Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
Programa

Arxiu Sonor 2005 Ja tardes

En aquest espai pots recuperar els àudios històrics del programa i tornar a escoltar les converses, entrevistes i continguts del programa ja tardes de l'any 2005

·582 episodis
RSS

episodis

145-156 de 582
  • 7'

    Memòries de Tarragona: Barris, Balls i Respecte

    L'Evolució Urbana i Social de Tarragona L'Avi Ramon ens transporta a una Tarragona que ja no existeix física ni socialment. En aquesta conversa, es contrasten els paisatges d'abans amb els actuals, destacant com espais que avui són viles i carreteres principals eren, no fa tant, simples descampats o zones de pins. La ciutat dels espais buits Geografia urbana: Molts dels edificis actuals no existien. Zones com la Font del Centenari fins a l'Imperial eren erms amb prou feines un parell de cases. El Zigzag i els pins: El final de la Rambla Nova era considerat ja les afores. El zigzag de pins era un punt de reunió fosc i discret on sovint hi havia gent amb llanternes i, de tant en tant, alguna redada policial. La societat del silenci i el control Vigilància ideològica: En aquella època, les autoritats prioritzaven el control polític. Estava molt més perseguit ser roig que ser un lladre. Discreció social: Existia una cultura del silenci on molts escàndols no sortien a la llum pública perquè, com diu l'avi: "Amb boca tapada no entren mosques." La vida festiva als barris El Serrallo i les revetlles: Es destaca el sentiment de comunitat al barri del Serrallo durant festes com Sant Pere o Sant Magí. Els veïns eren extremadament oberts, convidant a tothom a entrar a casa per fer un traguet de vi. Competició veïnal: Hi havia una rivalitat sana entre carrers i barris (com Maria Cristina) per veure qui guarnia millor els balcons o qui organitzava la millor xocolatada o sardinada. Respecte vs. Educació: L'Avi Ramon fa una reflexió final sobre la pèrdua de valors, distingint el respecte com a pilar socràtic més important que la simple educació formal.

  • 7'

    Memòria de les festes i l'ofici a la Tarragona d'abans

    La Tarragona de barris i festes populars L'avi Ramon ens transporta a una Tarragona pretèrita, especialment a l'època d'abans de la guerra i la postguerra, on la vida social s'articulava al voltant del carrer. Contràriament a l'actualitat, on la festa es concentra en caps de setmana i locals privats, antigament la ciutat vivia una celebració constant gràcies a la forta identitat de cada barri. Festes de barri: Llocs com el carrer Merceria, el Cos del Bou, la Plaça de la Font o el carrer Sant Miquel celebraven les seves pròpies festes patronals. Eren espais on tothom es coneixia i la relació era molt més familiar. Contrast urbanístic: Mentre la Part Alta i els barris mariners eren focus de convivència, zones com la Rambla (fins a la Mitja Lluna) es percebien com a espais més freds i amb menys contacte veïnal. El món laboral: aprenents i oficis El resum també aborda la dura realitat dels joves que havien d'incorporar-se al mercat laboral als 14 anys. Es diferenciaven clarament dues vies: Els privilegiats: Aquells que podien entrar a aprendre un ofici (fuster, pintor, ebanista). Inicialment gairebé no cobraven, ja que la seva prioritat era la formació a l'Escola del Treball. El sector de la construcció: Molts joves optaven per fer de manobres o aprenents de paleta perquè, tot i ser una feina més dura, permetia cobrar un sou des del primer dia, necessari per ajudar les famílies en temps de crisi. Evolució dels costums socials Es fa una reflexió sobre com ha canviat el concepte de celebració, passant de la senzillesa popular a l'ostentació actual: "Abans, amb menys es disfrutava igual... ara, com més gastes, més festa és." L'avi Ramon recorda amb humor anècdotes com la moda de l'americana blanca durant les festes de Santa Tecla, que feia que tots els joves semblessin cambrers, o la transformació de batejos i comunions en esdeveniments pomposos que s'assemblen a grans casaments on sovint es perd l'essència de la trobada familiar.

