Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
Programa

Arxiu Sonor 2005 Ja tardes

En aquest espai pots recuperar els àudios històrics del programa i tornar a escoltar les converses, entrevistes i continguts del programa ja tardes de l'any 2005

·582 episodis
RSS

episodis

169-180 de 582
  • 6'

    Evolució de la lectura: de Verne al Quixot i la televisió

    Reflexions sobre la lectura i el pas del temps En aquesta conversa, l'avi comparteix la seva experiència personal com a lector al llarg dels anys, analitzant com han canviat els hàbits de consum cultural amb l'arribada de les noves tecnologies. Els llibres de joventut i d'ofici L'interlocutor recorda amb nostàlgia les lectures que el van marcar durant la seva joventut, destacant autors clàssics d'aventures i literatura universal: Julio Verne i Alejandro Dumas com a pilars de l'entreteniment de l'època. La transició dels còmics cap a la literatura considerada més "sèria". La importància dels llibres tècnics i d'ofici per als aprenents, que suposaven un gran esforç econòmic en relació amb els sous baixos de l'època. El mite del Quixot i la dificultat de la lectura Es debat sobre el valor real i la recepció del Quixot en el passat en comparació amb l'actualitat: "Francament, era un llibre lent... se li donava valor, però no tant com el que se li dona ara." L'avi confessa que molta gent no arribava a acabar-lo perquè resultava una lectura feixuga. El fenomen actual es deu, segons ell, a la seva presència en el cinema i un cert boom mediàtic que n'ha facilitat la popularitat. Canvis en els hàbits: de la calma a la interrupció Finalment, es reflexiona sobre com la societat actual consumeix cultura: La pèrdua de la tranquil·litat: Abans es dedicaven tardes senceres a llegir, mentre que ara es llegeix a batzegades al metro o al bus. L'impacte de la televisió: Es considera el principal competidor de la lectura, ocupant les hores que abans es dedicaven als llibres. Subjectivitat de la recomanació: L'avi conclou que és difícil recomanar un llibre sense conèixer els interessos específics d'una persona, ja que la lectura és tan diversa com el menjar.

  • 5'

    18 anys de pintura monumental i turística a Tarragona

    L'Avi Ramon i la tradició pictòrica de Tarragona En aquesta conversa, l'Avi Ramon ens apropa a la història de l'exposició "Tarragona monumental i turística", un projecte que ja suma 18 anys de trajectòria. L'esdeveniment, que s'inaugura aquest divendres a les 8 del vespre al Tinglado número 1 del Moll de Costa, va néixer de la necessitat de promocionar els paisatges urbans de la ciutat, un tema que antigament era poc explorat pels artistes locals en favor de temàtiques més comercials com els bodegons o les figures. Els orígens de l'exposició Gènesi: La idea va sorgir de Rafael Tatall, del Patronat Municipal de Turisme, qui va proposar a l'Avi Ramon crear una iniciativa que vinculés l'art amb el potencial turístic de Tarragona. Primera edició: Es va celebrar a l'antic ajuntament del carrer Major amb la participació de 36 pintors. Evolució: Tot i que inicialment hi havia pocs pintors centrats en la ciutat, l'èxit de la primera convocatòria va consolidar la mostra com un referent anual. El vincle de l'Avi Ramon amb l'art L'Avi comparteix la seva trajectòria personal, explicant com el món de la pintura va esdevenir una passió gairebé addictiva per a ell: "Aquest món que t'entra dintre és com una espècie de droga." Formació: Als 14 anys va començar a treballar amb Castellarnau, un reconegut restaurador i decorador, on va entrar en contacte amb pintors que tornaven de l'exili o de París. Ofici: Tot i que també va pintar quadres, finalment es va dedicar professionalment a la restauració de pintura, mantenint sempre el pinzell i els colors a prop. El Sindicat d'Iniciativa i Turisme L'exposició compta amb el suport d'aquesta entitat històrica: Fundació: Creada l'any 1910 per potenciar Tarragona com a destinació turística. Curiositat històrica: Originalment s'anomenava Atracció de Foresters. L'entitat ha mantingut el nom de "Sindicat" malgrat les pressions polítiques d'èpoques passades gràcies a la seva inspiració en models internacionals.

