Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
Programa

Arxiu Sonor 2004 Ja tardes

En aquest espai pots recuperar els àudios històrics del programa i tornar a escoltar les converses, entrevistes i continguts del programa ja tardes de l'any 2004

·562 episodis
RSS

episodis

109-120 de 562
  • 13'

    2004-11-22 TARDOR - RISTORANTE DA MEL

    El vincle entre gastronomia i lletres L'Helena Ronda, responsable del Restaurante de Mel a Tarragona, presenta la seva participació en el cicle Lletres a taula de la Tardor Literària. La passió personal de l'Helena per la lectura l'ha portat a crear un vincle directe entre els llibres i els seus fogons, entenent que la literatura és una font constant d'inspiració culinària. "Com els escriptors per la lectura, la literatura il·lumina la meva inspiració per a la cuina." Dones, d'Isabel-Clara Simó: La font d'inspiració El menú literari d'aquesta edició s'inspira en el llibre Dones de l'escriptora Isabel-Clara Simó. L'Helena ha seleccionat aquesta obra pel seu retrat profund de les diverses etapes i facetes de la vida de la dona. Tot i que les referències gastronòmiques al text són quotidianes i disperses, el restaurant ha aconseguit articular una proposta coherent anomenada "Dones a cuina". Proposta Gastronòmica: Menú "Dones a cuina" El menú està dissenyat amb una forta base de cuina italiana autèntica, fruit dels nou anys d'experiència de l'Helena a Itàlia: Primers plats: Opció entre Molletes i engrunes (un mix de pasta farcida de carabassa i de col llombarda) o Crespele de fruites (una espècie de caneló de pasta d'ou amb fruita de temporada i beixamel). Segon plat: Una recepta de mar i muntanya amb mandonguilles amb sèpia. Postres: El clàssic tiramisú de la casa o pastís de xocolata amb licor. Detalls literaris: El menú inclou mencions especials al pa (cuit al propi forn) i al cafè/cappuccino, elements molt presents en la prosa de Simó. L'essència del Restaurante de Mel Ubicat al carrer Vilaroma (darrere de la plaça del Rei), el local s'especialitza en pasta fresca elaborada artesanalment. Amb més de 16 varietats de pasta i salses creatives (com la de cérvol o albergínia), el restaurant aposta per una cuina imaginativa però fidel a les arrels italianes, allunyant-se de les pizzes per centrar-se en plats més elaborats com els fioqui de pera o les llunes de bròcoli.

  • 11'

    Antonio Machín: De París a la Barcelona de postguerra

    El Bolero com a eina d'expressió L'episodi aprofundeix en la figura d'Antonio Machín i el gènere del bolero. Es defineix aquesta música no només com un ritme, sinó com un mecanisme psicològic per expressar sentiments complexos que, cara a cara, serien difícils de comunicar. "El bolero és una arma que s'ha buscat l'ésser humà per justificar coses, per poder dir el que un no s'atreveix a dir-li a una altra persona a la cara." L'arribada a Barcelona i els inicis difícils Es narra el moment històric de la seva arribada a la capital catalana l'any 1939, fugint de la Segona Guerra Mundial a Europa: Fugida de París: Machín va decidir abandonar França quan els alemanys van trencar la línia Maginot. Arribada a l'Estació de França: Tot i venir de triomfar a Nova York i Londres, a Barcelona va haver de començar de zero. Postguerra: En una ciutat marcada per la manca de recursos i de ganes d'anar al teatre, l'artista va haver d'actuar de franc en sales de festes per donar-se a conèixer. L'època dels 'Balls Taxi' El productor discogràfic Jordi Pujol explica el funcionament dels locals de l'època, com el cabaret Shanghai. Aquests espais funcionaven amb el sistema de ball muset o balls taxi: Els clients compraven tiquets per ballar amb les senyoretes. L'orquestra interpretava peces i els ballarins escollien parella per la durada de la melodia. Les noies rebien una comissió per cada tiquet entregat, un reflex de la vida nocturna i social de la Barcelona dels anys 40. L'episodi conclou amb les actuacions de l'orquestra i la cantant Araí, recordant l'ambientació de l'estraperlo i la necessitat d'evasió de la societat de l'època.

