Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
Programa

Arxiu Sonor 2005 Ja tardes

En aquest espai pots recuperar els àudios històrics del programa i tornar a escoltar les converses, entrevistes i continguts del programa ja tardes de l'any 2005

·582 episodis
RSS

episodis

193-204 de 582
  • 5'

    La festivitat de Sant Josep i l'inici de la Setmana Santa

    Reflexions sobre la Diada de Sant Josep i les tradicions En aquesta conversa s'explora la transició entre la celebració de Sant Josep i l'arribada de la Setmana Santa. L'avi recorda com la festivitat del 19 de març ha evolucionat de ser un dia estrictament religiós i laboralment festiu a convertir-se en una celebració més familiar i comercial. L'evolució de Sant Josep Patró dels fusters: Es recorda la importància històrica del sant per al gremi dels fusters i com, antigament, era una festa on no es treballava. El "Dia del Pare": S'observa la transformació cap a una jornada on predominen els regals, especialment articles com corbates, mocadors o colònia. Àmbit familiar: Tot i els canvis, segueix essent un dia de gran intimitat familiar donada la gran quantitat de persones que porten el nom de Josep o Josepa. La proximitat de la Setmana Santa L'inici de la Setmana Santa marca un canvi en la rutina, amb una proliferació d'actes religiosos que superen en nombre els de temps passats: "Abans només hi havia dues o tres viacrucis i ara n'hi ha al dematí, al migdia i a la nit." Viatges i oci modern Es destaca com l'enfocament de la Setmana Santa ha anat derivant cap a les vacances i el turisme. Les agències de viatges aprofiten aquestes dates per oferir escapades, una manera de "disfrutar sense fer mal" que el cos agraeix amb l'arribada de la primavera.

  • 5'

    Tradicions i anècdotes de la Setmana Santa a Tarragona

    Memòria històrica de la Setmana Santa i el Serrallo En aquesta conversa amb l'avi Ramon, es repassen les vivències i el context social de la quaresma i la Setmana Santa durant l'època franquista a Tarragona, especialment al barri del Serrallo. El testimoni destaca com la religiositat impregnava la vida quotidiana i les restriccions artístiques de l'època. Punts clau de la tradició religiosa Ritus i penitència: La quaresma s'entenia com un període per netejar les culpes dels excessos del carnaval. Una de les tradicions era la visita a diverses esglésies per fer examen de consciència. Gastronomia típica: Es recorden els plats estrella del moment com els cigrons amb bacallà, les patates amb bacallà i l'allioli. Organització per gremis: Les processons i confraries estaven fortament vinculades als gremis tradicionals, com els pescadors, els pagesos i la Confraria de la Sang. Anècdotes sobre l'art sacre i la censura L'avi Ramon explica una anècdota fascinant sobre la creació del misteri dels Maginets. L'escultor, que havia treballat a París modelant ballarines, va patir la censura de l'església local: "L'escultor estava negre perquè el palau li feia retocar el model cada vegada. Li deien: 'n'hi ha massa, això és una provocació', referint-se al pit de les imatges femenines." Aquest control moral era tan estricte que les figures de la Mare de Déu o les verges acabaven tenint una morfologia gairebé masculina per evitar qualsevol indici de sensualitat. El llegat artístic perdut Finalment, es fa menció de la pèrdua de patrimoni durant la Guerra Civil, quan molts dels misteris de gran valor artístic de Tarragona van ser cremats, obligant a la reconstrucció de la imatgeria religiosa durant la postguerra amb estils més austers o sota l'estricta supervisió de les autoritats eclesiàstiques.

