Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
Programa

Arxiu Sonor 2004 Ja tardes

En aquest espai pots recuperar els àudios històrics del programa i tornar a escoltar les converses, entrevistes i continguts del programa ja tardes de l'any 2004

·562 episodis
RSS

episodis

169-180 de 562
  • 9'

    La decadència comercial de Buster Keaton i Hitchcock

    El Cinema a l'Antiquari: Hitchcock i Suspense L'episodi comença amb una recomanació cinematogràfica per a la nit de dimecres a l'Antiquari. Es destaca la projecció de la pel·lícula de suspense de 1953, "Jo confieso" (I Confess), dirigida per Alfred Hitchcock. El col·laborador emfatitza la qualitat del repartiment, encapçalat per Montgomery Clift, i convida els oients a no perdre's aquesta sessió d'entrada lliure a les 22:00 hores. Buster Keaton i la Rigidesa dels Estudis La conversa es desplaça ràpidament cap a la trajectòria de Buster Keaton, analitzant un període especialment difícil de la seva carrera marcat pel control ferri dels grans estudis: Versions estrangeres calcades: Durant els anys 30, era habitual rodar versions en altres idiomes (com el francès) de grans èxits de Hollywood. Keaton va participar en films com Estrellados o El pobre tenorio. Manca de llibertat creativa: El director Claude Autant-Lara va descriure el treball amb Keaton com una tasca purament comercial on s'havia de calcar escena per escena la pel·lícula original americana, sense permetre cap tipus d'improvisació. "No podíem modificar res sota cap concepte... era una obligació absoluta. No hi havia cap possibilitat de creació i això era frustrant i paralitzant." Fracassos imposats i parelles forçades L'estudi, encapçalat per figures com Irving Thalberg, va rebutjar els projectes personals de Keaton (com un film de l'oest) per imposar-li cintes com "Les calles de Nova York" (1931). El fracàs comercial d'aquestes obres va ser atribuït injustament a l'actor. En un intent desesperat per recuperar l'èxit, l'estudi el va aparellar amb el còmic Jimmy Durante. Tot i la popularitat de Durante, la combinació no va funcionar orgànicament, ja que els seus estils humorístics eren totalment incompatibles. L'episodi tanca amb la música de l'orquestra Pasadena i el tema "Parecía una buena idea en ese momento", tancant la reflexió sobre les decisions equivocades de la indústria cinematogràfica de l'època.

  • 6'

    Jesús Monlleó inaugura l'Aula de Cinema de la URV

    Presentació de l'Aula de Cinema a la URV El cineasta tarragoní Jesús Monlleó protagonitza la inauguració de la nova temporada de l'Aula de Cinema a la Universitat Rovira i Virgili (URV). Com a antic alumne de la institució, Monlleó expressa el seu orgull per actuar com a "padrí" d'aquesta iniciativa que fomenta el talent local i la formació cinematogràfica a la ciutat. Trajectòria i Projeccions Durant l'acte, s'ha programat la visualització de dos dels seus curtmetratges per mostrar l'evolució tècnica i de direcció d'actors: La mirada oblíqua (2000): El seu treball de graduació realitzat a Anglaterra. El legado: El seu projecte més recent, que actualment es troba en fase de distribució per festivals. El Cinema a Tarragona Monlleó reflexiona sobre el canvi de paradigma cultural a la ciutat des de l'any 2000. Destaca que: Tarragona ja no és només un escenari on gent de fora ve a rodar, sinó un nucli de creació pròpia. Les estrenes durant les festes de Santa Tecla serveixen com a termòmetre per mesurar la reacció del públic abans de la distribució estatal. "Si avui aconsegueixo que algú s'emocioni i tiri endavant un projecte, tot això que n'hem tret." Programació de l'Aula de Cinema L'espai universitari oferirà una programació variada que inclou: Cicles temàtics: Visions d'Amèrica Llatina, Testaments cinematogràfics i un monogràfic sobre Basilio Martín Patino. Seminaris: Destaquen els dedicats al cinema fantàstic i de terror (amb títols com Hellraiser o Fausto) i el seminari sobre el cinema dins del cinema.

