Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
Programa

Arxiu Sonor 2005 Ja tardes

En aquest espai pots recuperar els àudios històrics del programa i tornar a escoltar les converses, entrevistes i continguts del programa ja tardes de l'any 2005

·582 episodis
RSS

episodis

121-132 de 582
  • 8'

    Memòria històrica de la Tarragona antiga i el seu urbanisme

    La Tarragona de l'avi Ramon Aquesta conversa és una crònica viva sobre la transformació de la ciutat de Tarragona, passant per records d'infantesa i la descripció d'espais que han canviat radicalment de funció amb el pas dels decennis. L'avi Ramon ens transporta a una època on la ciutat estava delimitada per les seves muralles i on la vida gravitava entorn dels oficis artesanals. Espais emblemàtics i transformacions L'antic escorxador (matadero): Situat prop del Portal de Sant Antoni, actualment és la seu de la Universitat Rovira i Virgili. Es recorda especialment l'arribada d'animals (bous i cavalls) i la venda de carn de toro durant les temporades de corrides. Cases Senyorials: S'esmenten edificis com la Casa Canals i la Casa Castellarnau, destacant la relació entre les famílies benestants i el seu personal de confiança. Nomenclatura dels carrers: Molts carrers encara conserven el nom de l'ofici que s'hi exercia, reflectint una ciutat d'artesans: Carrer dels Calderers (caldereria). Plaça de l'Oli. Carrer del Vidre. El Barri Jueu i la vida social L'avi explica la curiosa història del barri jueu, situat en aquell moment en un racó secundari de la ciutat emmurallada. Es destaca la seva influència econòmica i com, durant la Setmana Santa, la dinàmica del barri canviava totalment per motius religiosos i de seguretat. "Són coses que s'anen perdent i fent allò... és arribat un moment que els jueus haguessin sigut els que manaven si no s'haguessin reclòs en aquell barri." Una ciutat d'oficis i vivències Finalment, es fa èmfasi en com la ciutat era molt més petita i concentrada. Es recorden anècdotes com la de toros escapats que corrien pels carrers de baixada cap a la zona del Port, creant situacions de perill i sorpresa per als veïns.

  • 8'

    Memòria històrica de Tarragona: Mercats i Vivències

    Memòria Viva: De la Història a les Vivències L'episodi explora la riquesa de la memòria oral de Tarragona a través dels records compartits, diferenciant la història acadèmica de les vivències personals. Es fa un recorregut nostàlgic per la configuració dels carrers i places de la Part Alta, on els noms de les vies reflectien directament les activitats comercials que s'hi duien a terme. Els Mercats i el Comerç Tradicional El cor de la conversa se centra en com molts espais oberts funcionaven com a mercats a l'aire lliure: La Plaça de les Coques: Es descriu com un centre neuràlgic on els pagesos venien productes de proximitat: gallines, conills, fruita i verdura. La Plaça de l'Oli: Antigament el punt de venda de l'oli utilitzat per a la il·luminació domèstica. El Peix i el Serrallo: S'explica com el peix fresc pujava del Serrallo fins a la zona del Fòrum i la plaça de la Peixateria. Relació de confiança: Es destaca el caràcter familiar de les botigues d'abans, basades en el coneixement mutu i el tracte personal. Un Passat de Reconstrucció Es reflexiona sobre la capacitat de resiliència de Tarragona davant les destruccions històriques, especialment després de la Guerra del Francès: Reutilització de materials: La ciutat es va reconstruir aprofitant pedres de monuments romans o d'altres èpoques, com les pedres del circ o plaques hebrees visibles en façanes actuals. Secrets dels carrers: S'esmenten curiositats com les cases senyorials del carrer de la Nau o les argolles a la torre de Pilats que recorden el seu passat militar. "Tarragona ha estat sempre superant... hem sortit com hem pogut, però aquí estem."

