#2017 - Victòria, play-off i projecte Parralo enfortit

Context i estructura del programa El Sempre Nàstic repassa l’actualitat del Nàstic de Tarragona després del triomf 2-0 contra el Cartagena al Nou Estadi Costa Daurada. L’episodi combina: • Tertúlia futbolística sobre el partit i el moment de l’equip • Anàlisi del rol de l’entrenador Cristóbal Parralo i del mercat d’hivern • Mirada al consell d’administració i a la Junta General d’Accionistes • Peces fixes del programa: Bar del Jordi Crespo, Memes a banda, Big Data Nàstic i La pissarra del míster • Butlletí informatiu de Tarragona Ràdio amb notícies de ciutat i territori 1. Victòria contra el Cartagena i canvi de sensacions Partit i rendiment col·lectiu • El Nàstic guanya 2-0 el Cartagena i tanca el 2025 a casa amb el que es defineix com el millor partit de la temporada. • Gols de Marcos Baselga (gran definició al pal llarg) i Jaume Jardí amb un gol qualificat de “gol de la temporada” i fins i tot digne de categories superiors. • S’hi destaca una diferència clara respecte partits anteriors: - Abans: bons trams de 20-25 minuts però falta de continuïtat. - Ara: intensitat i regularitat dels minuts 1 al 94, amb l’equip competint de forma sòlida en totes les línies. • Els tertulians subratllen que el Cartagena gairebé no genera ocasions clares, mentre que el Nàstic en té diverses per ampliar el marcador. Jugadors més destacats Es posen noms concrets sobre la taula, remarcant la revalorització de la plantilla: • Marcos Baselga: tercer gol a la lliga, partit molt complet, referència ofensiva. • Jaume Jardí: surt de la banqueta, dona una assistència clara i fa un gol tan espectacular que es recomana veure’l repetit. Ja suma 8 gols i es consolida com a pitxitxi grana. • Juanda: partit “brutal”, confirmant el seu creixement a la banda. • Mangel: partit qualificat de “monumental” al mig del camp. • Sergio Camus: gran actuació al lateral dret. • Marc Montalvo: un altre dels “fixos” que torna a firmar un partit de molt nivell. Hi ha una sensació compartida: jugadors que generaven dubtes ara demostren la seva qualitat real. 2. El “factor Parralo”: estil, gestió i resultats Balanç esportiu • Des que ha arribat Cristóbal Parralo, el Nàstic suma: - 3 victòries, 2 empats i 1 derrota en 6 partits - 5 jornades consecutives sense perdre després del debut amb derrota a Múrcia • L’equip entra per primer cop en places de play-off amb Parralo a la banqueta: cinquè amb 25 punts. • Es compara aquesta bona ratxa amb el tram de la temporada passada sota Dani Vidal, per destacar la solidesa actual. Canvi de model respecte Luis César Els tertulians coincideixen que hi ha hagut un canvi radical: • Nou sistema de joc i lectura diferent dels rols dels jugadors. • Parralo aposta clarament per: - Extrems oberts (Juanda, Pau Martínez), al contrari que Luis César, més orientat al joc d’interiors. - Pressió alta i verticalitat, tal com remarcarà després Pitu Iglesias a La pissarra del míster. • Es valora especialment la seva capacitat de llegir el que té al vestidor i adaptar el sistema als jugadors disponibles. “Quan arribes a un vestidor has de mirar què tens i fer-los jugar perquè donin el millor rendiment. I aquest home això és el que ha fet.” Gestió del vestidor i estil de lideratge • Es critica la “dictadura” de banqueta i es defensa un model on l’entrenador escolta el jugador si aquest no se sent còmode en una posició. • Parralo és descrit com un tècnic honest, pencaire i intel·ligent, amb trajectòria sòlida com a jugador (Barça, lateral dret de nivell) i entrenador (Racing de Ferrol). • Es considera que ha trigat uns quants partits a trobar la “fórmula màgica”, però ara: - L’equip creu en el que proposa. - Es veu clar a què juga el Nàstic i amb quina estructura. 3. Objectius esportius: play-off, liderat i prudència Classificació i lluita pel primer lloc • El Nàstic és cinquè amb 25 punts en un grup molt ajustat. • A la part alta hi ha: - Atlético Madrileño líder amb 33 punts - Europa i Sabadell amb 29 - Teruel amb 26 • Es remarca que tots els equips en zona de play-off (inclòs el Nàstic) han guanyat i mantingut la porteria a zero aquesta jornada. Discourse intern: ambició vs. calma • A fora hi ha qui es declara obsessionat amb la primera posició, però els tertulians aposten per: - Objectiu realista: estar sempre entre els cinc primers. - Arribar a abril-maig en posicions de play-off i amb opcions de pujar. • Es recorda que el liderat depèn també de la irregularitat dels rivals (especialment l’Atlético Madrileño, condicionat pel primer equip i les seleccions). • Es para atenció al calendari immediat: - Proper partit: Antequera fora de casa, equip teòricament feble però necessitat. - Es destaca que els partits contra els de baix acostumen a ser més difícils i trencats. “Si et penses que vas a Antequera a arrasar, vas equivocat. Patiràs, defensaràs, i potser un empat et sembla bon resultat.” 4. Plantilla, rols i mercat d’hivern Casos Cedric i Captum • Preocupa la situació de Cedric i Cap Tum: - Són jugadors que no tenen continuïtat ni amb Luis César ni amb Parralo. - Es remarca que Cap Tum té tres anys de contracte i és patrimoni del club, però no juga. • S’apunta que, si aquests dos funcionessin com s’esperava, potser no caldria fitxar ningú al seu lloc. Cessions amb poc protagonisme • Es repassen els cedits: - Toni Fuidias (porter): tapat pel porter del planter que està jugant. - Alpanis (El Pani): tècnicament molt bo, però no acaba les jugades. • Es planteja que els clubs d’origen podrien buscar-los una altra destinació si aquí no tenen minuts. Necessitats al mercat d’hivern La tertúlia identifica alguns punts a reforçar, tot remarcant que el mercat d’hivern és complicat i més reactiu que proactiu: • Davanter centre: - Es considera que falta un “Moisés” o un perfil similar per donar aire a Baselga i sumar gol. - Actualment les opcions pures són Baselga i Cedric; la resta són mitges puntes o extrems. • Migcampista organitzador: - Es troba a faltar algú que posi “temple” al joc, rol que teòricament havia d’assumir Cap Tum. • Extrems i fons d’armari: - Titulars força definits: Pau Martínez i Juanda. - Recanvis: dependre del Pani o inventar solucions com l’entrada d’Oriol Subirats (lateral juvenil) per davant de Camus. La idea central és clara: “tot el que vingui ha de ser per millorar; si no, no cal que vingui ningú”. Es considera que amb Parralo s’ha assolit un bon equilibri de plantilla. 5. Cantarera i valors de club Cantera i minuts per als joves Tant a la tertúlia com al Memes a banda d’Arnau Curto hi ha una defensa explícita de la cantera grana: • Es destaquen Enric Pujol, Agus i Oriol Subirats, que juguen plegats i no desentonen. • Es posa en valor la decisió de Parralo de donar entrada a dos joves amb 1-0 al marcador, en lloc de protegir-se amb jugadors teòricament més consagrats. “No és que hagin de ser titulars, però tenir fons d’armari de la casa és cap dalt. Si us plau, cuidem la cantera.” Això connecta amb una visió de club on l’aportació dels joves és estratègica tant esportivament com econòmicament. 6. Junta d’accionistes i model de propietat Junta General i clima intern • Es recorda que demà hi ha Junta General d’Accionistes al Palau de Congressos (Sala Eutyches), retransmesa per Tarragona Ràdio. • S’espera una junta “bassa d’oli”, sense grans conflictes, gràcies: - A la bona dinàmica esportiva. - Al canvi d’entrenador ja consumat i reeixit. • Es comenta que l’únic tema rellevant pot ser l’entrada d’algun conseller nou. Paper de Freddy Wester i debat sobre el control del club • Es dubta que Freddy Wester assisteixi personalment; és més probable que hi vagi el seu advocat de confiança, com en altres juntes. • Es recorda que Wester volia arribar al 50% de les accions i no ho va aconseguir, cosa que se suposa decebedora per a ell. • Un tertulià es declara 100% contrari a que el club estigui en mans d’una sola persona, especialment alienada al sentiment i la identitat de club i ciutat. • Es remarca que el Nàstic no funciona amb el model “un soci, un vot”, sinó com a societat anònima, fet que sovint genera confusió entre els aficionats. 7. Peces d’opinió i anàlisis especialitzades El Bar del Jordi Crespo En aquesta secció editorial es reforcen diverses idees clau: • Parralo ha “canviat l’equip com un mitjó” i està construint amb paciència i mà ferma. • S’està generant connexió amb l’afició: el final de partit exemplifica que “ara ja remem tots junts”. • Idea central: primer competir, després jugar bé. “Abans de buscar jugar bé has de competir molt bé. Seran els resultats els que et donaran la paciència per arribar a l’excel·lència en el joc.” • Es reivindica gaudir del moment i dels dos grans gols, sobretot el de Jaume Jardí, definit com un “regal” per als qui es queden fins al final al camp. Memes a banda (Arnau Curto) • Es descriu el partit com un “venç i convenç”, amb domini clar sobre un rival directe que va semblar el Nàstic de les pitjors sortides: poruc i sense idees. • Es posa el focus en tres noms de la casa: Enric Pujol, Agus i Oriol Subirats. • Missatge clau: tenir fons d’armari de la cantera és fonamental i cal que el club “cuide la canal”. Big Data Nàstic (Gerard Costa) Secció de dades que aporta context històric: • El Nàstic encadena sis anys seguits tancant l’any al Nou Estadi Costa Daurada amb victòria. • Rivals derrotats per acabar l’any a casa: Llagostera (2020), Villarreal B (2021), Màlaga (2022), Tarazona (2023), Zamora (2024) i Cartagena (2025). • 22 partits oficials a casa el 2025 (19 de lliga, 2 de play-off, 1 de Copa Catalunya). • Tres entrenadors diferents han dirigit l’equip aquest any: Dani Vidal, Luis César i Cristóbal Parralo. • Balanç global a casa el 2025: 12 victòries, 4 empats i 6 derrotes. • Es remarca que el rendiment com a local ha anat de més a menys: fins al juny només 2 derrotes, després 4 més a la segona meitat de l’any. La pissarra del míster (Pitu Iglesias) Anàlisi tàctica del partit contra el Cartagena: • Fins ara, el patró era: - Grans primeres parts amb pressió alta i bona pilota - Segones parts fluixes, patint i perdent ritme • Contra el Cartagena, per primer cop, el Nàstic completa dues parts molt bones: - Pressió alta i asfixiant - Bon ritme, paciència amb la pilota i verticalitat quan cal • Pitu destaca que: - El resultat podria haver estat més ampli. - El Cartagena no genera cap ocasió clara de gol, més enllà d’alguna pilota aturada final. - Els joves de la casa que entren no desentonen gens. Sobre Cristóbal Parralo: • Remarca que la seva proposta encaixa amb el que ja havia mostrat en altres clubs. • El més important és que: “l’equip cregui en Cristóbal”, i tot indica que és així. • Balanç de la seva etapa: molt positiu, tant per resultats com per sensacions i evolució del joc. 8. Informatius i anuncis: Tarragona ciutat i territori A mitja emissió s’inclou el Butlletí informatiu de la una amb temes clau de Tarragona i el Camp de Tarragona: Política i ciutat • L’Alcalde Rubén Viñuales fa balanç molt positiu del 2025 i destaca: - Canvi en l’empresa de neteja i recollida de residus. - Comiat del mamotreto. - S’obre el camí perquè el 2026 sigui l’any de la Tabacalera i del POUM (aprovació inicial i grans operacions urbanístiques, com el trasllat de CLH i la Universitat Laboral cap a la zona entre Campclar i Bonavista). • L’objectiu és una transformació real de la ciutat. Seguretat i Guàrdia Urbana • La Guàrdia Urbana de Tarragona celebra el 168è aniversari amb: - Acte institucional al Teatre Tarragona amb medalles i reconeixements. - Exposició de vehicles i material a la Rambla Nova. • L’intendent Manel Vázquez reivindica que el cos fa molta més feina que retirar vehicles amb la grua i posa en valor la tasca quotidiana. Emergències i meteorologia • Protecció Civil activa la fase d’alerta del Pla Inuncat a Terres de l’Ebre i Camp de Tarragona per acumulacions de més de 200 l/m². • Enviats missatges d’alerta als mòbils de les comarques Baix Camp, Priorat i Ribera d’Ebre. • Municipis com Falset acumulen gairebé 150 mm de pluja. Política local a Alcanar • L’alcalde d’Alcanar, Joan Roig, anuncia en una carta oberta que renuncia al càrrec per desgast: - Ha hagut de gestionar cinc DANAs/gotes fredes en el mandat. - Parla de càrrega física i mental insostenible. - Explica també el seu nou lloc com a professor interí de secundària a l’àrea de Barcelona, fet que dificulta dedicar el temps necessari al municipi. Economia i sector pesquer • Els pescadors d’arrossegament de Tarragona valoren a mitges l’acord de Brussel·les sobre dies de feina: - S’estableixen 143 dies de mitjana. - El sector en demanava 180 (uns vuit mesos i mig de treball l’any). Espots institucionals i comercials L’emissió es completa amb anuncis i falques: • Ajuntament de Tarragona: Pla Tarragona 26 per una ciutat més neta, eficient i sostenible. • Port de Tarragona: activitats de Nadal al Moll de Costa. • Obramat: magatzem per a professionals de la construcció i la reforma. • ICIQ (Institut Català d’Investigació Química): recerca en processos químics sostenibles i descarbonització al campus Sescelades. • Bar-restaurant Petit Tàrraco al centre de Tarragona. • Promos d’altres programes de Tarragona Ràdio, com Fans de Tarragona. • Recordatoris constants de la transmissió del proper partit a través del web, FM i aplicacions mòbils de Tarragona Ràdio, i la participació dels oients via xarxes i WhatsApp. 9. Tancament de l’episodi El programa es tanca amb: • Recordatori del proper partit: Antequera–Nàstic (jornada 17, Primera Federació, grup 2), dissabte 20 de desembre a les 21 h, amb prèvia des d’una hora abans a Tarragona Ràdio i en streaming. • Emissió d’un resum sonor complet del partit contra el Cartagena, amb: - Relat en directe dels gols de Baselga i Jaume Jardí. - Descripció de les ocasions més clares i del domini grana. - Cloenda remarcant que el Nàstic entra en zona de play-off i tanca l’any a casa amb victòria. L’episodi deixa una sensació final de confiança renovada en el projecte de Cristóbal Parralo, combinada amb prudència davant del que queda de temporada i la necessitat de gestionar bé el mercat d’hivern i la plantilla, sense perdre de vista els valors de club i la cantera.

Esport femení i homenatge a Gerard Sunyer

Panorama general de l’episodi Episodi de TGN Esports a Tarragona Ràdio centrat en: • L’excel·lent primera fase de Lliga del Sant Pere i Sant Pau femení de voleibol. • La primera victòria del sènior femení del TGN Bàsquet a la Supercopa Catalunya després d’11 derrotes. • L’homenatge emotiu a l’esportista de rem Gerard Sunyer, del Club Nàutic Tarragona, mort recentment a causa d’un càncer. També es tanca el programa anunciant futurs continguts vinculats al Nàstic de Tarragona. 1. Sant Pere i Sant Pau femení de voleibol 1.1. Balanç d’una primera fase gairebé perfecta L’entrevista amb Edu Sánchez, tècnic del femení del Sant Pere i Sant Pau, repassa una primera fase de Lliga pràcticament immaculada: • Només una derrota en tota la fase. • Invictes a casa, cedint únicament un punt en un 3–2 contra Vanacor. • Lideratge del grup i sensació d’haver complert fins i tot per sobre de les expectatives inicials. Sánchez destaca que l’estratègia passava per fer-se fort a casa, en una Lliga curta on no es podien cometre errors. Fora de casa, només han perdut a la pista del Buñol, mantenint també un alt nivell competitiu en els desplaçaments. 1.2. Preparació de la segona fase Ara s’obre un parèntesi d’aproximadament un mes sense competir, que l’equip aprofitarà per: • Entrenar aquesta setmana abans de Nadal. • Permetre que les jugadores desconnectin, viatgin i visitin les famílies. • Fer alguna sessió intermitja durant les festes per no perdre completament el ritme. Sánchez considera que aquesta aturada és necessària per “carregar piles”, tant físicament com mentalment, després d’una fase intensa. 1.3. Anàlisi dels rivals de la segona fase Pel que fa al segon tram de competició, el tècnic comenta el panorama del grup rival: • Destaca especialment el Rivas (Madrid), que ha estat clar dominador del seu grup, sense derrotes i amb molt poquets sets perduts. • També apareixen com a rivals Almería i Sàtiva, aquest darrer definit com un equip jove però competitiu. Malgrat la força de Rivas, Sánchez remarca que no veu cap equip inabastable i que el nivell general serà «semblant» al del seu grup, configurant una fase igualada i exigent. 1.4. Gestió del descans i confiança en el grup A nivell personal, el tècnic explica que: • Encara està implicat en categories de base, de manera que aquests dies segueix tenint activitat. • El descans de Nadal serveix per alliberar tensions i tornar amb motivació. Sobre l’estil de gestió, subratlla que no és un equip professional i que, per tant, no pot ni vol controlar de forma estricta les jugadores durant les festes: • Confia en la seva responsabilitat individual. • Diu que en tots aquests anys mai ha tingut problemes de descontrol físic després de vacances. L’entrevista tanca amb una felicitació pels resultats i el compromís de tornar a parlar quan comenci la segona fase. 2. TGN Bàsquet – primera victòria a la Supercopa Catalunya 2.1. Alliberament després d’11 derrotes La segona part se centra en el TGN Bàsquet femení i el seu tècnic Sergio Lou, que celebra la primera victòria a la Supercopa Catalunya després d’11 derrotes consecutives. El triomf arriba després d’un partit de ratxes en què finalment el TGN Bàsquet s’imposa, trencant el pes mental de no haver guanyat encara. Lou admet que: • La victòria és un alleujament psicològic per a tot l’equip. • Però el que més valora és la evolució de la dinàmica de joc i l’assimilació dels conceptes tàctics entrenats des de la pretemporada. 2.2. Gestió dels finals ajustats i encert en tirs lliures Un dels punts clau del partit és la maduresa mostrada en els minuts finals: • Les jugadores que eren a pista van saber jugar amb “nervis d’acer”. • Van encertar cistelles claus en moments decisius. • Van tenir un alt percentatge en tirs lliures, aspecte que sovint decideix partits igualats. Les estadístiques del partit reforcen aquesta lectura: • L’equip suma 17 punts de 23 tirs lliures (molt bon percentatge). • Van perdre 17 pilotes, un registre millorable però acceptable comparat amb altres partits. Lou afirma que signaria aquestes xifres "per tota la temporada". 2.3. Lideratge de la capitana i creixement del grup El tècnic posa el focus en San Romà, una de les jugadores destacades, amb 17 punts anotats: • Explica que recentment han tingut una reunió personal amb ella. • Ell mateix va apostar perquè fos capitana d’un grup molt jove, però reconeix que no li havia explicat prou clar el rol que això comportava. • En les últimes setmanes li han exigit més lideratge, tant dins la pista com al vestidor. Per Lou, és essencial que: • Hi hagi cohesió de grup abans i després dels entrenaments. • La capitana ajudi a crear una bona sintonía perquè tothom s’esforci. Aquest pas endavant de San Romà s’ha traduït tant en millor rendiment esportiu com en millor ambient intern. 2.4. Objectius immediats i necessitats de plantilla Mirant a curt termini: • El cap de setmana següent juguen a Granolllers, una pista complicada contra un rival de la zona alta. • Lou insisteix que l’objectiu primordial és competir cada acció, tant en atac com en defensa. De cara a la resta de temporada, el tècnic apunta alguns desitjos i necessitats: • Ell gaudeix entrenant i només demana que les jugadores vinguin amb ganes de millorar. • L’equip és curt de plantilla; això dona opcions als juniors per pujar a entrenar i jugar, però complica les sessions quan hi ha baixes. • El club està treballant per incorporar una o dues jugadores que estabilitzin la rotació. • Demana salut i evitar les lesions que ja van afectar l’inici de temporada. L’entrevista acaba amb felicitacions per la victòria i bons desitjos de Nadal. 3. Homenatge a Gerard Sunyer (rem – Club Nàutic Tarragona) 3.1. Presentació de la figura de Gerard Sunyer El tram final del programa adopta un to clarament emotiu. El periodista contacta amb Borja Rueda, gerent del Club Nàutic Tarragona, per recordar la figura de Gerard Sunyer, remador del club que ha mort recentment a causa d’un càncer. Rueda el defineix com un esportista de casa, amb una trajectòria molt vinculada al club: • Hauria fet 24 anys al febrer. • Va començar a remar al Club Nàutic Tarragona amb 7 anys. 3.2. Palmarès i projecció esportiva Gerard Sunyer acumulava un palmarès notable en el món del rem: • Diverses vegades campió de Catalunya. • Campió d’Espanya. • Internacional amb la selecció espanyola en categories juvenils i sub-23, arribant a competir també en l’àmbit absolut. • Component de la selecció catalana en etapa juvenil i sènior. Això mostra que estem davant d’un talent esportiu consolidat i amb projecció. 3.3. La lluita contra la malaltia i l’impacte humà Rueda repassa el procés de la malaltia: • El càncer li és diagnosticat el maig de l’any passat, en tornar d’un Europeu absolut. • Rep una primera intervenció i continua vinculat a l’equip, seguint tractaments de radioteràpia i quimioteràpia. • Fins i tot arriba a tornar a competir en una regata, quan semblava que l’evolució era positiva. • A partir d’aquest estiu, però, la malaltia empitjora de manera severa i acaba provocant la seva mort. El gerent descriu les hores posteriors com a tristes i grises, molt dures per a tota la família del club. Tot i això, destaca el caràcter del remer: “Si hagués estat aquí amb nosaltres, ens estaria animant a lluitar, amb un somriure i donant ànims per tirar endavant”. Aquest record posa de manifest la seva fortalesa personal, més enllà dels èxits esportius. 3.4. Possibles homenatges i memòria futura Encara que és massa aviat per definir res en ferm, Rueda explica que: • El club vol tenir un detall amb la família a curt termini. • Més endavant, miraran de vehicular algun tipus d’homenatge o acte de record per fixar el llegat de Gerard Sunyer en la memòria del Club Nàutic Tarragona. El programa tanca aquest bloc amb una abraçada simbòlica a tot el club i la família, i l’agraïment a Borja Rueda per atendre la trucada en un moment tan delicat. 4. Tancament del programa i avanç del proper contingut En els últims minuts, el conductor del TGN Esports: • Anuncia que la música que sona donarà pas al programa “Sempre Nàstic”, dedicat al Nàstic de Tarragona. • Fa un avanç de continguts per a l’endemà: entrevista amb Jordi Gonzalvo, exentrenador del Nàstic de Tarragona, que presentarà un llibre sobre Tarragona. Així, l’episodi combina actualitat esportiva local (voleibol i bàsquet femení), un relat humà i colpidor al voltant del rem i del Club Nàutic Tarragona, i la connexió amb la comunitat esportiva vinculada al Nàstic de Tarragona.

