Ràdio veïnal (favt) del 19/12/2025

La Ràdio Veïnal és l’espai on els barris de la ciutat i la seva gent prenen protagonisme. Coneix què passa més enllà del centre de Tarragona a través de la Federació d’Associacions de Veïns.

Pla de Barris, Reis, Port, cultura i esports

Visió general de l’episodi L’edició del migdia de Tarragona Actualitat a Tarragona Ràdio gira al voltant d’una decisió clau: la inclusió de la part baixa (especialment el barri del Port) a la primera convocatòria del Pla de Barris de la Generalitat, amb una inversió total de 25 milions d’euros en 34 actuacions. En paral·lel, el programa repassa altres focus d’actualitat: l’arribada dels patges i el magatzem reial al Moll de Costa, moviments econòmics i logístics al Port de Tarragona, dades de despesa de la loteria de Nadal a la demarcació, agenda cultural de cap de setmana i un bloc esportiu extens amb protagonisme del Nàstic i altres equips tarragonins. Tema principal: Pla de Barris a la part baixa (barri del Port) Què s’ha aprovat i què implica La Generalitat selecciona el projecte de Tarragona perquè el barri entri al Pla de Barris, fet que es presenta com un punt d’inflexió per a la transformació urbana i social. • Inversió global: 25 milions d’euros en 5 anys • Finançament compartit: 12,5 M€ Generalitat + 12,5 M€ Ajuntament de Tarragona • Abast: 34 accions amb impacte directe al barri i efecte “tractor” a tota Tarragona Missatge i enfocament del projecte (Rubén Viñuales) L’alcalde Rubén Viñuales defineix el pla com un projecte que va més enllà d’obres puntuals i el situa com a projecte de ciutat, amb una mirada integral. "És una notícia que marca un abans i un després." • Persones al centre i preservació de la identitat del barri • Lideratge municipal en el desplegament • Transformació amb dimensió social, urbana i ambiental Eixos d’actuació destacats S’expliquen tres grans eixos que estructuren el pla: • Transformació física i urbana: millora d’espai públic, habitatge digne i eficient, accessibilitat i patrimoni • Transició ecològica i resiliència: més verd, millor gestió de l’aigua i adaptació a l’emergència climàtica • Acció sociocomunitària: cohesió social, reducció de desigualtats, seguretat, equipaments i programes de cura Reacció veïnal: satisfacció i expectativa Des del barri, l’Associació de Veïns del barri del Port celebra la resolució com el resultat d’una lluita llarga contra la degradació. • Es posa en valor el pla integral previ com a clau per aconseguir la selecció • Es concreten àmbits prioritaris: seguretat, prevenció d’inundacions i actuacions en punts com plaça Prim i carrer Apodaca Nadal a la ciutat: patges i magatzem reial El programa informa del desembarcament dels patges i de l’obertura del magatzem reial al refugi 1 del Moll de Costa. • Dates d’obertura: del 27 al 30 de desembre • Forta demanda: 5.000 entrades venudes de 8.000 disponibles • Component educatiu: promoure que els infants siguin més solidaris i sostenibles Economia i infraestructures: Port de Tarragona Terminal multipropòsit al moll d’Andalusia Es presenta la licitació d’una terminal orientada a contenidors i càrrega general, amb l’objectiu de reorientar el model operatiu cap a tràfics de més valor. • Superfície mínima: 226.109 m² • Concessió: mínim 20 anys, fins a 50 • Inversió privada mínima: 20 M€ Dades i carrer: loteria de Nadal a Tarragona Es dona context sobre la despesa en loteria a la demarcació i la comparativa amb altres territoris. • Despesa mitjana: 52,79 € per habitant • Consignació: més de 227.000 bitllets (aprox. 45,5 M€) • Tendències de compra: preferències per números com el 5 i el 7 Cultura i agenda: concerts i memòria solidària Medina Azahara s’acomiada a Tarragona Es destaca el concert de comiat al Palau de Congressos dins una gira final. Memorial Berni Sánchez (Capsa de Música) Acte musical amb component comunitari i solidari. • Participació de bandes emergents • Recaptació destinada a l’Associació contra el Càncer a Tarragona Esports: prèvia del cap de setmana Bloc esportiu ampli amb prèvies i objectius. • Nàstic: Parralo demana màxima concentració i intensitat per acabar l’any fort i mirar cap al play-off • Vòlei Sant Pere i Sant Pau: buscar la primera victòria • TGN Bàsquet: partits clau per tancar l’any amb bones sensacions • CBT: mantenir-se a la part alta i superar un desplaçament exigent • Futbol base del Nàstic: prèvies del filial i altres equips Temps i mobilitat Espai de previsió meteorològica amb descens tèrmic i previsió de pluges generalitzades l’endemà, i repàs breu sense incidències greus de mobilitat. Tancament i recapitulació El programa tanca recordant els punts essencials del dia, especialment el Pla de Barris i les reaccions institucionals i veïnals.

Paola Ramos al Mundial i èxits locals a Tarragona

Visió general de l’episodi A la darrera mitja hora del TGN Esports a Tarragona Ràdio, el programa repassa tres històries destacades de l’esport del territori: el salt internacional de Paola Ramos al Mundial femení de motociclisme, l’aposta social i d’instal·lacions del Club de Golf Costa Daurada (tenis adaptat i pàdel), i el gran resultat mundial del jove escaquista Marc Barceló amb el Club d’Escacs Tarragona. 1) Paola Ramos: salt al Mundial femení de motociclisme Fitxatge i context • Paola Ramos confirma que la temporada vinent disputarà el campionat complet del Mundial femení amb un equip de primer nivell (campió vigent), després de l’impacte del seu bon resultat a Jerez. • El programa posa el focus en com una actuació puntual (wildcard i victòria) pot accelerar contactes i negociacions fins a convertir-se en una plaça fixa. Objectius esportius i mentalitat • Ramos remarca que l’objectiu competitiu és ser al davant i lluitar pel títol, però també reconeix el repte d’afrontar circuits poc coneguts en un primer any. • S’hi subratlla una idea clau: mantenir els peus a terra malgrat l’atenció mediàtica i els elogis. "Yo tengo los pies sobre la tierra" Calendari i estructura de la temporada • Es comenta que el calendari començarà a finals de març (amb tests aquella mateixa setmana) i s’allargarà fins a octubre, amb proves en diversos països. 2) Club de Golf Costa Daurada: inclusió i creixement d’instal·lacions Tenis adaptat i Special Olympics • El director esportiu Javi Puello explica la participació a Mallorca en un torneig vinculat als Special Olympics en tenis adaptat. • Resultats de la delegació: tres medalles d’or i una de plata per als seleccionats de Tarragona dins la representació catalana, destacant la importància de l’experiència i del procés d’entrenament setmanal. Tarragona 2026: oportunitat de ciutat • Es posa en valor que Tarragona acollirà uns jocs Special Olympics el 2026 (seus encara per determinar), i el club mostra disposició a optar a albergar competicions de tenis i pàdel si es confirma. Pàdel: ampliació i competicions • El club explica l’ampliació d’infraestructura fins a 10 pistes de pàdel (per respondre a la demanda). • Es confirma l’arribada d’una prova rellevant del calendari: una de les cites tipus “supergran slam” del circuit català durant el mes de juliol. Filosofia del club • S’insisteix en un model de club orientat a tota la família (nivell competitiu, lúdic o social) i en la importància de l’equip humà: bons professionals i sobretot bones persones. 3) Escacs Tarragona: subcampionat mundial de Marc Barceló Resultat històric • El president del club, Francesc Ferran, explica que el jove Marc Barceló ha estat subcampió del món de partides semiràpides a Turquia, empatant a punts amb el campió però quedant segon per desempat. • Es remarca el caràcter extraordinari del resultat: gairebé cent anys d’història del club sense un assoliment comparable a nivell mundial. Modalitats i projecció • Es contextualitzen les modalitats: semiràpides (aprox. 15–20 minuts per jugador) i ràpides (5 minuts), i s’explica que el jugador encara competia en el torneig de ràpides. • Ferran destaca el potencial del jove (9 anys) i com els escacs també són una eina útil per a adults que comencen tard: milloren el pensament i l’estructuració mental. Tancament i agenda • El programa tanca amb un missatge d’acomiadament de cap de setmana i recorda la prèvia i el partit del Nàstic programats per l’endemà al vespre.

La Circular - La Coordinadora d’Entitats i Mare Terra Fundació Mediterrània reconeix la trajectòria i la feina de Tarragona Ràdio

Nadal a Tarragona: solidaritat, mercats i viatges

Context i format del programa L’episodi és un especial de Nadal en directe de Tarragona Ràdio, emès des del carrer, a tocar del Mercat Central i amb base a la terrassa de la botiga del cafè. El to combina actualitat local, entrevistes d’entitats i comerç, cultura i propostes d’oci. "Que els llums de Nadal no ens enlluernin tant que ens amaguin les desigualtats." (Anna Sabater) Reconeixement a l’emissora i paper comunitari S’obre amb l’agraïment per un reconeixement d’entitats socials a l’emissora per donar veu al teixit associatiu i per la trajectòria de servei públic. Idees clau • Orgull col·lectiu per un premi “des de baix”, vinculat a entitats de la ciutat • Reivindicació de la ràdio com a altaveu de barris i iniciatives Nadal i vulnerabilitat: la mirada de Creu Roja Entrevista i peça d’opinió d’Anna Sabater (Creu Roja) que posa el focus en un Nadal que no és igual per a tothom: violència masclista, soledat no desitjada, sensellarisme, migracions i refugi. Punts principals • Històries reals amb noms per humanitzar les emergències socials (Maria, Miquel, Antònia, Minata, Ibrahima…) • Alerta per un retrocés de drets i l’augment de discursos d’odi i fake news • Dades d’atenció: unes 20.000 persones a la demarcació, amb necessitats cada cop més complexes • Campanya de joguines: es defensa el dret al joc amb criteris no sexistes, no bèl·lics i educatius • Crida a l’acció: voluntariat i aportacions per sostenir acompanyaments que duren més enllà de Nadal Nadal comercial i de ciutat: Mercat Central, Torreforta i programació Converses amb Montse Adán (Comerç i Turisme) i Mònica García (mercats) sobre la campanya nadalenca: dinamització, llums, fires i activitats. Eixos destacats • Defensa del comerç de proximitat davant l’empenta de les compres online • Horaris i intensitat del Mercat Central en dates punta (comandes, preparació i afluència) • Activitats i incentius: • Vals de compra per gastar al gener (fidelització) • Sortejos al mercat de Torreforta amb producte (oli, gambes, pernils…) • Propostes com l’ascensor màgic a plaça Verdaguer • Cap d’any infantil i campanades davant del mercat • Impuls del Parc de Nadal (Palau de Congressos) i activitats familiars Cultura i creativitat: Kilòmetre Zero i el fotollibre El fotògraf Pep Escoda presenta la parada nadalenca del col·lectiu Kilòmetre Zero (fotografia) a la plaça del Fòrum. Què hi passa • Mercat/mostra fotogràfica amb contacte directe amb els autors • Música (DJ Lupo) i ambient de trobada • Presentació i venda de fotollibre Sediments (Rosa Casas + Carles Llop), i l’inici d’una col·lecció (Quaderns del Llamp) • Visió del col·lectiu: fer de cronistes del territori a través d’imatges Gastronomia i regals: la botiga del cafè Entrevista als responsables de la botiga del cafè, que explica tendències i idees de regal. Tendències de consum • Auge del cafè d’especialitat (orígens i mètodes: gra, mòlt a mida, premsa francesa, aeropress, etc.) • Entrada forta del matcha i accessoris • Regal gastronòmic amb producte d’artesania: neules, dolços i assortiments • Venda de La Grossa com a tradició (recordant un premi històric venut des de la botiga) Última hora d’actualitat: Llei de barris En plena emissió, segueixen la compareixença del president Salvador Illa i s’anuncia que Tarragona obté la Llei de barris per al barri del Port, considerat un “regal” transformador. Propostes de viatge per Nadal i planificació Entrevista a Iolanda Vilaplana (Viatges Berga) amb recomanacions sobre mercats nadalencs, escapades i criteris pràctics. Idees i consells • Mercats de Nadal (tendència social i turística) i escapades europees • Destinacions “estrella”: Lapònia i també opcions exòtiques • Reaparició d’Egipte com a destí molt demanat • Recomanació de reservar amb temps i contractar assegurança de cancel·lació • Valor del tracte humà en un món ple de xatbots i automatitzacions Tancament i avanç de continguts Es prepara la connexió amb l’administració AutoExpress per parlar de la loteria, mentre el programa manté el to de carrer amb convidats i pauses musicals/publicitàries.

Ple de Tarragona i prèvia esportiva del Nàstic

Visió general de l’episodi L’edició del Serveis Informatius 8H a Tarragona Ràdio combina crònica política municipal (amb el focus al ple) i informació esportiva (amb especial protagonisme del Nàstic i altres equips del territori). Entre blocs, hi ha falques publicitàries i autopromocions. Política municipal: ple de l’Ajuntament de Tarragona Pacificació del primer tram de la Rambla Nova • Es debat la continuïtat de la prova pilot de vianantització/pacificació del primer tram. • El Partit Popular defensa revertir la mesura per les conseqüències sobre la vida veïnal, la càrrega i descàrrega i la sensació d’inseguretat nocturna. "Sembla que es busqui complicar la vida dels veïns i les veïnes…" • La moció del PP queda rebutjada, amb suport només de Vox i amb abstencions de Podem i Esquerra (per dubtes sobre la prova). • Des del govern municipal es defensa el canvi de model urbà, posant les persones al centre i argumentant que les ciutats evolucionen. Consultori mèdic a la Mora Tamarit • S’aprova (amb ampli consens) impulsar la creació d’un consultori mèdic a la Mora Tamarit. • Es planteja començar progressivament (per exemple, ubicant-lo inicialment en un local veïnal) i oferir atenció un o dos matins per setmana. • L’alcalde Rubén Viñuales anuncia que la moció arribarà al Parlament amb una carta signada per reforçar la petició institucional. Camí de ronda (Rebessada–Sabinosa) i debat ambiental • El ple rebutja una moció vinculada a Sos Costa Daurada per instar la Diputació de Tarragona a modificar el projecte del camí de ronda. • Les entitats ecologistes alerten de l’impacte paisatgístic i ambiental (especialment a la zona dels Morrots) i critiquen l’amplada prevista del passeig. • Hi ha tensió política entre grups: es reclama aturar l’inici imminent d’obres i renegociar per integrar millor el projecte; el govern defensa que hi ha informes ambientals que l’avalen. Patrimoni i altres acords del plenari • S’aprova crear la Comissió Municipal de Patrimoni Cultural de Tarragona per reduir burocràcia i guanyar autonomia en l’atorgament de llicències. • Es rebutja declarar “la Laboral” com a bé d’interès cultural (proposta d’en Comú Podem). • Tira endavant una proposta per crear una exposició permanent de la col·lecció de carruatges de Jordi Rovira en espais municipals. • En l’àmbit econòmic-social, es tracten mocions en defensa dels autònoms (una rebutjada i una aprovada). • Canvi a la bancada del PP: Òscar García Sánchez pren possessió com a nou conseller. Cultura i ciutat Nova etapa a Tarraco Viva • L’Ajuntament de Tarragona inicia la licitació per contractar la direcció artística de Tarraco Viva, després de la jubilació del director fins ara. • Es remarca el festival com a projecte cultural estratègic i es busca garantir una direcció de qualitat amb un contracte de dos anys (prorrogable). Reconeixement social a Tarragona Ràdio • El teixit associatiu de Ponent reconeix la trajectòria de l’emissora pel suport a projectes solidaris i per donar veu a entitats del territori. • Es posa en valor que la ràdio la fan les persones i la importància de mirar de cara als barris en contextos socials difícils. Agenda musical • S’anuncia el concert de comiat de Medina Zara a Tarragona, dins la seva gira final. Esports Nàstic: tancar l’any amb victòria • El Nàstic vol encadenar tres victòries seguides i ampliar la ratxa sense perdre. • El partit és al camp de l’Antequera, rival inèdit fins ara, i la plantilla expressa ambició: mirar cap al primer lloc i no conformar-se amb el play-off. Altres equips i competicions • Bàsquet i futbol territorial: prèvies amb objectius diversos (trencar dinàmiques negatives, competir contra rivals forts, consolidar posicions altes). • Destaquen les prèvies del TGN Bàsquet (Lliga Femenina 2 i Supercopa) i del CBT (objectiu de mantenir-se a la part alta), així com el filial grana a la Pobla de Mafumet.