  • 8'

    L'ètica del col·leccionisme i el patrimoni tarragoní

    L'Ètica en el Col·leccionisme: Valor Sentimental vs. Econòmic En aquesta conversa, l'avi Ramon reflexiona sobre la figura del col·leccionista i l'arreplegador, destacant que aquest últim és una persona amb una sensibilitat especial que guarda objectes no pel seu preu, sinó perquè hi veu un significat. La discussió se centra en com el valor d'un objecte canvia segons qui el posseeix i amb quina intenció el busca. Experiències personals en la compra-venda L'avi explica anècdotes viscudes en el seu taller de restauració i botiga de ceràmica, on sovint prioritzava l'amistat i l'apreciació de l'art per sobre del benefici purament monetari: El rebuig a l'especulació: Descriu un cas on un comprador li va oferir inicialment 1.000 pessetes per una peça i, en veure la negativa, va pujar ràpidament a 4.000. L'avi va decidir no vendre-li, sentint-se decebut per la falta d'honestedat i l'intent de fer negoci amb la seva confiança. L'acte de regalar: Sosté que prefereix regalar un objecte a un veritable expert que l'apreciï per completar una col·lecció, ja que hi ha situacions que "el diner no t'ho paga". "Aquesta actitud teva d'aixòs, mira, m'has desaguinjat de tal forma que no t'ho venc." La pèrdua del patrimoni a Tarragona La part final de la conversa tracta sobre la manca d'infraestructures per conservar el passat local. L'avi Ramon proposa la creació d'una casa de col·leccionisme a Tarragona per evitar que les grans col·leccions privades es perdin o acabin marxant de la ciutat. Critica que es vulgui fer cultura mentre es deixen escapar peces històriques per falta d'atenció institucional. Rememora la Tarragona antiga i el valor de les peces d'època (com les d'Hisenda del 1800) que encara es conserven en mans particulars.

  • 6'

    La Tarragona de l'avi Ramon: una ciutat dividida

    En aquesta conversa, l'avi Ramon ens transporta a la Tarragona del passat, descrivint una ciutat que, tot i ser més petita geogràficament, funcionava com un conjunt de poblacions diferenciades amb identitats molt marcades. Una ciutat fragmentada en barris L'avi explica que Tarragona no era una unitat homogènia, sinó que es vivia de manera diferent segons la zona: La Part Alta: Dividida internament entre la zona de la Catedral i el carrer Major (habitada per pagesos i botiguers) i el carrer de l'En Granada, on la gent solia treballar al port o anar a pescar. L'eix Central: Des de la Rambla Vella fins a la plaça de la Mitja Lluna i el Mercat, amb un caràcter més comercial. La Part Baixa: El carrer Reial i el carrer Apodaca, una zona amb vida cultural pròpia, cines i riquesa provinent del comerç del vi. El Serrallo: El barri mariner per excel·lència, amb una identitat totalment separada de la resta. Curiositats i memòria històrica Ramon recorda detalls pintorescs com l'existència d'un cinema al carrer Reial que va desaparèixer amb la guerra, on havien actuat estrelles com Raquel Meller. També esmenta la curiosa afició dels tarragonins d'anar a pescar a la zona de la cloaca de l'estació, on hi havia molt de peix que després acabaven tornant a l'aigua. "A Tarragona s'ha fet d'una manera que un mateix barri podien ser com si fossin dos barris." La sessió acaba sent una introducció o un pròleg per anar desgranant, en propers dies, l'entrellat de carrers i vivències que formen la història local des del prisma del seu record personal.

  • 13'

    L'Avi Ramon i Maurici Montaner: Art, Paisatges i Cuina

    Conversa sobre art, vivències i tradicions L'episodi presenta una xerrada distesa entre l'Avi Ramon i el pintor Maurici Montaner, on s'entallen anècdotes personals amb la passió per la pintura de paisatges i la vida quotidiana a Tarragona. La visió de l'Avi Ramon sobre la cuina i la vida L'Avi Ramon reflexiona sobre la importància de la cuina tradicional i senzilla, reivindicant els menjars "de poble" sense complicacions ni noms estranys. Destaca idees com: * L'ús d'ingredients bàsics i l'aprofitament dels aliments. * La crítica a l'artifici modern en la gastronomia. * L'anècdota del "repollo", que exemplifica com els noms poden confondre sobre la realitat del producte. Maurici Montaner i l'art de pintar paisatges El pintor Maurici Montaner detalla la seva experiència portant la realitat al llenç: * Viatges pictòrics: Descriu racons d'Andalusia, com el poble de Capileira a l'Alpujarra, i el contrast entre el verd de la muntanya i el blanc de les cases. * L'evolució del paisatge: Lamenta la pèrdua de paratges verges a causa de l'excés de ciment i carreteres, explicant les dificultats actuals per trobar bons punts de vista a llocs com l'Arboç o el Serrallo. * Procés creatiu: Explica que el temps per fer un quadre depèn de l'estat d'ànim i de la necessitat de deixar reposar l'obra per poder veure els defectes des d'una perspectiva objectiva. "Quan al cap d'uns dies veus aquell quadre, no penses que l'has pintat tu... i llavors veus els defectes." Recomanacions culturals Es convida l'audiència a visitar dues exposicions rellevants: 1. L'exposició de Maurici Montaner al Tinglado número 4 del Moll de Costa (fins al 30 d'octubre). 2. L'exposició anual de filatèlia, numismàtica i col·leccionisme a la Diputació de Tarragona.

