Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
Programa

Arxiu Sonor 2004 Ja tardes

En aquest espai pots recuperar els àudios històrics del programa i tornar a escoltar les converses, entrevistes i continguts del programa ja tardes de l'any 2004

·562 episodis
RSS

episodis

157-168 de 562
  • 25'

    Revólver: Reflexions sobre 'Mestizo de alma'

    Entrevista amb Carlos Goñi sobre el seu nou àlbum En aquesta sessió, el líder de Revólver, Carlos Goñi, ens presenta el seu treball discogràfic titulat Mestizo de alma. L'artista reflexiona sobre la seva evolució personal i musical, destacant la falta de por i la claredat amb què afronta aquesta nova etapa. Característiques de l'àlbum • Protagonisme de les guitarres: L'àlbum està centrat gairebé exclusivament en la guitarra elèctrica, deixant de banda altres arranjaments complexos per tornar a l'essència del rock dels 70. • Producció domèstica: Per primera vegada, Goñi ha gravat i mesclat el disc íntegrament en el seu propi estudi, Estudios Mojave. • Lletres amb missatge: S'aborden temes profunds com l'ecologia, la crítica a la televisió i la condició humana. Cançons destacades i el seu origen • Olas Muertas: Una cançó sobre la natura que va trigar més de 20 anys a materialitzar-se. La catàstrofe del Prestige va ser el detonador final per escriure-la. • Una guerra feliz: Una peça on l'artista opta per parlar en lloc de cantar per transmetre millor el missatge. Crítica Social i Tecnologia "Les opinions són com els culs, tots en tenim un." L'artista es mostra molt crític amb la televisió actual i l'ús covard d'internet, on molta gent s'amaga rere perfils falsos per atacar sense respecte. Tot i això, agraeix la feina dels seguidors que gestionen els seus webs oficials des de la passió. Gira i futur Carlos Goñi confirma l'inici d'una gira que passarà per Fuerteventura, Madrid, Barcelona i Alacant, mostrant-se sorprès i agraït per la gran quantitat de dates confirmades abans de començar.

  • 10'

    Cine Club de l'Antiquari: La zona muerta i Fortunio Buonanova

    Cinema a l'Antiquari i la figura de Stephen King L'episodi comença amb una introducció al Cine Club de l'Antiquari, situat al carrer Santana, on es destaca l'espai acollidor de la sala. L'atenció es centra en la projecció de la pel·lícula La zona muerta, basada en l'obra de l'escriptor Stephen King. Stephen King és reconegut per gèneres com el terror, el misteri i la ciència-ficció. La pel·lícula narra la història d'un home que, després de despertar d'un coma, adquireix poders extrasensorials que li permeten tenir visions del passat i del futur mitjançant el contacte físic. Es destaca el concepte de la "zona muerta", un espai cec en les visions del protagonista. "Era algo como un espacio negro. Una zona muerta." La producció maleïda de Don Juan Tenorio La conversa continua rescatant la trajectòria de l'actor Fortunio Buonanova, un intèrpret poc conegut pel gran públic però amb una carrera rellevant a Hollywood. Es detallen els problemes que van envoltar el rodatge de la seva versió de Don Juan Tenorio entre 1921 i 1922: L'assassinat de l'actriu original: L'actriu escollida per al paper de Doña Inés va ser assassinada abans de començar el rodatge en un incident mai esclarit. La substitució d'urgència: Els germans Banyos van haver de contractar Innocencia Alcubierre, una acomodadora d'un teatre del Paral·lel sense experiència prèvia. Morts durant el rodatge: Durant els sis mesos de producció, van morir l'actor Julio López de Castilla (que feia de pare de Don Juan) i el propietari d'una de les finques on es rodava. Finalment, s'explica la tradició de representar o projectar aquesta obra per Tots Sants degut a la seva temàtica funerària i els diàlegs de Don Juan amb les estàtues del cementiri.