Serveis Informatius 7H del 19/12/2025

Els butlletins informatius de Tarragona Ràdio repassen l’última hora de l’actualitat tarragonina. Política, societat, cultura, esports i molt més.

Memorial Berni Sánchez i comiat de Medina Zahara

Visió general de l’episodi El programa Fans de Tarragona a Tarragona Ràdio presenta dues propostes musicals destacades per al dissabte 20 de desembre a Tarragona, combinant memòria local, solidaritat i rock en directe. • Memorial a Berni Sánchez a la Capsa de Música, amb aportacions voluntàries destinades a la lluita contra el càncer. • Concert de la gira de comiat de Medina Zahara al Palau Firal i de Congressos de Tarragona, amb entrevista telefònica al cantant Manuel Martínez. 1) Memorial a Berni Sánchez: música i causa solidària Context i objectiu Es posa el focus en un concert-homenatge a Berni Sánchez, músic vinculat a projectes de l’escena local (com Números Rojos), amb un component clar: • Entrada gratuïta i aportacions voluntàries. • Recaudació destinada a una associació contra el càncer. • Memorial impulsat i cuidat per la família, especialment les seves filles Ana i Alba (i també es menciona la seva parella, Antonia). Cartell i participants S’expliquen alguns noms i propostes que formen part de la vetllada: • Luca Bonifasi, destacat com a gran músic i persona. • Motosierra, presentats com una banda potent i hereva d’una escena prèvia. • Una actuació/presentació de Sebastián de la Tejeringuera, amb la incorporació de María (col·laboració i “fitxatge” recent). Dinàmica creativa i novetats musicals Teo i María descriuen el naixement de la col·laboració i l’energia creativa: • Han treballat en cançons noves, i Teo remarca que n’ha sortit un “temazo”. • Es parla de temes i llançaments propers (estrenes i publicacions planificades), amb referències a cançons com “La tormenta” i “Los besos perdidos”. • S’insisteix en la dificultat logística d’assajar i coordinar una banda, i en com el memorial ha tirat endavant malgrat “entrebancs”. Retrat humà de Berni Sánchez i l’escena local Una part important de la conversa és el record personal: • Es descriu Berni com una persona més tímida en entorns públics, però molt propera amb els seus. • Es parla del seu rol als assajos i projectes: algú amb lideratge natural i “instint”. • S’obre una reflexió sobre com molts projectes musicals creixen en espais quotidians (cases, sopars, amistats) i no només en locals o sales. "La música la portes tan a dintre que no la deixes." 2) Pausa publicitària i promocions Entre blocs, el programa emet falques i anuncis amb propostes diverses (plans de Cap d’Any, esdeveniments musicals i iniciatives institucionals), incloent mencions al Port de Tarragona. 3) Medina Zahara: entrevista de comiat amb Manuel Martínez Tornada a Tarragona i emocions de despedida En l’entrevista telefònica, Manuel Martínez explica el moment vital del grup: • Estan immersos en una gira de despedida amb una sensació agredolça: gratitud i emoció. • Subratlla el vincle amb el públic i el valor d’acomiadar-se bé dels escenaris. Calendari i abast de la gira Es detalla que: • La gira s’estén durant 2025 i culmina el novembre de 2026 (amb tancament a Madrid i altres cites importants). • Es comenta que hi havia una gira prevista a Mèxic que finalment no es va fer per incompliments del promotor. Repertori: com es trien les cançons Manuel explica la lògica del setlist: • Hi ha temes imprescindibles, clàssics que el públic espera. • Volen equilibrar emoció i festa: no només “cançons fortes”, sinó peces per gaudir i fer participar el públic. • El criteri central és que la banda també s’ho passi bé a l’escenari, perquè això es transmet. Col·laboracions i futur (sense escenaris) Es comenta l’historial de col·laboracions amb altres artistes i, tot i la insistència amable de la locutora: • Manuel manté que el comiat és ferm: el projecte continuarà amb les cançons i el llegat, però sense directes. Tancament El programa tanca remarcant la doble proposta del dissabte i acomiadant-se fins l’endemà, deixant un to de comunitat: música local amb memòria i una gran banda acomiadant-se del públic.

Mar i territori: conservació, tradició i gestió

Visió general de l’episodi A Arran de Mar (18/12/2025) el programa combina actualitat del litoral català amb entrevistes i reportatges que posen el focus en conservació marina, patrimoni i memòria pesquera, i gestió municipal al Delta de l’Ebre. L’episodi es construeix en tres grans blocs: 1) Actualitat de la costa: ciència, cultura i medi ambient Indicadors ecològics i biodiversitat • Les marques (“halos”) de les garotes com a indicador de salut dels fons rocosos i de l’efecte de les zones protegides. • Projecte pilot al Parc del Garraf per restaurar espais oberts i reduir risc d’incendis, reforçant biodiversitat. • Davallada de papallones al Maresme com a senyal d’alerta vinculada al canvi climàtic i a la pèrdua d’hàbitat obert. Esport, cultura i vida local • La Christmas Race de Palamós (49a edició) i el seu impacte esportiu i logístic. • Els Pastorets a Deltebre amb relleu generacional i adaptacions per mantenir la tradició. • Notícies breus destacades: èxits internacionals de Sergi López, recerca vitivinícola amb la Universitat Rovira i Virgili (URV), i l’etapa de la Vuelta 2026 per la Costa Daurada i Terres de l’Ebre. 2) Entrevistes centrals: mar, educació ambiental i ofici Projecte Odissea: expedicions i consciència oceànica L’entrevista amb Pol Ramos explica com l’experiència directa sota l’aigua es transforma en palanca de canvi: • Organitzen expedicions de busseig a llocs d’alta biodiversitat (Mar Roig, Maldives, Galápagos, etc.). • Defensa que l’educació i la vivència són claus per generar protecció: "La gent només protegeix allò que estima. Però només estimes alguna cosa si la coneixes" • Impulsen una docu-sèrie alineada amb l’objectiu 30-30 (protegir el 30% dels oceans el 2030), mostrant casos d’èxit i missatges d’esperança. Nances i arts de pesca: memòria viva a Calella El reportatge amb un pescador jubilat aprofundeix en tècniques i canvis: • Explica com es feien i mantenien xarxes, nances i palangres i per què alguns materials tradicionals (vegetals) tenien avantatges ambientals respecte el plàstic. • Descriu usos segons espècies (sonsos, sèpies, pops) i la lògica diària del treball artesanal. • Missatge de fons: pèrdua d’ofici i transmissió generacional, amb la percepció que “el mar està molt malament” i el coneixement s’està esvaint. 3) Conservació al Garraf i política local al Delta Projecte DORNA: estudiar una piscifactoria en una zona protegida L’associació Cetàcia presenta un projecte científic de tres anys per mesurar impactes abans/durant/després: • Mostrejos per transectes de presència i distribució de dofins i aus marines. • Possible doble escenari: efecte dissuasiu (menys fauna) o efecte d’atracció (més peix → més predadors). • Paper clau del voluntariat i crida a ciutadania i institucions perquè posin el mar “al centre” i exigeixin responsabilitats. Mites i llegendes: Sant Pere de Rodes, pirates i basiliscs Nova secció de divulgació cultural sobre el Cap de Creus: • Llegendes de fundació de Sant Pere de Rodes, vinculades a relíquies i peregrinatge. • Relat de pirateria mediterrània i vigilància costanera. • El fil del “tresor” i la figura del basilisc com a guardià mitològic, i recomanació d’un llibre de criatures fantàstiques catalanes. Pressupost 2026 de l’Ampolla: inversions i cohesió social Entrevista institucional sobre pressupost rècord: • 7,73 M€, xifra màxima històrica, amb èmfasi en partida social i inversions. • Projectes: millores al “barri de dalt”, drenatge i resiliència davant episodis de pluja intensa, suport a educació, joventut i gent gran. • Impuls al comerç local: valoració positiva de la Setmana del Comerç i la Fireta, i reforç de visibilitat digital amb canals socials. Idees força que travessen tot el programa • Conservar el mar requereix dades, protecció i participació ciutadana. • La tradició (pastorets, arts de pesca, llegendes) es manté si hi ha relleu i adaptació. • El territori es gestiona entre ecologia, economia i comunitat, des de projectes científics fins a pressupostos municipals.

T de Cultura del 18/12/2025

Redescobreix la cultura. Gaudeix de tots els seus vessants. Enamora’t de la música, el teatre, la literatura, la pintura o la història amb la Mònica Socias. T de Cultura és l’espai radiofònic per esbrinar… Què és la cultura?

La Circular - Tarragona presenta “El Parc de Nadal dels Impossibles”

Sempre Nàstic, el podcast 2025-12-18

Ple: Rambla Nova, consultori a la Mora i patrimoni

Context i obertura del Plenari Municipal de Tarragona La sessió (18/12/2025) s’inicia amb la presa de possessió d’Òscar García Sánchez com a conseller municipal de l’Ajuntament de Tarragona**, amb jurament/promesa i un discurs centrant-se en: • Responsabilitat, transparència i diàleg com a eixos d’acció política. • Voluntat de ser un conseller accessible i proper als barris. • Agraïments al grup, a familiars i a la trajectòria d’Elisa Bedrina. "Asumo este cargo con humildad y con la voluntad firme de trabajar por una Tarragona mejor" Juntes generals d’empreses municipals: canvis i controvèrsia organitzativa Es tramiten diverses juntes generals (Mitjans, Desenvolupament Econòmic, Transports, Habitatge) amb un punt especialment polèmic: el cessament de la secretària delegada Núria Pallarès i el nomenament de Jordi Torres. Arguments i debat polític • Junts per Catalunya vota en contra: defensa que Pallarès té capacitat per assumir més tasques i qüestiona la coherència dels motius. • El govern justifica el canvi per la necessitat que Pallarès es concentri en la fase jurídica intensa del POUM/POM i per la futura jubilació del secretari general. • Tarragona en Comú Podem i Esquerra Republicana donen suport al canvi però critiquen les formes i reclamen cura interna i reconeixement del personal. • El plenari insisteix que és un tema organitzatiu i rebutja convertir-ho en un “enfrontament” de funcionaris. Acords de gestió: litigis, façanes i reconeixement extrajudicial de crèdits S’aproven diversos punts, destacant: Ratificació de decret judicial • Ratificació de la compareixença en el procediment contenciós contra l’Ajuntament de Tarragona (recurs d’Emparc). Projecte de rehabilitació • Aprovació inicial del projecte executiu de rehabilitació de façanes del laboratori de Matxa. Reconeixement extrajudicial de crèdits (455.513,24 €) La consellera explica: • 449.610 €: jardineria (decalatge entre contracte antic i inici del nou servei). • Factures de procurador (actualització de preus). • Aportacions a Propa Cultura. ERC s’absté per facilitar el pagament però alerta sobre evitar la via dels fets consumats; el govern respon comparant amb reconeixements anteriors i defensant diligència. Personal i retribucions: compatibilitats i jornades sensibles Es voten compatibilitats per a persones directives (amb abstencions crítiques sobre el model) i es modifiquen acords laborals. Complement per jornades especialment sensibles S’aproven canvis per compensar treball en dates com Nadal, Cap d’Any o Sant Joan. • Es defensa la justícia compensatòria. • En Comú Podem demana revisar diferències de compensació entre col·lectius (Guàrdia Urbana vs altres perfils). Mocions destacades Exposició permanent de carruatges Jordi Rovira (aprovada) S’aprova impulsar una exposició permanent/llarga durada de la col·lecció Rovira. • Junts vota en contra per motius polítics (regidora trànsfuga), però anuncia treball per un conveni “no draconià”. • PP recorda que ho defensa des del 2023. Protegir la singularitat de la Rambla Nova (rebutjada) La moció del PP critica una “prova pilot” de pacificació del primer tram: • Queixa per afectacions a veïns, càrrega i descàrrega, mobilitat i canvis de sentit del carrer Girona. • Denúncia de falta de full de ruta i despesa provisional (pintura de personatges il·lustres). El debat inclou interrupcions del públic i el record institucional de respecte a les intervencions. Resultat: rebutjada (majoria en contra, amb abstencions d’En Comú Podem i ERC). Consultori mèdic a la Mora Tamarit (aprovada) ERC proposa un consultori de proximitat (metge 1-2 dies/setmana i infermera quinzenalment), amb ús del local de l’associació de veïns. • Esmena d’En Comú Podem acceptada: gestió directa i íntegrament pública. • S’aprova àmpliament. • El govern es compromet a traslladar l’acord al Parlament i enviar carta d’alcaldia. Universitat Laboral / Complex Educatiu: declarar-lo BIC (rebutjada) En Comú Podem defensa la declaració com a bé d’interès cultural (monument) per protegir un conjunt arquitectònic i la seva memòria. • PP hi dona suport per preservar patrimoni del segle XX. • Junts i ERC s’hi oposen: argumenten que ja hi ha protecció (BCIL) i alerten d’efectes sobre reordenacions futures i seguretat. Comissió territorial de patrimoni per Tarragona (aprovada) Junts proposa crear una comissió específica per la ciutat (agilitzar informes i burocràcia), vinculant-ho al PEPA. • Esmena del govern: dotació de personal propi. • Aprovada amb abstencions, i debat sobre oportunitat vs necessitat real. Autònoms: dades i fiscalitat (resultats mixtos) • Moció de Junts: aprovada amb moltes abstencions; proposa col·lector municipal de dades i suport local. • Moció del PP: rebutjada per ajust de votació (absència d’un conseller en el moment clau). El debat inclou discrepàncies sobre l’IVA (autònoms recapten vs pateixen burocràcia) i sobre el model fiscal. Camí de ronda Rebassada–Sabinosa (rebutjada) En Comú Podem i ERC demanen replantejar el projecte per una intervenció mínima (corriol) i protecció d’ecosistemes. • Govern i PP defensen accessibilitat i informes ambientals. • ERC i comuns alerten de massificació i impacte. Tancament El tram final inclou pregs i preguntes (riscos laborals en feines a la via pública, peticions d’informació, necessitat d’streaming al saló d’actes, etc.). L’episodi es tanca amb balanç: 4 mocions aprovades, amb especial protagonisme del debat sobre la Rambla Nova i l’aprovació del consultori mèdic a la Mora Tamarit.