  • 7'

    Les revetlles i el control social a la Tarragona de postguerra

    Memòries de la festa i la repressió a Tarragona L'avi Ramon recorda una època de contrastos a la ciutat, on malgrat les dificultats de la postguerra i la vigència de la cartilla de racionament, la joventut trobava espais per a la celebració constant. Les barbenes als carrers La ciutat viva una efervescència festiva gairebé diària que no depenia d'un calendari de festes majors: Barris actius: Zones com Maria Cristina (els camps) i el carrer Soler eren epicentres de celebracions populars. Espais improvisats: Es feien barbenes que ocupaven des del Balcó del Mediterrani fins als xalets de la via de Barcelona. En aquell temps, la circulació era pràcticament inexistent (bicicletes o algun carro), cosa que permetia ballar amb llibertat. Música: S'utilitzaven des d'orquestres i petits conjunts de guitarres fins a tocadiscos per mantenir la festa viva. El context social i la prohibició La festa no era només oci, sinó una via d'escapament necessària en un moment polític i econòmic asfixiant: "Era una època que convenia distreure altres coses... això també distreia una miqueta, perquè la gent ja no hi pensava [en la precarietat]." Tot i això, aquest excés de llibertat nocturna va acabar sota la lupa de les autoritats: La prohibició: El governador, influenciat per la Falange i el clero, va acabar prohibint moltes d'aquestes festes. L'excusa oficial era la salut pública, ja que molts joves emmalaltien dels pulmons per la combinació de falta d'aliment, cansament i falta de son. Control moral: L'Església veia aquestes trobades com un focus d'

  • 5'

    Anècdotes i vivències del cinema i el teatre d'abans

    Records del cinema i el teatre de l'època L'Avi Ramon comparteix les seves vivències personals sobre l'oci d'abans, destacant el pas del teatre amateur al cinema modern i les dificultats de la censura. El teatre i l'honor L'avi explica una anècdota curiosa sobre una representació teatral titulada La comèdia de l'honor. En l'obra, ell interpretava el paper de galant malvat que deshonrava la protagonista. La reacció del públic era tan visceral que, en acabar l'obra, la gent el mirava malament i el recriminava. La confusió entre actor i personatge era habitual per la intensitat amb què es vivien les representacions. El cinema i la censura Durant la conversa es repassa com es vivia l'arribada de les pel·lícules estrangeres i el control social de l'època: Gèneres populars: Es recorden pel·lícules de l'Oeste, bèl·liques (com les de la ciutat de Montiel) i musicals. L'impacte de la censura: L'avi recorda com moltes escenes clau eren tallades per la censura, fent que les històries perdessin sentit fins que, anys més tard, es van poder tornar a veure íntegres. Modernització: El cinema italià i l'inici del destape a Espanya van suposar una obertura cultural, tot i que avui dia aquelles pel·lícules es vegin amb una mirada humorística. El funcionament de les sales El dia a dia a les sales de cinema també tenia les seves particularitats: Control i ordre: Hi havia un control rigorós sobre la vestimenta i el comportament. Els acomodadors: Molts eren treballadors que feien hores extres o jubilats. Havien de lidiar amb les bromes i gamberrades dels joves al galliner, com el soroll constant de trencar avellanes durant les escenes més intenses. "Quan venia l'escena una miqueta que esperaves, pam! S'acabava. És que hi havia la censura."

  • 6'

    El ball a la Tarragona d'abans: costums i sales

    Les sales de ball i l'oci a Tarragona L'Avi Ramon recorda com era la vida social a Tarragona quan la televisió encara no havia arribat i el ball era una de les principals formes de distracció. Més enllà del cinema i el teatre, existia tota una cultura al voltant de les sales de ball, amb codis de conducta molt marcats. Espais i aprenentatge Acadèmies informals: Abans de la guerra, existien cafès prop de l'església de Sant Agustí on hi havia noies que, a canvi d'un pagament, ensenyaven a ballar als joves. Balls particulars: Era habitual que colles d'amics organitzessin balls privats. L'Avi Ramon recorda haver comprat un gramòfono portàtil (una caixa amb la trompa integrada) per a aquestes ocasions. Entitats socials: Llocs com la Cooperativa Obrera (carrer Fortuny) o el local de la Puda al Serrallo acollien balls familiars en dies concrets, normalment els dissabtes. Les figures de control i protocol Un element clau de l'època era la presència de la carabina, una figura familiar (sovint una mare o tieta) que acompanyava les noies per vigilar-les. "Controlant, a veure fins a quin punt s'agafaven." L'enginy dels joves consistia a aprofitar els moments en què passaven per darrere de les columnes de la sala —l'Equador, com en deien— per gaudir d'uns segons d'intimitat lluny de la mirada de la carabina. El ball segons els dies de la setmana Existia una distinció clara segons el públic: * Dijous: Era el dia festiu típic de les noies de servei. En aquests balls s'hi aplegaven soldats i joves treballadors, creant un ambient més cosmopolita i menys familiar. * Dissabtes i festius: Balls més seriosos i familiars on es ballaven tangos, pas dobles i xotis amb gran compenetració. L'aspecte econòmic Finalment, es destaca el canvi en els costums de pagament. Antigament, l'home havia de pagar l'entrada de la seva acompanyant i de la seva carabina, fet que suposava un esforç econòmic considerable, a diferència de l'actualitat on cadascú sol pagar el seu.