  • 12'

    Homenatge a Antonio Machín i el món del bolero

    Homenatge a la figura d'Antonio Machín En aquest programa, l'Andrés i la seva interlocutora continuen el recorregut pel documental Machín, toda una vida (2002). L'episodi se centra en la influència del cantant cubà no només en la música, sinó també en la cultura popular i el cinema clàssic. Tot i que no va ser actor de carrera, la seva presència a través de les cançons i aparicions puntuals en sales de festes el van convertir en una icona cinematogràfica indirecta. Testimonis de rellevància El resum inclou reflexions de figures clau que analitzen l'impacte emocional de la seva obra: Joaquín Sabina: Destaca com la música de Machín era el refugi emocional de l'exili espanyol a Londres, afirmant que és una música ideal per "plorar i abraçar-se". Àngel Casas: Defineix Machín fonamentalment com un bolerista, tot i que recorda la seva versatilitat amb estils com el son cubano, la salsa o la rumba. Sara Montiel: Intervé per parlar de peces universals com Bésame mucho. Xiquitita Machín: La germana de l'artista aporta el context familiar i l'accent clàssic de Cuba. El llegat transmúsical El programa subratlla la perdurabilitat del gènere: "El bolero t'ofereix aquesta espatlla que no vols que existeixi però que t'ajuda a plorar." Finalment, es mostra com el grup de Vigo Los Piratas versiona els clàssics de Machín, demostrant que el seu estil particular segueix viu en les noves generacions de la música popular.

  • 8'

    Exposició de fotos dolentes: Qüestionant el concepte d'art

    L'art de l'error: Una exposició col·lectiva al Bar Gruf Aquest dissabte, el Bar Gruf de Tarragona acollirà una iniciativa cultural insòlita organitzada per In-Out Produccions. Sota la coordinació de Blai Mesa, l'acte convida a tothom a treure de l'oblit aquelles fotografies que normalment acabarien a les brossa. Conceptes clau de l'esdeveniment Democratització de l'art: La premissa principal és que tothom és un artista i que les creacions quotidianes tenen un valor intrínsec. El valor de la imperfecció: Es busquen imatges desenfocades, amb excés de flaix o mal enquadrades per reavaluar si poden ser considerades art. Participació activa: No és una exposició estàtica; els assistents porten el material i el pengen directament als plafons durant la vetllada. Debat i comunitat: Més enllà de les imatges, es busca generar un espai lúdic amb berenar i col·loqui per trencar la seriositat del món de les galeries convencionals. Projecte "Exploràdiques" Aquesta activitat és el tret de sortida d'un cicle titulat Exploràdiques, que se celebrarà cada 15 dies. L'objectiu és recollir elements marginals que queden fora dels circuits institucionals: Dibuixos fets en tovallons de bar. Frases apuntades en moments fugaços. Vídeos domèstics de baixa qualitat (cutres). Objectes quotidians amb valor sentimental o estètic no reconegut. "Es tracta de buscar un llenguatge com és l'art per poder parlar de nosaltres mateixos i conèixer-nos millor."

  • 20'

    L'escena musical a Tarragona i la Sala La Vaqueria

    Entrevista amb Toni Noguero: Programació i Música a Tarragona En aquest episodi del programa Un Munt d'Idees, s'explora profundament l'estat de la música en directe a la ciutat de Tarragona a través de l'experiència de Toni Noguero, programador i tècnic de so de la emblemàtica sala La Vaqueria. Novetats de l'Associació de Músics Abans d'entrar en l'entrevista central, l'espai destaca el llançament imminent de la segona edició del CD Un Munt d'Idees, un projecte multimèdia que inclou: * Pistes d'àudio de grups locals. * Biografies dels músics i informació per a la seva contractació. * Noves incorporacions que demostren la vitalitat del sector a la regió. La gestió cultural a La Vaqueria Toni Noguero detalla el funcionament d'una sala amb set anys de trajectòria, destacant la seva polivalència i la qualitat acústica que ofereixen les seves voltes romanes. La filosofia del local és oberta: * Estils variats: Des de pop-rock i heavy fins a jazz, ska, tango o espectacles de màgia. * Sessions obertes: Cada dos diumenges s'ofereix un format de micròfon obert per a nous talents. * Suport local: L'aposta per grups de Tarragona és constant, compartint escenari amb bandes de fora. Reflexió sobre el públic i la indústria Noguero comparteix una visió crítica però esperançadora sobre l'escena local: "A Tarragona falta una mica de cultura d'anar a veure concerts com a activitat principal; la gent encara és una mica passiva i li costa apropar-se a l'escenari." L'entrevistat també dóna consells als grups que comencen, subratllant la importància de saber-se vendre bé i de demostrar la qualitat en directe, que sovint difereix del que s'escolta a les maquetes editades. Agenda Cultural L'episodi tanca amb un recull d'actuacions a sales com La Vaqueria, Sala Zero, El Cau i Teatre el Magatzem, destacant artistes com The Sunday Drivers, Holy Water o l'espectacle de Paco en la Luna.

