Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
Programa

Arxiu Sonor 2005 Ja tardes

En aquest espai pots recuperar els àudios històrics del programa i tornar a escoltar les converses, entrevistes i continguts del programa ja tardes de l'any 2005

·582 episodis
RSS

episodis

157-168 de 582
  • 6'

    Recorregut pels cinemes i teatres històrics de Tarragona

    La història dels cinemes i teatres de Tarragona L'Avi Ramon realitza un repàs nostàlgic pel passat cultural de Tarragona, centrant-se en l'època daurada del cinema i el teatre local després de la guerra. La conversa destaca com la ciutat ha anat perdent edificis històrics per motius polítics o urbanístics, lamentant la destrucció de sales emblemàtiques que formaven part de la identitat tarragonina. Els espais més emblemàtics Teatre Principal: Un espai amb una acústica excepcional on es compaginaven les arts escèniques amb les projeccions. Cinema Modern (El Tiburón): Situat a la Rambla, a tocar del carrer Sant Agustí, era un dels referents de l'època. Cinema Tarragona: Ubicat prop del Balcó del Mediterrani, feia competència directa al Modern. La programació i la censura post-guerra Durant els anys 40, la cartellera estava fortament influenciada pel context polític: Es projectava principalment cinema alemany i italià, mentre que el cinema americà tardava més a arribar. Per llei, era obligatori incloure produccions espanyoles per protegir la indústria nacional, sovint centrades en el folklore andalús o temes madrilenys. El teatre i la sarsuela tenien una gran afició. Era comú veure grans figures de l'òpera i el cant com Marcos Redondo o Ricardo Mayral compartint escenari en obres com El manojo de rosas o La tempestad. "Coses bones que tenim les estiren en terra... moltes coses d'història de Tarragona, edificis i coses, que ha sigut llàstima tirar-les."

  • 7'

    El Real Cinema: Memòria històrica del carrer Reial

    Història i esplendor de l'Ideal Cinema En aquesta conversa, l'Avi Ramon recorda amb detall el cinema del carrer Reial de Tarragona, inaugurat originalment l'any 1928 com a Real Cinema. Amb l'arribada de la República, el nom es va canviar a Ideal Cinema. L'edifici no era només una sala de projeccions; era un espai polivalent amb una decoració luxosa: Escenari ric: Decorat amb cortines de satí, elements metàl·lics i escultures d'un reconegut artista tarragoní. Gran capacitat: Tenia un aforament total de 1.400 persones, distribuïdes entre la platea (unes 380 butaques), el primer pis i els laterals. La vida social i els espectacles L'any 1929 va marcar un punt d'inflexió amb l'actuació de la famosa vedet Celia Gámez. A més de cinema, l'espai acollia sarsueles i teatre amb els millors artistes de l'època. L'Avi Ramon descriu anècdotes curioses sobre el servei durant les mitges parts: "No hi havia bar encara... passaven amb un cistell amb caramels i un canti d'aigua per si la gent tenia set." També recorda els preus populars: l'entrada a la zona de preferència costava 25 cèntims, però si s'hi anava en parella, el preu es reduïa a 35 cèntims pels dos, permetent estalviar per comprar pomes caramel·lades o cacauets. Cinema mut i el final del barri El testimoni evoca l'experiència de veure grans clàssics del cinema mut com Ben Hur o Los crímenes del museo de cera. Malgrat ser mudes, algunes escenes estaven acompanyades de sons acoblats, com el ritme de les galeres a Ben Hur. Finalment, es desgrana el trist final d'aquest patrimoni. El barri del carrer Reial, degut a la seva proximitat estratègica al port, l'estació de tren i la CAMPSA, va ser durament castigat pels bombardejos durant la guerra, la qual cosa va suposar l'ensorrament del cinema i de moltes cases de la zona.