  • 7'

    Records de les sales de ball i l'oci a Tarragona

    L'època daurada del ball a Tarragona L'avi Ramon comparteix les seves vivències sobre les sales de ball a la Tarragona de mitjans del segle XX, destacant que el ball era un passatemps legal, comú i respectat. Segons explica, l'objectiu principal de la gent era "ballar per ballar", tot i que existien dinàmiques socials molt marcades, com la de les noies que esperaven a ser convidades a la pista pels nois. Espais i anècdotes destacades Les Verbenes de la Rambla: Eren esdeveniments massius on acudien famílies senceres dels pobles veïns en carros. El Ramon recorda el fort control familiar sobre les noies joves: "Anaves a treure'l a ballar i quan anaves, com t'estaves rodejada? ... de germans i gent per controlar." La Sala d'Esports: Una sala especialitzada amb música en directe i orquestres de qualitat. Es feien sortejos de premis lúdics a través de números pintats a terra (rodones), generant moments de gresca i distracció quan la música s'aturava de cop. La Secció de Ball del Gimnàstic: Situada a la Rambla, era una iniciativa per als socis que oferia una certa selecció social mitjançant el carnet. Com a anècdota curiosa, recorda una exhibició de patinatge per la inauguració que, contra tot pronòstic, va ser protagonitzada per dos homes i no per una parella mixta. Les Canyes a la Platja del Miracle: Un espai d'estiu creat per un forner popular que oferia un ambient molt més informal, on no calia anar d'etiqueta i era freqüentat per la gent jove. Estils de ball i altres formes d'oci Es ballaven ritmes variats com el bolero, el tango, el pas-doble i el vals. Mentre el pas-doble era accessible per a tothom, el tango i el vals requerien un nivell superior de destresa i eren ideals per a "enlluir-se", fins i tot per a la gent gran. També es mencionen els "nius d'art", punts de trobada els dissabtes a la nit on es feien recitals, cants i balls improvisats en un ambient de bar molt distès. Finalment, es fa una pinzellada sobre la importància de la Universitat Laboral, per on van passar personatges cèlebres com Joan Manel Serrat.

  • 6'

    L'Avi Ramon i la nostàlgia dels antics cinemes de Tarragona

    Records de Cuba i la Tarragona d'abans L'Avi Ramon inicia la seva secció recordant una coneguda havanera que l'ha transportat a la seva joventut. Explica que conserva fotografies de l'època en què el vaixell americà (el Maine) va ser enfonsat a Cuba, un fet històric que va servir d'excusa per a l'entrada dels Estats Units en la guerra. Per a ell, aquestes imatges i cançons són documents gràfics fonamentals per recordar com ha canviat el món. El luxe i les anècdotes del Cinema Fémina La conversa se centra en els cinemes que omplien la Rambla de Tarragona, especialment el Cinema Fémina, situat on actualment hi ha l'Ajuntament Nou. L'Avi destaca diversos detalls curiosos: L'elegància: El cinema era molt senyorial, amb acomodadores uniformades de forma molt elegant. Menjar: En aquella època no es menjaven crispetes, sinó que era habitual consumir cacauets. Gamberrades: Recorda un incident en què uns joves van rebentar boles fètides, obligant a evacuar tota la sala per la mala olor. Moralitat i censura de l'època L'Avi Ramon descriu amb humor el contrast entre la llibertat actual i el control moral de la postguerra: "Hi havia inspectors que, si t'enganxaven fent-te un petó dins del cine, et podien multar." Explica que les parelles buscaven les últimes files per tenir intimitat, mentre que als teatres més atrevits (com el Teatro Argentino), la gent gran es disputava les primeres files. També recorda la censura estricta al carrer i a la platja, on es controlava rigorosament la vestimenta de les dones i dels estrangers.

