Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
Programa

Arxiu Sonor 2005 Ja tardes

En aquest espai pots recuperar els àudios històrics del programa i tornar a escoltar les converses, entrevistes i continguts del programa ja tardes de l'any 2005

·582 episodis
RSS

episodis

181-192 de 582
  • 6'

    La Tarragona dels cavalls i els carros amb l'Avi Ramon

    L'era de la tracció animal a Tarragona En aquesta conversa, l'Avi Ramon rememora l'època en què la ciutat de Tarragona no coneixia els vehicles motoritzats i tota la mobilitat depenia de carros i cavalls. Els grans carruatges de l'època eren els equivalents als camions actuals, encarregats de transportar mercaderies des de Lleida o l'Aragó fins al port o l'estació de tren. Logística i manteniment Transport pesant: Els carros més grans podien estar estirats per 3 o 4 cavalls per suportar les pesades càrregues. Les posades: Existien espais específics per guardar els animals i els carros, comparables als garatges moderns, on també s'emmagatzemava el farratge. Oficis perduts: La presència de cavalls generava tota una economia auxiliar: Ferrers: Professionals situats a llocs com la Rambla Vella que fabricaven ferradures i reparaven les rodes de fusta recobertes de ferro. Manteniment de rodes: L'Avi explica el procés de posar el ferro roent sobre la fusta perquè s'ajustés en refredar-se. Vida social i oci "Cada època s'ha de viure i saber el què." Els dies de festa i els diumenges, el cavall passava de ser una eina de treball a un element de prestigi social. La gent passejava per la Rambla amb els animals ben engalanats i nets: Dones i cavalls: Les dones també muntaven, però ho feien de costat a causa de les faldilles llargues de l'època, una postura elegant però complexa. Ambient militar: Com a capital militar, Tarragona veia lluir els oficials amb les seves montures durant les celebracions. Ponis per als nens: Els més petits també participaven amb cavallets de mida reduïda. Compravenda i coneixement L'Avi tanca subratllant que un cavall era una inversió tan important com ara un cotxe. La gent havia de ser experta per no ser enganyada en les fires o per venedors ambulants, fixant-se en detalls com la dentadura o l'estat de les potes.

  • 7'

    Records de l'Avi Ramon: Cavalls i Carruatges d'Antany

    El Món dels Carruatges i els Cavalls amb l'Avi Ramon Aquesta setmana tanquem el cicle dedicat a la història dels animals de tir i els carruatges a la ciutat, coincidint amb la celebració dels Tres Tombs de Sant Antoni. L'Avi Ramon ens transporta a una època on el transport animal era el motor de l'economia i la vida social. Tipologies de Carruatges i el Repartiment de la Llet En el passat, els carruatges no només portaven mercaderies pesants com carbó o carn, sinó que tenien funcions molt específiques: - Les Letxeries: Existien carruatges tipus tartana coberts que repartien la llet. No s'entregava casa per casa, sinó a punts de venda i granges. - El Mesurament: La llet es transportava en bombons d'alumini i el client anava a buscar-la amb la seva pròpia lletera. Com que els recipients ja tenien mides fixes (mig litre, un litre), sovint no calia ni mesurar el líquid. El Protocol dels Enterraments Un dels records més vívids és el del carruatge mortuori. Segons l'Avi Ramon, hi havia una jerarquia visual i protocols estrictes: - Negre i Blanc: Els carros ordinaris eren negres i elegants, però per a les morts de joves o noies solteres (verges), s'utilitzaven carros blancs. - L'itinerari del dol: Al barri del Serrallo, el seguici seguia el carro a peu per diversos carrers fins a la benvinguda del dol a l'església de Sant Francesc. El ritme era tan pausat que alguns assistents fins i tot tenien temps d'entrar a un bar a fer un got de vi i reincorporar-se a la marxa. Anècdotes Personals i el Caràcter dels Cavalls L'Avi comparteix una experiència personal de quan tenia sis anys: li van oferir un poni si era capaç de muntar-lo. Malauradament, un ramat de cabres va espantar l'animal, provocant-li una caiguda que el va fer ser cautelós amb els cavalls durant anys. "Tenen molt de coneixement els cavalls... si veuen que vas amb mala intenció, et fan mala cara; però si veuen que ets innocent, t'admeten." La Vida a la Ciutat i la Plaça de Toros Finalment, es destaca el paper dels cavalls en l'espectacle. Des del carrer Cavallers, els cavalls sortien luxosament adornats amb campanetes cap a la Plaça de Toros, creuant la ciutat a peu i oferint una imatge majestuosa que encara avui es recorda amb nostàlgia.