  • 5'

    La Transformació de la Marina de Tarragona

    En aquesta conversa, l'avi Ramon ens transporta al passat per analitzar l'evolució urbana i social de la zona del port de Tarragona (la Marina). El diàleg destaca com les circumstàncies històriques, especialment els bombardeigs de la Guerra Civil, i els interessos particulars han transformat completament la fisonomia dels barris marítims. Els Eixos de la Vida Portuària El relat se centra en carrers emblemàtics com el carrer Apodaca i el carrer Real, descrivint una convivència singular de classes socials i activitats: Cases Senyorials i Oficines: Existien grans edificis de famílies influents com la Casa Graset, la casa del Comte de Rius o els Mullers. El Sector del Vi: Un element clau eren els magatzems de vi situats al costat de les residències i l'enorme activitat d'exportació de gra i vi. Hostaleria de Luxe: Es destaca l'existència d'un hotel al carrer Apodaca que era comparable al Ritz de Barcelona, atraient visitants d'alt nivell. Oficis en Desús: L'Art dels Boters L'avi posa un èmfasi especial en la indústria dels boters (artesans que feien botes de vi). Mentre molts magatzems només reparaven botes, existien tallers especialitzats, com el que se situava a l'actual cantonada del carrer Pere Martell, que es dedicaven exclusivament a la seva fabricació artesanal. L'avi lamenta la pèrdua d'aquest ofici per la mecanització modern, "I dius, com és possible que ets canvis? I clar, les circumstàncies de la vida i dels interessos particulars de la gent fan canviar també a vegades tot un tros de barri."

  • 5'

    Memòries del carrer Reial i el comerç de Tarragona

    Transformació i esplendor del carrer Reial L'avi Ramon ens transporta a una època on el carrer Reial de Tarragona era l'epicentre d'una gran activitat econòmica, especialment vinculada al negoci del vi. Aquesta prosperitat no només va permetre la construcció de cases senyorials, sinó que va dinamitzar tot un barri amb botigues de roba, drogueries i pastisseries. La Casa Muller: del Vaticà a la decadència Un dels punts més destacats de la conversa és el record de la Casa Muller, una família de l'aristocràcia local amb una influència internacional sorprenent: Disposaven d'un magatzem emblemàtic construït a finals dels anys 20 per l'arquitecte Pujol, destacat pels seus vitralls de colors. Eren els proveïdors oficials del vi del Vaticà, una tradició que sembla haver continuat des de Reus. "El vi del Vaticà el portaven d'aquella Casa Muller d'allà." Canvis urbanístics i figures locals L'entrevista també repassa el declivi d'aquestes indústries després de la guerra i el posterior creixement urbanístic: Patrimoni perdut: Molts dels antics magatzems i cases romàntiques han estat enderrocats per construir nous blocs de pisos. Anècdotes escolars: L'avi recorda com els nens de l'escola servien de "conillets d'índies" per a les estudiants de la Normal durant els exàmens a canvi de caramels. Mecenatge esportiu: Es menciona un magatzem de ferros el propietari del qual va ser un gran mecenes del Nàutic i del futbol local, patrocinant regates i activitats esportives.

  • 5'

    Memòria històrica del carrer Reial de Tarragona

    Història i evolució del carrer Reial En aquesta conversa s'explora el passat industrial, social i cultural del carrer Reial de Tarragona, destacant el seu paper com a eix vertebrador de la ciutat. L'activitat industrial: El sofre Es recorda l'existència d'una fàbrica de sofre al carrer Reial i una altra prop de Torreforta. El sofre es tractava i s'emmagatzemava en sacs. Utilitats del sofre: S'utilitzava principalment per a l'agricultura (tractament dels ceps), per a la neteja de les botes de vi i, fins i tot, en la formulació de medicaments d'antany. La fàbrica va acabar tancant per les queixes dels veïns a causa de les molèsties que generava el producte en una zona que s'estava urbanitzant. L'entrada a la ciutat i els impostos Antigament, a l'alçada de Torres Jordi, hi havia un portal monumental similar a un arc de triomf que servia d'accés principal a Tarragona. En aquest punt es trobaven els borots, on els transportistes i pagesos havien de pagar un impost per introduir mercaderies a la ciutat. "A l'entrar allà, el que venia el pagès... havia de passar per allà i pagar un impost." Nomenclàtor i vida cultural Influència religiosa: Es destaca que molts carrers del barri (Smith, de Mar, Sant Miquel, Santa Tecla) porten noms de sants, bisbes o personatges vinculats a l'Església. El Cine Verdura: Inaugurat l'any 1928, va ser un edifici emblemàtic dissenyat per l'arquitecte Toni Pujol. Aquest teatre-cine comptava amb escultures de l'artista local Pallàs i servia com un espai d'esplai fonamental per als veïns, projectant pel·lícules de la Metro-Goldwyn-Mayer.