  • 9'

    La fi de Buster Keaton a la Metro Goldwyn Meyer

    El declivi de Buster Keaton i la sessió de cinema a Tarragona Aquesta conversa radiofònica combina la recomanació cultural de proximitat amb un repàs històric a la tràgica caiguda de l'estrella del cinema mut, Buster Keaton, durant la seva etapa a la Metro Goldwyn Meyer (MGM). Sessions de cinema a Tarragona L'espai comença amb una invitació al Cineclub dels Dimarts a la Casa de la Generalitat de Tarragona: * Pel7lícula: Le Bal (La Sala de Ball) d'Ettore Scola. * Característiques: Una obra sense diàlegs que repassa la història d'una sala de ball des dels anys 30 fins als 80, destacant-ne la música i la caracterització dels personatges. L'enfonsament de Buster Keaton a la MGM El gruix de la secció se centra en com la carrera de Keaton es va truncar per la mala gestió empresarial i personal: * La tirania d'un estudi: El president de la MGM, Luis B. Meyer, va forçar Keaton a un contracte que limitava la seva creativitat natural. L'artista, acostumat als espais oberts i a la llibertat d'acció, es va veure atrapat en papers de teatre de boulevard amb escassos decorats. * Problemes personals: Per ofegar les penes, Keaton va caure en l'alcoholisme, un fet que el va anar degradant tant personalment com professionalment. * L'etapa a Espanya: S'explica que el 1931 Keaton va viatjar a Espanya, però en va marxar ràpidament espantat per la turbulència política i el sentiment antimonàrquic previ a la caiguda d'Alfons XIII. "En lloc d'intentar desfer el contracte que el lligava amb la Metro Goldwyn Meyer, ell es va començar a veure, a veure, a veure... i això és la desgràcia de tothom." Conflictes de producció El productor executiu Lawrence Weingarten va intentar imposar-li un estil de comèdia que no encaixava amb les seves habilitats, el que va segellar definitivament el seu destí a Hollywood.

  • 10'

    Buster Keaton i la transició al cinema sonor

    La transició de Buster Keaton al cinema sonor En aquesta sessió, l'Andrés analitza com l'arribada del cinema sonor va afectar la carrera del mític còmic Buster Keaton. Malgrat la creença popular, el so no va ser l'únic factor del seu declivi. Punts clau de la discussió El mite del sonor: Es desmitifica la idea que la veu de Keaton va arruïnar la seva carrera. Tot i la seva aparença menuda, posseïa una veu greu i potent que contrastava amb la seva imatge. Èxits internacionals: Es recorda que pel·lícules com Estrellados i De Frente Marchen (1930) es van rodar simultàniament en anglès i espanyol, sent grans èxits de taquilla. El conflicte amb la indústria: El veritable problema no va ser la manca de talent mímic, sinó la pressió de la Metro-Goldwyn-Mayer (MGM) per encasellar-lo en nous formats que trencaven amb la seva llibertat creativa dels anys gloriosos del cinema mut. Nous referents: L'aparició de parelles com Stan Laurel i Oliver Hardy o els Germans Marx va marcar un canvi en el gust del públic cap a un humor més verbal procedent de Broadway. Propostes culturals Cine Club dels Dimarts: Recomanació de la pel·lícula musical Le Bal (Héctor Scola), un film sense diàlegs que repassa la història d'una sala de ball des dels anys 30 als 80. "Dir que el cinema sonor va arruïnar la carrera de Buster Keaton és dir una veritat ben bé a mitges."

  • 16'

    Pep Escoda guanya el Lux d'Or 2004 en fotografia

    Reconeixement a l'excel·lència fotogràfica de Pep Escoda El fotògraf tarragoní Pep Escoda ha estat guardonat amb el Lux d'Or 2004, el premi més prestigiós de la fotografia professional a l'Estat espanyol, atorgat per l'Asociación de Fotógrafos Profesionales de España. Escoda ha obtingut aquest guardó, juntament amb l'agència Art en Pixel, pel seu treball en el llibre Les 12 Collites del Frare. Projectes guardonats i obra actual Durant la gala celebrada al Palau de Congressos de Barcelona, Escoda no només va recollir l'Or, sinó que també es va endur un Lux de Argent (Plata) per un altre dels seus treballs: Lux d'Or: Pel llibre sobre la bodega Clos de l'Obac (Priorat), obra de Carles Pastrana. El treball recull un any de seguiment del procés del vi, destacant el component humà i el paisatge de la comarca. Lux de Argent: Per una trilogia fotogràfica titulada Poeta en Nueva York, inspirada en García Lorca, que connecta visualment Cuba, Tarragona i Nova York a través de l'element de la son. Projecció internacional del Priorat El llibre premiat s'està imprimint en cinc idiomes (català, castellà, anglès, alemany i japonès) i tindrà una presentació destacada a l'Hspanish Institute de Nova York l'1 de desembre. El fotògraf destaca que: "És un reconeixement per a mi, però també per als fotògrafs de la Catalunya sud, que de vegades estem una mica apartats de les grans produccions." Tècnica i essència L'autor referma la seva aposta per la fotografia analògica en blanc i negre, treballant amb ampliacions manuals i sense l'ús de filtres, buscant captar la realitat a través de la llum natural i la sensibilitat personal.

