Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
Programa

Arxiu Sonor 2004 Ja tardes

En aquest espai pots recuperar els àudios històrics del programa i tornar a escoltar les converses, entrevistes i continguts del programa ja tardes de l'any 2004

·562 episodis
RSS

episodis

181-192 de 562
  • 8'

    Cinema a l'Antiquari: Cinema Japonès i Buster Keaton

    Cinema Japonès a l'Antiquari Aquesta secció destaca la programació especial de cinema a l'espai Antiquari. Com que és el segon dimecres de cada mes, la sessió es dedica exclusivament a la temàtica nipona: Pel·lícula seleccionada: Les germanes Munakata (1950). Director: Yasuhiro Ozu. Format: Versió original en japonès amb subtítols. L'interlocutor expressa la seva fascinació per la versió original, ja que li permet connectar millor amb les interpretacions i la cultura d'una societat tan diferent a l'occidental. L'Època Daurada del Cinema Mut: Buster Keaton El programa fa un salt cap a Hollywood per repassar els inicis de Buster Keaton i la seva estreta relació amb Roscoe "Fatty" Arbuckle: Orígens: Keaton va créixer en el món del Vodevil, fet que li va donar unes habilitats físiques i gimnàstiques excepcionals per al cinema. La construcció del personatge: Es destaca com va descobrir que la seva serietat absoluta davant de situacions còmiques feia riure el públic, convertint-se en la seva marca personal. Etapa amb Fatty Arbuckle: Es recorda que, en els seus inicis, Keaton era l'aprenent i Fatty la gran estrella. Fins i tot es comenta que moltes reposicions actuals posen el nom de Keaton primer per qüestions comercials, tot i que originalment era secundari. "Es va adonar que la gent reia molt precisament de la seva serietat amb consonància amb els actes còmics que li passaven." Final de l'Etapa d'Aprenentatge La col·laboració entre ambdós còmics va culminar cap al 1919 amb la pel·lícula Fatty en el garaje, tancant un cicle de tres anys on Keaton va aprendre els secrets del muntatge i l'ofici cinematogràfic abans de volar sol cap a l'èxit massiu.

  • 10'

    Buster Keaton i el tràgic final de Roscoe Arbuckle

    Context i Felicitacions L'episodi comença amb un to festiu felicitant totes les dones anomenades Pilar amb motiu de la seva festivitat l’endemà. Es comenta l'activitat a Saragossa i la pausa en la programació habitual del cinema per ser dia festiu. L'Escàndol de Virginia Rappe i Roscoe Arbuckle Es recupera la crònica sobre la figura de Roscoe "Fatty" Arbuckle, soci i amic de Buster Keaton. Es detalla el tràgic incident que va posar fi a la seva carrera: * Virginia Rappe: Actriu coneguda pels seus escàndols familiars i actitud liberal en l'època, que va morir en presència d'Arbuckle. * Injustícia mediàtica: Tot i que Arbuckle va ser declarat innocent, la premsa i la societat de l'època (molt influenciada per la moral religiosa) van destruir la seva reputació i la de la noia. L'Ascens de Buster Keaton Es descriu la transició de Keaton cap a l'èxit professional independent: * Servei militar: La seva col·laboració amb Fatty es va interrompre el 1918 quan Keaton va haver de marxar a servir a França durant la Primera Guerra Mundial. * Arribada a Hollywood: El trasllat dels estudis de Nova York a Califòrnia l'octubre de 1917. * Connexions familiars: La importància de la família Talmadge i el productor Joseph Schenck, que van donar suport a la carrera de Keaton. "Una injustícia no justifica una altra injustícia, ni la ninfomania ni l'estriptís eren motius per denigrar la seva memòria." Inicis en solitari Keaton es guanya ràpidament el favor del públic amb pel·lícules com El xerif (1918), on retroba el seu pare en el set de rodatge, iniciant una de les carreres més brillants del cinema mut.

