Resum general Informatiu de migdia de Tarragona Ràdio (Tarragona Actualitat) amb focus en tres eixos: Cultura: acord per traslladar el Museu d’Art Modern al Palau del Passeig de Sant Antoni amb horitzó 2030 i ambició de convertir-lo en referent nacional. Ciutat i societat: tensió per la neteja viària i incidents de seguretat amb menors que llancen pedres a autobusos; àmplia agenda ciutadana i cultural. Esports: prèvies del Nàstic, vòlei del Sant Pere i Sant Pau i bàsquet (TGN i Ibersol CBT). Tanca amb meteorològica: pluja dissabte i baixada de temperatures. Cultura i patrimoni Trasllat del Museu d’Art Modern (MAMT) Acord entre la Diputació de Tarragona i la Generalitat per traslladar el museu al Palau del Passeig de Sant Antoni i doblar l’espai actual. Calendari: fase embrionària; estudis inicials (museològic, d’usos/espais i pla d’actuació) durant la primera meitat de 2027; obertura estimada cap al 2030. Ambició: el nou centre vol ser “un referent museístic al país i més enllà” i posicionar-se en l’àmbit d’art contemporani i fotografia (incloent la col·lecció Fòrum de Fotografia). Suport de la Generalitat (acompanyament tècnic i econòmic). “Un nou museu d’art modern convertit en un nou referent museístic a nivell de país.” “Des de Tarragona, una mirada a tot Catalunya per conèixer-nos millor.” Agenda cultural i festiva Fira Tarragona-Marida (Passeig de les Palmeres i primer tram de Rambla Nova): maridatge de vi i patrimoni, cuina en directe amb xefs reconeguts, música, activitats familiars i podcasts en directe. Vocació de permanència i vinculació als 25 anys de Tarraco Patrimoni Mundial. Himiana (Teatre Tarragona): 33a edició d’homenatge a Salvador Fa i Himiana, amb esbarts convidats de Gèlida i Miranda d’Ebre. Passatges: nou cicle de monòlegs; 7 personatges en 7 espais patrimonials (Pretori, Jardins del Teatre Metropol, Teatret del Serrallo, etc.). Entrades a 5 € (fiança retornable). Festival Tarragona Juga (Palau Firal i de Congressos): més de 150 jocs, rol i zona temàtica d’antiga Roma pels 25 anys de Patrimoni UNESCO. Festa de l’embutada: record de l’arribada del primer vi de temporada. Ciutat i societat Neteja viària: plantilla sota pressió, demanen temps El comitè i UGT lamenten que es culpi el personal pels contenidors a vessar i situen l’origen en una implantació complexa i mesos d’incertesa. La plantilla afronta la nova etapa amb esperança i demana marge per recuperar la normalitat. Recorden que sancions i contenciosos no depenen dels treballadors. “Els treballadors fan la seva feina i estan engrescats amb el nou projecte; cal temps per refer la situació.” Seguretat i convivència Detencions de menors per diversos danys a autobusos (pedrades, trencament de vidres i amenaces). La Guàrdia Urbana intensifica recursos en fets vinculats a serveis municipals i patrimoni. Polèmica a El Serrallo: Junts qualifica de desproporcionat i humiliant un dispositiu de la Guàrdia Civil i defensa el col·lectiu pescador. Salut i benestar Salut pelviana masculina: sessions divulgatives al Centre Cívic de Sant Pere i Sant Pau per trencar tabús, prevenir i oferir eines d’autoexploració i fisioteràpia especialitzada. “Encara és un tabú; cal parlar-ne i fer molta pedagogia des de la fisioteràpia.” Comunitat i inclusió Espercamp celebra 15 anys d’acompanyament a persones amb condició autista: documental, trobada amb famílies i posada en valor d’un equip terapèutic potent i serveis integrals. Animals i ciutat Passeig Bestial: caminada amb gossos per promoure l’adopció responsable; educació canina i desfilada d’animals adoptables. Solidaritat Gran Recapte: crida a voluntariat (prop de 3.000 persones a les comarques de Tarragona) i a donacions (oli, llet, conserves) per superar els 167.000 kg del 2023. “Dedicant unes hores, el voluntariat fa pujar la qualitat del producte i de l’atenció als donants.” Esports Futbol (Primera RFEF) Nàstic visita el Múrcia (jornada 11). El tècnic Cristóbal Parralo no s’asseurà a la banqueta (sanció) i aposta per un equip ambiciós, amb actitud i sacrifici. Sense Marcos Baselga. “L’actitud i el lluitar per la samarreta han d’anar per davant de tot.” Voleibol SPiSP (Superlliga masculina): busca la primera victòria a la pista del Leganés; clau mantenir la concentració i transformar el bon joc en punts. SPiSP femení (Primera Nacional): en plena bona dinàmica, visita el líder Mallorca; partit exigent però amb opcions si es manté el nivell. Bàsquet TGN (LF2): rep el Siroco Gijón per sumar la segona victòria; partit clau per sensacions i classificació. TGN (Supercopa): vol trencar la mala ratxa; equip ja amb efectius recuperats i línies defensives a l’alça. Ibersol CBT: vol la cinquena seguida; partit trampa a una pista difícil contra un rival sense res a perdre. Futbol formatiu i femení Filial del Nàstic: quarta victòria seguida en joc al camp del Prat; missatge de prudència i millora constant. Juvenil A: visita el Monte Carlo; a mitja taula contra el 12è. Nàstic femení (Primera Catalana): desafiament al camp del líder Cambrils; màxima exigència i partit vibrant. Serveis i meteorologia Meteo: divendres amb intervals de núvols; dissabte pluja (tempestes locals al litoral) i baixada lleu de les màximes. Tarda amb clarianes d’oest a est. Cites destacades “Un nou museu d’art modern convertit en un referent museístic.” “Des de Tarragona, una mirada a tot Catalunya.” “Els treballadors estan engrescats; cal temps per normalitzar el servei.” “L’actitud i el sacrifici han d’anar per davant de tot.” “El joc de taula té un valor educatiu i social més enllà de l’oci.”
Actualitat del Gimnàstic de Tarragona a Múrcia L'episodi d'avui de TGN Esports a Tarragona Ràdio analitza el context del proper partit del Nàstic contra el Real Murcia. Amb l'ajuda de Víctor, periodista de la SER a Múrcia, es detalla la situació crítica del conjunt grana murcià, que arriba amb un canvi d'entrenador recent (Adrián Colunga) després d'una ratxa negativa. • El Real Murcia ha passat de ser un clar aspirant a l'ascens amb un pressupost de gairebé 3 milions d'euros a situar-se en posicions de descens. • S'espera que el Nàstic aprofiti el gen competitiu malgrat les seves pròpies dificultats i el canvi recent en el cos tècnic. • El davanter eslovè Flacus és la principal amenaça local, amb 4 gols en 10 jornades. "Aquí viuen els resultats i hi ha molt poca memòria; hi ha molt respecte per l'equip de Tarragona però també molta necessitat a Múrcia." Voleibol: CV Sant Pere i Sant Pau a la Superliga Entrevista amb Antonio Bos, president del CD Leganés, rival del CV Sant Pere i Sant Pau en la propera jornada de lliga. Es destaca la germanor entre ambdós clubs, que van coincidir a la Superliga 2 i ara es retroben a l'elit. Punts clau del partit: • El conjunt tarragoní compta amb exjugadors del Leganés com el col·locador cubà Rolando Hernández i Moisés. • El president madrileny lloa la tasca de l'entrenador Vladimir i l'experiència de jugadors com Julián García Torres. • Ambdós equips busquen la seva primera victòria després d'un inici exigent de lliga. Derbi Local a la Tercera Catalana Finalment, el programa posa el focus en el futbol regional amb el derbi que es disputarà a l'Anella Mediterrània, concretament al camp de futbol dels Barris de Ponent. • El Camp Clar rep el Sant Pau en un dol on ambdós equips comparteixen instal·lacions. • Víctor Quiñones, tècnic del Camp Clar, preveu un partit molt igualat definit per petits detalls i la intensitat mental. • L'objectiu de l'equip local és trencar una ratxa de dues derrotes i tornar a la part alta de la classificació de la categoria.
Avui a “Cafè, copa i puro” ens endinsem en l’ànima de Tarragona amb Albert Magarolas Aixalà, campaner de la Catedral i bomber durant 36 anys. Ell ens explica com el so de les campanes —la Fructuosa, la Maria Assumpta i la Tecla— és la veu del poble, un batec que connecta passat i present. Pujarem junts 202 esglaons fins a 70 metres d’alçada, on la calma i la ciutat s’abracen, i on la passió per salvar vides i conservar tradicions es fa més viva que mai. Una història de foc, pedra i esperança, per sentir el batec del cor humà ressonant amb la música de l’univers.
Panorama general de l’episodi Programa de La Veu de Tarragona - Camí cap als 40 a Tarragona Ràdio amb format magazín: agenda de cap de setmana, entrevistes culturals, promoció del comerç local, actualitat municipal i una llarga conversa central sobre campanes, patrimoni i bombers. 1. Jocs de taula i festival “Tarragona juga” (434–855 s) Contingut • Entrevista a Jan Gonzalo, portaveu de l’associació Tarragona Juga, organitzadora del festival al Palau de Fires i Congressos. • Més de 150 propostes lúdiques: jocs de taula, jocs de rol, jocs ràpids, espais infantils de joc lliure. • Format: - Entrada lliure i activitat oberta a totes les edats. - Algunes partides de rol amb inscripció prèvia, però la majoria d’accés espontani. - Gran xarxa de voluntariat (38 entitats i comerços del sector) dinamitzant partides i orientant el públic. Idees clau • El joc de taula no és només entreteniment, sinó eina educativa i social: - Fomenta socialització, treball en equip i respecte de normes. - Ajuda a prendre decisions, estratègies i resoldre problemes. • Es busca que la gent volti, descobreixi taules, s’hi afegeixi i provi jocs nous segons la seva curiositat. “El joc va més enllà de simplement passar l’estona: estàs incorporant una gran quantitat de coses des de qüestions socials fins a resoldre allò que tens al davant.” 2. Bons Comerç i festa del comerç local (856–1242 s) Campanya “Bons Comerç Tarragona” • Entrevista a Montse Adán, consellera de Turisme, Promoció Econòmica i Comerç de l’Ajuntament de Tarragona. • Quarta edició d’una campanya molt ben valorada per comerços i ciutadania. • Funcionament: - Descarrega via web bons.tarragona.cat (o buscant “Bons Comerç Tarragona”). - Cada persona obté 20 € en 4 bons de 5 €, amb validesa d’una setmana. - Si no s’utilitzen, els bons caduquen i tornen al pool per a nova descàrrega. - Punt d’ajuda presencial al quiosquet de la Rambla Nova (zona Cristòfor Colom) per a qui tingui dificultats digitals. Impacte econòmic i comerç de proximitat • Pressupost de 150.000 € en subvencions directes a establiments. • Impacte estimat d’uns 600.000 € en despesa al comerç local. • L’any anterior, prop de 160 establiments adherits; es vol ampliar: - Més comerços de barris, no només centre. - Més restaurants i restauració, sector que costa més d’incorporar. Festa dels Bons Comerç • Festa itinerant per donar visibilitat a la campanya: - Inici a la plaça Corsini, animació infantil, pintacares i música. - Trams a la Rambla Nova amb espectacle de teatre. - Final a la plaça Verdaguer amb degustació gastronòmica per als participants. “És una iniciativa que realment repercuteix directament en els comerços i que la gent demana. És just continuar-la i fer-la créixer.” 3. Espai esportiu: nova etapa del Gimnàstic de Tarragona (212–340 s i 1307–1376 s) Espineta amb Tarragonins • Secció esportiva amb Jordi Blanc sobre el Gimnàstic de Tarragona (Nàstic) i el debut de Cristóbal Parralo. Contingut principal • Cristóbal Parralo debuta com a entrenador del Nàstic al camp del Real Murcia, tot i que no podrà seure a la banqueta per sanció. • Objectiu explícit: ascens a Segona Divisió. • Context històric recent: - El Nàstic ha intentat pujar 3 de les últimes 4 temporades, fracassant al darrer moment. - En aquest segle, 29 entrenadors: 21 destituïts i 7 no renovats; l’entrenador dura, de mitjana, menys d’una temporada. - Tensions: tracte a Lluís Carreras (Ustecsa?) en el seu retorn, sortida traumàtica de Dani Vidal i divorci entre graderia i Consell d’Administració. Clima al Nou Estadi Costa Daurada • S’hi viu una certa histèria col·lectiva per les urgències econòmiques i esportives. • Només els bons resultats sostinguts poden rebaixar la tensió amb l’afició. 4. Actualitat i publicitat local Espais institucionals i comercials • Anuncis sobre: - Millora de la xarxa de clavegueram amb tècniques poc invasives. - Oferta cultural i gastronòmica al Moll de Costa del Port de Tarragona i al barri d’El Serrallo. - Fira Tarragona Marida al Passeig de les Palmeres, amb vins de les denominacions d’origen del territori i xefs destacats. - Presentació de l’ICIQ (Institut Català d’Investigació Química), la seva recerca en sostenibilitat, salut i descarbonització. - Serveis d’Obramat adreçats a professionals de la construcció. - Fira de l’Ocupació al recinte firal de Tarragona, organitzada per la Cambra de Comerç. 5. Entrevista central: bombers i campanes de la Catedral (1407–3840 s) Perfil del convidat principal • Albert Magaroles, tarragoní, 36 anys com a bomber (enginyer industrial, excap de la Regió d’Emergències dels Bombers al Camp de Tarragona) i campaner de la Catedral, membre dels Amics de la Catedral. • S’hi afegeixen per sorpresa dos campaners veterans: - Tòfol Conesa, figura clau en la recuperació dels tocs manuals. - Jordi Cervalló, bomber i campaner, expresident de la Confraria de Campaners de Catalunya. 5.1. Vocació i trajectòria com a bomber • Magaroles no somiava de petit ser bomber: volia ser metge, arquitecte o enginyer; arriba als bombers a través de la seva feina com a enginyer fent projectes contra incendis. • Temes tractats: - Característica del bomber: entrar on tothom fuig, amb formació i equipament per minimitzar riscos. - Incendis forestals: record especial del primer gran incendi a la zona de la Mossara/Castillejos, amb la mort d’un soldat per l’explosió d’una granada. - Accidents industrials: atemptats/accidents al Polígon Petroquímic, explosions com la d’un edifici al carrer Fortuny. - Avaluació de com avui es gestionaria un gran incident químic: més plans d’emergència, millor informació i protocols d’avís (sirena, alertes mòbils). 5.2. Evolució del cos de bombers • Abans: entrar i pujar al camió gairebé directament; avui cal formació llarga (sis mesos + pràctiques). • Millora en: - Professionalització i formació tècnica. - Equipaments de protecció i vehicles. - Organització i gestió del risc. 5.3. De bomber a campaner: naixement d’una passió L’impacte del campanar • Descobreix el campanar en una visita guiada dels Amics de la Catedral als anys 80-90. • El canonge mossèn Salvador Ramon, molt vinculat a les campanes, els fa una explicació apassionada. • El campanar estava en estat de degradació: - Finestrals oberts i plens de coloms. - Portes que no s’obrien per l’acumulació de brutícia. - Campanes que no es podien tocar. “Arribes allà dalt, et fan un toc de batalla i penses: això és impressionant, això s’ha de mantenir.” Recuperació del conjunt campaner • Amb els Amics de la Catedral i mossèn Salvador Ramon, comencen a: - Netejar el campanar. - Revisar batalls, suports i estructures. - Recuperar tocs tradicionals. • Crida d’ajuda als bombers companys per treballar en alçada. • Entrada de Tòfol Conesa i Jordi Cervalló, que aporten coneixement tècnic i tradicional. 5.4. Les campanes de la Catedral de Tarragona Noms i funcions principals • La Capona (1510): - Campana més gran. - Situada en un templet exterior al terrat. - Toca les hores. • Campana dels quarts: sobre la Capona, marca els quarts d’hora. • Maria Assumpta i Fructuosa (les Rocabertines, 1313–1314): - Finançades per l’arquebisbe Rocabertí, el mateix que va absoldre els templers a Tarragona. - Són les històriques que ja van sonar el dia de la consagració de la Catedral. • La Tecla: - Situada a la sala de campanes. - Acompanya Fructuosa i Assumpta en els tocs solemnes (processons, grans festes, Seguici Popular litúrgic, etc.). • La Badada: - Campaneta damunt del cimbori. - Es toca des de l’altar major durant la consagració a missa, avisant l’exterior. • Les tecles (joc de campanetes interiors): - Sona a dins el temple durant l’elevació, substituint les tradicionals campanetes de mà. Altura, vistes i comparacions • El campanar fa 56 metres (no 70, com sovint es diu); el de la Prioral de Reus n’arriba a 60. • Vistes de 360 graus sobre tot el Camp de Tarragona; en dies clars s’hi pot entreveure el perfil de la Serra de Tramuntana (Mallorca). • 202 esglaons fins a dalt: escaló irregular, pujada exigent. 5.5. Tècnica, so i patrimoni Material i acústica • Les campanes són de bronze: aproximadament 78 % coure i 22 % estany. • Resultat: metall molt dur i molt vibràtil, ideal per a un so potent i durador. • S’han fet proves històriques amb ferro, acer, alumini… però el bronze ha estat el que ha perdurat. Tocs manuals vs. automàtics • Als anys 60 moltes campanes es van electrificar: mecanismes que piquen des de fora. • Problema: “s’automatitza” el campanar i es perd el campaner: - Ningú revisa teules, goteres, esquerdes ni brutícia. - L’avaria o el risc (com un incendi tipus Notre Dame) es detecten pitjor. • Avui el sistema combina: - Bataques mecàniques controlades des d’una central (hores, quarts i tocs diaris). - Possibilitat de tocar manualment en festes i ocasions especials. “Quan automatitzen un campanar no maten el campaner, maten el campanar.” Diferència de so • El toc mecànic és sempre igual i regular: “tan, tan, tan…” • El toc manual introdueix ritme humà, intensitat i matís: acceleracions, respiracions, pausa. • En tocs grans (festa major, processons) la vibració fa tremolar tota l’estructura de fusta (roure francès), calculada per tenir marge de moviment i no trencar-se. 5.6. Campanes com a patrimoni immaterial Reconegut per la UNESCO • El toc manual de campanes ha estat declarat Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat. • A Tarragona: - Una de les poques catedrals catalanes amb 15 campanes exteriors + campanes interiors i uns 25 campaners actius. - Això permet cobrir tocs llargs, relleus i mantenir la tradició. Funció social i identitària • Històricament, les campanes han estat sistema d’alerta i comunicació: festes, morts, focs, perills. • Avui conviuen amb alertes de mòbil, però segueixen aportant: - Identitat sonora de ciutat i de barri. - Sensació de companyia nocturna per als veïns. • Les queixes pel soroll solen venir de nouvinguts que no estan habituats al paisatge sonor local. “Quan sents parlar de campanes a un altre, sempre hi ha qui diu: si vols escoltar campanes bones, vine al meu poble. Les teves sempre són les millors.” Relleu generacional • El grup actual combina veterans i campaners joves en formació. • Necessiten almenys 10–12 campaners per tocar tot el conjunt en grans ocasions. Objectiu 2031 • El 2031 farà 700 anys de la consagració de la Catedral. • Somni dels campaners: - Que aquell any totes les campanes puguin tornar a voltejar com al 1331. - Que la gent de Tarragona escolti exactament el mateix so que es va sentir fa 700 anys. 5.7. Anècdotes i històries de campanar Episodis destacats • Campaner penjat a la corda de la Maria Assumpta que gairebé és arrossegat cap amunt; un jove Tòfol Conesa l’atura agafant la corda. • Arribada del rei a Tarragona: - L’Albert puja ràpid al campanar per tocar; - un agent de la guàrdia reial el persegueix escales amunt cridant “alto” per por que llanci alguna cosa sobre el monarca. • Diferències de tocs de morts entre pobles: al visitar altres campanars per reactivar-los, descobreixen que cada lloc té codis i ritmes propis. Vivències personals • Tòfol va néixer al Pla de la Catedral; des de petit veia tocar les campanes i això li crea un vincle emocional fort. • Explica que ni Napoleó, ni la República, ni Franco van despenjar ni emmudir les campanes de Tarragona. 6. Resum setmanal d’actualitat (4870–6474 s) Espai amb Abril Rius repassant les principals notícies tractades a El Matí de Tarragona Ràdio durant la setmana. 6.1. Canvi històric del contracte de la brossa • Tema central: després de més de 60 anys, Fomento de Construcciones y Contratas deixa el servei; entra Urbaser. • Elements clau del nou contracte: - Renovació de tota la flota (uns 120–130 vehicles), prop del 50 % elèctrics. - Retirada progressiva dels contenidors soterrats. - Més dies i àmbits de neteja viària (incloent diumenges i zones fins ara poc cobertes). - Recuperació de maquinària clau, com la decapadora que feia 3 anys que estava espatllada. • Reconegut per l’alcalde Rubén Viñuales com un “canvi històric” i molt esperat per la ciutadania. • Setmana complicada de transició: contenidors plens i incidències que seran objecte de sancions a l’antic operador. 6.2. Àrea Metropolitana del Camp de Tarragona • Es constitueix formalment l’Associació per l’Impuls de l’Àrea Metropolitana del Camp de Tarragona. • Roc Muñoz, alcalde de la Canonja, n’és el president. • Objectius inicials: - Treballar de forma supramunicipal en urbanisme i habitatge. - Millorar la mobilitat entre municipis. • Haurà de tenir un marc legal propi, diferent del de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. 6.3. Aigua i sequera: Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT) • Marc Brunet, president del CAT, explica el pressupost de més de 50 M€ per al 2026. • Inversió clau: millora de les cambres de mescla per optimitzar la potabilització i la qualitat de l’aigua. • Defensa la qualitat de l’aigua de l’Ebre que subministra el CAT: sotmesa a milers d’anàlisis anuals i segura per al consum. • Duranta la sequera, els municipis connectats al CAT han patit molta menys restricció que els que depenen de pous locals. 6.4. Torrentades a la Mora, un any després • Albert Franquès, president de l’Associació de Veïns de la Mora, fa balanç un any després de la dana que va desbordar el canal. • Estat actual: - Camins i passeigs malmesos, encara amb pedres i restes. - Fulles i sediments acumulats als ponts sense retirar. • Crítica a l’Ajuntament de Tarragona per manca d’actuacions estructurals. • Es diferencia entre la inversió del dipòsit anti-DSU (per aigua bruta i clavegueram) i les obres que caldrien per gestionar millor les torrentades. 7. Agenda cultural i d’oci (6139–6474 s) 7.1. Muntanyisme i aventura • Terceres Jornades de muntanyisme i aventura del Centre Excursionista de Tarragona al teatre de Cal·lí (el Callà). • Pel·lícula destacada: “Montserrat integral 107” de Biel Macià: - 107 agulles de Montserrat, 2 anys de rodatge i 2 de postproducció. - Documental molt premiat en festivals de cinema de muntanya. • També es projecta un documental de Rafa Badillo sobre formació en tècniques d’alpinisme per a xerpes al Nepal. 7.2. Dansa tradicional: Festival Salvador Feliuiana • 33a edició del Festival de dansa tradicional Salvador Feliuiana, organitzat per l’Esbart Dansaire de Tarragona. • Grups convidats: - Rocasagna (Gelida). - Grupo de Danzas Familia Castellana (Miranda de Ebro). • Objectiu: mostrar diversitat de dansa tradicional catalana i d’altres territoris. 7.3. Altres activitats • L’Embotada a la plaça del Rei: vi, tastos i música. • Festa d’inici dels Bons Comerç a la Rambla Nova i plaça Corsini. 8. Cinema i sèries: estrenes de la setmana (6505–7094 s) Secció amb Miquel González repassant cartellera i plataformes. 8.1. Cinema • “Blitz” (David Trueba): - Protagonitzada per David Verdaguer. - Història d’un arquitecte que viatja a Bèlgica i, després d’una ruptura, redefineix la seva vida amb una dona més gran. • “Badlands” (nova entrega de la saga Predator): acció i ciència-ficció, poc entusiasme dels locutors. • “Bugonia” (Yorgos Lanthimos): - Amb Emma Stone. - Dos conspiranoics segresten una directiva que creuen extraterrestre. • “Dos forajidos” (Alec Baldwin): western d’acció marcat per la polèmica de la mort accidental d’una directora de fotografia durant el rodatge. • “Leo y Lu”: road-movie emotiva entre una nena muda i un home sense rumb, que descobreixen junts el sentit de família. • “Reversión”: thriller sobre un jove segrestat que torna sense records i genera sospites. • “Subsuelo”: drama adolescent sobre un accident tràgic la nit d’una festa de 18 anys. • “Ruffman, un ladrón diferente”: comèdia basada en un lladre real que robava McDonald’s entrant pel sostre. • Nova versió animada de “El Mag d’Oz” (El Mac de la ciutat Maragda) i altres estrenes familiars. 8.2. Plataformes • Movistar Plus+: sèrie “Yakarta”, creada per Diego San José, sobre un exolímpic de bàdminton frustrat que descobreix una jove promesa. • Prime Video: segona temporada de “Maxton Hall”. • Apple TV+: sèrie de ciència-ficció “Pluribus”. • SkyShowtime: “Camino Arcadia”, drama sobre un entrenador amb passat fosc. • Disney+: documental sobre el món d’Avatar. • Netflix: adaptació de “Frankenstein” de Guillermo del Toro i documental “Muerte por un rayo”. • A TV3 (3Cat): retorn del true-crime “Crims” i nou programa musical “Zenit” amb Miki Núñez. 9. Tancament musical • El programa es tanca amb celebració d’aniversaris de grups catalans: - S’esmenten els 40 anys de Lax’n’Busto. - Es fa sonar Sopa de Cabra (Gerard Quintana) com a homenatge als seus 40 anys de trajectòria. Conclusions La Veu de Tarragona - Camí cap als 40 combina actualitat municipal (brossa, àrea metropolitana, aigua, obres), promoció d’activitats locals (jocs de taula, dansa, muntanya, comerç), esport (nova etapa del Nàstic), cultura (dansa contemporània, cinema) i una peça central de memòria i identitat tarragonina a través de l’ofici de bomber i campaner. L’entrevista amb Magaroles, Conesa i Cervalló ofereix una mirada molt rica a la Catedral de Tarragona, el seu campanar i el toc manual de campanes com a patrimoni viu de la ciutat.
