari a l'església dels Caputxins per ajudar els refugiats del Sudan." També s'han presentat curiositats com el rellotge de sorra per a la dutxa, un dispositiu que marca 4 minuts per fomentar l'estalvi d'aigua i la consciència climàtica.
Arxiu Sonor 2008 Ja tardes
31 de gen. del 2012
12'
Tarragona als Jocs Internacionals d'Art Efímer
Tarragona en el Circuit Internacional d'Art Contemporani L'espai Kunstheimer (o Konstainer), situat al Camp de Mart de Tarragona, s'ha consolidat com un centre neuràlgic de la creació contemporània local. En aquesta ocasió, el projecte ha estat seleccionat per participar en la 6a edició dels Jocs Internacionals d'Art Efímer de Ciutats en Línia, un esdeveniment que connecta la ciutat amb altres seus internacionals com Rio de Janeiro, Pasto (Colòmbia) i Foggia (Itàlia). L'organització va a càrrec de l'associació POCS, una entitat nascuda a Barcelona fa sis anys amb membres distribuïts actualment per tot el món, que utilitza la xarxa per coordinar accions artístiques globals. Eixos de Programació pel Cap de Setmana A diferència d'altres ciutats on l'esdeveniment dura només 24 hores, a Tarragona s'ha optat per un format de tres dies amb dues disciplines principals: Action Painting (Matins): Diversos artistes realitzaran un mural col·lectiu a l'exterior del contenidor. L'obra es basarà en quatre colors bàsics i permetrà la interacció lliure entre els creadors. Videocreació (Tardes): Festival de peces curtes de videoart que exploren la relació entre l'individu i l'entorn urbà. Destaca la participació del col·lectiu Democracia, amb una obra provinent de la Biennal de Taipei. Balanç i Fase d'Hivernació L'Unai Reglero, artífex del projecte, destaca la fita que suposa per a creadors locals projectar les seves propostes a escala internacional: "És una bona manera de veure què pot oferir el container a Tarragona i donar a conèixer el treball dels artistes locals a altres ciutats del món." Aquest esdeveniment serveix com a tancament de la primera temporada del Konstainer. L'espai entrarà ara en una fase d'hivernació per reobrir a la primavera (març) amb una programació més sòlida i nous recursos.
Arxiu Sonor 2008 Ja tardes
31 de gen. del 2012
9'
Homenatge als atletes dels Special Olympics a Tarragona
Recepció oficial a l'Ajuntament de Tarragona L'Ajuntament de Tarragona ha celebrat un acte institucional al Pati de Jaume I per retre homenatge als esportistes de l'escola SOLC que van participar en els Special Olympics de Castelló 2008. Aquest esdeveniment s'emmarca dins de la commemoració del Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat. Detalls de la competició i l'acte Àmbit internacional: La competició a Castelló va comptar amb la participació de 15 països i diverses comunitats autònomes. Valors esportius: L'alcalde ha destacat l'esforç dels atletes sota el lema de l'himne dels jocs: "S'ha de ser valent a l'intent." Representació institucional: L'acte ha estat presidit per l'alcalde i el regidor d'esports, José Cosano, amb el lliurament de diplomes acreditatius. Testimonis dels protagonistes Durant la connexió de ràdio, s'han recollit les veus de diversos atletes i organitzadors: Serapi Colombo (Coordinador esportiu): Ha subratllat la intensitat de l'experiència i la satisfacció dels nois en superar el repte de competir fora de casa. Nagore Ceball (Bàdminton): Ha destacat les amistats fetes amb joves d'altres ciutats com Blanes o Lleida. Marc Aldebo (Futbol Sala): Ha mostrat amb orgull la seva medalla d'or aconseguida amb la selecció catalana. Marc González (Atletisme): Ha explicat la seva participació en les proves de llançament de pes i velocitat. Pedro Moreno (Bàsquet adaptat): Guardonat amb una medalla per les seves habilitats en proves adaptades. El suport de les famílies Un dels pares assistents, el Paquito, ha ressaltat la unitat del grup i la importància del recolzament institucional per motivar els joves, definint l'esforç i la felicitat dels infants com una cosa "admirable".