Concurs de loteria i agenda cultural al Port

Visió general de l’episodi A l’espai La Veu de Tarragona - Camí cap als 40 (a Tarragona Ràdio), el programa combina to nadalenc i servei públic: un concurs ràpid per regalar dècims de la Loteria de Nadal, una peça d’opinió sobre l’autoestima patrimonial de la ciutat i dues entrevistes principals: Propa Cultura (concert accessible de Camerata 21 a Vilaseca) i la presentació de l’exposició Dones de Mar al Museu del Port. L’edició es tanca amb l’avís de connexió amb el plenari municipal i un avanç de temes. "On trobarem una petita Roma amb tanta història, bellesa i bon clima que no sigui a Tarragona?" Temes principals 1) Nadal, participació i concurs de ràdio • Concurs llampec: les primeres 5 trucades que comparteixen un desig de Nadal guanyen un dècim. • Número del dècim: 31.886, vinculat al Nàstic (mes i any de fundació, segons expliquen). • Desitjos que dominen les trucades: salut, pau i bons auguris personals/familiars; també apareix un desig vinculat al futbol: tornar a sentir partits “a Segona A”. 2) Opinió del dia: autoestima tarragonina i centralisme mediàtic • Intervenció d’Òscar Bardegí (cap de comunicació de l’Arquebisbat de Tarragona) sobre: • Riquesa patrimonial (catedral, Amfiteatre Romà, muralles, etc.) i la idea que sovint no es valora prou. • Crítica al centralisme de Barcelona als mitjans: reclama més presència de Tarragona en informatius i cultura. • Missatge final: desig d’un 2026 amb bones notícies i autoestima per la ciutat. 3) Cultura accessible: Propa Cultura i el concert de Vilaseca • Entrevista a Anna Catà, mediadora de Propa Cultura a Tarragona. • Explica el model de la xarxa: connectar programadors culturals (teatres, museus, festivals) amb entitats socials per facilitar l’accés a la cultura. • Barreres identificades: econòmica (entrades a preu social) i també d’accessibilitat (física i altres). • Cas pràctic del dia: concert matinal de Camerata 21 al celler de Vilaseca, pensat especialment per gent gran i col·lectius en situació de vulnerabilitat; l’èxit de demanda fa que les places s’exhaureixin ràpid. 4) “Dones de Mar”: reconeixement dels oficis femenins del mar • Entrevista a Isabel Batoret, gerent de l’OPP 92 (organització de productors pesquers de la província). • Objectiu de l’exposició Dones de Mar al Museu del Port: posar nom, rostre i veu a dones vinculades històricament i actualment al sector. • Oficis i perfils destacats: llotja/subhasta, peixateres, tasques administratives i de gestió, promoció i comercialització, remendadores (cada cop menys), investigadores i algunes dones embarcades (casos puntuals). • Context del sector pesquer: preocupació per la limitació de dies de pesca i necessitat de replantejar estratègies de comercialització per assegurar la viabilitat. Tancament i avanç informatiu • Recordatori: el programa s’escurça per connectar amb el plenari municipal. • Avanç de continguts del ple: presa de possessió d’un nou Conseller/a del PP i repàs de mocions (patrimoni, urbanisme, salut de barri, camí de ronda, etc.).

Informatiu matí: seguretat, indústria i esports

Panorama general de l’episodi Informatiu de Serveis Informatius 8H a Tarragona Ràdio (96.7 FM), amb un repàs àgil de l’actualitat local i nacional: seguretat ciutadana, indústria química, sanitat i grip, agenda nadalenca, política municipal, memòria LGTBIQ+ i un ampli bloc d’esports tarragonins. Seguretat ciutadana a Tarragona Davallada dels robatoris i estratègia policial • La ciutat tancarà el 2025 amb una reducció del 44% dels robatoris en domicilis i furts. • L’intendent Manel Vázquez, cap de la Guàrdia Urbana, atribueix la millora a plans d’acció molt intensius: - Patrullatge reforçat en punts concrets de la ciutat. - Ús de drons, unitat canina i serveis de paisà. - Posada en marxa al setembre de la Unitat Policial de Reforç i Proximitat (UPRP), que ha recollit 1.500 denúncies en 3 mesos. "Estem actuant a cada racó de la ciutat mitjançant plans d'acció molt concrets, molt intensius (...), amb uns resultats realment molt satisfactoris." Càmeres integrades i pistoles Taser • De cara al 2026, els agents portaran càmeres a la solapa: - Gravaran un minut abans d’extreure un arma. - Objectiu: més transparència, capacitat de rendir comptes i seguretat jurídica tant per als agents com per a la ciutadania. • El cos espera els permisos per utilitzar pistoles Taser, també sota protocols de registre audiovisual. Evolució dels delictes sexuals • Tot i la millora en robatoris, es detecta un repunt dels abusos sexuals. • En canvi, les violacions amb penetració han caigut un 16% a la ciutat. • Prioritat policial: mantenir la pressió sobre els punts més conflictius amb dispositius conjunts amb altres unitats (ARRO, Seguretat Ciutadana). Indústria química i reptes de competitivitat L’EQT i el futur del polígon petroquímic • L’EQT, associació de la indústria química tarragonina, reclama tancar amb el govern el pla específic per a la millora de la competitivitat del polígon petroquímic. • El president Javier Sancho preveu que el 2026 seguirà la mala dinàmica del sector, condicionada per: - Cost elevat de l’energia. - Compensacions insuficients pels drets d’emissions de CO₂. - Pressió de la importació de matèries primeres de fora d’Europa. "Necessitem incentius a la inversió, incentius a la descarbonització i finançació i subvencions que ens portin a poder dur a terme aquests projectes." Transició energètica i nous projectes • El sector demana una política clara de suport a: - Poliolefines circulars. - Hidrogen renovable. - Nous combustibles renovables de baixa empremta de CO₂ i sintètics. • Element positiu: construcció de l’ecoplanta del polígon, cridada a ser pal de paller de la transformació, produint metanol circular a partir de residus sòlids urbans. Política estatal i emergències Finançament per a municipis petits • El president espanyol Pedro Sánchez anuncia que el Ministeri per a la Transició Ecològica: - Finançarà plans contra inundacions per a municipis de menys de 5.000 habitants. - Destinarà 20 milions d’euros als plans contra incendis en aquests municipis. • Context: darreres pluges intenses al Montsià, amb una desena de serveis dels Bombers per inundacions en pàrquings i baixos. Salut: epidèmia de grip Situació epidemiològica • La consellera de Salut, Manuela Panera (anomenada Olga Paner a la peça), afirma que Catalunya viu una epidèmia de grip sense precedents en els darrers anys. • Dades clau: - Molt alta afluència a urgències de primària i hospitals. - Menys de 150 ingressats per grip a tot el sistema. - 9 pacients a l’UCI (increment respecte als 6 casos del dia anterior). "Afortunadament no està donant molts ingressos perquè de moment ens està afectant fonamentalment gent jove." Missatge a la població • Recomanacions: - Vacunar-se contra la grip. - Fer ús de la mascareta quan es tenen símptomes per reduir contagis. • El subdirector general de Vigilància de Salut Pública, Jacobo Mendioroz, puntualitza que: - És la pitjor temporada de grip dels últims anys en contagis. - No és comparable a la pandèmia de la Covid-19 en gravetat ni impacte assistencial. Nadal a Tarragona: Parc de Nadal dels Impossibles Un espai de joc, cultura i creativitat • Presentació del Parc de Nadal dels Impossibles (27 de desembre – 4 de gener) al recinte firal de Tarragona. • Objectiu: consolidar-se com a proposta cultural de referència, combinant espectacle, joc i aprenentatge. • Característiques de l’edició: - Direcció artística i producció a càrrec de Sia Passavaret, repetint després de l’èxit de l’edició anterior. - Dotzena d’activitats i 14 espectacles. - Més espais per a manualitats i creativitat artística. Activitats per franges d’edat • Propostes adaptades a diferents edats: - Per als més petits: activitats de descoberta i joc simbòlic. - De 9 a 12 anys: espais amb activitats potents, participatives i plenes d’acció. • Programació d’espectacles: - Quilòmetre zero, amb èmfasi en igualtat de gènere i diversitat de mirades. - Als matins: espectacles més íntims i tranquils. - A les tardes: propostes més potents i dinàmiques. Novetats destacades • Espectacles itinerants pels espais interiors i exteriors. • Espai dedicat al Tour de França: - Activitat “El Petit Gran Tour”, impulsada per Tarragona Esports. - Infants i adults poden pedalar en bicicletes estàtiques per fer un recorregut simulat de l’etapa tarragonina. Política municipal i urbanisme ERC: sanitat de proximitat i protecció del litoral • El grup municipal d’Esquerra Republicana portarà al Consell Plenari dues mocions: Consultori mèdic a la Móra – Tamarit: Proposta de crear un consultori mèdic al barri. Ubicació: dins el local de l’Associació de Veïns del Barri de la Mora. Funcionament previst: un o dos matins a la setmana. Es demana a l’Ajuntament i a la Generalitat estudiar-ne la viabilitat tècnica. Replantejar el camí de ronda de la Sabinosa: ERC assumeix una moció d’entitats del territori. Reclamació: aturar el projecte actual que preveu un passeig artificial de 5 metres, considerat massa invasiu. Es demana que el tram fins al bosc de la Marquesa, i fins i tot fins a Torredembarra, sigui declarat espai d’interès natural. "Que sigui realment un camí de ronda, i no un passeig de 5 metres circulable", defensa el portaveu adjunt Xavier Puig. En Comú Podem: protecció de l’antiga Universitat Laboral • El grup de Tarragona en Comú Podem presenta una moció per declarar l’antiga Universitat Laboral (actual complex educatiu de Tarragona) com a bé d’interès cultural (BIC) en la categoria de monument. • Objectius principals: - Posar en valor un conjunt arquitectònic singular del segle XX, de gran rellevància històrica, educativa i urbana. - Garantir la protecció patrimonial davant possibles canvis d’ús o intervencions urbanístiques. • La moció subratlla: - El seu paper com a espai de memòria col·lectiva per a Tarragona. - Que milers de joves hi han passat i han contribuït al desenvolupament industrial, esportiu i social del territori. - La necessitat que qualsevol actuació futura es faci amb criteris de respecte i conservació. Cultura i memòria LGTBIQ+ Exposició “Amb nosaltres no tenim por, nosaltres som” • El Mèdol – Centre d’Arts Contemporànies inaugura una exposició que es podrà veure fins a l’11 de gener. • El projecte recupera la memòria històrica del col·lectiu LGTBIQ+ a Catalunya. • El títol remet al crit combatiu que va ressonar a les Rambles de Barcelona durant la primera manifestació LGTBIQ+ de l’Estat espanyol (1977). Un relat col·laboratiu de lluita i dignitat • L’exposició és obra de El Catalejo, entitat dedicada a projectes d’acció comunitària mitjançant pràctiques artístiques col·laboratives, codirigida per Vanessa Roca i Alberto Martín. • Objectius: - Reconstruir un relat col·laboratiu sobre la lluita pels drets, la visibilitat i la dignitat del col·lectiu LGTBIQ+. - Donar protagonisme a vivències, records i arxius personals de persones que van viure o van ser testimonis d’aquell moment històric. • L’exposició posa en primer pla experiències sovint silenciades o marginals en el relat oficial. • S’inscriu en la línia de treball del Mèdol orientada a: - Recerca i mediació. - Revisió crítica dels relats històrics. - Compromís amb els drets culturals, la diversitat i la justícia social. Esports: Nàstic i competicions locals Futbol: Nàstic i l’objectiu de l’ascens Entrevista a Marcos Baselga • Espai esportiu de Tarragona Ràdio centrat d’entrada en el Gimnàstic de Tarragona (Nàstic). • El davanter Marcos Baselga és el darrer protagonista de l’entrevista del pòdcast “Sempre Nàstic”. • Punts clau de l’entrevista: - El seu somni és pujar amb el Nàstic a Segona Divisió, per sobre de qualsevol objectiu golejador personal. - Actualment porta 3 gols, dos dels quals amb Cristóbal Parralo ja a la banqueta. - Dona molta importància a ajudar l’equip, encara que sigui sense marcar. "El sueño que tengo es que este equipo ascienda (...). Las cifras son importantes para mí, pero prefiero mil veces lo otro." Estat físic i rendiment • Baselga explica que: - S’ha recuperat de les lesions de principi de temporada. - Es troba físicament a un nivell alt, cosa que li retorna bones sensacions al camp. "Cada vez físicamente creo que aguanto más, puedo dar más al equipo, y sé que si estoy al 100% puedo marcar diferencias." Evolució de l’equip amb Cristóbal Parralo • Sota la nova direcció tècnica, el Nàstic: - Porta 5 jornades sense perdre. - Ha sumat 11 de 15 punts possibles. - És ara un equip molt competitiu a qualsevol escenari, també fora de casa. "Ahora somos un equipo muy competitivo, complicado de superar, y tenemos que seguir esta línea." Relació personal amb el club i el Nou Estadi • Baselga sent una atracció especial pel Nàstic i pel Nou Estadi Costa Daurada: - Hi va debutar amb el Saragossa en Copa del Rei. - Sempre l’hi ha semblat un camp “xulo” amb ambient espectacular. - Valora la qualitat de vida i la història del club com a elements determinants per fitxar. Voleibol: Club Volei Sant Pere i Sant Pau Derrota clara a Almeria • El Club Volei Sant Pere i Sant Pau pateix una nova derrota contundent a la pista de l’Almeria: - Resultat: 3-0. - Parcials: 25-15, 25-12, 25-17. • L’Almeria no vivia una gran temporada (només 3 victòries abans del partit), però els tarragonins continuen sense trobar el camí de la victòria. • Balanç de la primera volta: - Cap partit guanyat. - 30 sets en contra i només 4 a favor. Anàlisi del tècnic • El tècnic admet obertament que l’equip no va estar fi: - Dificultat per canviar la dinàmica en cada rotació. - Molts punts perduts seguint sempre per sota al marcador. - A aquest nivell, cada error es penalitza molt. "Es una situación complicada, pero hay que cambiar el chip, pensar en positivo (...). Lo más importante es la actitud, dejarlo todo en el campo." • Reptes immediats: - Recuperar la confiança mental. - Afrontar el següent partit amb actitud i lluita, encara que el resultat no arribi. • Tancaran l’any i la primera volta visitant la pista del Club Voleibol Manacor. Futbol territorial: derbis i classificacions Segona Catalana (Grup 6) • Jornada marcada per un derbi local: - Escola de Futbol Sant Pere i Sant Pau (a mitja taula) rep la Cultural Torreforta (en zona de descens). • El tècnic local, Sergio Pada, destaca: - Que fa molts anys que no es juga un derbi tarragoní a Segona Catalana. - Que afronten el partit amb molta il·lusió i ambició, just abans de les festes de Nadal. • L’entrenador de la Cultural Torreforta, Gregorio Navas, remarca: - Que visiten un rival en bona dinàmica, quatre jornades sense perdre. - La importància del partit per recuperar la confiança i tornar al camí de la victòria, especialment fora de casa. Tercera Catalana (Grups 16 i 17) • Grup 16: - Sant Salvador és penúltim i visita el Vendrell, buscant punts per sortir de la zona baixa. • Grup 17: - Sant Pau (11è) vol fer-se fort com a local davant el Pare Manyanet. - Atlètic Campclar, 4t amb 23 punts, visita el Morell per consolidar-se a la zona alta. - Racing de Bonavista rep el Costa Daurada, amb l’objectiu de distanciar-se de les últimes places. Pàdel internacional a Tarragona Cloenda del Costa Daurada International Padel Tour • Es tanca l’estada a la ciutat del Costa Daurada International Padel Tour. • El conseller d’Esports, Mario Soler, destaca que Tarragona està preparada per acollir esdeveniments esportius internacionals d’alta magnitud, fruit d’una estratègia sostinguda en els darrers anys. • Resultats esportius del torneig: - Espanya, campiona en categoria masculina. - Polònia, campiona en categoria femenina. - Malta, campiona en categoria mixta. Publicitat i recordatoris • Durant l’informatiu s’emeten falques publicitàries, com: - Campanya de Nadal a Sant Pere i Sant Pau, fomentant el comerç de proximitat i sortejos de lots nadalencs. - Oferta formativa de Royal Escola de Formació, amb graus C en hostaleria i turisme, cursos subvencionats pel SOC amb fons del Ministeri d’Educació, Formació Professional i Esports. Aquest informatiu ofereix una visió àmplia de la realitat tarragonina: des de la seguretat i la indústria fins a la cultura, el territori i l’esport, amb especial atenció a la vida quotidiana de la ciutat i el seu entorn.