  • 8'

    L'avi Ramon i el valor del col·leccionisme a Tarragona

    El valor emocional del col·leccionisme En aquesta conversa, l'avi Ramon reflexiona sobre la vitalitat que li aporta mantenir-se actiu i compartir els seus coneixements amb els altres. Destaca com la interacció amb el públic en esdeveniments culturals, com l'exposició de Maurici Montaner, li permet donar sentit a l'art explicant el que hi ha darrere de cada obra. L'exposició a la Diputació de Tarragona L'eix central de l'episodi és l'exposició de filatèlia, numismàtica i col·leccionisme que se celebra a la Diputació de Tarragona. L'avi Ramon critica que, sovint, la ciutat no sap promocionar la seva cultura tan bé com altres localitats, malgrat la riquesa del material exposat: Objectes variats: Segells, etiquetes, monedes, medalles i clauers. Peces retrospectives: Una col·lecció de postals d'estil Art Déco dels anys 20 i 30 amb pentinats de l'època. Records personals: Cromos antics i objectes quotidians que transporten el visitant a la seva infantesa. Tipologies de col·leccionistes Segons l'avi Ramon, existeixen tres perfils clarament diferenciats en el món de la recerca d'objectes: L'inversor: Aquell que compra per pur interès econòmic i acumulació de riquesa. L'hereu: Qui conserva col·leccions familiars per tradició, tot i que de vegades no en sigui conscient del seu valor fins que les veu exposades. El col·leccionista sensible: Persones que recullen objectes de manera desinteressada per pur carinyo i sensibilitat artística. "Hi ha persones amb una sensibilitat que t'ho transporten a tu quan t'hi trobes. I és molt bonic, això." L'episodi finalitza amb una crida a visitar l'exposició per descobrir un "món que per si sol no hi caus", reivindicant la cultura popular de Tarragona.

  • 11'

    L'art del paisatge: L'experiència de pintar a l'aire lliure

    La diversitat del paisatge i la seva influència en l'art En aquesta conversa s'explora com l'experiència de viatjar i exposar a diferents indrets ha marcat la trajectòria del pintor Montaner. S'emfatitza la importància de sortir de l'àmbit local per obtenir reconeixement i per enriquir la paleta de colors. Els reptes tècnics de la pintura al natural El pintor i els seus acompanyants detallen les dificultats de captar la realitat de diversos territoris: La química del color: La necessitat de fer barreges complexes per captar els blaus i verds específics de cada regió (Pirineu, Andalusia, Galícia o França). L'atmosfera: Com la boira, la llum del nord o el mar influeixen en les tonalitats que l'artista ha d'aplicar. L'evolució de l'entorn: La crítica a la pèrdua de paratges naturals a causa de l'avanç de l'hormigó. L'expressió emocional a través del pinzell Es reflexiona sobre com l'estat d'ànim de l'artista es transmet al quadre, més enllà del motiu pintat: "El pintor, a vegades sense donar-se'n compte, treu de dintre el que no pot dir amb paraules i ho manifesta amb els quadres." Exposició al Tinglado 4 Es fa una crida a visitar la mostra de 43 quadres situada al Port de Tarragona (Tinglado 4), un espai que ara és més accessible gràcies a la nova urbanització de la zona del Serrallo i la Marina Port. L'exposició estarà oberta fins al 30 d'octubre amb horaris de matí i tarda.

