Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
Programa

Arxiu Sonor 2005 Ja tardes

En aquest espai pots recuperar els àudios històrics del programa i tornar a escoltar les converses, entrevistes i continguts del programa ja tardes de l'any 2005

·582 episodis
RSS

episodis

229-240 de 582
  • 6'

    Història i vida social del Carrer Apodaca a Tarragona

    Memòria viva del Carrer Apodaca En aquesta conversa, l'avi Ramon rememora la importància històrica i social del Carrer Apodaca de Tarragona, destacant el seu paper com a eix de connexió fonamental entre la Rambla i la zona portuària. El carrer no era només un centre comercial, sinó un lloc de trànsit constant per a treballadors del port i viatgers de l'estació de tren. Característiques i evolució del barri Estratificació social: Antigament, el carrer acollia moltes cases senyorials. Curiosament, la jerarquia social es reflectia en l'alçada: els rics vivien als primers pisos (més amples i accessibles), mentre que les classes més humils pujaven més escales fins als pisos superiors. Activitat econòmica: El barri era ric gràcies als boters i a l'exportació de vi que arribava de Reus. També s'hi trobaven moltes agències de transport i de vaixells. Impacte de la guerra: Després de la Guerra Civil, el carrer va quedar molt afectat pels bombardejos, presentant un aspecte de vegades descuidat o "destartalat" durant anys. Curiositats i vida veïnal Les Caramelles: Una tradició destacada on els cantaires feien servir una canya amb un cistell per arribar als balcons dels primers pisos i recollir monedes o ous. Personatges peculiars: Es recorda la presència d'una vident que vivia en un dels pisos, reflectint la diversitat de personatges que habitaven la zona. Rivalitats locals: Existia una forta competència entre el jovent de diferents barris, especialment contra el Serrallo, que sovint desembocava en petites "guerres" de carrer sense conseqüències greus. "Era un carrer molt actiu, sempre... havien d'anar al moll, havien de passar per aquí, era un carrer molt de trànsit."

  • 7'

    Avis i botigues a Tarragona: Entre artesania i records

    Evolució del comerç: De la confiança personal a la mentalitat actual En aquesta conversa, l'avi Ramon reflexiona sobre com han canviat les botigues tradicionals i el comportament dels clients. Es destaca la figura del botiguer no només com a venedor, sinó com una persona de confiança que coneixia les necessitats reals de la seva clientela. La psicologia del comprador i els regals L'avi comparteix anècdotes curioses sobre la percepció del preu en el passat: Molts clients es mentalitzaven amb una despesa fixa i, si un article artesà era massa barat, sentien que no quedarien prou bé. Es practicava el descompte personalitzat basat en el preu antic o la relació d'amistat. Existia un cert recel o ironia en les compres, barrejant l'afecte amb el desig de no ser enganyat. L'ofici i la continuïtat familiar: Cistelleria Rossell Es fa un homenatge especial a la Cistelleria Rossell del carrer Apodaca de Tarragona: Es destaca la il·lusió de les noves generacions per mantenir un negoci que s'ha hagut de modernitzar. La diferència crucial entre els productes d'artesania feta a mà i els objectes comercials actuals. La transformació d'un magatzem antic en una botiga més adaptada als nous temps, sense perdre l'essència familiar. El vincle humà i el record La conversa estableix un paral·lelisme entre els botiguers i els metges d'abans, que coneixien tota la família i podien fer diagnòstics gairebé sense preguntar. "Els avis no expliquem batalletes, exposem vivències i records que després els joves venen a buscar quan han de fer treballs d'escola." Finalment, es reivindica el valor del record oral com a font de coneixement sobre els oficis i la vida quotidiana de Tarragona, tancant aquest repàs a la cistelleria per obrir properament el capítol de les pastisseries.

  • 7'

    El tren 'Mixto' i el comerç del carrer Apodaca

    La influència del ferrocarril en el comerç local L'episodi explora com el carrer Apodaca de Tarragona es va convertir en un eix comercial clau gràcies a la seva proximitat a l'estació de tren. L'avi Ramon recorda la dinàmica d'un barri viu on confluïen passatgers, treballadors i comerciants. El tren 'Mixto' i el transport de l'època Un dels elements més singulars explicats és el funcionament del tren Mixto, que connectava Tarragona i Tortosa. Aquest comboi es caracteritzava per: Versatilitat: Transportava tant passatgers com càrrega, incloent-hi espais específics per a animals (gossos). Estructura precària: Els vagons no tenien passadís interior; el revisor havia de passar d'un vagó a un altre per l'exterior, agafant-se a passamans amb el tren en marxa. Intermodalitat: Funcionava com un servei de proximitat on la gent pujava i baixava en parades curtes, similar a un autobús actual. Comerços antics i tracte personalitzat El carrer Apodaca allotjava diversos negocis emblemàtics on el tracte era gairebé familiar: Tendes de roba: Es venien principalment peces de tela. Les dones acostumaven a saber cosir o encarregaven la confecció a modistes que anaven a domicili. Farmàcia Brullo: Un establiment on el farmacèutic elaborava personalment les fórmules magistrals, xarops i pomades amb un morter, seguint les receptes específiques de cada metge. L'experiència sensorial: Es destaca la importància de les olors típiques (de farmàcia, de bodega o de pastisseria) que definien la identitat de cada comerç i del carrer. "Llavors, el que estimava una peça, una bèstia, el que fos, se'ls hi tenia una apreci."

