Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
Programa

Arxiu Sonor 2004 Ja tardes

En aquest espai pots recuperar els àudios històrics del programa i tornar a escoltar les converses, entrevistes i continguts del programa ja tardes de l'any 2004

·562 episodis
RSS

episodis

133-144 de 562
  • 12'

    Cicle de cinema d'animació per a adults a Tarragona

    Presentació de la segona edició del cicle La Pantalla Animada L'entrevista presenta el segon cicle de cinema d'animació per a adults organitzat per l'Obra Social de Caixa Tarragona en col·laboració amb Animats Serveis Culturals. Aquesta iniciativa sorgeix de l'èxit de l'anterior edició i busca consolidar un espai per a l'animació que vagi més enllà del públic infantil. Detalls de la programació i sessions El cicle consta de quatre sessions consecutives que tindran lloc cada dimecres a les 20:00 h l'Auditori de Caixa Tarragona, amb entrada lliure: Primera sessió: Inclou vuit curtmetratges procedents de l'Animac (Mostra Internacional de Cinema d'Animació de Lleida), destacant l'obra de Segundo de Chomón. Segona sessió (17 de novembre): Projecció del clàssic Hace un millón de años, coneguda per l'ús pioner de la tècnica stop-motion amb figures de plastilina. Tercera sessió: Historias de amor y masacre (1976) de Jordi Amorós, una obra coral amb humoristes de la revista El Papus. El director serà present per a un col·loqui. Quarta sessió (1 de desembre): Un recorregut històric amb curts de principis del segle XX, incloent personatges com Betty Boop i un precedent del cinema manga japonès de 1967. L'animació com a llenguatge adult Els interlocutors emfatitzen que l'animació és un llenguatge audiovisual complex i versàtil. David Tarragonès destaca la importància de conèixer els orígens per entendre l'actualitat: "Sense entendre el passat mai podem saber què hi ha al present." Es remarca que, tot i que sovint s'associa als nens, aquest cicle ofereix propostes amb contingut i tècniques (com la plastilina o el dibuix satíric) específicament orientades al públic adult i a cinèfils interessats en la història del gènere.

  • 11'

    La Cooperativa Obrera Tarraconense rep la Creu de Sant Jordi

    Reconeixement a un segle d'història L'entrevista se centra en la recent concessió de la Creu de Sant Jordi a la Cooperativa Obrera Tarraconense, una distinció que coincideix amb la celebració del seu centenari. Sergi Xirinacs, president de l'entitat, valora aquest guardó com una "cirereta" que culmina una trajectòria històrica vinculada al moviment cooperatista català. Significat del guardó Segons Xirinacs, el premi transcendeix l'entitat actual i representa: Un homenatge a les milers de persones que han format part de la cooperativa des dels seus inicis fa cent anys. Un reconeixement al cooperativisme històric de Catalunya, un moviment social que va ser punter a Europa. Un esperó o repte per impulsar l'entitat de cara als pròxims cent anys, evitant quedar-se només en l'autocomplaença. "Això ens posa un repte al davant... és una punxada per veure si ens espavilem en els cent anys que vénen." Projectes de futur i modernització L'entitat preveu utilitzar aquest impuls per consolidar el seu paper com a centre sòcio-cultural al cor de Tarragona. Els punts clau de la seva estratègia són: Modernització de l'edifici: Rehabilitació de la façana i instal·lació d'aire condicionat al Teatre Magatzem. Dinamització cultural: Establir un programa estable d'activitats i consolidar la sala d'espectacles. Fòrum Ciutadà: Recuperar la vessant de participació cívica i política, promovent l'associacionisme com a eina de regeneració democràtica. Actes de celebració L'entrega oficial de la distinció tindrà lloc el 14 de desembre a Barcelona. Posteriorment, el dia 16 de desembre, la Cooperativa organitzarà una celebració oberta a tota la ciutat a la seva seu física per compartir el reconeixement amb socis i entitats col·laboradores.