Serveis Informatius 7H del 18/12/2025

Els butlletins informatius de Tarragona Ràdio repassen l’última hora de l’actualitat tarragonina. Política, societat, cultura, esports i molt més.

Raülin amb Salsa de Raül Cid - Capítol 64

Segueix sent baixeta. Segueix fidel al monyito. I segueix bevent més cervesa que aigua. Aquest any s’ha independitzat: Catalunya 0 – ella 1. Nou barri, nova etapa, però la gossa continua igual de boja i igual de guapa. Segueix en calces, però ara, a més, diu que fa la tonta, i manté una filosofia de vida molt clara: primer riure, després parlar. És Leo, el millor signe segons ella, la cançó que més ha escoltat aquest 2025 és El polvo de los días raros de Leiva, i contra tot pronòstic… fa CrossFit. A vegades. Fanàtica absoluta de Santa Tecla, de tot, però una mica més de la Mulassa. I ara sí, tenim avui amb nosaltres la Laura Rovira.

Cercavila nadalenca amb l’Astromboli Jazz Band

Context i to del fragment Fans de Tarragona a Tarragona Ràdio presenta un espai breu, distès i humorístic, amb molta complicitat entre locutora i convidat, jugant amb rimes i paraules relacionades amb el Nadal i els refredats d’aquests dies. "Avui ja saps que el nostre programa és petitet, petitet, petitet." El to és informal, juganer i molt proper a l’oient, amb bromes constants sobre la veu, la galipàndria i els polvos màgicos (entès com a pols de refredat que circula aquests dies). Actuacions nadalenques de l’Astromboli Jazz Band Cercavila pel centre de Tarragona Es presenta l’activitat de l’Astromboli Jazz Band en el marc de la campanya de Nadal: Data: demà, dia 18. Hora: a dos quarts de set de la tarda (18.30 h). Format: cercavila musical. Punt de sortida: l’estàtua dels Despullats, a la Rambla Nova. Recorregut previst: Rambla Nova amunt, passant per les paradetes de Nadal. Zona de la plaça Verdaguer i voltants (carrer Sant Agustí, etc.). Es comenta també, amb to humorístic, la idea d’aturar-se davant de botigues “simpàtiques” per tocar tres o quatre cançons, o una. Crítica als altaveus ambientals El convidat es queixa de la música d’ambient pels altaveus quan ells toquen en directe: Destaca que molesta tant al músic com al públic. Remarca que, si sonen els altaveus, la gent no sap què està escoltant i pot pensar que la banda és “un disc” o que fa playback. Es juguen amb idees com: “Hi ha gent que canta millor en playback” “Hi ha gent que fa malament en playback” Aquest tram combina crítica suau amb molt d’humor, parlant de delay, diferit i situacions absurdes. Ritme del recorregut i connexió amb el programa La locutora demana que la cercavila vagi una mica lenta: Diu que el programa acaba a les 19.00 h i vol tenir temps d’anar-hi. El convidat bromeja que ja tenen un trompetista que va “mig coix”, així que el ritme ja serà tranquil. Es fa una referència divertida a caminar arrossegant els peus, com si fossin els de la Sang, i a una anècdota en què aquesta “gràcia” no va agradar. Això mostra la connexió directa entre la ràdio i l’activitat al carrer, convidant l’oient a sortir i seguir la banda. Altres actuacions: Santa Coloma de Queralt S’anuncia també una altra actuació: Dia: dissabte. Lloc: Santa Coloma de Queralt. Hora: a les 6 de la tarda. Motiu: mercat de Nadal. Tot plegat es presenta amb el joc de paraules recurrent: “Les trombolis es van” i la rima amb Santa Coloma de Queralt, mantenint el to juguetó i lleuger. Tancament i transició de programa El fragment es tanca amb: La necessitat de posar una mica de publicitat. L’anunci que després entrarà en antena el Raül i l’Amsal, presentat amb broma com un possible doppelganger. Una última menció simpàtica: “Estrombolis es va” com a comiat. En resum, és un tall breu però molt dinàmic, centrat a: Promocionar cercaviles i actes de Nadal amb música en directe. Mantenir un clima d’humor i complicitat amb l’oient. Vincular la Rambla Nova i els espais comercials de la ciutat amb l’activitat cultural i musical de temporada.

Perú com a nou hub portuari a la ruta de la seda

Context del programa Pensant en blau, secció d’economia blava d’Arran de Mar a Tarragona Ràdio, conversa amb Anna Alonso Tambo i l’especialista en ciutats portuàries Gustavo Puma (des de Lima, Perú) sobre el paper estratègic del país en la logística global vinculada a Xangai i la nova ruta de la seda. Reconfiguració portuària al Pacífic sud-americà Perú i Amèrica del Sud s’estan convertint en un hub portuari regional al Pacífic. No és només un fenomen peruà: també avancen Xile, l’Equador i Colòmbia en el desenvolupament portuari. El punt neuràlgic d’aquesta xarxa és el port de Chancay, clau en la connexió amb la Xina, especialment amb Xangai. Ports estratègics: Chancay, Corío i altres projectes Port de Chancay: Projecte central de la ruta de la seda a l’Amèrica del Sud. Pot reduir el temps de trànsit des d’Àsia: de 45 dies a aproximadament 25. La reducció de temps implica menors costos logístics i més competitivitat. Port de Corío (Arequipa): Projecte “desempolvat” el 2022 quan Gustavo Puma n’assumeix la coordinació per al govern regional. Després de 15 anys aturat, ara torna a l’agenda com a possible hub portuari complementari. El seu èxit depèn, sobretot, de: Desenvolupament del tren bioceànic per connectar Brasil – Bolívia – Perú. Existència de càrrega suficient de la regió sud (Bolívia, Xile, Brasil) cap a Corío. Sense tren bioceànic, la viabilitat de Corío és dubtosa. Altres iniciatives portuàries i planificació: Impuls al port de Chimbote (nord de Lima) mitjançant iniciatives privades. Actualització del pla mestre portuari de Tacna, a la frontera amb Xile. Referència als ports del Callao i Etén com a peces del mapa d’inversions futurs. Inversions estrangeres i competència global Al Perú hi participen múltiples actors internacionals: Xina (ports, ferrocarrils, parcs industrials). Estats Units (sobretot al voltant del Callao i grans corporacions). Altres països com Corea i Països Baixos també hi tenen interessos. Exemple clau d’inversió xinesa: El parc industrial d’Ancón (entre Lima nord i Chancay) ha estat adjudicat a un consorci xinès. Inversió aproximada de 1.200 milions de dòlars. Objectiu: articular activitat industrial vinculada als ports, especialment Chancay. Risc per a la indústria local: Les exportacions xineses estan absorbint bona part del mercat, afectant la indústria peruana (serveis, metal·lomecànica, siderúrgia). Cal una estratègia de govern per: Preservar la indústria nacional. Garantir que la inversió estrangera generi ocupació i enforteixi les pimes i microempreses. Infraestructures clau: tren bioceànic i connexions internes El tren bioceànic és presentat com el “cordó umbilical” perquè Corío i altres ports siguin realment viables. Connectaria Brasil – Bolívia – Perú i permetria derivar gran volum de mercaderies brasileres cap al Pacífic. Es destaca també un ferrocarril impulsat per China Power: Connectarà mines del centre del Perú amb la costa. Reduirà trajectes de 18 hores a 5 hores. Inversió d’uns 40 milions de dòlars per a 120 km de via. Dimensió política i governança portuària El desenvolupament portuari i industrial està fortament condicionat per la política interna. Valoració crítica dels darrers anys: Durant el govern de Dina Boluarte, el país ha estat, segons Gustavo Puma, “sense rumb i sense azimut”. Qui ha sostingut l’economia han estat sobretot petits empresaris i sector privat. Es critica que la inauguració del port de Chancay amb el president xinès no es fes al port mateix sinó a la ciutat de Lima. Situació actual: Govern de transició de José Gerí amb marge de temps molt limitat (uns set mesos) abans de les eleccions d’abril. Els candidats presidencials hauran de definir: El nou rumb econòmic i polític. El model de desenvolupament portuari i industrial del país. Parcs industrials i rol del Perú com a hub tecnològic Els parcs industrials són considerats estratègics i estretament lligats als ports. Objectiu: que el Perú passi de ser només hub portuari nacional a esdevenir hub portuari, industrial i tecnològic regional. S’insisteix que la inversió ha de ser: Ben supervisada. Orientada a crear feina qualificada i ecosistema empresarial local fort. Presència d’actors globals: el cas Jeff Bezos Es menciona la visita de Jeff Bezos a Lima fa pocs dies. Gustavo Puma dubta que sigui només per turisme gastronòmic: Interpreta l’estada d’una setmana com a moviment d’intel·ligència de mercat. Possibles interessos en: El port de Chancay. Les inversions portuàries i industrials. El futur del Perú com a hub logístic i tecnològic. Tancament i perspectiva Es destaca que Perú és vital geoestratègicament per a: Connectar Amèrica del Sud amb Àsia, especialment Xangai. Reduir costos i temps per a la cadena logística global. Anna Alonso recorda que: Tot el continent americà, especialment Brasil, podria canalitzar mercaderies cap a Xangai a través del Perú. Barcelona també ha d’estar connectada i atenta a aquesta nova arquitectura logística. "Per això en parlarem tantes vegades: és d’una importància enorme" – es remarca el caràcter estratègic d’aquests projectes. L’espai es tanca amb agraïments a Tarragona Ràdio, desitjos de bones festes i l’anunci de continuar parlant de geopolítica, estratègia i economia blava en pròximes edicions.