  • 8'

    Activitats i vida social a la Casa del Mar de Tarragona

    La vida social a la Casa del Mar En aquesta conversa amb l'Aureli Porta, president del club de pensionistes de la Casa del Mar, s'expliquen les diverses activitats que fomenten l'envelliment actiu i la cohesió social entre la gent gran del barri del Serrallo a Tarragona. El ball i la música en viu L'activitat estrella dels dissabtes és el ball, una eina fonamental per a la salut física i mental dels assistents: * Beneficis: Ajuda a oblidar dolors com el reume o l'artrosis gràcies a la distracció de la música. * Format: Es realitza amb un organista en directe que toca música clàssica de l'època (balsos, pasdobles, tangos). * Repertori: Triomfen cançons com Beguin de Beguin, Viva el Pasodoble o Islas Canarias. * Obert a tothom: No és exclusiu per a socis; hi participen persones de diverses edats que gaudeixen de la música tradicional. Esbarjo i jocs de taula El club disposa d'una sala d'esbarjo molt activa on es practiquen diversos jocs que fomenten la interacció: * Jocs populars: Parxís, cartes, dòmino i billar. * Socialització: Tot i que hi ha moments de "darull" o xivarri, l'ambient es descriu com una gran família on tothom s'exterioritza amb naturalitat. * Control: Com a curiositat, es comenta que es porta un control estricte dels tacos de billar per evitar qualsevol incident durant les discussions. L'herència marinera i les "batalletes" Gran part dels socis (un 70%) prové del Serrallo, amb un passat lligat a la mar i al port: * Llegendes locals: S'explica la història d'un vaixell carregat de cebes que va naufragar a l'entrada del port i com els pescadors van salvar la tripulació. * Dit popular: D'aquí neix l'expressió per tancar discussions familiars: "Deixeu estar la família, que es va enfondre a l'entrada del port." * Caràcter: Es destaca la noblesa i el sentiment profund de la gent de mar, malgrat el seu parlar directe i de vegades rude.

  • 10'

    Activitats i futur de la Casa del Mar a Tarragona

    Cloenda de la setmana amb la Casa del Mar En aquesta sessió final, s'aprofundeix en les arrels i l'activitat frenètica del Club de Pensionistes i Jubilats de la Casa del Mar. L'entrevistat, mecànic de marina de professió, explica la seva vinculació vital amb el sector naval, tot i admetre amb humor que mai va tenir vocació d'embarcar-se a causa del mareig. Calendari de festes i tradicions L'activitat de l'entitat no s'atura durant l'estiu, vinculant-se estretament amb el barri del Serrallo: Sant Pere (28 i 29 de juny): Participació activa en la processó i les festes majors del barri mariner. Verge del Carme: Celebracions en honor a la patrona dels mariners amb actes religiosos i culturals. Activitats culturals: Exposicions de manualitats, conferències i la col·laboració de la coral de cors joves. Competicions i relacions institucionals El club destaca per una intensa agenda social que culmina a mitjans de juliol: Final de curs: Entrega de premis de competicions de dòmino i esports el 14 de juliol, amb presència de personalitats locals. Dinar de germanor: Celebració final el 15 de juliol amb una missa a la parròquia de Santa Clara, un dinar (on no falta el romesco) i ball. Neutralitat política: Es remarca que la relació amb l'Ajuntament i l'Autoritat Portuària és excel·lent gràcies al caràcter apolític de l'entitat. Projectes i noves infraestructures Malgrat la manca d'espai físic per créixer, l'entitat manté un esperit actiu: Viatges internacionals: S'organitzen sortides a l'estranger, com un proper viatge a Egipte amb 60 participants dividits en dos torns. Pistes de petanca: S'anuncia l'obertura de noves pistes municipals a la cruïlla dels carrers Francesc Bastos i Vidal i Barraquer, gestionades pel club però obertes a tota la ciutadania. "Allò està a disposició no pas exclusiu pel Club de Pensionistes, sinó que tothom sàpiga que a partir d'ara poden fer ús d'aquelles pistes."