  • 11'

    Cinema a la Casa de la Generalitat i Fortunio Bonanova

    Agenda Cultural i Reformes a la Casa de la Generalitat L'episodi comença amb l'anunci de la programació del Cine Club dels Dimarts. Aquesta tarda es projecta el documental Machín, toda una vida, una obra que repassa la trajectòria del cèlebre cantant Antonio Machín amb entrevistes a personalitats com Joan Manel Serrat i Sara Montiel. No obstant això, s'informa d'un canvi important en l'agenda cultural de l'espai: A partir del 14 de novembre, la sala d'actes de la Casa de la Generalitat tancarà per reformes estructurals. Les obres inclouen la millora de la instal·lació elèctrica, el so, l'ampliació de l'escenari i la instal·lació d'un piano. Tota l'activitat (cinema, conferències i presentacions) quedarà suspesa fins a finals d'any. La Trajectòria Internacional de Fortunio Bonanova La secció central es dedica a recuperar la figura de l'actor i baríton Fortunio Bonanova, un artista català que va triomfar a Hollywood però que és poc recordat actualment. "Preguntis a qui preguntis aquí qui és Fortunio Bonanova, et diuen que no saben ni qui és." Els punts clau de la seva vida inclouen: Inicis al cine mut: Va destacar el 1922 amb el film Don Juan Tenorio, rodat en localitzacions de Tarragona i Barcelona. Exigència a Hollywood: El text descriu el dur entrenament físic (hípica, esgrima, boxa i natació) que els estudis nord-americans li imposaven per preparar els seus papers. Polifacètic: A més d'actor, va ser periodista per al Noticiero Universal i va gravar diversos discos de gramòfon. L'episodi clou amb la cançó Toda una vida, fent lligam amb el documental d'Antonio Machín esmentat a l'inici.

  • 13'

    Maridatge literari i gastronòmic al restaurant Piscolabis

    Gastronomia i Literatura al Cor de Tarragona En el marc de la iniciativa Lletres a taula de la Tardor Literària, el restaurant Piscolabis, representat per la seva encarregada Rosabel Rolant, proposa una experiència sensorial que uneix els fogons amb la creació literària. Després de tres anys de consolidació, el projecte ha evolucionat cap a una col·laboració més estreta entre xefs i autors. Les Novetats de la Temporada La principal innovació d'aquest any és la introducció de menús infantils literaris, una proposta pionera per apropar els més petits a la lectura a través del joc gastronòmic: Menú d'adults: Elaborat conjuntament amb l'escriptora Rosa Pagès. En aquest cas, els textos s'han creat específicament a partir dels plats ja dissenyats pel restaurant. Menú infantil: Creat amb la col·laboració de Fina Anglès. El diumenge es realitzarà un acte especial on l'autora llegirà contes que funcionen com a endevinalles; els nens no sabran què mengen fins que resolguin el misteri literari. Una Experiència Interactiva "La gràcia és llegir-ho i, a partir d'aquí, interpretar i vincular-se amb el text literari." L'experiència no es limita a l'acte central, sinó que durant tot el mes, les cartes del restaurant inclouen els textos literaris: Immersió: El client pot triar entre la carta habitual o el menú especial Lletres a taula. Participació: En el cas dels infants, aquests participen activament en l'elaboració d'algun dels plats, posant literalment les mans a la massa. Promoció: El restaurant fomenta el coneixement dels escriptors locals i ofereix premis i rifes a través de les seves cartes especials.

  • 8'