  • 5'

    L'evolució de les exposicions de pintura a Tarragona

    Història i Creixement de la Mostra Pictòrica L'Avi Ramon repassa la trajectòria de les exposicions artístiques a Tarragona, recordant els inicis fa 18 anys i com el projecte ha crescut gràcies a la col·laboració ciutadana i institucional. Els Inicis i el Suport Local En les primeres edicions, l'èxit va ser possible gràcies a la implicació de diverses entitats i empreses locals que hi van col·laborar desinteressadament: * El Patronat de Turisme i l'Ajuntament de Tarragona van oferir el suport institucional necessari. * Empreses com Brasília (aportant fruits secs i cafè) o Vi Verd van participar per agraïment a la ciutat. * L'antic Ajuntament al carrer Major va ser el primer escenari, aprofitant el gran flux de vianants de la zona. Diversificació i Consolidació Arran de l'èxit de la primera mostra, es va decidir ampliar l'oferta artística: * Es van establir dues exposicions anuals: una de temàtica monogràfica turística (centrada en Tarragona) i una altra de tema lliure. * A causa de l'augment de pintors (passant de 36 a més de 70), els espais van quedar petits. * L'exposició es va traslladar a les Voltes del Pallol i, finalment, als Tinglados del Port, on es disposa d'espai suficient per a la gran quantitat de participants actuals. Un Èxit que Perdura "Ara, als 18 anys, encara n'hi ha alguns que participen des del primer dia." L'Avi destaca que la mostra no només ha servit per donar a conèixer nous talents, sinó també per observar l'evolució dels pintors consolidats i mantenir viu el vincle cultural de les famílies tarragonines amb l'art.

  • 5'

    L'Exposició de Pintura Monumental i Turística a Tarragona

    L'Exposició del Sindicat d'Iniciativa i Turisme El Sindicat d'Iniciativa i Turisme celebra la 18a edició de la seva exposició pictòrica anual dedicada a la Tarragona Monumental i Turística. L'esdeveniment s'inaugura aquest divendres al Tinglado 1 del Port de Tarragona, espai on romandrà oberta durant un mes sencer. Creixement i Suport Institucional Col·laboració portuària: L'organització destaca la importància del Port de Tarragona per cedir l'espai i facilitar el muntatge, ja que el volum d'obres ha crescut considerablement. Orígens i patrocinis: Es recorda amb agraïment el suport inicial de l'empresa Bayer i de Josep Giner, que van donar impuls a la categoria de l'exposició en els seus inicis. Una Comunitat d'Artistes L'exposició ha aconseguit formar una autèntica família de pintors. Tot i que l'eix central és Tarragona, la participació s'ha obert a artistes de tota la demarcació: Procedència: Artistes de Reus, Valls, Tortosa i tota la comarca del Tarragonès. Requisit: Per participar-hi cal ser soci del Sindicat, amb una quota simbòlica de 15 euros anuals. Varietat de nivells: Coexisteixen pintors novells amb artistes consolidats que tenen obra a l'estranger (Amèrica i Europa). Impacte Cultural i Motivació L'exposició serveix com a motor de creació, ja que molts artistes pinten quadres ex professo per a aquesta cita. A més, té un vessant comercial i sentimental: "Molta gent s'emporta un record de Tarragona o compra un quadro d'un carrer on va viure; i és curiós veure com un mateix lloc, com la Catedral, canvia segons l'estil de cada pintor." L'entitat organitza també xerrades, excursions i edita una revista, mantenint viu l'ambient cultural de la ciutat.

  • 4'

    Sant Jordi: De la tradició del roser al comerç actual

    Evolució de la diada de Sant Jordi segons l'avi Ramon En aquesta conversa, l'avi Ramon reflexiona sobre com ha canviat la celebració de Sant Jordi, comparant la senzillesa de les tradicions passades amb la massificació comercial del present. La rosa: De la cura personal al producte de consum L'avi recorda que antigament no existia el costum de comprar roses massivament. Les claus d'aquella època eren: L'origen natural: Les roses es collien directament dels rosers particulars que hi havia a les cases o jardins. L'esforç i el simbolisme: El fet de punxar-se amb una espina mentre es collia la flor es considerava un "senyal d'amor" i donava un valor especial al gest. El sentiment d'intriga: Rebre una rosa era una sorpresa real i un compromís fort, ja que no era un acte tan normalitzat com avui dia. El contrast amb l'actualitat Actualment, la diada s'ha transformat en un fenomen purament comercial: Massificació: Els carrers de Tarragona s'omplen de parades on tothom ven roses, perdent-se l'encant de buscar un lloc determinat. Varietat artificial: L'aparició de roses de colors inviables a la natura, com les blaves o verdes, i el fet que moltes ja no tinguin espines. La pèrdua de l'exclusivitat: Ara és habitual que una persona rebi múltiples roses (estimades en unes tres de mitjana) d'amics, familiars o parelles, mentre que abans rebre'n dues podia generar un conflicte o un compromís seriós. "Ara és molt bonic, per totes parades... però això ja per mi és comerç." Reflexió sobre les festes assenyalades Finalment, es destaca que tot i que l'amor s'ha de demostrar tot l'any, la societat actual va tan de pressa que necessita dies concrets com Sant Jordi o el Dia dels Enamorats per aturar-se i tenir detalls amb els altres.