  • 5'

    Anècdotes de la censura al teatre i pobles amb l'avi Ramon

    El control de la moralitat i la censura en l'espectacle L'avi Ramon recorda com era la vida sota una censura estricta, no només en el cinema, sinó també en el teatre i en la vida quotidiana. Explica que existien inspectors i persones extremadament puritanes que controlaven el comportament públic, arribant a ser «més papistes que el papa». La revisió de les obres de teatre Abans de qualsevol estrena, les companyies havien de passar per un procés de validació: Preestrenes de control: Els censors miraven fragments de l'obra a la Rambla per decidir si l'acceptaven. El paper del «caricato»: Fins i tot els humoristes (llavors anomenats caricatos) havien de presentar prèviament els seus xistes per assegurar-se que no fossin irreverents. Anècdotes als pobles de Tarragona L'avi comparteix experiències viscudes mentre anava de gira amb la seva companyia per la demarcació de Tarragona, on la reacció del públic i les autoritats era molt diversa: L'escàndol del genoll: Durant una representació de Manojo de Rosas, una actriu va mostrar accidentalment el genoll en ballar, provocant les queixes de dones puritanes que van arribar a protestar al bisbat. L'avi destaca la hipocresia d'aquestes crítiques, recordant el passat d'aquestes mateixes persones durant la guerra. L'emoció de «L'emigrant»: En contrast amb la censura, recorda un moment emotiu en un poble aïllat on un tenor va cantar la cançó prohibida L'emigrant, fent plorar el públic que feia anys que no la sentia. Confusions culturals: Explica com el títol de la sarsuela La Reina Mora va causar recel inicial en un poble que havia patit les calamitats de les tropes colonials («els moros») durant la Guerra Civil, tot i que finalment va ser un èxit de públic. "Inclús havies d'anar allà a explicar els xistes que havies de dir... que no n'hi hagués cap d'irreverent." Finalment, l'avi reflexiona sobre la familiaritat i el contacte directe que existia amb la gent dels pobles en una època sense televisió, on el teatre era el gran nexe d'unió social.

  • 5'

    La història dels antics cinemes de Tarragona

    Records de l'Època Daurada del Cinema a Tarragona En aquesta conversa s'explora tota la xarxa de sales de projecció i teatres que van donar vida cultural a Tarragona durant el segle XX. Es destaca la transició entre el cinema mut i el sonor, així com la gran oferta d'oci de la ciutat. Espais Emblemàtics de la Ciutat Rambla Nova i Rambla Vella: Concentraven gran part de l'activitat amb sales com el Teatre Tarragona, el Teatre Modern i el Teatre Principal. Cine Coliseum: Situat a la plaça Verdaguer, un espai grandiós que actualment ocupa un aparcament. Cine Capitol: Curiosament construït sobre restes romanes al costat del circ romà, decorat amb columnes i un escenari elegant. Formats i Experiències Socials El Central Cinema: Situat al carrer Gasòmetre, oferia sessió contínua i tenia un caràcter molt familiar. Com a fet curiós, les pel·lícules es retransmetien per ràdio per a aquells que no tenien televisió. Cinemes a la fresca: Es recorden les projeccions d'estiu al carrer Corrado González, al Port (en un antic xiringuito familiar) i al Passeig de les Palmeres. Visites de Grans Estrelles La ciutat va ser parada obligatòria per a artistes de renom: "La Sarita Montiel va vindre a Tarragona per l'èxit de 'El Último Cuplet' i es va allotjar a l'Hotel Europa, un punt de trobada de la intel·lectualitat i toreros de l'època." Finalment, es lamenta la desaparició d'aquests edificis històrics, molts dels quals s'han convertit avui dia en bancs o solars.

  • 6'