    Entrevista a J Mayúscula sobre el Hip-Hop Nacional

    El Hip-Hop i l'Escena Urbana amb J Mayúscula En aquesta conversa, un dels referents més importants del hip-hop a Espanya, J Mayúscula, reflexiona sobre la seva trajectòria, el seu nou àlbum i l'estat actual del gènere musical. L'artista es presenta com una figura dual que combina les facetes de DJ i productor per crear una identitat musical completa. La dualitat entre el DJ i el Productor J Mayúscula descriu les seves dues vessants com el yin i el iang de la seva professió: El DJ: Representa el contacte directe amb el públic i l'energia del moment en viu. El Productor: És un treball més solitari i introspectiu a l'estudi, centrat en la composició i la creació de bases. L'artista afirma que té la ment oberta i beu de nombroses fonts d'influència, des del reggae, el funk, el jazz i el soul fins al rock, evitant quedar-se encasillat en un sol so. Projectes i Col·laboracions L'entrevista destaca el llançament del seu nou projecte, l'àlbum 'Más que Hip Hop' (mencionat com el seu nou treball del 2004), un disc ambiciós on ha coordinat diversos artistes de l'escena: Presenta col·laboracions amb La Mala Rodríguez, Kultama i membres del col·lectiu CPV (Club de los Poetas Violentos). Actualment combina la seva pròpia promoció amb la gira de 'Lujo Ibérico' i 'Alevosía' de La Mala Rodríguez, que ha estat un gran èxit en vendes. L'Evolució del Hip-Hop a Espanya Segons J Mayúscula, el gènere ha deixat de ser una moda passatgera per convertir-se en el so que defineix la cultura urbana actual. "Si abans érem deu, ara som mil. El hip-hop ha desplaçat altres gèneres i representa el so de la ciutat." També destaca el paper fonamental de Radio 3 amb el seu programa El Rimadero, que durant set anys ha estat pioner en la difusió d'aquesta cultura en un país musicalment conservador.

  • 10'

    La trajectòria de Fortunio Bonanova a Amèrica

    Fortunio Bonanova i l'etapa llatinoamericana En aquesta sessió es repassa la prolífica etapa del polifacètic Fortunio Bonanova durant els anys 20 a l'Amèrica del Sud i el seu posterior salt als Estats Units. Bonanova no només va destacar com a actor, sinó que va demostrar una gran capacitat com a director, editor i guionista. L'aventura a Veneçuela i la productora Raza Films L'any 1928, Bonanova va arribar a Veneçuela, on va ser una peça clau en la incipient indústria cinematogràfica local: Va fundar la productora Raza Films, anomenada així per la diversitat de nacionalitats dels seus integrants (espanyols, veneçolans, xilens i porto-riquenys). Va participar en l'adaptació i el muntatge de la pel·lícula Las cuatro plumas (1928). Va dirigir, protagonitzar i editar el film Pacto con el Diablo (1929), també conegut en altres mercats com El Socio. L'arribada a Hollywood i la transició al sonor Amb l'arribada del cinema sonor, Bonanova es va traslladar a Hollywood. A diferència d'altres actors de l'època, la seva formació com a baríton li va permetre adaptar-se sense dificultats al canvi de paradigma. Va ser conegut com la "Spanish Sensation of Hollywood". Va realitzar gires com a cantant pel Circuito Pantagis al costat d'estrelles com Mae Murray. En una carta enviada a El Noticiero Universal, destacava la duresa del treball als Estats Units però també les grans oportunitats econòmiques: "Se gana mucho dinero una vez metido en harina." L'episodi subratlla la importància que Bonanova donava a l'aprenentatge de l'idioma anglès per poder consolidar una carrera internacional d'èxit, essent un home avançat al seu temps i molt meticulós en la seva feina.

  • 11'

    Fortunio Bonanova: La veu espanyola a Hollywood i Amèrica

    L'ascens de Fortunio Bonanova: Música, Teatre i Cinema En aquest episodi, l'expert Andrés ens submergeix en la fascinant etapa inicial de la carrera de Fortunio Bonanova durant els anys 20 i principis dels 30. Tot i ser un gran desconegut a la seva terra natal, la seva activitat als Estats Units i Mèxic va ser frenètica i multidisciplinària. Carrera Musical i Gires Internacionals Abans de consolidar-se en el cinema sonor, Bonanova va destacar pel seu talent vocal: - Va protagonitzar nombroses representacions d'òpera i sarsuela. - Va realitzar gires triomfals per teatres emblemàtics com el Philharmonic Auditorium de Los Ángeles i diversos escenaris de Nova York. - A Mèxic va ser batejat com el "Príncipe de la Opereta", actuant amb figures com Luz Segovia. Curiositats del Cinema Mut Un dels punts més sorprenents de la conversa és la participació de Bonanova a la pel·lícula Amor de Sònia (1927) al costat de la llegendària Gloria Swanson. "Els quatre interpretàvem papers lírics i ens esgargamellàvem de debò davant les càmeres sense que ni tan sols s'hagués inventat el micròfon." Aquesta anècdota subratlla la passió de l'artista, que cantava en escenes de cinema mut malgrat que el públic no el pogués sentir a la pantalla, mantenint el realisme de l'actuació. Grans Produccions i l'Herència Cultural Andrés destaca la superproducció Cristóbal Colón, una cinta amb un pressupost de 3 milions de pessetes (una xifra astronòmica per a l'època) que comptava amb l'autorització del rei Alfons XIII. Aquest document històric, protagonitzat per Bonanova en la seva gira americana, hagués pogut convertir Barcelona en un "mini Hollywood" si s'hagués mantingut el nivell d'inversió i suport industrial.