Visió general de l’episodi Informatiu de Tarragona Ràdio centrat en tres blocs: • Crisi de la recollida de la brossa i sancions a l’antiga concessionària • Escenari polític i pressupostari a l’Ajuntament de Tarragona • Actualitat social, cultural i esportiva a la ciutat i la demarcació. 1. Crisi de la brossa i sanció a l’antiga concessionària 1.1. Primera sanció i incompliments detectats L’Ajuntament de Tarragona sancionarà Fomento de Construcciones y Contratas per incompliment del contracte de la brossa: • Proposta de multa de 65.000 € notificada el 28 d’octubre. • Es basen en manca de servei i incidències en: - Recollida i transport de residus - Deixa viària - Gestió de la deixalleria • Entre l’1 i el 19 d’octubre es comptabilitzen més de 230 serveis no realitzats. • A més, de gener a setembre s’han deixat de pagar uns 170.000 € a l’empresa per serveis no prestats. “És innegable que hi ha hagut mancances, moltes mancances”, admet l’alcalde Rubén Viñuales. Les principals incidències descrites: • Contenidors de totes les fraccions sense recollir • Esbordaments i residus fora dels contenidors • Manca de recollida de voluminosos • Falta de serveis de repàs i sanejament • Deficiències en la neteja i rentat interior i exterior dels contenidors. 1.2. Segona sanció en estudi i canvi de contracte L’Ajuntament treballa en una segona proposta de sanció per la situació “escandalosa” dels últims dies, amb contenidors desbordats i queixes veïnals. L’alcalde Rubén Viñuales: • Demana disculpes i paciència a la ciutadania. • Presenta el nou contracte de neteja com el punt d’inflexió: una “nova etapa en la neteja de Tarragona”. • Situa les imatges d’aquests dies com el “colofó final” d’una història que “hauria d’haver acabat fa molt de temps”. També es recorden antecedents de sancions a Fomento: • Maig 2023: 250.000 € per barrejar fraccions de la brossa recollida al Serrallo i enviada a la incineradora. • 2019: sanció de 60.000 € per fets similars. 1.3. Crítica política i petició de dimissió Esquerra Republicana demana la dimissió de Sònia Orts, consellera de Neteja: • Consideren que el traspàs entre Fomento i Urbacer ha estat “desastrós” i sense planificació. • Opinen que la sanció de 65.000 € és “ridícula” davant la gravetat de la situació. • Parlen de “setmanes patètiques” en termes de salubritat i accessibilitat, amb brossa acumulada a les voreres. • Xavi Puig (ERC) qualifica el traspàs de “desgavell” i el situa com a colofó de dos anys d’incompetència de la consellera. Esmenten fins i tot que s’haurien retingut vehicles de neteja per col·locar-hi adhesius publicitaris, cosa que, de ser certa, consideren “molt greu”. Per la seva banda, Sònia Orts: • Demana no polititzar el tema i reclama respecte per la feina del personal. • Atribueix la petició de dimissió a necessitats electorals d’ERC, en un context preelectoral. • Defensa que el nou contracte de neteja ja està en marxa i que s’ha activat un òrgan de control (l’O4) per fiscalitzar el servei: si no es compleix, no es cobra. La portaveu d’ERC, Maria Roig, critica que mentre l’alcalde predica paciència, no en té cap a l’hora de cobrar la taxa de la brossa als veïns. 2. Política municipal i pressupost 2025 2.1. Rubén Viñuales es tornarà a presentar el 2027 En una entrevista a Tarragona Ràdio, l’alcalde Rubén Viñuales anuncia que es presentarà a la reelecció el 2027: “Tinc 42 anys, estic en el moment de la meva vida on tinc més il·lusió i més força. Així que sí, sí, sí que em presentaré.” • Argumenta que cal continuar mentre es tingui il·lusió i força. • S’afegeix així a altres perfils que ja han manifestat intencions: la popular Maria Mercè Martorell i, oficialment confirmat, Xavi Puig (ERC) com a alcaldable. 2.2. Negociació del pressupost municipal Viñuales detalla l’estat de les negociacions del pressupost municipal de l’any vinent: • El ple extraordinari per debatre els comptes s’ha convocat per al 27 de novembre. • Es declara disposat a atendre les demandes de Junts i En Comú Podem per sumar suports. • Manté que no es tanca a cap grup excepte Vox. Subratlla que: • S’han aconseguit quadrar despesa corrent i inversions amb les peticions dels departaments, malgrat el xoc entre “demandes infinites i recursos finits”. • Sense el suport d’altres forces, el pressupost “no val res”, per això remarca la importància que la resta de grups se sentin partícips dels comptes. 2.3. Estabilitat institucional i POUM Viñuales defensa que hi ha “molta estabilitat” a l’Ajuntament, tot i governar sense socis: • Afirma que la situació econòmica de Tarragona ha millorat “exponencialment”. • Sosté que el nivell d’inversió és el més alt en molts anys. Sobre el POUM (Pla d’Ordenació Urbanística Municipal): • Assegura que ha de quedar encarrilat del tot aquest mandat i amb “els vagons a ple rendiment”. • Considera que Tarragona té oportunitats urbanístiques i econòmiques que es perdrien sense un nou planejament actualitzat. 3. Control del peix i seguretat alimentària La Guàrdia Civil duu a terme un operatiu de control de productes pesquers a la llotja i al Port Pesquer de Tarragona: • Objectiu: perseguir la captura i comercialització il·lícita de peix que es ven sense els controls sanitaris pertinents. • Resultat: - 7 presumptes infraccions a la normativa de pesca i transport. - 15 kg de peix intervinguts, lliurats a la Guàrdia Civil. Detalls de la inspecció: • Inspeccionades 4 embarcacions d’arrossegament i 11 vehicles que sortien del port. • 4 infraccions en pesca marítima professional i 3 en transport. Exemples concrets: • Un pescador portava 12,4 kg de peix al·legant-ne l’autoconsum, superant àmpliament el límit permès de 3 kg. • Dos casos intentaven treure productes no reglamentaris del port. • Un altre no podia acreditar la traçabilitat del producte. • En transport, es van detectar intents de moure mercaderia perible sense condicions tècniques adequades de temperatura, posant en risc la seguretat alimentària. 4. Problemes d’habitatge a Camp Clar Al barri de Camp Clar, veïns de les anomenades “cases de colors” es plantegen denunciar l’Agència de l’Habitatge de Catalunya per la deixadesa dels edificis: • Més de 400 pisos, més de la meitat en mans de l’Incasol i altres propietat de bancs. • Diversos pisos públics buits han estat ocupats. • Alguns ocupants són descrits com a conflictius, causant destrosses en zones comunitàries i als immobles. Una veïna, Carmen Martos, denuncia que: Quan un pis queda buit, es deixa a mercè d’ocupacions, amb gent que se sent impune, fa obres irregulars, molesta els veïns i espera un eventual desnonament. Els veïns propietaris o llogaters regulars afirmen que la situació és insuportable. L’Agència de l’Habitatge havia anunciat a l’abril una rehabilitació de fins a 338 pisos a Camp Clar, per valor de 7,2 milions d’euros, molts d’ells a les cases de colors; però els veïns denuncien que els problemes persistixen. 5. Cultura i memòria a Tarragona 5.1. Instal·lació “Flors i viatges” sobre Mercè Rodoreda Es presenta un bosc fantàstic inspirat en els relats de viatges i flors de Mercè Rodoreda, que reflexiona sobre la guerra i les seves conseqüències devastadores. • Proposta dels artistes Cabo San Roque. • S’exhibeix al mòdul 6 de la Tabacalera, dins la programació de Mèdol Centre d’Arts Contemporànies. • Es podrà visitar de divendres a diumenge fins al 30 de novembre, amb entrada gratuïta i inscripció prèvia. L’artista Laia Torrents remarca el caràcter universal de Rodoreda: “Igual que Shakespeare aguanta traduccions i relectures, Rodoreda és tan universal i tan geni que també admet això, i és el que intentem transmetre.” La consellera de Cultura, Sandra Ramos, subratlla que, tot i ser l’últim muntatge de Mèdol en aquest espai de la Tabacalera, continuaran portant l’art a tots els racons de la ciutat: • Qualsevol espai disponible es farà servir “per fer cultura”. • Preveu que Mèdol tingui una seu més gran en el futur, però insisteix en trencar límits autoimposats. 5.2. Festa de l’Embotada i tradició del vi Aquest dissabte, Tarragona acull la novena Festa de l’Embotada: • Vol rememorar l’època en què acabava la fermentació del vi, quan la gent visitava els cellers per tastar el primer vi de la temporada. • El programa comença a les 12 h a la plaça del Rei, amb: - Arribada de productors - Primer tast de vi novell - Mostra d’oficis Durant el dia hi haurà: • Espai gastronòmic • Música, tallers, zona de tastos • Una rifa i actuacions diverses • Tancament amb un concert del grup “Esperit” a tres quarts de vuit del vespre. El president de l’Associació Cultural Santateca, Berna Rios, explica que volen fer una jornada festiva però també reforçar la tradició històrica del vi a Tarragona. 5.3. Festival de dansa tradicional “Salvador Fà i Guimiana” Torna el festival de dansa tradicional que homenatja el director i fundador de l’Esbart Dansaire de Tarragona, Salvador Fà i Guimiana: • Arriba a la seva 33a edició. • Se celebra dissabte al Teatre Tarragona. • L’objectiu històric del festival ha estat portar a la ciutat formacions de la resta de l’Estat i internacionals, a més d’agrupacions catalanes, per mostrar altres formes d’expressar i difondre les danses tradicionals. En aquesta edició hi participen: • Esbart Roca Sagna de Gelida • Grupo de Danzas Familia Castellana de Miranda de l’Ebre • Esbart Dansaire de Tarragona, amfitrió. El vicepresident de l’esbart, Josep Lluís Peña Albert, destaca que cada grup aportarà estils diferents de dansa tradicional, perquè no té sentit portar un grup de fora “a fer el mateix” que ja es veu habitualment. Així, el públic podrà comparar maneres d’entendre el folklore, inclòs el d’altres territoris de l’Estat. 5.4. Cicle de monòlegs “Passatges” i Tàrraco 25 S’estrena el nou cicle de monòlegs Passatges, dins la celebració de Tàrraco 25: • Proposa 7 personatges de moments històrics diferents però rellevants per a la ciutat. • Cada personatge fa 8 passis. • Entrada: 5 € a manera de fiança retornable a partir del 10 de novembre. Alguns dels personatges escollits: • Eudald Carbonell • Pere Gil Ribot • Violant de Bar • Un presoner del Miracle • L’arquitecte Josep Maria Jujol • Maria de Bonavista L’objectiu és acostar la història de Tarragona al públic a través de monòlegs teatralitzats. 6. Esports: futbol i bàsquet a primera línia 6.1. Gimnàstic de Tarragona (Nàstic): canvi a la banqueta L’àrea esportiva analitza la situació del Gimnàstic de Tarragona (Nàstic): • El director esportiu Noé Calleja reconeix que les males sensacions han provocat la destitució de l’entrenador Luis César. • Arriba Cristóbal Parralo com a nou tècnic, tot i que al primer partit (a Múrcia) el lloc a la banqueta l’ocuparà el seu segon, Javier Manjarín, per sanció. Calleja insisteix que: • El Nàstic té una de les millors plantilles de la categoria. • Confia plenament en tots els fitxatges i renovats. • Està convençut que a final de temporada l’equip assolirà l’objectiu: lluitar per l’ascens a Segona Divisió. “Creo que tenemos muy buena plantilla… estoy plenamente convencido que a final de temporada van a llevarnos a conseguir el objetivo.” Es recorda també: • La visita al camp del Real Murcia, escenari on el Nàstic va aconseguir el passaport per a la final del play-off d’ascens la temporada passada. • El partit es viurà dissabte a les 21 h, amb prèvia des d’una hora abans a Tarragona Ràdio. També es menciona el filial del Nàstic, que busca la quarta victòria consecutiva: • Se situa cinquè i visita el Prat, tercer, amb un punt més. • El partit obre la vuitena jornada a l’estadi municipal Sagnier. 6.2. Voleibol: Sant Pere i Sant Pau Doble actualitat per al Club Voleibol Sant Pere i Sant Pau: Equip masculí (Superlliga): • L’Intercomarcal 6 Tarragona, Sant Pere i Sant Pau busca la seva primera victòria a la Superlliga. • Visita el Voleibol Leganés (3a jornada), dissabte a les 19 h al Pavelló Europa de Leganés. • El tècnic Vlado Stevovski vol transformar el bon joc dels primers partits en resultats positius. • Subratlla la importància de mantenir la concentració tot el partit davant un rival molt complet i reforçat. Equip femení (Primera Nacional): • El Mèdol Tarragona, Sant Pere i Sant Pau vol mantenir la bona dinàmica en la seva temporada d’estrena. • Ha guanyat 4 de 5 partits i és segon. • S’enfronta al Mallorca Volei Palma, actual líder, dissabte a les 17 h al campus d’esports de Palma. L’entrenador Edu Sánchez recorda que: • Ja els van guanyar 3-1 al primer partit de lliga, però el rival ha millorat molt i ara lidera la classificació. • Considera que tots els partits seran importants, especialment contra rivals directes en què no es poden deixar escapar punts. 6.3. TGN Bàsquet i Ibersol CBT TGN Bàsquet (Lliga Femenina 2): • El primer equip femení busca la segona victòria de la fase regular. • Rep el Sirocco Gijón, penúltim i encara sense triomfs. • Les tarragonines són dotzenes (1 victòria, 4 derrotes). • El partit es juga dissabte a les 18.30 h al Palau d’Esports Catalunya. L’entrenador Sergio Manzano explica que: • Els partits a casa han estat bons en intensitat, actitud i ritme. • Aquest duel és clau per millorar classificació i sensacions positives. TGN Bàsquet (Supercopa): • L’altre equip del TGN rep el Club Bàsquet Igualada. • Les tarragonines acumulen 7 derrotes en 7 partits i volen trencar la mala ratxa davant les vuitenes classificades. • El partit serà diumenge a la 13 h al pavelló del Col·legi Sagrat Cor. L’entrenador Sergio Lou destaca: • Millora física i de plantilla, amb totes les jugadores recuperades i ajuda de júniors. • L’objectiu és pujar línies defensives i competir més “cara a cara”. Ibersol CBT (bàsquet masculí): • L’Ibersol Club Bàsquet Tarragona, del Serrallo, busca la cinquena victòria consecutiva. • Vol consolidar-se a la zona alta de la classificació. • S’enfronta a l’Alfindén Club Bàsquet, en un partit que es preveu complicat malgrat la posició del rival. L’entrenador Toni Larramona alerta que: • És un “partit trampa”, ja que l’Alfindén és un equip molt físic, en una pista difícil i amb talent. • El rival no té res a perdre i lluïtarà per la primera victòria, així que el CBT haurà de ser molt seriós i competitiu. 7. Altres elements d’actualitat i servei L’episodi també inclou diversos espais de servei i publicitat local: 7.1. Informació viària, emergències i temps • Ràdio Servei reporta sense incidències greus de trànsit a la demarcació. • Bombers han actuat a Gandesa per apagar una pila de restes agrícoles, amb tres dotacions. • A la resta, sense serveis destacats a la regió d’emergències tarragonina. La previsió meteorològica de l’AEMET per a la província de Tarragona: • Intervals de núvols i clarianes a les hores centrals. • A última hora, augment de nuvolositat amb possibles precipitacions disperses. • Vent moderat de component oest. • Temperatures màximes: 21 °C (Tarragona i Tortosa), 20 °C (Reus i Vendrell), 16 °C (Gandesa). 7.2. Premsa del dia i titulars destacats El repàs al Quiosc Miracle resumeix les principals portades: Diari de Tarragona: • “Pla de xoc contra la crisi dels contenidors”: Urbaser accelera per acabar la neteja dissabte; Viñuales multarà Fomento. • “Indignació al Serrallo”: la Guàrdia Civil decomissa 15 kg de peix i posa 7 multes. • Obres del pàrquing de l’estació del Camp: començaran al desembre i duraran dos mesos; Banc Sabadell hi instal·larà un caixer. • “Bloqueig a Sánchez”: Junts esmena totes les lleis que tramita el govern central. El Més Tarragona: • “Guerra bruta” amb la recollida de la brossa: l’Ajuntament sanciona FCC per deixadesa mentre l’empresa culpa el consistori per manca de previsió en el traspàs. • “Del color a la vergonya”: veïns dels blocs de colors de Camp Clar podrien denunciar la Generalitat per degradació dels edificis. • A Reus, l’estació enològica es vol convertir en porta d’entrada de l’enoturisme. • Es destaca el debut del Nàstic de Parralo contra un Real Murcia en hores baixes. En premsa digital, es destaquen notícies com: • Reus reprèn la captació d’aigua del pantà de Riudecanyes després del final de la campanya de reg. • Programació cultural al Teatre Auditori del Morell. • Un mapping artístic donarà vida a l’Amfiteatre Romà. • A tarragonaradio.cat es remarca la notícia central: la sanció de l’Ajuntament a Fomento pel contracte de la brossa. 7.3. Anuncis institucionals i comercials Al llarg de l’episodi apareixen diverses falques d’interès local: • Obres de millora del clavegueram a Tarragona i la Canonja, amb noves tècniques sense obertura de rases per minimitzar molèsties i millorar la qualitat ambiental. • EMATSA facilita informació sobre trams d’obra, fases i calendari a la web. • Promoció del Institut Català d’Investigació Química (ICIQ), destacant el seu paper en processos químics sostenibles, química per la salut i descarbonització. • Campanya comercial de Tarragona Ràdio per a negocis que vulguin publicitat el 2025, amb tarifes adaptades i promoció “Nou Comerç”. • Anunci de la Fira Tarragona Marida, al Passeig de les Palmeres, amb tres dies d’activitats gastronòmiques i vi de les vuit denominacions d’origen de la demarcació, xefs convidats i podcasts en directe. Conclusió L’episodi ofereix una panoràmica completa de la vida municipal i comarcal: • La crisi de la brossa i les sancions a l’antiga concessionària esdevenen el fil conductor i un front de disputa política directa. • L’alcalde combina el relat de “nova etapa” en la neteja, amb negociació pressupostària i projecte de ciutat (POUM i inversions). • Paral·lelament, es visibilitzen conflictes socials (habitatge a Camp Clar), controls de seguretat alimentària, i una agenda intensa cultural i esportiva que reforça la imatge d’una ciutat activa, malgrat les tensions en la gestió de serveis bàsics.