Arxiu Sonor 2008 Ja tardes
31 de gen. del 2012
11'
Estudi europeu sobre fitness al gimnàs Orion
Investigació internacional sobre salut i esport El programa connecta en directe amb el gimnàs Orion Fitness Center de Tarragona, situat al carrer Fortuny, per presentar una iniciativa científica en col·laboració amb l'Associació Europea de Fitness i la Universitat de Kiel (Alemanya). L'objectiu és realitzar un estudi sobre l'evolució de la condició física en persones sedentàries. Detalls de la convocatòria Es busca un total de 100 voluntaris que compleixin els següents requisits: * Tenir més de 40 anys. * No estar acostumats a fer exercici físic de forma habitual (sedentaris). * Tenir disponibilitat per entrenar almenys dos dies a la setmana durant un mes. Metodologia de l'estudi L'estudi començarà el 15 de gener i durarà quatre setmanes. Els participants rebran un pla d'entrenament personalitzat amb el seguiment dels monitors del centre. Es combinarà el treball cardiovascular, la tonificació i les classes dirigides. Es farà una avaluació inicial i una de final per mesurar l'evolució real de la forma física. Serveis del centre L'Elisenda Garrido, coordinadora del gimnàs, destaca l'amplitud d'instal·lacions: * Zona d'aigües: Piscina climatitzada, jacuzzi, spa i classes d'aquagim o natació lliure. * Activitats dirigides: Fitness, step, musculació, body pump i aerocycling. * Ambient familiar: Cursets de natació i gimnàstica per a infants (hip-hop, funky) i tarifes especials per a famílies. "Volem veure realment si el treball fitness porta a millorar la condició física de qualsevol persona en només un mes."
Arxiu Sonor 2008 Ja tardes
31 de gen. del 2012
20'
L'educació dels infants: límits, rutines i autoestima
L'educació emocional i el paper dels límits En la criança dels fills, és fonamental establir una distinció clara entre el ser (l'infant) i la conducta (allò que fa). L'estima per l'infant ha de ser incondicional, mentre que certs comportaments poden i han de ser corregits. La importància de les rutines i els límits Seguretat emocional: Les rutines (horaris de menjar, son, hores de bany) actuen com les "parets d'una casa". Sense elles, l'infant se sent a la deriva i angoixat. L'etapa dels dos anys: Al voltant d'aquesta edat, els nens comencen a percebre's com a individus separats dels pares i posen a prova els límits per mesurar el seu poder. És un procés sa i necessari. Gestió de les excepcions: Es poden fer excepcions puntuals (per malaltia o malsons), però cal retornar a la norma l'endemà per evitar que l'excepció es converteixi en la nova realitat. Com fomentar una autoestima saludable Perquè un infant creixi amb una bona autoimatge, els experts recomanen: * Evitar adjectius globals: No dir mai paraules com "ruc" o "dolent", ja que ataquen la personalitat del nen. Cal centrar-se en la conducta específica que no ens agrada. * Valorar l'esforç: Posar el focus en el procés i la millora personal més que en el resultat o la perfecció. * Acceptació de la imperfecció: L'infant ha de saber que és vàlid i estimable tot i ser imperfecte. "La rutina dona una sensació de seguretat; i aquest sentit de seguretat i d'ordre és el que pot fer que després aparegui la llibertat." Coherència entre els progenitors És vital que els pares mantinguin un criteri únic davant dels fills. El text destaca que mai s'ha de desautoritzar l'altre progenitor en presència del nen, ja que els infants detecten ràpidament la manca de sintonia i la poden utilitzar de forma negativa, generant també conflictes en la parella.
Arxiu Sonor 2008 Ja tardes
31 de gen. del 2012
18'
Ambient i tradició a la Fira de Nadal de Tarragona
El trasllat i l'ambient de la Fira L'edició d'aquest any de la Fira de Nadal de Tarragona presenta una novetat logística important: s'ha situat al voltant de l'antic edifici del Mercat Central Modernista, abandonant la seva ubicació anterior a la Rambla. Tot i que hi ha una vintena de parades, alguns paradistes expressen preocupació per la possible confusió dels visitants que encara busquen la fira al lloc del passat. Productes estrella i novetats Els comerciants destaquen la varietat d'elements tradicionals i algunes tendències actuals: - Pessebres i figures: Els caganers continuen essent els preferits dels més petits. Es venen muntatges fets de suro i rius preparats, a més de figures de plàstic i fang. - Arbres i decoració: S'observa una preferència creixent per l'arbre de plàstic davant del natural per la seva durabilitat. També destaquen les corones per a les portes i els centres de taula amb espelmes. - Flora nadalenca: La Ponsetia (flor de Nadal) vermella continua sent la més venuda, tot i que existeixen variants grogues. El vesc es manté com un element imprescindible per a la bona sort i les tradicions romàntiques. L'impacte de la crisi econòmica El sector no és aliè a la situació econòmica actual. Els paradistes comenten: "La gent té por d'invertir; si compres un producte i no el vens, te l'has de menjar." Es nota una certa psicosi pel que fa al consum, accentuada per la percepció de la pèrdua de poder adquisitiu des de l'entrada de l'euro. Els venedors intenten mantenir els preus per no perdre clients davant la competència de productes de baix cost. Consells de manteniment Una de les expertes recorda que la Ponsetia és una planta autòctona de les Canàries i que sovint no sobreviu per l'excessiva aigua o les calefaccions interiors, ja que és originalment de clima exterior.