  • 17'

    Recull de salutacions nocturnes reiterades

    Resum de l'intercanvi Aquest document recull una seqüència prolongada de salutacions nocturnes que es repeteixen de manera sistemàtica cada 30 segons aproximadament. El contingut és altament homogeni i se centra exclusivament en l'expressió de cortesia Bona nit. Punts clau de la interacció Periodicitat: Les salutacions es produeixen en intervals regulars d'uns 30 segons. Contingut únic: No s'observa cap altra variació lingüística ni intercanvi d'informació addicional. To de la comunicació: Es manté un to cordial però repetitiu durant tota la sessió. "Bona nit" Aquest és l'únic missatge transmès, subratllant una naturalesa possiblement ritual o de prova de canal de comunicació.

  • 10'

    Cicle de cinema amb animals i Fortunio Bonanova

    Cinema i Animals: Nou cicle a la Generalitat L'Andrés presenta un nou cicle cinematogràfic titulat Els animals en el cinema, patrocinat per la Societat Protectora d'Animals i Plantes. Les sessions tindran lloc a la Casa de la Generalitat (carrer Major, 14, Perpinyà) cada tarda a les 18:00h. Pel·lícula inaugural: La Mula Francis, una comèdia clàssica ambientada a la Segona Guerra Mundial. Repartiment estel·lar: Inclou el còmic i ballarí Donald O'Connor i l'actriu del cinema mut Zassu Pits. Detall important: La pel·lícula que es projectarà està completament doblada al català, un fet destacable per a obres d'aquesta època. La trajectòria de Fortunio Bonanova als Estats Units Es continua el repàs biogràfic de l'artista mallorquí Fortunio Bonanova durant la seva etapa americana als anys 20: Èxits a Nova York: L'any 1926, juntament amb la cantant Pilar Arcos, va triomfar en teatres com el Mecca Temple i el Lyric Theatre. Gèneres diversos: Des de la sarsuela (Maruxa, Los Gavilanes) fins a l'opereta (La duquesa del Tabarín). Vessant musical: Bonanova era molt aclamat per la seva interpretació de tangos, on la crítica el descrivia com un intèrpret amb "ànima de gaucho". "El senyor Bonanova va cantar amb tota l'ànima sentimental i romàntica d'un veritable gaucho." L'Andrés destaca la presència imponent de Bonanova, descrivint-lo com un "Latin Lover" de gran planta, superant en físic a figures com Rodolfo Valentino.

  • 10'

    La llibreria La Capona i la Tardor Literària

    Connexió des de la Llibreria La Capona En aquesta unitat mòbil, la reportera Sílvia García entrevista el llibreter Pitu Rovira, responsable de la històrica llibreria La Capona de Tarragona. La conversa se centra en la participació del sector en la Tardor Literària i l'estat actual del món del llibre a la ciutat. Participació en la Tardor Literària El sector llibreter tarragoní s'involucra activament en aquest esdeveniment cultural mitjançant diverses iniciatives: Mostra al Pati de Jaume I: Instal·lació d'una exposició de llibres centrada en el modernisme (temàtica de l'any) i en els autors del Camp de Tarragona. Assignatura pendent: Pitu Rovira reflexiona sobre la dificultat que el públic general s'apropiï de l'esdeveniment, que encara percep com una activitat per a un col·lectiu molt tancat. Lletres a taula: El llibreter destaca positivament aquesta iniciativa que marida la literatura amb la gastronomia, descrivint-la com a "aliment de l'ànima i del cos". Recomanacions i Tendències del Mercat L'entrevista també repassa quines obres estan captant l'atenció dels lectors en aquest període: Lectura actual: Pitu recomana personalment L'hivern del tigre d'Andreu Carranza, una novel·la sobre el general carlí Ramon Cabrera. Autors locals: Es destaca l'èxit de vendes de personatges coneguts com l'Olga Xirinacs. Proximitat de Nadal: Ja es comença a notar l'arribada de les novetats editorials per a la campanya nadalenca, incloent-hi els darrers Premis Planeta i fenòmens inspirats en temàtiques de misteri històric. "Hem de continuar treballant perquè encara falta que el públic en general es faci seva la Tardor Literària."