  • 5'

    Evolució literària i llibreries a Tarragona

    En aquesta conversa, l'Avi Ramon reflexiona sobre la transformació de la celebració de Sant Jordi i el món del llibre a la ciutat de Tarragona. El relat transporta a èpoques passades on les llibreries i papereries tenien una funció molt més específica i vinculada a l'entorn escolar. Canvis en el sector del llibre Transformació dels quioscos: Actualment, molts establiments que abans només venien premsa i còmics s'han convertit en autèntiques llibreries amb una oferta molt més àmplia. L'impacte de la tecnologia: S'esmenta com Internet ha desplaçat els grans volums de diccionaris i enciclopèdies que abans eren el centre de les cases intel·lectuals. Pèrdua de patrimoni: Es recorda amb tristesa la crema de biblioteques durant la guerra i la pèrdua de col·leccions de gran valor per culpa de la ignorància. Literatura local i autors mítics L'Avi destaca algunes figures i llocs emblemàtics de la memòria tarragonina: 1. Llibreria Guàrdies: Situada a la plaça de la Font, el seu propietari era un reconegut poeta. 2. Autors de referència: Esmenta noms com mossèn Malendres o Montoliu, destacant que abans es coneixia personalment la categoria i el tema de l'autor. 3. Temàtiques: La producció literària d'aquella època a Tarragona se centrava en la poesia, l'arqueologia i la història local, sovint escrita per persones que no vivien exclusivament de la literatura. "Abans esperaves aquell llibre perquè sabies el tema i la categoria d'aquella persona que coneixies." Crítica a la modernitat L'interlocutor expressa un cert escepticisme davant el model actual de concursos literaris i el pes excessiu del mèrqueting per sobre de la qualitat del llibre, qüestionant com es poden predir guanyadors abans que les obres siguin realment llegides.

  • 5'

    Mercat i col·leccionisme de llibres de postguerra

    El món dels llibres des de la mirada de l'Avi Ramon En aquesta conversa, l'Avi Ramon reflexiona sobre el valor de la cultura escrita i com ha canviat el mercat del llibre des de la postguerra fins a l'actualitat. El testimoni destaca la transició del llibre com un objecte gairebé residual fins a convertir-se en una peça de col·leccionisme intel·lectual. Els llibres en la postguerra i el paper d'aquells que recollien cartró Un dels relats més interessants és com, després de la Guerra Civil, molts llibres van canviar de mans de manera poc convencional: * Els endrapaires o recol·lectors de cartró i paper sovint obtenien llibres de cases que es desfeien. * Aquests llibres es venien inicialment a preu de paper, sense considerar-ne el contingut o el valor històric. * Amb el temps, alguns venedors van començar a seleccionar les obres, augmentant-ne el preu segons la seva raresa o autor. Biblioteques, col·leccionisme i censura L'Avi Ramon subratlla la diferència entre el valor estètic i el valor històric d'una obra: * Menciona col·leccionistes locals com Gramunt, que van aconseguir crear biblioteques de gran valor històric amb llibres antics i arqueològics. * Destaca la importància dels llibres originals, ja que molts van ser víctimes de la censura, perdent així l'essència i el pensament original de l'escriptor. El fenomen del còmic i la lectura popular L'aparició dels còmics es descriu com una democratització de la lectura per a aquells que no tenien temps o no eren lectors habituals: "En comptes d'estar escrit, era amb còmic... llavors allò era més distret." Aquesta evolució va permetre que obres d'aventures o romàntiques arribessin a un públic molt més ampli, tot i que els intel·lectuals seguien buscant l'obra acadèmica i imparcial per entendre la història real.