Resum de l'entrevista Entrevista en connexió en directe a Tarragona Ràdio amb membres de Julibert sobre el nou himne dels Nois de la Torre, la seva trajectòria i una agenda plena d’actes culturals i solidaris al Tarragonès. Contingut destacat Himne dels Nois de la Torre: cançó pensada per perdurar, amb gralla i toc de Castells, i un videoclip que involucra tota la colla i la canalla. Valors castellers: èmfasi en la pinya, la col·lectivitat i el fet que totes les persones són necessàries per aixecar Castells — un missatge extensible a totes les Colles castelleres. Trajectòria: més de 13 anys de camí, prop de 400 concerts, actuacions arreu (Tarragona, Catalunya Nord, Euskadi, Mallorca, Anglaterra). Energia renovada i esperit de plaça. Cultura de proximitat: reivindicació de la cultura a les comarques de Tarragona i del fer plaça, cantar i ballar a pulmó. Agenda i novetats Festival Accents (El Morell): concert vermut a la plaça (amb alternativa si plou). Música en directe amb violí i acordió. Repte solidari (La Pobla de Montornès): pujada al Pic de la Mola (cim més alt del Tarragonès) per la Marató de TV3, amb acompanyament d’ukeleles dels escoltes. Invitació oberta als Oient de Tarragona Ràdio. Nova cançó de Creixell: inspirada en un enregistrament antic trobat a arxiu; ja sona en directe, però encara no està publicada en plataformes. Cites i moments "Som els nois de la torre, valor, coratge, pit i amunt." Participació de la canalla a l’himne i presència de la gralla per capturar l’essència del toc de Castells. To familiar i proper (aparició tendra de la Jana al menjador de casa), reforçant la complicitat amb l’audiència. Idees clau Col·laboració amb entitats locals i esperit comunitari. Compromís solidari i cultural al territori de Tarragona i el Tarragonès. Projectes en curs i evolució contínua: del disc “A Tamarit” a noves peces com l’himne i la cançó de Creixell.
Regulació de la problemàtica dels pellets al Mediterrani L'espai Arran de Mar de Tarragona Ràdio analitza la recent aprovació definitiva del reglament de la Unió Europea per controlar la pèrdua de pellets de plàstic al medi ambient. Aquestes petites esferes són la matèria prima per fabricar objectes de plàstic i la seva presència a les platges del Camp de Tarragona i altres punts de la costa és una preocupació mediambiental creixent. Punts clau del nou reglament europeu La nova normativa marca un punt d'inflexió en obligar les empreses a abandonar el caràcter voluntari de les mesures de prevenció: Plans de risc i prevenció: Les empreses hauran d'identificar els punts crítics on es poden produir fugues dins les seves instal·lacions. Certificacions i auditories: Es requeriran avaluacions externes per garantir que es compleixen els protocols de seguretat. Tota la cadena de valor: La llei afecta productors, transformadors i transportistes, tant d'àmbit europeu com internacional que operin a la UE. Inclusió del transport marítim: Malgrat la demora d'un any extra en la seva aplicació, s'ha aconseguit incloure el transport per mar després de pressions socials per desastres com el de Galícia. Crítiques i limitacions del reglament Tot i ser considerada una fita històrica per entitats com Surf Rider i Good Karma Projects (molt activa a la ciutat de Tarragona), el text presenta certes febleses segons els experts: "Ens preocupa que hi hagi excepcions per a empreses que tracten menys de 1.500 tones l'any, ja que això podria debilitar l'eficàcia global del reglament." El paper de l'activisme tarragoní L'entrevista destaca que sense la incidència política feta des del territori, especialment des de zones amb alta activitat industrial com el Port de Tarragona, no s'hauria arribat a aquest acord legislatiu. El següent pas serà vigilar que les sancions aplicades per l'Estat espanyol siguin prou rigoroses per garantir-ne el compliment.
Visió general del programa Agenda musical del cap de setmana al Camp de Tarragona amb propostes de Festival Accents 2025, Festival Muses i programació a la Sala Zero, i entrevista central amb Julibert a Tarragona Ràdio. "Tothom és necessari per construir castells" — reflexió de Julibert sobre l’esperit col·lectiu que han musicat a l’himne dels Nois de la Torre. Destacats del cap de setmana Calçofest Valls (22/11): cartell multitudinari i polsera cashless; abonament general 48 € i infantil (6–12) 12 €. Festival Accents 2025: Antanàgia en format “concerts ocults” (Reus); Julibert (vermut al Morell); Judit Neddermann & Pau Figueres (Teatre Bartrina, Reus); Blaumut (Riudoms). Sala Zero (Tarragona): Mamaladilla (divendres) i Rock and Roses Fest (dissabte) amb tributs a Guns N’ Roses, Whitesnake i The Beatles. Festival Muses: Marina Rossell al Monestir de Santes Creus (divendres). Reus: Maruja Limón a Lo Submarino (dissabte). Entrevista amb Julibert (Tarragona Ràdio) Qui intervé i què presenten Components: Jordi Sunyer, Gerard Torres, David Murlà i Sergi Clofent (amb aparició tendra de la Jana, el nadó). Estat del projecte: l’àlbum anterior continua en ruta i el proper disc està en construcció. Entre mig, noves cançons per encàrrec i d’arrel. Novetats i col·laboracions Himne dels Nois de la Torre: peça participativa amb la colla (gralles incloses) i la canalla; pensada per perdurar més enllà de l’efemèride dels 50 anys. Cançó de Creixell: basada en un àudio d’arxiu trobat per l’antropòleg i cantant Jordi Sunyer; versió moderna d’una cantarella antiga. Encara no publicada a plataformes: • “Qui la vulgui sentir, que vingui als concerts”. Ideari i arrel Reivindicació de les comarques tarragonines i de la cultura popular: • Fer plaça, trobar-se, tornar a ballar i cantar a pulmó. • L’esperit casteller: pinya, col·lectivitat i zero protagonismes. Agenda de Julibert Dissabte (8/11), 12.30 h — Concert vermut a la Plaça de la Font (El Morell) dins el Festival Accents. Si plou, hi ha espai alternatiu a cobert. Diumenge (9/11), 10.00 h — Sortida des de l’estació de trens de la Pobla de Montornès cap al Pic de la Mola (pic més alt del Tarragonès) per un repte solidari amb La Marató de TV3; concert dalt del cim amb ukeleles dels escoltes i vermut final al Sindicat Agrícola. Altres propostes destacades Festival Accents 2025 Antanàgia (duet de Ponent) — Església de Sant Bernat Calbó (Reus): tres passis d’uns 30’ a les 11.00, 11.30 i 12.00 (aforament reduït, ~30 persones per sessió). Folk/rock progressiu/electrònica amb instruments singulars com el handpan; directes immersius d’aire apocalíptic. Judit Neddermann & Pau Figueres — Teatre Bartrina (Reus), diumenge 9/11, 18.00 h: duet excepcional de veu càlida i guitarra virtuosa; concert íntim i captivador. Blaumut — Teatre Auditori Casal Riudomenc (Riudoms), diumenge 9/11, 18.00 h: coincidència horària amb Bartrina; cal triar plaça. Sala Zero (Tarragona) Mamaladilla — divendres 7/11. Obertura 20.30 h, inici 21.00 h. Entrades anticipades: botigues locals i online. Inclou un tall d’entrevista a “Mi Rollo es el Rock” amb el vocalista Juan: • Canvis de repertori “obligats” i clàssics que no poden faltar. • Entrades i costos de gestió: aposta per venta online sense recàrrecs. • Nou disc en camí (teaser a xarxes). • Opinió sobre la indústria musical i el futur del rock (entre passat, present i nous hàbits d’escolta). Rock and Roses Fest — dissabte 8/11. Obertura 20.00 h, inici 20.30 h. Tres tributs: Guns N’ Roses, Whitesnake i The Beatles. Festival Muses Marina Rossell — Monestir de Santes Creus, divendres 7/11, 21.00 h: una veu intemporal en un espai ideal per a un concert d’alta emoció i memòria. Reus Maruja Limón — Lo Submarino, dissabte 8/11, 21.00 h: ritmes festius i energia en directe. Extra: Calçofest Valls (22/11) Cartell amb, entre d’altres: Els Tiets, Buhos, La Fúmiga, Els Catarres, Maria Jacobs, DJ Trapella i més. Polsera recarregable per a consums. Preus: general 48 €; infantil (6–12) 12 €. Notes d’emissió Programa emès a Tarragona Ràdio (emissora local de Tarragona).
Visió general de l’episodi Aquest episodi d’Arran de Mar recorre tota la costa catalana amb un format de magazín: butlletí informatiu marítim i territorial, entrevistes sobre oli de la D.O. Empordà i pesca esportiva d’elit, explicació de la nova normativa europea sobre pèl·lets plàstics, un projecte educatiu al riu Ebre i un viatge final per mites i llegendes del litoral sud. 1. Actualitat de la costa catalana 1.1. Temporal de pluja, llamps i alertes • Diversos municipis de la Costa Brava, Terres de l’Ebre, Garraf i Maresme reporten ruixats intensos, llamps i incidències puntuals. • Els col·laboradors critiquen les alertes massives al mòbil davant episodis que, en molts llocs, han estat moderats. “El problema és que quan hi hagi una emergència real, un dia la gent no li farà ni cas.” 1.2. L’Escala i la Costa Brava • A l’Escala, una línia de tempestes deixa 30–45 l/m² en poca estona, amb inundacions locals i danys sobretot per alta activitat elèctrica. • Afectacions a: xarxes d’internet, telefonia, instal·lacions elèctriques particulars i comunicacions. 1.3. El paper climàtic de les praderies submarines • Estudi del Centre d’Estudis Avançats de Blanes (Òscar Serrano) a Nature: - Les praderies submarines (com la Posidònia al Mediterrani) ocupen menys del 0,2% de l’oceà, però reten un 10% del CO₂ que els oceans absorbeixen anualment. - Poden retenir igual o més carboni que un bosc tropical: fins a 7 tones/any/hectàrea. • Es calcula que retenen 40 milions de tones de carboni i que se n’ha perdut un 30% des del segle XIX. • Es remarca la urgència de protegir aquests “boscos blaus” pel seu paper en la mitigació del canvi climàtic i la protecció de la costa. 1.4. Terres de l’Ebre: aiguats i incidències • Móra d’Ebre registra 50–70 l/m², amb: - Esllavissades, caiguda d’arbres, cotxes arrossegats per rieres. - Inundacions en equipaments (camp de futbol, biblioteca, llar d’infants). - Afectacions ferroviàries (R15, caiguda d’un mur a la via; servei alternatiu per carretera). • Bombers: una vintena d’avisos a la zona. 1.5. Plagues de processionària a l’Ametlla de Mar • L’Ajuntament de l’Ametlla de Mar inicia el tractament contra la processionària del pi: - Endoteràpia (injecció al sistema vascular de l’arbre) a zones urbanes i escolars. - Atomització a urbanitzacions (Tres Cales, Calafat) amb empresa externa. • Objectiu: reduir la població (no pas eliminar-la del tot) per protegir infants i animals, amb productes autoritzats per la UE. 1.6. Garraf: pluges moderades i obres hidràuliques • A Cubelles, Sitges, Vilanova i Ribes, les pluges han estat moderades (12–20 l/m²) però han provocat: - Inundacions en passos sota via i torrents habitualment problemàtics. - Tancament preventiu de passos i parcs, i neteja de clavegueram. • A Cubelles s’aprova un nou tanc de tempesta al carrer de la Millera: - Recollirà l’aigua excedent quan la xarxa no la pugui assumir i la conduirà al torrent de Santa Maria. - Es complementarà amb un altre tanc al sistema Vòrtex i més capacitat de bombament per reduir inundacions a prop de la desembocadura del riu Foix. 1.7. Mestral econòmic del Maresme Port d’Arenys i crisi de la pesca • El port d’Arenys concentra el 46% de l’activitat industrial de tots els ports de Catalunya. • La meitat d’aquesta riquesa prové del sector pesquer, tot i haver perdut un 70% de la flota (de 500 tripulants a 180). • Europa planteja reduir un 67% els fons destinats a la política pesquera comuna. “Si li redueixes dos terços, un 67%, te l’has carregat directament.” • El sector denuncia: - Polítiques europees nefastes, excés normatiu i manca de transparència. - Risc de desaparició d’un sector que ja aplica mesures de sostenibilitat i reduccions de dies de pesca. Mataró, capital espanyola de l’economia social 2026 • Mataró serà la primera ciutat catalana i la primera no capital provincial en ser Capital Espanyola de l’Economia Social. • Es destaca: - Tradició cooperativa i més de 100 entitats actuals. - Projectes en cultura, energia, serveis i inclusió social. - Un pla estratègic d’economia social i solidària i el seu lideratge en la xarxa de municipis catalans. 1.8. Tarragona: control del peix i foment de la bici Control a la llotja de Tarragona • La Guàrdia Civil inspecciona la llotja del Port de Tarragona per combatre la pesca i comercialització il·legal: - 7 presumptes infraccions i 15,22 kg de peix intervinguts (lliurats a beneficència). - Infraccions per excedir el límit d’autoconsum, producte no reglamentari o sense traçabilitat. - Incompliments en el transport refrigerat de producte perible. Projecte “Civicleta” a Tarragona • Tarragona engega la Civicleta, programa gratuït de formació i posada a punt de bicicletes als centres cívics: - Cursos per aprenendre a anar en bici (adults) i per manteniment bàsic. - Tallers per dissenyar rutes urbanes i naturals. - Gran pedalada pels barris de Ponent i l’Horta Gran i jornades infantils de final d’any. 1.9. Servei de temps i trànsit • Meteorologia: mar alterada, vent de ponent/mestral a Costa Daurada i tramuntana entrant a Costa Brava; mar creuada en alta mar, tendència a millora l’endemà. • Trànsit: retencions a AP-7, C-17, A-2, rondes de Barcelona i carreteres amb pas alternatiu per vehicles avariats. 1.10. Butlletí local de Tarragona Ràdio • L’Ajuntament de Tarragona sancionarà Fomento per incompliments del contracte de la brossa: - Proposta de sanció de 65.000 € i retenció de 170.000 € per serveis no prestats. - L’alcalde demana disculpes per la mala imatge de brossa desbordant als carrers. • Esquerra Republicana demana la dimissió de la consellera de Neteja Sònia Horts, que es defensa assegurant que el contracte “va tirant endavant” tot i el traspàs complicat. • Cultura: a la Tabacalera (Tarragona), el col·lectiu Cabosanroque presenta un “bosc fantàstic” inspirat en Viatges i flors de Mercè Rodoreda, una instal·lació sobre la guerra i les seves conseqüències. 2. Entrevista: l’oli de la D.O. Empordà 2.1. Campanya d’oli i efectes de la sequera • Conversa amb Simón Casanova, president de la D.O.P. Oli de l’Empordà. • Després de 3 anys de sequera i collites molt baixes, enguany es preveu: - Collita “normal” (uns 200.000 litres), possiblement tirant a bona. - Efectes de la sequera sobretot en la producció, no tant en l’olivera (arbre molt resilient i sovint bicentenari). 2.2. Varietats i identitat del producte • Varietat principal: Argudell, que defineix el perfil de l’oli de la D.O. • Altres varietats autòctones: - Corivell (barrejada amb Argudell). - Verdal de Cadaqués (Cabequés). - Arbequina antiga, amb més de 200 anys a la zona. 2.3. Dimensions i mercat • La D.O. és la més jove de Catalunya (reconeixement europeu el 2015) i abasta 900 ha entre Alt i Baix Empordà. • Mercat principalment local i gironí, amb certa presència a Barcelona i poca exportació: gairebé tot es ven al territori. • El consumidor reconeix el gust propi dels olis empordanesos i els utilitza per donar el punt “rodó” als plats. 2.4. Preu de l’oli i especulació • Casanova denuncia l’ús de l’oli verge extra de supermercat com a preu esquer: - Marques blanques venent per sota del preu de cost. - Això pressiona els preus a la baixa per als productors de qualitat. • L’última gran pujada de preus no va ser tant especulativa com resposta a la manca d’oferta (collita espanyola reduïda a la meitat). • Els preus elevats, tot i ser durs per al consumidor, han ajudat a acostar-se als costos reals de producció. 2.5. Oli filtrat vs no filtrat i salut • Recomanació clara: consumir sempre oli d’oliva verge extra, sigui de D.O. Empordà o no, per assegurar qualitat i beneficis antioxidants. • Diferències: - Sense filtrar: manté impureses naturals (polpa, aigua vegetativa). Ideal si es consumeix molt recent (15–20 dies) per la seva naturalitat, però es pot fermentar i donar gustos defectuosos si s’allarga. - Filtrat: més estable en el temps i, per al president, opció recomanable si l’oli no es consumirà de seguida. 3. Pesca esportiva d’elit: Campionat del Món en embarcació 3.1. Bronz mundial per a un pescador d’Arenys • Entrevista a David Rojas, pescador d’Arenys de Mar, integrant de la selecció espanyola de pesca des d’embarcació. • Resultats: - Bronze per equips al Campionat del Món a Croàcia. - 14a posició individual. - Classificació per al proper mundial, que se celebrarà a l’Estat espanyol. 3.2. Funcionament del campionat • Selecció de 6 pescadors de tot l’Estat; molta feina en equip i dies previs d’entrenament. • Sistema de competició: - Barques de 8 persones, un pescador de cada país (normalment) per barca. - Proves de 5 hores durant diversos dies, canviant de barca i rivals cada dia. - Tot el peix es torna viu a l’aigua després de comptar-lo i puntuar-lo. • Factor clau: gestió de l’esquer i presentació del ham segons la transparència de l’aigua i el comportament de les espècies. 3.3. Espècies i puntuació • Els peixos es classifiquen en 5 columnes de valor: com més escassos i difícils, més punts. • Espècies d’alt valor: orada, pàgar, pageell, etc. • L’objectiu és maximitzar punts, no tant el pes total. 3.4. Sort, tècnica i context geogràfic • La sort influeix en el sorteig de barca i companys, però el factor determinant és la tècnica: - Com es prepara i es presenta l’esquer (llagostí, calamar, etc.). - Adaptació a les condicions de cada escenari (Mediterrani, Atlàntic, Irlanda amb corrents forts i espècies com congres i taurons). • Allà on hi ha fons rocosos i Posidònia (“zona bruta”) hi ha molta més vida que en fons de sorra. 3.5. Potencial català i futur del mundial • A Catalunya hi ha molt de nivell competitiu: - El Club Mar Esport d’Arenys ha passat de ser un club “d’amics” a tenir pescadors de primer nivell. - La selecció catalana porta quatre ors seguits als campionats estatals per seleccions. • El proper Campionat del Món d’embarcació serà a l’Estat espanyol (s’especula amb Alacant, Eivissa, Euskadi o fins i tot Canàries). 4. Nova normativa europea sobre pèl·lets de plàstic 4.1. Què són els pèl·lets i per què preocupen? • Entrevista amb Javier Cortó, de Surf Rider. • Pèl·lets: petites boletes de plàstic que són matèria primera per fabricar productes plàstics. • Problema: es perden durant la producció i el transport (terrestre i marítim) i acaben als rius i platges, tot i que no provenen d’accions ciutadanes sinó industrials. 4.2. Nou reglament europeu: un canvi de paradigma • Després d’anys de pressió d’ONGs (Surf Rider, Good Karma Projects, IMPA i altres), la UE aprova un reglament específic: - Obliga totes les empreses de la cadena de valor del plàstic (productores, transformadores, transportistes, neteja industrial, etc.). - S’hi inclouen també empreses de fora de la UE que operin dins el mercat europeu. • Mesures clau: - Plans de risc per identificar on i com es poden perdre pèl·lets. - Auditories i certificacions externes obligatòries. - Formació de treballadors, adaptació d’embalatges i sistemes de càrrega-descàrrega. - Informes anuals amb dades d’eventuals pèrdues. 4.3. Transport marítim i llacunes del sistema • Inicialment el transport marítim no estava contemplat, però els episodis de vessaments (com el de Galícia) i la pressió social han aconseguit incloure’l al reglament. • Les navilieres tindran un any més que la resta per implementar les mesures. • Excepcions preocupants: - Empreses que gestionin menys de 1.500 tones/any queden excloses de part de les obligacions. - Risc que grans empreses compleixin, però subcontractin petites empreses no regulades, debilitant l’efecte global. 4.4. Impacte previst i properes passes • Es considera que el reglament marca un abans i un després: - Es passa de mesures voluntàries (sovint poc eficaces) a obligacions legals. - Cada estat (com l’Estat espanyol) definirà el règim de sancions per a incompliments. • Proper repte: - Vetllar perquè la implementació sigui real i rigorosa, i no quedi només “sobre el paper”. - Mantenir la pressió ciutadana i institucional perquè el reglament no es relaxi amb el temps. 5. El riu Ebre com a aula oberta: “Lo Riu ens mou” 5.1. Projecte educatiu i esportiu • Entrevista amb Montse Pegueroles, representant territorial d’Esports a les Terres de l’Ebre. • “Lo Riu ens mou” és un projecte que combina: - Educació (Departament d’Educació), - Esport (Esports i Federació Catalana de Rem), - Desenvolupament territorial (IDECE) i cultura local. • Hi participen més de 800 alumnes de 1r d’ESO de 13 instituts i 6 clubs de rem ebrencs. 