  • 9'

    Debat sobre Literatura Mediàtica a la Tardor Literària

    Taula Rodona: Literatura Mediàtica, Eines i Feines Dins del marc de la Tardor Literària de Tarragona, el Teatre Magatzem acull una taula rodona per analitzar el fenomen dels escriptors mediàtics. L'acte, que s'inicia als Dimecres Literaris de la APELC, busca definir un concepte sovint polèmic i analitzar-ne el seu impacte en el sector editorial català. Participants i Perfils El debat comptarà amb figures rellevants del panorama comunicatiu i cultural: * Xavier Graset: Periodista de llarga trajectòria a Catalunya Ràdio i televisió, que combina la vessant informativa amb la còmica. * Xavier Cassador: Cap de continguts d'El Terrat i guionista clau en l'èxit de programes com els d'Andreu Buenafuente. * Antoni Mas (Ferrer de Vilaseca): Escultor i col·laborador radiofònic que aporta una visió costumista i de cronista. * Jordi Ferrer: Editor que aportarà la perspectiva del negoci i l'aposta comercial per aquests perfils. Temes Clau del Debat La moderadora, Cinta Olivan, planteja diverses qüestions fonamentals: 1. Definició del concepte: Establir què considerem realment literatura mediàtica i on són les seves fronteres. 2. Qualitat vs. Quantitat: Analitzar si aquests llibres, que sovint encapçalen les llistes de vendes per Sant Jordi, ajuden a la salut de la literatura catalana o si, per contra, l'empobreixen. 3. L'humor com a vehicle: La gran presència de la comèdia i els monòlegs en aquest tipus de publicacions. Altres Actes Destacats L'entrevista també serveix per recomanar altres activitats de la programació tarragonina: * L'espectacle poètic de Daudé, No en el nostre nom, un crit contra la guerra previst per al 12 de novembre a l'Auditori de la Caixa. * El cicle Lletres a taula, que fusiona gastronomia i literatura.

  • 27'

    Quimi Portet: La Terra és Plana i l'art de la música popular

    Presentació del nou disc: La Terra és Plana El músic Quimi Portet visita l'estudi per parlar del seu darrer treball discogràfic, un àlbum que defineix com a menys artificiós i més suau que els anteriors. Durant l'entrevista, reflexiona sobre la seva evolució creativa, afirmant que es troba en una etapa on ha decidit deixar de dissimular les seves mancances per mostrar-se de forma més autèntica. Col·laboracions i influències L'artista destaca la participació de grans amics i músics en aquest projecte: • Albert Pla i Judit Ferrer en el tema Rius de Bàbilon. • Antonio Fidel i Juan Carlos García, companys de llarga trajectòria des de l'època de Los Rápidos i El Último de la Fila. Portet també ret homenatge a la música popular i a figures de la cultura catalana com el filòsof Francesc Pujols, a qui reivindica pel seu humor i les seves frases brillants. Sobre el seu estil, sovint titllat de surrealista, ell prefereix considerar-se algú normal dins d'una tradició cultural molt pròpia. El procés de composició i producció El programa explora les dues facetes del seu treball: • La música: La descriu com un joc pueril i una explosió lúdica on s'encarrega personalment de gairebé tots els instruments. • La lletra: Un procés més introspectiu que fa amb paper i llapis, on filta més prim per capturar l'emoció. "Un fracàs no s'improvisa." Retorn als escenaris i faceta de productor Després de cinc anys sense tocar en directe, Portet torna per presentar el disc en sales petites per mantenir la proximitat amb el públic. També es comenta la seva tasca com a productor per a altres artistes com Gerard Quintana, Adrià Puntí o Albert Pla, on destaca que existeix una afinitat estètica natural que fa que els treballs comparteixin una empremta sonora comuna.