  • 9'

    Buster Keaton i l'Edat d'Or del Cinema Mut

    L'Esplendor de Buster Keaton als Anys 20 En aquesta conversa s'explora l'època daurada de Buster Keaton, un dels grans genis del cinema mut. Durant els anys 20, Keaton va viure el seu millor moment personal i professional: Es va casar amb Natàlia Talmadge i va formar una família amb dos fills. Va residir a una luxosa mansió a Beverly Hills, coneguda com la Villa Italiana, que es va convertir en el centre de reunió de la flor i nata de Hollywood. L'èxit dels seus curtmetratges era tan gran que sovint eclipsaven el llargmetratge principal en els programes dobles dels cinemes. L'Ecosistema del Slapstick i la Comèdia Física L'episodi repassa altres figures fonamentals que van definir el gènere conegut com a slapstick o comèdia de sacsejades i caigudes: Charles Chaplin i el seu pas del cabaret als seus propis estudis. Stan Laurel i Oliver Hardy, analitzant les seves trajectòries individuals abans de formar la mítica parella de El Gordo y el Flaco. Altres còmics rellevants com Harold Lloyd (famosos per la seva escena del rellotge), Larry Seamon (conegut a Espanya com Jaimito), Ben Turpin i el seu característic estrabisme, i Roscoe 'Fatty' Arbuckle. Transició i Decadència "Ell es va confiar que era tan famós que va caure en la trampa que li van preparar... un parany per treure-li el suc d'una altra manera." Es fa referència a l'inici del declivi de Keaton al final de la dècada, marcat per un contracte amb grans estudis que limitaria la seva llibertat creativa. Malgrat això, el llegat de Keaton es manté viu com una de les carreres més llegendàries de la història del cinema.

  • 12'

    Setena edició del Festival COS a Reus

    El Festival COS: Referent del Teatre Gestual L'entrevista amb Lluís Graells, director artístic del Festival Internacional de Mim i Teatre Gestual de Reus (COS), desvela els detalls de la setena edició d'aquest certamen totalment consolidat. Tot i que va néixer amb caràcter biennal, el seu èxit l'ha portat a convertir-se en una cita anual imprescindible que mobilitza tota la ciutat. Programació i Participació Internacional L'edició d'enguany destaca per una gran diversitat i abast: Xifres clau: Participen un total de 19 companyies. Procedència: Una oferta global amb grups de França, Itàlia, Veneçuela, Mèxic, Alemanya, Estats Units i Taiwan. Talent local: Destaca l'estrena de La Melodicció Zombie de la companyia reusenca Copyright. Temàtica central: Aquest any el fil conductor és la màscara, explorant gèneres com la commedia dell'arte. Espais i Accessibilitat El festival s'estén per múltiples escenaris de Reus per arribar a tots els públics: Grans teatres: El Teatre Fortuny i el Teatre Bartrina acullen les propostes de gran format. Formats alternatius: Espais com La Palma (per a un públic jove), el Bravium, l'Orfeó Reusenc i espectacles gratuïts a la Plaça del Castell. Preus populars: Entrades entre 3 i 10 euros, amb l'opció de la Tarja Verda (abonament de 6 unitats per 24 euros). El Valor del Gesta i el Futur del Sector Graells aclareix que el teatre gestual no exclou la paraula, sinó que situa el gest com a vehicle fonamental. Malgrat el tòpic de la crisi permanent, el director es mostra optimista: "Cada cop anem a millor a grans trets... s'estan fent festivals amb voluntat de fer coses diferents que comencen a tenir molt de públic." L'organització d'aquest esdeveniment requereix una planificació a llarg termini, arribant a tancar contractes amb dos anys d'antelació a causa de les atapeïdes agendes internacionals.