  • 23'

    Improvisació i art escènic amb Impromptu Teatre

    L'art de l'imprevist a la Sala Trono L'episodi d'avui se centra en la visita de la companyia Impromptu Teatre a Tarragona. El seu representant, l'actor Raimon Borrell, explica els detalls d'un espectacle on la improvisació absoluta és l'eix vertebrador. A diferència del teatre convencional, aquí no hi ha un guió tancat, sinó un treball constant de preparació per a estar obert a l'imprevist. La mecànica de l'espectacle El procés creatiu comença amb la participació directa del públic: • Cada assistent rep un paper on ha d'escriure una frase o títol lliure. • Aquests papers es dipositen en una urna sobre l'escenari. • Els actors extreuen els títols i tenen només 15 segons per preparar cada escena. "El nostre crit de guerra és: el públic tria i nosaltres improvisem." Gèneres i disciplines Tot i que el gènere predominant sol ser la comèdia, la companyia domina diverses categories per donar forma a les escenes: • Culebrons (els més sol·licitats pel públic, sovint amb accent veneçolà). • Cine negre i teatre shakespearià. • Teatre postmodern i creacions dramàtiques. El paper de l'actor i la connexió del grup Raimon destaca que per a poder improvisar amb èxit és vital la complicitat entre els actors. Defineix la seva feina com un teatre anti-divos, ja que es basa totalment en l'acceptació de les propostes del company per fer créixer la història. Tot i anar "en pilotes" (metafòricament, sense guió), l'espectacle té darrere una direcció rigorosa a càrrec de Maria Laura Fernández.

  • 10'

    Cine Club i la Història del Don Juan Tenorio Mut

    Actualitat del Cine Club i el Cinema Mut En aquesta sessió, l'Andrés presenta les activitats del Cine Club dels Dimarts a la Casa de la Generalitat. Es destaca la cloenda del cicle de cinema sonor sense paraules amb la projecció del documental Koyaanisqatsi (1982), produït per Francis Ford Coppola. L'obra és descrita com una peça de denúncia sobre la destrucció de la natura per part de l'home, recomanada especialment per a un públic amb sensibilitat artística o inquietuds ecològiques. Fortunio Bonanova i l'adaptació de Don Juan Tenorio L'espai se centra en la figura de l'actor mallorquí Fortunio Bonanova i la seva col·laboració amb els germans Baños en la producció cinematogràfica de l'època muda: Producció i Pressupost: Es detalla com la manca de recursos va condicionar el resultat final, tot i que el treball de direcció de Ramon Baños va ser considerat excel·lent per la crítica. Estètica i Localitzacions: La pel·lícula combinava decorats teatrals amb exteriors naturals emblemàtics: Barri Gòtic de Barcelona. Jardins del Laberint d'Horta. Entorn de la Catedral de Tarragona. Promoció Innovadora: Es destaca la creació de press books o llibrets de propaganda luxosos que detallaven l'argument i incloïen fotografies de les seqüències. "Aquesta pel·lícula només la recomano per cinèfils o gent que tingui curiositat... una persona que vingui a veure una pel·lícula de consum s'avorrirà." Curiositats i Tragèdies del Rodatge L'Andrés explica que el film buscava un estil barroc i espectacular, malgrat ser considerat un anacronisme pels historiadors respecte a les tendències europees del moment. El programa tanca amb una dada tràgica: l'actriu originalment escollida per interpretar Dona Inés va morir assassinada just abans de començar el rodatge, deixant la resolució d'aquest misteri per al proper programa.

  • 25'

    2004-10-22 REVOLVER

    L'essència de 'Mestizo' i el procés creatiu Carlos Goñi, l'ànima de Revólver, presenta el seu nou treball discogràfic titulat Mestizo. Aquest àlbum neix d'una necessitat personal de ser més incisiu i de la maduresa de l'artista, qui afirma haver perdut la por i els complexos amb el pas dels anys. Un àlbum de guitarres i arrels rockeres • El disc destaca per un so basat gairebé exclusivament en les guitarres elèctriques, recuperant la influència del rock americà i anglès dels anys 70. • És el primer treball gravat i mesclat íntegrament en el seu propi estudi, Estudios Mojave. • Goñi explica que, a diferència de discos anteriors on Prioritzava arranjaments d'altres instruments, aquí la guitarra n'és la protagonista absoluta. "Aquest àlbum neix per una necessitat de ser un poc més incisiu... un dia em vaig mirar al mirall i em vaig dir: aquest ets tu, et fots." Compromís social i lletres amb rerefons L'entrevista aprofundeix en el significat de diverses cançons que componen l'àlbum, on les lletres prenen un paper fonamental: Temàtiques destacades • "Olas Muertas": Una cançó amb un fort missatge ecologista. Tot i que la idea va gestar-se durant més de vint anys, el desastre del Prestige va ser el detonant per finalitzar-la. Reflexiona sobre el llegat mediambiental per a les generacions futures. • "Una guerra feliz": En aquest tema, Goñi opta per una interpretació propera a la paraula parlada, prioritzant la transmissió del missatge per sobre de la melodia convencional. • Crítica a la televisió: L'artista es mostra molt crític amb el format actual dels mitjans de comunicació i la tele-realitat, defensant una visió del món més real i menys prefabricada. Connexió amb el públic i nova gira Goñi parla de la seva relació amb internet i els seus seguidors. Valora positivament la tasca dels fans que gestionen la seva presència a la xarxa, tot i ser crític amb l'anonimat de certs comentaris. Finalment, detalla l'inici d'una gira extensa que el portarà per tota la península i les Illes Canàries, després de gairebé dos anys d'aturada dels escenaris per preparar aquest nou projecte de manera perfeccionista.

