Les revetlles i el control social a la Tarragona de postguerra
Memòries de la festa i la repressió a Tarragona L'avi Ramon recorda una època de contrastos a la ciutat, on malgrat les dificultats de la postguerra i la vigència de la cartilla de racionament, la joventut trobava espais per a la celebració constant. Les barbenes als carrers La ciutat viva una efervescència festiva gairebé diària que no depenia d'un calendari de festes majors: Barris actius: Zones com Maria Cristina (els camps) i el carrer Soler eren epicentres de celebracions populars. Espais improvisats: Es feien barbenes que ocupaven des del Balcó del Mediterrani fins als xalets de la via de Barcelona. En aquell temps, la circulació era pràcticament inexistent (bicicletes o algun carro), cosa que permetia ballar amb llibertat. Música: S'utilitzaven des d'orquestres i petits conjunts de guitarres fins a tocadiscos per mantenir la festa viva. El context social i la prohibició La festa no era només oci, sinó una via d'escapament necessària en un moment polític i econòmic asfixiant: "Era una època que convenia distreure altres coses... això també distreia una miqueta, perquè la gent ja no hi pensava [en la precarietat]." Tot i això, aquest excés de llibertat nocturna va acabar sota la lupa de les autoritats: La prohibició: El governador, influenciat per la Falange i el clero, va acabar prohibint moltes d'aquestes festes. L'excusa oficial era la salut pública, ja que molts joves emmalaltien dels pulmons per la combinació de falta d'aliment, cansament i falta de son. Control moral: L'Església veia aquestes trobades com un focus d'