  • 6'

    Memòria històrica de la Part Alta de Tarragona

    Transformació i vida quotidiana a la Part Alta L'Avi Ramon ens proposa un recorregut nostàlgic pel cor de la Tarragona antiga, centrant-se especialment al carrer Cavallers i els seus voltants. A través dels seus records, desglossa com ha canviat l'ús dels edificis i la dinàmica social d'aquesta zona històrica. Edificis emblemàtics i canvis d'ús Casa Castellarnau: Antiga residència de l'Enriqueta de Castellarnau, qui la va cedir a l'Ajuntament. Antigament, el primer pis allotjava un col·legi de nenes. Casa dels Ixars: Un espai amb una història convulsa; durant la guerra va servir de refugi per a persones arribades de Madrid i, posteriorment, va tenir usos vinculats a la parròquia de la Trinitat. El Rancho Grande: Un establiment popular de l'època, més proper a una bodega que a un bar modern, on es consumia vi en porró i fruita seca. Seu de la Generalitat: L'avi destaca que l'ampliació d'edificis oficials ha fet desaparèixer habitatges particulars, convertint el carrer en un lloc més "fred". Tradicions i vida social La festa de Santa Llúcia: Celebrada a l'església de Sant Miquel (carrer del Comte), era el dia gran de les modistetes. L'avi recorda amb humor com grups de noies joves celebraven la festa pels carrers estrets, sorprenent sovint els vianants. El món del vi: Es recorden els cellers dels pagesos que penjaven una branca de pi a la porta per indicar que hi havia vi nou de la collita. Els portuaris i la Plaça dels Carros: Una part important dels veïns de la Part Alta treballaven al port. L'Avi explica el sistema de contractació a la plaça dels Carros, on les agències triaven diàriament el personal segons l'arribada de vaixells. "Agafes un carrer d'aquells que ve el vent a contradirecció... és un temps bastant traïdor."

  • 6'

    L'era dels cavalls i carros a la Tarragona antiga

    El transport històric a Tarragona Aquesta conversa ens transporta a una època on els cavalls i carruatges eren el motor de la ciutat. Aprofitant la celebració dels Tres Tombs de Sant Antoni, es recuperen memòries sobre com es movien persones i mercaderies abans de l'arribada del motor. Curiositats i picaresca del transport El taxi d'abans: Existien carros estil tartana que feien el servei de transport de passatgers des de l'estació fins als principals hotels (Europa, París). L'enginy del carreter: Es descriu l'anècdota d'un carreter que, per pujar la forta costa del zigzag, utilitzava el mètode de la safranòria lligada al fuet per motivar el cavall. Diferents estaments: El tipus de carro marcava l'estatus social, des de les tartaretes de luxe dels senyors fins als carros senzills de les Germanetes dels Pobres per fer encàrrecs. L'especialització del transport de mercaderies El món dels carros era divers i cada ofici tenia el seu vehicle adaptat: - Alimentació: Carros per repartir sacs de farina als forns o carbó a les cases. - Logística costanera: El transport del peix des del Serrallo fins al mercat, un sistema molt més ràpid que l'actual per garantir la frescor. - Grans càrregues: Els arriers que venien dels pobles amb carros enormes (com vagons) tirats per tres o quatre cavalls per portar gènere cap al port o el tren. "Hi ha fotografies d'aquest carro quan puja per aquí pel zigzag... quan arribava a dalt, llavors ja li deixava menjar la safranòria."

  • 6'

    La Tarragona de carros i cavalls a la Part Alta

    Memòria històrica: El transport tradicional a Tarragona En aquesta conversa, l'avi Ramon comparteix els seus records d'una Tarragona d'antany, on els vehicles motoritzats eren gairebé inexistents i la vida quotidiana girava al voltant dels cavalls i els carros. Segons explica, la ciutat no patia els problemes d'aparcament actuals, encara que el trànsit d'animals era constant i notable. La pagesia a la Part Alta El cor de la ciutat, especialment el sector comprès entre el carrer Major i el portal del Roser, estava dominat per la pagesia. Les característiques d'aquest estil de vida eren molt particulars: Habitatges adaptats: Les cases tenien la quadra a la part inferior per als animals i el pis superior per a la família. Aquest sistema servia per aprofitar la calor animal per escalfar el menjador o les habitacions. La verema i el vi: Era habitual veure carros carregats de raïm arribant als cellers urbans. En aquest context, l'avi recorda la tradició de l'embutada: > "Feia com de porró, i així evitaven els gots i les botelles... era típic de l'embutada." Diversitat de carros segons l'ofici No tots els carros eren iguals; cadascun estava especialitzat segons la seva funció comercial, de manera similar a les furgonetes actuals: El carro de la carn: Una estructura tancada que transportava el gènere fins al mercat. El carretó dels gossos: Utilitzat pel llacer municipal per recollir animals solts; funcionava de manera anàloga a una grua municipal per a gossos. Carros de transport de llenya: Molt comuns en punts com el carrer Cavallers, on la càrrega i descàrrega podia arribar a bloquejar el pas, forçant una paciència i una convivència que avui s'ha perdut.