Somnis, dol i Nàstic: Nadal a la Veu

Context i estructura del programa Episodi de La Veu de Tarragona - Camí cap als 40 a Tarragona Ràdio, amb magazín matinal clàssic: conversa d'actualitat local, entrevistes socials i culturals i amplia franja esportiva dedicada al Nàstic de Tarragona. El fil de fons és el Nadal i la Marató 3CAT dedicada al càncer. 1. Obertura: temps, equip i primera secció • Presentació entre bromes sobre la pluja i el fred a Tarragona i al Priorat. • Recorden l’acte del Centre Excursionista de Tarragona a Pradell de la Teixeta amb Òscar Cadiach, on se li atorga el Premi ISAR 2025 i es projecta el documental dels 40 anys de l’Everest. • Avancen el menú del dia: - Entrevista a Josep Andreu i el projecte PortAventura Dreams. - Tertúlia del Nàstic. - Conversa amb Òscar Cadiach (alpinisme i reconeixement del centre excursionista). - Entrevista sobre dol i càncer amb l’Associació Espanyola contra el Càncer. - Recomanació cultural: Conte de Nadal de Charles Dickens. “Espineta amb tarragonins”: l’avi Virgili • Secció emotiva sobre un personatge estimat de Tarragona, l’avi Virgili (Josep Pau Virgili i Sant Romà), impressor i erudit. • Va iniciar-se d’aprenent a impremta el 1909 i acabà creant el “Diccionari tarragoní”, un arxiu de fitxes sobre la ciutat. • Reconeixements: especialment el de “Tarragoní fidel” d’Òmnium Cultural (1978). • Avui és recordat com “l’avi de la Rambla” a la Rambla Nova. 2. Entrevista central: Josep Andreu i PortAventura Dreams Què és PortAventura Dreams? • Projecte solidari de la Fundació PortAventura, actiu des de 2019. • Consta de 10 cases (villages) annexes a PortAventura World. • Objectiu: oferir una setmana de respir a famílies amb infants amb malalties greus o molt greus. Funcionament del programa • Estada d’una setmana, totalment gratuïta, per 10 famílies alhora. • Accés inclòs als parcs (PortAventura Park i Ferrari Land a l’hivern, també Caribe Aquatic Park en temporada). • Selecció mèdica: un comitè clínic dels grans hospitals (Sant Joan de Déu, Vall d’Hebron, Hospital Niño Jesús, etc.) valora quins infants estan en condicions de viatjar. • El nen tria qui l’acompanya (pares, germans, amics) fins a 6 places per família. • Voluntariat de la Fundació acompanya i ajuda en mobilitat, atraccions i logística. “Per a moltes famílies és una aturada en la caixa negra de la malaltia.” Impacte emocional • Llibre de visites ple de missatges dels infants i de les famílies, que Andreu descriu com “impossible de llegir sense emocionar-se”. • Moltes famílies no coneixien PortAventura i el viatge ja és tota una aventura. El relleu a la Fundació i el perfil d’Andreu • Josep Andreu és president de la Fundació PortAventura des de l’1 d’octubre. • Substitueix Ramon Marsal, president fundador durant 14 anys. • Explica la sorpresa de la trucada i el procés d’acceptació: - Consulta prèvia amb la família i amb la seva feina al sector privat. - Assumeix la presidència com a tasca addicional, no substitutiva de la seva feina. • Trajectòria prèvia clau: - President del Port de Tarragona (2011–2018). - Directiu a la Xarxa de Santa Tecla (xarxa sanitària, social i docent), on va treballar amb col·lectius vulnerables i projectes d’inclusió laboral (com una bugaderia amb persones amb capacitats diverses). Reptes de futur: créixer, però com? • Les 10 cases operen unes 40 setmanes l’any; la gestió és complexa. • Hi ha espai físic per ampliar el village, però el repte són els costos de manteniment, més que la construcció. • Estratègia debatuda al patronat: - Consolidar l’actual model i fer-lo bé. - Explicar el projecte a nous partners perquè s’hi sumin econòmicament i en recursos. • Es reivindica PortAventura com a motor econòmic del territori: més de 17.000 M€ de PIB i uns 10.400 llocs de treball indirectes/directes. Altres temes: Hard Rock i el Nàstic • Sobre el macroprojecte Hard Rock: PortAventura veu positivament qualsevol projecte que “sumi visitants i projectes”, però no en té la decisió. • Andreu, soci del Nàstic de Tarragona, celebra el canvi d’aires amb el nou entrenador i apunta que ara “ja es veu a què juga l’equip”. 3. Tertúlia esportiva: l’actualitat del Nàstic Resultats i dinàmica • El Nàstic de Tarragona ve de guanyar el Cartagena i entra en places de play-off (cinquens amb 25 punts). • Amb Cristóbal Parralo a la banqueta: - 6 partits: 3 victòries, 2 empats, 1 derrota (debut contra el Múrcia). - 5 jornades seguides sense perdre. - Millora clara de joc i resultats. Valoració del partit Nàstic–Cartagena • Convidats: Carola Ugrinovits, Alejandro Saladie i Jaume Tarragó. • Consens: un dels millors partits de la temporada: - Domini de l’1 al 90. - Porteria a zero i poques ocasions concedides. - Es considera que el 2–0 es queda curt; podia ser 3–0 o 4–0. • Destaquen: - Parada clau del porter del Cartagena en un cop de cap d’Álex Jiménez. - Xut al pal de Marcos Baselga. - Gran actuació de Dani Rebollo (porter del Nàstic), gairebé inèdit en feina. El gol de Jaume Jardí • Jardí comença a la banqueta per descans (era el jugador amb més minuts), però surt i: - Serveix una centrada de gol a Álex Jiménez. - Marca un gol espectacular que televisió estatal qualifica de possible “gol de l’any”. Canvi de model amb Cristóbal • Comparacions constants amb Luis César (entrenador anterior): - Abans: joc horitzontal i de risc en sortida de pilota des del porter i centrals. - Ara: joc més directe, pilotades llargues de Rebollo perquè sempre hi ha gent a tres quarts de camp. - Defensa: menys complicacions, més seguretat i verticalitat. • Ajustos tàctics: - Morgado + David Alba com a parella de centrals, amb Enric Pujol a l’aguait. - Laterals consolidats: Sergio Camus i Moi Delgado. - Al mig: Cristóbal situa Óscar Sanz com a estòper i Montalvo uns metres més endavant. - Paper important de Mangel com a pivot defensiu, molt valorat pels tertulians. - Extrems a cama natural (Pau Martínez i Juanda) obrint el camp. Plantilla, mercat d’hivern i necessitats • Preocupació per la profunditat de plantilla, sobretot: - Pocs extrems purs (només Pau i Juanda sobre el paper). - Dependència de Baselga a la davantera (historial de lesions, cal “guardar-lo en cotó”). • Sobre fitxatges: - Carència principal: migcampista organitzador de molta qualitat. - Possibles reforços també a les bandes i una alternativa a Baselga. • Jugadors que preocupen: - Cedric (contracte llarg però rendiment baix). - Kaptoum i Paniagua, que no acaben de consolidar-se. • Valoració dels joves: - Cristóbal dóna minuts a jugadors del filial i juvenil, fins i tot per davant de fitxatges de pes. Classificació i rivals • Mirada a curt termini: - Darrer partit de 2025 a Antequera (fora de casa, dissabte a les 21 h). - Inici de 2026 a Torremolinos. • Objectiu de la taula: - Tancar la primera volta en zona de play-off (3r–5è lloc). • Sorpreses de la lliga: - Atlètic de Madrid B (madrilenyo), Europa i Sabadell, tots equips recents ascendits que encapçalen la classificació. - Es preveu que l’Europa perdi força en mudar-se del seu camp ratonera a Can Dragó. Junta d’accionistes del Nàstic • Anunci de la Junta General d’Accionistes al Palau de Congressos (Sala Eutyches), que Tarragona Ràdio transmetrà en directe. • Debat sobre: - Possibles aparicions de Fred Wester o el seu advocat. - Límits de noves ampliacions de capital (el club s’apropa als 10 M€ de capital social). - Model actual: pèrdues anuals cobertes per ampliacions de capital, sense endeutament bancari. • Es posa en valor la massa social creixent i fidel, amb entrades constants per sobre dels 6.500 espectadors al Nou Estadi. 4. Alpinisme i territori: Òscar Cadiach i el Priorat Festa del soci del CET a Pradell de la Teixeta • Crònica des de Pradell de la Teixeta (Priorat) de la festa anual del Centre Excursionista de Tarragona. • Activitats: - Caminada per l’entorn. - Dinar de germanor. - Projecció del documental dels 40 anys de l’ascensió a l’Everest (1985). - Lliurament del Premi ISAR 2025 a Òscar Cadiach. Trajectòria d’Òscar Cadiach • Alpinista de referència vinculat al CET i col·laborador habitual del programa. • Ha estat 6 vegades a la zona de l’Everest (Tíbet i Nepal), més d’un any i mig de vida acumulat a la regió. • Ha compartit moments amb mites de l’alpinisme com Edmund Hillary, John Hunt i ha seguit de prop la història de Mallory. • Explica: - El fenomen del núvol bandera al cim de l’Everest i les caigudes sobtades de temperatura (–20 ºC a 4.000 m). - La necessitat de protecció extrema i de portar càmeres dins la roba per evitar que es congelin. El valor del Premi ISAR • Cadiach expressa que el guardó li fa “molta il·lusió” perquè és la nineta dels ulls del CET. • El premi reconeix tant l’expedició de 1985 com la seva tasca de difusió de l’alpinisme (xerrades, projeccions a escoles, etc.). Veu local: l’alcaldessa i el president del CET • Lourdesa Aluja, alcaldessa de Pradell de la Teixeta: - Descriu el poble (uns 175 empadronats, prop de 110 residents habituals). - Reivindica la vida cultural del municipi: concerts, activitats per a la canalla, antics festivals com l’Eva (poesia i narració). - Fa bandera de productes locals, com neules artesanes molt apreciades. • Jordi Aluja, president del Centre Excursionista de Tarragona: - Subratlla la justícia del Premi ISAR a Cadiach. - Recorda altres fites del CET: expedicions al Nuptse i a l’Annapurna (on la membre Berna Vicente tingué durant anys el rècord d’alçada femení estatal). - Parla dels reptes del CET: mantenir viu el projecte, atraure jovent i seguir professionalitzant activitats de muntanya. 5. Càncer, dol i Nadal: suport emocional La Marató 3CAT i el context • La 34a Marató 3CAT s’ha dedicat al càncer (prevenció, detecció precoç i recerca) amb una recaptació superior als 9,5 M€ provisionals. • El territori de Tarragona s’hi ha bolcat amb nombrosos actes solidaris, inclòs el del CET a Pradell. Entrevista a Elena Nolla, psicooncòloga Tema central: com viure el dol en dates nadalenques. Què és el dol i per què cal viure’l • El dol és una resposta normal i no patològica a la pèrdua. • És un procés dinàmic, amb anades i tornades, sense dues experiències iguals. • Cal evitar comparacions entre dols: cadascú el viu segons vincles, història personal, suport social, etc. • Missatge clau: el dol s’ha de recórrer quan toca; si s’ajorna, pot reaparèixer anys després en forma de depressió o malestar difús. Emocions i permissió • Emocions habituals: - Tristesa (la més central i necessària). - Sentiment de culpa. - Enuig, ràbia, irritabilitat. - Necessitat d’aïllament o, al contrari, de molta comunicació. • Cal permetre’s totes aquestes emocions sense jutjar-les: - Les emocions no són bones ni dolentes; tenen una funció adaptativa. - Reprimir-les pot “enquistar” el dol. Nadal: pressió i flexibilitat • El Nadal porta una pressió social de “haver d’estar feliç”. • Consells per a persones en dol: - Flexibilitzar rutines: simplificar sopars, menús, regals, tradicions. - Delegar funcions (no cal encarregar-se de tot com altres anys). - Buscar espais d’autocura sense culpa: llegir, passejar, escoltar música, meditar. - Expressar les pròpies necessitats i límits a la família. El paper de l’entorn • L’entorn ha de acompanyar, no dirigir el dol. • Cal evitar frases tòxiques o de negació: - “No ploris, que t’agafarà una depressió.” - “Ell/ella no voldria veure’t així.” - “Has de ser fort pels fills.” • Aquestes frases aïllen la persona en el seu dolor; el que cal és escoltar i validar el que sent. Rituals i record • És sa fer present la persona estimada durant les festes: - Encendre una espelma. - Posar una foto o un objecte significatiu (objecte de vinculació). - Escriure-li una carta. • Idea clau: “Celebrar no vol dir oblidar.” Es pot gaudir d’alguns moments i, alhora, mantenir viu el record. Nens i dol • Error freqüent: amagar-los la mort per “protegir-los”. • Recomanacions: - Explicar-los la situació amb llenguatge adequat a l’edat. - Fer-los partícips dels canvis en rutines o celebracions. - Mostrar també les emocions dels adults (serveix de model). - Permetre que expressin tristesa, por o confusió i oferir-los un adult de confiança amb qui parlar. Suport professional • L’Associació Espanyola contra el Càncer a Tarragona ofereix atenció psicooncològica a pacients i famílies. • Nolla explica que cita expressament persones en dol abans del Nadal per preparar estratègies i donar-los “permís” per sentir-se com se sentin. 6. Cultura de Nadal a Tarragona 6.1. “Un conte de Nadal” de Charles Dickens • Recomanació del CaixaForum Tarragona: adaptació de Francesc Cerro-Ferran i interpretació de Jordi Francesc Rom. • Format: - Un sol actor que fa de narrador i dona veu a tots els personatges: Scrooge, Bob Cratchit, el nebot Fred, els tres esperits del Nadal, etc. - Escena minimalista, amb suport d’un audiovisual projectat. • Claus de l’obra: - Manté l’essència del text original de Dickens, adaptat a monòleg narratiu. - Defensa que el missatge (perdó, redempció, segones oportunitats) hauria de ser per tot l’any, no només per Nadal. - Públic recomanat: a partir de 12 anys, tot i que ja ha funcionat molt bé amb mainada de 8–10 anys. 6.2. Concert de bombardí i piano (Joventuts Musicals) • Avanç del concert de Joventuts Musicals amb Raül Sabiote (bombardí) i Yuko Mizutani (piano). • Explicació pedagògica: - El bombardí és un instrument de vent metall de la família de la tuba, però més petit i agut. - Com a instrument modern (segle XX), té poc repertori clàssic propi; cal transcriure obres de cello, fagot, veu, piano, etc. • Repertori destacat: - “Saxhornia” de Jules Demersseman/Collery: peça romàntica original per saxhorn (antecessor del bombardí), amb moviment lent cantabile i tarantel·la virtuosa. - Transcripcions de Saint-Saëns (obra per fagot) i Brahms (dances hongareses), molt exigents tècnicament. - Estrena absoluta de “Aigua fresca” de Pilar Miralles: • Peces contemporània amable, amb una font real a l’escenari com a element central. • Invita l’oient a la meditació i a l’experiència de “no fer res”. 7. Tancament i anuncis • Recordatoris publicitaris i institucionals: - Pla Tarragona 26 (neteja i recollida selectiva de residus) de l’Ajuntament de Tarragona. - Campanyes de Nadal a Sant Pere i Sant Pau i al Port de Tarragona. - Activitats nadalenques de circ a l’Anella Mediterrània. - Formació subvencionada de Royal Escola de Formació. - Anuncis de l’ONCE, Tanatori Municipal, Obramat, ICIQ, etc. • Tancament musical amb la secció de la Sílvia García i avanç del Festival Internacional de Música de Cambrils. Idees clau de l’episodi • Solidaritat i salut: PortAventura Dreams i la Marató 3CAT mostren un territori molt implicat amb infants malalts i recerca contra el càncer. • Esport com a motor emocional local: la bona ratxa del Nàstic de Tarragona retorna la il·lusió i centra bona part del debat ciutadà. • Memòria i muntanya: el Premi ISAR a Òscar Cadiach i la tasca del Centre Excursionista de Tarragona enllacen present i gran tradició excursionista. • Dol i Nadal: la psicooncologia aporta eines concretes perquè qui ha perdut algú pugui transitar el Nadal sense negar el dolor. • Cultura de qualitat: des de Dickens al bombardí contemporani, l’episodi reforça un Nadal a Tarragona amb propostes culturals variades i exigents.

Informatiu matinal i esports a Tarragona

Visió general de l’episodi Butlletí de Serveis Informatius 8H a Tarragona Ràdio amb l’actualitat de Tarragona i el Camp de Tarragona, seguit del bloc d’esports. L’episodi combina informació general (pesca, seguretat, marató solidària, premis culturals i científics) amb un ampli repàs del cap de setmana esportiu, centrat sobretot en el Nàstic de Tarragona. 1. Obertura: titular esportiu del Nàstic Nàstic: victòria i play-off • El programa s’obre destacant que el Nàstic de Tarragona “vènc, convenç i torna a places de play-off”. • Victòria a casa contra el Cartagena i ratxa de 5 partits sense perdre amb porteria a zero. • L’equip se situa cinquè amb 25 punts, per primer cop en zona de play-off amb Cristóbal Parralo a la banqueta. • Parralo subratlla que han mantingut bones sensacions durant gairebé tot el partit, amb bona pressió i control de pilota. "Yo creo que hemos hecho una gran presión durante todo el partido. El equipo ha sabido qué hacer con el balón." • El proper partit, al camp de l’Antequera, serà el darrer de 2025 i pot significar la tercera victòria seguida i sisena jornada sense perdre. 2. Sector pesquer: acord de Brussel·les i malestar Dies de pesca i quotes a la flota d’arrossegament • Els pescadors de la flota d’arrossegament de Tarragona valoren “a mitges” l’acord de Brussel·les sobre dies de pesca i quotes anuals. • Finalment podran sortir 143 dies de mitjana a l’any, per sota dels 180 dies que demanava el sector (uns 8 mesos i mig d’activitat). "De 180 a 143 estem per sota les nostres expectatives. Sí que és veritat que, clar, quan parties que teníem que pescar 9 dies, 143 és una cosa que ens costava pensar que ho aconseguiríem." • Xavier Domènech, secretari de la Federació Territorial de Confraries de Pescadors a Tarragona, agraeix la feina de l’Estat però creu que aquest esforç havia d’haver arribat abans. Incongruències en la gestió de la gamba • Domènech denuncia incongruències en les quotes de pesca de la gamba: • Doble restricció: dies de pesca i quantitat capturable. • Atribució de quotes segons històrics perjudica barques que han tingut parades llargues per avaries. "Hi ha anys bons, hi ha anys dolents... conec una barca que va tindre una avaria molt llarga i això l'ha perjudicat, que li han assignat menys gamba. No és just." • Recorda que el Port de Tarragona és el més especialitzat en gamba a la demarcació, però també hi tenen pes l’Ametlla de Mar i la Ràpita. Relleu generacional i futur del sector • El sector reclama mesures per afavorir el relleu generacional i frenar la pèrdua d’embarcacions. • Celebren el compromís de revisar el reglament europeu, encara que alerten que el canvi no serà immediat. 3. Guàrdia Urbana de Tarragona: càmeres i aniversari Càmeres corporals als agents • La Guàrdia Urbana de Tarragona incorporarà càmeres a l’uniforme que enregistraran les actuacions policials. • El 2026 es compraran 20-25 dispositius, una càmera per cada binomi de patrulla; el 2027 n’haurien de disposar tots els agents. • Inversió prevista: 50.000 € al 2026 i 83.000 € al 2027. • L’intendent Manuel Vázquez destaca que les càmeres serviran per: • Augmentar la transparència del cos. • Guanyar confiança de la ciutadania. • Registrar serveis crítics o complexos com a prova en expedients judicials o administratius. "Guanyem més confiança a la ciutadania, ho tindrem registrat tot allò que sigui crític o siguin serveis complexos." Protecció de dades i ús de les imatges • El tractament de les imatges serà idèntic al de les càmeres de videovigilància en espais públics. • Només es podran visionar: • En cas d’atestado o procés judicial. • En expedients administratius (incivisme, seguretat ciutadana, etc.). • Cap accés generalitzat a les gravacions: es protegeix la privacitat. Efectes interns i noves eines • Vázquez remarca que saber-se enregistrats té també un efecte intern disciplinador: condiciona el comportament dels agents i pot servir tant a l’administració com al ciutadà en cas de queixes. • El cos també disposarà de càmeres incorporades a les armes TASER. • S’està desenvolupant una aplicació mòbil conjunta amb altres municipis del Camp de Tarragona per contactar ràpidament amb els cossos de seguretat en situacions d’emergència. 168è aniversari de la Guàrdia Urbana • La Guàrdia Urbana celebra 168 anys de la seva fundació amb un acte al Teatre Tarragona. • Hi intervenen l’alcalde Rubén Viñuales i l’intendent Vázquez. • S’hi lliuren: • Medalles per trajectòria i mèrit professional. • Felicitacions per actuacions destacades. • Distincions i plaques a entitats, ciutadans i membres del cos que han contribuït a la tasca policial. • Des de les 9 del matí es pot visitar una exposició de mitjans de la Guàrdia Urbana davant del Teatre Tarragona, a la Rambla Nova. 4. Marató de TV3 i mobilització solidària a Tarragona Recaptació global i actes al Port de Tarragona • La 34a edició de la Marató de TV3 recapta almenys 9,7 milions d’euros per a: • Prevenció del càncer. • Detecció precoç. • Recerca oncològica. • El moll de costa del Port de Tarragona és una de les seus d’atenció de trucades gestionades per voluntaris. Caminada popular a Sant Simplici • A Tarragona es fa una caminada popular fins al cim de Sant Simplici amb més de 500 participants. • S’hi recullen 3.515 €. • Des de la torre del rellotge del Port surten dues curses de 5 i 10 km pel passeig de l’Escullera i la platja del Miracle, a més d’una caminada de 5 km. • En 14 anys de cursa i caminada per la Marató, el Club Atlètic i l’empresa Event i Atlètic Events han recaptat més de 60.000 €. 5. Premi ISART 2025 a l’alpinista Òscar Cadiach Reconeixement del Centre Excursionista de Tarragona • El Centre Excursionista de Tarragona celebra la festa anual del soci a Porrera/Pradell de la Teixeta (Priorat), amb una jornada solidària amb la Marató de TV3. • El Premi ISART 2025 recau en l’alpinista Òscar Cadiach, en un any especialment simbòlic: 40è aniversari de la primera expedició catalana a l’Everest (1985), en què ell va fer cim. "És com un somni... un any molt especial pels records dels 40 anys de l’Everest de 1985." Actes de la jornada • Caminada d’uns 9 km pel terme de Pradell de la Teixeta, seguida d’un dinar de germanor obert a socis i veïns. • Recaptació íntegra destinada de nou a la Marató de TV3. • El president del Centre, Jordi Aluja, destaca la “trajectòria bestial” de Cadiach i assegura que feia temps que volia atorgar-li el premi. "El mínim que podíem era fer-li palès el tema aquest i donar-li el guardó del Premi ISART." • Es planteja demanar a la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya que se li lliuri la insígnia d’or, i també un reconeixement al programa d’alpinisme de Tarragona Ràdio, “El Pont de Mahoma”, que porta més de 12 temporades en antena. • Després del lliurament del guardó es projecta una pel·lícula sobre els 40 anys del primer cim català a l’Everest, amb xerrada d’Òscar Cadiach i col·loqui amb el públic. 6. Premis Tarragonès: recerca, creació i difusió Premis del Consell Comarcal del Tarragonès • Al Casal Municipal de la Nou de Gaià es lliuren els Premis Tarragonès que atorga el Consell Comarcal del Tarragonès. • El president Joan Martí Pla recorda que: • La beca d’investigació fa 26 anys que s’atorga. • Els premis de Creació i de Difusió en fa 24. • Una part clau del premi és la publicació del llibre derivat de la recerca, que entra a formar part de la col·lecció històrica del Consell Comarcal i permet al premiat arribar a molt més públic. Guardonats • 26a Beca d’investigació Luquius Lucini Usura: per a l’historiador Carlos Terron pel projecte Els comuns i les universitats al Baix Gaià al segle XVII, estudi sobre: • El paper de les comunitats veïnals. • La seva relació amb el poder senyorial. • La contribució al coneixement de la història local i comarcal. • 24è Premi de Creació Luquius Aneus Florus: per al músic Dani Espasa, en reconeixement a una trajectòria creativa, rigorosa i versàtil. • 24è Premi de Difusió Eutiques: per al periodista Xavier Graset, considerat un referent del periodisme català. 7. Bloc d’esports complet 7.1. Nàstic de Tarragona: millor partit de la temporada • A l’inici del bloc esportiu es reprèn i amplia la informació sobre el Nàstic de Tarragona: • Victòria 2-0 davant el Cartagena al Nou Estadi. • Gols de Marcos Baselga (3 gols aquest curs) i Jaume Jardí (8 gols, màxim golejador grana). • Es considera el millor partit de la temporada. • Amb Parralo: 3 victòries, 2 empats i 1 derrota en 6 partits. • Parralo insisteix en la bona interpretació del joc, la pressió alta sostinguda i el bon ús de la pilota. • El gol de Jardí es destaca com a gol de la jornada: jugada personal, poc angle i rematada d’esperó. • El gol de Baselga arriba després d’una gran acció individual i xut amb rosca. Baselga: "Hoy hemos estado mejor que otros días, hemos sabido estar mejor en las fases del partido y al final sabíamos que van a dejar espacios y Jaume ha hecho otro golazo." • El proper compromís, al camp de l’Antequera (El Maulí), tanca l’any i pot consolidar la tendència positiva. 7.2. Voleibol: Sant Pere i Sant Pau i femení Superlliga masculina: Sant Pere i Sant Pau • El Club Volei Sant Pere i Sant Pau continua sense guanyar a Superlliga. • Derrota clara contra el Club Voleibol Guaguas per 0-3 (10-25, 17-25, 17-25) a l’últim partit de l’any a Tarragona. • L’entrenador Vladislav Ostrovski destaca: • Excés de respecte al primer set. • Millora competitiva al segon i tercer, amb l’equip lluitant fins al final. • Bones accions quan han pogut rebre i organitzar l’atac correctament. "Los chicos lo han dejado todo y estoy contento por lo que han hecho." • Setmana exigent: doble compromís abans d’acabar 2025, començant per la pista de l’Almeria. Primera Nacional femenina • El Club Volei Sant Pere i Sant Pau femení tanca la primera fase de Lliga com a líder del seu grup. • Victòria a domicili davant l’Alfajeria per 0-3 (20-25, 14-25, 16-25). • L’entrenador Edu Sánchez remarca: • Fase curta i molt exigent, sense marge d’error. • Bon joc global i capacitat de patir i guanyar quan no s’ha jugat tan bé. • Al principi no esperaven acabar primeres, però sabien que tenien equip per lluitar a dalt. • Ara s’ha de sortejar la segona fase, on les tarragonines lluitaran per l’ascens a Superlliga 2. 7.3. Bàsquet: TGN Bàsquet i Ibersol CBT Lliga Femenina 2: TGN Bàsquet • El TGN Bàsquet perd a casa davant el Mataró per 59-66. • Balanç molt complicat: 1 victòria i 10 derrotes. • L’equip tenia el partit controlat fins al final del tercer quart, però es queda sense idees en atac al darrer període. • L’entrenador Iñaki Learte explica que: • Han arribat a posar-se per davant a l’inici del darrer quart. • Els falten confiança i capacitat per gestionar avantatges. • Torna a decidir-ho una suma de petits detalls. "Hasta nos ponemos nerviosos nosotros mismos cuando vamos por delante en el marcador y no sabemos gestionar esa ventaja." • El proper partit serà a domicili, a la pista del Manresa. Supercopa: TGN Bàsquet masculí • El TGN Bàsquet de Supercopa guanya el Santfeliuenc per 66-60, sumant la primera victòria de la temporada. • El tècnic Sergio Llauradó (Sergio Lou) es mostra content pel triomf però admet que: • L’equip porta moltes derrotes acumulades. • Encara hi ha molts aspectes a millorar, sobretot en la gestió dels finals igualats. 7.4. Ibersol Club Bàsquet Tarragona • A Lliga EBA / competició FEB, l’Ibersol Club Bàsquet Tarragona (CBT) s’imposa al CB Valls en el derbi territorial per 72-59. • Els de Toni Llauradó (Toni Llaurona) dominen des de l’inici, però: • Es compliquen al tercer quart, on el Valls arriba a empatar a 47. • Reaccionen amb intensitat i un darrer quart molt seriós. • El pavelló del Serrallo s’omple “de gom a gom”, un dels aspectes més valorats pel tècnic. "Els jugadors han tret el caràcter, han tret el seu orgull... molt orgullós de veure el Serrallo com el volíem a l’inici de temporada." • El CBT es manté tercer, amb 9 victòries i 2 derrotes, i tancarà el 2025 a la pista de l’Igualada. 7.5. Futbol base i categories estatals del Nàstic Lliga Elit: CF Pobla de Mafumet (filial del Nàstic) • Cinquena victòria del filial del Nàstic a Lliga Elit. • Triomf per 0-1 al camp del Sabadell B, amb gol d’Èric Mora. • L’equip suma 20 punts i continua en places de play-off. • L’entrenador Xavi Vilà parla de “tres punts d’or” per: • L’entitat del rival. • La dificultat del partit i del camp. • Destaca la gran lectura del partit i la capacitat de generar superioritats des del darrere en un terreny de joc complicat. • La Pobla tancarà el 2025 a casa davant del Manlleu. Juvenil i femení del Nàstic • Juvenil DH del Nàstic: • Victòria 2-1 contra el Sant Cugat. • Tancaran l’any al camp del San Francisco de Mallorca. • Primera Catalana femenina (Nàstic): • Empat 1-1 al camp de la Penya Barcelonista. • El gol del Nàstic, d’Anaís; el de les locals, també en pròpia porta grana. • L’entrenador local valora positivament aquest punt. • El Nàstic femení clourà el 2025 visitant el camp del Berga. 8. Tancament de l’informatiu • El bloc de notícies generals es tanca abans de donar pas de nou als esports, amb menció al Pla Impuls Dipte de la Diputació de Tarragona, que ajuda els ajuntaments a: • Reduir tràmits burocràtics. • Disposar d’eines i recursos per impulsar projectes locals. • S’insisteix en la idea de “pobles, ciutats, persones” com a eixos de la política de suport municipal. En conjunt, l’episodi ofereix una panoràmica molt completa de la vida social, esportiva i institucional del Tarragonès, amb especial èmfasi en el Nàstic de Tarragona, la situació del sector pesquer, la modernització de la Guàrdia Urbana i l’important compromís solidari de la ciutadania amb la Marató de TV3.

Serveis Informatius 7H del 15/12/2025

Els butlletins informatius de Tarragona Ràdio repassen l’última hora de l’actualitat tarragonina. Política, societat, cultura, esports i molt més.

