Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
Programa

Arxiu Sonor 2005 Ja tardes

En aquest espai pots recuperar els àudios històrics del programa i tornar a escoltar les converses, entrevistes i continguts del programa ja tardes de l'any 2005

·582 episodis
RSS

episodis

133-144 de 582
  • 8'

    20 anys de l'avi Ramon a Tarragona Ràdio

    Presentació i trajectòria de l'avi Ramon L'avi Ramon, un col·laborador emblemàtic de Tarragona Ràdio, celebra prop de 20 anys de presència continuada a l'emissora. El seu personatge s'ha anat formant a través de la convivència amb l'equip del programa i la compartició de les seves experiències vitals, records i anècdotes sobre la ciutat de Tarragona. Els records i la ciutat El text repassa els diferents escenaris on ha crescut la relació entre l'avi i l'emissora, des de la plaça del Fòrum fins a la Rambla actual, passant pel carrer de la Nau: Vincle amb els barris: Tot i haver viscut a la Part Alta i prop del Gimnàstic, l'avi té una connexió especial amb el Serrallo, on es va casar i van néixer les seves filles. Amor per Tarragona: L'avi descriu la ciutat com la seva "nòvia", destacant-ne la bellesa però també lamentant la falta de civisme d'aquells que no la respecten. Estil col·laboratiu: El seu espai no pretén ser una lliçó d'història acadèmica, sinó un recull de vivències personals i memòria col·lectiva. "Tarragona és una nòvia que la dona m'ha permès tindre... però com una rosa, segons com l'agafes, té punxes." El futur de la secció En aquesta nova etapa, l'avi Ramon continuarà aportant el seu punt de vista particular, carregat d'ironia i bon humor, per parlar de sentiments, emocions i la realitat quotidiana dels tarragonins.

  • 7'

    Reflexions de l'Avi Ramon sobre Santa Tecla

    Les Festes de Santa Tecla: Entre la Devoció i la Massificació En aquesta conversa, l'Avi Ramon comparteix les seves impressions i vivències personals sobre les festes de Santa Tecla a Tarragona. Tot i reconèixer la bellesa i l'atractiu de les celebracions, reflexiona sobre la necessitat d'una millor gestió dels espais i la seguretat dels assistents. La Gestió de l'Espai Urbà Un dels punts clau de la reflexió és la concentració dels actes al casc antic. L'Avi Ramon suggereix que la festa hauria de «respirar» més enllà de la Part Alta: Centralització: Els actes principals queden «embotits» al centre, deixant zones com el Serrallo o el carrer Real una mica aïllades. Impacte veïnal: Es destaca la necessitat de repartir els espais perquè els veïns de les places més concorregudes (Plaça de la Font o del Rei) puguin descansar. Ocupació comercial: Els canvis en l'ús de les places, on ara les terrasses i cadires dominen l'espai públic. Perillositat i Tradició: El Correfoc L'Avi Ramon mostra una mirada crítica però constructiva sobre el Correfoc, especialment en carrers estrets com el carrer de la Nau: L'estretor d'alguns carrers impedeix que la gent pugui protegir-se o gaudir de l'espectacle sense risc de cremades. Critica que molts portals ara estiguin tancats amb clau, eliminant els antics refugis de la gent davant les espurnes. Proposa que en certs trams s'hauria de respectar el carrer, ballant i fent soroll però sense cremar pirotècnia. Moments de Recolliment i Emoció Malgrat les crítiques, l'Avi Ramon destaca la seva experiència més positiva d'aquest any al Pla de la Seu: "A Tarragona, quan comences a viure una miqueta, l'estimes... no t'has de fixar perquè està, sinó perquè ho sents." L'Ofici a la Catedral: Un moment de gran bellesa amb l'escolania i els goigs. L'arribada del Braç: La gran petardada final i l'ambient emocional que es genera entre els tarragonins, creant imatges que defineix com a postals.