Economia blava, ports del Perú i ecodisseny

Visió general de l’episodi Programa Arran de Mar de Tarragona Ràdio, amb dues grans parts: • 1a hora: repàs informatiu de la costa catalana (Costa Brava, Delta de l’Ebre, Garraf, Maresme i Tarragona) amb focus en turisme litoral, festes de Nadal, cultura, esports nàutics i economia local. • 2a hora: blocs temàtics sobre Economia Blava i geopolítica portuària al Pacífic sud-americà, balanç anual de l’Associació Catalana de Pesca Responsable i un ampli espai sobre ecodisseny, residus i model de consum. 1. Introducció i connexió amb les emissores de la xarxa Ambient nadalenc als estudis • Presentació de l’equip i connexions amb radiodelta.cat, Ràdio L’Escala, Canal Blau Ràdio i Ràdio Arenys. • Conversa distesa sobre decoracions de Nadal als estudis (planta de Nadal / poncètia, arbres, tions, pessebres) i sobre com cada emissora viu les festes. "Aquí a Delta.cat, una misera planta. Molt malament" Serveix per emmarcar el programa en ple període prenadalenc i crear complicitat amb l’oient. 2. Repàs informatiu litoral (1a hora) 2.1 Costa Brava – Camins de ronda i Nadal als museus Obres al camí de ronda entre Tamariu i Cala Pedrosa (Palafrugell) • Objectius principals: - Posar en valor el camí com a element cultural, patrimonial i paisatgístic. - Millorar la seguretat i continuïtat del recorregut en zones d’erosió i penya-segats. - Reduir l’exigència física i tècnica del traçat per obrir-lo a més públic. - Ordenar l’accés a l’entorn costaner natural i fomentar un ús més respectuós. Programa “Nadal als museus” (comarques de Girona) • 10a edició de la iniciativa familiar de la xarxa de museus de Girona (6 desembre – 7 gener). • Proposta: visitar els 26 museus participants i seguir un joc de pistes per trobar peces i resoldre reptes d’observació. • A l’Escala hi participen el Museu Arqueològic d’Empúries i el Museu de l’Anxova i de la Sal. • Les activitats han estat dissenyades per alumnes d’un institut d’Olot, combinant educació i participació juvenil. Idea clau: els museus es presenten com a espais lúdics, oberts i acollidors per apropar el patrimoni a la canalla. 2.2 Delta de l’Ebre – Deltebre Dansa i esports nàutics Futur del festival Deltebre Dansa • L’alcalde Lluís Soler explica que, després de la marxa del director Robert Olivan, hi ha diversos promotors interessats a impulsar un nou projecte. • D’aquest Nadal ençà començaran reunions per redissenyar el festival. • Soler admet un sentiment de “traïció” compartit per molts veïns, però demana passar pàgina i obrir una nova etapa. • Emmarca el debat en un pressupost municipal històric de 30,5 M€ per al 2026, amb la meitat destinada a inversions (passeig del Carrilet, nou auditori, enllumenat LED, dinamització econòmica i cohesió social). Èxit de l’equip veterà de l’AE Xino-Xano de Deltebre • L’equip veterà masculí es proclama campió de Catalunya de llagut català a Mataró. • L’equip femení arriba a la final A i acaba en 4a posició entre 16 tripulacions. • El president Josep Queralt destaca el bon nivell d’entrenament i la projecció de la secció de rem. 2.3 Garraf – Patrimoni i festivals Obres d’emergència al campanar de Sitges • Despreniments de pedra al campanar de l’església de Sant Bartomeu i Santa Tecla obliguen a actuar d’urgència. • Es muntarà per primer cop una gran bastida que taparà la icònica silueta de l’església, fet d’alt impacte visual. • Es preveu col·locar una lona amb la imatge del temple per minimitzar l’efecte estètic. • El Bisbat assumeix el pressupost amb ajuts de la Generalitat i la Diputació; el projecte passa pel Cotepàs i la Comissió de Patrimoni. Festival Tinglado 2026 (Vilanova i la Geltrú) • 18a edició, del 23 al 25 de juliol, una vintena d’artistes. • Caps de cartell: Els Pets, La Fúmiga (abans de la retirada) i Maria del Mar Bonet amb Borja Penalba. • Altres noms: Clara Peya, Nacho Vegas, Fetus, i presència destacada d’artistes locals (Rata EAP donarà el tret de sortida). • Component solidari: 1 € de cada entrada per reforçar projectes comunicatius en català arreu dels Països Catalans. 2.4 Maresme – Poinseties i consum nadalenc Campanya de poncèties al Maresme • Es preveu vendre 1,5 milions de poncèties; la campanya es qualifica d’excel·lent. • El bon temps ha afavorit: - Plantes de gran qualitat i maduració òptima. - Vendes altes en mercats de proximitat. • El producte 2025 es descriu com una poncètia amb més fulla, alçada equilibrada i millor disposició de bràctees. • Preocupació de fons: manca de relleu generacional al sector, amb risc de reducció futura de l’oferta. Mercat municipal d’Arenys – hàbits de compra per Nadal • Fort increment de l’activitat a peixateries, carnisseries i xarcuteries selectes. Alimentació de mar • Peix més sol·licitat: rap i lluç, amb forts increments de preu. • També salmó, marisc i especialment gamba, escassa per restriccions de pesca i a preus molt elevats. • Molta compra sota comanda per garantir disponibilitat. "La mitjana ja va a 100 cap amunt" (preus de la gamba fresca de proximitat) Aperitius i productes gurmet • Venda de cigrons per a escudella, formatges variats (especialment formatge francès de temporada), anxoves, olives i gildes. Carn i plats tradicionals • Gran demanda de pollastre de pagès i pollastre farcit (farcits artesanals a la parada: dàtil amb bacon, prunes, pinyons, formatge...). • Augment de capons i carns per a rostits i caldos. • Es manté la tradició d’escudella i carn d’olla i la preparació casolana de canelons. Lectura de fons: el Nadal impulsa un consum més car i especialitzat, mentre les restriccions pesqueres i l’augment de preus marquen les decisions de compra. 2.5 Tarragona – Obres a la platja de la ciutat Urbanització de les parcel·les Iborra (zona Rabassada) • Es reprograma el pla de treball per evitar obres al costat de l’escola de la Rabassada en període lectiu. • L’Ajuntament de Tarragona s’ha reunit amb les parts afectades i acorda: - Iniciar treballs previs el 23 de desembre. - Fer les tasques properes a l’escola durant Nadal, Setmana Santa i estiu. - Treballar en altres sectors la resta de l’any. • El conseller d’Urbanisme Nacho García remarca que l’obra manté terminis (10 mesos) i pressupost, i que s’ha buscat la mínima afectació als infants i al centre escolar. 2.6 Mar i mobilitat – Estat de la mar i trànsit Previsió marítima (Luis Mi Pérez) • Situació de tràngol de Llevant i Gregal amb forta maror en alta mar i mar de fons especialment al sud de la Costa Daurada. • El vent anirà girant a Xaloc a la Costa Brava i serà més feble dijous, amb un estat de la mar molt més plàcid (maror baixa / marajol). Trànsit viari (Servei Català de Trànsit – Mireia Camats) • Diversos accidents amb vies tallades (C-162 a Urús, C-25 a Santa Maria d’Oló) i retencions importants a l’AP-7, C-58, C-33, C-17, C-60 i rondes de Barcelona. • Es dibuixa una tarda complicada de mobilitat interna al país. 3. Economia Blava i geopolítica portuària al Pacífic 3.1 Pensant en blau – Port de Xangai i ports del Perú Secció “Pensant en blau”, amb Anna Alonso Tambó i l’expert peruà Gustavo Puma, sobre ports, logística global i Ruta de la Seda. Nova estratègia al Pacífic sud-americà • Es descriu una clara estratègia portuària a Sud-amèrica, especialment al Perú, però també a Xile, Equador i Colòmbia. • El port de Chancay es presenta com a hub portuari regional clau en la connexió amb Xangai i la nova Ruta de la Seda. Projecte del port de Corío (Arequipa) • Gustavo Puma, excoordinador del projecte (2022), explica com es va “desempolsar” un projecte aturat durant 15 anys. • Avui s’estudia la demanda de càrrega (Brasil, Bolívia, Xile) per determinar-ne la viabilitat. • Condició central: el tren bioceànic (Brasil–Bolívia–Perú) com a cordó umbilical que faria factible Corío. Sense tren bioceànic, “considero que no és factible el tema de Corío”. Competència i inversions estratègiques • Es destaquen inversions xineses com el parc industrial d’Ancón (1.200 M$), estratègicament situat entre Lima i Chancay. • Participació d’altres actors globals: Estats Units, Països Baixos, Corea, etc., en ports com Callao o projectes futurs com Etén. • Reflexió crítica: el Perú ha de preservar la seva indústria nacional (metalmecànica, siderúrgia, serveis) davant la forta competència de les exportacions xineses. Context polític i incertesa • Es valora el govern de Dina Boluarte com un període de manca de rumb clar, on han estat sobretot petits empresaris i sector privat els qui han sostingut l’economia. • El govern de transició de José Gerí té pocs mesos per avançar en projectes portuaris i industrials abans de les eleccions d’abril. • El futur president haurà de definir el nou model econòmic i de desenvolupament portuari del Perú. Senyals d’interès global • S’esmenta la visita recent de Jeff Bezos a Lima, interpretada no només com a turística sinó com a moviment d’intel·ligència de mercat davant el potencial de Chancay i el rol del Perú com a hub portuari, industrial i tecnològic. Beneficis logístics de la Ruta de la Seda marítima • Es destaca la reducció de temps de trànsit d’Àsia a Sud-amèrica: de 45 dies a 25 en alguns trajectes, amb l’impacte directe en costos i competitivitat comercial. Tancament de la secció • Intercanvi de felicitacions nadalenques i pronòstic que Barcelona haurà d’encaixar-se estratègicament en aquest nou mapa marítim. 4. Pesca recreativa i responsabilitat mediambiental 4.1 Balanç 2025 de l’Associació Catalana de Pesca Responsable Secció «Aprenem a pescar, aprenem a cuidar el mar», amb Fede Valls. Idea marc • Veure la pesca recreativa com a: - Cultura i tradició marítima. - Responsabilitat amb els ecosistemes marins. - Convivència amb altres usuaris del litoral. Objectiu: gaudir del mar sense deixar-hi petjada. 4.2 Temes clau tractats al llarg de l’any Pesca responsable • Respectar talles mínimes, límits de captures i vedes. • Seleccionar captures: no cal quedar-se tot el que pica. • Bon ús de la tècnica de captura i solta, minimitzant manipulació i temps fora de l’aigua. • Compromís de residu zero a bord: tot el que entra a la barca surt a terra, no al mar. Seguretat al mar • La seguretat és part del pla, no un complement. • Bones pràctiques: - Revisió prèvia de meteo, combustible i equipament. - Ús d’armilles auto inflables, sobretot en navegació en solitari. - Recomanació d’equips electrònics “home a l’aigua” que aturen l’embarcació i envien senyal de socors. • Alertes especials per dies de tràngol i llevant: prudència en penya-segats i zones d’accés difícil. Manteniment de l’embarcació i del material • Revisió de motor i corrosió després de períodes d’inactivitat. • Cura de canyes, rodets, nusos i esquers per millorar eficiència i evitar trencaments. • Desalinitzar tot el material (metall i fibra) després de la jornada. Salut, benestar i dimensió social • La pesca recreativa es reivindica com a eina de desconnexió, concentració i equilibri emocional. • Activitat intergeneracional: infants, adults i gent gran comparteixen temps, coneixements i la cuina del peix capturat. • Es defensa la pesca com a aportació positiva a la societat, si es practica amb responsabilitat. Ciència ciutadana i recollida de residus • Els pescadors poden aportar dades valuoses per a la ciència (observacions, participació en projectes col·laboratius). • Es promou la recollida de plàstics i residus durant les sortides i la seva visibilització (fotos, xarxes) sense postureig per mostrar que la comunitat és part de la solució. 5. Notícies locals de Tarragona i Parc de Nadal 5.1 Seguretat ciutadana i policia • El cap de la Guàrdia Urbana de Tarragona, Manel Vázquez, explica que la ciutat tancarà el 2025 amb una reducció del 44% dels delictes contra la propietat, gràcies al patrullament intensiu. • De cara al 2026: - Els agents portaran càmeres personals per garantir seguretat jurídica i transparència tant per a policies com per a ciutadans. - Incorporació de pistoles Taser, amb el compromís de registrar un minut previ abans d’extreure l’arma. • Es constata un repunt dels abusos sexuals, aspecte que preocupa les autoritats. 5.2 Parc de Nadal dels Impossibles • Presentació del Parc de Nadal de Tarragona 2025 al recinte firal, de nou amb La Sia Produccions i Passabarret al capdavant. • Objectiu: consolidar-se com a proposta cultural de referència que combini espectacle, joc i aprenentatge. • Novetats: - Més espais de manualitats i creativitat artística. - Activitats diferenciades per franges d’edat (0–8 i 9–12 anys) amb propostes dinàmiques i participatives. - Programació de 14 espectacles, amb aposta de quilòmetre zero, igualtat de gènere i diversitat de mirades. - Espectacles ítims al matí i propostes més potents a la tarda. - Espectacles itinerants per espais interiors i exteriors. - Espai dedicat al Tour de França: El Petit Grand Tour, on infants i adults poden pedalar sobre bicicletes estàtiques i fer el recorregut simulat de l’etapa tarragonina. 5.3 Salut – Epidèmia de grip • La consellera de Salut Olga Pané exposa al Parlament que Catalunya viu una epidèmia de grip sense precedents dels últims anys. • Impacte: - Pressió molt alta als serveis d’urgències (CAP, CUAP i hospitals). - Pocs ingressos greus perquè, de moment, afecta sobretot població jove. 6. Ecodisseny, consum i model econòmic (2a hora) Secció de medi ambient “Medi Nostrum” amb Joan Ramon Mendo i Antoni Ferran, centrada en l’ecodisseny i la relació entre economia, cultura de consum i impacte ambiental. 6.1 De l’economia al disseny: fil conductor • Es recupera el debat del programa anterior, on tres expertes en medi ambient coincidien en la necessitat de canviar el model econòmic per fer-lo compatible amb els límits ecològics. • Pregunta provocadora: ens hem d’adaptar al disseny que ens fan? O podem qüestionar-lo i redissenyar-lo? • Es planteja si vivim atrapats en una voràgine consumista, especialment visible en períodes com el Nadal. 6.2 Disseny d’envasos i reciclatge Exemple de l’antiga ampolla gran de Coca-Cola • L’ampolla de 2 L combinava fins a 7 plàstics diferents (cul, cos, etiqueta, 2 peces internes al tap, etc.). • Això feia quasi impossible una recuperació material eficient. Tendència actual: monomaterials • Es valora positivament el pas a ampolles monomaterial, que faciliten el reciclatge. • Paral·lel amb la roba: moltes peces barregen fibres (cotó, polièster, elastà), cosa que complica enormement la recuperació de materials. Tecnologia vs. sentit comú • Joan Ramon explica com, des de la química, es poden separar plàstics per densitat (flotació), però planteja si té sentit complicar-ho tecnològicament si un bon disseny podria evitar part del problema. • Es critica la idea que la tecnologia ho resoldrà tot si no s’actua en origen amb dissenys més senzills i racionals. 6.3 Materials alternatius i sobreenvasat • Es planteja l’ús de subproductes agrícoles (pallofes d’arròs, blat, fruits secs) per fer: - Cartó, caixes i envasos compostables. - Gots i contenidors que retenen líquid temporalment però després es poden compostar. • Es critica el sobreenvasat (capses dins de capses, sobres dins de sobres) com a mal ús del paper i el cartró, encara que siguin materials reciclables. No n’hi ha prou a substituir plàstic per cartró si n’abusem igualment. 6.4 Responsabilitat ampliada del productor Cas del tub de cartró del paper de vàter • Es discuteixen anuncis que animaven a tirar el tub de cartró al vàter perquè “es desfà i la depuradora ja s’encarregarà de la fibra”. • Crítica d’Antoni Ferran: - El fabricant transfereix el cost del tractament al conjunt de la societat (a través de les depuradores públiques, finançades per impostos i tarifes). - Això vulnera el principi de responsabilitat ampliada del productor. Contenidor groc i lobbies d’envasos • El contenidor groc no és de titularitat municipal, sinó del sistema de productors d’envasos (Ecoembes), que han d’assumir el cost de recollida i tractament. • Si una llauna o un envàs va a la fracció resta, el cost recau en la ciutadania, no en el productor. • Es denuncia com a pervers el model en què els productors reben ajuts per gestionar un residu que ells mateixos generen i, a més, una part del cost recau igualment en el sector públic. 6.5 Sistemes de retorn i comparatives SDDR (sistema de dipòsit, devolució i retorn) • Es recupera l’exemple històric de les ampolles de vidre retornables i els sifons: - Es pagava un dipòsit que es recuperava en retornar l’ampolla. - El envàs tenia múltiples vides i menys impacte ambiental. • Es planteja que aquest sistema té molta més coherència amb l’economia circular que el model d’un sol ús. Anàlisi de cicle de vida (ACV) • Es presenta el concepte d’anàlisi de cicle de vida: - Avaluar un producte des de la matèria primera fins al final de vida (fabricació, ús, energia, aigua, residus...). • Exemples de comparació amb ACV: - Paper de vàter + tub vs. neteja amb aigua / bidet. - Bolquers reutilitzables vs. d’un sol ús. - Vidre separat per colors vs. vidre barrejat. Idea forta: només amb una visió de cicle complet podem decidir si una opció és realment més sostenible que una altra. 6.6 Disseny urbà, edificis i transició energètica • Es connecta l’ecodisseny amb el disseny de ciutats i edificis: - Orientació d’edificis, disposició de carrers, presència de verds urbans i refugis climàtics. - Eficiència tèrmica d’habitatges i equipaments. • Es critica que sovint la transició energètica es redueixi a molins i plaques solars, obviant el patrimoni construït i la necessitat d’rehabilitar energèticament edificis. • Es destaca que hi ha molt de codi tècnic i normativa, però que la realitat constructiva encara és poc eficient en molts casos. 6.7 Cultura, psicologia i canvi de model Fet cultural i hàbits arrelats • S’analitza l’episodi del paper de vàter durant la pandèmia com a mostra d’obsessió cultural. • Exemples com el bidet (abans omnipresent, ara desaparegut) o els sistemes de rentat amb aigua en altres cultures evidencien que els hàbits no són inamovibles. Psicologia ambiental i recollida selectiva • Es compara: - Sistema de contenidors oberts 24 h: teòricament permet bones xifres de recollida selectiva, però en la pràctica sovint dona resultats pobres (com a Tarragona, amb alguns dels pitjors índexs del país). - Sistemes de contenidors tancats o porta a porta: quan s’implanten, milloren molt els nivells de separació. • Conclusió: el factor psicològic i normatiu (sensació d’obligació, traçabilitat) és clau per canviar comportaments. Consciència sobre els envasos de Nadal • Es proposa a l’oient observar aquests dies la quantitat d’envasos suplementaris que entren a casa: - Embalatges de regals, caixes decoratives, plàstics i cartrons superflus. • Es qüestiona si aquest model és compatible amb una societat sostenible o si cal una transició cultural i psicològica, no només tecnològica. 6.8 Bones pràctiques i límits • Catalunya disposa de molts bons exemples en energia, aigua, residus i alimentació de proximitat, però la seva escala és insuficient per transformar el model global. • Reptes com: - Augmentar fortament la producció i consum de producte local. - Reduir l’ús innecessari de materials (plàstic i cartró). - Rehabilitar el parc d’edificis. - Reorientar el model econòmic perquè el benefici no sigui a costa del medi ambient. • Es defensa que el negoci és legítim, però els beneficis no poden ser abusius i han de revertir en treballadors i societat. 7. Tancament i mirada al futur • Els col·laboradors tanquen amb desitjos de Bon Nadal i bona entrada d’any. • Apunten que el 2026 caldrà seguir treballant en: - Economia blava com a vector estratègic (ports, rutes marítimes, relació Barcelona–Pacífic). - Pesca responsable com a pràctica d’oci madura i compromesa amb el mar. - Ecodisseny aplicat a envasos, ciutats, edificis i productes quotidians. - Canvi cultural i psicològic en el consum, especialment en períodes de forta pressió com el Nadal. En conjunt, l’episodi combina informació local i litoral, reflexions de geopolítica portuària global, educació ambiental aplicada (pesca, residus, disseny) i un fil constant: la necessitat de repensar com produïm, consumim i dissenyem si volem un futur sostenible per al nostre mar i les nostres ciutats.