El Partit del Nàstic del 14/12/2025

Nàstic - Cartagena

#342 - Històries de vida, música i bogeria a Tarragona Ràdio

Context de l’episodi Programa Ja tardes Cap de Setmana a Tarragona Ràdio, en format greatest hits: la Sílvia recupera algunes de les millors entrevistes i actuacions recents, centrades en històries de vida potents, creació artística i humor desbocat. 1. “Destí al nord” i “Tornar a casa”: migració i retorn Llibre, documental i protagonistes • Conversem amb Jaume Blanc, “el Tobab”, el seu fill Alion Manel (el Petit Tobab) i Bangalí Javi (Javi), jove senegalès. • Presenten el llibre “Destí al nord” i el documental “Tornar a casa”, dos projectes que comparteixen el mateix fil emocional: el viatge migratori de Senegal a Catalunya i el retorn al poble d’origen. Del Petit Tobab al segon llibre • Primer llibre: “El Petit Tobab” (viatge a Senegal amb l’Alion amb un any i mig, publicat quan en tenia cinc). • Ara, amb “Destí al nord”, l’Alion ja té 9 anys i aporta una mirada més madura, dialogant amb el Javi sobre migració, pors, esperança i identitat. • El llibre està construït com un diàleg entre un nen i un jove, fet perquè pugui entrar molt bé a escoles i instituts. La història del Javi: creuar el mar i començar de zero • El Bangalí Javi marxa de Senegal amb 16 anys i triga 5–6 mesos a arribar a l’Estat espanyol. • Explica el trauma del pas pel mar Mediterrani: setmanes sense dormir, despertant-se pensant que encara és dins l’aigua. • L’arribada a Reus: - Xoc lingüístic i cultural, sensació de “tornar a néixer” en un lloc on ningú t’entén. - Pensaments recurrents de “vull tornar”, però acaba quedant-se, estudiant a l’institut i trobant feina. • La relació amb el Jaume i l’Alion creix fins a ser una família escollida: “Jaume és com un pare per mi aquí”. Racisme estructural i dret a circular • El Jaume aprofita el relat per denunciar un racisme institucional molt concret: - Un senegalès no pot viatjar lliurement, ni tan sols per turisme o curiositat. - Necessita visat, que majoritàriament és denegat. - Contrasta amb la llibertat de moviments dels europeus, “els tobaps”, que poden anar “a pescar a casa seva” mentre ells no poden venir. • Volen que tant el llibre com el documental serveixin com a eina pedagògica per parlar d’immigració, racisme i desigualtats. El viatge de retorn al Senegal i el documental • La idea inicial: un viatge de plaer al Senegal perquè: - El Javi conegui la família de l’Alion i la seva mare. - L’Alion conegui la família del Javi al poble rural de Viratava, entre Tambacounda i Mali. • El viatge es converteix en documental quan el Javi diu que voldria tenir un record gravat: “Un souvenir no, vamos a hacer una pel·lícula”. • El cineasta Omar Valcells els acompanya i grava 24 hores al dia: trajectes eterns en carretera, calor extrema, pobles sense llum ni aigua, l’arribada al poble i la rebuda massiva de la comunitat. Humanitat i contrastos • El Jaume remarca que en aquell poble rural hi troben una humanitat que aquí hem perdut: - Tothom surt a rebre en Bangalí. - Hores i hores saludant, compartint, ajudant. L’Alion, el burro Relàmpago i la mirada infantil • Moment preciós: el Javi regala a l’Alion un burro real, que ell bateja com “Relàmpago”. • Relaten com el burro s’escapa, com el busquen i com acaben amb un altre burro “molt ràpid” que fa honor al nom. • L’Alion explica el que més li agrada del viatge: jugar amb els nens, els animals, la tempesta, el trajecte amb carro… i reviu l’experiència en veure el documental. Projecte educatiu i retorn solidari • “Destí al nord” es ven més com donatiu que com a producte comercial: els diners es destinen a millorar l’escola de Viratava (material, condicions bàsiques). • Full de ruta 2025–26: - Passar per instituts de Reus, Tarragona i pobles del Camp amb projeccions del documental, xerrades del Javi i treball a l’aula. - Fer recollida de material i fons en paral·lel. - Culminar amb un viatge de retorn al poble pel Nadal de 2025, portant-hi el resultat del projecte. 2. Elena Ley: de “Esencia Femenina” a “Caminando” Tancant un cicle creatiu • La cantautora Elena Ley visita el programa per explicar que ha culminat el projecte “Esencia Femenina”, un disc conceptual publicat cançó a cançó a les plataformes. • El disc recull 15 temes sobre dones, històries reals i femininitat. El gir cap a l’italià i el Festival de Sanremo Senior • Després d’aquest cicle, decideix tornar a publicar sobretot en italià, el seu idioma d’origen, tot i que escriu també en castellà i anglès. • Presenta “Caminando”, cançó en italià amb què ha quedat segona al Festival de Sanremo Senior (cantautors). • Explica l’anècdota del número de sortida 17 (número de mala sort a Itàlia) i com, contra els presagis, això acaba essent un bon auguri. “Caminando”: viure entre països i records • La cançó parla de viure entre països i somnis, guitarra i poesia, records que volen com el vent i el pas del temps. • Ella mateixa en fa una traducció comentada, on surten idees com: - “Vivo entre países y sueños, una guitarra y fantasías” - “Cuánta gente me acompaña, cuánta luego me dejará” • És una metàfora del camí vital, de la incertesa i el coratge. Energia, positivitat i un llibre-diari • A banda de la música, l’Elena és psicòloga i ha escrit el llibre-diari “Hoy elijo sonreír”, una mena de programa de 8 setmanes per treballar gratitud i actitud positiva. • Estructura del diari: - Reflexió inicial. - 4 setmanes de fulls de matí i nit (5–7 minuts cadascun). - Pausa i nova reflexió. - 4 setmanes més amb elements afegits. - Reflexió final sobre la pròpia vida. • Defensa una positivitat conscient, que no nega la tristesa o la melancolia, sinó que les travessa per arribar a un lloc millor. “Mujeres de hoy”: himne íntim en directe • A l’estudi interpreta en acústic una cançó d’“Esencia Femenina”, un himne a les dones de diferents generacions: “Somos mujeres de hoy, niñas de ayer, abuelas de mañana y amigas cada día”. • Reivindica que no calen justificacions, que les dones són “perfectes així”, amb cos canviant, responsabilitats i fortalesa. Projectes i concerts • Anuncia nou disc en preparació, que es dirà “Conectando”, on reconecta amb l’italià però incorpora també cançons en anglès i castellà. • Té concert a la Casa del Jardí (Vía Augusta, Tarragona), on presentarà temes en italià, castellà, algun en català i cançons noves com “Find a Way”. 3. Ariane Lins i “Relatos Góticos”: gòtic clàssic amb ànima Música, ràdio i escriptura • Ariane Lins, habitual de Tarragona Ràdio, hi torna ara com a escriptor, presentant el seu quart llibre de ficció: “Relatos Góticos”. • També és músic i antropòleg, i combina tot plegat amb col·laboracions radiofòniques. De l’autoajuda a la ficció gòtica • Els dos primers llibres eren d’espiritualitat/autoajuda, però els ha descatalogat: - No vol que el seu treball s’associï a l’esoterisme comercial i a certs discursos de “gurú” que no comparteix. - Prefereix allunyar-se d’aquest mercat i centrar-se en ficció amb profunditat espiritual, però sense envolcall màgic banal. “Relatos Góticos”: homenatge als clàssics • El llibre recull dos relats llargs (quasi novel·les curtes) i dos contes breus, inspirats en l’estil de: - Edgar Allan Poe - Horace Walpole - Arthur Conan Doyle - Jules Verne • Ambientats en època victoriana / segle XIX, combinen: - Suspens psicològic més que terror gore. - Elements científics a l’estil Verne. - Misteri detectivesc a la manera de Conan Doyle. Estructura i relats destacats • “Eloïssa”: primer relat, protagonitzat per una dona misteriosa en un castell on arriba un destacament francès. - Comença com un relat de vampirs força clàssic. - Al final hi ha un gir científic inesperat que l’emparenta amb Jules Verne. • “L’Estància”: conte breu on algú es desperta immobilitzat en una habitació desconeguda. - Explora la por a la paràlisi i la pèrdua de control. • “La Tormenta (El salón de los pasos perdidos)”: història preferida de l’autor. - Molt Conan Doyle: investigació, lògica, misteri. - A més del detectiu, hi passen coses “estranyes”, gairebé sobrenaturals. • “Los hijos que nos conquistaron”: relat amb aire de ciència-ficció decimonònica, com si H. G. Wells escrivís sobre el futur des del segle XIX. Estil, processos i llum d’esperança • Ariane defensa una prosa clàssica, molt influïda també per la música barroca (Bach, Händel) i la literatura victoriana. • Explica que alguns relats portaven 10 anys al calaix, reescrits i recompactats. • Va fer una fase de revisió reclòs dues setmanes, amb llum baixa i només música clàssica, per “entrar al cap” d’aquells autors. • Tot i el to gòtic, subratlla que sempre hi ha una llum d’esperança al final, com passa amb les seves cançons: “Per més fosca que sigui la història, la llum acaba trobant un resquici per entrar-hi”. Disponibilitat i llengües • “Relatos Góticos” es pot trobar a Amazon. • Ara mateix està en castellà, però té la intenció de versionar-lo al català i a l’anglès més endavant. 4. Monkey Jane (Txell): “Flowers” i amistat Retorn de Monkey Jane • La Txell torna com a Monkey Jane després d’un temps centrada en producció musical, aprenentatge tècnic i altres projectes. • Necessitava trobar el to del projecte i decidir com volia sonar. “Flowers”: una cançó regal • Presenta el single “Flowers”, que defineix com la primera cançó-regal, no teràpia pròpia ni crítica social. • És un homenatge als 15 anys d’amistat amb el seu grup d’amigues. • El videoclip es grava en una casa cova a Granada, durant un viatge que fan juntes cada any. • Musicalment, la Sílvia remarca que té un aire a Jason Mraz: acústica, lluminosa, molt bon rotllo. Teràpia, emocions i procés creatiu • Monkey Jane havia nascut com a projecte terapèutic: la seva primera cançó, “Time to Time”, la va ajudar a sortir d’un “pou” emocional. • Explica que sol treure noves cançons quan hi ha “drames bons”, és a dir, emocions fortes. • Ara vol treballar single a single, dedicant a cada peça temps i carinyo, sense pressa per treure discos sencers. Identitat, xarxes i equilibri • A les xarxes es mostra molt activa en etapes (vídeos, experiments de producció, etc.), però necessita desconnectar periòdicament per no quedar atrapada en l’algoritme. • Definició de Monkey Jane: - Monkey per la seva energia “de mico” (inquieta, juganera, una mica boja). - Jane com alter ego musical; fins i tot s’ha tatuat el logo del mico que va dissenyar. Discografia anterior i futur • Recorden els dos discos anteriors: - “Changes” (amb temes com “WikiTiki” o “Iceland”), molt vital. - “Silent Noise”, amb un punt més “americanitzat”. • Té dubtes sobre com portar-ho als directes futurs però li agradaria recuperar aquests temes sobre l’escenari. 5. Paco y la Luna: concert al Teatre Tarragona i disc en directe Objectiu: primer disc en directe • El cantautor Paco y la Luna anuncia un concert molt especial el 19 de desembre al Teatre Tarragona. • Vol gravar-hi el seu primer disc en directe, tot i portar des del 2003 publicant àlbums d’estudi. Per què a Tarragona? • Tenia opcions de fer-ho a Madrid, València o Barcelona, però ha volgut que fos “a casa”, a la ciutat on viu i on té una base de públic fidel. • Vol capturar no només les cançons, sinó també els monòlegs, l’humor i la posada en escena, que són clau als seus concerts. Dates prèvies i projectes paral·lels • Abans del 19 de desembre té bolos a Valladolid, València i Granada, ja pactats. • Explica orgullós que una pel·lícula on ha participat com a guionista i autor de la cançó de crèdits, “Viva la Vida”, està entre les 10 més vistes a Prime Video Espanya. Concert i entrades • El concert al Teatre Tarragona serà a les 20.30 h. • Entrades a 12 €, disponibles via pacolaluna.es (que redirigeix al sistema oficial de venda). • Hi haurà convidats especials, com Juanto “El Equilibrista”, i un repàs als grans temes de la seva trajectòria. 6. Snaked: humor irreverent i “Show Me Now” Tornada explosiva a l’estudi • El tram final del programa és pur descontrol còmic amb la banda Snaked: Bompi, Tomi Navog, Gus Farinelli i el desaparegut Lucio Portuano (en to de broma, “luchando por su ano” a València). • Porten collarets de macarrons (penne) que converteixen en gag constant. “Show Me Now” (Xumino): origen gadità • Presenten el nou single “Show Me Now”, inspirat, diuen, en vídeos reals de mariners anglesos arribant a Cadis. • Expliquen una pseudo-història d’origen: - Les dones gaditanes mostraven “coses” als mariners. - L’alcalde els ho prohibeix. - Els mariners hi tornen i, decebuts, criden “Show me now!” (ensenya-m’ho ara), que segons ells és l’origen de la paraula “xumino”. • El videoclip barreja escenes al Carib sota la pluja, homenatges a Queen (Freddie Mercury escombrant) i humor barroer. Acústic en directe… i en penne • Interpreten “Show Me Now” en format acústic per primera vegada i, segons afegeixen, “amb penes” (els collarets de pasta). • Lletra desvergonyida, plenes de dobles sentits, descrivint mariners “sortits de port” que troben dones que “poden ensenyar-los coses”. “Mondongo”: amor a la mare sacrificada • També fan un fragment de “Mondongo”, dedicat a una mare que “feia la carretera” per pagar el col·legi de la Salle al fill. • Barregen tendresa i humor negre en una cançó que és a la vegada paròdia i homenatge. Estil Snaked • Constant joc de paraules en italià, castellà i anglès macarrònic. • Referències a Michael Jackson, Bruno Mars, Oscar, Grammy, sempre en clau burlesca. • Un final de programa hiperenergètic i absurd que contrasta amb el to emotiu de la primera part de l’episodi. 7. Publicitat i falques locals Entre blocs d’entrevistes i actuacions, apareixen diverses falques publicitàries i institucionals: Institució i recerca • Institut Català d’Investigació Química (ICIQ): centre de referència en química sostenible, salut i descarbonització, situat al campus Sescelades, amb 250 científics de 40 nacionalitats. Ajuntament de Tarragona i territori • Campanyes de l’Ajuntament de Tarragona vinculades al Pla Tarragona 26: - Millora de la neteja i recollida de residus (brigada d’acció immediata, renovació de contenidors, eliminació de soterrats). - Foment del reciclatge selectiu. • Promoció d’activitats de Nadal al Port de Tarragona: - Mapatges, màgia, tallers, espectacles familiars i furboteques al moll de costa. • Comerç de proximitat: campanyes a Sant Pere i Sant Pau amb sortejos de lots de Nadal per incentivar el comerç local. Cultura i espectacles • Espectacle de circ “Low Cost” a l’Anella Mediterrània, del 20 al 26 de desembre. • Esdeveniment “Gospel Forever” al Palau Firal i de Congressos de Tarragona. Ràdio i publicitat • Promoció de Tarragona Ràdio com a eina per fer créixer negocis el 2025, amb falques publicitàries adaptades i descomptes. • Recordatoris de programes de la Graella de programació com “Raulina en salsa” amb Raül Fit. Altres • Falques de l’ONCE amb el cupó extra de Nadal. 8. Tancament La Sílvia tanca el programa recordant que aquest “greatest hits” ha substituït el format habitual mentre alguns col·laboradors són fora, però anuncia que el proper cap de setmana tornaran ja tots a l’antena. L’episodi deixa una combinació molt rica de: • Testimoni vital i denúncia social (migració Senegal–Catalunya). • Música en directe i projectes creatius (Elena Ley, Monkey Jane, Paco y la Luna). • Literatura gòtica amb rerefons espiritual (Ariane Lins). • Bogeria i humor sense filtres (Snaked). Un retrat molt viu de com Tarragona Ràdio combina cultura, proximitat i entreteniment amb un to proper i humà.

#341 - Històries de vida, música i humor a Ja tardes

Visió general de l’episodi Aquest Ja tardes Cap de Setmana de Tarragona Ràdio és un especial recopilatori: un greatest hits amb entrevistes i actuacions destacades del programa, sense la tertúlia habitual de col·laboradors. L’episodi barreja relats de migració i retorn, projectes culturals i educatius, música en directe, literatura gòtica, autoajuda i creixement personal, humor irreverent i promoció d’esdeveniments locals. Tot plegat des dels Estudis de Tarragona Ràdio, creant un mosaic molt viu de veus i disciplines creatives. 1. “Estil del Nord” i “Tornar a casa”: migració, llibres i documental 1.1. El projecte Conversa extensa amb Jaume Blanc “el Tobap”, el seu fill Aliun (Petit Tobap) i Bangalí Javi, jove senegalès. Presenten: Llibre: Estil del Nord (segon llibre després d’El petit Tobap), escrit a quatre mans entre Jaume i el seu fill, amb aportacions de Javi. Documental: Tornar a casa, rodat al Senegal i concebut com la “cara B” del llibre. Tots dos projectes expliquen el viatge migratori de Javi des del Senegal fins a Reus i el posterior retorn al seu poble, amb la mirada innocent i curiosa del nen Aliun. 1.2. La migració vista des de dins • Viatge de sortida: Javi marxa del Senegal amb 16 anys, triga cinc o sis mesos a arribar a Espanya, creuant l’oceà i el mar Mediterrani en condicions extremadament perilloses. • En arribar, pateix trauma nocturn: durant setmanes no pot dormir perquè es desperta pensant que torna a ser dins l’aigua. • Explica la soledat i el xoc cultural d’arribar a un país nou, sense família ni idioma, amb la sensació de “tornar a néixer”. “En aquest país hi ha sempre bones persones que t’obren la porta… Jaume avui és com un pare per mi aquí a Espanya.” 1.3. Amistat, família escollida i prejudicis • Jaume explica com l’amistat amb Javi es converteix en una relació gairebé de germanor amb els nens, Aliun i l’altre nen del Javi. • Les converses entre Javi i el Petit Tobap sobre el viatge, les pors, la nostàlgia i les esperances són la base del llibre. • El text es prova primer com a “conte de bona nit”: cada dia Jaume llegeix una pàgina a l’Aliun, que demana “una altra pàgina més”, senyal que la història funciona també per a infants. 1.4. Racisme institucional i dret a circular Jaume aprofita per introduir una reflexió molt clara sobre el dret a la lliure circulació: • Un tobap (europeu) pot comprar un bitllet i viatjar gairebé on vulgui. • En canvi, un senegalès no pot sortir del país lliurement: necessita un visat que sistemàticament se li nega. • Ho qualifica directament de racisme institucional: es pressuposa que, si una persona de país pobre viatja per plaer, intentarà quedar-se i no tornar. “Nosaltres anem a casa seva a pescar i a prendre’ls els peixos, però ells no poden venir.” 1.5. El retorn al Senegal i el dol El documental Tornar a casa segueix el viatge de retorn de Javi al seu poble després de cinc anys: • Vol Barcelona–Senegal d’unes 5 hores (privilegi del bitllet d’avió) contrastat amb els mesos del viatge irregular d’anada. • Arribada a Dakar, trajecte llarg per carreteres precàries fins a zones rurals sense llum ni aigua, on la família viu principalment de l’agricultura. • Javi relata un dol molt profund: la seva mare mor abans que ell pugui tornar; volia explicar-li cara a cara tot el que havia viscut per no fer-la patir des de la distància. “Eso es un dolor que lo llevo encima cada día, pero bueno, es la vida.” 1.6. Viratava, l’escola i la solidaritat D’aquest viatge en neix un projecte solidari: • Destinataris: l’escola i els infants del poble de Javi, Viratava (zona rural prop de Tambacounda). • Objectiu: millorar material escolar i condicions educatives (llum, aigua, plaques solars, infraestructures bàsiques). • El llibre es ven com a donatiu: els beneficis es destinen a aquest projecte educatiu a Viratava. • La idea és fer xerrades i projeccions del documental als instituts de Reus, Tarragona i rodalies, combinant: - projecció del documental - lectura i treball del llibre - testimoni directe de Javi sobre immigració, racisme i integració. 1.7. El burro “Relàmpago” i la mirada infantil Part entranyable de l’entrevista: l’Aliun explica la seva experiència al poble de Javi. • El tonton Javi li regala un burro real, al qual posa el nom de Relàmpago, com si fos un ren del Pare Noel. • Relaten com el burro s’escapa, ells el busquen, confonen altres ases amb ell… i finalment troben un animal que corre com un llampec, fent bo el seu nom. • Aquest episodi il·lustra la combinació de xoc cultural, joc i alegria que aporta la mirada d’un nen enmig d’un context duríssim. 1.8. On trobar el llibre i el documental • Llibre Estil del Nord: - Llibreria Gaudí (Reus) - Llibreria El Batabat - Botiga La Tienda del Árbol (carrer de l’Amargura, Reus) - A través de la web de l’entitat: laVeuEntreCultures.org (contactant-los directament). • Documental Tornar a casa: - Ja estrenat; la intenció és portar-lo a escoles i cicles de projecció conjuntament amb el llibre. 2. Elena Ley: Sanremo Senior, feminisme i el diari “Hoy elijo sonreír” 2.1. De “Esencia Femenina” a Itàlia La cantant i compositora Elena Ley visita Tarragona Ràdio per: • Anunciar el tancament del projecte discogràfic “Esencia Femenina” (15 cançons sobre dones i històries reals, publicades progressivament a plataformes digitals). • Presentar “Caminando”, cançó en italià amb què obté el segon premi al Festival de Sanremo Senior, en la secció de cantautors. Explica detalls humans del concurs: • Era la número 17 d’actuació, un número de mala sort a Itàlia, i això la va inquietar. • La seva mare seguia el festival per YouTube en directe. • A mesura que no deien el seu nom en les eliminacions, cada “no sortida” era un subidón d’esperança. 2.2. “Caminando”: metàfora vital La cançó, escrita entre Madrid i casa seva, parla de: • Viure “entre països i somnis”, amb una guitarra, fantasia i una “cambra rosa feta de cançons i poesia”. • El camí de la vida com una carretera plena de laberints, records i gent que acompanya o que marxa. • La melancolia com a via per arribar a una altra emoció, no com a enemiga de la positivitat. La lletra (que ella mateixa tradueix i comenta) subratlla que, encara que enyores algú, “També sola, el cel és blau.” 2.3. Positivitat, psicologia i el diari “Hoy elijo sonreír” A més de cantant, Elena és psicòloga (especialitzada en organitzacions i desenvolupament personal). D’aquesta experiència neix el seu llibre-diari: • Títol: “Hoy elijo sonreír”. • Format: programa estructurat més que no pas llibre narratiu: - Introducció i reflexió inicial. - 4 setmanes de pràctica diària (matí i nit) amb pàgines per escriure: agraïments, fets positius, objectius… - Pausa i reflexió intermèdia. - 4 setmanes més amb exercicis ampliats. - Tancament amb reflexió sobre la pròpia vida i els canvis observats. • Temps requerit: 5–7 minuts al matí i 5–7 minuts a la nit. És fruit d’un procés personal de sortir de la negativitat quasi depressiva mitjançant l’escriptura, la gratitud i la consciència. El llibre es pot trobar: • A llibreries generals i a Amazon. • Acompanyant-la en presentacions i, si cal, en concerts. 2.4. “Mujeres de hoy” i l’“Esencia Femenina” En directe, Elena interpreta “Mujeres de hoy”, una de les peces centrals d’Esencia Femenina. La cançó: • Rendeix homenatge a dones de totes les generacions: nenes d’ahir, dones d’avui, àvies de demà. • Parla de treballar al camp, del dolor d’esquena, de la pobresa, però també de fortalesa, dignitat i amor propi. • Inclou versos com “No tenim por de cap responsabilitat” i “No volem obligacions, no hem de donar explicacions. Som belles així, som perfectes així”. L’entrevista repassa també: • La cançó “La mujer del marinero”, inspirada en una llegenda irlandesa sobre un esperit que espera eternament el seu mariner a la platja. • La connexió entre experiències personals i cançons: com una fulla que vola de la terrassa pot convertir-se en la línia “la meva cançó vola amb el vent”. • El seu proper àlbum “Conectando”, amb cançons en italià, anglès i castellà (i algun tema en català, que ja està estudiant). • El concert anunciat a la Casa del Jardí (Vía Augusta) un divendres a la nit, on barreja repertori en diferents idiomes. 3. Ariane Lins (Ari Lins): “Relatos góticos” i literatura d’aire victorià 3.1. Del rock a la narrativa gòtica La cantant, guitarrista i antropòloga Ariane Lins (Ari Lins), molt vinculada a Tarragona, presenta el seu llibre “Relatos góticos”. • És el quart llibre que publica, després de títols d’autoajuda/espiritualitat i dels “Cuentos del despertar”. • Ha decidit descatalogar els llibres d’autoajuda espiritual perquè el mercat s’ha omplert d’ofertes esotèriques poc rigoroses i volia evitar que la seva feina seriosa es barregés amb aquest corrent. • Ara aposta per la ficció, concretament per relats i novel·letes gòtiques molt influïdes per Edgar Allan Poe, Conan Doyle, Jules Verne i Lovecraft. 3.2. Quatre relats, dues novel·letes El llibre conté quatre històries: “Eloïsa” • Protagonista: una dona misteriosa que viu en un castell on arriba un destacament militar francès. • Estructura de novel·la breu. • Tò suposadament de vampirs, però amb gir científic “a lo Jules Verne” al final. • Barreja ocultisme i ciència, i manté una atmosfera gòtica i victoriana. “La Estancia” • Relat curt. • Un personatge es desperta incapaç de moure’s en una estança desconeguda. • Joc psicològic més que terror explícit; suspens sobre què li ha passat i on és. • L’angoixa de la paràlisi física com a recurs narratiu. “La Tormenta (El salón de los pasos perdidos)” • Relat llarg, el preferit de l’autor. • Clarament influït per Conan Doyle: trama detectivesca amb elements gòtics. • Comença una nit de tempesta en un gran edifici, amb un “saló dels passos perduts” ple de personatges estranys. • Barreja misteri clàssic de detectiu amb aparicions, gent arrugada, atmosferes estranyes. “Los hijos que nos conquistaron” • Relat de ciència-ficció d’estètica antiga. • Plantejat com futurisme del segle XIX: és a dir, com hauria imaginat el futur un autor victorià. • Manté l’estil lingüístic i conceptual propi de l’època. 3.3. Estil, època i espiritualitat Ari Lins explica que: • És una persona molt clàssica: li agraden el rock dels anys 60–70, la música barroca (sobretot Bach i Händel) i la literatura victoriana. • Per escriure i revisar el llibre, va fer un “retir creatiu” de dues setmanes: - Llum baixa, sense música moderna. - Només música clàssica (Bach, Händel). - Intentant “pensar com a finals del XIX”. • Tot i el to fosc i gòtic, ell té una forta influència espiritual (budisme, espiritualisme tibetà, hinduisme), i vol que sempre hi hagi un raig de llum d’esperança al final de les històries. “Per més que la foscor desitgi quedar-se, la llum acaba sempre trobant un escletxa per mostrar el seu esclat.” (dedicatòria del llibre) 3.4. On llegir-lo i com escoltar-lo • El llibre està disponible a Amazon (actualment en castellà). • Té la intenció de traduir-lo al català i a l’anglès, però necessita temps, perquè ho fa tot ell sol. • Recomanació seva per a l’ambient de lectura: - llum suau, - tassa de te, - música de Bach de fons, - i deixar-se portar a aquesta atmosfera victoriana. També recorda el seu projecte musical Terra (rock en català), ara en pausa per falta de suports i temps, i la seva vessant de cantautor en anglès. 4. Monkey Jane (Txell): “Flowers” i singles amb ànima 4.1. Retorn com a Monkey Jane La cantant i productora Txell (Monkey Jane) torna al programa després de força temps. • Des del 2021 havia deixat una mica aparcat el projecte Monkey Jane per centrar-se en aprendre producció musical (compressió, mescles, etc.). • Ara torna amb “Flowers”, una nova cançó que descriu com un regal i un homenatge. 4.2. “Flowers”: un regal d’amistat • “Flowers” és una cançó dedicada a les seves millors amigues, amb qui celebra 15 anys d’amistat. • El videoclip es grava durant un viatge conjunt a Granada, en una casa cova al mig del paisatge semi-desèrtic. • Les amigues són models i còmplices del vídeo: riures, complicitat, abraçades, molta naturalitat. • La lletra i el to evoquen la idea que, encara que la vida canviï i cadascú visqui lluny, l’amistat profunda segueix florint. La presentadora comenta que la cançó té un aire que recorda a Jason Mraz pel seu bon rotllo i melodia. 4.3. Teràpia musical i ritme creatiu Txell admet que: • La música ha estat sempre la seva gran teràpia, sobretot en moments difícils. • La seva primera cançó, Time to Time, la va “treure del pou”. • Quan té “drames emocionals” (fortes emocions), és quan més fàcilment li surten cançons. • Vol abandonar la pressió de treure discos sencers ràpid i apostar per publicar singles amb temps i dedicació, donant a cada peça el temps d’ànima que necessita. 4.4. Discos anteriors i futur en directe Repàs ràpid a la seva discografia anterior: • “Changes” – primer disc, amb temes com “WikiTiki”, molt demanats al programa, d’ambient lluminós i positiu. • “Silent Noise” – segon disc, amb un punt més country/americana, però que ella sent que requeriria més ànima; d’aquí el gir cap a treballar tema a tema. Pel que fa al directe: • Té ganes de tornar als escenaris, però encara ha de definir format i banda. • Mentrestant, es mostra molt activa a les xarxes socials, compartint processos creatius, petites produccions de vídeo i idees musicals, tot equilibrant-ho amb la seva feina de profe. 5. Paco en la Luna: cap al primer disc en directe al Teatre Tarragona 5.1. Anunci d’un gran concert El cantautor Paco en la Luna entra en antena per anunciar un esdeveniment clau a la seva trajectòria: • 19 de desembre, a dos quarts de nou del vespre, al Teatre Tarragona. • Gravació del primer disc en directe de la seva carrera com a Paco en la Luna (projecte iniciat el 2003). • Preu popular: 12 euros l’entrada. • Entrades a través de la seva web PacoLaLuna.es, que redirigeix a Quiero Mi Ticket. Volia fer aquest concert especial “a casa”, a Tarragona, tot i haver tingut ofertes per fer-lo a Madrid, València o Barcelona. 5.2. Contingut i convidats El concert recollirà: • Una selecció de les millors cançons de tota la seva carrera, reorquestrades. • Moments parlant amb el públic, monòlegs i improvisacions que habitualment s’escolten als seus directes i que no queden reflectits als discos d’estudi. • Convidat destacat: Juan Ton, l’equilibrista, amic i músic, que participarà en el xou. La presentadora proposa fins i tot fer un “minut i resultat” radiofònic a partir de l’1 de desembre per seguir els preparatius. 5.3. Gires prèvies i èxits audiovisuals Abans del concert, Paco encara ha de passar per: • Valladolid • València • Granada A més, comparteix una notícia important: • La pel·lícula “Viva la vida”, de la qual és guionista i on també ha col·laborat musicalment i com a actor, està entre les 10 pel·lícules més vistes a Prime Video Espanya. • N’està molt orgullós, tot i que la cinta sigui modesta i familiar. 6. Snaked: humor desfermat i “Show me now” 6.1. Una irrupció caòtica a l’estudi Entra en escena el grup Snaked (Bompi, Tommy Navog, Gus Farinelli i, en absència física, Lucho Portuano). Porten: • Un collar de macarrons “personalitzat” per a la presentadora, que ells anomenen “penne” (joc de paraules italià). • Un to absolutament gamberro i irreverent: acudits constants, paraules inventades i jocs lingüístics catalano-castellano-anglo-italians. 6.2. “Show me now / Shumino”: origen d’un himne Presenten el seu nou single “Show me now”, que expliquen així: • És un homenatge delirant a Espanya i a la paraula “shumino”. • Segons ells, “shumino” vindria de l’anglès “show me now” cridat per mariners anglesos a dones de Cadis que fumaven i ensenyaven massa. • El videoclip és una successió de situacions surrealistes: - escenes de port i mariners, - dones mig pin-up mig caricatura, - pluja, fregones, referències a Queen i Freddie Mercury, - un pirata amb manicura improbable… Tot plegat és paròdia* al límit, amb humor absurd i sexual explícit, però en clau caricaturesca. 6.3. Primera interpretació acústica (amb “penne”) A l’estudi fan, per primera vegada, una versió acústica de “Show me now”, amb: • Guitarra i cors, • Lletres reversionades en directe, • Púes substituïdes per collarets de macarrons que ells anomenen “penes” de broma. La tornada juga amb el doble sentit: “Show me now, el cielo tiene labios sonrosados / Show me now, y un matojo de pelos rizados… Deja que te coma el cielo.” També improvisen una versió adaptada de “Crazy Little Thing Called Love” de Queen convertida en “Mondongo”, una altra paròdia amb lletra canalla sobre una mare que es prostitueix per pagar l’escola i un fill que l’idolatra. 6.4. Estètica i referents La conversa deriva contínuament en: • Referències a Marilyn Manson, Michael Jackson, Freddie Mercury, • Parcs d’atraccions temàtics de Snaked, • Festivals imaginaris i actuacions censurades als Oscars o als Grammys, • Jocs constants amb paraules angleses: “World Science International”, “John Temple”, etc. Malgrat el deliri, queda clar que: • Són músics solvents amb un domini del directe (fins i tot acústic). • El seu projecte es basa en fusionar rock, paròdia i teatre, buscant la rialla permanent del públic. 7. Estructura del programa i falques L’episodi està travessat per: • Falques publicitàries locals: - Institut Català d’Investigació Química (ICIQ) al campus Sescelades (investigació química sostenible, salut, descarbonització). - Campanyes de l’Ajuntament de Tarragona (nou pla de residus i neteja, “Tarragona 26”). - Activitats de Nadal al Port de Tarragona i barris com Sant Pere i Sant Pau (comerç de proximitat). - Espectacles de circ a l’Anella Mediterrània, concerts de gospel al Palau Firal i de Congressos, promoció comercial a Tarragona Ràdio, etc. - Falques de l’ONCE i altres anuncis nadalencs. • Auto-promoció de programes de la graella, com Raulina en salsa amb Raül Fit. • Recordatoris constants del programa: Ja tardes, les tardes de Tarragona Ràdio. Al final, la presentadora recorda que aquest ha estat un programa especial recopilatori per donar vacances als col·laboradors, i avança que el proper cap de setmana (20–21) ja seran de nou tots a l’antenna, abans de les festes de Nadal. 8. Idees clau que travessen l’episodi 8.1. Migració i justícia global • Històries com la de Javi posen cara a les xifres d’immigració, mostrant el patiment, la valentia i també les oportunitats de trobada. • El programa insisteix en la desigualtat de drets entre europeus i africans a l’hora de viatjar i residir en altres països. 8.2. Cultura com a pont • Llibres (Estil del Nord, Relatos góticos, Hoy elijo sonreír), música (Elena Ley, Monkey Jane, Paco en la Luna, Snaked) i cinema (Tornar a casa, Viva la vida) es presenten com eines per entendre, guarir i compartir experiències. 8.3. Educació i joves • Tant el projecte de Viratava com la idea de portar el llibre-documental a les escoles, i el diari de positivitat d’Elena, apunten a transformar realitats des de l’educació i la reflexió crítica. 8.4. Humor i descompressió • La irrupció de Snaked aporta catarsi i riure després de temes molt durs (migració, mort, racisme). • El programa demostra una gran capacitat per passar del drama al riure sense perdre la profunditat ni el respecte. 9. Conclusió Aquest episodi de Ja tardes Cap de Setmana és un collage vibrant de veus i històries: • Migració i retorn (Javi, Jaume, Aliun), • Creixement personal i feminitat (Elena Ley), • Literatura gòtica amb aroma victoriana (Ari Lins), • Pop i indie amb ànima i amistat (Monkey Jane), • Cançó d’autor i gran directe (Paco en la Luna), • Rock paròdic i teatral (Snaked), • Tot embolcallat per la realitat quotidiana de Tarragona: institucions, cultura, comerç local i festes de Nadal. El fil conductor és clar: explicar històries de vida a través de la cultura i l’humor, connectant Tarragona amb el món (Senegal, Itàlia, Irlanda, Amèrica Llatina) sense perdre mai l’arrel local de Tarragona Ràdio.