    El teatre i la sarsuela a la Tarragona de postguerra

    L'època daurada del teatre a Tarragona L'avi recorda amb nostàlgia la gran activitat cultural que hi havia a la ciutat, especialment al Teatre Modern i al Cine Tarragona, ambdós situats a la Rambla. Malgrat l'absència de televisió, la vida social girava entorn dels espectacles en directe. Artistes i gèneres destacats La Sarsuela i l'Òpera: Eren els gèneres estrella. Es menciona l'actuació de grans veus com Pau Vidal (cantant de la Canonja que va arribar al Metropolitan) i el famós Marcos Redondo. L'anècdota de Marcos Redondo: L'avi destaca un moment molt emotiu quan el baríton, després de la mort de la seva mare, va decidir no suspendre l'actuació a Tarragona. Durant l'obra El Divo, en el moment d'acomiadar-se de la mare en la ficció, l'emoció va fer que se li escapés un "gall", provocant una ovació tancada del públic. Varietats i Revista: A banda de la sarsuela, també hi passaven artistes de la revista de varietats com Machín, Valderrama, Carmen de Lirio o Mercedes Vecino. L'afició local i el teatre amateur "Hi havia molta afició al teatre i molts aficionats a fer teatre." Teatre Clàssic: Era una tradició ineludible anar a veure Don Juan Tenorio per Tots Sants, una representació que barrejava actors locals tarragonins amb professionals que venien de Barcelona. Els espais: A més dels grans teatres, s'esmenta el teatret de l'antic Ateneu (posteriorment vinculat a la Falange), que malauradament es va acabar cremant. Conclusions sobre el públic L'ambient a Tarragona era molt participatiu; la gent s'esperava a la sortida per demanar autògrafs i els teatres s'omplien sovint, ja que l'espectacle en viu era la principal font d'entreteniment de l'època.

  • 6'

    Història dels cinemes i el teatre a la Tarragona de postguerra

    Memòria del Cinema i el Teatre a Tarragona Aquesta conversa ofereix un recorregut nostàlgic i detallat per la vida cultural de Tarragona durant el segle XX, destacant la transformació dels espais d'oci i les dures restriccions socials de l'època. Els Cinemes de Proximitat i la Censura L'interlocutor recorda una Tarragona plena de sales de cine, especialment al voltant de la Rambla Vella i el Passeig de les Palmeres. S'esmenten diversos tipus d'establiments: Sales parroquials i religioses: On la programació s'aturava estrictament per Setmana Santa a causa del pas de les processons. Cinemes intel·lectuals: Sales més petites que projectaven pel·lícules en versió original per a un públic més específic. L'evolució dels espais: L'aparició de cinemes de dues plantes abans de la desaparició progressiva de les sales del centre de la ciutat. El Teatre i les Limitacions de Gènere Un dels punts més rellevants és la proliferació del teatre d'aficionats vinculat a centres catòlics com la Congregació Mariana o els Claretians. Segons el testimoni: Al principi, només podien actuar homes. Això obligava a adaptar les obres: "una criada passava a ser un criat" o es triaven peces sense trames romàntiques. Amb el temps, es va permetre l'entrada de dones, enriquint les produccions del Teatre Metropol. La Vida sota la Dictadura Es descriuen anècdotes que il·lustren el control social durant el franquisme: "A la mitja part, quan sortia la cara de Franco i tocava l'himne nacional, t'havies de posar dret i saludar." Normes de vestimenta: Per entrar al cinema a l'estiu, els homes no podien anar en màniga de camisa; calia portar una jaqueta o suèter. Impostos obligatoris: El pagament d'una "xapa" (donatiu social) de 30 cèntims amb cada entrada.

  • 5'

    Història dels antics cinemes i teatres de Tarragona

    Memòria històrica de l'oci a Tarragona En aquesta conversa, l'Avi Ramon recorda la transformació dels espais culturals de Tarragona, especialment durant la transició de la República i la Postguerra. Es destaca com els canvis polítics no només van afectar els noms dels carrers, sinó també la identitat dels cinemes de la ciutat. Els canvis de nom i la República El Cinema Reial va passar a anomenar-se Ideal amb l'arribada de la República (1931). Noms de carrers emblemàtics van canviar per homenatjar figures com els capitans Fermín Galán i García Hernández, executats a Jaca. El Teatre Principal i l'afició local L'Avi recorda amb especial detall el Teatre Principal, situat a la Rambla Vella, un espai polivalent que va marcar una època: Va ser el centre de grans festes de Carnaval a finals del segle XIX i principis del XX. Va acollir grans vedettes, cantants i actors locals de renom com Josep Maria Terras. Es destaca la gran afició tarragonina al teatre, afirmant que: "Tarragona ha sigut una capital de molta afició al teatre. Hi ha hagut molt bons actors." El cinema de postguerra i la censura Després de la Guerra Civil, el cinema va viure una etapa marcada per la censura ideològica: Es passaven pel·lícules d'actors que havien estat partidaris de la República, però els seus noms eren tatxats dels cartells i de la propaganda. Predominaven les pel·lícules de gènere folklòric, històries de la Guàrdia Civil i l'auge del cinema mexicà amb figures com Jorge Negrete i Cantinflas. Esmenta també la presència de companyies de sarsuela juvenils on van destacar talents locals com Lluís Comas (Faroles).