  • 10'

    Anècdotes de Sant Joan i les Falles a Tarragona

    La celebració de Sant Joan i la història de les Falles a Tarragona L'episodi presenta una conversa propera i plena de records sobre la festivitat de Sant Joan, l'arribada de l'estiu i el passat històric de les falles a la ciutat de Tarragona durant els anys trenta. Experiències personals i salut L'avi comparteix una anècdota divertida sobre la seva salut després d'una operació de ronyó fa 40 anys. Malgrat les recomanacions mèdiques de fer bondat, va decidir saltar-se la dieta en un casament familiar: Va gaudir d'un plat d'escamarlans i gambes acompanyat d'una ampolla de cava. Davant la pregunta del doctor sobre com es trobava, ell va respondre: > "Com un toro". Remarca la importància d'escoltar el propi cos, definint-lo com una màquina perfecta que cal cuidar amb seny. Les antigues Falles de Tarragona (1933-1935) Es recorda una tradició poc coneguda: l'existència de falles a Tarragona abans de la Guerra Civil. Esmenten diversos monuments i fets curiosos: Falles destacades: La de la plaça d'Escarré (amb una figura de l'Eva i la serp), la de la Rambla (motius romans) i la de la plaça de la Font (ironia sobre el Museu Arqueològic). Sentit de l'humor: L'ús de la ironia i el doble sentit en els monuments, com el joc de paraules entre cults (religiosos) i l'anatomia humana. El final de la tradició: L'any 1935 va ser l'últim; la darrera falla (un Pont del Diable gegant) no es va poder cremar pel perill que suposava per als arbres propers i va haver de ser desmuntada. Tradicions i desitjos Finalment, es parla de les celebracions actuals, el costum de menjar coca de Sant Joan, beure cava i el ritual de cremar els desitjos escrits en un paper a la foguera per la nit de la revetlla.

  • 11'

    Conversa de Sant Joan i balanç de temporada amb l'avi Ramon

    Resum de l'episodi En aquesta sessió de tancament de temporada, l'avi Ramon i els seus col·laboradors mantenen una conversa distesa que barreja l'actualitat festiva amb reflexions personals i socials. L'episodi comença amb una anècdota personal sobre l'aniversari de noces de l'avi, celebrat fa pocs dies, i continua amb una anàlisi de les festes de Sant Joan i el comportament cívic actual. La celebració del 51è aniversari de noces L’avi Ramon recorda amb humor que el passat 21 de juny va complir 51 anys de casat. Malgrat el retard en la felicitació, l'avi expressa una gran satisfacció per: * Poder celebrar més de mig segle de vida conjunta amb la seva dona. * Haver passat aquestes dates en família, un entorn que ara valora més que les grans festes. * La doble celebració que ha suposat ajuntar l'aniversari amb la revetlla de Sant Joan. Reflexions sobre el civisme i la convivència La conversa deriva cap a una reflexió més profunda sobre la societat actual i els incidents que es veuen sovint a les notícies. L'avi Ramon posa l'accent en: * La pèrdua de civisme: Lamenta la falta de respecte i el tarannà violent que impera en alguns sectors. * Tolerància excessiva: L'avi opina que molts problemes de seguretat i convivència neixen d'una excessiva tolerància cap als petits delictes o la falta de mà dura en la gestió pública. * Convivència: Fa un desig explícit per a la recuperació de la convivència sana entre les persones, sense distincions de "jo o tu". "Un dels desitjos meus és que hi hagi convivència amb la gent. Que no hi hagi aquell jo, ni aquell tu... Que hi hagi convivència és molt bonic." Comiat i plans de futur L'episodi marca el final de la temporada radiofònica. L'avi Ramon agraeix el tracte rebut per l'equip, a qui anomena carinyosament els seus "nets de la ràdio". Per a l'estiu, ja té diversos projectes amb el Sindicat d'Iniciativa i Turisme: Preparació del concurs de Romesco. L'exposició de Tema Lliure. Descans a l'apartament de la platja de Tarragona. La secció clou amb un desitj de retrobament per a la propera temporada, coincidint amb les festes de Santa Tecla.

  • 8'