5.2. Metodologia: teoria + pràctica al riu • Fase 1 – Aula: - Treball amb un dossier interactiu sobre el naixement de l’Ebre, la seva història, usos del riu, ecosistemes, espècies invasores i impacte dels sediments. - Actualització de coneixements (p. ex., el brollador subterrani del Pico Tres Mares com a origen real del riu). • Fase 2 – Riu i rem: - Sortides en llaüts/jaüts (barques de 6–8 persones) amb un monitor. - Descoberta in situ de la fauna, flora i dinàmica fluvial. - Foment del treball en equip, la solidaritat i el respecte pel medi. 5.3. Clubs implicats i trams • Participen clubs com Club de Rem Tortosa, Club Nàutic Amposta, Rem Delta, Sant Jaume, etc. • Trams destacats: - Embarcador de Vinebre – Flix. - Façana fluvial de Móra d’Ebre. - Tram Tortosa – embarcador del club. - Tram Campredó – Amposta. - Trams baixos del riu compartits entre Sant Jaume d’Enveja i Deltebre. 5.4. Impacte i continuïtat • L’alumnat valora molt positivament l’experiència i alguns s’acaben inscrivint als clubs de rem com a activitat extraescolar. • El projecte ha evolucionat (abans amb alumnes de 6è de Primària, ara 1r d’ESO) i es vol mantenir i consolidar. • S’hi afegeix una novetat: Lliga de Rem Escolar de les Terres de l’Ebre (2025–2026), organitzada pels consells esportius del Baix Ebre, Montsià i Ribera d’Ebre, perquè els joves puguin competir sense grans desplaçaments. 6. Mites i llegendes del nostre mar Mediterrani 6.1. Context: el desert d’Alfama • Secció amb Joan de Déu Prats dedicada a mites del litoral sud de Catalunya. • El desert d’Alfama és una franja costanera entre l’Hospitalet de l’Infant i el delta de l’Ebre: - Territori històricament àrid, ventós (mestral) i poc poblat. - Frontera antiga entre el comtat de Barcelona i al-Àndalus. - Avui, zona d’autopista amb rètols d’alerta pel vent i amb presència d’urbanitzacions i central nuclear. 6.2. El vell marí i el llop marí • El vell marí (o foca monjo mediterrània) adquireix dimensió mítica: - Segons la llegenda, Poseidó transforma un humil cavallet de mar en aquesta gran bèstia marina per protegir la costa d’Alfama. - A l’Hospitalet de l’Infant hi ha la cova del llop marí, on els pescadors creien que vivia un monstre marí. - Finalment descobreixen que és una foca monjo, que acaba sent caçada, deixant un llegat de “fantasma marí” a la zona. 6.3. L’almadrava i les tonyines • Les almadraves (del dialecte àrab-andalusí, “lloc on es colpeja”) eren complexes estructures de xarxes per capturar tonyines migratòries. • La zona de l’Ametlla de Mar ha estat històricament un punt clau de pesca de tonyina: - Les tonyines es veien com a símbol de fertilitat i bona sort. - Hi ha creences que un nen nascut en temporada de tonyines tindrà destí afortunat. 6.4. Dips, gossos vampir de Pratdip • A l’interior, el poble de Pratdip conserva la llegenda dels dips, gossos-llop vampírics que: - Atacaven ramats i deixaven les ovelles exsangües. - Podrien estar lligats, segons la tradició, a contagis vampírics arribats amb cavallers catalans que havien viatjat a Hongria (casament de Jaume I amb Violant d’Hongria). • El poble actualment s’hi identifica: escuts, grafismes i imatges del dip per tot arreu. 6.5. Cocales i templers a Miravet • A Miravet, sobre un meandre majestuós de l’Ebre, es manté la memòria del castell templer. • Els templers hi van resistir un any sencer abans de rendir-se a les tropes reials que havien de dissoldre l’orde. • La llegenda diu que alguns d’aquests cavallers s’haurien convertit en cocales (corbs), que sobrevolen la zona com a àimes en pena dels darrers defensors del temple. 6.6. El golf de Sant Jordi i els seus fantasmes • El golf de Sant Jordi (entre desert d’Alfama i punta del Delta) va ser escenari d’enfonsaments durant la Primera Guerra Mundial: - Vaixells francesos de mercaderies eren torpedinats per submarins alemanys quan navegaven fora d’aigües territorials espanyoles. - Actualment és una de les zones amb més vaixells enfonsats del litoral català (pescadors els anomenen ganxos). • A l’Ampolla, una estàtua recorda l’heroisme de la població en el rescat de mariners francesos. • Llegenda: els esperits dels nàufrags encara vaguen pel golf i busquen la costa les nits de lluna plena. 6.7. L’Abadòntia, ciutat perduda • Geògrafs antics com Estrabó mencionen la ciutat d’Abadòntia a la costa ibèrica, una localització encara no identificada arqueològicament. • Segons la tradició, estaria relacionada amb la zona de l’Ampolla. • Als voltants de la punta de la Banya (delta de l’Ebre) són freqüents els miratges marins (refraccions òptiques) que, segons la llegenda, deixen entreveure columnes i edificis d’aquesta ciutat grega mítica emergint del mar. 7. Tancament • L’episodi combina informació meteorològica i territorial, temes de polítiques europees (pesca, pèl·lets), patrimoni alimentari (oli de la D.O. Empordà), esport de competició i educació ambiental al riu Ebre amb la dimensió més literària i mítica del litoral. • El programa reforça la idea d’un mar Mediterrani viscut i pensat: com a font d’economia, de riscos climàtics, de memòria històrica i de relats imaginats que encara habiten la costa.
Redescobreix la cultura. Gaudeix de tots els seus vessants. Enamora’t de la música, el teatre, la literatura, la pintura o la història amb la Mònica Socias. T de Cultura és l’espai radiofònic per esbrinar… Què és la cultura?
Els boscos són organismes vius i socials. Els arbres, com els faigs i els roures, coordinen la floració, i a Suècia una pícea de gairebé 10.000 anys ens recorda que la força també pot ser invisible, sota terra. Els boscos primaris, sense intervenció humana, són gairebé inexistents. La veritable xarxa del bosc és el miceli, la comunicació subterrània que connecta arrels i sosté la vida. Des del Pont de Mahoma fem una crida per preservar aquests boscos. L’incendi de Paüls ha cremat més de 3.300 hectàrees, una part al Parc Natural dels Ports. Paisatges silenciosos, cendra i absència. Aquest i altres incendis d’estiu ens mostren la urgència de repensar la gestió forestal. Per respondre quant triga a renéixer un bosc, conversem amb Carlos Colinas, catedràtic de la Universitat de Lleida i ex investigador del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya. Josep Maria Bonachí i Sebastià Poy expliquen l’estat de la zona tres mesos després; el Sebastià compartirà un poema. També ens acompanya Òscar Cadiach, que recordarà la seva experiència al Canadà i els 40 anys del cim de l’Everest (1985). Recomanem el llibre Els conqueridors de l’inútil de Lionel Terray, un clàssic que expressa la passió per la muntanya i l’esperit de fraternitat entre alpinistes. Benvinguts al Pont del Mahoma, programa 216, el segon d’aquesta dotzena temporada.
Context i obertura Tarragona Actualitat, el butlletí informatiu del migdia de Tarragona Ràdio, repassa l'actualitat política, social, cultural, laboral, esportiva i meteorològica de Tarragona i el seu entorn. Crisi de la brossa i sancions a l’empresa fomento L'Ajuntament de Tarragona sancionarà fomento per incompliment del contracte de la brossa. Primera proposta de sanció de 65.000 € per: 232 serveis no realitzats entre l’1 i el 19 d’octubre. Manca de recollida de contenidors de totes les fraccions. Contenidors desbordats, brossa a terra i falta de recollida de voluminosos, poda i neteja de platges. Deficiències en la neteja viària i en el rentat de contenidors. Des de gener fins al setembre, l’Ajuntament ha deixat de pagar uns 170.000 € per serveis no prestats. S’està preparant una segona sanció per la situació “escandalosa” dels darrers dies. L’alcalde Rubén Viñuales demana disculpes i paciència: "Això ja està... ha estat com el colofó final d'una història que hauria d'haver acabat fa molt de temps." Remarca que comença “una nova etapa en la neteja de Tarragona” amb el nou contracte. També es recorda que: - El 2019 ja es va sancionar l’empresa amb 60.000 €. - El maig de 2023 se li va imposar una multa de 250.000 € per barrejar fraccions de la brossa recollida a El Serrallo i portar-les a la incineradora. Tensions polítiques i petició de dimissió Esquerra Republicana carrega contra la gestió del traspàs entre fomento i Urbacer i demana la dimissió de la consellera de Neteja, Sònia Orts. El portaveu adjunt Xavi Puig qualifica les setmanes recents de: “patètiques” pel que fa a salubritat i accessibilitat. “desgavell” en el traspàs d’empreses. Acusa el govern de prioritzar la publicitat als vehicles per davant del servei: "S'hagi deixat de prestar el servei de neteja i recollida per tal de posar propaganda, això seria molt greu." Afirmen que Orts no està capacitada per gestionar un servei tan essencial. La portaveu Maria Roig critica que l’Ajuntament demani paciència mentre cobra puntualment la taxa de la brossa. La consellera Sònia Orts replica: - Demana no polititzar la qüestió. - Vincula les crítiques a l’inici de la campanya electoral. - Defensa que “la feina està sortint” i que el nou contracte incorpora: - Un òrgan de control (OP4) per vigilar i fiscalitzar el compliment del servei. Política municipal: alcaldia, pressupostos i planejament Reelecció de Rubén Viñuales el 2027 L’alcalde de Tarragona anuncia que es tornarà a presentar a les municipals de 2027. Ho fa en una entrevista a Tarragona Ràdio. Afirma que es troba en el moment de més il·lusió i força de la seva vida: "Estic en el moment de la meva vida on tinc més il·lusió i més força." Vol encapçalar de nou la llista del PSC i governar amb més estabilitat el proper mandat. També s’esmenta que: Mària Mercè Martorell (PP) vol repetir com a candidata. Xavi Puig ja ha estat confirmat com a alcaldable d’ERC. Pressupost 2026 i aliances Viñuales busca suports per aprovar el pressupost municipal de 2026. Està disposat a atendre demandes de Junts i En Comú Podem, aliats clau els darrers anys. Es preveu un ple extraordinari per al 27 de novembre. L’alcalde remarca: Que no es tanca a cap grup excepte Vox. Que cal que els partits se sentin “partícips del pressupost”. Que és difícil quadrar “demandes infinites amb recursos finits”. Model de ciutat i PUM Viñuales defensa que Tarragona viu una etapa de millora econòmica i augment d’inversions. Prioritza deixar encarrilat el nou PUM (planejament urbanístic municipal) en aquest mandat. Adverteix que, sense el nou model urbanístic, la ciutat perdrà oportunitats de desenvolupament. Cultura, patrimoni i creativitat Màping “El futur ja té memòria” a l’Amfiteatre Romà Es projectarà un màping a l’Amfiteatre Romà els dies 28 i 29 de novembre. Activitat inclosa als actes de clausura de Tarraco 25 i del Festival Nou Fest del Jardí Digital. Contingut de la peça: Proposta audiovisual anomenada “El futur ja té memòria”. Referència a deesses romanes com Minerva i Vesta en un combat simbòlic. Detalls de les sessions: Durada de 15 minuts per passi. Cinc passis de 21.00 h a 23.00 h (cada mitja hora). Entrada gratuïta. Millors punts de visió: L’esplanada davant de l’amfiteatre. La rampa que baixa cap a les taquilles. La consellera de Turisme Montse Adán destaca la dimensió tecnològica i creativa del projecte: Col·loca Tarragona “a nivell europeu de la tecnologia i de la creativitat” i dona “batec” als monuments. Instal·lació “Flors i viatges, la guerra i les dones de Mercè Rodoreda” Instal·lació visual i sonora al mòdul 6 de la Tabacalera, dins Mèdul Centre d’Arts Contemporànies. Títol complet: “Flors i viatges, la guerra i les dones de Mercè Rodoreda”. Autoria: col·lectiu Cabo San Roque (Laia Torrents i Roger Aixut). Característiques: Bosc fantàstic inspirat en Viatges i flors de Mercè Rodoreda. Reflexiona sobre la guerra i les seves conseqüències devastadores. Combina literatura, antropologia, escultura i música sota la guia del so. Incorpora fragments de Svetlana Alexievich amb veus de dones refugiades de la guerra d’Ucraïna. Durada de 40 minuts amb passis tancats i aforament màxim de 20 persones. Dates i accés: Fins al 30 de novembre. Obert de divendres a diumenge (diversos caps de setmana de novembre). Entrada gratuïta amb inscripció prèvia. Els creadors subratllen la universalitat de Rodoreda: "Rodoreda és tan universal i tan genia[l] que admet traduccions, interpretacions, lectures i relectures." La consellera de Cultura Sandra Ramos apunta que probablement serà l’últim muntatge de Mèdul a la Tabacalera, però assegura que seguiran portant art a tots els racons de la ciutat i reivindica trencar els límits d’ús dels espais. Ocupació i formació: Fira de l’Ocupació i Civiclet 13a Fira de l’Ocupació Se celebrarà el 13 de novembre al Palau de Congressos de Tarragona. Horari: de 2/4 de 10 del matí a 2/4 de 3 de la tarda. Organitza la Cambra de Tarragona amb el suport de Ajuntament de Tarragona, Port de Tarragona, ACESA, Cambra d’Espanya i cofinançament del Fons Social Europeu. Dades clau: - Més de 90 empreses participants. - Objectiu de 600 contractacions potencials. - S’esperen més de 3.000 assistents. - Perfils sol·licitats: sanitaris, recepcionistes, cuiners, comercials, conductors i perfils de logística, manteniment, hostaleria i restauració. - El director de formació de la Cambra, Josep Oriol Fernández, calcula entre 300 i 350 contractacions directes a partir de l’esdeveniment. La fira és valorada com a eina amb impacte positiu real en la inserció laboral. Participació institucional: - Tarragona Impulsa hi serà present amb un estand d’assessorament per a: - Persones que busquen feina. - Empreses assistents. - La consellera Montse Adán remarca que la fira és una gran oportunitat per: - Donar a conèixer programes de formació i inserció. - Connectar participants formats amb empreses contractants. - El Port de Tarragona també oferirà places per incorporar-se a l’Autoritat Portuària. Programa Civiclet: bicicleta i comunitat S’engega el servei Civiclet, un programa de formació i posada a punt de bicicletes vinculat a la xarxa de centres cívics. Activitats principals: Tallers per aprendre a anar amb bicicleta al Centre Cívic de Torreforta, cada dissabte fins al 29 de novembre. Dirigits a persones adultes que no han après a anar en bici o volen guanyar confiança. Cursos de manteniment bàsic al Centre Cívic de Sant Pere i Sant Pau i a Torreforta. Tallers per dissenyar circuits i rutes al Centre Cívic de Sant Salvador. Activitat destacada: Pedalada pels barris de Ponent i l’Horta Gran, el 27 de desembre. Ruta de cicloturisme per trams fluvials i urbans, descobrint espais d’interès natural, paisatgístic, arqueològic, agrícola i urbà. El 29 i 30 de desembre hi haurà jornades d’aprenentatge per a infants. Control pesquer al Port de Tarragona La Guàrdia Civil controla la comercialització de productes pesquers a la llotja del Port de Tarragona. Objectiu: perseguir la captura i venda il·lícita de peix. Results de l’operatiu: - Inspecció de 4 embarcacions d’arrossegament i 11 vehicles al port pesquer de Tarragona. - 7 presumptes infraccions detectades: - 4 en pesca marítima professional. - 3 en matèria de transport. - Intervenció de més de 15 kg de peix, lliurat a beneficència. Detalls d’incompliments: - Un denunciat duia 12,4 kg de peix suposadament d’autoconsum, excedint el límit permès de 3 kg. - Altres infraccions: - Extracció del port de productes no reglamentaris. - Manca d’acreditació de traçabilitat. - En transport, es van detectar vehicles que portaven mercaderia perible sense condicions tècniques adequades, especialment pel que fa a la temperatura. Esports: Nàstic i bàsquet tarragoní Nàstic de Tarragona: canvi a la banqueta El Nàstic de Tarragona destitueix Lluís Carreras (Lluís César) i incorpora Cristóbal Parralo com a nou entrenador. Debut previst: Dissabte a Múrcia, però per sanció el lloc a la banqueta l’ocuparà el segon entrenador Javier Manjarín. El director esportiu Noé Calleja explica el canvi: - Considera que hi ha una de les millors plantilles de la categoria. - Reconeix males sensacions de joc malgrat els punts sumats (4 victòries, 1 empat, 3 derrotes i eliminació de Copa del Rei). - Defensa que calia actuar abans que els mals resultats allunyessin l’equip de l’objectiu d’ascens. - Assegura plena confiança en la plantilla i en Parralo: "Tenim molt bona plantilla... estic plenament convençut que a finals de temporada ens portaran a l’objectiu." Destaca la predisposició total de Parralo des del primer contacte. L’alcalde Rubén Viñuales també opina sobre el Nàstic: - Confessa que l’equip el fa patir constantment i que viu els partits amb nervis. - Qualifica la dinàmica de l’equip de “absolutament negativa”. - Subratlla que hi ha molt bons jugadors, però cal fer-ne un equip i demana més compromís de la plantilla. La plantilla farà el darrer entrenament abans de viatjar a Múrcia, i el partit s’emetrà al programa “Sempre Nàstic” de Tarragona Ràdio. TGN Bàsquet: reforços de luxe El TGN Bàsquet incorpora dues jugadores amb la temporada ja començada: La pivot Maria Roser Rous Tous, tarragonina amb experiència a Lliga Femenina 2 (Bàsquet Lleida 21–22). La base anglesa amb passaport nigerià Lamy Adeinka. Motivacions i valoracions: - Rous Tous es deixa convèncer per l’entrenador Sergio Manzano: - Destaca la seva experiència a Lliga Challenge i Lliga 2. - Ressalta que l’equip és jove, amb ganes i molt nivell, i que les noves incorporacions poden aportar molt. - Sergio Manzano lloa Rous com a: - Jugadora experimentada en posicions interiors. - Amb bona lectura de joc, capacitat de passar, defensar i anotar. Sobre Lamy Adeinka: - Prové del Boa Viagem de la primera divisió portuguesa. - Es defineix com una jugadora: - Ràpida i atlètica. - Amb bon domini de pilota. - Intensa en defensa i capaç de trobar la millor passada per a les companyes. - Ja s’ha incorporat als entrenaments i podria debutar dissabte contra el Gijón. Club Bàsquet Tarragona El Club Bàsquet Tarragona signa un gran inici de temporada: 4 victòries i 1 derrota en els primers 5 partits de fase regular. El jugador Thomas Cohn encara no ha debutat per lesió. Valora positivament la confiança rebuda de l’entrenador Toni i de la plantilla: Li feia il·lusió tornar a jugar en aquesta categoria. Espera reincorporar-se un cop superades les setmanes complicades per la lesió. El temps i la mobilitat Previsió meteorològica Segons l’AEMET i altres serveis meteorològics: Dijous (província de Tarragona): Cel molt ennuvolat, amb xàfecs forts i tempestes, localment amb calamarsa. Temperatures màximes a la baixa: uns 22 °C a Tarragona i Tortosa, 21 °C a Reus, 20 °C al Vendrell i 18 °C a Gandesa. Divendres: Nuvolositat variable, tendint a cobrir-se al final del dia. Possibles precipitacions febles a l’extrem oest. Temperatures encara una mica més baixes. A escala catalana, l’episodi de tempestes fortes marxa però encara poden aparèixer xàfecs puntuals a l’Empordà, Pirineu, Catalunya central i nord de Lleida. - S’espera més vent, sobretot al sud del país. - Ambient fresquet tot i el sol. Mobilitat i transport públic L’Empresa Municipal de Transports de Tarragona informa de recorreguts alternatius per obres: Fins al 28 de novembre, la L22 modifica el recorregut en els dos sentits pel passeig de la Independència. Aquest dijous a la tarda, fins a les 16.00 h aproximadament, obres al carrer Guillem Oliver obliguen la L8 i la L23 a fer recorreguts alternatius. Resum final L’informatiu de Tarragona Actualitat reflecteix una ciutat immersa en: Una crisi de gestió de la brossa amb sancions a fomento i forta confrontació política. Un debat obert sobre el futur polític municipal, amb Rubén Viñuales projectant-se cap al 2027 i buscant suports per al pressupost 2026 i el nou PUM. Una aposta clara per la cultura, el patrimoni i la creativitat (màping a l’Amfiteatre Romà i instal·lació sobre Mercè Rodoreda). Iniciatives per fomentar l’ocupació, la formació i la mobilitat sostenible (Fira de l’Ocupació, programa Civiclet). Una intensa activitat esportiva encapçalada pel Nàstic de Tarragona i els clubs de bàsquet locals. Un escenari meteorològic marcat per pluges intenses, baixada de temperatures i ajustos en el transport públic per obres.