  • 10'

    Fortunio Bonanova i el Don Juan Tenorio del cinema mut

    El mite de Don Juan al cinema mut català En aquesta sessió, l'Andrés i la seva interlocutora exploren la figura de l'actor mallorquí Fortunio Bonanova i l'ambiciosa producció cinematogràfica dels germans Baños a Barcelona a principis del segle XX. Fortunio Bonanova: Un talent polifacètic Actor mallorquí, gran cantant d'òpera i intèrpret de teatre que, malgrat la seva gran carrera internacional, és poc recordat actualment. Va ser reclutat pels germans Baños mentre actuava a París per protagonitzar l'adaptació cinematogràfica de l'obra de Zorrilla. Els Germans Baños i el "Hollywood Català" Ricardo i Ramón Baños van ser productors i directors pioners a Barcelona. Es destaca que, amb ajudes estatals, haurien pogut convertir Barcelona en un centre neuràlgic del cinema comparable a Hollywood. Van realitzar dues versions de Don Juan Tenorio (1908 i 1922) i una gran producció sobre Cristòfor Colom. Curiositats de la producció i la sonorització El repte del so: Als anys 30, es van fer versions sonoritzades de pel·lícules mudes. L'Andrés explica que, en el cinema mut, els actors sovint no deien el text real (per evitar el cansament o per distracció), però en aquesta versió es va mantenir una gran fidelitat. La lectura de llavis: Els espectadors sordmuts es queixaven quan els llavis dels actors no coincidien amb els rètols de la pel·lícula. Tècnica visual: La diferència de velocitat de fotogrames (de 16-18 a 24 per segon) fa que les imatges semblin més ràpides i, de vegades, còmiques, tot i ser un drama seriós. "Si aquests dos homes haguessin tingut una mica d'ajut estatal, haguessin fet un petit Hollywood a Barcelona."

  • 22'

    L'educació musical infantil amb Pau Hernández

    L'educació musical a les primeres etapes En aquesta edició del programa de l'Associació de Músics de Tarragona, la Fina Dominguez i l'Edu Vizcaya conversen amb en Pau Hernández, estudiant de tercer curs de Magisteri Musical que actualment està realitzant el seu pràcticum a una escola tarragonina. L'entrevista se centra en com s'introdueix el món sonor als infants des de P3 fins a segon de primària. Metodologia i aprenentatge L'ensenyament musical per a infants de 3 a 5 anys (P3-P5) es basa en sensacions i conceptes bàsics com la direccionalitat del so (greu i agut), la durada (curt i llarg) i la intensitat (fort i fluix). S'utilitzen eines lúdiques per captar l'atenció de la "cantera", com ara: Titelles i personatges imaginaris com en Nunut (el rei de la música). Cançons populars lligades a les estacions (com les de la Castanyada). Viatges imaginaris amb la flauta d'èmbul cap al "País de la Música". A partir de primària, el treball es torna més tècnic, introduint el pentagrama, la clau de sol i la lateralitat musical mitjançant moviments corporals. L'experiència del docent en pràctiques En Pau destaca que la pràctica real és fonamental per aprendre a gestionar un grup de 20-25 nens, especialment quan aquests són tan petits que presenten una "anarquia total" rítmica. Tanmateix, subratlla la gratificació personal que suposa la innocència i l'afecte que reben els mestres per part dels seus alumnes. "Els nens et donen molt i aprens molt d'ells. Estic aprenent moltíssim i són meravellosos; veure com descobreixen coses noves és el més bonic." Agenda cultural de Tarragona L'espai finalitza amb un repàs als concerts del cap de setmana a sales com la Sala Zero, la Bequeria o el Teatre Metropol, destacant estils com el rock surf, la música electrònica i el rap de Nach Scratch.