  • 17'

    La Caixa Fosca presenta 'Revolució' a Reus

    Presentació del nou disc: 'Revolució' El grup barceloní La Caixa Fosca visita les terres de Tarragona per presentar el seu segon treball discogràfic, titulat Revolució. En una entrevista amb en Cito (baixista) i en Rubén (veu), el grup explica la seva evolució cap a un so més contundent i agressiu en comparació amb el seu primer àlbum. Producció i estil musical El disc ha estat produït per Pemi Rovirosa (Lax'n'Busto), gravat a el Vendrell i mesclat a Palma de Mallorca. Tot i la influència del productor, la banda assegura haver mantingut la seva essència: El so ha evolucionat cap al rock alternatiu, fugint de les etiquetes genèriques del pop-rock. S'han incorporat matisos d'electrònica i atmosferes més treballades. El resultat és un reflex directe de l'energia dels seus assajos. Lletres i temàtica: L'optimisme a través de la foscor Les lletres d'aquest nou treball busquen ser més punyents i directes. Segons expliquen els membres de la banda: "És un enfrontament poètic amb la vida i el món, on les persones són el més important." El nom del grup, La Caixa Fosca, fa referència a les primeres càmeres fotogràfiques: un espai fosc on entra un petit raig de llum. Aquesta metàfora s'aplica a les seves lletres, que tot i tractar temes complexos o agressius, sempre guarden un punt d'esperança i lluita positiva. Directe i influències El grup destaca temes com Cauen les flors (pels seus cicles vitals i to electrònic) i el senzill Desconnexió. Pel que fa a les seves influències personals, citen noms com Pearl Jam, Alanis Morissette i grups del moviment grunge, així com referents que saben combinar la comercialitat amb la qualitat musical.

  • 9'

    L'amistat entre Buster Keaton i Roscoe 'Fatty' Arbuckle

    Homenatge al Cinema Mut i la Llegenda de Buster Keaton En aquesta entrega, els interlocutors aprofundeixen en la història del cinema mut i la seva preservació actual, tot destacant la figura del genial Buster Keaton. El programa serveix per reivindicar una època del cinema que, tot i ser considerada com un conjunt de "joies", sovint es troba oblidada pel gran públic i és difícil de localitzar en formats comercials. La Connexió amb Roscoe "Fatty" Arbuckle Un dels punts centrals de la conversa és la relació professional i personal entre Keaton i Roscoe Arbuckle, conegut popularment com a Fatty: Inicis i Aprenentatge: Keaton va deixar el teatre familiar per unir-se a Arbuckle, qui ja era una estrella consagrada de la comèdia física. Estil de Comèdia: Es fa una distinció entre el cinema de Fatty, descrit com més "vulgar i bast", i el de Keaton, que presentava un estil molt més "refinat". El Declivi de Fatty: Es recorda el tràgic incident i el posterior judici que, malgrat declarar-lo innocent, va destruir la seva carrera professional. La Lleialtat de Keaton Davant l'ostracisme de la indústria cap a Arbuckle, Buster Keaton va ser l'únic amic que el va ajudar, oferint-li oportunitats per dirigir sota pseudònim o mitjançant la seva influència en títols com El moderno Sherlock Holmes (1924). "Encara que amb el judici es va demostrar la seva innocència, el mal ja estava fet. Només un amic li va estendre la mà: Buster Keaton." Cinema Medieval a la Catedral Finalment, el programa fa una crida als oients per assistir a les projeccions de cinema medieval a l'aire lliure, situades al peu de les escales de la Catedral de Girona, sempre que les condicions meteorològiques ho permetin.

  • 20'

    Recull de salutacions nocturnes reiterades

    Anàlisi de la interacció nocturna Aquest document presenta una seqüència altament repetitiva de la salutació "Bona nit", la qual s'estén al llarg d'aproximadament vint minuts de registre cronològic. La naturalesa del contingut és monòtona i se centra exclusivament en l'acte formal de saludar en un context nocturn. Aspectes destacats de la comunicació Consistència absoluta: Es manté exactament la mateixa salutació en intervals regulars de 30 segons. Manca de contingut informatiu: Més enllà de la cortesia bàsica, no es produeix cap intercanvi de dades, opinions o tancaments alternatius. Ritme constant: El patró temporal suggereix una automatització o una pràctica de caràcter ritualista. "Bona nit" Aquesta frase constitueix la totalitat del corpus textual analitzat, repetint-se en cada marca de temps especificada fins a la finalització del registre als 1229 segons.