Vista general del capítol Aquest episodi de Sempre Nàstic - Podcast és un capítol especial: en lloc de l’habitual entrevista, s’emet íntegrament la roda de premsa de presentació de Cristóbal Parralo com a nou entrenador del Nàstic de Tarragona, amb les intervencions del president executiu Lluís Fàbregas i del director esportiu Noé Calleja. L’episodi gira al voltant de tres eixos principals: Presentació de Cristóbal Parralo: trajectòria, estil de joc i motius per acceptar el repte. Anàlisi del projecte esportiu del Nàstic: objectiu prioritari de l’ascens i importància de quedar primers. Explicacions institucionals sobre la destitució de Luis César San Pedro, el cost dels canvis i la resposta a l’afició. 1. Introducció del podcast i context del canvi Format atípic de l’episodi • El conductor, Jordi Blanc, explica que aquest capítol és diferent: no hi ha entrevista pròpia. • Estava prevista una entrevista amb Luis César, però la seva destitució el dilluns ha capgirat la setmana. • Luis César decideix no concedir entrevistes després de ser cessat. • Es preveu que la setmana vinent el podcast tingui ja com a convidat el nou tècnic, Cristóbal Parralo. "Avui el podcast és la roda de premsa de presentació del nou entrenador..." Contingut de l’episodi • S’emet la presentació oficial de Cristóbal Parralo. • Parlen tres figures clau del club: - Cristóbal Parralo, nou entrenador. - Lluís Fàbregas, president executiu. - Noé Calleja, director esportiu. • Objectiu declarat del Nàstic: tornar al futbol professional i aspirar a l’ascens des de la Primera Federació. 2. Presentació institucional de Cristóbal Parralo Perfil i trajectòria del nou entrenador • Edat i origen: 58 anys, nascut a Priego de Córdoba. • Contracte: fins a final de temporada, amb una temporada més opcional. • Cos tècnic: arriba acompanyat del seu segon de confiança, Javi Manjarín. • Experiència com a tècnic (més de 250 partits a les tres primeres categories): - Girona - Deportivo de la Coruña - Alcorcón - Racing de Santander - Racing de Ferrol Ascensos i experiència a la Primera Federació • Ascensos destacats: - Amb el Racing de Ferrol (temporada 22–23) a Segona Divisió A. - Amb el Fabril (filial del Deportivo) a Segona B (temporada 16–17). • Va dirigir 13 partits a Primera Divisió amb el Deportivo. • A la Primera Federació suma: - 75 partits de lliga. - Balanç: 42 victòries, 18 empats, 15 derrotes. • Un precedent directe amb el Nàstic: - Temporada 21–22, el seu equip queda eliminat pel Nàstic a semifinals del play-off d’ascens a Vigo. - Temporada següent, ascens com a primer classificat del grup 1. Segell de joc que espera el club • Des de la presentació institucional se li atribueix un “segell d’identitat” basat en: - Solidesa defensiva. - Pressió ordenada. - Un equip que competeixi cada acció. • L’objectiu és que el Nàstic tingui una personalitat clara al camp i s’hi pugui identificar tota l’afició. 3. Paraula de Noé Calleja: agraïment a Luis César i aposta per Cristóbal Comiat i reconeixement a Luis César • Noé Calleja comença amb un missatge de gratitud a Luis César San Pedro: - El descriu com a molt bona persona i molt bon entrenador. - Admet que el futbol és injust i que les decisions s’han de prendre igualment. - Subratlla que Luis César ha fet “moltíssim per el Nàstic de Tarragona”. "El fútbol es injusto... pero creo que es una persona que ha hecho muchísimo por el Nàstic de Tarragona y es de agradecer..." • Situa la seva pròpia etapa compartida amb Luis César en els 10 primers partits de lliga, el partit de Copa i la pretemporada. Facilitat en l’acord amb Cristóbal • Destaca les facilitats de Cristóbal per incorporar-se des del primer contacte. • També agraeix a l’agència PH Sports la predisposició en la negociació. • Aclareix que Cristóbal era la primera opció des del principi per a la banqueta. • Dona la benvinguda tant a Cristóbal com a Javi Manjarín, nou segon entrenador. • Tanca la seva intervenció donant pas al veritable protagonista del dia: Cristóbal Parralo. 4. Cristóbal Parralo: projecte, repte i estil de joc Primera impressió del projecte Nàstic • Cristóbal es declara “molt content i molt feliç” d’unir-se al projecte. • Considera que el Nàstic és un gran club que hauria d’estar al futbol professional. • Sap que fa temps que es persegueix l’ascens i que s’ha estat ben a prop. • Ve amb il·lusió màxima i amb la voluntat d’aconseguir l’objectiu tot i la forta competència a la categoria. • Des del primer dia: - Està “de ple” en la feina. - Intenta assimilar tota la informació disponible. - Comença a inculcar els seus conceptes i la seva manera de veure el futbol. Coneixement de la plantilla • Ja havia tingut Moy Delgado i Jaume Jardí en etapes anteriors. • Destaca dues idees: - Una cosa és conèixer els jugadors des de fora i una altra treballar-hi al dia a dia. - Ara està en ple procés de conèixer-los a fons i treure’n el màxim rendiment. • Sobre la plantilla en general: - Creu que hi ha una bona plantilla. - Assegura que encara és massa aviat per fer una valoració justa. Acceptació del repte i context d’urgència • Sap que arriba a un equip on: - No ha participat en la confecció de la plantilla. - Hi ha urgència esportiva i la idea que caldria aspirar a quedar primers. • Tot i així, afirma: - Accepta el repte perquè confia en el seu treball, en l’equip i en el club. - Quan va veure l’opció de venir al Nàstic, no ho va dubtar. Respecte pel tècnic sortint • Quan li pregunten què cal canviar respecte a l’equip de Luis César, és molt prudent: Cristóbal evita criticar el passat per respecte al company sortint. • Diu que no li agrada parlar del que s’ha fet abans. • Explica que no es tracta de ser millor o pitjor, sinó simplement diferent: - Ell té una manera de veure el futbol. - Luis César en tenia una altra. Sanció i absència a la banqueta en el primer partit • Es comenta que no podrà estar a la banqueta en el primer partit per sanció arrossegada de la temporada passada. • Matisa: - Porta 40 anys en el món del futbol (jugador, director esportiu, entrenador). - Les dues últimes temporades va rebre el trofeu de joc net: ni targetes grogues. - En el partit que li comporta sanció ni tan sols va veure una targeta; ho atribueix a circumstàncies desagradables puntuals. • Li resta importància: - Li hauria agradat ser-hi, però confia plenament en Javi Manjarín. - Assegura que encara que no estigui al camp, estarà present en tot el que passi. 5. Quin Nàstic vol Cristóbal? Model de joc i gestió del vestidor Idea futbolística i estil de joc Cristóbal defineix amb claredat com vol que sigui el Nàstic de Tarragona sota la seva direcció: • Equip que voli la iniciativa en el joc. • Equip presionant, amb: - Bona cura de la pilota. - Capacitat de progresar de diferents maneres: - Recuperacions i transicions ràpides. - Atacs organitzats quan cal. • Molt èmfasi en: - Pressionar la pèrdua. - Ser protagonistes. - Buscar la victòria des del primer moment. “Un equip que vol ser campió, que vol ascendir, ha de proposar, ha de buscar la victòria des del primer moment.” • Apunta que, pel pes del club: - “Som el Nàstic” i, per tant, l’equip ha d’anar a buscar els partits. Estat anímic i gestió de la dinàmica negativa • Se li pregunta si preocupa més imposar la seva idea o recuperar anímicament l’equip: • La seva percepció inicial: - No veu l’equip enfonsat anímicament. - En les dues sessions que ha dirigit, ha vist els jugadors receptius i bé emocionalment. • Recorda la seva experiència al Racing de Ferrol: - Va arribar també en un context complicat. - Havien de competir amb clubs grans com el Deportivo o el Numància. - Van acabar primers, van ascendir a Primera Federació i, posteriorment, play-off i ascens. • Conclusió: ha viscut situacions similars i creu que sap com gestionar-les. Varietat de perfils i flexibilitat tàctica • Li pregunteu per la riquesa de perfils de la plantilla i la possibilitat de ser imprevisibles: • Resposta: - Considera que hi ha una bona plantilla, ben construïda. - Reconeix que sempre es podria ser més potent, però hi ha molta igualtat a la categoria. - Veu jugadors capaços d’adaptar-se a diferents rols i sistemes. Cas concret: Jaume Jardí • Va tenir Jaume Jardí en el seu projecte d’ascens anterior. • Valoració: - El va agafar més jove, però ja era de total confiança. - Va fer una gran temporada amb ell. - Ara el veu més madur, amb millor comprensió del joc. - Creu que encara té marge de millora i vol portar-lo al seu punt més alt. Per què tria el Nàstic? • Venia d’una etapa a Segona Divisió i havia estat un temps sense equip. • Diu que ha tingut propostes, però que el que el convenç és: - La seva visió del que és el Nàstic. - La idea que, per circumstàncies, el club no és on hauria de ser, però que ha d’estar al futbol professional. - Considera que hi ha un projecte interessant en el qual pot ajudar. Visió de l’evolució de la Primera Federació • Ha viscut el naixement de la categoria i els canvis de formats i grups: - Inicialment Nord–Sud. - Posteriorment altres repartiments per zones. • Valora la Primera Federació com una categoria: - Forta i equilibrada. - Amb equips molt potents, especialment al grup del Nàstic. • Remarca que: - La classificació està molt comprimida. - En poques jornades pots estar a prop del play-off i també a prop del descens. Problemes a casa: el Nou Estadi • Li pregunten per la falta de victòries al Nou Estadi i com revertir-la. • Cristóbal admet que encara no s’hi ha centrat específicament: - Ara mateix el focus és el partit immediat, al camp del Murcia (Enrique Roca). - Després ja pensaran en el Marbella i la resta de partits. • L’objectiu quan juguin a casa serà minimitzar la pèrdua de punts i fer-se forts al Nou Estadi. 6. Intervenció del president Lluís Fàbregas: decisions, cost i objectius Revisió de la destitució de Dani Vidal • Un periodista li demana al president una reflexió “amb dosi extrema de sinceritat” sobre la decisió passada de destituir Dani Vidal a la recta final de la lliga anterior. • Pregunta directa: si pogués viatjar al passat, mantindria Dani Vidal o el tornaria a destituir? • Resposta del president: - Recorda que el Consell d’Administració va acceptar la proposta de destitució en un context difícil: - Play-off no garantit. - Feia sis mesos que no es guanyava fora de casa. - L’equip havia sumat la meitat dels punts possibles. - El projecte estava dissenyat per quedar primers i pujar. - En els últims 4 anys, el Nàstic ha jugat tres finals de play-off. Afirma que, amb els arguments d’aleshores, tornarien a prendre la mateixa decisió. Cost econòmic de la destitució de Luis César i el seu cos tècnic • Se li pregunta quin cost aproximat tenen les sortides de Luis César i del seu segon, Joan Vizcaíno. • Fàbregas respon que: - Aquest és un cost afegit que no estava pressupostat. - El detall s’oferirà a la Junta General d’Accionistes del 16 de desembre. • Aspectes econòmics clau: - Qualsevol canvi de tècnics o jugadors altera el pressupost establert. - El club intenta optimitzar al màxim: - Compensant l’augment de despesa amb més ingressos. - Té un equip comercial potent. - És un dels equips que més ingressos genera a la categoria. - Objectiu: tancar el pressupost sense endeutar l’entitat, aportant els recursos necessaris. Objectiu esportiu: seguir aspirant a ser primers • Pregunten si, amb el context actual, continua sent imperatiu acabar primers. • El president contextualitza amb dades: - A la jornada 10 van perdre 0–3 contra l’Atlètic de Madrid B. - Si haguessin guanyat aquell partit, tindrien dos punts més que a la jornada 10 de l’any anterior. • Situació a la classificació: - Estan a sis punts del primer. - Hi ha màxima exigència i molta competència. - Altres equips amb pressupostos superiors (Eivissa, Murcia, Eldense, Cartagena) estan pitjor. • Conclusió de Fàbregas: - Tenen confiança absoluta que hi ha marge i temps per revertir la situació. - No s’amaguen: l’objectiu de Calleja és pujar de categoria. - Volen evitar els traumes dels últims anys (perdre play-offs). L’única manera de no dependre del play-off és quedar primers, i no renuncien a aquest objectiu. • Afirma que: - Consideren que tenen molt bona plantilla. - Creuen que ara disposen d’un molt bon cos tècnic. - El desig és aconseguir el canvi de categoria i, si pot ser, com a campions de grup. Reacció a les crítiques de l’afició • Li pregunten com va viure des de la llotja els crits dels aficionats en l’últim partit (a favor de Dani Vidal, de Luis César i contra la directiva). • Resposta institucional: - Ho atribueix a les circumstàncies del futbol. - Entén que el soci està decebut, sobretot pels resultats a casa. • Context recent: - Derrota en Copa contra un rival teòricament inferior (0–2), quan hi havia alta expectativa de passar ronda. - Tres derrotes a casa a la lliga, inclòs un 0–3 molt dolorós. • Fàbregas: - Assegura que feia molts anys que no se sentien aquests crits al Nou Estadi. - Accepta que només els queda assumir l’opinió de l’aficionat, soci i accionista. - Reivindica que continuaran treballant amb respecte, dedicació i prioritzant el bé de l’entitat. 7. Noé Calleja (2a part): anàlisi del joc, criteris del canvi i confiança en la plantilla Per què s’arriba a la destitució de Luis César? • Pregunta directa: què ha fallat perquè calgui destituir el tècnic a la jornada 10? • Noé evita buscar un únic culpable i es posa com a principal responsable com a màxima autoritat esportiva. • Argumentació esportiva: - Feia uns quants partits que la línia de joc no era positiva. - El Nàstic sumava més punts del que el joc reflectia. - A Noé no el satisfan els resultats si no hi ha coherència en el joc. “No soy una persona que los puntos ni los resultados me obnubilen… me gusta analizar las cosas con realismo y desde la tranquilidad.” • Des de feia setmanes tenia una preocupació creixent sobre la línia de l’equip. • Temor: quan el joc no és bo, els resultats acaben deixant d’arribar i aleshores “ja es junta tot”. Defensa de la plantilla i convicció en l’objectiu final • Reitera que: - Creu que el Nàstic té una molt bona plantilla. - Confia en tots els fitxatges i en els jugadors que s’han quedat. • Objectiu de final de temporada: - Està plenament convençut que l’equip arribarà a l’objectiu (ascens) al final de curs. • Sobre la seva manera de dirigir esportivament: - Accepta que al llarg d’una temporada s’han de prendre decisions valentes. - Es defineix com una persona que actua quan veu coses que no li agraden. Per què Cristóbal? Criteris de selecció del nou entrenador • Quan es plantegen el relleu, busquen: - Entrenadors que sempre li han cridat l’atenció pels seus equips. • Exemple concret: - Va veure molt el Racing de Ferrol de Cristóbal quan ell era al Getafe, interessat en fitxar Carlos Vicente. - Veient el jugador, també va analitzar el model de joc de l’equip. • Punts forts que destaquen de Cristóbal: - Trajectòria sòlida com a jugador i entrenador. - Ha començat des de baix (per exemple a la Damm) i ha anat pujant fins al futbol professional. - Els seus equips tenen un segell molt clar del que busca. • No entra en detalls tàctics per evitar que després se’l compari amb memes i discursos previs. • Subratlla la predisposició i actitud de Cristóbal i de Javi Manjarín des del primer dia. Valor de la lleialtat i estructura del cos tècnic • Posa molt en valor que Cristóbal volgués venir sí o sí amb Javi Manjarín: Per Noé, això demostra lleialtat, fidelitat i valors humans, aspectes que considera clau en un cos tècnic. • Defineix la nova estructura del cos tècnic: - Cristóbal Parralo – primer entrenador. - Javi Manjarín – segon entrenador. - Yuri – analista. - Jordi Abayà – preparador físic. - Manolo Oliva – entrenador de porters. • Es mostra convençut que amb el seu treball portaran l’equip a l’objectiu d’ascens. Compromís de la plantilla i fals mite del “pas endavant” puntual • Li pregunten si espera que ara alguns jugadors “facin un pas endavant” amb el canvi d’entrenador. • Noé respon que: - Creu que la plantilla ja ha demostrat compromís amb el club des de l’inici. - Sovint el que falla no és el compromís sinó que les premisses de joc no són les adequades. • Espera que: - Tota la plantilla es posi al servei del nou entrenador. - Els primers entrenaments ja mostren bona actitud amb el nou cos tècnic. • Sobre el “pas endavant”: - Considera que si és només un revulsiu de una setmana, no serveix. - Vol un canvi sostingut durant les 28 jornades restants. “No creo mucho en eso, porque esos pasos adelante duran una semana, y a mí me gustaría que durasen 28.” 8. Idees clau que deixa el podcast A nivell esportiu • Canvi d’etapa a la banqueta: marxa Luis César, entra Cristóbal Parralo amb un historial d’ascensos i bona reputació a la categoria. • El model de joc que es busca és: - Protagonisme amb pilota. - Pressió alta i a la pèrdua. - Equip sòlid defensivament, competitiu en cada acció. • El Nàstic de Tarragona es manté amb l’objectiu declarat de l’ascens i amb l’ambició de quedar primer per evitar el drama del play-off. A nivell institucional i econòmic • El club defensa que les decisions (Dani Vidal, Luis César) es prenen sempre pel bé de l’entitat, avalades pel Consell d’Administració. • El cost de les destitucions existeix i no estava en pressupost, però es compensarà amb ingressos i sense endeutar el club. • S’anuncia que els detalls econòmics es donaran a la Junta d’Accionistes del 16 de desembre. A nivell social i emocional • El club assumeix les crítiques de l’afició (crits a favor de tècnics destituïts i contra la directiva) com a part de la realitat del futbol. • Es reconeix el dolor recent per derrotes al Nou Estadi i l’eliminació a la Copa. • Tant el president com el director esportiu insisteixen en un missatge de confiança, treball i unitat per aconseguir finalment l’ascens. 9. Resum final • L’episodi documenta un moment clau de transició al Nàstic de Tarragona. • S’hi posa en escena: - El relleu a la banqueta amb la figura d’un entrenador experimentat com Cristóbal Parralo. - La justificació esportiva i institucional del canvi. - La continuïtat del projecte d’ascens, amb el focus posat a quedar primers. • El discurs conjunt de Cristóbal, Fàbregas i Calleja projecta: - Autocrítica controlada. - Defensa de la plantilla actual. - Ambició i responsabilitat davant d’una afició exigent i marcada per frustracions recents.