  • 6'

    La Tarragona dels Carros: Oficis, Anecdotes i Cavalls

    Memòries de la Tarragona dels Carros Arran de la celebració dels Tres Tombs a Sant Antoni, l'avi comparteix records detallats sobre l'època en què el transport i la neteja de la ciutat depenien exclusivament de la tracció animal. La conversa descriu una Tarragona on el civisme i l'adaptació urbana facilitaven la convivència entre veïns i animals. Serveis Públics i Personatges Populars La recollida de la brossa: Es feia amb carros coberts amb tapes. L'escombraire avisava de la seva arribada tocant la trompeta, moment en què els veïns baixaven els residus. El llacer i els gossos: Es recorda la figura de l'home encarregat de recollir gossos abandonats, conegut com a "Fart de fasols". Era un ofici mal vist per la població, que sovint ajudava els animals a escapar o fins i tot, en una ocasió al Serrallo, van arribar a llençar el carro del llacer al mar. El transport de mercaderies: Existien agències de transport que feien trasllats des de l'estació de tren fins a les cases, competint fortament entre elles. Carros Especialitzats i Curiositats El transport de vi: Per moure les botes grans des dels magatzems fins al port, s'utilitzaven carros amb un sistema de cadenes i torns. Aquest mecanisme permetia elevar la bota perquè no toqués a terra durant el trajecte. Els cavalls amb hàbits: L'avi explica amb humor l'anècdota d'un cavall que es parava sol davant de la casa Moller perquè sabia que el seu amo hi entrava a beure un porró de vi. L'Aigua i els Animals Existien diversos abeuradors estratègics a la ciutat, com el de la Plaça dels Infants o el de darrere del Mercat. Eren punts de trobada on els joves feien bromes tapant els sortidors d'aigua per mullar els incauts. També es destaca la sensibilitat dels cavalls: "Hi havia cavalls que, mentre bevien, el carreter havia de xiular perquè el cavall begués més tranquil." Els gats, a diferència dels gossos, sempre han campat lliurement per la Part Alta i el Port sense ser molestats, tot i que antigament n'hi havia menys i eren més cuidats dins dels domicilis.

  • 5'

    Records de la Pasqua: El dia de la mona i la picaresca

    Celebració i llocs emblemàtics de la diada de Pasqua L'episodi recull els records de l'avi Ramon sobre com se celebrava tradicionalment el dia de la mona. Es destaquen diversos escenaris clàssics als voltants de la ciutat on el jovent i les famílies anaven a passar la jornada, com ara els jardins de la Tabacalera, l'Oliva, el Llorito, el Pont del Diable o la font de l'Engarrot. La picaresca i el joc entre el jovent Un dels punts centrals de la conversa és la picaresca i la interacció social durant aquests dies de camp. L'avi recorda amb nostàlgia els jocs que servien d'excusa per al flirteig: La gallina cega i el joc del mocador: moments utilitzats pels nois per apropar-se a les noies. Saltar a la corda: un joc on els homes triaven voluntàriament "parar" (moure la corda) per observar les noies mentre saltaven. La moda de l'època: l'ús d'espardenyes per anar al camp i faldilles lleugerament més curtes (fins als genolls) que permetien més moviment i ball. El menjar i la convivència A diferència de les grans paelles actuals, abans la celebració era més senzilla i casolana: Es portaven coses preparades de casa com entrepans, corassons o pastissets. Les mones originals eren rodones i amb ous durs, sense els ornaments excessius de l'actualitat. Existia una divisió de rols: sovint les noies preparaven el menjar de casa i els homes convidaven a les despeses exteriors. "Sempre hi ha hagut picaresca per part dels homes i per part de les dones... la dona sempre més picardia, l'home més innocent." La jornada concloïa amb el retorn a casa quan es feia fosc, un moment que també propiciava que la gent s'hagués d'agafar per seguretat (i aprofitar la proximitat).