  • 10'

    Antonio Machín: Vida i Llegat del Rei del Bolero

    El Retrat d'una Llegenda: Antonio Machín Aquest episodi ens apropa a la figura d'un dels artistes més emblemàtics de la música popular, mitjançant el documental Machín, tota una vida (2002). El programa destaca com la seva música ha transcendit generacions, captivant tant el públic clàssic com els joves que el descobreixen actualment a la ràdio. Evolució i Estil Propi En fragments d'entrevistes de Televisió Espanyola, el mateix Machín reflexiona sobre la seva carrera: * Adaptabilitat: L'artista afirmava sentir-se "in" malgrat els canvis en les modes i els ritmes pop. * Essència: Tot i evolucionar en els arranjaments musicals, mai va voler perdre la seva melodia ni el seu estil característic. * El concepte Camp: Machín va acceptar l'etiqueta de cantant camp (terme reivindicat pel periodista Àngel Casas), entenent-la com la defensa de la cançó melòdica i el bolero davant la modernitat. Testimonis Directes El relat s'enriqueix amb les veus de persones que el van conèixer de prop: * Santiago Rogés (Botafogo): El seu pianista recorda com Machín el va buscar per assajar i muntar cançons per a nous discs l'any 1970. * Venedores de loteria de Madrid: Dones de la Gran Via recorden la seva presència quotidiana, descrivint-lo com una persona alta, amable i molt popular que s'allotjava a l'Hotel La Corzana. * Luis Jiménez: El seu xòfer explica que, tot i no haver-lo vist mai per televisió abans de treballar-hi, la seva música ja era part de la seva vida a través dels discs. * Àngel Casas: El periodista destaca la humilitat de l'artista, qui guardava amb estima un petit article de la revista Fotogramas que el reivindicava en un moment de baixa activitat professional. "Yo he evolucionado en los arreglos musicales, como no, pero yo no puedo perder mi melodía y mi estilo." L'episodi clou amb el seu immortal bolero Espérame en el cielo, reafirmant la seva petjada inesborrable en la cultura musical popular.

  • 18'

    Gastronomia i Lletres al Restaurant Marlott

    Unió de Cuina i Literatura a Tarragona El programa Ja Tardes de Tarragona Ràdio rep en Francesc Lladó, del restaurant Marlott, per parlar de la seva participació en la iniciativa Lletres a Taula, emmarcada dins la Tarda Literària. Aquest projecte fusiona la gastronomia local amb el món de les lletres, comptant amb la col·laboració de diversos restaurants de la ciutat. El Menú Literari i els Autors El menú d'enguany ha estat creat a partir d'una col·laboració directa amb els escriptors Jordi Tiñena i Olga Xirinacs. A diferència d'altres edicions, els plats i els textos s'han gestat mútuament: Col·laboració creativa: El xef i els autors es van reunir per compartir records gastronòmics i receptes familiars. Inspiració: El menú va servir com a punt de partida perquè els escriptors creessin textos específics. Sopars amb autors: S'organitzen trobades amb places limitades (23 persones) per sopar i conversar directament amb els autors en una "taulassa" de grans dimensions que facilita la comunicació. Els Plats del Menú El menú literari del Marlott és una proposta de temporada que aprofita els productes locals, especialment els bolets, malgrat les dificultats de la collita d'enguany: Entrant: Risotto de ceps carnosos amb botifarra negra i fetge d'ànec (inspirat en records de bosc en una conversa amb Jordi Tiñena). Peix: Llobarro "enriolat" amb fesols i llanegues (terme literari per a un plat inspirat en records de Roser Guàs). Carn: Fricandó de senglar a fréstec amb rovellons (un plat tradicional de "xup-xup" associat a Olga Xirinacs). Postres: "La Castanyada en un plat" (un suflé de castanyes farcit de panellet i vi dolç). La Filosofia del Producte "La gastronomia, quan es fa com s'ha de fer, és cultura també." En Francesc Lladó subratlla la importància de consumir productes de proximitat i de temporada. Defensa que seguir el cicle natural dels aliments no només garanteix la millor qualitat i gust, sinó que també enriqueix la dieta i és un acte cultural necessari.