Un, dos i seguit del 12/12/2025

Un espai històric de la ràdio a Catalunya dedicat al món de la sardana i la música de cobla amb notícies, entrevistes, novetats i tota l'actualitat en aquest àmbit de la cultura tradicional

#33 - Freqüència Eurovisiva del 12/12/2025

Freqüència Eurovisiva és el programa de referència per a tots els amants de la música i d’Eurovisió a Catalunya. Presentat per Sebastián Ospina, Míriam Martínez, Antonio Altuna, Toni Soriano i Xavi Luque, arriba a Tarragona Ràdio amb l’objectiu de fer-te vibrar amb l’esperit eurovisiu com mai abans.

Relats gòtics i debut d’Adrià Pagès

Context de l’episodi Programa "Fans de Tarragona" a Tarragona Ràdio, amb dues parts clares: • Una primera entrevista dedicada al músic, antropòleg i escriptor Ian Lints, que presenta el seu llibre Relatos góticos i parla de la seva faceta literària i musical. • Una segona entrevista al cantautor Adrià Pagès, que presenta el seu àlbum debut Només mor el que s’amaga. 1. Ian Lints i Relatos góticos 1.1. Presentació de l’autor i del llibre • Es presenta Ian Lints com a col·laborador del programa, músic i ara també escriptor, amb quatre llibres publicats. • El llibre comentat és Relatos góticos, disponible a Amazon. • L’obra conté quatre relats: dues novel·les curtes i dos relats breus, de clara inspiració en la literatura gòtica clàssica. "Segueixen tímidament els passos d’Edgar Allan Poe, Conan Doyle, Jules Verne..." • Lints remarca que és una ficció gòtica però molt documentada històricament, ambientada en l’època victoriana i amb un destacament francès imperial com a punt de partida d’un dels relats. 1.2. De l’autoajuda espiritual a la ficció gòtica • L’autor explica que els dos primers llibres (d’orientació espiritual i d’autoajuda seriosa, estil Wayne Dyer) estan descatalogats. • Motiu: el mercat de l’autoajuda s’ha desvirtuat cap a l’esoterisme comercial i el van començar a associar a programes i discursos que ell no comparteix. • Per coherència amb les seves creences, decideix retirar aquests títols i centrar-se en la ficció literària. Altres títols que esmenta: • La melodía de la vida • Decálogo universal • Cuentos del Despertar (contes molt breus, de to espiritual i inspirador) 1.3. Influències literàries i to dels relats • Lints es declara fanàtic de la literatura clàssica i del gènere gòtic: - Edgar Allan Poe - Arthur Conan Doyle - Jules Verne - Lovecraft (més extrem i terrorífic) • Distingeix entre: - Terror gòtic més modern (més visual, sanguinolent, estil sèries i cinema actual) - Un gòtic psicològic i de suspens, on la por és més ambiental i mental que explícita. • Afirma que ell se situa més a la banda del suspens i el misteri, no tant del terror extrem. 1.4. L’estil de Lints: classicisme i espiritualitat • Es defineix com una persona clàssica: - Apassionat del rock dels 60–70. - Amant de la música clàssica, especialment Bach i Händel. • Tot i l’ambient fosc i gòtic, diu que els seus textos sempre contenen una llum final d’esperança: "Sempre intento que encara que comenci la cançó molt depriment... hi hagi una llum d’esperança al final. I el mateix he fet amb els llibres." • Reconeix una forta influència de l’espiritualisme tibetà, el budisme i l’hinduisme, que impregna el missatge de fons de la seva obra: fe, esperança i resistència davant les dificultats vitals. 1.5. Els relats de Relatos góticos 1.5.1. Eloísa • Protagonista: Eloísa, la dona d’un castell on arriba un destacament francès. • Gènere: relat de vampirs, però amb un gir científic al final, molt a l’estil Jules Verne (barreja de ciència i sobrenatural). • El personatge d’Eloísa amaga un secret misteriós que es va revelant al llarg de la trama. • Ideal com a lectura per dates com Halloween / Castanyada, que Ian rebateja humorísticament com Castawind. La dedicatòria del llibre, que la locutora llegeix, apunta a la dimensió espiritual: "Por más que la oscuridad desee pertenecer, la luz acaba siempre por encontrar un resquicio... Para todos los que mantienen la fe en tiempos de oscuridad." 1.5.2. L’estança • Relat curt. • Algú es desperta a la nit en un lloc desconegut, sense poder-se moure, en una mena de paràlisi. • La història explora la desesperació i el desconcert, jugant amb el suspens més que amb el terror explícit. • Lints diu que no busca fer por extrema, sinó inquietud i tensió. 1.5.3. La tormenta. El Salón de los Pasos Perdidos • És el relat que l’autor considera el seu preferit, molt marcat per l’estil detectivesc de Conan Doyle. • Barreja novel·la de misteri i deducció lògica amb elements gòtics i estranys. • Hi ha subparts i diferents trams temàtics dins la mateixa tormenta (visites, tribulacions, etc.). • El cas té elements inexplicables i no es tracta només d’un crim convencional; hi ha sempre “alguna cosa més” que desborda el gènere policíac pur. 1.5.4. Los hijos que nos conquistaron • Relat amb to futurista però escrit com si fos del segle XIX, molt a la manera d’H. G. Wells i Jules Verne. • Lints diu que ha intentat pensar i escriure com un autor victoriano: llum baixa, música de Bach, sense elements moderns, per submergir-se en aquella mentalitat. 1.6. Procés creatiu i defensa del “clàssic” • Alguns relats feia 10 anys que estaven començats; els tenia a l’ordinador i els ha anat recuperant i reescrivint. • Va dedicar dues setmanes tancat repassant i reorientant tot el llibre per fer-lo coherent amb l’estètica victoriana. • Defensa que, mentre hi ha molts autors moderns fent fantasia i terror actuals, ja no hi ha nous autors victorians: recuperar aquest estil és una forma de ser disruptiu avui. 1.7. Música recomanada i edicions futures • Recomana llegir Relatos góticos amb música de Bach de fons, llum baixa i espelmes, per entrar del tot en l’època. • Diu que el llibre és un dels que gairebé no es troben avui dia: clàssic, gòtic, amb profunditat i esperança, i en reivindica l’originalitat. • Actualment està només en castellà, però té la intenció de traduir-lo al català i a l’anglès quan disposi de temps. 1.8. Ian Lints i el projecte musical A Terra • A banda dels llibres, Lints parla del seu projecte musical "A Terra" en català. • El projecte està aturat o molt lent per: - Mancança d’ajudes públiques (ni Estat, ni Generalitat). - Dificultat de treure endavant un projecte nou en català comparat amb la seva carrera internacional en anglès, que ja té seguidors als EUA i Anglaterra. • Té alguns videoclips fets amb intel·ligència artificial, però confessa que no li agrada gaire aquest recurs: - Els veu útils quan no hi ha altra opció, però considera que tenen poc valor creatiu. - Reivindica la importància de l’art manual i el procés artesanal. 1.9. To d’humor i promoció de Tarragona Ràdio • L’entrevista es tanca amb to juganer: - Bromeja sobre un fals estudi científic de la revista inexistent World Science International signat per un tal John Temple, que demostraria que escoltar Tarragona Ràdio 24 hores al dia és boníssim per la salut. • Clou recomanant el seu llibre amb orgull i la locutora també el recomana obertament. 2. Adrià Pagès i Només mor el que s’amaga 2.1. Presentació de l’àlbum debut • A la segona part, el programa presenta Adrià Pagès i el seu primer àlbum en solitari: Només mor el que s’amaga. • L’àlbum té: - 10 cançons - Uns 44 minuts de durada - Una forta voluntat de ser un disc d’“àlbum”, amb sentit global, en un temps en què predomina el senzill. • El títol Només mor el que s’amaga neix de la idea que moltes cançons i idees s’han perdut en llibretes i notes de veu mai compartides; el que no es mostra al món acaba “morint”. 2.2. L’escriptura de cançons i el sentit de publicar • Pagès compon cançons des dels 16 anys, i moltes s’han perdut o han quedat guardades. • Reflexiona sobre la responsabilitat de fer públic el que crees: - Cal preservar una vida privada, però també cal assumir el compromís de compartir certes coses, encara que no siguin perfectes. - Amagar-ho tot té el risc que les idees i emocions “morin” sense haver estat comunicades. 2.3. Concepte general de l’àlbum • Les cançons escollides responen a una pregunta de fons molt actual: Com construeixo una vida significativa en un temps de crisi ecològica i social, vivint amb la sensació de ser al caire del precipici? • L’àlbum parla de: - Construir-se un mateix i trobar lloc al món. - Gestionar angoixes, pors i esperances. - Fer front a la necessitat de sentit i pau en un context d’incertesa. • D’un conjunt d’unes 30 cançons, en tria 10 que funcionen com a conjunt, descartant-ne d’altres que s’allunyaven del fil narratiu. 2.4. Procés de selecció i d’enregistrament • Inicialment pensava gravar 12 cançons, però en va descartar 2 perquè trencaven el to general de l’àlbum. • Altres peces s’han quedat en el tinter i potser reapareixeran en el futur o en directe. • Defensa el format disc conceptual, on les cançons tenen coherència col·lectiva. 2.5. Cançons destacades 2.5.1. "Juny" • El programa fa sonar "Juny", una cançó que la locutora reivindica com a peça perfecte per punxar cada començament de juny. • Té potencial de “cançó de data” (com 7 de septiembre o 20 de abril), associada a un moment de l’any. 2.5.2. "Paradís" (single d’avançament) • Paradís és el primer senzill de l’àlbum, publicat el 5 de març. • Musicalment recorda el rock progressiu dels 70 (influències britàniques, tocs que recorden Pegasus). • Aquesta cançó és la “culpable” del so global del disc: - Va néixer a guitarra sola, amb moltes filigranes tècniques. - Pagès es va adonar que era massa complexa per defensar-la tot sol, i va decidir orquestrar-la en gran amb banda. - Això el va portar a concebre l’àlbum com un projecte col·lectiu i de banda, més que no pas de cantautor sol amb guitarra. 2.5.3. "Si tingués" • És l’altra cançó que ha sofert una gran transformació. • Va néixer en un projecte amb la cantautora i actriu Neus Soler al voltant de Miquel Martí i Pol. • Origen: peça per a guitarra sola i violí, més lenta i extensa, amb alguna estrofa que després es va retallar. • A l’àlbum hi entra amb bateria, sintetitzadors, piano i guitarra elèctrica, convertida en un tema més explosiu, però que manté la possibilitat de tornar a formats íntims. • El vers “rams de llum, rams de fosc” prové directament de Martí i Pol, que el feia servir per parlar de la seva vida amorosa. Pagès el resignifica per parlar de l’existència i el lloc al món. 2.5.4. "Fils" • "Fils" és la cançó més antiga del disc, la primera que va escriure de les que hi han entrat. • Dura prop de 5 minuts, cosa que avui “no es porta”, però no la volia retallar perquè sent que la peça necessita aquest recorregut. • Explica que té el costum d’escriure més estrofes de les necessàries i després retallar, inspirant-se (humilment) en la manera de treballar de Leonard Cohen. 2.5.5. "Pols d’estels" • Cançó escrita cap al 2021. • No és la més antiga, però sí d’una fornada anterior, i ocupa un lloc cap al final del disc, reforçant el tancament temàtic. 2.5.6. "En el cant faré la llum" (obertura) • Cançó que obre l’àlbum i, curiosament, és l’última que va escriure. • Va néixer primer com a lletra i després com a música, a l’inrevés del seu procés habitual. • La va escriure gairebé de cop en 25 minuts, mentre era sol en un hotel a Udine (Itàlia), després de cremar-se al sol i haver de refugiar-se a l’habitació. • En tornar a Barcelona, va passar setmanes buscant l’acompanyament musical adequat fins que la cançó va cristal·litzar. • Es converteix així en una mena de peça manifest, que posa en paraules la idea de fer llum a través del cant. 2.6. Mètode de composició • Procés habitual de Pagès: - Primer juga amb guitarra i veu fins trobar una idea musical. - Després es pregunta “de què parla aquesta música?” i hi construeix la lletra. • En el cant faré la llum és l’excepció clara: primer text, després música. 2.7. La banda i el directe • L’àlbum no s’ha concebut com un projecte a veu i guitarra, sinó com una banda. • Components de la banda: - Gerard Morató, teclats - Judit Puig, bateria - Marça Font, baix • Tenen preparat un concert de presentació el 30 d’abril a Barcelona, al Paral·lel 62 (sala Club P62). • Volen oferir un concert treballat però viu, deixant espai a: - Petites improvisacions escèniques. - Moments que només passin aquella nit, perquè un concert ha de ser també una celebració irrepetible. • Musicalment les cançons ja són prou complexes i exigents, així que les grans variacions vindran més aviat de la posada en escena. 2.8. L’equilibri entre intimitat i explosió • Algunes cançons neixen com a peces molt íntimes i despullades i, amb l’arranjament, es transformen en temes amb gran potència sonora. • El disc combina: - Moments de reflexió profunda i calma. - Passatges més expansius i energètics, que beuen del rock progressiu i d’una certa èpica musical. 3. Tancament • L’episodi mostra dues cares d’un mateix univers cultural: - D’una banda, la tradició gòtica i clàssica, reversionada per Ian Lints amb un fort component espiritual. - De l’altra, la cançó d’autor contemporània d’Adrià Pagès, que mira de donar sentit a la vida en temps de crisi mitjançant la música. • Tots dos convidats comparteixen: - Una aposta per la profunditat (literària o musical) per sobre del producte fàcil. - La necessitat de trobar un equilibri entre foscor i llum, tant en els relats gòtics com en les lletres de cançó. - Una clara voluntat de connectar amb el públic des de l’honestedat creativa.