  • 7'

    Tradicions de Quaresma i Setmana Santa a Tarragona

    La Gastronomia de la Quaresma En aquesta conversa, l'avi Ramon recorda com l'alimentació s'adaptava a les restriccions religioses de l'època. Destaca especialment el paper del bacallà, que antigament era un producte molt assequible i popular, a diferència d'avui dia. El bacallà: Es comprava salat a les bacallaneries o parades de pesca salada. Es feia servir per a tot: des de plats principals fins a bunyols. Els cigrons: Un altre aliment bàsic i barat que permetia moltes variacions (amb salsa, amanits, etc.). Els ous: Esdevenien l'element proteic fonamental quan la carn estava prohibida. "Llavors el bacallà era el menjar més barat que hi havia, era un article de senyors d'ara, però llavors era per a tothom." La Processó de Tarragona: Silenci i Tradició L'avi posa en relleu la importància històrica de la Setmana Santa tarragonina, considerada una de les més serioses i rellevants de tot l'Estat, només superada en fama per les d'Andalusia. Ambient i recorregut: Es descriu el contrast entre el silenci recollit dels carrers de la Part Alta i l'aspecte més d'espectacle de la Rambla. Les Prometences: Molts participants sortien a la processó per complir una promesa, sovint anant descalços o carregant objectes pesants (improperis). Evolució social: S'esmenta com, amb l'arribada de la democràcia, molta gent va començar a utilitzar aquests dies per marxar de vacances, tot i que la tradició ha persistit amb força. Les Vestes: Antigament no tothom tenia túnica pròpia i era habitual llogar-les a la congregació de La Sang.

  • 4'

    La Quaresma i el control social a la postguerra

    Memòries de la postguerra: Quaresma i control L'avi Ramon relata com es vivia el període de la Quaresma i la Setmana Santa durant l'època del franquisme, destacant que no era només una qüestió de fe religiosa, sinó de supervivència social i submissió a les normes imposades. L'hegemonia del poder En aquella època, la vida quotidiana estava regida per tres pilars fonamentals que exercien una vigilància constant: * El clero: La paraula d'un capellà tenia més pes que la de moltes autoritats. * El sector militar: Imposaven el respecte per haver guanyat la guerra. * La Falange: Responsables de l'adoctrinament polític en col·legis i llocs de treball. "Qui manava aquí era el clero, el militar i el falangista." Els rituals d'adoctrinament L'avi recorda diverses pràctiques que s'havien de seguir rigorosament per evitar problemes: 1. Himnes al col·legi: Havien d'aixecar el braç mentre sonava l'himne nacional i es portava la bandera. 2. Conferències obligatòries: Els aprenents eren cridats a rebre xerrades sobre la doctrina religiosa i el nacionalsocialisme en horari laboral. 3. Relats de por: S'intentava espantar la població amb històries inversemblants, com que els "russos comunistes tenien cua". 4. Salutació feixista: Era preceptiu saludar els instructors de gimnàstica o falangistes amb el braç enlaire pel carrer. En definitiva, el resum de la situació era la barreja entre l'Església i el règim, on molts ciutadans actuaven per simple temor o per pura necessitat d'adaptar-se a les difícils circumstàncies posteriors a la guerra.

  • 4'

    La Setmana Santa i el franquisme a Tarragona

    La ritualitat de la Setmana Santa durant la postguerra L'episodi explora com es vivia la Quaresma i la Setmana Santa en l'època del primer franquisme a Tarragona. El testimoni descriu un període marcat per una atmosfera gris on la línia entre la devoció religiosa i el control social era gairebé inexistent. Els rituals i l'obligatorietat La celebració no era només una qüestió de fe, sinó una norma social estricta: El Dijous i el Divendres Sant eren dies de màxima solemnitat i d'assistència obligatòria a missa. L'acte d'anar a les processons servia perquè les autoritats i el clero poguessin controlar qui complia amb els deures religiosos. L'avi destaca que molts actes es feien "de cara a la galeria" per mantenir les aparences davant els qui manaven. Hipocresia i control social Es fa menció de les elits industrials i algunes associacions de senyores que imposaven les normes. L'avi recorda el contrast entre la caritat ostentosa i la realitat de les famílies amb dificultats: "Hi havia persones que havien pagat una part d'un altar i la família potser estava en una situació... doncs amb situacions bastant de xoc." Les confraries com a salvoconducte Participar en una germandat o confraria en aquell moment tenia una funció pràctica de seguretat personal. Apuntar-se a aquestes entitats funcionava com una mena de salvoconducte per evitar ser assenyalat o perseguit, especialment per a aquells que tenien un passat vinculat a la guerra o opcions polítiques no afins al règim.