  • 11'

    L'art del paisatge: Cels, llum i personalitat pictòrica

    L'essència de la pintura i la identitat de l'artista En aquesta conversa amb l'avi Ramon i el pintor Maurici Montaner, s'aprofundeix en el que realment defineix un artista. Al contrari de qui només busca vendre o copiar estils aliens per moda, el veritable pintor és aquell que desenvolupa una personalitat pròpia. Segons s'exposa, la clau resideix en la lluita interna per trobar un segell personal que permeti reconèixer l'autor només veient l'obra. La fascinació pels cels i la natura El text destaca la importància de saber observar el medi natural, especialment els cels de Tarragona. Es descriuen amb passió els canvis cromàtics i les textures que ofereix la natura: La tardor com la millor època pels contrastos lumínics. Els cels de la postposta de sol amb tons carmís, grisos i blancs. La comparació dels núvols amb "cotofluix" per la seva suavitat i formes irreals. L'ús de les marines i els reflexos de l'aigua al Serrallo com a font d'inspiració constant. "L'artista és captar la cosa, interpretar aquella cosa, però amb naturalitat; viure-la." De la pintura a l'aire lliure a l'estudi modern Es debat sobre l'evolució de la tècnica pictòrica. Antigament, els pintors havien de carregar amb el cavallet i pintar del natural per necessitat, fet que comportava grans dificultats per la variació constant de les ombres i la llum. Actualment, es defensa l'ús de la fotografia com una eina complementària que permet captar l'instant per després treballar-lo amb calma a l'estudi, tot i que es recalca que el toc final i la "vida" del quadre provenen sempre de la memòria visual i el sentiment del pintor.

  • 9'

    L'art i l'amistat de Maurici Montaner al Moll de Costa

    Inauguració i Reconeixement a Tarragona L'episodi se centra en la recent exposició del pintor Maurici Montaner al tinglado número 4 del Moll de Costa, al Port de Tarragona. L'Avi Ramon expressa la seva satisfacció per l'èxit de la inauguració, destacant que, tot i que Montaner és un artista modest que sovint exposa fora de la ciutat, el valor artístic de la seva obra ha sorprès gratament el públic tarragoní. L'Exposició en Detall Magnitud de l'obra: La mostra consta de 43 quadres, alguns de grans dimensions (fins a 1,50 x 1,60 metres), que omplen l'ampli espai del tinglado. Selecció meticulosa: L'artista explica la dificultat de triar les peces i comenta que, malgrat l'extensió de la sala, encara li ha sobra obra per a futures mostres. Trajectòria i Aprenentatge de l'Artista Montaner repassa els seus inicis i la seva formació amb grans mestres de l'art local com Salvador Martorell, Garcia Enguera i, especialment, Josep Bordeus. De la seva etapa de formació en destaca: L'esforç físic d'ajudar a picar pedra amb el mestre Martorell. La duresa i l'exigència de Josep Bordeus, qui a vegades el feia rascar quadres sencers per tornar a començar. La filosofia de la superació personal: l'artista afirma que pinta cada dia, fins i tot de matinada, perquè el motor de la seva pintura és el cor i l'ànima. "Pintar cada dia... és una de les coses que no puc passar sense fer-ho. Encara que sigui a les tres de la nit, has de pintar." El Valor de l'Amistat L'Avi Ramon i Maurici Montaner reflexionen sobre la seva llarga relació personal, forjada durant anys a través de la pintura i la col·laboració en jurats d'art. Coincideixen que, amb el pas del temps, el més important és conservar les amistats autèntiques que no es basen en l'interès.

  • 8'

    Memòries de Santa Tecla: El setge de Tarragona de 1811

    Memòria històrica de Tarragona En aquesta conversa, l'Avi Ramon i el seu interlocutor comencen felicitant el Ricard Laot pel seu aniversari abans d'endinsar-se en una profunda reflexió històrica sobre les festes de Santa Tecla i el passat cruent de la ciutat. El setge de 1811 i la invasió napoleònica L'eix central de la narració és el record del setge de Tarragona el 1811 per part de les tropes del mariscal Suchet. L'Avi Ramon descriu amb detall l'horror de la invasió: Resistència i saqueig: Malgrat que els francesos creien que la ciutat cauria fàcilment, la resistència va ser tan ferotge que van acabar saquejant-la amb violència extrema. El paper dels anglesos: S'esmenta amb ironia com els aliats anglesos, en veure la ciutat quasi perduda, van preferir no descarregar l'armament per no perdre'l. La massacre de la Catedral: El moment més emotiu és la recreació de la matança a les escales del Pla de la Seu. L'avi descriu la visió de la sang baixant pels graons com si fos pluja. Reflexions sobre la destrucció i el present "A les escales de la Catedral va arribar un moment que semblava que hagués plogut de la sang d'allí." L'Avi Ramon reflexiona sobre la manca de respecte pel patrimoni, com els tapissos gobelins van ser tallats per fer tendes de campanya, i fa un contrast amb la societat actual: Comparació amb el present: Mentre que antigament es patia per la supervivència, avui dia el patiment és per qüestions econòmiques com les hipoteques o per la pressió de la societat de consum. L'herència de Tarragona: Es destaca la ciutat com un indret que ha sofert històricament, però que ha sabut conservar tresors com el de la catedral gràcies a la previsió de l'època.