  • 7'

    La vida quotidiana i els contrastos de la Part Alta de Tarragona

    Memòries de la Part Alta: L'entrada pel Portal del Roser Aquesta conversa ofereix un retrat viu de la Tarragona de postguerra (anys 40), centrada en l'activitat al voltant del Portal del Roser i la plaça del Pallol. El relat destaca com la ciutat convivia entre la solemnitat religiosa i la realitat més mundana. Contrasts Socials i Històrics L'avi Ramon recorda l'arribada del braç de Santa Tecla i com els carrers de la Part Alta, especialment el carrer de Cavallers, eren el cau de l'aristocràcia local (famílies com els Castellarnau o els Montoliu) i, simultàniament, de la pagesia. La Vida al Carrer: Prostitució i Seminaristes Un dels punts més curiosos del relat és la descripció de la convivència a l'espai públic: Cases de prostitució: Es concentraven en zones com Cala Carola o la baixada de Salines. Eren llocs molt populars, fins i tot per als mariners que arribaven al port. El xoc visual: L'avi recorda amb ironia les trobades entre les prostitutes, que anaven a fer-se les revisions mèdiques a sanitat, i els seminaristes vestits amb les seves sotanes negres. L'anècdota dels americans: Es descriu l'arribada dels primers vaixells de guerra americans, els seus conflictes amb els joves locals i com la vigilància va haver de augmentar per controlar les baralles als bars. Altres Elements del Paisatge Urbà "A vegades es trobaven al portal aquests seminaristes... i aquestes prostitutes que anaven cortetes... i veies que tots miraven a terra, però de reull." El camí cap a l'escorxador: Era habitual veure passar ramats de cabres i cavalls vells pel mig del carrer cap al matadero, barrejant-se amb la gent que anava a missa o a passejar. El canvi del temps: Es reflexiona sobre com la vida abans es "vivia" amb més calma, malgrat la duresa o les desigualtats, en contraposició a les presses del món actual.

  • 6'

    Records històrics i mercats de la Part Alta de Tarragona

    Un tomb per la història viva de la Part Alta En aquesta conversa, l'avi Ramon comparteix un recull de records i anècdotes sobre la configuració històrica de la Part Alta de Tarragona. El relat se centra en la transformació dels espais urbans, des de l'època romana fins a la vida quotidiana del segle XX. Espais sagrats i vestigis romans El Seminari i Sant Pau: Es destaca la importància del Seminari i una petita capella on, segons la tradició, Sant Pau va predicar. Es menciona una pedra específica que servia de púlpit natural. De Júpiter a la Catedral: L'avi recorda que on avui s'alça la catedral, antigament hi havia el temple de Júpiter. Església de Santa Tecla: Es descriu com un espai romànic més antic que la catedral actual, on les famílies es dividien per estatus o gènere durant els oficis religiosos. La vida comercial: Els mercats populars Pla de les Coques: Antigament un centre neuràlgic on els pagesos venien productes frescos com gallines, conills i verdura. Rep el seu nom per la configuració del carrer amb una zona central elevada. Plaça de la Peixateria: Lloc de venda de peix fresc portat directament pels pescadors del barri del Serrallo. Plaça del Fòrum: Recordada per ser el punt de venda especialitzat en la carn, envoltat de carrers que avui ja no existeixen. Tradicions i curiositats urbanes Sant Magí: Es descriu la devoció dels pescadors que pujaven des del Serrallo, sovint de genolls, fins a l'ermita del Portal del Carro. Els Tarongers: Una referència irònica als arbres ornamentals de la ciutat, coneguts pel seu gust amarg. Orografia peculiar: La reflexió sobre com Tarragona sembla estar feta només de pujades o de baixades depenent de l'optimisme de qui va batejar els carrers. "Qui va posar els noms dels carrers o era optimista o era una mica bromista."

  • 4'

    Evolució de la lectura i Sant Jordi amb l'avi Ramon

    Reflexions sobre la Diada de Sant Jordi i el canvi en els hàbits de lectura L'avi Ramon reflexiona sobre com ha canviat la celebració de Sant Jordi i la relació de la societat amb els llibres al llarg dels anys. Destaca que, tot i que les tradicions com la rosa i el llibre perduren, la manera de viure-les i el tipus de literatura han evolucionat dràsticament. L'impacte de la tecnologia i el canvi de gèneres Relat de viatges i aventures: Antigament, quan no es viatjava tant, les novel·les d'aventures i llocs exòtics despertaven un gran interès. Avui dia, amb el cinema i la televisió, aquestes històries ja no capturen l'atenció de la mateixa manera. Novel·la romàntica: Eren un refugi per a la intimitat en una època on la llibertat d'expressió era limitada i la gent vivia de forma més tancada. La pèrdua de concentració: L'avi assenyala que actualment és difícil trobar temps per a una lectura reposada a causa de les distraccions constants de la televisió i les obligacions diàries. "Ens acostumem de seguir del que hi ha... Uns canvis i llavors no pensem d'una època amb l'altra." El contrast en l'educació escolar Finalment, es fa una comparativa entre els llibres de text d'abans i els d'ara: Abans: S'anava a l'escola amb pocs recursos: una enciclopèdia (que incloïa aritmètica i gramàtica) i el catecisme. Ara: Els infants han d'utilitzar carrets per transportar una quantitat ingent de llibres, un canvi que l'avi troba sorprenent.