  • 5'

    Tradicions i records de la Quaresma i Setmana Santa

    La vivència de la Quaresma i la Setmana Santa En aquesta conversa, s'expliquen les tradicions religioses i els costums socials que marcaven el temps de Quaresma i els dies centrals de la Setmana Santa. Es destaca com la vida quotidiana s'adaptava a les normes eclesiàstiques i com, en algunes ocasions, aquestes normes es podien esquivar mitjançant pagaments. Els dejunis i les obligacions religioses L'abstinència de carn: El costum més arrelat era no menjar carn els divendres. El dejuni i la "bulla": Existia la possibilitat d'obtenir permisos especials del clero, pagant una quantitat de diners, per quedar lliure de les obligacions del dejuni. La crítica social: L'avi reflexiona sobre la injustícia que suposava que algú amb diners pogués comprar la seva llibertat religiosa mentre que el treballador havia de complir estrictament. Rituals i costums de Dijous i Divendres Sant L'espectacle social: Les famílies benestants lluïen les seves millors gales, com mentons i peinetes, convertint els actes religiosos en un esdeveniment social de prestigi. El Dijous Sant: Era un dia de festa (que més tard va passar a ser recuperable laboralment) dedicat a visitar el Santíssim i a participar en el rentatori de peus, una recreació de l'escena bíblica de Jesús. Supersticions de Divendres Sant: Existia la creença popular que no es podia escombrar aquest dia per evitar plagues de formigues. Menjar i resistència La gastronomia típica es basava en plats com les patates amb bacallà i oli. S'esmenta que algunes persones practicaven una sort de provocació o rebel·lia anant al camp (a l'Oliva o al Llorito) a fer costellades de carn, malgrat les prohibicions. "Per un trast de paper pugui, i jo que vaig a treballar i la feina és meva, hagi de fer... són coses que et fan pensar."

  • 6'

    Records del Carnaval a la Tarragona de principis de segle XX

    Una mirada al Carnaval històric de Tarragona L'Avi Ramon relata com es vivia la festivitat del Carnaval a cavall entre el segle XIX i el XX, destacant el paper central de les entitats i la sàtira social. La conversa posa èmfasi en el contrast entre les festes de carrer i els balls de gala en recintes tancats. Les seus de la gresca i el Teatre Principal El Teatre Principal de la Rambla Vella era el centre neuràlgic on es feia el carnaval senyor. Es tractava de festes tancades on la gent anava disfressada i on sovint es produïen trobades curioses entre familiars o amics que no es reconeixien a causa de les màscares. Diferents entitats locals com l'Ateneu, l'Àncora o diversos sindicats i agrupacions d'oficis organitzaven les seves pròpies festes particulars, generant una sana competència per veure qui lluïa més. Disfresses, picardia i identitat A diferència de l'actualitat, les disfresses no es compraven; es feien a casa o a casa de la modista. Les més senzilles consistien en un simple llençol o una manta. L'Avi Ramon destaca el paper de la picardia i la llibertat que oferia la disfressa: > "La gràcia del disfraç és disfressar-te del que tu vols ser sense ser-ho." Això permetia trencar rols de gènere: homes que volien sentir-se dones o dones de caràcter fort que es vestien de militars. L'Enterrament de la Sardina i la sàtira política L'Enterrament de la Sardina marcava el final de la desbauxa. Antigament era una festa laboral on la gent sortia a les afores (a l'Oliva, al Pont del Diable o al Llorito) a menjar paella en grup. La sàtira política era un element clau. Es feien servir pancartes amb ironia i fins i tot es passejaven taüts amb representacions de polítics del moment, com una famosa crítica dirigida al govern de Madrid.