  • 7'

    Records de les festes i el transport a la Tarragona dels anys 40

    Transformació de les Festes de Santa Tecla En aquesta conversa, l'avi Ramon recorda amb nostàlgia com han canviat les celebracions a Tarragona des dels anys 30 i 40 fins a l'actualitat. El focus principal es posa en l'evolució del Castell de Focs i l'ambient a la Rambla. Els Focs i l'Ambient d'Abans Ubicació i Tipologia: Antigament, el Castell de Focs no es feia a la platja com ara, sinó a la zona del Roig de Lúria. No eren tan sols coets aeris, sinó estructures fixes amb figures que «petaven» i creaven siluetes. Simbologia Política: L'avi recorda com, en la postguerra, s'utilitzaven els focs per projectar figures polítiques de l'època, com les de Franco o José Antonio. La Rambla en Festes: Era el centre neuràlgic on es concentrava tota la gent per veure orquestres i ballar sardanes. Estava decorada amb fanalets de tipus japonès o xinesos als plataners. Mobilitat: De Carros a Cotxes Un dels canvis més dràstics que s'esmenten és la manera com la gent de fora arribava a la ciutat: Transport Animal: Els veïns de pobles propers com La Canonja o Vila-seca no venien en cotxe, sinó amb carros i mules. Pàrquing d'Època: Els carros es deixaven aparcats a la Mitja Lluna o prop de la Plaça de Toros, mentre que els cavalls es portaven a quadres de pensions properes, com la del carrer Gasòmetre. Vida Quotidiana i Relacions Socials L'avi detalla les dificultats econòmiques i el canvi en el flirteig: "Havies de fer hores extres de prenent o fer algun remendet perquè et quedessin alguns sentiments per poder arribar a la convidada." Esforç Personal: Es caminava molt més; l'avi explica com pujava i baixava a peu des del Serrallo fins al carrer Cavallers per anar a treballar i dinar. Vigilància Familiar: Quan un noi volia sortir amb una noia, sovint aquesta anava acompanyada de la tieta o la cosina, i calia enginy per intentar quedar sols.

  • 9'

    Records de Tarragona: Anecdotari i Barris amb l'Avi Ramon

    Memòria Viva de la Ciutat de Tarragona En aquesta entrega, l'Avi Ramon comparteix una visió nostàlgica i detallada de la Tarragona pretèrita, convidant als oients a participar activament amb els seus propis records o suggeriments de temes. La conversa destaca per la seva autenticitat i l'ús de terminologia local. Anecdotari de Personatges i Oficis Es mencionen curiositats històriques que dibuixen la vida quotidiana de fa unes dècades: El transport a l'estació: Antigament, un carro tirat per cavalls portava els viatgers als principals hotels (Europa, París, Internacional). Com a curiositat, l'auriga feia servir una pastanaga (o safranòria, segons el parlar local) per motivar els animals a pujar les costes. L'incident del botxí: Una anècdota local on un mosso que esperava propina d'un senyor molt elegant va fugir en descobrir que es tractava del verdugo encarregat d'executar una sentència de Garrot Vil. Oficis perduts: Referències als netejasabates i als venedors ambulants de cacauets i tramussos davant dels cinemes (com el Modern). Una Ciutat Dividida en Pobles L'Avi Ramon descriu una Tarragona que, tot i ser una ciutat, funcionava com una agrupació de barris estancs amb caràcters molt diferenciats: La Part Alta: Des de la Plaça de la Font fins a l'Escorxador. Un sector dividit entre pagesos (prop del Portal del Roser, amb els seus cellers) i treballadors del moll o funcionaris. El sector de la Mitja Lluna: La connexió cap al sud. El Serrallo: Descrit com un nucli completament tancat i amb un caràcter molt propi, marcat pel transport del port i l'ofici de boter. "A Tarragona, els habitants quasi que es coneixien els uns als altres... era un gran poble dintre de la seva ciutat." Pròxims Temes La secció clou deixant oberts diversos fils conductors per a futures xerrades: la presó de Pilats, la història dels romans i una explicació més detallada sobre què representava el Garrot Vil i la seva presència a la ciutat.