  • 9'

    Buster Keaton: L'ocàs d'un geni i la seva etapa a Mèxic

    El declivi personal i el divorci arruïnador L'episodi repassa els moments més difícils en la vida de Buster Keaton. L'any 1933 va patir un divorci devastador amb Nathalie Talmadge, qui es va quedar amb la custòdia dels fills i la totalitat del seu patrimoni: la mansió de Beverly Hills, la vila italiana, els iots i tots els seus estalvis. Keaton va quedar literalment a la ruïna i sota la pressió mediàtica d'una premsa que no li perdonava antigues amistats polèmiques. La supervivència artística: entre el teatre i la televisió Tot i l'arribada del cinema sonor, que va fer desaparèixer moltes estrelles de l'època, Keaton va demostrar la seva resiliència: Va realitzar gires teatrals a Europa, destacant les seves actuacions al Circ Medrano de París. Es va refugiar en la televisió naixent als Estats Units amb programes com The Buster Keaton Show (1950-51). Va mantenir la seva essència de mim i còmic, adaptant-se a un físic cada vegada més envellit i marcat. L'etapa mexicana i la pel·lícula "El Moderno Barba Azul" Un dels punts més curiosos del programa és l'anàlisi de la seva incursió al cinema mexicà: Es comenta el film El Moderno Barba Azul (1946), on Keaton interpreta un mariner nord-americà que naufraga i creu haver arribat al Japó, quan realment és a Mèxic. L'espai ofereix una oportunitat única: sentir la veu original de Keaton (greu i profunda), un contrast notable amb la seva etapa muda. "El cinema és com una droga i qui la prova és incapaç d'abandonar-la." L'episodi conclou recordant les seves darreres obres, com Golfos de Roma, i reivindicant la figura d'un actor que, malgrat les trompades de la vida, mai va deixar d'actuar.

  • 17'

    Tarragona acull la primera fira dedicada al tuning

    La febre del tuning arriba a Tarragona L'espai radiofònic de Tarragona Ràdio dedica aquest segment a la primera fira de tuning que se celebra a la ciutat, concretament al Palau de Fires i Congressos. El sector viu un creixement exponencial de demanda i oferta a Catalunya, convertint-se en una moda consolidada. Participants i perspectives del sector Ramon Juncosa (Empresari): Propietari de la botiga Devil Sound a Reus. Explica que el negoci ha crescut molt en els últims dos anys, especialment en instal·lacions de caràudio, multimèdia i kits de carrosseria. Gerard Mas (Aficionat): Propietari d'un Rover 45 completament transformat (color groc i lila) en el qual ha invertit uns 25.000 euros. Destaca la passió i la cura extrema que els propietaris tenen pels seus vehicles. Jordi Rubio (Futur aficionat): Representa el públic interessat que s'apropa a la fira per acabar de decidir-se i conèixer les novetats. Novetats i tecnologies exposades El tuning modern va més enllà de l'estètica exterior. Durant la fira es podran veure: Sistemes multimèdia: Pantalles tàctils, DVD, navegadors i MP3 per portar "la casa al cotxe". Potenciació de motors: Ús de reprogramacions per augmentar la potència fins a un 25% i millorar la fiabilitat mecànica. Estètica i enllumenat: Ús de llantes personalitzades, colors vius i llums de colors (verds, blaus). Cultura i seguretat "Si a un li agrada una cosa, com més t'ho prohibeixi, més ho fas." Els convidats debaten sobre la legalitat d'alguns elements (com veure DVD mentre es condueix) i la por a patir accidents o ratllades en vehicles tan costosos, fet que provoca que molts aficionats només treguin el cotxe per a concentracions especialitzades que ja se celebren durant tot l'any.

  • 17'