  • 6'

    Històries i anècdotes del carnaval de Tarragona i rodalies

    Recopilació de vivències sobre el Carnaval tradicional L'episodi explora, a través dels records de l'avi Ramon, com es vivia el Carnaval a Tarragona i en altres localitats properes com Vilanova i Sitges. S'analitza la transformació d'aquesta festa des d'una època de prohibicions fins a l'actualitat. Els llocs clau de la celebració El Pont del Diable: Escenari típic on els joves de Constantí i Tarragona es trobaven per celebrar la festivitat i on sovint s'acompanyava les noies a peu en trajectes que es feien llargs de nit per la carretera. Vilanova i la Geltrú: Molt famosa antigament per la seva popular guerra de caramels i merengues, una batalla festiva que resultava força intensa per als assistents. Sitges: Coneguda ja en aquells temps pel seu estil diferencial, més obert i amb desfilades de disfresses en passarel·les interiors de bars. Les restriccions de l'època de postguerra Durant el franquisme, el carnaval va patir una forta repressió que en va marcar l'estil: 1. Prohibició de la cara tapada: No es permetia anar amb la cara oculta per evitar possibles conflictes o anonimat perillós sota el règim. 2. Els Maginets: L'únic grup que se solia consentir a Tarragona eren els nens disfressats de forma tradicional. 3. Pobresa de la festa: En comparació amb el desplegament de riquesa actual, els carnavals d'abans a ciutats com Barcelona o Tarragona eren molt més senzills i minsos. Anècdotes memorables L'avi recorda episodis curiosos que reflecteixen el xoc cultural i la diversió de l'època: "Aquell home calb a la guerra de caramels a qui tothom tirava des dels balcons com si tingués una diana al cap; va haver de marxar corrents." També rememora la sorpresa de mariners estrangers al port de Barcelona o a Sitges en descobrir homes disfressats de dona, posant de manifest la faceta més transgressora de la celebració fins i tot en èpoques passades.

  • 6'

    El Carnaval de l'avi Ramon: tradicions i repressió

    Memòries del Carnaval a Tarragona L'Avi Ramon ofereix un recorregut històric i personal sobre com es vivia el Carnaval a Tarragona des de finals del segle XIX i durant el segle XX, destacant el gran contrast entre les celebracions actuals i les d'èpoques passades. Gastronomia i Tradició Familiar Històricament, les festes anaven lligades a la gastronomia domèstica. El Carnaval era l'època del "menja, menja", un intent d'atipar-se abans de l'arribada de la Quaresma i l'abstinència obligatòria. Cuina a casa: A diferència d'avui, el pes de la festa recaia en les mestresses de casa i les àvies, que competien orgulloses per fer els millors plats. Productes clau: Es parla de la botifarra d'ou (tot i que es veu com una promoció més actual dels tociners), els llardons per fer coques i, especialment per als nens, els pirulis de caramel llargs. Hospitalitat: Era habitual cuinar per a grans grups (10 o 12 persones) per si venia algú de fora. El Control Social i Polític Un dels punts més rellevants de la conversa és el record de la repressió durant el franquisme, quan el Carnaval va ser prohibit oficialment a bona part de Catalunya. Vigilància: La joventut estava molt controlada, tant per l'Església com pels militars. Se seguia de prop la ideologia política de cadascú. Religió obligatòria: En festes com la Setmana Santa, era pràcticament obligatori participar-hi per no ser assenyalat. "Hi havia coses que havies d'anar-hi perquè t'havien de veure... per a saber justificar que eren bons nois." Evolució de la Festa L'avi constata que actualment les festes a Tarragona són molt més obertes i participatives, amb activitats al carrer, al Mercat o a la Rambla, perdent-se aquell hermetisme de les cases particulars i la por al control polític.

  • 6'

    La passió pel col·leccionisme al Pati Jaume I

    El valor cultural de l'intercanvi En aquesta conversa, l'avi Ramon comparteix la seva experiència personal en la recent trobada de col·leccionistes de Catalunya celebrada al Pati Jaume I. L'entrevista destaca com el col·leccionisme no és només una afició, sinó una forma de preservar la història i la cultura. Punts clau de la trobada: Naturalesa de l'esdeveniment: No es tractava d'una fira de compravenda, sinó d'un espai compartit per a l'intercanvi pur entre aficionats. Diversitat cultural: Hi van participar col·leccionistes d'arreu (Berga, Reus, Tarragona), demostrant que el col·leccionisme motiva a la gent a viatjar i connectar amb altres territoris. Objectes curiosos: Es van veure des de clàssics com segells, monedes o xapes de cava, fins a objectes insòlits com curadents, posagots o calendaris de butxaca. "El col·leccionisme és història... veus coses que no t'ho esperes i entens com tot és col·leccionable." Reflexions sobre l'afició L'avi Ramon reflexiona amb humor sobre el pas del temps i les dificultats de l'espai a casa per guardar les col·leccions. També es subratlla la importància de la difusió i propaganda d'aquests actes per garantir que la gent conegui les activitats culturals que es fan a la ciutat, ja que sovint passen desapercebudes per manca de promoció.