  • 10'

    Homenatge a Antonio Machín:vida i obra en documental

    Homenatge radiofònic a Antonio Machín En aquesta sessió, els locutors repassen la trajectòria de l’emblemàtic cantant cubà Antonio Machín a través del documental cinematogràfic "Toda una vida" (2002). L'episodi se centra en els orígens humils de l'artista i la seva lluita per dedicar-se a la música malgrat l'oposició familiar. Crònica del Cine Club i context Es comunica la suspensió temporal de les activitats del Cine Club a la Casa de la Generalitat (carrer Major, 14) a causa d'obres de remodelació a la sala d'actes. Es preveu que la programació es reprengui a mitjans de gener, amb les instal·lacions ja millorades. Els orígens d'Antonio Machín El programa inclou testimonis directes del documental, destacant la intervenció de la seva germana, Chiquitita Machín, i la seva neboda, Lidia Ventosa Lugo: Inicis corals: Machín va començar a cantar en un cor d'església, on ja destacava per la seva veu i la seva aspiració a ser baríton. Relació familiar: El seu pare s'oposava inicialment a la seva carrera musical, considerant que els cantants eren "chulos" i preferint que el seu fill exercís d'albanyil. Persistència: Machín va arribar a escapar-se de casa per perseguir el seu somni, afirmant una identitat clara: “Seré persona cantant perquè això és el que jo vull ser.” Cloenda musical L'episodi finalitza amb la reproducció d'un dels seus temes més universals, "El Manicero", celebrant l'èxit que va aconseguir des de Cuba cap al món sencer.

  • 15'

    Josep Tió presenta el seu nou disc acústic al Teatre Magatzem

    Entrevista a Josep Tió: Música en essència El compositor i guitarrista Josep Tió, conegut per ser el principal autor dels èxits de Sopa de Cabra, presenta el seu darrer treball discogràfic titulat "Avui és demà". L'entrevista se centra en el seu concert al Teatre Magatzem de Tarragona, on actuarà en un format acústic íntim. Detalls del format i el repertori Acompanyament musical: Tió actua en format duet amb el pianista gironí Nitu Figueres, un músic amb una llarga experiència al costat d'artistes com la Nina. Recuperació de clàssics: Durant el concert, a part de les peces del seu nou disc, l'artista recupera cançons emblemàtiques de la seva etapa amb Sopa de Cabra, com la mítica "Empordà". L'essència acústica: El músic defensa aquest format perquè li permet tornar a l'origen de la creació: > "L'origen de la cançó és aquest... em permet recuperar l'essència de la cançó." Projectes futurs i experimentació La trompeta com a somni: L'autor expressa la seva voluntat d'incorporar una trompeta en futurs directes, buscant un to dramàtic i personal que el saxo no li ofereix. Evolució professional: Tió reflexiona sobre com el llegat de Sopa de Cabra pot fer-li ombra, però alhora se sent orgullós d'aquella etapa que el va formar com a músic. Noves cançons: També destaca la interpretació de "Quan somrius", una nadala composta per ell que mai s'havia tocat en directe sota el seu propi nom.

  • 23'