    Les primeres falles de Tarragona de 1933

    Les Falles de 1933 a Tarragona En aquesta conversa, l'avi Ramon recorda amb detall el naixement de la tradició de les falles a Tarragona, situant l'inici l'any 1933. El relat transporta l'oient a una època de transformació urbana i social, on la ciutat s'organitzava per celebrar festes multitudinàries per Sant Joan. L'organització i la primera falla Comissió organitzadora: Va néixer amb la col·laboració de l'Ajuntament, sindicats i veïns de barris com la Marina, el carrer Unió i el Serrallo. La primera falla: Es va instal·lar a la Rambla, davant del carrer Fortuny. Tenia una simbologia satírica molt marcada: Representava una tortuga gegant que portava una estació de tren nova i moderna a sobre. A la part inferior, es mostrava la brossa i l'antiga estació, en crítica a la lentitud en les obres de la ciutat. Impacte social i anècdotes Atractiu turístic: L'èxit va ser tan gran que es van noliejar trens especials des de Lleida que esperaven fins a mitjanit perquè els visitants poguessin veure la crema. Crítica urbana: L'avi reflexiona sobre com, malgrat el pas dels anys, Tarragona encara ha patit molt per tenir una estació digna de la seva capitalitat. Ambient festiu: Es destaca la presència de bandes de música valencianes i l'ús de grans traques que recorrien la ciutat. "La tortuga es veu que s'ha perdut perquè a Tarragona encara no ha arribat l'estació nova que es demanava." La conversa també inclou una introducció personal sobre la vida quotidiana i el paper dels avis, així com una anècdota divertida a l'autobús sobre el tracte de senyora o senyoreta.

  • 9'

    Les falles a la Tarragona republicana de 1936

    Les falles a Tarragona: Una tradició de 1936 El testimoni recorda amb detall les falles que es celebraven a Tarragona l'any 1936, una festa que va tenir un gran èxit inicial i que va aglutinar comissions de veïns a diversos punts de la ciutat com la Mitja Lluna, la Rambla i el Port. Estructura i temàtica de les festes Les falles tarragonines tenien característiques pròpies que les diferenciaven: Simbolisme romà: Moltes construccions incorporaven elements que recordaven el passat de Tarragona com a capital romana, com ara columnes o quàdrigues. Satira i llibertat: En temps de la República, les falles servien per expressar idees amb ironia. Destacava una figura de l'Estàtua de la Llibertat de 15 metres a la Plaça dels Carros (llavors Francesc Macià) i escenes que capgiraven els rols socials. Participació valenciana: Cada comissió portava bandes de música de València que desfilaven per la ciutat, creant una gran harmonia entre valencians i tarragonins. Celebració i costums socials La festa no només eren els monuments, sinó també la convivència al carrer: La durada: Els actes començaven el dia 22 de juny i culminaven amb la cremada la nit de Sant Joan (el 24). Gastronomia i beguda: Es consumia el clàssic moscatell, mistela, anís i conyac comprat a granel als magatzems del Port o de la Plaça dels Carros. Els pescadors i portuaris tenien el costum de fer la "copeta" abans d'anar a la feina. Turisme religiós i festiu: La companyia de ferrocarrils posava trens especials fins a mitjanit per portar gent de les Terres de l'Ebre (Tortosa, Ampolla, Cambrils) per veure la cremada. "Hi havia llibertat, en la República hi havia llibertat, però llibertat normal, correcta... es podia expressar-te, poder dir les coses."

  • 9'

    Records de la platja del Miracle i les falles de Tarragona

    L'avi Ramon i la vida a la platja del Miracle En aquesta conversa, l'avi Ramon rememora com era la vida social i lúdica a la Tarragona de fa unes dècades, centrant-se especialment en la platja del Miracle. Explica que les relacions personals eren més autèntiques, neixien de manera improvisada i sense l'obstacle dels títols socials, especialment a la platja on tothom anava en banyador. Les casetes i el balneari L'avi descriu les estructures que hi havia a la sorra: Apartaments petits: Casetes independents que tenien cuina, bany i habitació. Vestuaris municipals: Barracons de fusta destinats a canviar-se de roba, dividits per sexes. Activitat social: Es feien curses de canoes i natació, organitzades sovint per les comissions de festes dels barris. "A la platja passa el mateix... en el vestit de bany no hi ha res, no hi ha títols, ni despatxos, ni res." Tradicions i festes: De les foguerades a les falles El diàleg també s'endinsa en les celebracions de Sant Joan. L'avi recorda com l'any 1933 van començar les falles a Tarragona, originades al carrer Podaca. Abans de les falles modernes, es feien les foguerades: La canalla recollia mobles vells i fusta dels fusters. Es creaven pantomimes o ninots amb escombres per fer la punyeta a algú. Es cremaven en els creuaments de carrers, que llavors no estaven asfaltats. Finalment, es fa una referència històrica a les "pires" medievals i a la crema de la ciutat per part de pobles germànics com els gots, com a antecedent emocional del foc a la ciutat.