  • 8'

    La Casa del Mar de Tarragona: Història i activitats

    La Casa del Mar: Un punt de trobada per a la gent gran En aquesta conversa, l'Avi Ramon ens presenta la Casa del Mar de Tarragona acompanyat del seu president, el senyor Porta. L'entitat, originalment dedicada als treballadors del sector marítim i portuari, s'ha convertit en un espai de convivència i esbarjo obert a tota la gent gran i jubilats de la ciutat. Origen i evolució de l'entitat Fundació: L'associació es va crear l'any 1983, essent el casal de gent gran més antic de Tarragona. Transformació: Inicialment era un recurs exclusiu per a pescadors i mariners, però avui dia té una funció social molt més àmplia. Reconeixements: L'Avi Ramon va ser homenatjat recentment com el soci més antic de la institució. "No certament molta importància... ha arribat un moment que allò ja no és una casa, allò és un palau." Activitats destacades Dins de la programació setmanal de la Casa del Mar, destaquen especialment dues àrees que fomenten l'envelliment actiu: Gimnàstica: Es realitzen tres torns de gimnàstica (dilluns, dimecres i divendres) amb grups de fins a 30 persones cadascun. Tot i que és oberta a tothom, la participació depèn de l'estat de salut de cada soci. Tallers de manualitats: Una activitat amb gran pes femení on s'elaboren figuretes i treballs manuals de gran precisió. Els resultats s'exposen durant la Setmana Cultural. L'Avi Ramon destaca la sensibilitat i delicadesa de les dones en aquests tallers, mentre que el senyor Porta convida a tothom a vèncer els complexos i participar en qualsevol de les seccions d'aquesta comunitat tan activa.

  • 8'

    Activitats i cultura a la Casa del Mar

    Cultura i serveis a la Casa del Mar En aquesta conversa amb l'avi Ramon i el seu convidat, Aureli Porta, s'explora el funcionament intern de la Casa del Mar, destacant especialment la seva vessant cultural i social. Tot i les limitacions d'espai, el centre es postula com un punt de trobada clau per a la gent gran de la zona. La Biblioteca i l'espai de lectura La institució compta amb una biblioteca sense pretensions però molt operativa, caracteritzada per: * Material disponible: Revistes, premsa diària i llibres provinents majoritàriament de donacions de la Generalitat. * Perfil d'usuari: Tot i que a les manualitats predominen les dones, la lectura és una activitat realitzada majoritàriament per homes. * Limitacions: No disposen de servei de préstec; la lectura s'ha de fer a les instal·lacions per falta de pressupost i control del fons. Gestió i participació social L'entitat funciona com una associació de caire benèfic i social amb unes xifres de participació remarcables: * Compten amb uns 640 socis. * La quota és simbòlica: només 4 euros l'any. * Organitzen una setmana cultural al juny amb conferències i actes diversos. "Allà un se'n va tranquil·lament, se senta, llegeix, passa el rato i està tranquil; a vegades a casa estorbes quan freguen." Requisits per als socis Per formar-ne part, s'han de complir certs criteris basats en la situació laboral i l'edat: 1. Jubilats: Amb una edat mínima de 60 anys. 2. Pensionistes: Poden accedir-hi a qualsevol edat, sempre que acreditin el cobrament d'una pensió (per invalidesa, viduïtat, etc.).