  • 13'

    Entrevista a No lo sé: 20 anys de música a la bequeria

    Resum de l'entrevista al grup No lo sé La periodista Núria entrevista en Fernando, bateria de la històrica formació tarragonina No lo sé, amb motiu del seu esperat concert anual a la sala la bequeria. Durant la conversa, es fa un repàs a la trajectòria de la banda i les novetats sonores que presentaran. Punts clau del concert i la gira La Gira Mundial 2004: Amb un toc d'humor, descriuen la seva gira com un esdeveniment que comença i acaba al mateix lloc: Tarragona. Data i lloc: El concert tindrà lloc demà divendres a les 23:00 h a la sala la bequeria. Repertori: Interpretaran un total de 20 temes, dels quals només un pertany al seu quart disc, Canciones del Mundo de Franca Retirada. La resta seran cançons no enregistrades. Evolució musical i nous matisos La banda, que l'any vinent celebrarà el seu 20è aniversari (comptant els primers 5 anys sota el nom d'RPM), es troba en una etapa de recerca emocional: * Busquen potenciar l'emotivitat i els matisos més que la posada en escena visual. * S'apropen a sonoritats més ambientals o de "sensació", tot i mantenir la base de guitarra, baix i bateria. * Comptaran amb la col·laboració del multi-instrumentista Pasco Martín (del grup Time Travel) als sintetitzadors i cors. Filosofia del grup "Pugem a l'escenari tal i com anem... ara ens concentrem una mica més als matisos de les cançons." En Fernando recomana als assistents anar amb les orelles ben obertes per captar el gir cap a l'emoció que han imprès en temes nous com Jo Anònimo.

  • 7'

    Entrevista a Tremendo: Hip-hop i el disc 'Vidalogía'

    Presentació del disc Vidalogía L'Enrique, conegut artísticament com Tremendo, presenta el seu nou treball discogràfic titulat Vidalogía. Aquest disc és el resultat de quatre anys de preparació intensa on l'artista ha seleccionat acuradament les millors bases i lletres per oferir una proposta madura. El procés creatiu i la influència de música negra Estil Musical: El disc beu directament del funky i el soul dels anys 70 i 80, aportant un "color negre" i un flow tranquil que el diferencia d'altres propostes de la línia actual del hip-hop. La producció: Les produccions han anat a càrrec de Griffi (del grup Solo los Solo). Aquesta col·laboració manté una coherència sonora amb el segell Del Palo. Autonomia en l'estudi: Tremendo destaca la importància de tenir un estudi propi (Strictly Habugo) per guanyar independència respecte als tècnics de so convencionals: "L'eina principal en l'estudi és l'oïda; cadascú té la seva manera de treballar per trobar un so particular que la gent identifiqui." Detalls de la Gira i el Directe L'artista es troba en plena gira per tot l'estat espanyol, amb una resposta molt positiva per part del públic. Pel que fa al show en directe: Format: Tot i que el projecte és en solitari, a l'escenari s'acompanya de Quiroga (veu i R&B) i DJ Falcata als plats. Concert a Tarragona: La presentació oficial a Tarragona tindrà lloc aquest divendres a la Sala Golfus a les 23:00h.

  • 7'

    Buster Keaton: Orígens i salts cap al cinema

    Un repàs a la història del cinema i la vida de Buster Keaton L'episodi d'avui comença amb l'anunci del cicle Aragó en el cinema a la Casa de la Generalitat, destacant la projecció de la pel·lícula Nobleza Baturra (1935) de Florian Rey. Tot seguit, l'espai se centra en la biografia de l'icònic Buster Keaton, explorant els seus inicis en el món de l'espectacle. Formació i influències primerenques Educació autodidacta: Keaton va aprendre a llegir i escriure mentre viatjava amb la seva família d'artistes, aprofitant els períodes de descans entre actuacions. Mestres de l'espectacle: Va rebre lliçons de ball de George Primrose (un popular minstrel) i del famós ballarí negre Bill Robinson (conegut com Bogangles). Teatre i cinema primitiu: L'any 1906 va protagonitzar l'obra El pequeño Lord Fauntleroy, una peça que posteriorment seria adaptada al cinema per Mary Pickford. El camí cap al cinema en solitari La trajectòria de Keaton està marcada per la transició del vaudeville familiar cap a la gran pantalla, un camí ple de contrastos familiars: "Joe Keaton, el pare, va dir que no perquè ell odiava el cinema, odiava les pel·lícules... Però Buster Keaton no era de la mateixa opinió i va dir: 'ep, a mi m'agrada això'." Èxit internacional: La família va triomfar a Anglaterra amb paròdies de melodrames de Broadway com The Yellow Jacket. Crisis i nous inicis: L'any 1917, a causa dels problemes de l'alcoholisme del seu pare, Buster decideix dissoldre el grup familiar i buscar feina en solitari a Nova York. La trobada clau: Gràcies a un antic amic, Lou Anger, Keaton és introduït al productor Joseph Schenck i al còmic Roscoe 'Fatty' Arbuckle, marcant l'inici del seu apassionant viatge en el setè art.