  • 6'

    Evolució i anècdotes del Carnaval de Tarragona

    Records històrics del Carnaval de Tarragona L'Avi Ramon recorda com ha canviat la celebració del Carnestoltes a la ciutat, comparant la grandiositat de les comparses actuals amb les festes de segles passats. Destaca que la Tarragona d'avui pot competir amb qualsevol celebració de primer nivell, fins i tot amb les de les Canàries, gràcies a la qualitat de les seves disfresses i desfilades. La dualitat entre la Part Alta i el Port Històricament, existien dues celebracions diferenciades a la ciutat, marcades pel context social i econòmic de finals del segle XIX: La Part Baixa (el Port): Gràcies a la riquesa generada pel transport del vi cap a França durant l'època de la fil·loxera, es feien grans balls al reconegut Cafè dels Set Portes (situat a la Plaça dels Carros), on participaven boters i gent de mar. La Part Alta: Un ambient més aristocràtic i pagès on la festa s'iniciava oficialment al Portal de Sant Antoni amb timbals i autoritats. Es combinaven disfresses de luxe amb bromes irreverents. La pèrdua de la sàtira i la ricsa d'humor L'Avi Ramon fa una reflexió sobre com s'ha perdut el component de sàtira i crítica política que caracteritzava els carnavals antics. Recorda anècdotes sobre la rivalitat històrica amb Reus i l'ús de la ironia per recordar esdeveniments com la invasió francesa: "S'ha de tenir una miqueta d'humor, però un humor fi. Sàtires, però en molts llocs." Finalment, es menciona que la festa culminava amb l'enterrament de la sardina, un tema que es deixa pendent per aprofundir en la següent conversa.

  • 7'

    El món del col·leccionisme i restauració de l'Avi Ramon

    L'art de l'intercanvi i la restauració d'antiguitats L'Avi Ramon ens endinsa en el fascinant món del col·leccionisme, destacant una trobada que tindrà lloc el proper diumenge 6 de març al Pati Jaume I de l'Ajuntament. L'enfocament principal d'aquesta trobada no és la compravenda comercial, sinó l'intercanvi entre entusiastes de tot Catalunya. La filosofia de la negociació i el valor emocional Durant la conversa, l'avi reflexiona sobre la importància de la noblesa en els tractes. Explica una anècdota on va rebutjar una venda perquè el comprador, tot i ser amic, no va ser honest amb el preu des del principi: "Si tu em podies donar 3.000 de cop, per què has començat en mil? Això no és noblesa." Per a l'Avi Ramon, moltes peces no tenen un preu de mercat fix, sinó un valor sentimental que preval sobre el guany econòmic. Especialització en marcs i relació amb els brocanters L'avi explica la seva experiència com a restaurador de marcs antics, una especialitat molt demandada en una època en què no se'n fabricaven de nous. Descriu la seva estratègia de compra: * Visitava els venedors ambulants els dissabtes, que era l'últim dia de la setmana per a ells. * Aprofitava que el gènere restant era el que més l'interessava per a restaurar. * Establia relacions de confiança oferint part del benefici extra si venia la peça més cara del previst. El col·leccionisme com a cultura i història Finalment, es fa una distinció entre diferents tipus de col·leccionisme: 1. Afició domèstica: Segells, monedes, etiquetes i calendaris, que serveixen per entendre l'evolució de la societat i la història. 2. Antiguitats de valor: Pintures, mobles i peces de gran cost on cal tenir molts coneixements per evitar que et donin "gat per llebre", especialment en el mercat dels nous rics. L'episodi clou amb una invitació formal a la fira de col·leccionisme de Tarragona.