  • 9'

    Records de l'Avi Ramon: Tradicions, Barris i Sant Joan

    En aquesta conversa entranyable a Tarragona Ràdio, l'Avi Ramon comparteix les seves vivències i records sobre la vida social i les tradicions de la ciutat. Tradicions i Festes de Sant Joan L'Avi explica com se celebraven antigament les fogueres al carrer, destacant l'enginy de l'època davant la manca de recursos: * S'utilitzava sal grossa per llançar al foc, ja que en cremar feia un soroll similar al dels petards. * Es feien servir les martiniques, unes tires de paper amb pasta que petaven en rascar-les contra el terra, tot i que es van acabar prohibint per la seva toxicitat. * La vida era més lliure i comunitària abans de l'arribada massiva de la televisió, que segons ell, ha tancat la gent a casa. Història dels Barris i Urbanisme Es fa un repàs per la geografia històrica de Tarragona: * El Barri de la Marina: Antigament situat des de la plaça de Sant Joan cap avall, connectat amb la Rambla a través de l'actual carrer de la Unió. * Diferenciació entre el barri mariner i el Serrallo, que és el nucli pescadors per excel·lència. * La presència de la mar: Recorden que cap al 1800 l'aigua arribava pràcticament fins al carrer del Mar. El Ferrocarril i l'Origen de les Falles L'Avi Ramon destaca la importància del col·lectiu ferroviari a la ciutat i la seva influència cultural: * Tarragona era un punt neuràlgic on confluïen diverses companyies ferroviàries (Nord i MZA). * L'arribada de treballadors de València per treballar al ferrocarril va portar la tradició de les falles i la devoció a la Mare de Déu dels Desemparats. "La vida és això, ser obert. Problemes sempre en tindràs, però el més important és conviure i ser amic de tothom."

  • 7'

    Memòries de festes i platges a la Tarragona d'abans

    En aquesta conversa, l'Avi Ramon ens ofereix un retrat nostàlgic de la vida social i festiva a Tarragona durant les dècades passades. A través dels seus records, explorem com les celebracions ocupaven l'espai públic i com ha evolucionat la fesomia de la ciutat. La música i les festes a la Rambla L'Avi Ramon detalla com s'organitzaven les revetlles i les festes majors, destacant la presència d'orquestres i conjunts musicals: Formacions musicals: Predominaven els duos i trios de guitarres que interpretaven cançons mexicanes de Jorge Negrete. L'escenari de la Rambla: Durant Santa Tecla o Sant Magí, la Rambla s'omplia de fanalets i comptava amb diverses orquestres situades en punts estratègics (com el Balcó del Mediterrani o el Metropol) que es combinaven per no trepitjar-se el so. Diversitat d'actes: Era habitual compaginar el ball d'orquestra amb les sardanes en diferents racons de la via pública. Les tradicions matinals i Sant Joan La festa no s'aturava a la nit. Segons l'Avi, les tradicions començaven ben d'hora: Cercaviles i cocanyes: A les set de la matinada ja hi havia activitat per despertar la ciutat. La revetlla de Sant Joan: Es feia a la Plaça de Braus i molts acabaven la festa a la platja del Miracle per veure sortir el sol i banyar-se, una tradició que encara perviu. El paisatge de la platja del Miracle Un dels records més interessants és la descripció del litoral abans de la Guerra Civil: Casetes de fusta: La platja tenia una mena de barri de xalets portàtils que servien com a petits apartaments amb cuina i habitació per passar-hi tot el dia. Segregació i puritanisme: Existien balnearis on homes i dones estaven separats per una xarxa, i l'Avi recorda l'anècdota d'unes noies alemanyes que van causar enrenou per banyar-se nues a primera hora del matí. "Tarragona ha sigut una capital que, en les èpoques que eren, també ha sigut adelantada en moltes coses."