  • 8'

    Activitats i Cultura al Club de Pensionistes

    El Paper Cultural de l'Associació de Gent Gran En aquesta conversa, l'Aureli Porta, president del Club de Pensionistes de la Casa del Mar de Tarragona, i l'avi Ramon detallen la intensa activitat que es duu a terme a la seva entitat. L'associació no és només un punt de trobada, sinó un autèntic centre cultural que busca enriquir la vida dels seus socis a través de diverses iniciatives: Excursions Culturals: Es realitzen sortides a llocs d'interès històric i tècnic, com les mines de sal de Cardona o els molins d'oli de les Borges Blanques. Aquestes visites permeten als socis: Recordar oficis i vivències del passat. Descobrir nous indrets de la geografia catalana. Gaudir de places subvencionades per la Generalitat. Xerrades Informatives: S'organitzen conferències durant tot l'any, especialment durant la setmana cultural de la Mare Déu del Carme. Els temes són variats i adaptats a les necessitats de la gent gran: Salut i medicina. Arqueologia i història local. Assessorament sobre pensions i temes socials. Gestió i Participació L'èxit de l'associació es reflecteix en l'alta afluència de públic, que sovint obliga a utilitzar cadires suplementàries a la sala d'actes. Tot i que l'accés és obert per visitar les instal·lacions, l'ús de material i la participació preferent en excursions està reservada als socis. "La nostra missió és enriquir la cultura d'una associació i d'una gent, de socis." Finalment, s'apunta l'existència d'activitats més lúdiques, com el ball dels dissabtes, que es tractarà en la següent sessió.

  • 6'

    18a Exposició de Pintura: Tarragona Monumental

    Una tradició consolidada a la ciutat L'avi Ramon presenta la 18a edició de l'exposició de pintura dedicada a la Tarragona monumental i turística. L'esdeveniment s'inaugura avui a les 20:00 hores al Tinglado número 1 del Moll de Costa de Tarragona, amb la presència de nombrosos artistes i autoritats. Caràcter i condicions de l'obra L'exposició manté uns criteris de qualitat i renovació molt clars per garantir l'interès del públic i el prestigi dels participants: Originalitat absoluta: No s'admeten quadres repetits d'edicions anteriors per evitar que el pintor sembli estancat. Estils variats: Tot i que predominen l'aquarel·la i l'oli, la mostra és oberta a l'escultura i a estils més moderns o abstractes. Temàtica geogràfica: Tot i que el nucli és Tarragona ciutat (catedral, amfiteatre, muralles), s'ha ampliat l'abast a tota la comarca del Tarragonès, incloent-hi llocs com Tamarit o Torredembarra. L'esperit de la mostra L'organitzador destaca el caliu humà que es genera entre els pintors veterans i els joves que comencen. Malgrat el pas dels anys i el cansament físic, l'avi Ramon subratlla que la il·lusió dels participants el fa "reviure". "A Tarragona, pictòricament, hi ha molta cosa per fer. Qualsevol carrer em recorda una cosa o em fa inventar una història viscuda." L'exposició és possible gràcies al suport del Port de Tarragona i romandrà oberta al públic durant un mes sencer.

  • 5'

    18a Mostra de pintura sobre Tarragona Monumental

    Presentació de l'Exposició al Moll de Costa Demà divendres s'inaugura la 18a Mostra de pintura sobre Tarragona Monumental i Turística al tinglado número 1 del Moll de Costa. Aquesta exposició, organitzada pel Sindicat d'Iniciativa i Turisme, aplega prop de 90 quadres de temàtica local. Característiques de la Mostra Diversitat d'estils: S'accepten tècniques variades com l'oli, l'aquarel·la i l'acrílic. Criteris de participació: L'únic requisit és que el tema giri entorn del patrimoni tarragoní. Cada pintor pot presentar una sola obra. Absència de selecció prèvia: No es realitza cap tria per evitar la discriminació, tot i que es demana als artistes un cert rigor i una evolució estilística per no caure en la mediocritat de presentar obres sense prou dedicació. Reflexions sobre els Concursos i la Venda L'organitzador explica per què l'exposició no és un concurs ni té finalitat comercial directa: "Si fes selecció discrimines i desenganyes a molta gent." Evitar conflictes: L'experiència en concursos anteriors (com el de pintura ràpida al Serrallo o els de col·legis professionals) va demostrar que els jurats i els premis solen generar enveges i malentesos. Gestió comercial: Les obres no tenen preu d'exhibició per evitar confusions amb les comissions de venda. Si un visitant està interessat en una peça, el Sindicat facilita el contacte directe amb l'artista per garantir la transparència total.