Actualitat del Nàstic de Tarragona L'episodi d'avui de l'espai TGN Esports a Tarragona Ràdio se centra en el canvi de rumb del Gimnàstic de Tarragona. S'analitza l'arribada de Cristóbal Parraló com a nou locutor de la banqueta (tot i que debutarà des de la grada per sanció) en substitució de Luis César. Claus de la destitució • Les males sensacions en el joc han estat el detonant principal segons el director esportiu, Noe Calleja. • Tot i que l'equip està a només dos punts del playoff, es temia que el joc irregular portés a mals resultats imminents. • Josep Maria Fregas ha respost a les crítiques de l'afició, entenent el malestar per les derrotes recents al Nou Estadi. Reforços al TGN Bàsquet L'entrevista amb Sergio Manzano, tècnic del conjunt Lila a la Lliga Femenina 2, destaca la millora competitiva de l'equip i l'arribada de dues noves jugadores per apuntalar la plantilla: • Rous i Dorcas: Les noves incorporacions que han d'ajudar en les posicions de base i interior. • L'objectiu és fer-se forts a casa per certificar la permanència en una categoria exigent. Vòlei Sant Pere i Sant Pau Finalment, es parla amb Eduardo Sánchez sobre l'inici de la segona volta a la Primera Nacional Femenina: "Hem de fer una segona volta igual de bona que la primera per mantenir-nos a la part de dalt de la classificació." L'equip viatja a Mallorca per enfrontar-se al líder, un rival que ha millorat físicament des del debut lliguer a Tarragona.
La Veu de Tarragona - Camí cap als 40 (Tarragona Ràdio) Punts clau del capítol Entrevista central amb l’alcalde Rubén Viñuales: nou contracte de la brossa (Urbacer), sanció inicial de 65.000€ a Fomento i pla de xoc amb 130+ vehicles (47,8% elèctrics) i neteja intensiva (decapadora operativa i treball en diumenges i noves zones). Pressupostos municipals: negociació oberta amb diversos grups i ple extraordinari previst el 27 de novembre. Urbanisme i aigua: estudi d’inundabilitat (criteris ACA) i calendari del POM (aprovació inicial 1r trimestre 2026). Habitatge: PP10 (192 pisos de lloguer assequible; quotes per a joves i gent gran vulnerable). Cooperació supramunicipal i patrimoni: Àrea Metropolitana (pragmatisme) i Consorci del Patrimoni amb 1,4 M€ de la Generalitat; governança amb l’alcalde com a garant executiu local. Equipaments i “impossibles”: Tabacalera (Conservatori, Tarragona Ràdio), ICAC (magatzem 6), Biblioteca Estatal (20 M€), Ciutat de la Justícia, necròpolis; Anella Mediterrània com a palanca d’esdeveniments. Esport i projecció internacional: Tour de França (5 juliol 2026) com “un somni” i mirada al Nàstic (nou tècnic i repte d’actitud al Nou Estadi). Societat civil: presentació d’UCFR Tarragona (La Gata Insumisa, Carrer August) i estratègia de contra-informació contra l’extrema dreta. Cultura: homenatge a Ferran Gerard (Antiga Audiència) i descoberta de placa a Méndez Núñez, 5. Muntanya: Jornades del Centre Excursionista de Tarragona (novembre) i “Primer tomb de nit” (5 des.) per l’Anella Verda. Humor i educació: secció “Fem l’humor” i visita d’alumnes de l’Institut de Vilaseca (optativa de ràdio i podcasts). “És millor que la gent es queixi perquè hem pres mesures preventives que no penedir-nos de no haver-ho fet.” “Un somni per la ciutat” (sobre el Tour de França 2026). Temes principals 1) Neteja i contracte de la brossa Entrada en servei d’Urbacer; sanció a Fomento (65.000€) per incompliments recents (recollida, neteja viària, platges i deixalleria), amb possibles imports addicionals. Pla de xoc: reforç de flota (130+ vehicles), decapadora reparada i neteja amb sabó a la Plaça de la Font; servei en diumenge i cobertura de noves zones. Control extern: enginyeria independent i futura app de transparència (seguiment de camions i serveis en temps real). 2) Pressupostos i pactes Negociació amb Junts i En Comú Podem entre d’altres; opcions de vot favorable o abstenció. Ple extraordinari: 27/11 (no portar a informativa res no pactat prèviament). 3) Urbanisme, aigua i habitatge Estudi d’inundabilitat (criteris ACA revisats arran de DANA); Calendari del POM: aprovació inicial 1r trimestre 2026; visió de ciutat a 30 anys. PP10: 192 pisos de lloguer assequible (25% joves, 25% gent gran vulnerable, adaptats). EOI: acord amb la Generalitat (~6 M€) que allibera recursos locals per a habitatge. 4) Governança supramunicipal i patrimoni Àrea Metropolitana: enfocament pràctic i de serveis. Consorci del Patrimoni: 1,4 M€ (400.000€/any x4 + 1 M€ extra per conservació) i estatuts que garanteixen que cap decisió es pren sense l’alcalde; referència al model de Mèrida. 5) Equipaments i projecció “Impossibles” desencallats: Tabacalera (Conservatori, Tarragona Ràdio), ICAC al magatzem 6 (5,3 M€), Biblioteca Estatal (20 M€), Ciutat de la Justícia, necròpolis. Tour de França 2026: 5 de juliol, 6 km neutralitzats a ciutat (diumenge, màxima afluència sense grans afectacions). Nàstic: nou tècnic; l’afició valora l’actitud; Anella Mediterrània i Premi Nacional de Deporte. 6) Opinió i societat Antoni Coll recorda la Fundació Bona Nit (20 llits a Peixateries Velles, 15 pisos/60 persones, trobada al Teatret d’El Serrallo; valors: esperança, esforç, agraïment). UCFR Tarragona: presentació a La Gata Insumisa (Carrer August); xarxa horitzontal, 500 entitats adherides, contra-informació davant Vox i Aliança Catalana; web: ucfr.cat. 7) Cultura i muntanya Homenatge a Ferran Gerard: “Ferrancine” a l’Antiga Audiència (40 autors); placa a Méndez Núñez, 5. Centre Excursionista de Tarragona: Jornades (novembre) amb films (Montserrat Integral 107; Karakorum; Canigó 1883; Valls-Kènia 64); “Primer tomb de nit” (5 des.) a l’Anella Verda; cursos de seguretat i escalada. 8) Humor i educació “Fem l’humor”: bulos, acudits, i conte “El cementiri dels infants”. Institut de Vilaseca: optativa de ràdio, podcasts temàtics i música al pati. Altres Anuncis de servei i cultura: Port de Tarragona – Moll de Costa; EMATSA (obres de clavegueram amb tècniques no invasives); Teatre Tarragona (dansa/teatre i cartellera).
Panorama general de l’episodi L’episodi recull un butlletí complet de Serveis Informatius 8H de Tarragona Ràdio, amb focus en tres grans blocs: situació meteorològica i afectacions, crisi i nou model de neteja urbana a Tarragona, i actualitat esportiva, especialment del Gimnàstic de Tarragona (Nàstic). 1. Temporal de pluja i afectacions 1.1. Evolució del front • Es descriu un front molt organitzat que travessa el país de sud a nord, iniciant-se a l’Ebre amb més de 50 l/m² en poca estona. • La consellera d’Interior, Núria Parlón, i la directora del Servei Meteorològic de Catalunya remarquen que és una pluja intensa però no estàtica, fet que redueix el risc d’inundacions greus. "Es preveu que plourà molt, però no hi haurà esteticitat." • El gruix del temporal es desplaça cap a les comarques de Barcelona, mentre que a Tarragona el risc es manté però amb el front en moviment. 1.2. Activació de plans i incidències • A Tarragona, la Conselleria de Protecció Civil de l’Ajuntament de Tarragona manté activat el Pla d’Actuació Municipal per risc d’inundacions. • Segons Bombers, fins a les 8 del matí s’han atès 44 avisos per pluja (18 a Terres de l’Ebre i 4 a l’àrea de Tarragona), principalment per inundacions i caiguda d’arbres. • A la xarxa viària no hi ha grans incidències, però es reclama màxima prudència al volant. • El transport ferroviari pateix afectacions importants: - Tall de l’R15 entre Escó i Móra la Nova per les pluges, amb servei alternatiu per carretera. - Retards i alteracions a trens de mitja distància i R4 per incidència de senyalització a Sant Vicenç de Calders. 1.3. Previsió meteorològica • L’Agència Estatal de Meteorologia preveu per la província de Tarragona: - Xàfecs forts amb tempesta i possible calamarsa. - Possibles acumulacions de 20–40 l/m² en una hora. - Descens de temperatures màximes (entorn dels 22 °C a Tarragona i Tortosa). - Vent de component sud-est, girant a nord-oest, fluix a moderat. 2. Neteja viària i crisi de la brossa a Tarragona 2.1. Traspàs de servei i pla de xoc d’Urbaser • Urbaser entra com a nova adjudicatària del servei de recollida de residus i neteja viària a Tarragona, després de 64 anys de gestió per part de Fomento. • Els primers dies hi ha una forta acumulació de brossa a diverses illes de contenidors, que l’Ajuntament atribueix al traspàs d’empreses. • Urbaser desplega un pla de xoc amb torns voluntaris dels operaris per normalitzar la situació. • L’Ajuntament de Tarragona: - Demana disculpes i paciència a la ciutadania. - Assegura que el servei millorarà substancialment en hores/dies. 2.2. Condicions del nou contracte i mitjans materials • El contracte amb Urbaser és de 10 anys, amb: - 20,2 M€ anuals per al servei ordinari. - 26 M€ addicionals en inversions. • L’alcalde Rubén Viñuales destaca: - Neteja també els diumenges, fet nou a la ciutat. - Increment de la intensitat de treballs gràcies a nova maquinària. - Reparació d’equips que portaven anys avariats, com la decapadora per a neteja intensiva de paviments. "Hi havia una màquina, la decapadora, espatllada els últims tres anys i ara està arreglada. Imagini’s el canvi que notarà la ciutadania." 2.3. La plantilla: subrogació i expectatives • 290 treballadors són subrogats a Urbaser i recullen la nova indumentària després de formacions en prevenció de riscos i explicació de la nova concessió. • El clima general és de nervis però també d’il·lusió davant el canvi d’empresa després de dècades a Fomento. • Testimonis de treballadores veteranes (25–26 anys de servei) mostren expectatives de millora i voluntat de ser positives davant la nova etapa. 2.4. Fi dels contenidors soterrats 2.4.1. Decisió i abast • Un dels canvis més visibles del nou contracte és la retirada dels contenidors soterrats que queden a la ciutat. • En sis mesos s’eliminaran 106 illes soterrades (més de 500 contenidors), que seran substituïdes per contenidors de superfície. • El calendari s’allarga fins al maig, amb una retirada gradual per zones. 2.4.2. Raons tècniques i problemes detectats • La consellera de Neteja, Sònia Orts, admet que el sistema de soterrats no ha funcionat a Tarragona, com tampoc en altres indrets, per: - Nius de males olors a la cambra inferior. - Filtració d’aigua de pluja barrejada amb residus. - Manteniment molt complex i insuficient. "És un niu de males olors i tampoc hi ha hagut manteniment. No és una solució per a Tarragona." • La majoria de nous contenidors de superfície s’ubicaran a la mateixa ubicació de les antigues illes soterrades. 2.4.3. Procés tècnic de retirada • El delegat d’Urbaser a Tarragona, Xavier Maurí, detalla un procés estàndard: - Informació i senyalització prèvia a la zona afectada. - Col·locació de contenidors de superfície provisionals al costat dels soterrats. - Buidatge dels soterrats. - Retirada amb maquinària especialitzada. - Reblert amb grava, compactació i execució d’un formigó de tancament a nivell de la vorera. 2.5. Reacció política: crítica d’Esquerra Republicana • El grup municipal d’Esquerra demana a l’alcalde Viñuales mesures urgents per la situació viscuda els darrers dies amb la brossa acumulada. • Assenyalen que els problemes es produeixen abans de l’entrada formal d’Urbaser, quan Fomento encara gestionava el servei, i parlen d’incompliment evident del deure. • Reclamen: - Una investigació per aclarir responsabilitats. - Sancions exemplars a l’antiga concessionària si es demostra negligència. 2.6. Tractament mediàtic i portades • A la secció de premsa s’explica com la crisi de la brossa és tema central a diaris i digitals: - Diari de Tarragona: “Tres dies sense recollir la brossa”, amb la ciutat plena d’escombraries. - Més Tarragona: fotos dels nous vehicles d’Urbaser i menció a problemes de coordinació i residus acumulats. - També es reclama sancionar FCC/Fomento per la deixadesa de l’última setmana. 3. Servei d’emergències CAT 112 3.1. Cap a la gestió directa • La Generalitat treballa per a la internalització del CAT 112, tal com demanen diverses resolucions del Parlament. • Es crea un grup de treball interdepartamental amb participació de representants dels treballadors per definir el model de gestió directa d’aquest servei essencial. 3.2. Nou contracte transitori • El Govern autoritza la contractació del servei per dos anys (2026–2028) mentre avança el procés d’internalització. • El futur contracte inclourà: - Increment de gestors de trucades, personal de coordinació i supervisió i personal de guàrdia. - Incorporació permanent de professionals de suport psicosocial a les sales operatives. - Obligació per a l’empresa adjudicatària d’un protocol específic contra l’assetjament (laboral, sexual o per raó de sexe/orientació sexual). 3.3. Volum d’activitat • L’organisme té actualment: - 40 treballadors propis (tasques tècniques). - 200–300 treballadors externs, gestors de trucades. • L’any 2024 el CAT 112 ha atès més de 2,3 milions de trucades operatives, un 2,3% més que el 2023, amb una tendència d’augment continuat. 4. Turisme britànic i Costa Daurada 4.1. Pes econòmic del mercat britànic • El turisme procedent del Regne Unit genera més de 2.000 M€ anuals a Catalunya. • A la World Travel Market de Londres, una de les principals fires de turisme del món, Catalunya i la Costa Daurada hi són molt presents. 4.2. Perfil i diversificació de la demanda • El director del Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona, Octavi Bono, destaca que: - El gruix de turistes britànics continua sent de sol i platja, vacances en família i bona planta hotelera. - El Regne Unit és un mercat únic pel nombre de micronínxols comercials: senderisme, cerca de bolets, observació d’aus, història, entre d’altres. "No trobarem probablement un altre mercat al món que sigui comercialitzat des del senderisme, la cerca de bolets, l’observació de les aus o fins i tot la història." • La Costa Daurada busca consolidar-se com a segon mercat emissor per darrere de França, treballant tant el producte familiar com aquestes noves motivacions. 5. Seguretat ciutadana: Pla d’Acció a Sant Salvador i furts a l’AP-7 5.1. Pla d’Acció de Sant Salvador • Guàrdia Urbana i Mossos d’Esquadra desenvolupen un Pla d’Acció al barri de Sant Salvador entre el 6 i el 26 d’octubre, amb més de 320 hores d’operatiu. • Accions principals: - Patrullatges a peu. - Controls d’alcoholèmia. - Vols de dron. - Inspeccions administratives i entrades a dos locals. • Resultats: - 2 detinguts (trencament de condemna i delicte contra la salut pública). - 110 persones identificades i 53 vehicles controlats. - 16 denúncies de trànsit, 10 per incivisme, 8 per drogues. - 1 denúncia per abocament de residus. - 4 armes intervingudes. - Inspecció de tres establiments i del mercat setmanal, amb dues denúncies i un acta per diverses infraccions. • Aquests plans formen part d’una estratègia anual de dispositius específics en punts sensibles de la ciutat amb suport dels Mossos. 5.2. Furts a camions a l’AP-7 • Els Mossos frustren diversos furts a camions en una àrea de descans de l’AP-7 a Tarragona. • Es detenen dos homes de 34 i 44 anys quan intentaven fugir. • Se’ls imputen delictes de danys, lesions i resistència i desobediència als agents. • En la inspecció posterior es detecten 17 camions amb danys, indicant una activitat delictiva sostinguda a la zona. 6. Actualitat esportiva 6.1. Futbol: Gimnàstic de Tarragona (Nàstic) 6.1.1. Nou entrenador: Cristóbal Parralo • El Gimnàstic de Tarragona (Nàstic) presenta Cristóbal Parralo com a nou tècnic del primer equip, amb l’objectiu clar de pujar a Segona Divisió. • Parralo signa fins a final de temporada amb una opció d’un any més, aportant l’experiència de més de 250 partits oficials a les tres primeres categories estatals. • Arriba acompanyat de: - Javi Manjarín (segon entrenador). - Jordi Avella (preparador físic, que continua). - Manolo Oliva (entrenador de porters). • L’entrenador es declara molt il·lusionat i convençut que el club hauria d’estar al futbol professional: "Estoy en un gran club que debería estar en el fútbol profesional... Vengo con la máxima ilusión y las máximas ganas de intentar conseguir el objetivo." 6.1.2. Model de joc i exigència • Parralo vol un equip: - Protagonista amb pilota. - Pressionant, capaç de recuperar i transitar ràpid. - Amb atacs organitzats quan calgui. "Un equipo que quiere ser campeón, que quiere ascender, tiene que proponer, tiene que buscar desde el primer momento la victoria y los puntos." • Remarca la responsabilitat i la pressió d’un objectiu tan clar com l’ascens, i vol veure ja aquesta personalitat en el partit de lliga a Múrcia. 6.1.3. Context institucional i resposta a la crítica • Parralo és el 29è entrenador del Nàstic en aquest segle: - 21 destituïts. - 7 no renovats. • El president executiu, Lluís Fàbregas, respon als crits contra la directiva en l’últim partit al Nou Estadi Costa Daurada: - Admet que fa molts anys que no se sentia aquest malestar. - Assumeix responsabilitat pels mals resultats recents, incloent la derrota a casa a la Copa davant un rival teòricament inferior i un dur 0–3 a la lliga. • La plantilla encara dues sessions més abans de viatjar a Múrcia, on jugarà dissabte a les 21 h al camp del Real Murcia. 6.2. Bàsquet: TGN Bàsquet 6.2.1. Fitxatge de Rose Tous • El TGN Bàsquet incorpora la pivot Rose Tous, amb experiència a Lliga Femenina 2 amb el CB Lleida (temporada 2021–22). • La decisió de Tous es deu sobretot a la confiança en l’entrenador Sergio Manzano, de qui destaca la gran experiència i la capacitat de liderar una plantilla jove i amb qualitat. • L’equip és descrit com a jove, amb ganes i amb noves incorporacions de nivell. 6.2.2. Perfil tècnic de la jugadora • Manzano defineix Tous com una jugadora: - Amb experiència a l’interior. - Amb molt bona lectura del joc i dels espais. - Capç de passar, defensar i anotar. • La seva arribada ha de permetre equilibrar esforços al joc interior, on algunes jugadores estaven doblant posicions. • Debutarà aquest dissabte contra el Gijón, després de setmanes entrenant amb el grup. 6.3. Bàsquet: Ibersol Club Bàsquet Tarragona (CBT) 6.3.1. Bon inici de temporada • L’Ibersol Club Bàsquet Tarragona (CBT) viu un gran inici de curs amb 4 victòries i 1 derrota. • Encara falta per debutar el base Thomas Cohen, lesionat a la mà just abans de l’inici de la lliga. 