  • 9'

    Records de la Platja del Miracle i el tren de Lleida

    La Vida a la Platja del Miracle l'any 1933 L'avi Ramon ens transporta a la Tarragona de l'any 1933, recordant com era la vida a la platja del Miracle. En aquella època, la platja no era només un espai de bany, sinó que estava configurada com un autèntic barri estiuenc amb característiques molt particulars: Estructures i habitatges: Hi havia dos carrers de cases que funcionaven com a apartaments de primera i segona fila. Tenien habitacions, cuina i terrassa. Serveis i oci: Existia un bar-restaurant anomenat Mediterrani i un balneari situat dins de l'aigua. Normativa social: L'avi recorda que els serveis del balneari estaven segregats, amb zones diferenciades per a homes i dones. La connexió amb Lleida i el ferrocarril Un aspecte clau de la narració és el vincle entre Tarragona i els estiuejants de Lleida. Per potenciar el turisme i les festes de Sant Joan, es van dur a terme gestions rellevants amb les companyies ferroviàries d'aquell temps: Transport: El viatge de Lleida a Tarragona durava dues hores i mitja en trens de carbó que patien en les pujades. Acords comercials: Es va aconseguir que la Companyia del Nord oferís bitllets d'anada i tornada el cap de setmana al mateix preu que els dies laborables. "Hi ha moments a la vida que hi ha coses que les recordes més que altres... quan penses que si tenia 13, 14 o 15 anys." Festes i convivència L'episodi destaca la gran germanor que es va viure durant les festes de Sant Joan de 1933, on els tarragonins de la platja i els visitants de Lleida compartien espais i celebracions, creant un ambient de convivència familiar únic a la ciutat.

  • 8'

    L'experiència de viatjar a Cuba i l'enginy de la postguerra

    Viure el Món: L'Experiència a Cuba L'avi comparteix les seves vivències d'un viatge de tres setmanes a Cuba, destacant especialment el respecte i la civilitat de la societat cubana. Explica anècdotes sobre el funcionament dels camells (autobusos articulats) i com la gent respectava escrupolosament el torn de paraula i la cua, un fet que el va marcar profundament. La Filosofia de Viatjar Durant la conversa, s'extreuen consells fonamentals per a qualsevol viatger: Conviure amb la gent: L'avi defensa que la millor manera de conèixer un país és anar per lliure i utilitzar el transport públic (com el tren) per relacionar-se amb els locals. Respecte cultural: Cal adaptar-se i entendre els costums del lloc on es va, sense pretensions. Viatges reposats: Es critica el turisme de masses que visita tres països en una setmana; es recomana dedicar temps a cada regió per captar el caràcter real de la seva gent. El Contrast i els Records de la Postguerra L'episodi estableix un paral·lelisme entre les cartilles de racionament que l'avi va veure a Cuba i les que es van viure a Espanya durant la postguerra. "Llavors havia de ser el cap el que havia de funcionar per poder arribar a final de mes." Es descriu l'enginy que tenien per intentar duplicar les racions de pa, utilitzant mètodes manuals per tapar els forats de les cartilles i poder tornar al forn en un intent de sobreviure a la carència d'aliments.

  • 8'

    Records de festes populars, picaresca i el Serrallo

    Festes tradicionals al Serrallo En aquesta conversa, s'evoquen amb nostàlgia les celebracions al barri del Serrallo, descrivint-lo com un poble dins de la ciutat on la complicitat entre veïns era absoluta. Es destaquen jocs tradicionals avui dia gairebé desapareguts: El cucanya marítima: Consistia en un pal untat amb sabó o cera que s'estenia sobre el mar. Els participants havien de fer equilibris per agafar un premi al final, corrent el risc de caure a l'aigua. Trencar l'olla: Un joc on, amb els ulls embenats, s'havien de trencar olles que podien contenir caramels, aigua o farina. L'avi recorda una anècdota personal on es va fer un tall al genoll amb un tros de ceràmica. La cavalcada de Reis i l'incivisme Es produeix un contrast entre la solidaritat d'abans i la picaresca actual. Es comenten conductes com: * L'ús de paraigües del revés per recollir el màxim nombre de caramels possible. * Accions perilloses des dels balcons, com tirar caramels amb força per fer diana en la gent o en els mateixos Reis. Solidaritat, política i postguerra L'avi comparteix vivències de la postguerra a Tarragona, mencionant una escola de català on les taules d'alumnes tenien noms polítics com Dorruti o República. També explica l'origen de la paga extra de juliol, que prové dels dinars que els empresaris estaven obligats a oferir als treballadors el 18 de juliol. "Abans hi havia una solidaritat i una convivència que ara s'ha perdut; ara cadascú escombra cap a casa seva." Picaresca empresarial i oficis Finalment, es parla de com els antics amos (pintors, ferrers) gestionaven els negocis amb les esglésies i convents, oferint facilitats de pagament que sovint amagaven un cobrament d'interessos o preus inflats a llarg termini.