La Circular - Tarragona tancarà 2025 amb una reducció del 44% dels fets delictius contra la propietat

Delinqüència, grip i política local a Tarragona

Panorama general de l’episodi Informatiu de Tarragona Actualitat a Tarragona Ràdio amb un repàs molt complet a l’actualitat local: balanç de seguretat ciutadana, política municipal i urbanisme, situació sanitària per la grip, agenda nadalenca, investigació científica, successos i esports (amb especial atenció al Nàstic de Tarragona). Seguretat ciutadana: balanç de la Guàrdia Urbana Descens dels delictes contra la propietat • Reducció del 44% dels robatoris i fets delictius contra la propietat el 2025 a Tarragona. • El cap de la Guàrdia Urbana de Tarragona, Manuel Vázquez, atribueix la millora als patrullatges intensius i a plans d’acció específics per barris. "Estem actuant a cada racó de la ciutat mitjançant plans d'acció molt concrets, molt intensius... fem uns serveis molt intensius de patrullatge amb uns resultats realment molt satisfactoris." Nous recursos tecnològics i transparència • El 2026 els agents portaran càmeres a la solapa, que gravaran un minut abans d’extreure l’arma. • Objectius principals: - Transparència i mecanisme de control de l’actuació policial. - Seguretat jurídica per als agents i per als ciutadans. • El cos espera permisos per poder fer servir pistoles Taser. "Podem rendir comptes davant de qualsevol organisme judicial o administratiu, o el propi ciutadà... i és un mecanisme de control, no ho negaré." Violències sexuals • Tot i el descens general de delictes, s’observa repunt dels abusos sexuals. • Les violacions amb penetració han disminuït un 16%. Digitalització del cos • Un dels objectius de futur és la digitalització integral de la Guàrdia Urbana per agilitzar tràmits i millorar la gestió interna. Cultura i Nadal: Parc de Nadal dels Impossibles Estructura i dates • Presentació del Parc de Nadal dels Impossibles al recinte Firal de Tarragona. • Funcionament entre el 27 de desembre i el 4 de gener. • Una dotzena d’activitats i 14 espectacles; entrades ja a la venda. Proposta artística i educativa • Direcció artística i producció a càrrec, de nou, de La Cia. Passabarret. • Vol ser una proposta cultural de referència que combini: - Espectacle - Joc - Aprenentatge • Més espais de manualitats i creativitat artística. Activitats per franges d’edat i valors • Propostes específiques per a: - Infants petits: descoberta i joc simbòlic. - Infants de 9 a 12 anys: activitats potents, participatives i plenes d’acció. • 14 espectacles amb programació de quilòmetre zero. • Igualtat de gènere i diversitat de mirades com a eixos centrals. Formats i novetats • Al matí: espectacles de petit format, íntims i tranquils. • A la tarda: propostes més dinàmiques i potents. • Novetat: espectacles itinerants pels espais interiors i exteriors. Espai dedicat al Tour de França • Activitat El Petit Grand Tour, organitzada per Tarragona Esports. • Nens i adults podran pujar a bicicletes estàtiques per fer el recorregut simulat de l’etapa tarragonina del Tour del 5 de juliol. Salut: epidèmia de grip a Catalunya Situació general • La consellera de Salut, Olga Pané, afirma que Catalunya viu una epidèmia de grip sense precedents en els darrers anys. • Efectes principals: - Elevadíssima pressió a urgències, tant a atenció primària com a hospitals. - Pocs ingressos hospitalaris en proporció als contagis. "Estem davant d'una epidèmia de grip sense precedents... però afortunadament no està donant molts ingressos. Per què? Perquè de moment ens està afectant la gent jove." Dades d’ingressos • Menys de 150 persones ingressades per grip a tot el sistema sanitari. • 9 pacients a UCI en el moment de la compareixença (increment respecte el dia anterior). Perfil de la població afectada • La grip afecta sobretot gent jove, fet que explica la baixa taxa d’ingressos greus. Crida a la vacunació i a la prevenció • La consellera fa una crida a: - Vacunar-se, especialment col·lectius vulnerables. - Fer ús de la mascareta en cas de símptomes. • El subdirector de Vigilància de Salut Pública, Jacobo Mendioroz, qualifica aquesta temporada com la pitjor en molts anys pel que fa a contagis, però remarca que no és comparable a la Covid-19. "És la pitjor temporada gripal des de fa molts anys... però el pic coincideix amb un moment socialment poc adequat per contenir la transmissió." • Insisteix que encara és útil vacunar-se, tot i ser tard, i que una de les barreres és la baixa percepció del risc entre la població. Economia i indústria: química i polígons Competitivitat del polígon petroquímic • L’Associació Empresarial Química de Tarragona reclama tancar en els propers mesos un pla específic amb el govern per millorar la competitivitat del polígon petroquímic tarragoní. • El president Javier Sancho assenyala diversos factors de dificultat: - Alt cost energètic. - Sistema de compensacions pels drets d’emissions de CO₂. - Costos de la importació de matèries primeres d’altres regions del món. • Preveuen que el 2026 continuarà la mala dinàmica dels darrers anys si no s’actua amb rapidesa. Urbanisme i barris: obres a Parcels i Borra i impacte a la Rebassada Reprogramació d’obres per protegir l’escola • Les obres de Parcel·les i Borra es reprogramen per no actuar al costat de l’escola de la Rebassada en període lectiu. • L’Ajuntament de Tarragona ha buscat una solució per minimitzar l’impacte sobre l’alumnat i mantenir calendari i pressupost. • Nou calendari aproximat: - Inici de treballs previs el 23 de desembre. - Actuació a la zona propera a l’escola només durant Nadal, Setmana Santa i estiu. - Paral·lelament, es treballarà en altres punts del sector. • El conseller d’Urbanisme, Nacho García, subratlla que: - Aturar l’obra sis mesos hauria allargat massa el termini. - S’ha buscat reduir molèsties sense canviar ni terminis ni costos (durada total de l’obra: 10 mesos). "Una obra sempre comporta problemes. El que intentem és minimitzar al màxim aquests problemes... no hi hauria ni canvi de plàning ni de costos." Contingut de les obres • Urbanització de carrers existents i de nova creació. • Instal·lació i soterrament de: - Xarxes d’aigües residuals i pluvials. - Aigua potable i enllumenat públic. - Mitja i baixa tensió, telecomunicacions i gas. Resposta política i veïnal • Tarragona en Comú Podem celebra l’acord, després de dies de mobilitzacions de les famílies de l’escola. • Les famílies denunciaven: - El risc de rebaixar fins a 7 metres de roca calcària a només un metre del pati i a pocs metres de les aules. - Afectació a 138 infants, molts amb necessitats educatives especials. • Segons el grup, han estat clau: - Les signatures recollides. - Les concentracions davant del centre. - La preparació d’una moció al Ple Municipal. • El portaveu Jordi Collado destaca que: - La comunitat educativa de la Rebassada "ha guanyat una batalla molt important". - Les obres no es faran mentre hi hagi classe. - El pati deixa de ser tractat com un solar qualsevol. - El veïnat de Parcels i Borra veurà finalment una urbanització esperada durant dècades. Política municipal i territori Esquerra Republicana: litoral i serveis de salut • El grup municipal d’Esquerra Republicana presentarà dues mocions al Ple: Replantejar el projecte del camí de ronda a la Sabinosa • Assumeixen una moció d’entitats del territori. • Demanen al govern de Vinyuales que insti el Ministeri per a la Transició Ecològica i la Diputació de Tarragona a retirar el projecte actual, que planteja un passeig artificial de 5 metres, circulable. • Reclamen que sigui veritablement un camí de ronda, més respectuós amb l’entorn. Declarar espai d’interès natural • Volen que el tram fins al bosc de la Marquesa, i fins i tot fins a Torredembarra, sigui declarat espai d’interès natural. "Convertir aquest tram de litoral en espai d'interès natural i replantejar aquest passeig perquè sigui realment un camí de ronda... i no un passeig de 5 metres circulable." • També proposen crear un consultori mèdic a la Mora Tamarit: - Suggereixen habilitar un espai dins del local de l’Associació de Veïns. - Demanen a Ajuntament i Generalitat que estudiïn la viabilitat tècnica. - L’objectiu és cobrir una demanda històrica dels veïns, amb atenció un o dos matins per setmana. Junts per Catalunya: autònoms i patrimoni • El grup de Junts per Catalunya presentarà una moció en defensa dels autònoms, posant el focus en la inseguretat normativa que pateix el col·lectiu. Propostes a nivell municipal: • Crear un col·lector municipal de dades del treball autònom per conèixer la realitat del sector a Tarragona. • Elaborar un pla municipal d’impuls i suport als autònoms que inclogui: - Assessorament i formació. - Simplificació de tràmits administratius. - Ajuts a la digitalització. - Incentius per garantir continuïtat i relleu generacional dels negocis locals. • Junts també plantejarà la creació d’una comissió territorial de patrimoni cultural exclusiva per a la ciutat de Tarragona, que permeti: - Agilitzar expedients que requereixen informe de la Generalitat. - Recuperar autonomia urbanística per a l’Ajuntament de Tarragona, lligada a l’actualització definitiva del Pla Especial de la Part Alta. En Comú Podem: protecció de l’antiga Universitat Laboral • Tarragona en Comú Podem presentarà una moció per declarar l’antiga Universitat Laboral de Tarragona (actual complex educatiu de Tarragona) com a bé d’interès cultural (BIC) amb categoria de monument. Objectius i arguments: • Protegir un conjunt arquitectònic singular del segle XX, de gran rellevància històrica, educativa i urbana. • Evitar riscos davant de canvis d’ús o futures intervencions urbanístiques. • Preservar la integritat del conjunt i el seu valor simbòlic com a espai de memòria col·lectiva. • El conseller Toni Carmona ressalta que: - L’espai forma part de la memòria viva de la ciutat. - Hi han passat milers d’estudiants que han contribuït al desenvolupament industrial, esportiu i social del Camp de Tarragona. • Demanen iniciar tràmits davant les administracions competents i garantir que qualsevol actuació futura respecti i conservi el patrimoni. Ciència i medi: vinya a l’illa de la Palma Recerca de la URV • Investigadors del Departament de Bioquímica i Biotecnologia de la Universitat Rovira i Virgili (URV) han identificat tres noves varietats de vinya a l’illa de la Palma (Illes Canàries). • L’estudi, liderat per Francesca Fort, analitza 96 mostres de vinya i conclou que l’erupció volcànica del 2021 no va provocar pèrdues significatives de biodiversitat vitivinícola. Riquesa vitivinícola de les Canàries • Les Illes Canàries són un referent mundial en el món del vi. • Només a la Palma hi ha 7 varietats exclusives de vinya, de les 40 varietats identificades a l’arxipèlag. • Un dels factors clau és la geografia i diversitat edafoclimàtica: - L’illa té tres zones molt diferenciades, que permeten el desenvolupament de varietats distintes i productes molt diferents fins i tot d’una mateixa varietat. Metodologia: anàlisi genètica • El procés d’estudi inclou: - Presa de mostres llenyoses (serments) a les vinyes. - Preparació i enviament als laboratoris de la URV. - Treball a baixes temperatures (amb nitrogen líquid a -180 °C) per preservar l’ADN. • La investigadora predoctoral Jinglin Yang explica: - Es trituren els serments per obtenir una pols amb material vegetal. - S’hi aplica un protocol propi d’extracció d’ADN. - Es fa una PCR (amplificació de regions específiques d’ADN) centrada en 20 zones d’interès per determinar la identitat genètica i noves mutacions. Successos • Els Mossos d’Esquadra han trobat el cos sense vida d’un home de 47 anys a un domicili de l’Aleixar (Baix Camp). • Les primeres hipòtesis apunten a una mort accidental per inhalació de monòxid de carboni. Esports Nàstic de Tarragona: pressupost, capital i debat intern • El Nàstic de Tarragona aprova un pressupost de gairebé 6 milions d’euros per a la temporada (5.933.000 €). • El 58% es destinarà a la primera plantilla, amb un increment del 7% respecte l’exercici anterior. • La Junta d’Accionistes: - Participació del 92% dels accionistes (presents o representats). - Es desenvolupa amb normalitat fins a la intervenció del representant de Frederick Wester, l’advocat Albert Garrofer. Pressió per canvis a la cúpula • Wester, a través d’un escrit llegit per Garrofer, es mostra disposat a continuar invertint en el club però condiciona aquesta inversió a canvis reals: - Modernitzar la manera de funcionar del club. - Canvis a la cúpula de la Societat Anònima Esportiva si cal. "Aquest club té el potencial de ser molt més del que és avui... Estic disposat a invertir... Tanmateix, aquesta inversió ha d'anar acompanyada de canvis reals." • El president Lluís Fàbregas respon que: - Sempre han comptat amb Wester. - Els canvis s’han de plantejar al Consell d’Administració, del qual Wester forma part. - Qualsevol mudança que sigui per millorar es valorarà, encara que l’afecti a ell mateix. Situació econòmica del club • Comptes i capital: - S’aproven els comptes i les pèrdues de la temporada passada: 924.000 €. - Per aquesta temporada es preveu un desviament de -610.000 € respecte xifres habituals, compensat en part per la venda de jugadors. - El Consell té el 83% de les accions, els petits accionistes el 10% i l’Ajuntament de Tarragona el 7%. - Completada l’última ampliació de capital; el capital social se situa al voltant de 13,7 M€. • Operacions destacades: - Venda de Víctor Narro, Antonín i drets sobre Jan Virgili. - Injecció econòmica aproximada de 905.000 €, clau per reduir pèrdues. • Altres punts: - Ratificació per unanimitat de David Marzo com a nou conseller en substitució de Joan Putaú. - Possibilitat d’una jornada econòmica per als abonats (no confirmada). Aspecte esportiu del Nàstic • L’equip prepara l’últim partit del 2025, contra el Pontevedra (fora de casa, dissabte a les 21 h). • Baixes confirmades: Òscar Sanz i Sergio Santos per lesió. • El davanter colombià Juan de Fuentes destaca que: - Les victòries recents augmenten la confiança col·lectiva. - El suport de l’afició als partits de casa és una força clau per l’equip. Voleibol: Club Volei Sant Pere i Sant Pau • El Club Volei Sant Pere i Sant Pau visita la pista de l’Unicaja Costa d’Almeria en partit de la desena jornada i penúltima de la primera volta. • Situació esportiva: - L’equip encara no ha guanyat cap partit i necessita reaccionar amb urgència. - Mostren bons moments de joc però no els tradueixen en resultats. • El tècnic Vlado Stevovski remarca que: - Els jugadors treballen bé i estan motivats per revertir la situació. - L’Almeria és un equip dissenyat per estar a la part alta, un referent del voleibol estatal, tot i que actualment també es troba a baix. • El partit es jugarà al Pavelló Moisés Ruiz d’Almeria a dos quarts de vuit del vespre. Llibre i memòria esportiva: Jordi Gonzalvo • L’exentrenador del Nàstic Jordi Gonzalvo presenta el llibre "El compàs de la pilota" a la llibreria La Capona (dijous, 19 h). • En una entrevista prèvia a Tarragona Ràdio, comenta la situació actual del Nàstic: - Valora positivament el canvi d’entrenador, que ha aportat més pausa i un sistema de joc més definit. - Considera que l’equip és competitiu, sap sobreposar-se a les dificultats i ofereix un bon estímul a l’afició. • Recorda que va dirigir el Nàstic les temporades 1995-96 i 1996-97, ambdós anys arribant al play-off d’ascens a Segona A, tot i no aconseguir la pujada. Servei: temps i mobilitat Previsió meteorològica • Segons l’Agència Estatal de Meteorologia (AEMET): - Dimecres: cel ennuvolat a la província de Tarragona, amb probables xàfecs al sud, localment forts, persistents i amb tempesta; possibilitat de pluges a la meitat nord. - Temperatures màximes entorn de 18 °C a Tarragona i Reus, 17 °C al Vendrell, 16 °C a Tortosa i 13 °C a Gandesa. • Dijous: - Intervals de núvols baixos. - Temperatures diürnes similars: 17 °C a Tarragona, Reus i Tortosa, 16 °C al Vendrell i 14 °C a Gandesa. Mobilitat • No hi ha greus incidències viàries a la xarxa de la demarcació. • Es recorda la finalització aquesta setmana de les obres de millora del clavegueram al carrer Apodaca (cantonada amb carrer Barcelona). Anuncis institucionals i publicitaris (Falques) • Royal Escola de Formació: - Oferta de nous graus C en fitness i esports, amb alta demanda laboral (tècnic d’activitats dirigides, entrenador personal, tècnic de sala, socorrista). - Cursos 100% subvencionats pel SOC amb fons del Ministeri d’Educació, FP i Esports; únic cost: l’esforç de l’alumne. - Ubicació al carrer Les Arcades (Tarragona) i web royalformació.com. • ICIQ (Institut Català d’Investigació Química): - Centre de recerca fundat el 2004, dedicat a processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. - Uns 250 científics de 40 nacionalitats al campus Sescelades. - Col·laboració internacional amb institucions i empreses per generar impacte industrial i social. • Obramat Tarragona: - Magatzem de construcció i reforma que ofereix solucions de calefacció (estufes, calderes, radiadors, aerotèrmia, terra radiant i accessoris). - Recorden disponibilitat a botiga física i web. Idees clau de l’episodi • Seguretat: fort descens dels robatoris i aposta per tecnologia i transparència a la Guàrdia Urbana. • Salut: temporada de grip molt intensa en contagis, sobretot entre joves, però amb pocs casos greus; crida a la vacunació. • Urbanisme i educació: reprogramació d’obres per protegir l’activitat escolar i victòria parcial de la mobilització veïnal. • Política municipal: mocions sobre litoral, consultoris, autònoms i patrimoni marquen l’agenda del Ple Municipal. • Ciència: la URV confirma la resiliència de la biodiversitat vitivinícola a la Palma i identifica noves varietats. • Esport: el Nàstic combina tensió institucional, ajustos econòmics i millora esportiva, mentre el Volei Sant Pere i Sant Pau busca la seva primera victòria. • Cultura i Nadal: el Parc de Nadal dels Impossibles es consolida com a proposta familiar central de les festes.