  • 11'

    Actualitat Musical i Concerts a Tarragona

    Un Munt d'Idees: La Secció de l'Associació de Músics de Tarragona En aquesta edició, la Fina Domínguez i l'Edubit Calla ens porten les darreres novetats per als músics locals i una completa agenda cultural per al cap de setmana. Oportunitats per a bandes i solistes Des de l'associació es promou la participació en certàmens musicals com a via de difusió per als grups de la demarcació. S'han destacat dos concursos rellevants: El Certament: Obert a tot tipus d'estils musicals. Les bases es poden demanar mitjançant el seu lloc web oficial. Villa de Bilbao: Un concurs amb molta trajectòria, orientat principalment al rock, amb premis significatius. L'actuació sorpresa de l'Antonio L'episodi ha comptat amb la intervenció espontània de l'Antonio, un músic de Constantí que ha interpretat en directe la seva cançó «Vente a cortarme el pelo». Amb un estil casolà i molta personalitat, l'Antonio ha compartit la seva experiència tocant al Bar Manolo i la seva intenció de presentar-se als concursos esmentats anteriorment. "Cada cançó la faig diferent, la tinc gravada a la ment i a la gent de Constantí els agrada molt." L'agenda del cap de setmana a Tarragona i voltants S'han repassat els esdeveniments més destacats per als propers dies: Divendres: Concert de Carlos Chavero (El Duende) a La Vaqueria i sessió de DJ Coco a la Sala Zero. Dissabte: Músiques del món amb artistes de Palestina al Centre Social de la Caixa i música electrònica a la Sala Zero. Diumenge: Actuació conjunta de Paco en la Luna i Juan Antón (L'Equilibrista) a La Vaqueria.

  • 22'

    Paco en la luna i Juan Ton a la Boqueria

    Entrevista i música en directe amb 'Un Equilibrista en la Luna' L'episodi presenta la col·laboració musical entre el conegut artista tarragoní Paco en la luna i el barceloní Juan Ton, que uneixen forces en el projecte Un Equilibrista en la luna. Durant la conversa, els artistes expliquen la seva dinàmica de treball, les actuacions quinzenals a la Boqueria de Tarragona i la seva visió compartida de la música. Punts clau de l'entrevista Sinergia musical: Ambdós artistes destaquen una connexió personal i professional molt forta, considerant-se exigents amb ells mateixos i compartint un estil que fusiona les seves composicions pròpies. Mètode de treball: Malgrat la distància entre Barcelona i Tarragona, realitzen estades intensives o stages en llocs aïllats com el Pirineu per assajar i estrènyer vincles personals. Actuacions en directe: El duet actua cada dos diumenges a la Boqueria, oferint un espectacle que barreja cançons amb una gran dosi de xerrameca i interacció amb el públic. Interpretacions musicals El programa inclou diverses actuacions en viu que mostren el caràcter del duo: "Muerto, vivo y apaleao": Una crítica a la fama efímera i als personatges de televisió sense ofici. "Échate un poquititillo pa' allá": Cançó de Juan Ton inspirada en la pel·lícula El lado oscuro del corazón, que utilitza la metàfora de la dona que "sap volar". "Tiffany's": Un dels temes emblemàtics de Paco en la luna que narra un contrast entre el luxe i la realitat quotidiana. "El tema de l'amor és l'única cosa en la que hem de ser exigents."

  • 9'

    Música en directe per a 'El maquinista de la General'