  • 14'

    Cursos de formació i futur centre teatral a Tarragona

    Formació teatral a Tarragona: Tallers i nous projectes L'entrevista amb Joan Pasqual, coordinador dels Tallers de Teatre de Tarragona, detalla l'oferta formativa vigent al Teatre Metropol i l'ambiciós projecte de crear un centre professional a la ciutat. Oferta de tallers per edats Els cursos estan estructurats per cobrir diferents etapes del desenvolupament personal i artístic: Taller 1 (8 a 13 anys): Dividit en subgrups segons l'edat (8-10 i 11-13). L'objectiu és introduir el llenguatge teatral de forma lúdica, treballant el control del cos, la veu i el treball en equip. Taller 2 (Joves de 14 a 17 anys): Aprofundeix en la tècnica i la improvisació, culminant sovint en una petita representació final per experimentar el contacte amb el públic. Pla de Formació de l'Actor (Adults): Orientat a persones amb o sense experiència que volen viure tot el procés de muntatge, des de la tria de l'obra fins a l'estrena. Espai Zero: Un taller monogràfic sobre teatre contemporani, happenings i performances, coordinat amb l'aula de teatre de la Universitat Rovira i Virgili. Filosofia pedagògica Joan Pasqual destaca que el teatre no és una activitat de lleure buida o una "guarderia", sinó una disciplina amb eines concretes: "L'objectiu no és muntar l'espectacle, sinó el treball de base. El teatre és un llenguatge i hem d'ensenyar les eines per controlar la veu i el cos." El futur: Un centre de formació professional Es presenta la creació d'un nou Centre de Formació Teatral per a l'octubre de l'any vinent. Aquest projecte neix de la unificació d'esforços amb l'aula de teatre musical i la col·laboració de professionals com Ramon Simó i Magda Puyo. L'objectiu és evitar que els talents locals hagin de marxar a Barcelona o Madrid per professionalitzar-se. Informació pràctica Les inscripcions estan obertes fins al 15 d'octubre al carrer Armanyà (darrere del Metropol), de 19:00 a 20:30 hores.

  • 18'

    Poetes: El grup que fusiona la poesia clàssica amb el pop-rock

    Poetes: Una nova proposta musicoliterària L'episodi ens presenta a Vicente Monera, l'artífex i compositor del grup tarragoní Poetes. Aquesta formació destaca per una proposta agosarada: musicar textos poètics de tots els temps utilitzant una base instrumental pròpia del pop-rock, allunyant-se del format tradicional de cantautor amb guitarra acústica. La fusió entre literatura i rock El projecte neix de la voluntat d'apropar la gran poesia al públic més jove i trencar amb l'estigma que els recitals de poesia són exclusius per a la gent gran. Els punts clau de la seva sonoritat inclouen: Instrumentació elèctrica: Ús de bateries, baixos i guitarrres amb distorsió. Estils variats: Tot i que la base és el rock, incorporen elements de funky o reggae segons el poema. Selecció de textos: Han treballat amb uns 50 poemes, seleccionant aquells on la mètrica i el sentiment encaixen millor amb el ritme del rock. Autors i temàtiques El repertori de Poetes és ampli i abasta des del Segle d'Or espanyol fins a autors més contemporanis: Miguel Hernández: Molt present per la seva poesia combativa, que sintonitza amb l'energia del rock. Quevedo, Bécquer i Jorge Manrique: Adaptacions de clàssics que prenen una nova dimensió sonora. Antonio Machado: Un dels autors més difícils d'adaptar a causa de la seva dolçor inherent, que a vegades xoca amb el volum de les guitarres elèctriques. Temes universals: Les cançons parlen d'amor, mort, desengany i tristesa, buscant crear un ambient íntim però potent. "Els músics ens hem de buscar gent que sàpiga fer lletres, i això és el que he fet jo: agafar els millors, els poetes." L'entrevista conclou destacant el repte que suposa per a un grup de rock presentar-se davant el públic amb un repertori on les lletres tenen un pes literari tan específic, buscant sempre que la cançó funcioni com una peça de rock independentment del seu origen culte.