Gòspel, literatura i drets humans a Tarragona

Continguts principals de l’episodi Aquest episodi de Què de Què a la sintonia de Tarragona Ràdio combina cultura, drets humans, literatura i espectacle familiar al voltant de l’actualitat de la ciutat. 1. Gira “Gospel Forever” al Palau de Congressos Origen del projecte One Heart Festival • El director i arranjador Ramon Escalé presenta el concert Gospel Forever, que arribarà al Palau de Congressos de Tarragona el 3 de gener de 2026. • L’espectacle sorgeix del One Heart Festival, nascut el 2019 arran d’una estada a Londres i contactes amb músics dels Estats Units. • Després de la pandèmia, el format es consolida com a gira de concerts (sense la part de tallers inicial) en col·laboració amb la productora teatral Anexa. • El projecte ajunta: - Cors base: Messengers i Scats Gospel Singers (dirigits històricament per Escalé). - El cor europeu One Heart Choir, amb cantaires seleccionats de més de 50 cors diferents. Èxit de públic i fórmula artística • Han fet sold out a Madrid i al Palau de la Música de Barcelona, i gairebé ple al Palau de Congressos de Tarragona en l’edició anterior. • Cada any presenten un concepte diferent dins la matriu One Heart: - Any anterior: Gospel Celebration, versions de grans temes del pop en clau gospel. - Any actual: Gospel Forever, retorn a les arrels del gospel tradicional. • El concert reuneix més de 80 veus en escena i busca reproduir: - La sonoritat clàssica del gospel dels anys 50-60 als Estats Units. - L’ambient comunitari i participatiu de les esglésies afroamericanes. Arrels espirituals i participació del públic • Escalé explica que el gospel neix com a música d’església, vinculada al luteranisme i a la idea que cantar és resar dues vegades. • El format del concert convida naturalment el públic a cantar, repetint tornades i respostes, allunyant-se d’una actitud passiva de concert clàssic. • Es destaca l’exemple de la pel·lícula The Color Purple (Color Púrpura) per il·lustrar la força emocional del gospel comunitari. Didier Likeng i l’autenticitat del so • La gira compta amb Didier Likeng com a mestre de cerimònies, cantant i guitarrista: - Escalé el considera una de les veus més autèntiques del gospel a Europa. - Aporta una manera de tocar i cantar “antiga” i arrelada que connecta amb les fonts originals. • Tot i el bon nivell dels cors catalans, Escalé subratlla la importància d’incorporar referents autòctons del gènere per mantenir-ne l’essència. Estat del gospel a Catalunya i experiències a fora • Des de principis dels 2000, sense coordinar-se, diversos músics van iniciar projectes i avui hi ha més de 100 cors de gospel a Catalunya. • Escalé assenyala una paradoxa: - Tothom “sap” què és el gospel perquè ha vist cors o pel·lícules. - Però poca gent coneix el gospel d’arrel, viscut dins les comunitats religioses. • Ha fundat més de 30 cors a través de tallers que s’han anat consolidant. • Diferencia entre: - Fer cançons de gospel sense contacte real amb la cultura. - I viure el gospel des de dins, comparable al blues o altres músiques d’arrel. On trobar el gospel “autèntic” • Recomana, per qui viatgi a Nova York: - Anar a les grans esglésies de referència (més turístiques, però d’alta qualitat). - I sobretot perdre’s per Harlem un diumenge al matí i entrar on se senti música, encara que no soni “perfecte”, per veure el gospel com a acte espiritual, no com a espectacle. • Explica una experiència a Àfrica, en una missa gospel que sonava malament tècnicament però on el central era adorar i pregar, no exhibir virtuosisme. Catarsi col·lectiva i dimensió humana • El cor de 80 cantaires s’ha anat consolidant amb els anys fins a compartir una mateixa manera de fer i de transmetre. • Encara que hi hagi creients i no creients, l’objectiu comú és: - Generar una catarsi col·lectiva. - Crear un espai on, durant el concert, desaparegui tot el que no sigui la música i la comunitat. • Alguns amics nord-americans d’Escalé li han dit que, per la novetat i la intensitat emocional, alguns concerts aquí els resulten més autèntics que els d’algunes esglésies dels EUA, on el gènere està més institucionalitzat. • Escalé vincula el gospel amb una essència humana ancestral: - Lligada als focs rituals, els cants col·lectius, la dansa i els estats místics. - I compara aquesta energia amb altres fenòmens com un concert de rock and roll amb desenes de milers de persones. 2. Premi Mallorca de narrativa per a Òscar Palazón El llibre “Estabat Mater. Un béndiví” • El programa felicita l’escriptor Òscar Palazón, referent literari vinculat a Tarragona, per haver guanyat el Premi Mallorca de narrativa en català. • L’obra presentada es titula “Estabat Mater”, amb subtítol “Un ben diví”: - El subtítol s’afegeix per diferenciar-la d’altres novel·les amb el mateix títol. • El títol fa referència al poema religiós “Estabat Mater”, musicat per Pergolesi o Vivaldi, sobre la Mare de Déu als peus de la creu. Tema central: l’instint maternal • La novel·la explora fins on pot arribar una mare per un fill, inspirant-se simbòlicament en la imatge de la Mare de Déu davant del patiment de Jesucrist. • No és una novel·la bíblica ni històrica, sinó que està ambientada als anys 70, en el període de la infantesa de l’autor. • Eix temàtic principal: - Instint maternal com a força que pot portar una mare a situacions límit i decisions extremes. - Context social dels anys 70, època conservadora i estigmatitzadora. Argument i personatges • Protagonista: mare soltera als anys 70, abans de la mort de Franco: - Ser mare soltera es viu com un estigma social greu. - El fill és fruit d’una relació extramatrimonial. • La narració entra en el cap d’aquesta mare i desplega: - Pensaments, records, pors, culpes i justificacions. - La pressió social i moral que condiciona la seva vida i el vincle amb el fill. • El to és ambivalent: - Combina moments dramàtics i foscos amb - Tocs d’humor i ironia, reproduint la barreja d’estats d’ànim de la ment humana. Forma i innovació narrativa • La novel·la és un llarg monòleg interior: - Formalment construïda com una sola frase de 180 pàgines. - Només hi ha un punt final; la resta són comes. • Palazón vol reproduir la manera com pensem i recordem: - Catarata ininterrompuda de paraules. - Associacions lliures: un pensament porta a un altre, que porta a un record, etc. • La veu narrativa és dinàmica i canviant: - Alterna primera, segona i tercera persona. - Això permet jugar amb la distància, el diàleg interior, l’autoobservació i la projecció sobre el fill. • L’autor defensa que la novel·la hauria de ser tan innovadora com la poesia en termes formals: - Critica que encara s’escriguin moltes novel·les amb esquemes de fa 100 anys. - Reivindica trencar formes i convencions per fer evolucionar el gènere. El premi i la publicació • El Premi Mallorca de narrativa en català és una de les categories més ben dotades econòmicament: - Palazón rep 25.000 euros, la quantitat més alta que ha guanyat mai en un guardó literari. • El premi inclou la publicació de la novel·la, prevista cap a Sant Jordi. • El programa es compromet a tornar-lo a convidar quan surti el llibre, probablement en un especial des de la Rambla Nova. 3. Bloc informatiu: seguretat, Nadal i obres a Tarragona (Aquest tram correspon al butlletí informatiu, inserit entre seccions culturals del programa.) Seguretat ciutadana i Guàrdia Urbana • El cap de la Guàrdia Urbana, Manel Vázquez, explica en una entrevista a Tarragona Ràdio: - Reducció del 44% en robatoris en domicilis i furts a la ciutat el 2025. - S’han desplegat plans específics en punts sensibles amb suport de: - Unitat canina. - Drons. - Serveis de paisà. • Ha entrat en funcionament (setembre) la unitat policial de reforç i proximitat, que ha recollit 1.500 denúncies en 3 mesos. • Novetats per al 2026: - Càmeres individuals a la solapa dels agents: - Enregistraran un minut abans de desemfundar l’arma. - Objectius: transparència, seguretat jurídica i mecanisme de control tant per ciutadans com per policies. - Espera de permisos per a l’ús de pistoles Taser. • Malgrat la disminució de robatoris, s’ha detectat un repunt dels abusos sexuals, tot i que: - Les violacions amb penetració han disminuït un 16%. Parc de Nadal dels impossibles • Presentació del Parc de Nadal dels impossibles a Tarragona, al recinte firal (27 de desembre – 4 de gener): • Objectius i enfocament: - Convertir el recinte firal en un espai de màgia, joc i aprenentatge. - Consolidar-se com una proposta cultural de referència. • Característiques principals: - Direcció artística repeteix després de l’èxit anterior (La Sílvia/Pasavaret i equip). - Dotzena d’activitats i 14 espectacles. - Programes d’Agenda Cultural amb: - Espais de manualitats i creativitat artística. - Propostes adaptades a franges d’edat: - Joc simbòlic i descoberta per als més petits. - Activitats potents, participatives i d’acció per a infants de 9 a 12 anys. • Programació escènica: - Matins: espectacles de petit format, més íntims i tranquils. - Tardes: propostes més dinàmiques i potents. - Espectacles itinerants per espais interiors i exteriors. • Tarragona Esports hi aporta “El Petit Gran Tour”: - Espai dedicat al Tour de França. - Infants i adults poden pujar a bicicletes estàtiques i fer una etapa tarragonina simulada. • Es remarca la voluntat de: - Programació quilòmetre zero. - Igualtat de gènere i diversitat de mirades com a eixos del projecte. Epidèmia de grip sense precedents • La consellera de Salut Olga Pané informa al Parlament que Catalunya viu: - Una epidèmia de grip sense precedents en els darrers anys. - Molta pressió a les urgències d’atenció primària, CUAP i hospitals, però pocs ingressos hospitalaris. • Motiu principal: la grip afecta sobretot població jove, menys propensa a complicacions greus. • Dades citades: - Menys de 150 ingressos per grip al conjunt del sistema. - 9 casos a UCI (xifra creixent respecte al dia anterior). • Crides de la consellera: - Vacunació contra la grip i la COVID. - Ús de mascareta quan es tenen símptomes per protegir els altres. Obres a Parcel·les Iborra i afectació a l’escola • Les obres de Parcel·les Iborra modifiquen el pla de treball per minimitzar l’impacte sobre l’escola Josep Sunyer: - Es retarda l’actuació a tocar del centre en període lectiu. - Els treballs previs comencen el 23 de desembre. - Fins després de Reis, les màquines actuaran a la zona més propera a l’escola, aprofitant vacances. • El gruix de les actuacions immediates a tocar del centre es traslladaran a: - Setmana Santa. - Vacances d’estiu. • El conseller d’Urbanisme Nacho García explica: - S’han buscat solucions que no allarguin el termini total (10 mesos) ni incrementin el cost. - Es vol minimitzar molèsties sense aturar les obres mig any. • L’obra inclou: - Urbanització de carrers existents i de nova creació. - Instal·lació i soterrament de xarxes de serveis: - Aigües residuals i pluvials. - Aigua potable. - Enllumenat públic. - Mitja i baixa tensió. - Telecomunicacions i gas. Campanyes institucionals i publicitat • Pla Tarragona 26: nou full de ruta per a la transformació de la ciutat, amb èmfasi en: - Nou servei de recollida de residus i neteja viària. - Objectiu declarat: “garantir carrers més nets”: - Més equips de neteja amb aigua. - Més freqüència de servei. - Millor manteniment i neteja de contenidors i entorns. • Port de Tarragona: publicitat de les activitats de Nadal al Moll de Costa: - Música, màgia, tallers, espectacles infantils, foodtrucks, etc. • Campanya de comerç de proximitat a Sant Pere i Sant Pau: - Sorteig de 30 lots nadalencs entre clients dels establiments del barri. - Festa el 20 de desembre amb música, actuacions i animació infantil. • Falca sobre formació esportiva (tècnic d’activitats dirigides, entrenador personal, socorrista) amb accés a registre oficial. 4. Setmana Internacional dels Drets Humans a Tarragona Balanç general de la cinquena edició • Inici de nova franja del Què de Què amb entrevista a Gonzal Barrios, de la coordinadora d’ONGs de Tarragona. • La ciutat celebra la 5a Setmana Internacional dels Drets Humans, del 10 al 20 de desembre, sota el lema: “Els drets humans no es negocien”. • La setmana es considera plenament consolidada i ha crescut en nombre i varietat d’activitats, amb suport del Departament de Cooperació de l’Ajuntament de Tarragona. Activitats realitzades • Tipologia d’activitats: - 3 exposicions, una al Pati Jaume I de l’Ajuntament, amb visita guiada. - 5 xerrades i 1 taller. - Una acció de carrer: “Sense nom i cap nom sense drets”. - Projecció del documental “50 graus” (segon volum) sobre emergència mediambiental. - Primer certamen literari sobre drets humans, amb acte d’entrega de premis (gran assistència). • El concurs de relats breus ha tingut prop de 20 textos presentats i un alt nivell d’interès i empatia, fet que encoratja a repetir-lo el proper any, potser amb alguna variació de format. Mirada global: vulneracions arreu del món • Barrios contextualitza la setmana en un moment globalment crític: - Creixement de l’extrema dreta a Europa i al món. - Manipulació mediàtica i desinformació. • Esmenta exemples concrets: - Situació a Xile i altres països de Llatinoamèrica. - A l’Estat espanyol, parla d’una mena de “cop d’estat judicial” des de certs sectors. • Reivindica la necessitat de posar al centre les vulneracions de drets i generar: - Sensibilització ciutadana. - Pressió social per defensar-los i combatre els retrocessos. Activitats pendents: mutilació genital i cooperació a Ruanda • Encara queden activitats per tancar la setmana, a l’Espai Jove Kesse: Xerrada sobre mutilació genital femenina (M.G.F.): Definida com a violació flagrant dels drets humans i violència de gènere. Es contextualitza com a pràctica estesa en diverses zones d’Àfrica. Segona xerrada amb el grup Amics de Ruanda: Presentació de projectes de cooperació a Ruanda. S’eixampla el focus geogràfic més enllà d’Amèrica Llatina cap al continent africà. • Es posa en valor el paper de les diverses ONGs del Camp de Tarragona, que treballen en àmbits i països diversos però comparteixen un marc comú de defensa dels drets humans. Crida a la implicació i anàlisi crítica • Preguntat sobre què cal per reforçar aquestes setmanes, Barrios respon: - Implicació ciutadana real. - Sensibilitat i consciència de la gravetat del moment. • Considera que hi ha més conflictes greus que mai: - Especial èmfasi en el conflicte a Palestina/Gaza, que defineix com a genocidi televisat: - Critica el silenci o suport implícit de molts estats i institucions, inclosa la Unió Europea. - Destaca només alguns països (Espanya, Irlanda, Països Baixos, etc.) com a veus una mica més crítiques. • Tarragona compta amb una plataforma del Camp de Tarragona en defensa de Palestina, impulsada per la coordinadora d’ONGs i la comunitat àrab palestina, que organitza concentracions i mobilitzacions. • No obstant això, considera que la participació social és insuficient, sobretot entre la gent jove, que no ha viscut experiències de repressió directa. Poder mediàtic, tecnològic i judicial • Barrios denuncia el control de la informació per part de grans empreses tecnològiques: - Google, Twitter/X, i altres plataformes, amb forta influència dels Estats Units. • Esmenta articles sobre la ingerència d’Israel en sistemes judicials europeus per frenar accions contra les seves polítiques. • Avisa dels riscos de: - Pressions i sancions a jutges que actuen amb criteri autònom. - Una “dictadura global” de facto, on interessos econòmics i geopolítics passen per sobre dels drets. Exemples concrets i advertiments de futur • Referències a diversos focus de tensió: - Veneçuela i desplegament militar al Carib. - Tensions amb Mèxic i altres països llatinoamericans. - Possibles conflictes relacionats amb recursos com el petroli. • Sobre Alemanya: - Recorda el trauma i la culpabilitat històrica pel genocidi nazi. - Critica el suport actiu al govern de Netanyahu malgrat resolucions de l’ONU i de tribunals internacionals. - Planteja la pregunta sobre la futura culpabilitat quan es conegui en detall la magnitud de les morts i destrucció a Gaza. • Adverteix que aquí també hi pot haver retrocessos: Si governessin PP i Vox, podríem retrocedir 30 anys en drets i llibertats. • Insisteix que cal mobilitzar-se ara, abans que es perdin conquestes que es donen per consolidades. 5. Cirque Pardi a l’Anella Mediterrània Instal·lació i calendari • Tram final del programa amb canvi de llengua a l’entrevista (castellà) a dues membres del Cirque Pardi: - Laura (producció). - Carola (artista). • Anuncien l’arribada del seu circ a l’Anella Mediterrània de Tarragona: - Instal·lats des de fa 4 dies. - Ja han muntat la carpa i el campament. - Estan ultimant la tècnica interior i fent promoció. • Funcions previstes (6 en total): - Dissabte 20 – 19 h. - Diumenge 21 – 18 h. - Dilluns 22 – 19 h. - Dimarts 23 – 19 h. - Pausa el 24 (vigília de Nadal). - Funcions el 25 i 26 – 19 h. Estil del Cirque Pardi • Companyia amb 13 anys de trajectòria, basada a Tolosa. • Es defineixen com a col·lectiu de circ contemporani: - Tots els artistes tenen també formació teatral. - L’espectacle barreja: - Circ contemporani. - Teatre i clown. - Música en viu. • Disciplines presents a l’espectacle: - Trapeci fix. - Trapeci “abuelo” (modalitat específica de trapezi). - Jocs sicarians i manipulació d’objectes. - Màgia. - Dansa. • L’enfocament és altament teatralitzat, amb: - Personatges clownescos. - Dramatúrgia definida. • Carola, com a artista, participa en: - Trapeci “abuelo”. - Dúo d’acrobàcia (portés) amb portadora. - Clown i cant. Públic destinat i experiència completa • Espectacle pensat per a tota la família: - Fa homenatge al circ tradicional i a les arrels del gènere. - Alhora s’allunya del tòpic per la seva pluridisciplinarietat i teatralitat. • Experiència ampliada al voltant de la carpa: - Bar obert al públic abans i després de cada funció (obren una hora abans). - Possibilitat de sopar a la carpa després de l’espectacle. - Espai de convivència on parlar amb els artistes. • Activitat especial: - Dimarts 23, després de la funció, concert de cúmbia obert al públic. • La companyia passarà les festes de Nadal a Tarragona, després d’haver-ho fet altres anys en llocs tan llunyans com Salzburg. Conclusió de l’episodi L’episodi del Què de Què ofereix una panoràmica rica i diversa de la vida cultural i social de Tarragona: • Música i espiritualitat amb el gospel com a experiència col·lectiva i catàrtica. • Creació literària innovadora, amb una novel·la formalment trencadora que explora l’instint maternal en un context social opressiu. • Compromís cívic a través de la Setmana dels Drets Humans, que connecta Tarragona amb els conflictes i vulneracions globals i apel·la a la mobilització ciutadana. • Oci familiar i arts escèniques, amb el Parc de Nadal i el Cirque Pardi convertint l’Anella Mediterrània i el recinte firal en espais de joc, circ i cultura. Tot plegat reflecteix una ciutat que combina tradició, creativitat i consciència crítica, des de l’Informatius fins a l’Agenda Cultural, passant per la reflexió política i la celebració festiva.