    Estrena de la Temporada al Teatre Magatzem El Teatre Magatzem inicia el seu cicle de Tardor 2004 amb un espectacle multidisciplinari titulat "La nit de Buster Keaton". Aquesta proposta combina cinema mut, teatre gestual (mim) i música en viu. Una Banda Sonora Original i en Directe L'eix central de l'entrevista és la creació de la banda sonora per a la pel·lícula El maquinista de la General. Els músics encarregats d'aquesta tasca són Carles Robert (piano) i Miquel Àngel Marín (clarinet), que actuen com un binomi complementari: El Piano: Considerat un instrument de percussió que aporta l'estructura rítmica. El Clarinet: Aporta la part melòdica, l'aire i el vent. Diferències entre Keaton i Chaplin Carles Robert explica el repte de passar de musicar obres de Charles Chaplin a fer-ho amb Buster Keaton. Segons el músic: "L'humor de Keaton és bastant més intel·lectual i bastant més irònic... és bastant més geomètric i objectiu." Aquesta objectivitat es tradueix en una música que, tot i tenir moments romàntics, se centra més en l'acció trepidant de les persecucions de trens i en el rerefons històric de la Guerra de Secessió. Detalls de la Producció Metodologia: La banda sonora ha estat composta i assajada treballant les seqüències de forma fragmentada. Improvisació: Tot i que l'espectacle és en directe, el marge per a la improvisació és mínim per tal de mantenir la música sincronitzada amb els canvis de pla. Futur: Després de l'estrena al Magatzem i al Festival Cos de Reus, els músics es plantegen explorar el cinema mut francès per buscar registres més poètics.

  • 11'

    Teresa Orroz estrena 'Dolce Betilda' a la Sala Trono

    Estrena de la nova temporada a la Sala Trono El programa Tarragona Cultura Contemporània presenta l'inici de la temporada teatral amb l'estrena de l'obra 'Dolce Betilda', a càrrec de la companyia Solubles. L'actriu i autora Teresa Orroz, amb una llarga trajectòria en companyies com La Cubana o el Teatre Nacional, protagonitza aquest monòleg de petit format. L'obra: Una recepta entre l'humor i la vida L'espectacle ens presenta una fornera, la Betilda, que acudeix al teatre per explicar la seva famosa recepta de la coca de pa. El que comença com una classe de cuina gastronòmica es transforma en una metàfora vital: Humor àcid i negre: Tot i que l'objectiu principal és fer riure, l'obra té un rerefons agredolç que convida a la reflexió sobre la duresa de la vida. Escenografia dinàmica: Destaca una cuina de disseny que es va embrutant i una curiosa cortina de pans. Procés de transformació: La massa del pa simbolitza les vivències de la protagonista, que es va transformant a escena. La figura de Teresa Orroz i la companyia Solubles Orroz destaca la llibertat creativa que li ofereix el teatre independent i la seva pròpia companyia, Solubles, en comparació amb grans produccions. "Tant se val quants cops caiguis. El més important és tornar-se a aixecar." L'obra, dirigida per Xus Gómez, és un cant a la resiliència d'un personatge fràgil però entusiasta que connecta directament amb el públic gràcies a la proximitat de la sala.

  • 10'

    Buster Keaton: l'ascens a l'estrellat i els seus errors

    L'Època Daurada i el Declivi de Buster Keaton En aquesta sessió, l'Andrés ens submergeix en la trajectòria de Buster Keaton, un dels grans mites del cinema mut, destacant tant el seu geni creatiu com les decisions personals i professionals que van marcar el seu destí. Vida Personal i Matrimoni L'any 1921, Keaton va cometre el que es descriu com el seu primer gran error: el matrimoni amb Natàlia Talmadge. Segons el relat: * Natàlia era una actriu frustrada amb un caràcter rancorós. * Pretenia triomfar a l'ombra del talent del seu marit. * La relació només va durar mentre les coses anaven bé professionalment. La Carrera Professional i el "Pamplines" Keaton va començar sota les ordres de Faty, un còmic de l'època amb un humor més ordinari, però que el va ajudar a convertir-se en una llegenda. A Espanya se'l va conèixer popularment com "Pamplines" o "Carapalo", a causa de la seva expressió impertorbable. Keaton mai reia a la pantalla, però posseïa un domini expressiu excepcional amb les celles i els ulls. L'Inici de la Sentència de Mort Professional L'etapa de màxima creativitat es va basar en la seva llibertat artística. Tanmateix, l'any 1928, el seu contracte va ser venut a la Metro-Goldwyn-Mayer. "Quan ell va firmar, sense saber-ho, la seva sentència de mort." Malgrat els advertiments dels seus companys Harold Lloyd i Charles Chaplin sobre el temperament de Louis B. Mayer, Keaton va signar el contracte que acabaria per ensorrar la seva carrera. Cinema d'Aragó a Catalunya Abans d'entrar en la matèria de Keaton, s'ha destacat la projecció de la pel·lícula La Dolores (1940), dirigida per Florián Rey, al Cine Club de la Casa de la Generalitat, emmarcada en el cicle "Aragó en el cinema".