    El Paintball a Tarragona: Esport, Estratègia i Adrenalina

    Introducció al Paintball i Tarraco Paintball L'episodi explora el creixement del paintball a les comarques de Tarragona a través de l'experiència de Sergi Ferran, propietari de Tarraco Paintball a Vilavella. Aquest esport, d'origen nord-americà, consisteix a eliminar adversaris disparant boles de pintura biodegradable mitjançant marcadores d'aire comprimit. Aspectes Clau del Joc Equipament i Seguretat El material bàsic per practicar-lo inclou: • Màscara protectora (l'element de seguretat més vital). • Marcadores (pistoles que funcionen amb CO2 o sistemes electrònics). • Boles de pintura biodegradables. • Armilla i mono per protegir la roba i el cos. "S'han registrat menys accidents en el paintball que en el golf, el futbol o el bàsquet; si es respecten les normes, és un esport molt segur." Dinàmica i Beneficis • Una partida estàndard dura entre dues i tres hores i consta d'unes vuit partides amb diferents objectius. • És una activitat ideal per a empreses (antiestrès), comiats de solter i grups d'amics. • L'edat mínima recomanada és de 12 anys per garantir el compliment de les normes. La Vessant Competitiva L'entrevista compta amb el testimoni d'Elias Montés, jugador de l'equip de competició. Es destaca l'existència d'una Lliga Catalana de Paintball amb tres divisions, on el joc passa de l'entorn natural a escenaris artificials amb inflables on l'objectiu principal és la captura de la bandera. Ubicació i Logística El camp de Tarraco Paintball col·labora amb l'Ajuntament de Vilavella, permetent als usuaris l'ús del poliesportiu i la piscina municipal, fomentant així el turisme local i l'activitat econòmica al poble.

  • 16'

    Menú literari al restaurant El Llagut de Tarragona

    El Llagut i la seva participació a la Tardor Literària El restaurant El Llagut, situat a la cèntrica plaça del Rei de Tarragona, participa per primera vegada en la iniciativa municipal de la Tardor Literària. En Ramon Martí, propietari i cuiner de l'establiment, presenta un ambiciós menú degustació de sis plats inspirat en diversos autors clàssics i contemporanis. Una proposta gastronòmica amb arrels Tot i que el restaurant s'especialitza habitualment en arrossos i peix salvatge, per a aquesta ocasió han dissenyat una experiència que fusiona la cuina tradicional amb la literatura: Entrant: Terrina de conill i fetge d'ànec amb vinagreta de sarfoll, inspirada en una rondalla mallorquina d'Antoni Maria Alcover. Primer plat: Sopa cremosa de creixens amb anguila fumada del Delta. Plat de peix: Lluç d'esperit lliure cuinat al vapor amb gingebre. Plat de carn: Papillot de cèrbol sobre llit de llenties i salsa de ceps. Postres: Sorbet d'alcodonyat i mil fulls de xocolata amb fruita de la passió. Filosofia de la cuina de proximitat En Ramon destaca la importància de treballar amb productes de temporada i de la zona, com els bolets o l'anguila. Defineix El Llagut com una taverna tarragonina a la Part Alta que aposta per la senzillesa ben executada: "Fer les coses senzilles bé ja és prou difícil; si agafes producte de primera qualitat, no cal molta elaboració." L'espai és íntim, amb una capacitat per a unes 35 persones, oferint un ambient recollit ideal per gaudir de la gastronomia amb calma. Durant l'entrevista, s'ha sortejat un sopar per a dues persones entre els oients.

  • 12'

    Mauri Biosca i 'La linda locura de los cuerdos' a la Sala Trono

    Poesia feta Teatre amb Mario Benedetti L'entrevista presenta l'espectacle La linda locura de los cuerdos, una proposta de la companyia Sinvergüenza del Sentimiento que arriba a la Sala Trono. L'actor Mauri Biosca explica com ha transformat la poesia de l'autor uruguaià Mario Benedetti en una experiència teatral directa i propera. Els pilars de l'espectacle Selecció de textos: L'obra consta d'una vintena de poemes escollits per la seva senzillesa i capacitat de connectar amb el públic, evitant el teatre feixuc. Música en directe: La presència d'un guitarrista a l'escenari crea el clima necessari per a la comunicació directa. Escenografia minimalista: S'utilitzen només quatre cadires i diaris per no distreure l'atenció de la paraula. L'essència de Benedetti Biosca destaca que la poesia de Benedetti no sembla poesia perquè és molt directa, irònica i quotidiana. L'espectacle tracta temes universals com: L'amor i les comiatos. La crítica social i política (com l'imperialisme). La por i la condició humana. "És com si estiguessis a la cuina de casa teva amb la llar de foc encesa... una persona t'està explicant històries al costat." Connexió personal i autorització L'actor revela que, tot i no conèixer personalment Benedetti, va rebre el seu permís i desitjos de sort a través del seu agent literari. L'obra no és un simple recital, sinó una dramatúrgia creada a partir de la "matèria prima" de l'autor, pensada perquè l'espectador s'hi senti reflectit.