6.3.2. Retorn de Thomas Cohen • Cohen, format al planter del CBT, havia tornat al club aquest estiu, atret per: - La confiança de l’entrenador Toni. - La possibilitat de jugar completament en aquesta categoria que ja coneix. - Retrobar-se amb antics companys (Adri Duque, David Fernández, Marcos Cahil, David Doras, entre d’altres). • Va patir una fractura del metacarpià de la mà dreta en un entrenament dos dies abans de la primera jornada. • Explica que té molta il·lusió per tornar-se a vestir de curt aviat, i el club espera la seva reincorporació propera. • Aquest cap de setmana l’Ibersol CBT s’enfrontarà a l’Alfindén mentre Cohen continua la recuperació. 6.4. Futbol territorial: Segona i Tercera Catalana 6.4.1. Segona Catalana • En Segona Catalana: - L’Escola de Futbol Sant Pere i Sant Pau visitarà el camp de la Sènia. - La Cultural Torreforta jugarà al camp del Camarles buscant la primera victòria a domicili. • L’entrenador de la Cultural Torreforta, Gregorio Navas, destaca: - Bona dinàmica recent del Camarles (dues victòries seguides). - Dificultat del rival com a local. - Il·lusió i ganes de sumar els primers tres punts fora de casa. 6.4.2. Tercera Catalana • En Tercera Catalana (grup 6): - El Sant Salvador, antepenúltim classificat, busca oxigen i 3 punts al camp dels Pallaresos. • En el grup 17: - Derbi local entre Sant Pau i Atlètic Campclar: - Campclar és 10è. - Sant Pau arriba com a 7è. - Tots dos equips volen sortir amb punts d’aquest enfrontament directe. • El Racing de Bonavista visita el Mas Pellicer amb l’objectiu de sumar 3 punts que el permetin allunyar-se de les últimes places. 6.5. Cobertura del partit del Nàstic • Es recorda la transmissió habitual de Tarragona Ràdio: - Real Murcia – Nàstic (jornada 11 de lliga, Primera Federació, grup 2). - Dissabte a les 21 h des de l’estadi Enrique Roca de Murcia. - Emissió per la sintonia de Tarragona Ràdio, web i aplicació mòbil. 7. Altres elements de context i publicitat 7.1. Promoció cultural i comercial • Anuncis i falques informatives destaquen: - El Moll de Costa com a “Rambla de la Cultura a la vora del mar” al Port de Tarragona, amb museus, exposicions, teatre i gastronomia marinera a El Serrallo. - La Fira Tarragona Marida al Passeig de les Palmeres (14–16 de novembre), amb demostracions de cuina, esmorzars de forquilla, activitats familiars, música i podcasts en directe, i vins de les vuit Denominacions d’Origen de la demarcació. - Participació de xefs com Ada Parellada, Arnau París, Pep Moreno i Vicent Guimerà. 7.2. Obres i serveis públics • Falca d’Ematsa: obres per millorar la xarxa de clavegueram a Tarragona i la Canonja utilitzant una tècnica que evita obrir rases en el 75% de les actuacions, reduint molèsties i temps d’execució. • Falques d’Obramat Tarragona adreçades a professionals de la construcció i la reforma, situant-se com a magatzem de referència en materials i eines, i celebrant tres anys d’activitat. 7.3. Recerca i innovació • Falca de l’Institut Català d’Investigació Química (ICIQ), ubicat al campus de Sescelades, com a referent internacional en: - Química sostenible. - Química per a la salut. - Descarbonització. • Es destaca una comunitat de 250 científics de 40 nacionalitats i la col·laboració amb indústria i institucions. 8. Estructura de programa i to general • L’episodi barreja butlletins informatius, espais de trànsit i servei, secció de premsa i bloc esportiu, tot dins del marc d’El Matí de Tarragona Ràdio. • El to combina: - Informació de servei (pluja, trens, emergències, obres, brossa). - Crònica política i municipal (contractes de neteja, crítica d’Esquerra, política de seguretat al barri). - Actualitat esportiva local i comarcal (Nàstic, bàsquet, futbol territorial). • L’audiència rep així una visió global del dia a Tarragona i el seu entorn, amb èmfasi en la gestió de la ciutat (neteja, seguretat, mobilitat) i en el pols esportiu del territori.
Introducció a la tercera temporada Benvinguda i to del programa • Es dona la benvinguda al primer programa de la tercera temporada de Raülin amb Salsa. • Reivindiquen que el programa ja porta 58 episodis i que ha durat més que molts propòsits d’any nou, dietes i fins i tot parelles. • Marquen el lema d’aquesta temporada: “menys drama i més tonteria”. "La vida sense salsa no té gust." • Es presenta el programa com una dosi d’alegria, bogeria controlada, humor casolà i bona energia compartida. Dies internacionals i to humorístic • Comenten que és el Dia Mundial del Pallasso i el Dia Internacional de les Persones Cuidadores. • L’hoste explica que de petit volia ser pallasso, però els pares el van portar a fer música i ha acabat barrejant música i humor. • També és el dia de la llengua romaní i el dia mundial de la conscienciació sobre els tsunamis, que aprofiten per fer-hi broma parlant de "com una onada" i de cançons populars. • Reflexionen, en clau d’humor, sobre la proliferació de “dies mundials de tot”. Toc, TDAH i sensibilitats actuals • Conversa distesa sobre el TOC (trastorn obsessiu compulsiu) i com abans es deia simplement que algú era maniàtic o nerviós. • Parlen del TDA/TDAH amb un acudit sobre la diferència entre amb H o sense. • Obren una reflexió sobre com avui es medicalitzen comportaments que abans es veien com caràcter. "Abans ja eren puto maniàtics; ara és que té TOC." • Expliquen una anècdota sobre dir-li “pallasso” a Trump a xarxes i com alguns professionals del clown es van sentir ofesos, reivindicant la dignitat de la professió. • Conclusió: avui dia “la gent té la pell molt fina” i cal anar amb compte amb el llenguatge, però sense perdre el sentit de l’humor. Trucada sorpresa d’aniversari Sorpresa telefònica en directe • Abans de presentar els convidats, fan una trucada sorpresa a la Carolina pel seu aniversari. • Li diuen que li havien enviat un stripper que s’ha “quedat encallat” i continuen la broma descrivint-lo: baixet, amb tanga vermell i sortint d’un pastís. • La Carolina explica que deixa que li organitzin la festa i que es deixa sorprendre. • L’hoste aprofita per fer broma sobre aprendre a delegar i deixar-se cuidar, encara que triguis “45 anys” a aprendre-ho. Presentació dels convidats: Fina Tomàs i Peter Martínez Figures clau del Cos del Bou • El programa rep dos convidats emblemàtics del Cos del Bou: Peter Martínez i Fina Tomàs. • Se’ls defineix com “història viva del Cos del Bou”, responsables del 80% de l’alegria del barri (i l’altre 20% se l’atribueixen a les pizzes). "Si el Cos del Bou fos una orquestra, ells serien la secció rítmica." • Repàs dels negocis que han tingut al barri: - Perruqueria “Ritzos”. - La pizzeria (nominalment “La Pizzeria”). - Botiga de texans, samarretes i souvenirs. - Tapes al Tatanet. Trajectòria de la Fina al barri • La Fina és veïna del Cos del Bou des dels 15 anys. • És una figura molt estimada i reconeguda al carrer. • Quan es va jubilar, els veïns li van preparar un comiat sorpresa durant les festes de Santa Tecla, amb música i celebració. Històries de negocis: perruqueria, pizzeria i souvenirs L’origen del nom “La pizzeria” • Expliquen que el nom “La pizzeria” va sorgir gairebé per defecte: - No trobaven nom: van valorar opcions com Via Cos del Bou però el veien massa llarg. - Van deixar el nom provisionalment com “La pizzeria”, pensant que ja el canviarien. - La gent començà a dir: “Anem a la pizzeria” i, davant el dubte a quina?, la resposta es consolidà: “a la pizzeria”. • Tot i haver-hi diverses pizzeries a Tarragona en aquell moment (Mistral, Cal Faune, etc.), amb el temps la seva es va consolidar i les altres van anar tancant. La perruqueria i les converses infinites • La Fina explica que, a la perruqueria, ha sentit converses infinites. • L’hoste li pregunta qui parla més: una clienta amb el tint posat o el Peter parlant de bricolatge. • Ella riu i confirma que el Peter, parlant de bricolatge, no calla. El negoci de samarretes i souvenirs • Reconstrueixen la seva etapa amb samarretes i souvenirs: - El projecte havia de funcionar amb una noia a la botiga perquè ells seguien amb la pizzeria. - Les treballadores duraven quinze dies i marxaven perquè no els agradava la feina. - Això feia que la Fina hagués de córrer a la pizzeria a preparar el menjador, i el Peter a fer serigrafia. • La Fina defineix aquesta etapa com la que li va deixar “pitjor gust de boca”, per l’estrès i la mala organització. Assessorament i molta feina al darrere • L’hoste comenta que el Peter ha estat com un “Super Mario Bros de Tarragona”: mono texà, bigoti i gorra. • El Peter explica que fins i tot ha arribat a córrer curses amb el mono de feina i ha guanyat així, essent reconegut com “Mario” pel públic. Jubilació, convivència i paciència en parella Adaptar-se a estar junts tot el dia • Parlen del xoc inicial de la jubilació: - La Fina explica que el segon dia de jubilació ja volia tornar a treballar perquè se li feia llarg estar tot el dia junts. • El Peter passa moltes hores al garatge, fent bricolatge, i necessita sovint que la Fina li aguanti fustes o peces. • Ella intenta “escapar-se” per fer la seva vida: anar a comprar, sortir, tenir espai propi. El paper dels fills i la generació jove • El Peter es queixa, en to humorístic, que els fills no estan gaire disponibles: - Per demanar-los ajuda, cal demanar cita amb setmanes d’antelació. - Comenten la idea de crear una mena d’aplicació tipus “La Meva Salut” però per l’estirp familiar per coordinar agendes. • Es reflexiona sobre la diferent manera de funcionar de la gent jove i com costa sincronitzar horaris. El “secret” d’una parella que ho ha fet tot junta • Han treballat junts, viscut junts, rigut junts i encara es parlen. • Quan pregunten el secret, responen: - Paciència. - Estimar-se molt. • El Peter afegeix que, quan la parella és “la que correspon”, tot flueix amb el temps, tot i que l’hoste li fa broma sobre “quant temps” cal per saber-ho. Romantisme domèstic i bromes sobre límits • Expliquen una broma recurrent: el Peter té la mania de fer-li petons de cop i repartir “picos” a l’amic i a ella, i com això pot sorprendre. • Esmenten, en clau de broma, que avui dia tot pot ser “denunciable” si no hi ha consentiment, i el Peter respon que té el consentiment “per escrit”. Origen, identitat i anècdotes culturals Peter i el seu origen brasiler • S’explica que el Peter té origen brasiler, tot i que ell mateix ha nascut a Catalunya. • Va arribar molt petit i parla català i castellà perfectament; el portuguès, només quan activa el “xip” parlant amb altres brasilers. • Anècdota: a la pizzeria, quan venien brasilers, ell els saludava amb frases com “Jo sóc paulista i corintiano”, cosa que trencava el gel immediatament. Jocs de paraules i referències religioses/futbolístiques • Barregen els Corintios de la Bíblia amb els Corinthians del Brasil en una seqüència d’acudits sobre cartes, epístoles i futbol. • El presentador comenta que el fet de ser brasiler podria haver-se explotat més com a identitat exòtica, però el Peter ho viu com una anècdota. Experiències de viatge i mapes • Expliquen un viatge a la Ribeira Sacra amb antics pilots de motonàutica: - Van recórrer carreteres secundàries i camins poc habituals. - El guia anava amb moto tot terreny, portant-los per rutes que ni l’oficina de turisme coneixia. • Parlen dels antics mapes de paper, difícils de plegar i poc actualitzats, que el Peter acabava llençant per la finestra de la frustració (ara, vist amb ulls actuals, admet que no era correcte). • Comparen això amb l’actual GPS, que evita moltes discussions de parella al cotxe. Vida de barri al Cos del Bou Els inicis i la transformació del carrer • El Peter coneix la Fina a través del seu germà, en un partit del Barça. • Quan ell arriba al Cos del Bou, el carrer no tenia gaire vida: - Només hi havia el Cacerón, de Manolo. - Ells hi arriben amb la perruqueria (1985) i més tard amb la pizzeria. • A partir d’aquí, comencen a remoure la vida del carrer i a donar-hi molta activitat. Concerts i festes: Sant Magí al Cos del Bou • Recorden amb nostàlgia els concerts-vermut de Sant Magí al carrer: - Organitzats amb Trombolisa’s Band i Cal Peter. - Era un acte que havia quedat instaurat i molt esperat per veïns i visitants. • Diuen que molta gent encara ho recorda i ho troba a faltar. "Jo pensava que la generació venidora seguiríem amb això, perquè era molt xulo." • Lamenten que els “quatre fantàstics” del carrer ja no hi siguin tots: - Alguns negocis han tancat. - Algunes persones han canviat de vida o de feina. Canvis generacionals al barri • Comenten que els que ara porten alguns negocis (com l’Aina) tenen una altra visió i una altra manera de fer. • Es deixa obert el desig de trobar alternatives perquè l’esperit festiu del carrer no es perdi. Trucada del Pau Palau i situació de la ciutat Aparició del Pau Palau Riquelme • Truca el Pau Palau Riquelme, conegut de la pizzeria i personatge recurrent. • Recorden com venia amb el pare i la mare a la pizzeria. • El presentador bromeja amb el Pau, dient que és: - Com un gremlin (quan es mulla es desboca). - Superocupat, sempre estudiant o treballant. Anècdota de la “croqueta” a l’estudi • Recorden el dia que el Pau va venir al programa, es va asseure malament i va caure a terra com una tortuga panxa enlaire. • L’hoste lamenta no haver-ho gravat perquè hauria estat viral. • D’aquí surt la broma que quan torni al programa ha de repetir la “croqueta” pel terra. Neteja i brossa a Tarragona • El Pau menciona la brutor a Tarragona, especialment per la zona de plaça Corsini i altres indrets. • Es comenta en to crític que: - Avui comença el nou contracte de recollida de residus amb una nova empresa. - Però els treballadors són els mateixos, només canvia el peto i la gorra. • L’hoste diu que la clau serà l’actitud, més que no pas el canvi de marca. Menjar, convidats i gastronomia domèstica • Broma sobre el pa amb tomàquet i truita com a plats estrella del Pau. • Es compara amb el pop a la brasa que cuina el presentador, i com el Pau demana ser convidat, però ell mateix no convida a casa seva. Emotivitat: la jubilació sorpresa de la Fina La festa sorpresa del carrer • Recorden amb detall la festa sorpresa de jubilació de la Fina: - Organitzada amb la complicitat de la Sílvia i veïns. - La Fina es pensava que es jubilava el mes següent, així que la sorpresa va ser total. - Van venir grallers, veïns, amics, família… i van omplir el carrer. "Em vaig emocionar molt… em va agafar una cosa aquí." • La Fina explica que es va emocionar tant que es va pujar damunt d’un banc per ballar perquè tothom la veiés. • L’hoste comenta que aquest tipus d’homenatges normalment es fan quan la persona ja ha mort, per això és tan bonic fer-los en vida. Homenatges i comiats en vida • Expliquen una anècdota sobre un home que volia contractar Trombolisa’s Band per al seu propi enterrament en vida: - Volia anar en carruatge amb cavalls, música, estil enterrament de Nova Orleans. - Volia viure i veure la seva pròpia cerimònia. • Al final els fills s’hi van oposar i no es va fer. • Reflexionen sobre com ens costa acceptar aquest tipus de celebracions vitals associades a la mort, però que emocionalment podrien ser molt potents. Tancament del programa Comiat i sensació de temps curt • Quan els avisen que s’acaba el temps, el Peter exclama que “se li ha fet curt” i demana un quart d’hora més. • Es veu el bon rotllo amb la Sílvia als controls i amb el presentador, que insisteix que cal parlar-ho amb “la gerència”. Missatge final • S’agraeix la presència de la Fina i el Peter com a convidats especials i de luxe per inaugurar la temporada. • Es reforça la idea de: - Celebrar les persones que donen vida al barri. - Mantenir l’esperit de “menys drama i més tonteria”. - Continuar compartint històries, humor i memòria col·lectiva. "Ha estat un plaer començar aquesta tercera temporada amb aquests convidats tan especials."
Resum general Neteja viària a Tarragona: nova etapa amb Urbacer Urbacer ja opera a Tarragona amb un pla de xoc per resoldre l’acumulació de brossa dels darrers dies. L’alcalde Rubén Viñuales anuncia millores imminents: neteja també els diumenges i més intensitat en els treballs. Renovació i reforç de maquinària (alguna aportada d’altres contractes i reparacions pendents), inclosa la decapadora. A la seu del polígon Francolí, els 290 treballadors subrogats reben nova indumentària i fan formació de prevenció de riscos; ambient de nervis i il·lusió. "Hi ha... una màquina que es diu la decapadora... els últims tres anys, espanyada. Ara està arreglada. Imaginis el canvi que notarà la ciutadania." Contenidors soterrats: retirada progressiva En sis mesos es retiraran 106 illes (poc més de 500 contenidors) de contenidors soterrats, substituïdes per contenidors de superfície al mateix emplaçament, majoritàriament. La consellera Sònia Horts admet que el sistema no ha funcionat per males olors i problemes de manteniment. "No ha funcionat... és un niu de males olors... ara els traurem i hi posarem contenidors de superfície." Pesca d’arrossegament: quotes esgotades La meitat de la flota d’arrossegament de la demarcació ha esgotat els dies de quota i no sortirà a la mar fins l’any vinent. Xavier Domènech (Federació Territorial de Cofreries de Pescadors de Tarragona) assenyala l’orientació del govern espanyol com a part del problema. "Ens van dir que pesquéssim amb tranquil·litat i normalitat, que s’intentaria arreglar la falta de dies... però no arribaríem a final d’any era segur." Publicitat i agenda local Cultura: Antagonista Teatro presenta "Los Centros de Lorca" (Teatre Tarragona, 28/11, 20 h). Ocupació: Fira de l’Ocupació (13/11, Recinte Firal de Tarragona; >80 empreses). Ciència: ICIC (recerca en química sostenible i descarbonització). Obres: millora de clavegueram amb tècniques no invasives (75% sense obrir rases). Lleure: Moll de Costa (cultura, esport i gastronomia al Port de Tarragona). Serveis i comerç: Obramat, Tanatori Municipal de Tarragona (reforma 3,2 M€), i promocions de Tarragona Ràdio per a anunciants. Gastronomia: Fira Tarragona Marida (14–16/11, Passeig de les Palmeres) amb xefs convidats i DO del territori. Magazín i música a la tarda Inici de temporada del programa "Ragolín amb salsa" a Tarragona Ràdio amb to distès entre Sílvia i Raül. Secció musical amb els Sodis i avançament del seu nou senzill (estrena prevista el 14 de novembre) amb fragments de lletra en antena.