    Gadegang: Electrònica, tradició i l'estiu dels ous

    L'èxit estiuenc de Gadegang El grup Gadegang ha tancat una temporada d'estiu excepcional amb el seu primer disc, La Butxaca. Malgrat ser una proposta arriscada que fusiona la música electrònica amb instruments tradicionals catalans, la resposta del públic ha estat immillorable. Jordi Martí destaca alguns factors clau del seu creixement: La col·laboració amb la discogràfica Discmedi. L'elecció del seu tema com a cançó de l'estiu de TV3. Una intensa gira amb prop de 50 actuacions per tot el territori. Del circuit acústic a la performance visual El grup arriba al Teatre Magatzem de Tarragona dins del circuit de la SIC. Tot i ser un cicle tradicionalment per a cantautors i formats petits, Gadegang hi aporta la seva energia habitual. El seu espectacle no és només musical, sinó que inclou una forta càrrega visual i de performance: Instruments antics: Viola de roda, flabiol i sac de gemecs modernitzats amb samplers i sintetitzadors. Estils de ball: Ritmes de house, break beat i sons de discoteca. L'escenografia: Ús de màscares de soldador i una mítica escena amb ous gegants al cap en homenatge a Salvador Dalí. "Nosaltres sortim a estripar igualment, com si estéssim en un altre tipus d'escenari, però ens fa gràcia trobar-nos amb un públic diferent." Futurs projectes i tancament de gira Després dels propers concerts a Girona i el comiat a Vinyols i els Arcs, el grup farà una pausa per centrar-se en la gravació del seu segon disc. La intenció és mantenir l'essència de la barreja electrònica i tradicional, buscant potser un so encara més ballable de cara a l'estiu vinent. L'entrevista conclou amb la invitació al concert de dissabte a Tarragona, prometent la mateixa "canya i trempera" de sempre.

  • 9'

    El declivi de Buster Keaton i l'arribada del sonor

    Cinema i Història: Del Cine Club al Final de Buster Keaton L'episodi d'avui combina la informació sobre les activitats actuals de divulgació cinematogràfica amb una anàlisi profunda de la decadència d'una de les figures més grans del cinema mut: Buster Keaton. Activitats del Cine Club Es presenta la sessió del Cine Club dels dijous que té lloc a la Casa de la Generalitat (Tarragona). Aquest mes, el cicle està dedicat a l'Aragó a través del cinema: * Pel·lícula destacada: Un indiano en Moratilla (1957). * Director: Leon Klimowski. * Valoració: Es descriu com una comedieta agradable per passar una bona estona, tot i no ser una obra mestra. La Tràgica Decadència de Buster Keaton El programa aborda els darrers anys de la carrera de Keaton, marcats per problemes personals i professionals: * L'alcoholisme: La seva addicció a la beguda va provocar comportaments erràtics i fins i tot delirium tremens, arruïnant rodatges com el de Queremos Cerveza. * Manca de visió comercial: A diferència de Charles Chaplin o Harold Lloyd, Keaton va ser un mal negociant. No va entendre que la indústria del cinema és, abans que res, un negoci. * Crisis personal: El seu matrimoni amb Natalie Talmadge es va convertir en un infern que va culminar amb la separació definitiva l'any 1933. L'Adaptació al Cinema Sonor Es comenta com el pas al sonor va afavorir nous estils i artistes: * Els Germans Marx: Van triomfar gràcies a la seva xerrameca (verborrea) i personalitat única, tot i que Groucho Marx no simpatitzava amb Keaton. * Laurel i Hardy: Tot i que el sonor els va fer perdre l'agressivitat física del mut, van guanyar popularitat gràcies als seus caràcters i un accent característic que els dobladors de tot el món van intentar imitar. "Ell mai es va adonar que el cine és abans que res un negoci."

  • 10'

    Entrevista a Nach: Hip-hop i sociologia a la Sala Golfus

    Entrevista a Nach pel seu concert a Tarragona L'artista d'Alacant, Nach, concedeix una entrevista a Tarragona Ràdio abans d'actuar a la Sala Golfus el proper diumenge 24 d'octubre. Durant la conversa, el raper repassa la seva trajectòria, la seva visió de la cultura hip-hop i el vincle entre la seva formació acadèmica i la música. Detalls de l'esdeveniment i gira Ubicació: Sala Golfus, Port de Tarragona. Data i hora: Diumenge, 24 d'octubre a les 19:00h. Artistes: Nach acompanyat de DJ Castro i un artista convidat. Activitats: A més dels directes, hi haurà micròfon lliure i exhibició de graffitis. La sociologia i el procés creatiu Nach explica que la seva carrera com a sociòleg influeix directament en la seva manera d'escriure. Tot i que no pretén donar lliçons, analitza la realitat social i les experiències personals per transformar-les en lletres directes i sinceres. L'artista destaca que: "Tot em serveix per fer música o per fer les lletres, que realment és on poso més esforç." Evolució i nous projectes Encara que segueix promocionant el seu disc Poesía Difusa (2003), ja treballa en temes nous que podrien veure la llum en el concert de diumenge. L'artista cerca una connexió d'energia bidireccional amb el públic en els seus directes, prioritzant la intensitat i l'impacte emocional per sobre de les estructures preestablertes. Ha col·laborat recentment amb figures del hip-hop francès, com el germà de Shurik'n (IAM), enfortint la seva projecció internacional.