  • 14'

    Nova programació i reformes al Teatre Magatzem

    Presentació del Cicle de Tardor al Teatre Magatzem Aquest dimarts s'ha presentat oficialment la nova programació de tardor del Teatre Magatzem de Tarragona, que s'estendrà des de l'octubre fins al 30 de desembre. El gestor cultural Javi Plana ha detallat els eixos fonamentals d'aquesta temporada, destacant la voluntat de consolidar la sala com un referent estable i innovador a la ciutat. Eixos de la programació La temporada s'articula mitjançant diverses col·laboracions i cicles temàtics: Circuit Català de Sales (CIC): Una aposta que combina artistes consolidats amb noves formacions. Destquen noms com Josep Tió (Sopa de Cabra), Pere Tàpies i la proposta arriscada de Gadagang. Tardor Literària: El teatre acollirà jornades de debat sobre literatura mediàtica en el marc del conveni amb l'Ajuntament. Cicle de Nadal: Programació alternativa a les tradicions clàssiques, amb propostes com Nadales amb swing i espectacles de clown. Homenatge a Buster Keaton: L'estrena del 16 d'octubre serà un espectacle interdisciplinari que combina teatre gestual, música en directe i cinema mut. Reformes i futur de la sala Un dels anuncis més rellevants és la parada tècnica al gener per realitzar reformes estructurals a l'edifici de la Cooperativa Obrera: Instal·lació d'un sistema avançat de climatització intel·ligent (termostat) sense sorolls, essencial per al confort del públic. Millora dels accessos i cartelleria exterior pel carrer Fortuny. Remodelació de camerinos i infraestructures internes. "Aquest any és una oportunitat per projectar tot el que es fa a la Cooperativa Obrera en el seu centenari i posar-la al dia." Javi Plana subratlla que l'objectiu és dinamitzar la sala diàriament, convertint-la en un espai viu i reconegut en el mapa cultural tarragoní.

  • 14'

    Entrevista a Míriam Matajari de la banda La Kinky Beat

    La Kinky Beat: Una banda de caràcter internacional i directe En aquesta entrevista, Míriam Matajari, vocalista de la formació La Kinky Beat, explica els detalls sobre la seva trajectòria actual, la gira europea i el llançament del seu disc Made in Barna. La banda es defineix principalment pel seu potent directe i la fusió d'estils. Punts clau de la conversa Èxit a Europa: Malgrat ser una banda de Barcelona, han tingut una recepció espectacular a països com França, Bèlgica, Alemanya, Itàlia i Holanda. Míriam destaca que la resposta del públic europeu ha estat molt positiva i constant durant tot l'any. L'essència del directe: La banda es considera a si mateixa una "banda de directos". Actualment actuen set persones a l'escenari, oferint una proposta que barreja energia i festa. Segons la cantant, els seus concerts són com una verbena per ballar i gaudir. Estil i producció: El disc Made in Barna conté influències variades, des de pinzellades dels anys 70 fins a tocs psicodèlics. Es destaca la feina de Majid a les guitarres i la bona convivència entre els membres del projecte. Origen del nom: El nom de la banda va sorgir de la recerca d'una combinació entre l'anglès i el castellà amb un caràcter femení i sonor. Cita destacada "Jo m'ho prendria com una verbena i una nit maca per passar-ho bé. Això és el que sempre intentem fer." Propers passos La banda continuarà la seva gira promocional per la península (Tarragona, Balears, Madrid) durant l'octubre per després tornar a Europa al novembre. També tenen en ment futurs projectes com l'edició de remixes en vinil.