  • 5'

    La Fira de Pasqua i el Teatre Argentino a Tarragona

    Memòries de la post-Pasqua a Tarragona Aquesta conversa recull els records de l'avi sobre les celebracions que seguien al dilluns de Pasqua a la ciutat de Tarragona. Després de la Setmana Santa, l'activitat no s'aturava i s'inaugurava la tradicional Fira, un espai ple de vida, espectacles i comerç popular. El Teatre Argentino i l'espectacle de fira Un dels elements més emblemàtics era el Teatre Argentino, una instal·lació itinerant feta amb fusta i tendals on es realitzaven varietats: Espectacles de flamenc i actuacions de vedets. Un ambient distret i gairebé sempre ple de gom a gom, especialment les primeres files. L'anècdota històrica de la cancel·lació de la inauguració un 14 d'abril, per evitar la coincidència amb el dia de la proclamació de la República, un fet que el règim de l'època no volia celebrar. L'entorn de la Rambla i els 'xerratants' La Fira s'estenia des de la Font del Centenari fins a la Plaça Imperial Tarraco, que en aquells temps era una zona d'horts amb molt poques cases: Els xerratants: Personatges populars que venien productes amb una gran capacitat de convicció. L'avi recorda especialment a en Jiménez, qui feia servir trucs de psicologia per saber quants diners portava la gent: "La persona que m'ensenyi una pesseta, li regalo un llapis... La picardia d'ell era que així sabia la gent els cèntims que hi havia i a qui podien enredar." Gastronomia i oci: No faltaven les pomes encaramel·lades, els núvols de sucre i fruita seca com cacauets i avellanes. També hi havia tómboles i paradetes de tir on, al encertar, es podien veure figures o imatges curioses.

  • 7'

    Memòries de fira, circ i picardia a Tarragona

    Memòries de les Fires de Tarragona En aquesta conversa, l'avi Ramon recorda amb nostàlgia com eren les fires i els espectacles a la ciutat després de la Setmana Santa en èpoques passades. Descriu un escenari ple de vida amb atraccions, barraques de tir, el circ i el Teatro Argentino. Forcadell "el Campió": Un personatge llegendari Destaca la figura d'en Forcadell, un atleta olímpic molt popular que va guanyar una medalla d'or per corre a la dècada dels anys 20. La seva fama era tan gran que: Es feien premis especials perquè la resta de competidors tinguessin una oportunitat de guanyar, ja que ell sempre arribava el primer. Va protagonitzar gestes increïbles (i perilloses) com entrar a la gàbia dels lleons o fer d'home bala. Practicava la modalitat de Don Tancredo a la plaça de toros, on es quedava immòbil vestit de blanc davant de l'animal. L'Evolució del Circ i la Picaresca L'avi explica com el circ ha anat canviant de lloc a la ciutat, des de la Rambla fins al Camp de Mar, ocupant espais molt més naturals i menys urbanitzats que els actuals. Reflexiona sobre la pèrdua de l'impacte d'aquests espectacles a causa de la televisió i els efectes especials del cinema, que fan que la gent ja no valori l'esforç real dels artistes. Finalment, el relat se centra en la picaresca popular: L'engany del ruc amb el cap al revés, que no era més que un animal lligat a l'inrevés a la menjadora. La curiosa proposta d'entrar gratuïtament al circ si es portava un grapat de papers. "No és que fos la gent més innocent, però deies: a veure què és això. Sempre hi ha hagut picaresca i distracció." Reflexionen sobre com, malgrat el pas del temps i l'augment de la formació acadèmica, la picardia i la capacitat de ser enganyat encara persisteixen en la societat actual.

  • 6'

    Tradicions de Pasqua i canvis urbans a Tarragona

    La celebració de la Pasqua a la Tarragona d'abans En aquesta conversa, es recorda com es vivia el Dia de la Mona a Tarragona, destacant el caràcter familiar i la transformació dels espais urbans que han passat de ser camps a barris consolidats. Espais de trobada i celebració Antigament, les famílies tarragonines es desplaçaven a peu cap als afores per menjar la mona, ja que els pisos eren petits i el contacte amb la natura era molt satisfactori. Alguns dels punts clau eren: El Port i la Tabacalera: Zones ideals per anar amb nens perquè estaven apartades del trànsit i tenien espais oberts amb fonts i animals. L'avinguda Catalunya: Coneguda llavors com els "quatre garrofers", era un passeig envoltat de descampats on fins i tot els soldats hi feien instrucció. L'Oliva: Un lloc de referència per a les colles del Serrallo, on es cuinaven paelles i es compartia el menjar en una gran esplanada. El Camí de l'Àngel: Una ruta de terra entre horts que connectava amb les famoses cases barates. Curiositats i memòria social Es destaca la història d'un actiu social situat prop del camp del Gimnàstic, on s'oferia un plat de sopa als més necessitats gràcies a un llegat testamentari. Després de la guerra, aquest punt va continuar servint de centre d'ajuda alimentària per a les famílies amb menys recursos. "Abans anàvem al camp també perquè els pisos eren petits... anar un dia al camp era satisfactori." Finalment, es fa referència a la Segona Pasqua, una festivitat molt arrelada a Catalunya que ha anat canviant en el calendari laboral i festiu amb el pas dels anys.