Nadal, pesca i mar: costa catalana en xarxa

Visió general de l’episodi Episodi molt coral d’Arran de Mar emès des dels estudis de Tarragona Ràdio, amb connexions amb diverses emissores locals de la costa catalana. El programa combina informació marinera d’actualitat, balanç anual de pesca esportiva, gastronomia marinera, divulgació científica sobre mar i clima d’hivern i una àmplia agenda d’activitats nadalenques arreu del litoral. 1. Obertura, equip i ambient pre-nadalenc • Presentació del programa: franja horària (16–18 h), estructura i to mariner. • Presentació de l’equip tècnic i col·laboradors, amb comiat emotiu de la tècnica Núria Cartanyà en el seu últim dia. • Connexions amb: - Ràdio L’Escala (Sergi Corral) - Canal Blau Ràdio (Guillem Pérez) - radiodelta.cat (Cel Prieto) - Ràdio Arenys (Oriol Leo) • Conversa distesa sobre l’arribada dels Reis Mags per mar (a Tarragona, Vilanova, etc.), en tren o en helicòpter, com a element festiu i mariner. Idees clau: ambient de xarxa radiofònica, to proper, connexió de tota la costa i entrada al clima de Nadal. 2. Bloc informatiu: actualitat de la costa catalana 2.1. Costa Brava • Creuers a Palamós - Temporada de rècord al Port de Palamós: 65 escales i 65.000 passatgers. - Impacte econòmic estimat: uns 89 € de despesa per passatger. - Antoni Batxiller, regidor de promoció econòmica, destaca: - Destacionalització del turisme. - Beneficis per al comerç local i la comarca. - Necessitat de prioritzar la qualitat més que seguir creixent en nombre de creuers. • Recuperació del castell de Querroig (Portbou) - Projecte conjunt entre Ajuntament i associació Salvem Carroig. - Redacció del projecte a càrrec de l’arquitecta Adela Geli. - Objectius: - Consolidar la torre de guaita i aturar-ne el deteriorament. - Evitar despreniments i garantir la seguretat dels visitants. - Instal·lar panells informatius per reforçar el valor cultural i educatiu. 2.2. Delta de l’Ebre i Terres de l’Ebre • Fireta de Nadal de l’Ampolla - 3a edició, a plaça Catalunya, transformada en poble de Nadal. - Culmina la Setmana del Comerç, amb 40 establiments participants. - Declaracions de Meritxell Faiges, regidora de Turisme i Comerç: - Volen donar visibilitat al comerç local i la seva qualitat. - 23 estands amb decoració, roba, complements, plantes, joieria i producte gastronòmic. - Activitats lúdiques: concerts, tallers infantils, bingo musical, zumba, vermut electrònic. - Participació altruista d’entitats locals i recaptació de fons per a La Marató de TV3. - Protagonisme infantil: elf del Pare Noel, cantades de nadales i degustacions de producte local. • Reforestació al bosc cremat de Paüls - Alumnes de l’Escola Sant Roc de Paüls fan una plantada amb agents rurals, en zona afectada per un incendi de juliol. - Objectius pedagògics i ambientals, explicats per David Roig: - Consolidar el sòl i evitar erosió. - Accelerar la regeneració natural. - Conscienciar sobre prevenció d’incendis. - Testimonis d’infants que expliquen l’activitat amb llenguatge propi: foradar, plantar, tapar i esperar que creixin. 2.3. Garraf i costa central • Pesta porcina africana i Parc del Garraf - Encara sense restriccions tot i la crisi oberta arran d’un senglar positiu a Cerdanyola. - Densitat de senglar d’uns 6 exemplars/km². - Demanen a la població avisar si veuen animals morts o ferits. - Recorden tancament d’altres parcs naturals de la xarxa de la Diputació de Barcelona. • Fira de Nadal a Mar (Vilanova i la Geltrú) - 4a edició a plaça de la Mediterrània, cor festiu del barri de Mar. - Prop de 30 entitats i institucions implicades. - Activitats: música, tallers infantils, jocs, manualitats, producte artesanal i gastronòmic. Missatge de fons: el teixit associatiu converteix la fira en aparador de diversitat social i reforça els llaços veïnals. 2.4. Maresme • Memorial Josep Gallissà de vela (Arenys de Mar) - Regata de creuer (a dos, solitari, creuer, promo) al Club Nàutic d’Arenys. - Explicada per la gerent Pilar Rodríguez: - Darrera gran regata de l’any. - 24 embarcacions inscrites. - Bona imatge marinera des de la costa, amb moltes veles a l’horitzó. - Marca el tancament de la temporada 2025 i dóna pas al calendari de regates 2026. 2.5. Costa Daurada i Port de Tarragona • Premis anuals de l’Agrupació per la Promoció del Port de Tarragona - 22a edició, amb més de 200 assistents del món portuari, empresarial i institucional. - Premis a: Grupo Jorge, Inetum España, Grup Riera Roura, Bopac Terquimisa. - Mencions especials a: Estela Maris, José Luis Vilar, Josep Maria Andreu i la Societat d’Exploracions Submarines de Tarragona. - Homenatge al president del Port, Joan Oriol, per la seva trajectòria en logística portuària. • Exposició “Mestres de l’Escultura del segle XX” al Moll de Costa - Al Tinglado 2 del Port de Tarragona. - 39 escultures d’artistes com Léger, Miró, Oteiza, Perejaume, Gabino, Carr… - Produïda per Cugi i comissariada per Julio Niebla. - Es presenta com una exposició exclusiva, només visitable al port, i punt de partida d’una nova etapa cultural al Moll de Costa. 3. Serveis: temps i trànsit 3.1. Previsió marítima i meteorològica Lluís Mi Pérez fa un repàs del temps a la costa: • Situació plàcida a curt termini, amb vent feble que anirà girant a gregal. • Dissabte: gregal més marcat a la Costa Daurada, mar de maror suau (marajol / maror a últimes hores). • Al Delta de l’Ebre, núvols més gruixuts i alguna pluja dissabte. • Diumenge: gregal reforçat mar endins, maró a l’alta mar, cel més ennubolat i possibilitat de pluges disperses sobretot a l’àrea de Barcelona i Costa Daurada. 3.2. Estat del trànsit Des del Servei Català de Trànsit, Roger Serra informa: • Tarda de divendres amb molta mobilitat però sense grans incidències. • Punts carregats habituals: - Autovia A-2 sortint de Barcelona (Cornellà – Sant Joan Despí). - AP-7 una mica carregada a Castellbisbal (sentit nord). - C-58 i C-33 amb retencions d’entrada a Barcelona (Montcada – Nus de la Trinitat). Conclusió: circulació típica de tarda de divendres, sense episodis crítics. 4. Federació Catalana de Pesca Esportiva: balanç 2025 i reptes 4.1. Resultats esportius i nivell competitiu En la darrera secció abans de Nadal amb la Federació Catalana de Pesca Esportiva, Pedro Terol fa balanç de l’any: • Gran nombre de pòdiums en Campionats d’Espanya: - Or en duos a nivell de selecció. - Plata en categoria de dames. - Bronze en màster, duos i clubs en diferents modalitats. - En embarcació fondejada: plata per seleccions, títols individuals i presència constant al top 5 estatal. • Orgull federatiu per mantenir-se any rere any a l’elit, amb comparacions a la regularitat del Barça de Guardiola. 4.2. Captació de joves i noves modalitats • Preocupació per la manca de relleu juvenil: - En pesca continental ja hi ha escoles consolidades; es vol replicar el model a mar (amb figures com Marc Costa). - Objectiu 2026–2027: obrir escoles, recuperar categories juvenils i tornar a tenir joves al pòdium. • Impuls del lleging / jigging des d’embarcació petita: - Modalitat cada cop més popular entre joves (embarcacions petites, 1–2 pescadors, esquer artificial). - Volen portar el Campionat d’Espanya de lleging a Catalunya el 2026 per legitimar-la esportivament i obrir la porta a futures competicions internacionals. 4.3. Dificultats en embarcació i normativa • Des de la pandèmia, costa trobar patrons que cedeixin embarcacions per a campionats, fins i tot cobrant. • Algunes comunitats (com Canàries) plantegen limitacions al jigging i altres modalitats. • A Catalunya, a aigües interiors, ja no es pot pescar amb esquer viu. • La Federació defensa que modalitats amb esquer artificial tenen un impacte moderat i no haurien de ser tant restringides. 4.4. Relació amb l’administració i noves taxes • Pedro denuncia un degoteig de traves administratives i normatives restrictives. • Cas destacat: proposta del Departament de Territori de cobrar per pescar a la platja: - La llei actual declara la pesca recreativa activitat exempta de taxes d’ús del domini públic. - El departament ho justifica per «pressió sobre el medi»; la Federació replica que també hi ha pressió per part de banyistes, gent que hi posa para-sols o juga a pàdel. • La Federació fa al·legacions a totes les noves normatives que afecten la pesca recreativa i esportiva, encara que formalment no sempre sigui la seva competència directa. 4.5. Acció política i reconeixement social • Nova estratègia de contacte amb partits al Parlament: - Ja s’han reunit amb Esquerra, Junts i PP, i tenen pendent PSOE. - Objectiu: explicar la realitat de la pesca recreativa, la seva funció social i ambiental (neteja d’espais, educació, civisme) i aturar mesures que la criminalitzin. • Sensació de moment inicial: bones paraules, però caldrà veure resultats a partir de gener-febrer. 4.6. Nadal, cuina i vida personal • Conversa més distesa sobre com combina la pesca amb els àpats de Nadal: - Intenció de sortir a pescar, però ja té peix al congelador per assegurar el lluç farcit del dia de Reis. - Anècdota sobre celebrar l’aniversari el dia de Reis i la “trampa” de sumar regals. Eix de fons: la Federació treballa tant en l’alta competició com en la defensa del col·lectiu pescador davant l’administració, amb la mirada posada en el relleu generacional. 5. Gastronomia marinera: la sípia a la bruta El cuiner vilanoví Oriol Pereira explica amb detall la recepta de sípia a la bruta, considerat un plat emblemàtic dels ranxos mariners de Vilanova i la Geltrú i el Garraf. 5.1. Ingredients i tractament de la sípia • Recepta per a 4 persones: - 1 kg de sípia fresca amb pell i melsa. - 4 dents d’all, 2 cebes dolces, 2 tomàquets madurs. - 1 got de vi blanc, fulla de llorer, oli d’oliva verge extra, julivert i patata vella (varietat monalisa). • Explicació pas a pas de neteja de la sípia: - Separar caputxó i potes, treure la ploma, ulls i bec. - Retirar la bossa de tinta i la melsa (bossa marró, molt gustosa) i reservar. - Tallar la sípia a daus. 5.2. Elaboració i trucs • Sofregit combinat en una sola cassola: sípia, ceba i all en cru, amb oli. • Cocció lenta i cassola tapada perquè els sucs quedin dins; la sípia “ha de ballar” a foc suau uns 30 minuts. • Afegir la melsa i sofregir uns minuts perquè aporti color i gust intens. • Incorporar el tomàquet, opcionalment escaldat i pelat. • Desglasar amb el vi blanc, deixant evaporar l’alcohol (5 minuts a foc mig) i incorporar llorer i aigua fins cobrir. • Cocció llarga (uns 60 minuts més) fins que la sípia agafa color marronós profund. • Afegir la patata trencada (no tallada neta) per alliberar midó i lligar la salsa. • Coure uns 15 minuts fins que la patata sigui tendra. Truc final: • Afegir 2 rajoles de xocolata negra al final de la cocció per donar brillantor, profunditat i untuositat a la salsa. • Recomana deixar reposar el plat, encara millor d’un dia per l’altre. 5.3. Història personal i identitat • Per a Oriol, la sípia a la bruta és el primer plat “seriós” que va cuinar amb 14–15 anys, amb l’ajuda de la mare, i el considera en part responsable de la seva vocació culinària. • És una recepta molt lligada a la identitat marinera de Vilanova i a la cuina tradicional del Garraf. Missatge clau: cuina de producte, senzilla però lenta, que connecta tradició marinera, memòria familiar i divulgació gastronòmica. 6. Divulgació: mar, hivern i fenòmens meteorològics Secció “Ai, això no ho sabia” amb Carles Obac, president del Club Nàutic d’Arenys, centrada en el sol d’hivern, el fred i els temporals. 6.1. Per què fa més fred a l’hivern? • Inclinació de la Terra: fa que a l’hivern el Sol passi molt baix sobre l’horitzó. - Cap al 21 de desembre, migdia solar a uns 25° d’altura a Catalunya. - Per contra, al solstici d’estiu arriba a uns 72°. • Conseqüències: - La radiació solar arriba més de resquillada i escalfa menys la superfície. - Els rajos han de travessar més atmosfera, perdent energia. - Dies curts: matins que claregen tard i vespre que arriba d’hora. Recorda la dita popular: “Per Nadal, un pas de pardal”, anunciant el progressiu allargament del dia després del solstici. 6.2. El mar com a regulador tèrmic • El mar Mediterrani actua com un dipòsit d’aigua calenta acumulada a l’estiu. • A l’hivern: - Manté temperatures de l’aigua al voltant de 12–13 °C. - Tempera el clima de la costa, fent-la més càlida que l’interior. - Exemple: diferències de 5–6 °C entre la costa del Maresme i el Vallès, visibles en camps gebrats només travessant el túnel de Parpers. 6.3. Temporals de llevant i formació de núvols • A l’hivern arriben masses d’aire molt fred del nord que es troben amb el mar relativament càlid. • L’aire càlid i humit sobre el mar puja, generant núvols i alimentant grans tempestes i llevantades. • Explica un concepte inesperat: l’aire humit pesa menys que l’aire sec: - L’aigua (H₂O) té pes molecular 18. - L’oxigen (O₂) pesa 32 i el nitrogen (N₂) 28. - Per tant, quan una porció d’aire s’omple de vapor d’aigua, disminueix la densitat i tendeix a pujar. Exemple casolà: el vapor del bany s’escapa per la finestra perquè és més lleuger que l’aire sec. • Quan l’aire humit i càlid puja i es troba amb aire molt fred en altura, es formen núvols potents i vents intensos que, al llarg de molts quilòmetres, generen les onades fortes que arriben a la costa. 6.4. Ports refugi i navegació d’hivern • Recorda la importància de ports com Arenys de Mar com a port refugi en situacions de llevantada, quan molts ports queden exposats i la sortida a pescar es fa impossible. 6.5. Tradició nadalenca: Carabaqui a Arenys • Carles reprèn un tema d’una secció anterior: el Carabaqui. - Tradició inspirada en Grècia, on s’il·luminen embarcacions en lloc de només arbres de Nadal. - A Arenys, a partir del 21–23 de desembre, moltes barques de vela del port es guarneixen amb llums als pals, creant una imatge espectacular amb reflexos a l’aigua. - Inauguració oficial prevista per al 3 de gener, mantenint l’enllumenat fins després de Reis. Tancament: Carles felicita les festes i destaca la importància d’entendre el nostre entorn natural per viure millor la relació amb el mar. 7. Segona part informativa local: Tarragona ciutat A l’inici de la segona hora, coincidint amb les notícies d’El Matí de Tarragona integrades a la graella de Tarragona Ràdio, es fa un breu repàs de l’actualitat municipal. 7.1. Deute del pàrquing Jaume I • Sentència favorable a l’Empresa Municipal de Transports (EMTA) per una demanda contra la financera de la maquinària del pàrquing. • El consistori podria recuperar com a mínim 11 milions d’euros en quotes de renting. • L’alcalde Rubén Viñuales qualifica el projecte de pàrquing intel·ligent de “punt negre” de la història recent de Tarragona. 7.2. Pacificació del trànsit i seguretat viària • Instal·lació de 44 pacificadors de trànsit (lloms d’ase i “coixins berlinesos”) a diversos barris, començant per Bonavista. • Objectiu: reduir un 30% la velocitat mitjana i minimitzar el risc d’atropellaments. • Explicacions de Sònia Ors, consellera de Mobilitat, sobre tipologies i ubicació. 7.3. Programació cultural primavera 2026 • Presentació de la temporada d’Arts Escèniques a Tarragona (primavera 2026): unes 80 propostes. • Destaquen: - Obres teatrals com “La Tempestat” i “Göteborg”. - Concerts de Pol Batlló i Sau. - Dues produccions d’òpera. • Sandra Ramos, consellera de Cultura, defensa un equilibri entre programació contemporània arriscada i propostes més “mainstream”. 8. Segona hora: campanya “Si és de llotja, és boníssim” i futur de la pesca 8.1. Objectius de la campanya La periodista Cel Prieto entrevista Joan Alginet, gerent del GALP Mar de l’Ebre, sobre la campanya “Si és de llotja, és boníssim”. • Finalitat principal: - Fomentar el consum de peix i marisc de proximitat procedent de les llotges de les Terres de l’Ebre. - Posar en valor la feina dels pescadors en un context d’adversitats. • Moment estratègic: Nadal, quan el consum de peix augmenta i molta gent accepta pagar un preu més alt. 8.2. Producte, salut i proximitat • Tot i que s’hi associen productes “estrella” (llagostí, ostres, navalles, lluç, etc.), la campanya insisteix també en: - Espècies poc conegudes però molt saludables (riques en omega-3) i amb baix valor comercial. - Possibilitat de menjar peix bo i barat si se’n coneix la temporada i el producte. • Papel central de peixaters i peixateres: - Més del 50% de clients es deixen aconsellar. - Es recomana preguntar sempre “Què hi ha avui de temporada i de llotja?”. 8.3. Estratègia comunicativa i públic jove • Accions centrades en xarxes socials (TikTok, Instagram, X) per arribar a joves, el segment que menys peix consumeix. • Es vol desmuntar tres idees esteses entre els joves: - “El peix és car” → hi ha molta gamma de preus. - “El peix és difícil de netejar” → hi ha espècies senzilles i servei de peixateria. - “El peix fa olor” → el peix fresc ha de tenir olor de mar, i si no en fa, cal desconfiar. 8.4. Identitat marinera i risc de pèrdua • Joan adverteix: el problema no serà tant la manca de peix al mar, sinó la manca de pescadors si el sector deixa de ser viable. • L’absència de barques i llotges transformaria profundament els pobles de costa. • Consumir peix de llotja és també un acte de preservació del paisatge humà i cultural. 8.5. Avaluació i finançament • L’impacte de la campanya es mesurarà per visualitzacions i interaccions en línia, però el veritable èxit seria veure peix local a les taules de Nadal. • Finançament: - 70% Fons Europeu Marítim de Pesca i Aquicultura (FEMPA). - 30% Generalitat de Catalunya. 8.6. Segell “Peix de Llotja” per a la restauració • Explica el nou segell “Peix de Llotja”, iniciativa conjunta dels 5 GALP catalans i la Direcció General de Pesca. • Poden acreditar-s’hi restaurants que acreditin mínim 12.000 € anuals de compres directes a llotja. • El segell vol garantir a l’usuari que al restaurant s’hi menja peix realment de llotja catalana, associat a: - Qualitat. - Sostenibilitat. - Arrelament territorial. Doble línia de treball: la campanya de Nadal se centra en el consum domèstic, mentre que el segell “Peix de Llotja” es dirigeix a restaurants i bars. 8.7. Negociacions europees i futur del sector • Context crític: negociacions a la UE sobre quotes i dies de pesca 2026. • Proposta de la Comissió Europea: - Reduir un 66 % els dies de pesca d’arrossegament. - Retallar un 65 % els fons estructurals de pesca. • Joan ho qualifica de despropòsit, perquè: - S’ignora el model de governança participativa dels GALP. - Es posen en risc economies locals senceres i tota la cadena de valor (cofradies, xarxaires, nàutica, peixateries, restauració, manipulats…). • Els 44 GALP de l’Estat han emès un manifest i reclamen reunió amb el ministre Luis Planas perquè defensi la singularitat dels GALP a Europa. • Recorda que estudis d’ICATMAR avalen que, en molts casos, el recurs pesquer s’està recuperant i no justifica restriccions tan severes. • Llindar de viabilitat: calen 125–130 dies de pesca anuals perquè les empreses familiars siguin sostenibles. 8.8. Sector primari i memòria de la pandèmia • Reflexió més general sobre el sector primari (agricultura, ramaderia i pesca): - Va seguir treballant durant la pandèmia mentre la resta de la societat era confinada. - Malgrat això, rep poca consideració política i suport insuficient. • Critica que certs lobbies i sectors ambientalistes tinguin més presència a Brussel·les que els propis pescadors. • Reivindica que la societat faci consum responsable, prioritzant producte local encara que sigui lleugerament més car. Tancament de l’entrevista: Cel i Joan insisteixen en “comprar sempre peix de llotja” i desitgen bones festes. 9. Gran agenda de cap de setmana arreu del litoral La part final del programa és una agenda molt àmplia, compartida entre tots els territoris. 9.1. Costa Brava (Sergi Corral) • Divendres a l’Escala: - Cantada de Nadal de cloenda del taller de cançons tradicionals, a l’Alfolí de la Sal. • Dissabte: - Jornada de pesca científica al Club Nàutic l’Escala. - Visita guiada al castell de la Trinitat (Roses). - Visita comentada a l’exposició “L’Estartit i la pesca, un lligam històric” (Les Paimedes, amb dos torns). • Diumenge: - Ruta de les fonts a Castell–Platja d’Aro. - Ruta per les Planasses i el Salpatge (l’Escala). - Pujada al Montplà des de Torroella de Montgrí per portar el pessebre de Nadal. 9.2. Terres de l’Ebre (Cel Prieto) • Activitat “Tasta la cultura de l’Ebre: els sabors de l’oli” a Santa Bàrbara (Centre d’Interpretació de la Vida a la Plana). • Fira de Nadal de Vinebre, amb activitats per a La Marató de TV3. • Mercat de Nadal del Perelló dins les festes nadalenques. • 3a Fireta de Nadal de l’Ampolla, amb parades, música i recollida de cartes del Pare Noel. • Activitat familiar “Troba el teu tronc” als Jardins de les Teresianes de Jesús (cerca del tió, tallers i espectacle). • Fira de Santa Llúcia i Pessebre Vivent de l’Aldea, amb recollida de cartes, cantades i tallers. 9.3. Garraf (Guillem Pérez) • Fira de Nadal a Mar (Vilanova i la Geltrú), dissabte a plaça de la Mediterrània amb quasi 30 entitats. • Fira de Nadal de Sant Pere de Ribes (dissabte i diumenge): parades, tallers, música, degustacions i activitats infantils. • Concert solidari per La Marató al Museu Romàntic Can Papiol (Vilanova), diumenge al migdia, amb percussió ceràmica. 9.4. Maresme (Oriol Leo) • Escola de Música d’Arenys: - Concerts de l’Ossarita i la banda (pati del Calisay). - Representació del Conte de Nadal al Teatre Principal. • Activitats culturals a Mataró vinculades a la Nau Gaudí. • Campionat de Catalunya de Llagut a Mataró, amb participació del club d’Arenys. • Memorial Josep Gallissà de vela al Club Nàutic d’Arenys (última gran regata de l’any). • Festa major d’hivern de Caldes d’Estrac (Caldetes): correfoc infantil i juvenil, cercavila de gegants, vermut musical i teatre. • Aniversari del far de Calella amb gegants, sortejos, pastís i cant d’aniversari. 9.5. Costa Daurada i Tarragona ciutat • Cercavila musical per la Rambla Nova de Tarragona entre les paradetes de Nadal, amb Stromboli Jazz Band. • Obra “Gola” amb Oriol Pla al Teatre Tarragona. • Cursa i caminada solidària de la Marató de TV3 (5 i 10 km) amb part del donatiu destinat a investigació del càncer. • 3a edició del Corre Dracs de Tarragona, organitzat pel casal popular Sageta de Foc, amb actuacions del bestiari. • Concert de Diego el Cigala al recinte firal de Tarragona. 10. Tancament El programa es tanca amb recordatoris de la tornada dilluns, última setmana abans de les vacances de Nadal, i desitjos de bones festes per part de tots els col·laboradors. Fils conductors de l’episodi: • Nadal com a temps de consum responsable de producte local (especialment peix de llotja). • Defensa del sector pesquer (professional i esportiu) davant de normatives i decisions europees. • Vincles entre mar, cultura, ciència i festa en tots els racons de la costa catalana.

Ràdio veïnal (favt) del 12/12/2025

La Ràdio Veïnal és l’espai on els barris de la ciutat i la seva gent prenen protagonisme. Coneix què passa més enllà del centre de Tarragona a través de la Federació d’Associacions de Veïns.

Tarragona inicia la instal·lació de 44 pacificadors de trànsit per reduir la velocitat i el risc d’atropellaments

Actualitat de Tarragona: Jaume I, cultura, oci i esports

Panorama general de l’episodi En aquest informatiu de Tarragona Ràdio (11 de desembre, divendres), es recullen les principals notícies d’actualitat local: resolució judicial del cas del pàrquing Jaume I, successos, seguretat viària, cultura i oci a la ciutat, política estatal amb impacte territorial, activisme LGTBIQ+, iniciatives veïnals i un ampli bloc final d’esports. 1. Cas Jaume I i finances municipals • Eix central de l’inici de l’informatiu: la sentència sobre el pàrquing de la part alta de Jaume I. • El Jutjat de Primera Instància núm. 15 de Madrid dóna la raó a l’EMT (Empresa Municipal de Transports) en la demanda contra la financera Metropolitan per la maquinària de l’aparcament. • La resolució obliga l’empresa a retornar totes les quotes de renting, incloent-hi imports ja abonats a la Seguretat Social i a l’Agència Tributària. • L’Ajuntament podria recuperar un mínim d’11 milions d’euros en un projecte que havia estat pressupostat en 3,9 M€ però que va generar un passiu superior als 30 M€. • L’alcalde Rubén Viñuales qualifica el cas com un dels punts més negres de la història recent de la ciutat i recorda que: - Era un pàrquing “presumptament intel·ligent” de 285 places, - Amb tecnologia no contrastada i sense precedents similars al món, - Situat al bell mig del nucli històric. • El consistori havia suspès pagaments per incompliment del servei; restaven 3,2 M€ per abonar. • La financera va cedir el crèdit al Banc Santander, que el 2017 va inscriure l’aparcament a la llista de morosos del Banc d’Espanya. La nova resolució permet també recuperar aquests diners. • La jutgessa anul·la el contracte d’abril de 2006, eximint l’Ajuntament del pagament dels 3,2 M€ pendents. Metropolitan es troba en concurs de creditors. “Per mi és dels punts més negres de la història recent de casa nostra”, afirma l’alcalde sobre el projecte del pàrquing. 2. Successos i seguretat ciutadana 2.1. Detenció per mort violenta a Riu de Canyes • Els Mossos d’Esquadra detenen un home investigat per la mort violenta de la seva parella, una dona de 36 anys, el 8 de setembre a Riu de Canyes. • El cos va ser localitzat en un barranc del municipi. Inicialment es va valorar la hipòtesi de possible suïcidi. • L’autòpsia forense descarta el suïcidi i confirma que es tracta d’una mort criminal. • A partir d’aquesta confirmació, la policia recull proves que vinculen la parella com a presumpte autor. • L’home, de 49 anys, és detingut a Reus i passa a disposició judicial. 2.2. Accident mortal a la T-240 • A la carretera T-240, a l’Bisbal del Penedès (Baix Penedès), mor el conductor d’un turisme en una sortida de via. • Els Mossos reben avís a les 8:22 h. El vehicle queda bolcat a un lateral mentre s’investiguen les causes del sinistre. 3. Mobilitat urbana i seguretat viària a Tarragona • L’Ajuntament inicia la instal·lació de 44 pacificadors de trànsit per reduir velocitat i risc d’atropellaments. • Els primers treballs comencen al barri de Bonavista, en carrers catalogats com a prioritaris per: - Major sinistralitat o risc, - Proximitat a centres escolars i sanitaris, - Alta intensitat de trànsit i presència de col·lectius vulnerables (infància, gent gran). • La consellera de Mobilitat, Sònia Orts, detalla dos tipus de reductors: - Esquena d’asa: fan tot l’ample de la calçada, actuen sobre tots els vehicles. - Coixins berlinesos: només al centre del carril, permetent el pas més suau de transport públic i vehicles d’emergència. • Es remarca que aquests elements redueixen al voltant d’un 30% la velocitat on s’instal·len. • Exemple concret a Bonavista: - Dos nous reductors al carrer 22 (un prop de les escoles), - Altres al carrer 3 i al camí de la Coma. • Veïnat com Olí Gutiérrez expressa el seu suport i assenyala que fins ara els vehicles circulaven com en “pel·lícules”, a gran velocitat. • Es preveu ampliar la xarxa de pacificadors amb una partida de 75.000 € al pressupost de 2026. 4. Economia: inflació • La taxa anual de l’Índex de Preus al Consum (IPC) es redueix lleugerament al novembre a la demarcació de Tarragona. • La inflació se situa en el 2,8%, per sota del 3%, segons dades de l’Instituto Nacional de Estadística. 5. Cultura i arts escèniques 5.1. Temporada de primavera 2026 d’Arts Escèniques de Tarragona • Es presenta una temporada de prop de 80 propostes per a la primavera de 2026. • Inici de temporada: 1 de març, amb Copiar, dins el cicle En Família, seguida de El sonall de Projecte Ingenu. • En teatre, destaquen: - La Tempestat d’Oriol Broggi al Teatre Tarragona. - Honestedat, amb una Míriam Iscla molt destacada. - Göteborg, amb Maria Molins i Roger Coma (16 de maig). • En música: - Concert de Pol Batlle, - Participació dels Sau, - Propostes dins la programació de la Franz Schubert Filharmonia. • També s’inclouen: - Dues òperes, - Propostes de noves dramatúrgies com Book is a Book is a Book, amb funcions del 19 al 21 de març a l’antiga Audiència. • La consellera de Cultura, Sandra Ramos, subratlla l’equilibri entre: Programació contemporània i arriscada i una oferta més mainstream amb grans obres en gira per Catalunya, recordant que el teatre públic ha de satisfer públics molt diversos. • En dansa, hi haurà noms com No, De la Venidera, Un Pollo Rojo o Faula. • En circ, programació variada amb la presència de la pallassa Pepa Plana (30 de maig). • Es mantenen cicles com Refugis i Escenari Viu. • Novetat: activació de targetes regal per a la temporada. 5.2. Cultura popular i literatura: Marató de rutes • Tarragona acollirà la primera marató de rutes dedicada a descobrir la ciutat a través de la llengua i la literatura. • Inici: a les 10 del matí, amb la ruta “Josep Pin i Soler” des del terrat del Palau de Congressos, recreant la vida quotidiana de la ciutat a mitjan segle XIX a partir dels seus textos. • Hi participen entitats culturals, universitàries i patrimonials; les rutes són conduïdes per especialistes i combinen: - Història, - Literatura, - Identitat lingüística. • Anna Gispert, presidenta de l’Associació de Professionals i Estudiosos en Llengua i Literatura Catalanes, defensa que la Marató posa en valor la relació íntima entre territori, llengua i creació literària. Es vol oferir “un tastet d’algunes de les rutes més emblemàtiques de la ciutat” i recórrer espais patrimonials a través de les veus dels escriptors. • Cloenda a un quart de set, amb la ruta “Lletres pètries” a la catedral, sobre paraules inscrites als murs, conduïda per Pablo Verona. 5.3. Nadal i pessebres municipals • Es determina la ubicació dels dos pessebres municipals que cada any munta la brigada: - Un al centre / Part Baixa marítima: a la plaça de l’església de Sant Pere, al barri mariner de El Serrallo. - L’altre als barris: a la llar de gent gran de Bonavista. • Tradicionalment, un pessebre es col·loca al centre i l’altre a Ponent o Llevant, amb l’objectiu de dinamitzar espais diferents i “acostar el Nadal a tota la ciutat”. • Els pessebres tindran hort i il·luminació pròpia i es podran visitar del 19 de desembre al 7 de gener. • El conseller d’Espai Públic, Guillermo García, anima la ciutadania a gaudir de les festes i visitar-los. 6. Oci friki i esdeveniments: Starraco Infinity • Es presenta el nou Starraco Infinity, que arribarà a Tarragona al març de l’any vinent, amb voluntat de salt qualitatiu i objectiu d’arribar als 10.000 assistents. • El certamen, anteriorment anomenat Starraco Unlimited, canvia de nom per reflectir un abast més ampli. • Ivan Carrasco, president de l’associació Unlimited, explica el canvi: El concepte Unlimited “s’havia fet petit” i es vol oferir una infinitat de productes i continguts per al gaudi del públic. • L’esdeveniment reunirà universos com Star Wars, Marvel i Harry Potter, i inclourà: - Actors reconeguts de sagues icòniques, - Exposicions, - Experiències immersives, - Material exclusiu. • Montse Adán, presidenta de l’Empresa Municipal de Desenvolupament Econòmic de Tarragona, defensa que Tarragona ha de pensar en gran: Es vol que el certamen sigui un referent nacional i, a ulls de l’organització, fins i tot europeu, atraient visitants i oferint una proposta per a tots els públics que també ajudi a conèixer la ciutat. • Dates i lloc: - 21 i 22 de març, - Palau Firal i de Congressos de Tarragona. • Entrades a la venda des del 18 de desembre, a través de la plataforma inscripcions.tarragona.cat i també presencialment al Palau durant el certamen. 7. Política: crítica del Partit Popular al govern espanyol • El Partit Popular (PP) denuncia que el govern d’Espanya està més pendent dels casos de corrupció que de la gestió de la demarcació de Tarragona. • La presidenta provincial, Maria Mercè Martorell, assegura que la província pateix un “abandonament mai vist”, amb problemes greus especialment en mobilitat: - Accidents constants a la xarxa viària, - Rodalies que no funcionen correctament, - Dificultat per aparcar amb seguretat a l’estació del Camp de Tarragona, - Transport de mercaderies pendent de resolució. • Martorell afirma que els escàndols judicials de presumpta corrupció entorn del president Pedro Sánchez estan perjudicant la província: Lamenta que el president estigui “més pendent de tots els casos de corrupció i les investigacions” que dels problemes i mancances de Tarragona, agreujats per anys d’abandonament. • Critica també la situació política estatal: - Govern sense pressupostos, - Sense aprovació de lleis clau, - En minoria, depenent dels suports d’ERC, Comuns i Junts. • Acusa aquestes formacions de donar suport a l’abandonament que, segons el PP, pateix la província. 8. Diversitat i activisme: Corredrags a la Part Alta • El Corredrags torna a Tarragona aquest diumenge 14 de desembre, arribant a la seva tercera edició. • Des de les 12 del migdia, els carrers de la Part Alta i el centre es tornaran a omplir de purpurina, música i actuacions de diverses artistes drag. • Totes les drags participants són del Camp de Tarragona o d’altres zones fora de l’àrea metropolitana de Barcelona, amb voluntat de: - Potenciar el talent de proximitat, - Consolidar espais alternatius d’expressió artística. • L’organització va a càrrec del Casal Popular Sageta de Foc, amb l’objectiu de visibilitzar i defensar drets de persones amb gèneres i sexualitats dissidents. • Sarti Fortuny, en nom de l’organització, defineix l’objectiu del Corredrags com: Visibilitzar les lluites per l’alliberament LGTBIQ+ mitjançant una xarxa de vila reivindicativa, política i festiva. • Punt de partida: Casal Popular Sageta de Foc al carrer Sant Domènec, 18. 9. Comunitat i voluntariat a Bonavista • La Federació de Veïns de Tarragona i Fòrum Espai Cultural organitzen una jornada de reconeixement als voluntaris del CAP Bonavista i la Canonja. • Horari: de les 11 del matí a dos quarts de 6 de la tarda, amb activitats obertes a tota la ciutadania: - Tallers participatius per a totes les edats, - Fideuada popular, - Bingo musical, - Masterclass de zumba. • El portaveu del Fòrum Espai Cultural de Bonavista, Vicente Ozaez, indica que la trobada vol: - Posar en valor el compromís i l’acompanyament diari que fan els voluntaris al barri, - Donar a conèixer el servei perquè més usuaris puguin demanar aquest suport, - Animar persones amb temps disponible a implicar-se en el voluntariat. • La jornada compta amb la participació de Joventut i Vida, Càritas Bonavista, voluntariat del CAP, el propi CAP Bonavista i la Canonja, i el Ajuntament de Tarragona. 10. Esports 10.1. Futbol: Nàstic i futbol base Primer equip del Nàstic • L’entrenador Cristóbal Parralo vol mantenir la bona dinàmica del Nàstic a la lliga, amb quatre partits consecutius sense perdre. • Pròxim partit: jornada 16, Nàstic – Cartagena, al Nou Estadi Costa Daurada. • El tècnic destaca la importància de puntuar i, si és possible, sumar de tres en tres: S’espera un rival “complicado, difícil”, com tots a la categoria, i es vol traslladar al partit el treball fet als entrenaments. • Sobre el joc, Parralo admet que hi ha hagut bones fases, però reclama més continuïtat: Li agradaria completar un partit “com a ell li agradaria”, tot i que considera que l’equip està fent bé les coses. • També ressalta el paper de l’afició en l’últim partit de l’any a casa: - Vol que l’equip sigui capaç de motivar i “enchufar” la gent, - Confia que el suport no faltarà, però recorda que és l’equip qui ha de generar aquest impuls amb el seu joc. • Baixes: Òscar Sanz i Sergio Santos, amb David Alba dubte fins a última hora. • El partit es podrà seguir des d’una hora abans al programa Sempre Nàstic de Tarragona Ràdio. Protagonista del podcast Sempre Nàstic • El jugador Sergio Camus, protagonista del podcast d’aquesta setmana, remarca que seria clau encadenar dues victòries seguides per: - “Agafar aire i embranzida”, - Tancar l’any en posicions de playoff. Defineix el duel contra el Cartagena com un “partit de playoff”, amb gran ambient i dos equips que lluitaran per l’ascens “de tú a tú”. • També destaca la importància d’arribar a Nadal amb els deures fets, dins el playoff, i avisa que els mesos de gener i febrer marcaran les aspiracions finals. Futbol base i femení del Nàstic • Filial (La Pobla de Mafumet): - Busca el quart partit seguit sense perdre. - Rival: Sabadell, onzè classificat. - Partit: diumenge, 12 h, camp municipal Olímpia. • Juvenil del Nàstic: - Rep el Sant Cugat en la 13a jornada. - És un duel directe: el Nàstic és tretzè i el rival just per sota. - Partit: dissabte, 12.30 h, Ciutat Esportiva del Nàstic a Campclar. - Objectiu: sortir de la zona de descens. • Primera Divisió Catalana Femenina – Nàstic: - S’enfronta a la Penya Barcelonista Sant Vicenç dels Horts. - El Nàstic és setè, amb cinc partits sense perdre; el rival és dotzè. - L’entrenador Adrià de la Penya assenyala que la Penya ha aconseguit bons resultats contra equips de la zona mitja-alta i es mostrarà ambiciosa. - Objectiu: arribar a Nadal sense perdre cap partit i, si pot ser, guanyant les dues visites que resten al desembre. - Partit: diumenge, 17 h, camp municipal La Barruana. 10.2. Voleibol: Sant Pere i Sant Pau Superlliga masculina – Instercap SPiSP • L’Instercap 6 Tarragona – Sant Pere i Sant Pau persegueix la primera victòria a la Superlliga aquest cap de setmana. • Rival: Guaguas, considerat el millor equip de l’Estat i un dels millors d’Europa. • Partit: dissabte, 19 h, pavelló municipal de Sant Pere i Sant Pau. • L’entrenador Blado Stojanovski parla d’un partit molt complicat, però també d’una festa del voleibol: No cada dia es juga a casa contra un equip amb jugadors de tant de nom i tan contrastats; demana ser competitius, deixar-ho tot a la pista i oferir al públic un voleibol de molt alt nivell. Primera Nacional femenina – Mèdol Tarragona SPiSP • El Mèdol Tarragona – Sant Pere i Sant Pau femení viu una gran estrena a Primera Nacional: - Ha guanyat 8 dels 9 partits, - Es troba líder. • Pròxim partit: contra el Club Voleibol Aljafería, situat a la cua de la classificació. • L’entrenador Edu Sánchez vol tancar la primera fase amb victòria. • Partit: dissabte, 20 h, al Centre Esportiu Municipal Siglo XXI de Saragossa. 10.3. Bàsquet: TGN Bàsquet i Ibersol CBT TGN Bàsquet – Lliga Femenina 2 • El TGN Bàsquet busca la segona victòria de la temporada davant el Boet Mataró. • Situació esportiva: - TGN: cuer, amb 1 victòria i 9 derrotes. - Boet Mataró: desè, amb 4 victòries i 6 derrotes. • Partit: dissabte, 18 h, Palau d’Esports Catalunya. • El tècnic interí Iñaki Liarte, després de la marxa de Manzano, destaca: - La importància que les jugadores estiguin convençudes que poden guanyar, - Bones sensacions en els primers entrenaments, - Un canvi d’actitud i de cara a l’equip, amb un missatge clarament positiu. TGN Bàsquet – Supercopa • El TGN Bàsquet de Supercopa rep el Sant Feliu de Llobregat. • Balanç actual: 11 partits, 11 derrotes; l’equip busca trencar la dinàmica negativa davant un rival que és novè. • Entrenador Sergio Lough descriu el rival com irregular: Sant Feliu combina victòries àmplies i bons partits contra equips forts, amb algunes derrotes sorprenents. • Partit: diumenge, 13 h, pavelló del Col·legi Sagrat Cor. Ibersol CBT – Lliga EBA / derbi territorial • L’Ibersol CBT vol encadenar la novena victòria de la temporada i mantenir el bon inici de lliga. • Rival: CB Valls, en un nou derbi del territori. • Situació de la taula: - Ibersol CBT: tercer, amb 8 victòries i 2 derrotes. - Valls: onzè, amb 4 victòries en 9 partits. • Partit: dissabte, 17 h, pavelló del Serrallo. • L’entrenador Toni Llamas (anomenat a la peça com Laramona) destaca: - L’aprenentatge del darrer partit a Calvià i que s’ha de demostrar a la pista. - Quan l’equip està al 100%, pot competir contra qualsevol. - El Valls juga amb un joc més obert que interior, amb jugadors com Iglesias i Rosa que obligaran el CBT a estar molt atent al seu estil. • Es confirma la baixa d’Stefano Baiocchi, que rescindeix contracte d’acord mutu amb el club. 11. Temps i mobilitat 11.1. Previsió meteorològica (AEMET) • Divendres: - Temperatures màximes: 18 °C a Tarragona i Tortosa, 17 °C al Vendrell i Reus, 14 °C a Gandesa. - Cels variables, amb intervals de clars i núvols baixos. - Possibles precipitacions febles al litoral al final del dia. - Vent fluix de component est, augmentant a moderat. • Dissabte: - Al litoral i prelitoral: cels coberts amb possibles pluges febles. - A la resta: sol i núvols escassos, amb boires matinals a l’interior. - Màximes: 19 °C a Tarragona, 18 °C a Reus, 17 °C al Vendrell i Tortosa, 13 °C a Gandesa. - Temperatures nocturnes: 10 °C a la capital, 6 °C a Gandesa. - Vent moderat de component nord al litoral. 11.2. Trànsit i mobilitat viària • En general, sense problemes greus de circulació a la xarxa viària de la demarcació. • Únic punt destacat: calçada restringida a Roda de Barà en tots dos sentits per obres de reparació d’un viaducte. 12. Patrocinis i falques • Diverses falques publicitàries es relacionen amb el món de la construcció, la reforma i la calefacció domèstica, amb Obramat Tarragona com a anunciant principal. • També es destaca l’ICIQ (Institut Català d’Investigació Química), situat al campus Sescelades, com a centre de recerca en processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització, amb 250 científics de 40 nacionalitats i una forta col·laboració internacional. Idees clau de l’episodi • Gran victòria judicial per a l’Ajuntament en el cas del pàrquing Jaume I, amb la possibilitat de recuperar milions d’euros i tancar un dels episodis més polèmics de la ciutat. • Preocupació per la seguretat ciutadana i viària, tant per la mort violenta de Riu de Canyes com pels accidents de trànsit i la necessitat de pacificar carrers. • Tarragona desplega una oferta cultural i d’oci molt diversa: arts escèniques, rutes literàries, esdeveniments frikis com Starraco Infinity i iniciatives de Nadal com els pessebres municipals. • La política estatal condiciona la percepció de desatenció territorial, segons el Partit Popular. • Fort teixit social i veïnal, amb actes per visibilitzar el col·lectiu LGTBIQ+ i reconèixer el voluntariat. • En l’àmbit esportiu, el Nàstic busca consolidar-se en posicions altes, mentre que clubs de voleibol i bàsquet de Tarragona encaren reptes molt diferents: des de trencar dinàmiques negatives fins a mantenir lideratges i bon inici de temporada.