  • 5'

    La història i el llegat de la Plaça del Pallol

    Un recorregut per la memòria de la Part Alta En aquesta conversa amb l'Avi Ramon, s'explora la riquesa històrica de la Plaça del Pallol a Tarragona i els seus voltants, recordant elements que ja han desaparegut o s'han transformat amb el temps. La zona, que antigament era un centre neuràlgic de vida social i econòmica, amaga detalls fascinants sobre el dia a dia dels tarragonins d'abans. Espais emblemàtics i vida quotidiana El Beateri: Es recorda l'antic convent i escola de monges on van estudiar moltes generacions de tarragonins abans de traslladar-se a l'actual ubicació de La Vedruna. La font i els desmais: La plaça tenia una fesomia diferent, amb una font característica i vegetació que la feia un lloc de pas obligat per als pagesos que anaven al camp. L'Antiga Audiència: Destaca per haver acollit el despatx del qui seria el primer president de la Primera República Espanyola. El Pallol: control econòmic i mesures La plaça rep el nom de les Voltes del Pallol, un espai amb funcions administratives i logístiques clau durant el segle XVIII: Control de mercaderies: Al costat del Portal del Roser, es controlava l'entrada de productes (vi, blat) a la ciutat per cobrar-ne els cànons corresponents. Mesures de blat: Encara es conserven (algunes al carrer Major) les pedres grans amb buits que servien per mesurar el gra abans d'enviar-lo als molins. Altres usos històrics L'entorn va ser un espai polivalent que va acollir: 1. El primer Museu de la Ciutat. 2. Safareigs públics on la barriada anava a rentar la roba. 3. L'Escola de Nàutica. "Hi ha punts de Tarragona que passen desapercebuts i tenen la seva història pròpia." Finalment, es reflexiona sobre com ha canviat la societat; antigament, sense televisió, la vida comunitària era molt intensa, amb grups de teatre i societats veïnals que mantenien la Part Alta plena de vida i activitat constant.

  • 8'

    Memòries de l'Antiga Audiència i la Part Alta

    Records de la postguerra i transformació urbana L'entrevistat fa un recorregut emocional i històric per la Part Alta de Tarragona, centrant-se en l'evolució de l'edifici de l'Antiga Audiència i la Plaça del Pallol. El relat bascula entre el dramatisme de la repressió franquista i la transformació d'aquests espais en centres culturals i veïnals. L'Antiga Audiència: De tribunal a escola L'espai que avui coneixem com a l'Antiga Audiència va ser escenari de moments molt foscos després de la Guerra Civil: Es realitzaven judicis polítics diaris que, segons el testimoni, no eren imparcials i sovint acabaven en tragèdia. L'autor descriu escenes dramàtiques de familiars intentant abraçar els condemnats a mort mentre sortien del tribunal. Amb el temps, l'edifici va canviar radicalment d'ús, convertint-se en escola de música i col·legi provisional. El mapa de la repressió a Tarragona Es detallen diversos punts de la ciutat que van servir per a la gestió dels presos: Convent de les Monges de la Vetlla: Lloc de pas per als que venien del front. Presó de Pilats: On es tancaven els condemnats a penes llargues o pena de mort, sovint amuntegats a les vòltes (bòbades). Carrer Ixart: Espai destinat a militars i càrrecs de l'exèrcit republicà. La vida quotidiana i el paisatge urbà El testimoni també recorda aspectes més costumistes de la zona: L'existència de bodegues populars, com la del Senyor Lluís, on es venia vi a granel enmig de l'activitat escolar. L'evolució de la Plaça del Pallol, que va passar de ser un espai de terra i fang a estar pavimentat gràcies a la pressió dels veïns. L'anècdota de la plantació dels arbres actuals, que l'entrevistat va cuidar personalment quan eren només esqueixos davant les pilotades de la canalla. "Ara quan passo per allà i veig aquells arbres tan grans... sembla que sigui una cosa teva."