Vòlei Sant Pere i Sant Pau, natació Tàrraco i bàsquet adaptat

Bloc 1 – Vòlei Sant Pere i Sant Pau a la Superliga 1 Situació esportiva de l’equip • Entrevista a Vlado Stoboski, entrenador del vòlei Sant Pere i Sant Pau, abans del partit a Almeria, penúltima jornada de la primera volta de Superliga 1. • L’equip encara no ha sumat cap victòria ni punts, però Stoboski remarca que han estat competitius en gairebé tots els partits, excepte contra Guaguas i Cisneros. • El principal problema és la manca de continuïtat en el joc: l’equip és capaç de competir de tu a tu durant moltes fases, però no manté el nivell durant tot el partit. "Cuando estamos bien estamos compitiendo contra los mejores equipos, pero no nos da para ganar un partido." • A nivell mental, el fet de jugar bé i no obtenir recompensa en forma de punts afecta la confiança i la moral dels jugadors. Final de set, experiència i confiança • Els partits es decideixen sobretot als finals de set, on l’equip sovint arriba igualat però s’encalla en alguna rotació i acaba cedint. • Stoboski apunta a la falta d’experiència en una categoria tan exigent com a clau en aquests moments decisius. • Recuperar la confiança és essencial: una primera victòria podria canviar el “xip” de l’equip i desbloquejar la dinàmica. "Una victoria va a cambiar mucho porque esto ya te da confianza y ya puedes creer que puedes sumar." Anàlisi del rival: Almeria • L’Almeria és definit com un referent històric del vòlei espanyol, equip habitualment de la zona alta i fet per lluitar per títols. • Tot i això, aquesta temporada també està a la part baixa, en una situació similar al Sant Pere i Sant Pau, tot i haver guanyat el darrer partit davant Manacor. • Clau tàctica del partit: la recepció i el canvi de servei. Si l’equip aconsegueix tenir estabilitat en recepció, Stoboski creu que tindran opcions reals de puntuar. Calendari i partit contra Manacor • El calendari de la primera volta ha estat molt exigent, especialment entre finals de novembre i desembre: - Molts viatges llargs - Partits en dies complicats (dimecres i dissabte) - Rivals de la zona alta en gairebé tots els partits a casa • El tècnic insisteix, però, que no és una excusa: l’equip s’ha preparat per afrontar aquest tram dur. • Mirant al darrer partit de l’any contra Manacor, recorda que la temporada passada van guanyar 3-1 a domicili en un duel clau per la permanència, que els va donar moral i confiança per salvar la categoria. • L’objectiu és repetir el guió: ser competitius a Manacor i treure un resultat positiu que serveixi de punt d’inflexió per la segona volta. Bloc 2 – Natació: relleu al Club Natació Tàrraco Nou lideratge tècnic amb Anna • Conversa amb Anna, nova responsable de la secció de natació del Club Natació Tàrraco, presentada per l’Abril, que també forma part de l’equip tècnic. • L’Anna substitueix la Sílvia Díez, que ha fet el pas cap a la Federació Catalana de Natació. • L’Anna afronta el repte amb moltes ganes i agraïda al club i a la Sílvia per la confiança dipositada en ella i en tot l’equip tècnic. Perfil i estil de treball • Abril defineix l’Anna com un perfil més jove però continuista: - Mateixa línia metodològica que la Sílvia - Manera de treballar similar en continguts i enfocament - Energia nova, actitud molt motivada i gran predisposició. • Aquesta combinació de continuïtat i renovació generacional es veu com un pas endavant per al club. Trofeu Nadal i tradició • Propera gran cita: 50è Trofeu Nadal del Club Natació Tàrraco, aquest dissabte. • El club viu aquest trofeu com una competició especialment emotiva i històrica: mig segle d’història i molt arrelada a tota la província. • Durant el cap de setmana també es disputen: - Trofeu Ulpiano Díaz - Trofeu Juan Francisco Reyes • Figures com Carles Coll continuen mostrant interès pel trofeu; fins i tot des de la distància es preocupen per saber com evoluciona aquesta competició tradicional. Resultats recents i base infantil • Es comenten els Campionats de Catalunya infantils i júniors, amb una bona representació del Club Natació Tàrraco. • El club disposa d’un equip infantil nombrós, treballador i amb moltes ganes, cosa que fa ser molt optimistes de cara al futur. • L’Anna creu que amb aquest grup es pot fer molt bona feina a mitjà termini i consolidar una estructura forta de base. Trajectòria personal de l’Anna • L’Anna explica que la seva relació amb la natació neix com la de molts tarragonins: la van portar a aprendre a nedar al Tàrraco de petita. • Va començar amb cursets, va tenir una etapa on no li agradava gaire l’aigua i ho va deixar, però a les estades del club la van detectar i li van proposar entrar a l’equip de competició. • Ha estat nedadora del club tota la vida i fa un parell d’anys ho va deixar com a esportista per passar a la banda tècnica. • Destaca que el treball és més fàcil gràcies a un equip tècnic molt cohesionat, amb línia de treball compartida i les mateixes ganes. Referents i futur del club • Abril subratlla l’objectiu de fer créixer de nou un primer equip molt nombrós, amb: - Molta gent a l’elit o a prop de l’elit - Referents visibles per als més petits. • A més de Carles Coll, cita altres noms destacats formats al club, com Ona Rosell i Roc Bela, i remarca que en sortiran molts més. "És un orgull que els nens petits puguin dir: aquest que ara està en l’elit ha entrenat moltes vegades a la nostra piscina." • L’Anna coincideix: ara falten una mica aquests referents diaris a peu de piscina, però el gran objectiu és que l’actual equip infantil esdevingui el nucli fort del club en el futur. • També esperen la visita de Carles Coll per Nadal a les instal·lacions del club, després d’haver-lo vist recentment als Campionats de Catalunya Júnior lliurant medalles. Bloc 3 – Bàsquet en cadira de rodes i arbitratge Perfil de l’àrbitre i inici en la modalitat • Tercera part del programa dedicada al bàsquet en cadira de rodes i a la figura d’un àrbitre especialitzat en aquesta modalitat. • L’entrevistat explica que també ha arbitrat bàsquet 5x5 convencional i 3x3, però que fa uns tres anys va rebre l’oportunitat de formar-se específicament en bàsquet en cadira de rodes. • La formació va venir conjuntament de la Federació Espanyola i la Federació Catalana de Bàsquet, i ell s’hi va llençar sense dubtar perquè ja havia arbitrat algun partit i volia viure-ho més de prop. • Aquesta és ja la seva tercera temporada: - La primera, més de transició i aprenentatge - Les darreres, amb formació més directa a pista i partits de més nivell i exigència. Diferències reglamentàries i tècniques • Tot i que continua sent bàsquet, la limitació física i l’ús de la cadira de rodes introdueixen canvis de reglament significatius. • Exemple clau: la violació de passes: - Al bàsquet a peu, la violació es produeix pel desplaçament il·legal dels peus. - Al bàsquet en cadira de rodes, la violació també existeix, però es basa en el nombre d’impulsos amb la mà sobre la roda sense botar la pilota. - Després de dos impulsos, un tercer sense haver botat la pilota es considera passes, amb una certa similitud a la normativa de handbol. • Afegeix que, a més, hi ha regles específiques derivades de l’espai que ocupa la cadira de rodes, superior i menys flexible que el cos d’un jugador a peu, fet que condiciona contactes, bloquejos i ocupació d’espais. Estructura competitiva i sistema de puntuació • A nivell administratiu de partit (quatre quarts, temps de joc, rellotge de possessió), la modalitat és equivalent al bàsquet convencional. • Diferència central: el sistema de puntuació funcional dels jugadors a pista: - Cada jugador rep una puntuació en funció del seu grau d’afectació física. - Un jugador sense cap afectació (com l’entrevistat, si jugués) tindria 4 punts, la màxima. - Un jugador amb afectació màxima té una puntuació molt més baixa. • La suma total dels cinc jugadors en pista no pot superar els 14,5 punts. Aquest sistema obliga els equips a combinar perfils diversos i garanteix que no hi hagi cinc jugadors sense afectació a pista, fent la competició més inclusiva i equilibrada. Presència al Camp de Tarragona i competicions • Es recorda el paper històric del Costa Daurada com a referent de bàsquet en cadira de rodes a la zona. • L’àrbitre confirma que actualment el Costa Daurada continua actiu i participant a la Lliga Catalana de bàsquet en cadira de rodes; de fet, ell mateix va arbitrar un partit seu el darrer cap de setmana. • A nivell competitiu: - A Catalunya hi ha una Lliga Catalana amb diversos equips. - A Espanya, la Federació Espanyola d’Esports de Persones amb Discapacitat Física organitza la lliga professional de bàsquet en cadira de rodes amb tres categories nacionals: Segona Divisió, Primera Divisió i Superlliga. • Això implica desplaçaments constants per tot l’Estat, tant dels equips com dels àrbitres. Projecció internacional i xarxa arbitral • L’entrevistat comenta que, com passa amb altres àrbitres com Arnau Pedrós, la seva tasca el porta a moure’s per tot el territori espanyol i a tenir opcions d’entrar en l’àmbit internacional. • Es destaca la bona relació amb altres col·legiats i la possibilitat d’evolucionar cap a designacions europees o internacionals, seguint el camí traçat per companys que ja han estat en partits fora d’Espanya. Síntesi global de l’episodi • L’episodi del TGN Esports combina tres blocs principals: - El moment delicat però esperançador del vòlei Sant Pere i Sant Pau a Superliga 1. - El relleu generacional i la continuïtat esportiva al Club Natació Tàrraco, amb focus en la base i els trofeus històrics. - Una finestra al bàsquet en cadira de rodes, posant en valor el seu component inclusiu, tècnic i competitiu, així com la feina sovint invisible dels àrbitres. • El fil conductor és clar: esport local del Camp de Tarragona, treball de base, dificultats competitives i la importància de la confiança, la formació i els referents per seguir fent créixer clubs i modalitats esportives a la zona.