Derbi CBT–Valls, TGN Bàsquet i passió pel running

Context i estructura de l’episodi Programa TGN Esports de Tarragona Ràdio, edició de divendres. El conductor, Joan Andreu Pérez, tanca la setmana amb tres blocs principals: • El derbi de bàsquet CBT–Valls a la Lliga EBA (tercera FEB) • La presentació dels equips del TGN Bàsquet al Palau d'Esports Catalunya • El testimoni d’una corredora tarragonina que ha disputat la Marató de València 1. Prèvia del derbi CBT–Valls Importància i context del partit • Es parla del derbi al Serrallo entre el CBT i el CB Valls, partit de la tercera FEB. • L’entrenador del CBT, Toni Llauradó “la Ramona”, subratlla que és un partit “més que especial” per a la gent de la província i del bàsquet de Tarragona. • L’equip arriba en bon moment de forma, després d’un gran partit contra el Mollerussa i una bona imatge contra el Calvià. Claus tàctiques i emocionals • El factor determinant per al tècnic és gestionar les emocions: - Controlar els nervis i els alts i baixos propis d’un derbi - Saber imposar el propi ritme de joc i la identitat defensiva del CBT • Recorda que els jugadors es coneixen molt entre ells (fins i tot tenen amistat), fet que incrementa el component emocional. • El CBT vol sortir “valent, sense complexos i sense por”, però amb respecte pel rival. Valor de la victòria i lectura de la temporada • A nivell de classificació, guanyar el Valls val el mateix que qualsevol partit, però a Tarragona té un plus simbòlic. • Per al CBT, una victòria significaria: - Donar continuïtat al bon joc mostrat contra el Mollerussa - Seguir amb només dues derrotes i mantenir-se a la part alta - Reforçar la confiança en la feina feta i en la planificació de pretemporada • Una derrota, remarca, també s’ha de llegir com aprenentatge, igual que si fos contra qualsevol altre rival. Baixa d’Estefano i aposta per la gent de casa • El club anuncia la sortida d’Estefano, jugador marcat per una lesió greu de turmell (lligaments de tercer grau). • Llauradó destaca: - El jugador ha fet tot el possible per recuperar-se, però el nivell de competència interna és molt alt. - Davant la seva incomoditat i ganes de canviar d’aires, el club opta per una separació acordada que beneficia ambdues parts. • El CBT aposta clarament per la gent de la casa: - Jugadors de Primera Catalana (com Àlex Blázquez) han tingut minuts importants amb el primer equip. - Aquesta setmana pujaran tres jugadors del filial per ajudar l’EBA. “Penso que és molt bo pel CBT que es vegin jugadors joves de la Primera Catalana jugant sense cap mena de complex al primer equip.” 2. El TGN Bàsquet: club de base i presentació al Palau Dimensió del club i estructura esportiva • Parla el president del TGN Bàsquet, Josep Maria Adam. • El club compta amb uns 50 equips aquesta temporada. • La gestió és complexa per: - Confeccionar plantilles - Trobar prou entrenadors - Encabir horaris i espais d’entrenament en una ciutat amb pavellons limitats • Alguns equips, especialment de categories altes (com la Lliga Femenina 2), han de: - Jugar fora de la ciutat - Entrenar a diferents pavellons, com Campclar (Can Clar) i el pavelló antic. Identitat del club i aposta femenina i masculina • El TGN Bàsquet és majoritàriament femení, però: - Fa temps que han obert i consoliden una línia masculina, responent a demandes de famílies i de l’escola. • Es posa en valor tota la base: - Des de l’escola i els més petits (edat escolar, pas a cistella gran) - Fins a equips que juguen en categories preferents i territorials. Equip humà i voluntariat • Adam destaca que el club és possible gràcies a un gran equip de persones: - Cos tècnic i entrenadors - Col·laboradors que treballen de forma altruista • Sense aquest teixit humà, seria impensable mantenir el nivell i el creixement actual. “Nosaltres dos sols no podríem fer res. Hi ha un equip de persones que col·labora perquè puguem créixer.” Presentació al Palau d’Esports Catalunya • Presentació oficial de tots els equips del TGN Bàsquet: - L’acte es farà al Palau d’Esports Catalunya, que defineixen com la “segona casa” del club. - Es tria aquest recinte per capacitat i espai. • Estructura de la jornada: - Primer es disputa el partit de Lliga Femenina 2 contra el Boet Mataró. - A continuació, es fa la presentació de la “gran família lila” amb la majoria d’equips presents (alguns no hi podran ser per competició). Missatge final del president • Objectius del TGN Bàsquet: - Consolidar el projecte - Progressar i “anar endavant” - Fer fort el bàsquet a Tarragona, especialment el femení - Portar el femení “tan lluny com sigui possible” 3. Història d’esport de base: Marina Sempere i la Marató de València Presentació de la protagonista • El programa dona veu a esportistes anònims de Tarragona. • Es presenta Marina Sempere, corredora aficionada al running. • Va córrer la Marató de València el cap de setmana anterior. • L’entrevista s’emmarca en plena temporada de grans maratons (València, Sant Sebastià, etc.). Inicis en el running • Fa menys de tres anys que Marina va començar a córrer. • Abans havia provat molts esports: ball, tennis, pàdel… però córrer no l’havia enganxat mai. • L’origen del canvi: - Estava apuntada al Biding (centre on hi ha grups de running organitzats). - Va sortir un dia a córrer amb ells sense expectatives, pensant que no aguantaria ni 3 km. - Es va enganxar immediatament i descriu que ha entrat “a la secta del running”. Experiència a la Marató de València • La d’enguany és la seva segona marató, totes dues a València. • Després de la primera marató va sortir dient: “Mai més, estic esgotada.” • Però dos dies després, quan es van obrir inscripcions, va ser de les primeres a apuntar-se per repetir. • Destaca: - Ambient espectacular i moltíssima gent - Il·lusió per haver aconseguit dorsal - Sensació d’“encantadíssima” amb la cursa • Admet, en to distès, que un dels incentius per tornar a València és el “recovery” en forma de paella: - Als últims quilòmetres només pensava en la paella que vindria després. Futur esportiu i objectius • Té ganes de seguir corrent i de provar-se en diferents distàncies: - 10 km, mitja marató (21 km) i noves maratons. • No té clar encara on se sentirà més còmoda, però sí que: - Vol millorar, sumar quilòmetres i - Seguir compartint moments amb la gent del món del running. • No descarta tornar a apuntar-se a València l’any vinent, tot i que ho diu mig en broma com un “ull, que potser hi torno”. Què li aporta el running • Marina explica amb èmfasi què li dona córrer en el seu dia a dia: - Motivació: saber que sortirà a córrer és un dels millors moments del dia. - Benestar: sempre torna dels entrenaments amb una energia increïble. - Llibertat i desconnexió: li ofereix un espai personal per pensar, valorar moments de la seva vida i desconnectar. • No s’ha arrepentit de cap entrenament; fins i tot quan surt amb poques ganes, acaba contenta. “És un moment que tinc per mi… em fa millor.” 4. Tancament del programa • El conductor recorda que TGN Esports vol donar veu tant a esportistes coneguts com anònims de Tarragona. • Es tanca l’episodi amb una transició cap a l’actualitat local de la franja del migdia. Idees clau de l’episodi • El derbi CBT–Valls es presenta com un partit altament emotiu on la gestió de les emocions i el ritme de joc seran decisives. • El CBT viu un bon moment esportiu i reforça la seva identitat confiant en jugadors joves de la casa. • El TGN Bàsquet es confirma com un gran projecte de base, amb uns 50 equips, majoritàriament femenins, i amb una aposta creixent per la línia masculina. • La presentació al Palau d’Esports Catalunya simbolitza la força i dimensió social del club lila. • La història de Marina Sempere exemplifica com el running pot transformar la vida d’una persona, aportant motivació, llibertat i felicitat en només tres anys de pràctica.

Mobilitat, comunitat i cultura a la veu de Tarragona

Panorama general de l’episodi Programa de La Veu de Tarragona - Camí cap als 40 amb un recorregut molt variat per l’actualitat de Tarragona Ràdio: mobilitat i seguretat viària als barris, reconeixement al voluntariat sanitari, aniversaris de comerç local, teatre, cinema, salut, pesca i memòria històrica. 1. Pacificadors de trànsit a Bona Vista i zona urbana Instal·lació de reductors de velocitat • Connexió en directe amb Pep Sunyer des del carrer 22 de Bona Vista, on s’instal·len lloms d’ase i altres pacificadors. • Objectiu: reduir la velocitat, evitar conductes tipus fitipaldi i prevenir accidents greus en carrers amb molt pas de vianants, infants i gent gran. • Xifres clau: - 44 pacificadors a tota la ciutat en aquesta fase. - Instal·lació ràpida (unes 3 setmanes per completar-los tots). - Diagnosi prèvia de punts amb més sinistralitat, sobretot prop d’escoles i CAPs. Explicacions de la consellera de Mobilitat, Sònia Horts • Prioritat: seguretat viària i protecció de persones vulnerables. • Tipus de pacificadors: - Lloms d’ase continus (de vorera a vorera) en carrers com el 22 de Bona Vista. - Coixins berlinesos en vies on passen ambulàncies, EMT, camions, etc. • Impacte estimat: reducció d’uns 30% de la velocitat als trams afectats. • Pressupost: - Partida actual per als 44 primers dispositius. - 75.000 € previstos per continuar instal·lacions el 2026. Veïnat i policia de proximitat • Testimoni de Loli Gutiérrez, presidenta de veïns de Bona Vista: - Reivindicació llargament demanada pel barri. - Registres d’accidents greus i cotxes “com de pel·lícula”. • Nova unitat de Guàrdia Urbana de proximitat: - 12 agents en binomis. - Horaris extensos (tardes, nits i caps de setmana). - Equipats amb vehicles, càmeres i material per reforçar la seguretat a tota la ciutat. 2. Zona de Baixes Emissions (ZBE) a Tarragona Marc normatiu i desplegament • Mesura obligada per normativa europea per a ciutats de més de 50.000 habitants. • Infraestructura ja instal·lada: - 45 càmeres de lectura de matrícules als accessos de la ZBE. - Panells informatius i sensors de qualitat de l’aire. - Senyalització vertical i horitzontal en curs. Qui pot entrar i qui no • Vehicles afectats: només els que no tenen etiqueta ambiental de la DGT. • Població de Tarragona (molt important): - Vehicles domiciliats a Tarragona i que paguen impost aquí: cap restricció ni sanció durant tot el 2026, encara que no tinguin etiqueta. - Veïns que viuen dins de la ZBE: també sense restriccions. • Vehicles de fora sense etiqueta: - 12 autoritzacions anuals automàtiques per entrar a la ZBE. - A partir de la 13a entrada, poden ser sancionats només en dies laborables de 7 a 19 h. - Caps de setmana i nits (fora 7–19 h): sense restricció horària. Excepcions principals (24 casuístiques) • Transport de persones amb mobilitat reduïda. • Persones amb rendes baixes que no poden canviar de vehicle. • Malalts que no poden fer servir transport públic. • Vehicles estacionats en pàrquings dins la ZBE (municipals, privats i garatges particulars amb conveni): poden entrar encara que no tinguin etiqueta. Idea clau: el 2026 serà un any informatiu i pedagògic, no punitiu per als residents de Tarragona. 3. Salut: mascaretes i situació epidemiològica Repunt de grip i respiratoris • Entrevista amb el doctor Ramon Monagal (CAP Muralles). • Dades destacades: - Pic de grip avançat un mes respecte l’any anterior. - Corba d’incidència més vertical: molts més casos en menys temps. Mascaretes de nou als centres sanitaris • Obligatòries a: - CAPs, hospitals, residències de gent gran. • Excepcions: - Menors de 6 anys. - Persones amb patologies respiratòries que empitjorin clarament amb mascareta o dependències greus. • Recomanació del metge: - Fins i tot qui té patologia respiratòria hauria de portar-la tant com pugui, per autoprotecció. Quan cal anar al metge? • S’aconsella acudir al CAP (primària) quan hi ha: - Febre alta (> 38,5–39 °C) que no baixa amb paracetamol/antitèrmics. - Dificultat respiratòria o sorolls al respirar. - Dolor toràcic en respirar o dolor lateral intens. • Fuera d’horari o en festiu: urgències hospitalàries. 4. Comunitat i voluntariat: CAP Bona Vista i la Canonja Programa de voluntariat als CAPs • Entrevista amb Vicente Ozaez (Federació d’Associacions de Veïns i Fòrum Espai Cultural). • Voluntariat vinculat a l’acció comunitària del CAP Bona Vista–La Canonja. • Tasques principals: - Acompanyar persones soles amb soledat no volguda. - Donar suport a veïns amb problemes per baixar escales o sortir de casa. - Crear xarxa de caliu veïnal on no arriba el sistema. • Ja hi ha 8 voluntaris, s’amplia el grup i es fa crida oberta a nous participants. Festa-homenatge de diumenge a Bona Vista • Data i lloc: diumenge, 11.00 h, Rambla de Bona Vista. • Activitats: - Tallers ràpids de salut: reanimació, medicació, consells pràctics. - Tallers de Càritas i altres entitats. - Dinar solidari (fideuada) amb tiquets de 7 € + consumició. - Bingo musical, sessió de zumba i activitats socials fins a mitja tarda. • Objectius: - Reconèixer públicament la tasca dels voluntaris. - Donar a conèixer el servei perquè nous usuaris i nous voluntaris s’hi sumin. 5. Comerç local: 40 anys de la floristeria Romeu Història d’un negoci emblemàtic • Entrevista amb Sefa Moedano, de Floristeria Romeu, al quiosc de flors de la Rambla Nova. • 40è aniversari del quiosc actual; tradició familiar que arrenca el 1905 amb Josep Romeu. • Document històric trobat per l’historiador Rovira: anunci original al Diari de Tarragona de 1905 sobre la primera botiga a la Rambla Castelar. Claus de la longevitat • Tractar bé la clientela, complir sempre i oferir un servei personalitzat. • Adaptació al canvi: - Abans, poques varietats; ara, ampli catàleg de flors i plantes, embolcalls, estils. - Canvi d’hàbits: després de la pandèmia la gent celebra més i regala flors “sense excusa”. • Flor estrella: la rosa, però Sefa recomana sovint rams més silvestres per a mares i àvies. El quiosc de la Rambla • Espai molt reduït però icònic de la ciutat. • Dificultats: - Sancions en el passat per tema d’espai i permisos per treure flors al carrer. - Molta feina logística diària: treure-ho tot, muntar, recollir; calor a l’estiu, fred a l’hivern. • Tot i valorar un local convencional, Sefa vol retirar-se al mateix quiosc, perquè “és casa seva” i dona alegria a la Rambla Nova. • Relleu: la filla ha obert floristeria a la Vall de l’Arrabassada, i el fill també segueix al negoci. 6. Cultura escènica: “Divina de la Mort” a la Sala Trono La proposta de FACOF • Entrevista amb Gisela Guitart, actriu de la companyia FACOF. • Obra: “Divina de la Mort” a Sala Trono (divendres i dissabte a les 20 h). • Format: cabaret amb cinc vedets i un Ken deconstruït, to molt irreverent i brilli-brilli. Tema central: cànons de bellesa i pressió estètica • A partir d’una anècdota real: a la Joana, membre de la companyia, li diuen que per portar un vestit de paraula d’honor “ha de” portar sostens push-up. • Preguntes que planteja l’obra: - Ens arreglem per nosaltres o per la mirada externa? - Ens operem per sentir-nos millor o perquè ens han fet creure que “no som suficients”? • Pressió que afecta: - Principalment dones, però també homes (d’aquí el personatge del Ken). “No està malament ser bella, el que està malament és l’obligació de ser-ho.” – Susan Sontag, frase citada a l’obra. • Estructura: escenes independents que aborden el mateix tema des de diversos angles, amb canvis constants de personatge i vestuari. • Origen: remake actualitzat d’un cabaret de fa 12 anys; moltes coses han canviat, però moltes pressions estètiques persisteixen. 7. Cinema, festivals i recomanacions Eco del Festival REC “Les línies discontínues” – Anxos Fazans • Entrevista amb la directora Anxos Fazans sobre el film presentat al REC. • Sinopsi: - Bea, dona de 50 anys en procés de divorci. - Denis, noi de 28 amb la seva pròpia crisi vital. - Es coneixen quan ell i uns amics entren a casa d’ella no per robar, sinó per continuar la festa. • Tò i to: - Pel·lícula de “joventut tardana”, nostàlgia i rock gallec. - Ritme relaxat, convidant a “deixar-se portar” i reconnectar amb el que ens fa gaudir. “Frontera” – Judit Colell • Thriller històric ambientat el 1943 als Pirineus. • Franco bloqueja el pas de jueus que fugen del nazisme. • Manel Grau, funcionari amb passat republicà, decideix desobeir ordres i ajudar jueus a creuar, amb el suport de Juliana i un passador francès. • Repartiment: Miki Esparbé, Maria Rodríguez Soto, Bruna Cusí, Jordi Sánchez, entre d’altres. • Va tancar el Festival REC i s’estrena als cinemes aquest cap de setmana. Altres estrenes de cinema En sales • “El rei de Reis” (animació): conte nadalenc amb Charles Dickens explicant al seu fill la “història més gran mai explicada”. • “Els misteriosos contes del pomer”: nens que visiten l’avi després de la mort de l’àvia; contes que es converteixen en espai de dol i imaginació. • “Arrez berri / Año nuevo”: film basc sobre obrers el 1978 a Sant Sebastià que deixen la fàbrica i funden una comunitat alternativa a la muntanya. • “El Sendero Azul”: Teresa, 77 anys, enviada a una colònia de jubilats per decisió del govern; s’hi nega i inicia un viatge per l’Amazones per complir el seu últim desig. • “La vida fuera”: adaptació de Goliarda Sapienza; mirada sobre dones i alliberament. • “Fragmentos”: drama de parella en crisi que intenta salvar el matrimoni en una illa volcànica. • Documental “Queer Me”: retrat íntim del moviment queer a Tolosa. A plataformes • Netflix: - “Ciudad de Sombras”: thriller policial ambientat a Barcelona, amb cos calcinat a la Casa Milà i inspector dels Mossos suspès que torna al servei. - Especial “Punyales por l’esquena” (nova entrega, format whodunit). • Movistar Plus+: - Concert “Una noche con Dua Lipa” al Royal Albert Hall. • Prime Video: - Adaptació de la novel·la romàntica “Dímelo bajito”. • Disney+: - Sèrie “Percy Jackson y los dioses del Olimpo”. • Filmin: - “L’últim padrí”, sobre l’últim capo de la màfia italiana, Matteo Messina. • HBO Max: - Especial d’humor de Sarah Squirm. 8. Pesca i quotes europees Inquietud del sector pesquer • Entrevista amb Xavier Domènech, pescador de la Confraria de Tarragona i secretari de la Federació Territorial. • Context: - Negociació de noves quotes europees i possibles retallades. - Sector ja ha fet moltes mesures de conservació (malles més grans, reduccions de dies de pesca, etc.). Punt crític per al 2025 • Preocupació central: - Qualsevol reducció addicional de dies de pesca per sota dels de 2024 seria un desastre econòmic. • Propostes de la Comissió Europea: - Protegir escamarlà, gamba vermella i llagostí. - Tancament permanent de zones d’arrossegament sota 600 m per a gamba vermella i llagostí. - Tancar almenys 10% de caladors per a l’escamarlà. Argument del sector • Llagostí afectat no és el llagostí local de Tarragona, sinó el “moruno”, més propi d’altres zones. • Estudis de l’ICATMAR indiquen que el problema de l’escamarlà té molt a veure amb el canvi climàtic, no només amb sobrepesca. • Reivindicació: no es pot carregar tot el pes del deteriorament marí sobre la flota pesquera, que ja ha assumit restriccions importants. 9. Memòria històrica i ciutat Audiència memorial a Tarragona • Debat a la tertúlia política amb Sandra Ramos (PSC), Pep Manresa (Junts) i Marta Serrano (PP). • Audiència memorial: acte de reparació simbòlica per a descendents de víctimes de: - Rereguarda republicana. - Guerra Civil. - Primera repressió franquista i final del règim. - Exiliats i deportats a camps de concentració. • Format: - 10 testimonis, sense preguntes ni debat: escolta institucional i compromís de “mai més”. • Matís important: - Respectar també qui no vol remoure el passat (cas personal explicat per la representant del PP). - Valor pedagògic per a la gent jove. Patrimoni arquitectònic i Jujol • Conversa amb Josep Maria Boqueres sobre el llibre “Patrimoni Arquitectònic de Valls i l’Alt Camp 1880–1956” i, de retruc, sobre Josep Maria Jujol. • Recorregut per: - Obres de Jujol (com el santuari de Montferri o l’ermita del Roser de Vallmoll). - Arquitectes com Cèsar Martinell i Josep Maria Vives Castellet. - Inventari d’unes 150 referències arquitectòniques a Valls i 19 poblacions de l’Alt Camp. • Serveix per reivindicar el valor patrimonial del territori i la necessitat de centres d’interpretació i divulgació. 10. Història local i servei: Rotary i busseig Espineta amb Tarragonins: naixement de Rotary • Secció d’opinió amb Josep Maria Boqueres sobre el món Rotari. • Origen: - 1905, advocat a Chicago que es relaciona amb un enginyer, un empresari del carbó i un sastre. - Es reuneixen rotant entre botiga, despatx i empresa, d’aquí el nom Rotary. • Dades actuals: - Uns 1.150.000 socis a gairebé 200 països. - Valors: amistat, generositat, solidaritat. • Al Camp de Tarragona i voltants: - 4 clubs a Tarragona, i clubs a Reus, Tortosa, Valls, Salou, Cambrils i el metropolità del Camp. • Projecte clau: - Campanya mundial per erradicar la pòlio en col·laboració amb la Fundació Bill Gates (dobla les aportacions). - Amb 3 milions de dòlars es poden vacunar 3 milions de nens. • Lema: “Donar de si abans de pensar en si mateix”. 70 anys del Centre d’Exploracions Submarines (CES) • Tertúlia ciutadana amb Ana Belén Martí, Lluís Marquès i Juan Manuel Muñoz. • Orígens (1955): - Neix d’un cineclub per esquivar les restriccions d’associacionisme del franquisme. - Pioners del busseig autònom a Espanya, copiants els equips de Cousteau a França. • Fites destacades: - Un dels primers cursos de submarinisme del país. - Primera dona instructora de busseig d’Espanya, i primera dona a baixar a 60 m, del CES. - Suport voluntari en tragèdies com la dels Alfacs (recuperació de cossos). - Creació d’un parc submarí i col·laboració estreta amb el Museu d’Història en la recuperació de restes romanes (àmfores, sarcòfag lipònic, etc.). • El CES il·lustra una combinació de passió esportiva, ciència, patrimoni i servei públic. 11. Música, continguts propis i agenda Programació i falques de Tarragona Ràdio • Promoció de programes i espais: - Semprenàstic: retransmissions del Nàstic des del Nou Estadi Costa Daurada. - Programes musicals com Cocodril Club (clàssics 60–80), DJ Parry, secció d’humor setmanal. - Espais culturals com “Sempre hi ha temps per la cultura”. • Anuncis institucionals: - Pla Tarragona 26 (recollida de residus, neteja, ciutat més sostenible). - Activitats de Nadal al Port de Tarragona, Anella Mediterrània, Sant Pere i Sant Pau. - Promoció de comerç de proximitat, serveis municipals i entitats com l’ICIQ. Temacles del dia i tancament musical • Cançons destacades: - “Un diciembre especial” de La Oreja de Van Gogh. - Clàssics de Sopa de Cabra en directe. - Mishima amb “Cert, clar i breu”, aprofitant el concert a la Sala Zero. • Agenda cultural de cap de setmana: - Diversos tions de Nadal (plaça Corsini, Mercat de Bona Vista, Torreforta). - Concert de Mishima a la Sala Zero. - Cursa i caminada solidària de la Marató de TV3 contra el càncer, al passeig de l’Escullera. 12. Fil conductor de l’episodi Al llarg de tot el programa, la ràdio es presenta com un punt de trobada de ciutat: • Seguretat i mobilitat: des dels pacificadors de trànsit fins a la ZBE, amb una mirada clara sobre la protecció de les persones. • Comunitat i cures: voluntariat als CAPs, reconeixement a qui acompanya la soledat i a qui ha servit a la mar, al busseig, a la cultura. • Economia local: floristeria Romeu i altres comerços que donen vida a la Rambla Nova i als barris. • Cultura: teatre, cinema, música i patrimoni, amb espais per la reflexió crítica (cànons de bellesa, memòria democràtica). • Veu ciutadana: polítics, professionals sanitaris, pescadors, veïns i entitats expliquen la ciutat des de perspectives complementàries. En resum, un episodi que barreja actualitat local, històries humanes i oferta cultural, articulant un retrat molt complet de la vida quotidiana a Tarragona i al Camp de Tarragona.