Sempre hi ha lloc a La Porteria pel Roland Mimi Ngoy. Ell és un activista polític de la República Democràtica del Congo que fa 6 anys que viu a Tarragona i treballa en una proposta política per al seu país des d'aquí, des de l'exili. Avui ens explica la seva experiència participant en el programa Ciutats Defensores dels Drets Humans, en el transcurs del qual ha fet xerrades a escoles i instituts per a infants i joves, i també a altres espais que reuneixen actors implicats amb la defensa dels drets humans. A la segona part del programa, parlem de l'acord de pau al Congo, que continua encallat: quins són els motius? Què s'espera d'aquests acords de pau? Tot això i molt més a La Porteria, ens escoltes? Agraïments especials a CRIM per cedir-nos la seva música per a les noves falques i música de La Porteria!
Integració Port-Ciutat: Un Model de Governança Col·laboratiu En aquesta edició d'Arran de Mar a Tarragona Ràdio, s'analitza la complexa relació entre les infraestructures portuàries i els nuclis urbans, amb un focus especial en la realitat del Perú. La conversa destaca que els ports han de ser entesos com a sistemes integrats i no com a entitats aïllades de la ciutat. Conceptes Clau del Desenvolupament Portuari Governança Col·laborativa: Es proposa la creació de Consells Ciutat-Port on s'asseguin el sector privat, el públic, la societat civil i l'acadèmia per definir diagnòstics i solucions. Transparència i Participació: L'ús d'eines digitals com el visor web i el catastre urbà portuari permet una gestió més oberta i redueix els conflictes socials. Economia Blava: La planificació ha d'anar més enllà del creixement logístic per incloure la sostenibilitat i el benestar social. El Cas de Chancay i la Ruta de la Seda "El desenvolupament econòmic no només és el tema del desenvolupament portuari, també ha d'estar relacionat amb el desenvolupament social i el creixement de la qualitat de vida de les persones." L'episodi tracta la inauguració del port de Chancay, una infraestructura estratègica que connecta Àsia amb Sud-amèrica. Tot i el seu potencial com a hub logístic i industrial, es critica la manca d'un Pla de Desenvolupament Urbà aprovat, cosa que genera una fragmentació entre el creixement del port i la realitat de la ciutat que l'acull. Propostes per al Futur: La Xarxa Hispanoamericana Es planteja la necessitat de teixir una xarxa de ciutats portuàries a tota Hispanoamèrica per enfortir els llaços comercials amb Europa i millorar la competitivitat en sectors com el turisme i la logística. També es recorda la importància del dret a la ciutat, assegurant que la modernització dels ports es tradueixi en serveis bàsics, habitatge i educació per a la població local.
Panorama inicial del programa Arran de Mar inicia l’episodi amb el format habitual: connexió amb diverses ràdios locals de la costa catalana, previsió de pluges intenses i situació de trànsit complicat. Es destaca el caràcter marítim i de servei del programa, amb especial atenció al temps i l’estat del mar. Bloc 1 – Actualitat de la costa catalana Prevenció d’incendis i gestió del territori • Cadaqués reforça la prevenció de focs forestals amb una franja de trànsit al Coll de Perefita i la carretera d’accés, actuant sobre 26.000 m² i aclarint massa forestal entre Roses, Cadaqués i Port de la Selva. • L’objectiu és evitar la propagació de foc cap a muntanya i alhora potenciar espais oberts i biodiversitat. Identitat local i participació ciutadana • Palamós celebrarà un referèndum el 23 de novembre per decidir si el municipi passa a dir-se Palamós i Sant Joan. • Es tracta de recuperar una denominació perduda durant el franquisme (1942) i reconèixer la història compartida. • L’Ajuntament ha reeditat estudis històrics i una publicació (20 €) per informar el vot i contextualitzar el procés. Adaptació al canvi climàtic al litoral i al Delta de l’Ebre • El projecte europeu Impetus, coordinat per Eurecat, impulsa pilots al Delta de l’Ebre i a la costa catalana: - Aiguamoll artificial per tractar aigües residuals dels arrossars: filtres naturals, vegetació aquàtica, reutilització d’aigua i foment de biodiversitat. - Restauració de dunes a Sant Pere Pescador i Calafell; fins i tot retirada parcial del passeig marítim per recuperar la dinàmica natural de la platja. • El Departament de Territori remarca que la costa és front prioritari davant l’emergència climàtica. Reserva de la Biosfera de les Terres de l’Ebre • El COPATE tramitarà l’ampliació de la reserva de la biosfera per incloure tots els 52 municipis ebrencs, incorporant set municipis abans exclosos per la presència de la central nuclear. • Part d’Escó, Flix i Riba-roja quedarien fora per proximitat a la nuclear. • Es reclama més recursos i múscul institucional perquè la reserva sigui un autèntic motor de desenvolupament sostenible fins al 2030 (ambiental, social i econòmic). Esport nàutic i projecció internacional • A Vilanova i la Geltrú, Copa d’Espanya d’ILCA 4 amb 140 regatistes i condicions meteorològiques favorables; domini clar dels esportistes valencians. • Es destaquen campions per categories i l’impacte positiu per al Club Nàutic Vilanova, que vol acollir més proves d’alt nivell. • A Arenys de Mar, el jove regatista Lucas Garrido guanya una regata internacional a Cap d’Agde (França) entre més de 220 participants. El Club Nàutic d’Arenys subratlla: - El seu alt potencial esportiu i projecció internacional. - El valor de ser un esportista “100% sortit del planter” del club. Fauna salvatge i convivència urbana • Calella activa un pla especial per gestionar la presència de senglars dins del municipi, arran d’albiraments a prop d’escoles i zones infantils. • Mesures: - Neteja i desbrossament de parcel·les municipals on s’hi haurien establert. - Coordinació amb Agents Rurals i societat de caçadors per control sinèrgic als entorns naturals. - Campanya de recomanacions: no alimentar senglars, gossos lligats, assegurar contenidors. Crisi de dies de pesca a la demarcació de Tarragona • La meitat de les barques d’arrossegament de la demarcació de Tarragona han esgotat ja els dies de quota anual i no podran sortir a pescar fins l’any vinent. • El sector disposava de 100–130 jornades segons la mida de l’embarcació, cosa que implica treballar un de cada tres dies com a màxim. • El secretari de la Federació de Confraries, Xavier Domènech, denuncia: - Que el sector ja sabia que no arribarien a final d’any, però l’Estat els va demanar que pesquessin amb “tranquil·litat” mentre buscava una solució. - La dependència d’una ampliació de dies per part de la Comissió Europea o bé d’avançar dies de l’any següent. • El sector defensa que, amb l’actual volum d’embarcacions, caldria garantir almenys 180 dies de pesca anuals. Gestió d’aigua i infraestructures hidràuliques • L’Agència Catalana de l’Aigua licita més d’1 milió d’euros (fons FEDER) per modernitzar els desguassos de mig fons de la presa de Siurana (Priorat): - Substitució d’equips hidromecànics i vàlvules. - Millora de regulació del cabdal ecològic del riu Siurana. - Renovació d’automatització i telecontrol. Meteorologia i trànsit • Secció de predicció marítima: pujades de maror, canvi sobtat de vents (xaloc, ponent, mestral, tramuntana) i tempestes severes previstes. • Servei Català de Trànsit informa de retencions importants a AP-7, C-33, A-2, C-32 i rondes de Barcelona per accidents i intensitat de trànsit. Bloc 2 – Economia blava: ciutats portuàries al Perú Ciutat-port i governança territorial • L’economista blava Anna Alonso Tambó conversa amb Gustavo Puma, especialista peruà en planificació urbana i territorial de ciutats portuàries. • Es presenta el seu projecte de catastro urbano territorial portuario per al port d’Islay–Matarani, finalista a la Biennal d’Arquitectura del Perú 2024. • Idees clau: - El port s’ha d’entendre com a sistema integrat amb la ciutat, no com un element aïllat. - Cal un model de governança col·laborativa: sector públic, privat, societat civil, acadèmia i col·legis professionals. - L’objectiu és reduir conflictes socials, ordenar el territori i promoure economia circular en l’entorn portuari. Consells ciutat-port i referents llatinoamericans • Gustavo Puma defensa la creació de consells ciutat-port com a espais estables de cogestió. • Chile es cita com a referent llatinoamericà en aquests consells de coordinació. • Al Perú encara manca un marc legislatiu específic per institucionalitzar aquests espais. Descarbonització i noves rutes comercials • Es comenta el paper de l’Autoridad Portuaria Nacional del Perú en l’estudi i planificació de rutes que ajudin a la descarbonització dels ports. • Es posa com a exemple el Port de Chancay, peça clau de la ruta de la seda entre - Port de Shanghai (Xina) - Port de Chancay (Perú) - I la connexió amb Amèrica del Sud (Brasil, Bolívia, Xile) i Europa. Crítica al cas Chancay: creixement sense planificació urbana • Malgrat la importància estratègica del port de Chancay (hub portuari, industrial i tecnològic per a la Xina i la regió), Gustavo Puma denuncia: - Que un any després de la inauguració encara no s’ha aprovat el Pla de Desenvolupament Urbà de Chancay, en el qual ell va participar com a coordinador general (equip d’unes 70 persones). - Que això suposa un any perdut de planificació per a la ciutat i genera pèrdua de legitimitat política. • S’assenyalen també les inestabilitats polítiques del Perú (molts presidents en pocs anys) i els interessos territorials que dificulten l’aprovació d’aquest instrument. Xarxes de ciutats portuàries hispanoamericanes • A partir de l’experiència de l’AIVP (xarxa internacional de ciutats portuàries), s’obre el debat sobre: - Crear una xarxa específica de ciutats portuàries d’Hispanoamèrica. - Enfortir la cooperació Europa–Amèrica Llatina–Àsia a través de ports com Barcelona, Hilo, Matarani, Callao, Salaverry i ports fluvials peruans. • Es destaca la necessitat de mirar més enllà de la connexió Xina–Perú, i garantir que les mercaderies de Sud-amèrica arribin també a Europa, tot aprofitant el “triangle” econòmic. Dret a la ciutat i desigualtats al voltant dels ports • Es cita el pensador Henri Lefebvre i la seva idea de dret a la ciutat (1968): - La ciutat-port ha de garantir integració social i serveis bàsics. - No té sentit que un port creixi econòmicament mentre la ciutat que l’envolta continua amb altes taxes d’analfabetisme, manca d’aigua potable, habitatge i serveis bàsics. • Gustavo Puma denuncia que en molts entorns portuaris del Perú: - No hi ha desenvolupament social proporcional al creixement portuari. - Falta planificar zones industrials i àrees econòmiques especials que reparteixin millor els beneficis. Bloc 3 – Pesca recreativa i recerca sobre la tonyina Científic Angler Tagging Tour i pesca responsable • Espai amb l’Associació Catalana de Pesca Responsable i Fede Valls. • Es presenta la 4a missió del Científic Angler Tagging Tour els dies 15 i 16 de novembre a l’Ametlla de Mar (aigües de Tarragona), darrera parada de la temporada. • Característiques de la missió: - Unes 10 embarcacions i 50–60 pescadors recreatius de diversos punts (Balears, Mataró, Barcelona, Blanes, País Basc, França, Salou, Delta de l’Ebre...). - Objectiu d’implantar 30–40 marques electròniques i recollir mostres biològiques de tonyina vermella. - Es fa al novembre per estudiar exemplars grans que no migren a l’Atlàntic després de reproduir-se. Paper dels pescadors recreatius i bones pràctiques • Les missions es fan sempre en col·laboració amb associacions de pesca responsable, que garanteixen: - Captura i alliberament en bones condicions. - Bon ús de les tècniques de marcatge. • Això converteix el col·lectiu de pescadors recreatius en aliat clau de la recerca científica marina. Per què al voltant de les granges de tonyina? • L’àrea propera a les granges de Balfegó és un punt estratègic on, en aquesta època, es concentren tonyines salvatges. • S’estudia tant el comportament dels peixos que ronden les granges com el dels que segueixen les grans rutes migratòries. Marcatge electrònic i migracions de la tonyina • Les marques electròniques registren: - Temperatura - Pressió/profunditat - Lluminositat • Amb aquestes dades es pot reconstruir el trajecte migratori i analitzar: - Influència del canvi climàtic en rutes i comportaments. - Diferències entre exemplars que migren a l’Atlàntic i els que es mantenen al Mediterrani. S’explica el cas d’una tonyina marcada a Santa Pola que va recórrer 17.000 milles, passant per Terra Nova, el Banc Saharià i retornant a prop del punt inicial, estudi publicat a National Geographic. Poblacions i genètica de la tonyina vermella • Es comenta la recerca actual (doctor Tristan Ruller) sobre: - Possibles poblacions residents al Mediterrani. - Diferenciació genètica entre la població mediterrània i la població atlàntica que es reprodueix al Golf de Mèxic. • De moment no hi ha evidència concloent d’una població mediterrània completament diferenciada i “autòctona”, però és una hipòtesi en estudi. Suport institucional i xarxa científica • El Tagging Tour treballa per IFREMER (institut francès de recerca marina) i, des d’aquest any, també amb IMEDEA (projecte Resmet, amb hidròfons). • A l’Ametlla de Mar s’inicia una col·laboració amb: - ICATMAR (Institut Català de Recerca per a la Governança del Mar i Catmar), vinculat a la Direcció General de Política Marítima i Pesca Sostenible i l’ICM-CSIC. - SEO/BirdLife (projecte Mar a Vés) per a formació i sensibilització sobre aus marines. - Activitats de plastic fishing (recollida de plàstics durant la pesca). Formació i retorn del coneixement • Es fan sessions formatives prèvies per a pescadors (en dues parts) i un webinar posterior a la missió. • El webinar d’enguany servirà per celebrar el 3r aniversari del Tagging Tour, amb: - Balanç de 10 missions i més de 100 marques. - Participació de científics i pescadors. Bloc 4 – Especial “Som analfabets ecològics?” Punt de partida: una revista de 1997 • Joan Ramon Mendo i Toni Ferran obren el debat amb una revista del Departament de Medi Ambient de l’any 1997 titulada sobre alfabetització ambiental. • Es constata que, gairebé 30 anys després, moltes reflexions continuen plenament vigents. «La humanitat ha substituït l’aprenentatge per ser part de la natura per l’aprenentatge que ens capacita per adquirir i competir.» Què vol dir “analfabetisme ecològic”? • No es tracta que la ciutadania sigui experta en ecologia, sinó que manca sovint el nivell bàsic de: - què és un ecosistema, - què és la biodiversitat, - què és una espècie invasora vs. espècie exòtica, - com funciona l’equilibri ecològic. • Joan Ramon recorda que molts d’aquests conceptes els va aprendre només a la universitat, no a primària/ESO. Exemple de coneixement positiu: noves espècies • Per equilibrar el discurs catastrofista sobre extincions, es recomana el blog novataxa.blogspot.com, dedicat a: - noves espècies descrites per la ciència, - espècies fòssils, - redescobriments d’espècies suposadament extingides. Economia i ecologia: el cas d’un restaurant • Toni Ferran empra el menjador d’un restaurant com a metàfora: - Un bon gestor intentarà minimitzar el malbaratament de menjar perquè això té un cost econòmic. - Sense parlar explícitament d’ecologia, ja està aplicant estratègies de prevenció de residus. • Es defensa que la variable econòmica és una porta d’entrada potent a l’ecologia: molts estalvis econòmics són alhora estalvis ambientals. Ecologia domèstica i estalvi • S’esmenten exemples d’ecologia domèstica: - Cadena de roba entre famílies i cosins. - Reaprofitament d’aliments, reducció de malbaratament. - Estalvi d’aigua, energia i millora d’aïllaments. • Moltes persones apliquen aquests criteris per necessitat econòmica, tot i que no els etiquetin com a “ecològics”. Recursos finits i colls d’ampolla ecològics • S’introdueix el concepte de coll d’ampolla en ecologia (relació depredador-presa, models Lotka–Volterra): - Quan el recurs escasseja, la població del depredador es redueix fins que es restableix l’equilibri. • Es trasllada aquesta idea a: - Recursos hídrics (restriccions d’aigua), - Energia (apagades i crisis), - Conflictes humans (guerres com a colls d’ampolla socials). El paper de l’educació ambiental • Joan Ramon subratlla que, davant l’analfabetisme ecològic, la resposta ha de ser educació ambiental per a totes les edats, no només per a infants. • Es critica que moltes iniciatives se centrin en P3–P4 i activitats simbòliques, però no transformen hàbits de la ciutadania adulta. • Es proposa replantejar l’educació ambiental des dels currículums escolars fins a la formació universitària i professional. Institucions, lleis i responsabilitats • Debat viu entre Toni i Joan Ramon sobre el pes de la política i la normativa: - Joan Ramon defensa que sense lleis clares, directrius europees i normes municipals és molt difícil generar canvis estructurals (porta a porta, gestió de residus, urbanisme sostenible, etc.). - Toni insisteix que no es pot esperar passivament l’acció política; la societat civil, empreses, escoles, entitats han de prendre la iniciativa i arrossegar l’administració. Models de recollida de residus i psicologia social • Toni aporta dades recents (2024): - 272 municipis catalans amb model porta a porta i 50 amb contenidors tancats/intel·ligents. - Recollida selectiva mitjana: 78 % (porta a porta) i 67 % (contenidors tancats). • Es remarca que els sistemes voluntaris oberts rarament superen el 30–40 % de recollida selectiva. • Quan hi ha tutela i control (porta a porta, contenidor amb identificació), la resposta ciutadana millora molt, cosa que evidencia la dimensió psicològica i de responsabilitat. Exemples d’aigua bruta i contaminació • Es posa com a cas extrem la Riera de Rubí, encara fortament contaminada, que s’intercepta per evitar que arribi a la planta potabilitzadora del Llobregat. • Es pregunta retòricament si algú voldria beure “un got d’aigua de la riera”, per subratllar la importància de no amagar el problema (crítica a l’“estruçisme”). Educació superior i manca d’ecologia als currículums • Toni explica experiències a la UPC, on fa xerrades a futurs arquitectes, enginyers, economistes, etc.: - Detecta que fins i tot en entorns universitaris la recollida selectiva es fa molt malament. - Moltes carreres encara no incorporen prou ecologia ni sostenibilitat de manera transversal. • Es reivindica que el medi ambient ha d’estar integrat en tots els àmbits de formació i decisió, no només en un hipotètic Departament de Medi Ambient. Recuperar la política ambiental estructural • Es lamenta la desaparició del Departament de Medi Ambient de la Generalitat com a referent polític central. • Es defensa: - Recuperar un departament fort de medi ambient. - Però, alhora, garantir que tots els departaments (urbanisme, economia, educació, salut, etc.) incorporin la variable ambiental en les seves polítiques. Bloc 5 – Actualitat local de Tarragona i tancament Nova etapa en la neteja viària de Tarragona • Urbaser assumeix el nou contracte de neteja i recollida de residus a Tarragona. • Primera acció: pla de xoc per resoldre l’acumulació de brossa del traspàs d’empreses. • Canvis visibles: - Retirada de contenidors soterrats. - Reparació de maquinària avariada (per ex., una decapadora espatllada des de feia 3 anys). • L’alcalde Rubén Viñuales parla de “nova etapa” després de 64 anys, mentre els 290 treballadors subrogats reben formació i nova indumentària. Recordatori de la crisi pesquera i esport • Es reforça la notícia de la crisi de dies de pesca a la demarcació de Tarragona i la incertesa de cara a Nadal. • En esports, presentació del nou entrenador del Gimnàstic de Tarragona (Nàstic), Cristóbal Parralo, que expressa la voluntat de retornar el club al futbol professional. Tancament de l’episodi • La segona hora es dedica gairebé íntegrament al debat sobre analfabetisme ecològic, com a crida a: - Repensar l’educació ambiental. - Integrar economia i ecologia en la presa de decisions. - Superar l’“estruçisme” i assumir col·lectivament la responsabilitat ambiental. • El programa es tanca amb la voluntat que “a algú se li encengui una llum” i impulsi noves accions a favor del medi ambient.