  • 5'

    Records de la Setmana Santa a la Tarragona de postguerra

    Història i evolució de la Setmana Santa tarragonina En aquesta conversa amb el senyor Ramon, es repassa la trajectòria de la Setmana Santa de Tarragona, destacant la seva evolució des d'èpoques difícils fins a ser reconeguda actualment com a Festa Patrimonial d'Interès Nacional. L'avi Ramon recorda com la constància de la ciutadania ha permès recuperar una tradició que va patir greus pèrdues durant els conflictes bèl·lics. L'impacte de la Guerra Civil en el patrimoni religiós El relat se centra especialment en la destrucció i salvaguarda dels misteris (els passos processionals) durant la guerra: Pèrdua de patrimoni: Moltes esglésies i convents, com el de Santa Clara, van ser cremats, perdent-se nombroses obres d'art religiós. El miracle del Sant Sepulcre: Es destaca com una família de pagesos va aconseguir salvar la talla del Sant Sepulcre amagant-la entre ballanes (palla o restes de collita) per evitar que fos destruïda. Reutilització d'espais: Mentre alguns edificis van ser destruïts, altres esglésies com la de Sant Agustí o la de Sant Joan van servir de magatzems o economats per al sindicat ACTFI. Les confraries i els canvis socials de la postguerra Amb l'arribada de la postguerra, la processó es va anar recuperant amb nous misteris i una forta estratificació social reflectida en les vestimentes: Els 'desmaiginets': Nom popular amb què es coneixia el misteri del retorn del Calvari. Dissenys artístics: Es menciona que el dibuixant Montanyola va dissenyar la indumentària d'alguns grups. Els 'presumits': Sobrenom que rebia el misteri de Sant Joan, ja que els seus membres eren persones properes al règim amb una situació econòmica acomodada, fet que contrastava amb la sobrietat de la resta de la població. "Alguns es coneixien pel vestiment que portaven... els dels 'presumits' portaven un vestit tot elegant que va impactar en aquell temps pel contrast."

  • 6'

    Tradicions i records de la Setmana Santa a Tarragona

    Evolució i tradicions de la Setmana Santa L'avi Ramon comparteix una visió detallada sobre com es vivia i com ha canviat la Setmana Santa al llarg dels anys, destacant el pas del temps i les transformacions en les pràctiques religioses i socials. La figura del penitent i el sacrifici Es destaca el contrast entre la participació per part dels gremis d'oficis i aquella gent que viu la celebració amb una devoció extrema. Antigament era molt comú veure persones fent la processó descalces o carregant creus pesants durant hores. L'avi subratlla el patiment real d'aquests penitents, especialment quan la processó s'allarga o es produeixen talls en el recorregut. L'ús de la caputxa és fonamental per mantenir l'anonimat i la humilitat, evitant que la devoció es converteixi en un exercici de vanitat pública. El Divendres Sant i la natura Una de les tradicions més curioses esmentades és el costum d'anar a buscar farigola el matí de Divendres Sant. "Deien que la farigola d'aquest dia aguanta més, té un altre... No, no, hi és, hi és, eh?" Aquesta activitat sovint es combinava amb trobades socials com costellades, barrejant el component religiós amb el lleure familiar. Canvis en l'organització i el recorregut El text recull la problemàtica logística de les processons actuals, especialment pel que fa al seu pas per espais com la Part Alta o la Rambla: Massificació i restauració: El creixement de terrasses i restaurants a la Plaça de la Font dificulta el pas solemne dels penitents. Regulació de la fe: S'han prohibit pràctiques que restaven serietat o alentien el pas, com el repartiment de caramels o les aturades per cantar saetas. Recorreguts: Es debat la necessitat de canviar l'itinerari cap a zones més íntimes com les muralles per recuperar l'ambient de recolliment d'antany.