Actualitat local, serveis socials i esport tarragoní

Visió general de l’episodi Informatiu de Serveis Informatius 8H a Tarragona Ràdio amb repàs de l’actualitat local: seguretat ciutadana, serveis socials i habitatge, sanitat i urgències, campanya de bons comerç, Nadal i activitats solidàries, i un ampli bloc final d’esports centrat en el Nàstic i altres clubs de Tarragona i entorn. Seguretat ciutadana: nova unitat policial de proximitat Nova UPRP i vehicle avançat • Es presenta el balanç de la Unitat Policial de Reforç i Proximitat (UPRP) des de la seva posada en marxa per les festes de Santa Tecla (17 de setembre). • Dades destacades des de l’inici del servei: - 2.709 persones identificades - 500 vehicles controlats - 872 denúncies per incivisme • Es presenta també el nou vehicle oficial de la unitat: una furgoneta equipada amb: - Tecnologia avançada, càmeres i comunicació en temps real - Material operatiu - Una DEA per a emergències "Aquesta furgoneta és un símbol de la nova unitat i representa un pas endavant en la modernització de la nostra policia" (Rubén Viñuales) • L’alcalde Rubén Viñuales subratlla la voluntat de garantir que la ciutadania se senti segura a tots els barris i defineix la UPRP com un canvi radical de model, no només una renovació d’uniformes i vehicles. • Composició del cos: - 12 agents i 2 caporals - Han superat proves específiques i rebut formació especialitzada per a serveis complexos i de proximitat. Serveis socials i emergència habitacional Creixement sostingut de la demanda • En els últims 5 anys, la demanda a l’Institut Municipal de Serveis Socials (IMSS) no ha disminuït. • Dades clau: - Des de 2020, més de 2.000 famílies cada any hi acudeixen per primer cop. - 1 de cada 10 tarragonins és usuari dels serveis socials municipals. - El 2022: 13.511 persones ateses, xifra lleugerament inferior a l’any anterior però molt per sobre de les 11.524 de 2018. • Perfil de les persones usuàries: - 60% dones - 39% són gent gran o persones amb discapacitat, moltes vinculades a tràmits de la llei de dependència. - 85% tenen nacionalitat espanyola. Complexitat dels casos i coordinació • Augment de casos complexos, com víctimes de violència dins l’àmbit familiar (filles/fills víctimes, etc.). • Cada expedient requereix, de mitjana, mínim 16 atencions, sovint: - En coordinació amb altres serveis (sanitaris, educatius, judicials, etc.). • La consellera de Serveis Socials, Cecilia Mangini, agraeix la tasca de l’equip, i l’alcalde Viñuales remarca que afronten situacions molt dures i complexes. L’habitatge, principal maldecap • Abans de 2020, les ajudes principals eren: - Alimentació - Subministraments bàsics (llum, gas…) • Actualment els ajuts per allotjament i habitatge han passat a ser el nucli central de la demanda. L’habitatge es consolida com el principal mal de cap de les persones que recorren als serveis socials municipals. Satisfacció dels usuaris • S’han presentat resultats d’una enquesta de satisfacció en una prova pilot a la zona centre: - Valoració global molt positiva. - Aspectes a millorar: - Atenció telefònica - Rotació del personal (continuïtat en les referències professionals). Pesca al Mediterrani i negociacions a Brussel·les Disputa per les quotes i dies de pesca • L’Estat espanyol busca un front comú amb Itàlia i França a Brussel·les per defensar més dies de pesca per a la flota del Mediterrani a partir de 2026. • El debat té lloc al Consell de la Unió Europea i les negociacions són molt complicades; no es descarta que l’acord arribi de matinada. • El govern espanyol rebutja la proposta inicial de la Comissió Europea de retallar un 65% els dies de pesca. Impacte al Serrallo i posició del sector • Al Serrallo, els pescadors consideren inassumible una nova reducció dels dies de feina. • Destaquen els esforços fets per regenerar el mar i alerten de: - Problemes de relleu generacional - Excés de normatives "sense rerefons" i pensades des de despatxos allunyats de la realitat. "Són mesures que es prenen des d’un despatx i nosaltres les hem de catar sí o sí, perquè si no s’acaba la vida pesquera" (Xavier Domènech) Crítica del ministre a la proposta europea • El ministre d’Agricultura, Pesca i Alimentació, Lluís Planas, afirma que la proposta de la Comissió "sembla d’un altre planeta": "Fer-li a algú una proposta de nou dies és com enviar-lo a casa". • Remarca que: - La negociació és “dificilíssima”. - El sector pesquer ha fet un esforç ingent els darrers anys per millorar l’estat dels estocs pesquers. Comerç local i bons de consum a Tarragona Balanç dels bons comerç • L’Ajuntament de Tarragona es planteja fer dues campanyes de bons comerç l’any després de l’èxit de l’edició recent. • Dades principals: - 30.000 bons activats, amb un 99% d’activació. - Campanya iniciada el 7 de novembre. - Punt àlgid: 18 de novembre, amb 4.700 bons utilitzats. • La segona setmana (13–20 de novembre) va ser quan es van activar més bons, coincidint amb gran afluència de gent per dia de mercat. Impacte econòmic • Inversió municipal en descomptes: 150.000 €. • Volum de compres generat: - Més de 620.000 € en compres totals. - Això implica 472.000 € de despesa directa dels consumidors en 11.500 tiquets. Objectiu: ciutat viva i comerç de proximitat • La consellera de Comerç, Turisme i Promoció Econòmica, Montse Adán, remarca que es treballa per: - Dinamitzar la ciutat - Fer que “sempre passin coses” quan algú ve a Tarragona - Donar a conèixer i reforçar el comerç de proximitat. "Volem que quan vinguis a Tarragona sàpigues que aquests carrers estan vius i puguis gaudir de la vida al carrer i del comerç de proximitat". Sanitat: pressió a urgències i mascaretes Col·lapse puntual a urgències • L’Hospital Sant Pau i Santa Tecla registra el màxim de pacients a urgències de les darreres dècades. • Factors que ho expliquen: - Vaga de metges als CAPs - Pacients que, davant la manca d’atenció primària, acudeixen directament a urgències • Dades clau: - Augment de la demanda d’urgències entre un 10% i un 15% per sobre de l’habitual. - Dimarts s’assoleix la xifra més alta d’atencions d’urgències en dècades. "Hem vist un debat d’urgències molt per sobre de l’habitual" (Xavier Oliach, director de l’hospital) Mascaretes obligatòries i recomanacions • Segon dia de mascareta obligatòria als centres sanitaris per: - Augment d’infeccions respiratòries - Alta incidència de la grip • L’hospital subratlla que: - És una mesura pel bé de tothom, per protegir persones vulnerables. - Es busca limitar la propagació de la grip. • Recomanacions a la ciutadania: - Acudir primer al CAP sempre que no sigui una urgència extrema o greu. - Recorden que els CAP poden resoldre la gran majoria de necessitats. - Davant símptomes respiratoris lleus o febre de poca complexitat, cal: - Aplicar mesures d’autocura. - Valorar assistència mèdica només en cas de patologia prèvia o persones de risc. Nadal a Tarragona: pessebres i comerç de barri Pessebres municipals • Es confirma la ubicació dels dos pessebres municipals d’aquestes festes: - Ponent: pati de la llar municipal de gent gran de Bonavista. - Centre / àmbit marítim: davant l’església de Sant Pere del Serrallo. • Característiques: - Es podran visitar del 19 de desembre al 7 de gener. - Els naixements es col·loquen cada any en espais diferents per dinamitzar diversos barris de la ciutat. • El conseller d’Espai Públic, Guillermo García de Castro, subratlla la voluntat de fer dels pessebres un element de cohesió i dinamització de la ciutat. Comerç de Nadal a Sant Pere i Sant Pau (falca publicitària) • Anunci d’una campanya de Nadal a Sant Pere i Sant Pau: - Promoció del comerç de barri. - Sorteig de fins a 30 lots nadalencs. - Festa el 20 de desembre amb música, actuacions i animació infantil a la plaça de la quarta promoció. Gent gran, solidaritat i cultura Festival Solidari de Gent Gran Activa • Gent Gran Activa organitza demà el Festival Solidari al Palau de Congressos a benefici del menjador social de Bonavista. • Característiques de l’esdeveniment: - Iniciat el 2015, s’ha consolidat com cita destacada al calendari. - Més de 200 persones pujaran a l’escenari. - Hi haurà representacions musicals i teatrals. - Participants: usuaris i usuàries de llars de jubilats i serveis municipals de gent gran. "És un festival solidari que la gent participa amb moltíssima il·lusió" (Cèlia López, coordinadora de Gent Gran Activa) • Per assistir-hi cal fer una donació d’aliments que es destinaran al menjador social de Bonavista. Implicació solidària de la gent gran • La coordinadora de l’associació Juventut i Vida, Raquel Quílez, destaca que la gent gran és especialment sensible i solidària: "És un col·lectiu que sempre s’ha bolcat molt; potser són més conscients del que és passar necessitat". • Agradeixen el suport un any més, remarcant que tota ajuda és benvinguda. Agenda cultural: Mishima • El grup Mishima actua demà dissabte a la Sala Zero dins la seva gira de Nadal. • Concert: - Hora: 21.00 h - Entrades: exhaurides Bloc esportiu: futbol, voleibol i bàsquet Nàstic de Tarragona: objectiu play-off • El Nàstic tanca l’any 2025 a casa diumenge contra el FC Cartagena al Nou Estadi Costa Daurada (1/4 de 7 de la tarda). • El defensa Sergio Camus, protagonista del podcast de la setmana, remarca: - La importància de encadenar dues victòries seguides. - Arribar a Nadal en places de play-off per "tenir els deures fets". "És un partit de play-off, amb un ambient increïble, entre dos equips que volen ascendir de tu a tu" (Sergio Camus) • Camus destaca que la Lliga està molt igualada: - Amb 2 o 3 victòries seguides et col·loques a la part alta. - L’equip necessita aquesta ratxa per agafar confiança i soltura. • Baixes del Nàstic per al partit: - Òscar Sanz - Sergio Santos • Àrbitre: Armando Ramo Andrés (aragonès). • El partit es podrà seguir en directe des d’una hora abans al programa Sembrenàstic de Tarragona Ràdio. Futbol base i femení del Nàstic • Filial del Nàstic (La Pobla de Mafumet): - Buscarà el quart partit consecutiu sense perdre. - Rival: Sabadell, que és 11è. - Partit: diumenge, 12.00 h, al camp municipal Olímpia. - El tècnic Xavi Vilagut destaca la profunditat de plantilla i jugadors amb perfils diversos per adaptar-se al que demani el partit. • Juvenil del Nàstic: - Rep el Sant Cugat en la 13a jornada. - Classificació: Nàstic, 13è, en zona de descens. - Objectiu: victòria per sortir del descens. - Partit: dissabte, 12.30 h, a la Ciutat Esportiva del Nàstic a Camp Clar. - Entrenador: Joan Oriol. • Nàstic femení (Primera Divisió Catalana Femenina): - Enfrontament contra la Penya Barcelonista Sant Vicenç dels Horts. - Objectiu: mantenir la bona dinàmica positiva. - Partit: diumenge, 17.00 h, al camp municipal de la Barruana. - Tècnic: Adrià de la Penya. Voleibol: Sant Pere i Sant Pau i Mèdol Tarragona Intercal SPiSP a la Superlliga masculina • L’Intercal SPiSP (Sant Pere i Sant Pau) busca la primera victòria a la Superlliga. • Partit: - Rival: Club Voleibol Guaguas (un dels millors equips d’Espanya i d’Europa). - Jornada: 9a de la fase regular. - Dia i lloc: dissabte, 19.00 h, al pavelló municipal de Sant Pere i Sant Pau. • L’entrenador Vlado Stevovski admet que serà un duel molt complicat, però volen: - Ser competitius. - "Deixar-ho tot a la pista". - Oferir voleibol d’alt nivell al públic local. Mèdol Tarragona Sant Pere i Sant Pau (Primera Nacional femenina) • El Mèdol Tarragona – Sant Pere i Sant Pau vol mantenir la bona dinàmica en la seva temporada d’estrena a Primera Nacional. • Situació esportiva: - 8 victòries en 9 partits. - Líders de la classificació. • Partit: - Rival: Club Vòlei Alagón (Alfajería), cuer de la lliga. - Dia i lloc: dissabte, 20.00 h, al Centre Esportiu Municipal Segle XXI de Saragossa. • El tècnic Edu Sánchez vol acabar la fase mantenint la primera plaça, per reconèixer la bona feina feta. Bàsquet: TGN Bàsquet i Ibersol CBT TGN Bàsquet (Lliga Femenina 2) • El TGN Bàsquet busca la segona victòria de la temporada a Lliga Femenina 2. • Situació: - Classificació: últimes (1 victòria, 9 derrotes). - Rival: Boet Mataró, 10è (4 victòries, 6 derrotes). • Partit: - Dissabte, 18.00 h, al Palau d’Esports Catalunya. • L’entrenador interí Iñaki Liarte posa el focus en: - El convenciment i la confiança de les jugadores. - Transmetre un missatge positiu perquè se sentin còmodes i confiïn en les seves capacitats. TGN Bàsquet (Supercopa) • L’equip del TGN Bàsquet de Supercopa rep el CB Sant Feliu de Llobregat. • Situació: - TGN: 11 derrotes en 11 partits (cuers). - Sant Feliu: 9è, equip irregular, combina grans partits amb derrotes sorprenents. • Partit: - Diumenge, 13.00 h, al pavelló del Col·legi Sagrat Cor. • L’entrenador Sergio Lou considera que, per la irregularitat del rival, hi ha opcions reals de sumar la primera victòria. Ibersol CBT i el derbi amb el Valls • L’Ibersol CBT vol sumar la novena victòria de la temporada en un derbi territorial contra el CB Valls. • Situació esportiva: - CBT: 8 victòries i 2 derrotes, 3r classificat. - Valls: 4 victòries, 11è. • Partit: - Dissabte, 17.00 h, al pavelló del Serrallo. • El tècnic Toni Llamas (Laramona) destaca: - Els aprenentatges del partit a Calvià i la capacitat de l’equip per competir al 100% contra qualsevol rival. - La importància de controlar el joc interior obert del Valls, amb jugadors com Grau i Rosa. • El jugador Stefano Bajocchi no participarà al partit després d’haver rescindit el contracte de mutu acord amb el club. Essència de l’episodi L’episodi ofereix una panoràmica molt completa de la realitat tarragonina: des de la seguretat i els serveis socials fins a la pressió sanitària i el repte de l’habitatge, passant per la defensa del sector pesquer, la dinamització del comerç local, la vida associativa i solidària de la gent gran i una agenda esportiva intensa amb protagonisme del Nàstic, el voleibol de Sant Pere i Sant Pau i el bàsquet tarragoní.

Sempre Nàstic: Camus, play-off i comunitat X

Context del podcast Sempre Nàstic - Podcast de Tarragona Ràdio reuneix avui dues veus molt vinculades al Nàstic de Tarragona: - Sergio Camus, un dels 15 fitxatges nous de la temporada. - Javi Jordà (Nàsticarisma), referent de la comunitat del Nàstic a X (antic Twitter). 1. Conversa amb Sergio Camus Balanç del tram inicial de Lliga Camus valora com a molt bona la primera part del partit al camp del Sevilla Atlético: pressió alta, coordinació i dos gols. A la segona part l’equip baixa físicament, es tira enrere i acaba patint per tancar el partit. Reconeix que falta regularitat: mantenir el nivell de la primera part durant més minuts i “matar els partits” quan el marcador és favorable. Estat físic i objectiu classificatori Explica que l’últim mes i mig han tingut entrenaments molt exigents per arribar forts als 90 minuts. La Lliga està molt ajustada: encadenar 2-3 victòries seguides pot situar l’equip a la zona alta i donar confiança. Objectiu clar de cara a Nadal: arribar en posicions de play-off, amb l’Atlético de Madrid B una mica destacat però no inabastable. Assenyala que els filials poden canviar molt al mercat d’hivern, amb sortides de jugadors importants. Mirant el partit contra el Cartagena Preveu un partit de play-off, amb gran ambient al Nou Estadi Costa Daurada. Veu dos equips que lluitaran per l’ascens de tu a tu i assegura que el Nàstic sortirà a guanyar seguint el pla del míster. Diferències entre Luis César i Cristóbal Parralo Dues idees de joc molt diferents: Amb Luis César: bloc més esperant el rival, línia més avançada però menys pressió alta sostinguda. Amb Cristóbal: pressió més intensa a dalt, línia defensiva una mica més enrere per guanyar duels i segones jugades. El grup està trigant un mes i mig a assimilar la nova idea, sense pretemporada amb Cristóbal, però ara ja es veu una identitat clara. Destaca que el vestidor està unit i amb l’objectiu comú molt marcat. Situació personal de Sergio Camus Es mostra encantat amb Tarragona i amb la vida a la ciutat. Ha alternat titularitats i banqueta, però manté el focus en ajudar l’equip i entendre els conceptes del nou tècnic. L’oferta del Nàstic la va acceptar ràpidament: tot i tenir moltes propostes, en rebre la trucada grana va dir als seus agents que volia venir aquí. Va consultar amb antics companys Marc Álvarez i Marc Trilles, que li van parlar molt bé del club i de la ciutat. Missatge a l’afició Demana que omplin l’estadi en el darrer partit de l’any a casa. Agraeix especialment els desplaçaments massius, com el de Sevilla un divendres al vespre. Assegura que ho deixaran tot pel club i per l’afició per aconseguir l’objectiu comú. 2. Entrevista a Javi Jordà (Nàsticarisma) Origen del nasticuisme i de la comunitat a X Es fa del Nàstic de petit, arran d’un play-off contra l’Huesca amb el Nàstic de Vicente Moreno, i des d’aleshores és soci ininterrompudament. Recorda els inicis de la comunitat a Twitter (ara X) amb comptes com memes nàstic o Gol de Mar, més seriosos. Amb ell, Belbido, Joel Galant i d’altres, hi incorporen més humor, mems i rauxa, donant forma a l’actual comunitat Twitternàstic. Moment àlgid: era Dani Vidal i “vida al net” Situa el punt més alt de la comunitat a la primera temporada completa de Dani Vidal, amb el Nàstic lluitant contra el Màlaga. Neix el fenomen “vida al net”, amb formats i mems setmanals que fins i tot traspassen les xarxes i arriben a gent sense X. A partir d’un únic tuit, altres usuaris s’hi van sumant, fins a crear una gran bola viral. Relació amb el club i altres aficions A vegades se senten escoltats pel club, a vegades no: El Nàstic va arribar a fer una samarreta oficial de “vida al net”. Considera que, en general, el club podria tenir més complicitat amb l’afició a xarxes. Destaca l’obertura d’un TikTok oficial com un encert. Expliquen la col·laboració en un vídeo promocional amb jugadors del primer equip (disfresses d’animals i dinosaures), sorgit d’una proposta de memes nàstic al departament de comunicació. Gràcies a Twitternàstic, el Nàstic ha teixit bones relacions amb altres aficions (Valladolid, Huesca, València, Deportivo, etc.), fins i tot generant amics personals en altres ciutats. Abast real de Twitternàstic Reconeix que la comunitat de X no representa la totalitat de l’afició: Calcula que els comptes realment actius són uns 20, davant uns 7.000 socis. Hi ha altres focus d’afició a Facebook, Instagram, etc. Malgrat això, són els que fan més soroll i més gràcia, i per això poden semblar més majoritaris del que realment són. Projecte de videojoc del Nàstic Javi és molt fan del Pro Evolution Soccer i el considera molt editable. Fa dos anys que treballa en una versió 100% Nàstic, amb: Plantilles i jugadors de diverses temporades. Equipacions històriques. Admet que no arriba ni al 50% fet, perquè és molt feina, però té la il·lusió de publicar-lo perquè qualsevol aficionat el pugui gaudir. Valoració esportiva: canvi d’entrenador i objectius Creu que fer fora Dani Vidal va ser un error i que això ha condicionat l’etapa de Luis César. Considera que calia el canvi a Cristóbal Parralo: ara l’equip juga a alguna cosa, l’afició hi connecta més i els jugadors semblen més contents, tot i que la puntuació sigui semblant. El primer partit amb Cristóbal, a Múrcia, li sembla una de les millors primeres parts de la temporada, malgrat la derrota per errors defensius individuals. Afició, prèvies i paper del club Opina que el club fa menys activitats de prèvia que abans (paellades, xocolatades, etc.), tot i que els horaris tampoc hi ajuden. Destaca positivament el treball de la penya Orgull Grana, que organitza grans prèvies i activitats i dona molta vida als partits. Objectius i jugadors preferits Creu que l’objectiu realista ha de ser fer play-off d’ascens. Veu exigir ser primer com una utopia, però considera obligat competir l’ascens fins al final. Tot i el “trauma” dels últims play-offs, pensa que estar-hi voldria dir que s’ha fet una gran temporada i que l’afició s’ha reenganxat. Els seus jugadors preferits són principalment de la casa: Òscar Santi Montal Entre els fitxatges nous, ressalta Vaca (esmentat com “va ser”) pel seu gran rendiment i aportació col·lectiva, tot i no destacar tant en gols com en altres etapes. Idees clau Sergio Camus remarca la necessitat de regularitat, millora física i d’encadenar victòries per consolidar-se en play-off abans de Nadal. Canvi clar d’estil amb Cristóbal Parralo, amb més pressió alta i identitat de joc. El jugador se sent molt integrat a Tarragona i valora molt positivament l’afició i el projecte. Javi Jordà (Nàsticarisma) explica l’evolució de la comunitat Twitternàstic, el fenomen “vida al net” i la seva influència més enllà de X. El club comença a connectar més amb l’afició digital, però la comunitat demana més complicitat i activitats. Objectiu compartit: classificar-se per al play-off i lluitar l’ascens fins al final, reforçant el vincle entre equip i afició.

Serveis Informatius 7H del 12/12/2025

Els butlletins informatius de Tarragona Ràdio repassen l’última hora de l’actualitat tarragonina. Política, societat, cultura, esports i molt més.

Relats gòtics i Nina Kahlo: literatura i música

Presentació de l’escriptor i del llibre Relatos Góticos (0–810) Qui és Ian Lins i d’on surt el llibre • Ian Lins és col·laborador habitual de Tarragona Ràdio, músic i també escriptor. • Aquest és ja el seu quart llibre publicat; abans havia escrit sobretot llibres d’espiritualitat i autoajuda. • Explica que els dos primers llibres, d’autoajuda espiritual seriosa, els ha descatalogat perquè el mercat els posava al mateix sac que certa autoajuda esotèrica i comercial amb la qual ell no s’hi identifica gens. "Com sóc molt honest amb les meves creences, vaig decidir descatalogar-los i dedicar-me a la ficció." • Es defineix com a persona molt clàssica, apassionat de la literatura del segle XIX i de la música clàssica (especialment Bach i Händel), i això marca profundament el to de la seva obra de ficció. Concepte de Relatos Góticos • El llibre no és exactament novel·la històrica, però està molt documentat històricament: - Escenaris situats en el lloc i el segle correcte. - Personatges inspirats en figures reals o episodis històrics. • Lins diu que segueix tímidament l’estela d’autors com Edgar Allan Poe, Horace Walpole, Arthur Conan Doyle, Jules Verne i també H. P. Lovecraft. • El volum conté quatre relats de marcat to gòtic: - Dues novel·les curtes (relats llargs). - Dos contes molt breus (4–5 pàgines cadascun). • El to combina: - Misteri gòtic i ambientació victoriana. - Suspens psicològic i thriller més que no pas terror explícit. - Barreja de ciència i ocultisme, en un territori a mig camí entre l’oníric i el tangible. • L’autor subratlla que, malgrat el component fosc, sempre hi introdueix una llum d’esperança final, fidel a la seva visió espiritual inspirada en budisme, espiritualisme tibetà i hinduisme. La influència dels clàssics i el procés creatiu • Ian Lins ha llegit molt Poe, Conan Doyle, Jules Verne, H. G. Wells i Lovecraft, i fins i tot va fer un treball d’antropologia sobre Poe. • Volia “escriure des de dins” de la mentalitat victoriana: - Es va recloure dues setmanes per revisar el llibre. - Sense música moderna, escoltant només Bach i música clàssica. - Reescrivint fragments perquè sonessin autènticament d’època. • Alguns relats feia 10 anys que estaven començats i guardats a l’ordinador, i ara els ha recuperat, reformatat i acabat. • Defensa que escriure avui en clau victoriana és gairebé un acte disruptiu: - Molta gent ja fa narrativa moderna; en canvi, els autors victorians ja no hi són. - Ell vol reprendre aquest fil com un músic de jazz que crea peces noves dins d’un estil antic. Contingut dels quatre “relatos góticos” (810–1324) 1. Eloísa: vampirs i ciència • Eloísa és la protagonista del primer relat, una novel·la de vampirs. • Ambientació: - Un destacament francès imperial arriba a un castell. - La dona del castell, Eloísa, amaga un secret fosc i misteriós que es va revelant progressivament. • Estil i to: - De base sembla un relat clàssic de vampirs. - Cap al final, fa un gir científic molt a l’estil Jules Verne: - Introducció de ciència i especulació científica dins del marc gòtic. • Sobre els “vampirs” del llibre: - La locutora especula si són vampirs físics o vampirs energètics. - Lins, per no fer espòilers, es limita a dir: “Llegiu el llibre”. • A la dedicatòria hi ha un clar component espiritual: “Por más que la oscuridad desee permanecer, la luz acaba siempre por encontrar un resquicio en el que mostrar su esplendor. Para todos los que mantienen la fe en tiempos de oscuridad.” • Aquesta cita reforça la idea clau de l’autor: foscors, sí, però sempre amb una escletxa de llum i fe. 2. L’Estància: la por de quedar paralitzat • Relat curt centrat en una experiència opressiva i angoixant. • Argument bàsic: - Algú es desperta a mitjanit en un lloc que no coneix. - No entén on és i no es pot moure: està paralitzat. - A partir d’aquí es desplega la història, lligada a aquesta incapacitat física. • L’autor considera que és més suspens impactant que no pas “por” en el sentit modern. • La locutora subratlla que, posant-se a la pell del protagonista, la situació fa autèntic terror. 3. La Tormenta. El Salón de los Pasos Perdidos • És, per a l’autor, un dels seus relats preferits del llibre. • Característiques principals: - Molt influenciat per Conan Doyle: to detectivesc, ús de la lògica. - Barreja de novel·la d’investigació amb misteri gòtic i elements de terror lleu. • Estructura i temes: - Comença en una nit de tempesta i pluja. - Té diversos capítols i subparts, que permeten explorar diferents ambients i sensacions dins de la mateixa història. - Lins comenta que pot tractar dos o tres temes diferents dins del mateix relat. • Gir argumental: - No hi ha l’assassí típic de les històries de detectius. - S’hi introdueixen fenòmens estranys, aparicions inquietants i gent que “apareix arrugada”. - Això trenca l’esquema de simple investigació racional i obre la porta a l’ocult i a l’inexplicable. 4. Los hijos que nos conquistaron: futurisme a la manera del XIX • Últim relat, també vinculat a la ciència-ficció clàssica. • Influències declarades: - H. G. Wells i Jules Verne. - Futurisme vist amb ulls del segle XIX. • Lins explica que ha intentat: - Escriure com si fos un autor de l’època, imaginant un futur llunyà. - Mantenir el to de la ciència-ficció clàssica, però amb idees noves. Posicionament de l’autor i reflexions sobre el sector (1324–1656) Lloc de Relatos Góticos en el panorama actual • Lins diu que avui: - Molts llibres no estan escrits realment per qui els signa, sinó per negres literaris o, fins i tot, amb ajuda d’intel·ligència artificial. - Aquest llibre, en canvi, l’ha escrit ell mateix, de cap a peus, i ho reivindica com un valor. • Afirma que Relatos Góticos és un llibre molt especial i poc habitual actualment: - Adreçat a qui estima les pel·lícules de Jane Austen, Sherlock Holmes, el cinema clàssic de terror de la Hammer o Vincent Price. - Ideal per llegir a la tardor o per Castanyada/Halloween (ell proposa el neologisme Castawind), al costat d’una llar de foc, amb espelmes, un te i música de Bach de fons. • Recomana explícitament escoltar Bach mentre es llegeix el llibre per entrar completament en l’ambient d’època. • Es declara molt orgullós de l’obra i diu que és dels llibres que avui “ja no es troben” si t’agrada aquesta estètica clàssica. De l’autoajuda a la ficció gòtica • Lins recorda els seus llibres d’autoajuda espiritual: - Eren obres serioses i profundes sobre espiritualitat. - El mercat i alguns programes de ràdio els van associa a esoterisme comercial, cosa que el va incomodar molt. • Per coherència amb les seves creences, va optar per: - Descatalogar aquells llibres. - Centrar-se en la ficció, sense renunciar al seu rerefons espiritual. • Obres anteriors a Relatos Góticos: - La melodia de la vida. - Decálogo Universal. - Cuentos del despertar (contes molt curts, d’esperit inspirador i espiritual). Música, projecte A Terra i crítica a la IA en l’àmbit creatiu • A banda de ser escriptor, Lins és músic amb una trajectòria llarga en anglès, amb seguidors a EUA, Anglaterra i altres llocs. • Explica el seu projecte en català, “A Terra”: - És un projecte nou, en català, actualment bastant aturat. - Falta suport institucional (ni Estat ni Generalitat) i recursos de discogràfiques. - Hi ha alguns vídeos fets amb intel·ligència artificial, disponibles a Spotify, YouTube, Bandcamp. • Reflexió sobre la IA i l’art: - Va recórrer a la IA per fer els vídeos perquè no tenia altra opció pràctica. - Tot i això, considera que aquests vídeos tenen poc valor creatiu o artístic més enllà del muntatge i la seva imaginació. - Defensa que “les coses manuals són millors” quan és possible fer-les. To de l’entrevista i humor • L’entrevista amb Tarragona Ràdio és molt distesa i humorística: - Bromejen amb el seu anglès irlandès, amb falsos estudis científics sobre escoltar Tarragona Ràdio 24 hores, i amb noms com World Science International i el científic inventat John Temple. - Es tanquen l’espai recomanant el llibre i insistint que és una lectura diferent i valuosa per a amants del gènere gòtic clàssic. Presentació de Nina Kahlo i el projecte musical (2095–2943) Naixement de Nina Kahlo • A la segona part del programa es presenta Nina Kahlo, nom artístic de la cantant Paula Reboll (Paula Sutil). • Nina Kahlo neix com a projecte personal en català: - Desig d’anar en solitari però amb banda de noies. - Volia música en català amb un concepte propi i empoderador. • El nom és un homenatge directe a Frida Kahlo: - L’admira com a dona que trenca estereotips i com a símbol de llibertat. - Es defineix com a “molt Frida Kahlo” perquè ara se sent lliure per fer el que vol. Context vital i creixement personal • L’origen profund del projecte està lligat a una història de maltractament: - El 2020 es trenca una situació molt dura de maltracte fort que havia arrossegat temps. - Comença un camí llarg de teràpia psicològica i creixement personal. • Abans tenia una autoestima molt baixa: - Es veia a si mateixa com “ridícula” i “molt poca cosa”. - Treballava en un súper i en un càmping, i pujar a un escenari li semblava impensable. • A través de la teràpia, la música i l’escenari: - Ha aconseguit viure de la música (sobretot fent versions). - Se sent que “ja ha triomfat a la vida” només per poder viure del que estima. La seva presència a l’escenari és la culminació d’un procés de reconstrucció personal i d’autoafirmació. El disc de Nina Kahlo i el procés de selecció • El disc de Nina Kahlo comença a gestar-se cap a gener de 2023. • Estructura del projecte discogràfic: - 10 temes formaran el disc final. - En el procés creatiu, però, en va escriure 25 i en va descartar 15. • El disc és conceptual: - 8 cançons expliquen una història i un recorregut emocional coherent. - 2 temes queden fora del fil conceptual, però hi són perquè són importants pel missatge general. • Nina Kahlo admet que podria haver escollit altres temes, però calia tancar una primera tria i tirar endavant. Producció amb Ramon Berlanga • El disc s’està gravant amb el productor Ramon Berlanga. • Com s’hi van trobar: - La guitarrista Mireia, que toca amb ella a Nina Kahlo (versions), li va recomanar el seu estudi. • Per què el va escollir: - Berlanga viu exclusivament de la producció musical i col·labora amb Universal. - Li agrada la línia de treball (li fa referència a Avi Roig i altres referents que la convenç). • Relació creativa: - Ella arriba amb els temes bastant fets. - El productor aporta idees d’arranjaments, ritmes, patrons i “li dona un toc més xulo” a les cançons. “Desperta, prenda”: homenatge a les dones de sempre • La cançó que sentim a la ràdio és la porta d’entrada al projecte Nina Kahlo. • És un homenatge a les dones que van lluitar perquè les actuals tinguin més drets i oportunitats, especialment les àvies. • El títol i el motiu central giren al voltant de l’expressió afectuosa “prenda”, molt típica de la seva àvia: - “Desperta, prenda, el món és per tu”. • Aquesta cançó forma part dels dos temes “extra” fora del fil conceptual del disc, però ella sentia que no podia permetre’s no fer-la: - Té altres projectes molt enfocats en el feminisme i l’empoderament. - Per a ella, hauria estat una falta de respecte a les dones que l’han precedit no dedicar-los un tema. • Encara no l’ha ensenyada a l’àvia, però la locutora l’anima a fer-ho, pensant que podria ser un moment molt emocionant i curatiu. Calendari de llançaments i plans de futur • Ritme de publicació previst: - Gener: sortirà una nova cançó. - Març: una altra cançó nova. - Cap al març també: publicació del disc complet. • Hi ha previst un videoclip per a “Desperta, prenda”: - Havia de sortir al mateix temps que el single, però hi va haver problemes de gravació i permisos. - S’endarrereix i es vol estrenar pel 8 de març, amb la idea que hi participin moltes dones. • Escenaris i directe: - Té tot el concepte de directe al cap, amb banda de noies i una posada en escena treballada. - Cal acabar gravacions, assajos i muntatge del live. • Ho viu des de la gratitud: - Se sent molt agraïda de tenir una banda i un equip darrere els seus temes. - Assegura sentir literalment “pell de gallina” veient com la seva música pren vida en assaigs i concerts. Identitat artística i somnis • Nina Kahlo ja es presenta com a identitat plena (ha de canviar el nom al mòbil, xarxes, etc.). • Diu que, tot i que no necessita grans fites per sentir-se realitzada, no tancaria la porta a: - Grammy, grans escenaris, col·laboracions amb grups com Lágrimas de Sangre o Locas Grases (anomenats de broma a la conversa). • La conversa amb la locutora és molt propera i plena d’humor, però el missatge de fons és clar: - Empoderament femení, llibertat creativa i autoestima recuperada a través de la música. Publicitat i falques finals (1713–1906) • Després de l’entrevista amb Ian Lins i abans, durant i després de la xerrada amb Nina Kahlo, s’emeten diverses falques publicitàries i anuncis institucionals: - Cap d’Any a complexos Alannia Resorts. - Campanya Pla Tarragona 26 de l’Ajuntament de Tarragona sobre la recollida de residus i la neteja urbana. - Cupó Extra de Nadal de l’ONCE. - Anunci d’Obramat per a professionals de la construcció. - Obres de reforma del Tanatori Municipal de Tarragona. - Activitats de Nadal al Port de Tarragona. - Espectacle de circ Low Cost de Cirque Party a l’Anella Mediterrània, organitzat per l’Ajuntament de Tarragona. • Aquestes falques serveixen de tall i transició entre els blocs de contingut cultural (literatura i música) de l’espai radiofònic. Eixos principals de l’episodi 1. Literatura gòtica clàssica avui • Reivindicació d’una narrativa gòtica clàssica, victoriana, rigorosa històricament, però amb missatge espiritual d’esperança. • Relatos Góticos com a contrapunt al mercat actual: - Enfront de la massificació de l’autoajuda superficial i l’ús de la IA. - En defensa del text treballat a mà, amb ofici i documentació. 2. Música, identitat i curació personal • Naixement de Nina Kahlo com a resultat d’un procés de sanació després del maltractament. • La música en català i en femení com a espai de llibertat, empoderament i homenatge a les dones que han obert camí. • “Desperta, prenda” com a síntesi: agraïment a les àvies i crida a les noves generacions a viure el món com a propi. 3. Tarragona Ràdio com a plataforma cultural • L’emissora es mostra com un espai on: - Es presenten llibres i projectes musicals locals. - Es combina humor, proximitat i profunditat (parlen de maltractament, espiritualitat, IA i cultura clàssica, però amb to lleuger i proper). • Alhora, les campanyes institucionals (Ajuntament de Tarragona, Port de Tarragona, Anella Mediterrània, etc.) situen el programa dins de la vida quotidiana i cultural de la ciutat.

Pesca en crisi, eòlica marina i cultura de mar

Panorama informatiu de la costa catalana Quotes de pesca i crisi del sector • Pescadors gironins i de Tarragona al límit: temen que Brussel·les fixi per al 2026 menys de 130 dies de pesca d'arrossegament, cosa que faria inviable l’activitat. • El president de les confraries catalanes planteja la insubmissió si les quotes són inassumibles, perquè qualsevol aturada suposa perdre encara més dies de mar. • Lluís Planes, ministre d’Agricultura, Pesca i Alimentació, qualifica la proposta europea (reducció del 65% de dies, fins a 9 dies en alguns casos) com «d’un altre planeta» i reivindica l’esforç ingent del sector en sostenibilitat: millora de malles, vedes temporals, portes voladores. • El ministeri defensarà ampliar fins a 143 dies de feina anuals per a la flota mediterrània. Grups d’Acció Local Pesquer (GALP) en perill • Els GALP catalans alerten que la reforma del marc financer europeu 2028‑2034 i la reducció d’un 60% dels fons podria fer desaparèixer el desenvolupament local participatiu (DLP) com a línia pròpia del FEMPA. • Temen ser diluïts en altres programes (com el Líder), més allunyats de la realitat marítima. • Destaquen que el DLP ha estat clau per diversificar l’economia blava, reforçar la cohesió territorial i donar suport a petits projectes locals. • Reclamen una reunió urgent amb Lluís Planes i involucren també eurodiputats i GALP mediterranis (França, Itàlia, Grècia, Illes) per fer front comú. Campanya “Si és de llotja és boníssim” al Delta de l’Ebre • El GALP Mar de l’Ebre rellança una campanya per fomentar el consum de peix de proximitat coincidint amb Nadal. • Objectius principals: - Posar en valor el peix de llotja com a sinònim de qualitat i arrelament al territori. - Visibilitzar espècies locals barates i riques en omega‑3 (més enllà de llangustins, ostres o navalles). - Empoderar peixaters i peixateres com a prescriptors de confiança i coneixedors del peix de temporada. - Arribar al públic jove a través de xarxes socials i influencers, trencant mites que el peix és sempre car, difícil de netejar o fa massa olor. • La campanya està finançada 70% pel Fons Europeu Marítim de Pesca i Aquicultura i 30% per la Generalitat. • En paral·lel, s’ha creat el segell de qualitat “Peix de Llotja”, destinat a restaurants que acreditin un consum mínim anual de 12.000 € a les llotges catalanes. Actualitat local a la costa Protecció de platges i impacte del turisme • A l’Escala, l’Ajuntament instal·la xarxes de retenció de sorra a platges com Riells i Sant Martí d’Empúria per: - Evitar que el vent de tramuntana arrossegui la sorra a passeigs i carrers. - Afavorir la dinàmica dunar i la conservació de platges de sorra fina. • A la Costa Daurada, un estudi econòmic xifra l’impacte de PortAventura World: - Més de 17.200 milions d’euros al PIB català des de 1995 (uns 600 milions anuals), el 92% dels quals es queden a Tarragona. - 10.439 llocs de treball anuals de mitjana, majoritàriament a la demarcació. - Més de 109 milions de visites en 30 anys. - Destaca el paper del parc en la desestacionalització de la Costa Daurada i els esforços en sostenibilitat (energia 99,6% renovable des de 2016, gran ús d’aigua regenerada, reducció del consum energètic). Consum de peix i efectes de les quotes sobre el mercat • A Vilanova i la Geltrú, la incertesa per les quotes i la menor captura fa que molts clients avancin la compra de gamba de Vilanova per Nadal. • Això ha generat: - Augment prematur dels preus de la gamba. - Recomanació de reservar amb antelació a les peixeteries. - Reivindicació del producte de proximitat i del tracte personalitzat al mercat. Esport i natura al Maresme • El Club de Rem d’Arenys participa al 30è Campionat de Catalunya de Rem de Llagut Català a Mataró amb tres tripulacions (veterà masculí, veterà femení i veterà mixt), totes amb bons resultats previs a la Lliga Catalana. • Arenys de Mar inicia un tractament fitosanitari amb endoteràpia per eliminar la processionària en uns 750 arbres (pins, cedres, xiprers), prioritzant escoles i espais públics i recordant no manipular les erugues. El temps i el trànsit • El meteoròleg descriu una situació marítima molt plàcida: mar en calma, vents febles de xaloc, llevant o gregal i algunes boires puntuals a la Costa Brava. • El Servei Català de Trànsit informa d’un accident a la B‑20 (Pota Nord) amb un carril tallat i cues de 2 km, i retencions habituals d’entrada a Barcelona per C‑58 i C‑33. Ciència i debat sobre l’eòlica marina al Golf de Roses L’estudi del CSIC i la guia de sostenibilitat • Es presenta una guia científica per al desenvolupament sostenible de l’energia eòlica marina al Golf de Roses, elaborada dins el projecte Biopaís pel CSIC i la Universitat de Girona. • Característiques de l’estudi: - 3 anys de treball, 7 investigadors, 2 tesis doctorals. - Més de 1.000 enquestes i 68 entrevistes a agents implicats. - 5 articles científics publicats i 3 més en camí. - Ús de dades locals de gran resolució i enfocament ecosistèmic. Conclusions principals • Els científics recomanen excloure el Golf de Roses de qualsevol projecte d’eòlica marina, tant comercial com experimental (Plemcat i altres pilots), perquè: - Hi ha 10 àrees marines protegides potencialment afectades i 5 més d’alt valor ecològic. - S’hi han identificat més de 135 espècies sensibles, inclosos mamífers marins, taurons, rajades i aus. - Una vintena d’espècies pesqueres podrien veure’s afectades, en part dins un vedat de pesca. - Es podrien degradar una dotzena d’hàbitats bentònics i pelàgics per resuspensió de sediments, cadenes i àncores. • El benefici climàtic de l’eòlica (descarbonització) no compensa els riscos locals en un espai tan fràgil. On fer proves i qui decideix? • Els autors proposen traslladar les proves pilot a zones marines ja degradades, on l’impacte addicional sigui menor, i no a l’abadia de Roses. • Destaquen que: - La ciència ha de servir per “desempatar” en el “partit de tennis” social entre partidaris i detractors. - El CSIC i la UdG han treballat amb independència, finançats per la Fundació Biodiversitat. - La decisió final recaurà en el Ministeri corresponent, que haurà de signar si s’autoritzen o no els parcs. Els GALP, explicats des de dins Què són i per què estan en risc • El gerent del GALP Costa Central, Xavi Sòcies, explica que els GALP són associacions publicoprivades que gestionen fons europeus per dinamitzar comunitats costaneres. • El seu finançament prové sobretot del FEMPA; una reducció del 60% i el canvi de model: - Posaria en perill els equips tècnics i l’estructura (sous, lloguers, operativa bàsica). - Desplaçaria fons cap al sector extractiu estrictament, deixant de banda diversificació, innovació i petites iniciatives locals. Què hi perdria el litoral • Sense DLP i GALP forts, el territori perdria: - Oportunitats reals per a petits projectes (pescadors que volen diversificar, microemprenedors, turisme pesquer, patrimoni marítim, etc.). - Un eix vertebrador i dinamitzador que connecta confraries, administracions, empreses i entitats. - Capacitat d’arribar a poblacions petites i col·lectius vulnerables, sovint invisibles quan els fons es concentren en grans sectors. • A escala estatal, els GALP representen: - 317 entitats del sector pesquer i aqüícola. - 275 entitats públiques. - 11,5 milions de ciutadans en territoris costaners. Acció política i coordinació mediterrània • Els GALP han aprovat un manifest estatal per demanar la revisió de la reforma i el manteniment d’una línia pròpia de DLP. • Busquen: - Reunir-se amb Lluís Planes per exposar dades d’impacte i humanitzar el debat davant de Brussel·les. - Coordinar-se amb altres GALP mediterranis (França, Itàlia, Grècia, illes) per elevar una veu comuna sobre la realitat compartida del Mediterrani (pesca artesanal, ports petits, turisme mariner, patrimoni pesquer). Ciència, mar i divulgació: “Això no ho sabia” Per què fa fred a l’hivern i quin paper té el mar • A la secció divulgativa “Ai, això no ho sabia”, Carles Obach (Club Nàutic d’Arenys) explica: - A l’hivern, el Sol va molt més baix (uns 25° d’alçada al migdia al desembre, versus 72° al juny), de manera que la radiació solar arriba més inclinada, s’escampa sobre una superfície més gran i escalfa menys. - La llum ha de travessar més atmosfera quan ve de “canto”, perdent energia pel camí. - Els dies són més curts, però a partir del 21 de desembre el dia s’allarga “un pas de pardal”. • El mar actua com un gran dipòsit de calor: - A l’estiu acumula molta energia; a l’hivern l’allibera a poc a poc. - Això fa que la costa tingui temperatures més suaus que l’interior (diferències de 4–6 °C), com es veu entre el Maresme i el Vallès. Temporals de llevant i aire humit • A la Mediterrània, els grans temporals de llevant es formen quan: - Arriba aire molt fred del nord a capes altes. - S’encontra amb un mar encara relativament càlid, que envia aire humit cap amunt. - L’aire humit és més lleuger que l’aire sec (per la composició molecular) i tendeix a pujar, generar núvols, tempestes i forts vents de llevant que poden provocar greus danys a platges i ports. Tradicions marineres: el “Carabaqui” d’Arenys • Obach també descriu el Carabaqui d’Arenys: - Iniciativa inspirada en tradicions gregues: barques de vela il·luminades amb llums de Nadal en lloc d’arbres. - Les embarcacions, especialment els velers amb pals alts, es decoren a partir del 23 de desembre i l’encesa oficial de llums és el 3 de gener. - Les llums reflectides a l’aigua creen un paisatge nocturn molt característic del port a l’hivern. Cultura popular marinera: la Morena de Salou Una bèstia de foc i d’aigua única • A la secció “Els més gegants del nostre mar”, es presenta la Morena de Salou, una figura de bestiari festiu: - Nascuda el 2010, mesura 10 metres de llarg i prop de 3 metres d’alçada. - Estructurada en set cossos articulats, es mou sobre rodes i necessita entre cinc i set portadors. - És bèstia de foc i d’aigua: pot tirar carretilles de foc i també aigua pel nas; recentment ha protagonitzat el primer corre-aigua de Salou. Origen i simbolisme mariner • La idea surt de l’Esplai de Salou, que buscava un element propi per participar en la festa major. • Es descarta una cocafera i es tria una morena, animal marí de les profunditats, ferotge i una mica temible, adequat per a una bèstia de foc. • El disseny és obra de l’artista Manel Llaurador (Reus), en estreta col·laboració amb monitors de l’esplai. Arrelament al poble i relleu generacional • La Morena s’ha convertit en una figura molt estimada pels infants: - La colla visita les escoles per apropar la bèstia i els tabals. - Salou és capital de la cultura catalana 2025 i la Morena participa en actes centrats en la canalla. - És la figura encarregada de recollir els xumets dels infants que es fan grans. • L’arrelament a l’esplai garanteix relleu generacional: molts nens i nenes passen a tocar tabals i, amb les famílies, nodreixen la colla. • La Morena participa tant en cercaviles de foc a Salou (especialment a la festa major d’hivern) com en trobades arreu del país (Vic, Terrassa, Tàrrega, Amposta…), exportant una imatge de Salou més enllà del sol i la platja. Activitats culturals al Delta de l’Ebre Agenda del Centre Cultural del Delta (Deltebre) • La directora, Mariola Castaño, repassa una agenda molt intensa de desembre i inici de gener, amb protagonisme per a la lectura i la infància: - “Cada dia llegim contes en veu alta” (fins al 17 de desembre), per a infants de 3 a 10 anys. - Espectacle “Escudella de Contes de Nadal” per tancar el cicle de lectures. - Dies de puzzles i jocs educatius (22, 29 i 30 de desembre). - Contacontes “Hem perdut un camell” i taller de dibuix del Renaixement per a vacances escolars. • Clubs de lectura: - Grans lectures en veu alta (per a majors de 65 anys, però obert a tothom), amb La volta al món en 80 dies de Jules Verne com a fil conductor i activitats complementàries (geografia, transports, cultura dels països visitats). - Club de Lectura Feminista, que treballa La voz dormida de Dulce Chacón i col·labora amb associacions de dones. • Altres activitats destacades: - Presentació del conte “La Boia Joia”. - Taller “Fills capaços: potenciar l’autoestima i l’autonomia” per a famílies i professionals. - Cicle “Dona, Salut i Educació”, amb una sessió sobre obesitat, estigma i grasofòbia. - Mercat de l’Art amb exposició d’artesania local i un dia de venda directa. - Activitats relacionades amb Estella, la fada del Delta, vinculada a la biblioteca i a un balset que els infants treballen a les escoles. Exposicions i tallers continus • Exposicions recents: - “Art que recicla”, amb escultures fetes amb materials reciclats per alumnat de 5è i 6è. - Instal·lació digital efímera “Exterranea 2025 de la Biosfera” de Living Code. • Tallers permanents: - Dibuix de model al natural cada dilluns, a càrrec de Cristina Montaner. Informatius de Tarragona Seguretat i proximitat • A Tarragona, la Unitat Policial de Reforç i Proximitat presenta un nou vehicle equipat amb tecnologia avançada (càmeres, comunicacions en temps real, DEA) per acostar-se millor als barris. • L’alcalde Rubén Viñuales subratlla la voluntat de garantir seguretat a tots els barris. Economia local i comerç • L’Ajuntament de Tarragona valora l’èxit de la campanya de bons comerç: s’han activat el 99% dels 30.000 bons. • Es planteja fer dues campanyes anuals per mantenir viva la ciutat, amb carrers plens d’activitat comercial. Pescadors del Serrallo • Es reprèn la veu dels pescadors del Serrallo (Tarragona), molt pendents de les decisions de Brussel·les sobre les quotes. • Javier Domènech, armador i secretari de la federació territorial, insisteix que només acceptarien mantenir o millorar els 130 dies actuals, aspirant als 180 dies (9 mesos de feina), i que moltes normatives arriben «des d’un despatx» sense tenir en compte la realitat de mar. Conceptes clau • Quotes de pesca: nombre de dies i quantitats màximes de captura, negociades a la UE, que condicionen la viabilitat de la flota mediterrània. • FEMPA / FEMPA 2028‑2034: fons europeu clau per a la pesca, l’aqüicultura i el desenvolupament local participatiu a les zones costaneres. • GALP (Grup d’Acció Local Pesquer): entitats publicoprivades que gestionen ajuts per a diversificar l’economia blava i reforçar el teixit social i econòmic marítim. • Eòlica marina flotant: nova tecnologia per situar aerogeneradors mar endins; al Golf de Roses el principal debat es concentra en l’impacte sobre biodiversitat i pesca. • Peix de llotja: peix subhastat directament a les llotges locals, associat a proximitat, frescor i sostenibilitat. • Bestiari festiu mariner: figures com la Morena de Salou, que connecten festa, foc i identitat marítima local.

T de Cultura del 11/12/2025

Redescobreix la cultura. Gaudeix de tots els seus vessants. Enamora’t de la música, el teatre, la literatura, la pintura o la història amb la Mònica Socias. T de Cultura és l’espai radiofònic per esbrinar… Què és la cultura?

Els pescadors tarragonins estan pendents de Brussel·les per saber quants dies podran sortir a la mar