  • 8'

    Casa Rossell: Història i oficis d'una cistelleria ancestral

    La història viva de la cistelleria a Tarragona L'Avi Ramon ens apropa a la trajectòria de la Casa Rossell, una botiga emblemàtica situada al carrer Podaca de Tarragona que data de l'any 1867. El que avui coneixem com una cistelleria, va néixer originalment com una espardenyeria i ha sobreviscut fins als nostres dies gràcies als hereus de la família Rossell. Els secrets del transport marítim i la protecció del vi L'episodi revela detalls fascinants sobre com es protegien les botes de vi que viatjaven cap a Amèrica durant el segle XIX: Protecció multicapa: Les botes es forraven amb una primera capa d'espart, seguida de dues capes de zenc i una darrera d'arpillera. L'amenaça tropical: Aquesta protecció era vital per evitar que un tipus de mosquit de l'Equador fos capaç de foradar la fusta en sentir l'olor del vi, provocant pèrdues en el carregament. Oficis auxiliars i adaptacions d'espart L'espart era un material versàtil que servia per a múltiples solucions industrials i domèstiques de l'època: Càrrega de ciment: Es fabricaven unes catifes de gran llargada (uns 8 metres) per facilitar el lliscament i la càrrega de sacs de ciment als barcos. Equipament per a carros: Es feien fundes protectores per als laterals i unes bosses especials sota el vehicle on els carreters conservaven el menjar durant els trajectes llargs, ja que no existien les àrees de servei. Manteniment de catifes senyorials: L'esparter no només venia el producte, sinó que s'encarregava del manteniment de les catifes de les cases riques: les recollia, en treia la pols i les guardava amb naftalina fins a la temporada següent. "No és propaganda, és perquè hem de conèixer les coses que tenim i l'esforç que han fet les famílies per conservar un negoci o un ofici." L'espai conclou reivindicant el valor de la transformació dels oficis de Tarragona i la importància de reconèixer les arrels comercials de la ciutat.

  • 6'

    La Cistelleria Rossell i l'evolució del comerç a Tarragona

    Memòria històrica de la Cistelleria Rossell En aquesta conversa, s'emprèn un viatge nostàlgic cap als orígens de la Cistelleria Rossell, una botiga mítica situada al carrer Podaca de Tarragona des de finals del segle XIX. Originalment centrada en el treball de l'espart, el negoci ha sabut evolucionar des de la funcionalitat industrial cap a l'artesania decorativa i moderna. Transformació de l'espai i el producte De taller a botiga moderna: L'avi Ramon recorda com l'establiment ha passat de ser un espai on predominava l'olor característica de l'espart i els grans tallers familiars a una botiga actual amb una façana de fusta i aparadors moderns. Usos del passat: Antigament, el negoci fabricava tapes especials d'espart per al transport del raïm. Aquestes peces eren essencials per protegir el producte durant el transport i evitar que perdés qualitat. Materials i evolució: Amb el temps, l'enfocament va passar de l'espart a la vime (vimet) per a la creació dels cistells que avui dia encara caracteritzen la botiga. Diferències en el consum i la qualitat de la fruita Es fa una reflexió interessant sobre com ha canviat el mercat de la fruita: Abans, el raïm de Nadal era un producte de luxe, sovint difícil de conservar i amb un preu elevat. Actualment, la disponibilitat de fruita de tot el món (com les cireres de Sud-amèrica o pomes del Senegal) permet tenir productes de temporada durant tot l'any, tot i que a vegades a costa de perdre el gust autèntic o la proximitat. L'essència del comerç de proximitat L'avi posa especial èmfasi en el valor humà del comerç antic: "Llavors, com que era una cosa artesana, la gent parlava amb els artesans... el client es feia familiar i entrava a la casa com si fos de la casa." Aquesta confiança i convivència entre client i mestre artesà és el que, segons el relat, s'està perdent en la societat actual, on sovint no coneixem ni els nostres veïns d'escala.

  • 11'

    L'Avi Ramon torna a Tarragona Ràdio

    Retorn de l'Avi Ramon a les ones L'Avi Ramon torna a Tarragona Ràdio per conduir un espai dedicat a la memòria històrica i sentimental de la ciutat. A través de converses i anècdotes, l'objectiu és recordar la Tarragona d'abans des d'una perspectiva cultural i patrimonial, deixant de banda la política. Una ciutat dividida en caràcters Durant la presentació, es destaca com la ciutat ha conviscut històricament en tres sectors amb caràcters i oficis diferenciats: La Part Alta: Zona d'oficis com calderers i fàbriques de somiers. El Centre: Un punt de trobada amb una barreja diversa de gent i negocis. El Barri de Marina i del Serrallo: Amb una forta identitat lligada al mar, l'estació de tren i la pesca de l'artet. L'espai radiofònic L'estructura del nou programa es defineix per la proximitat i la nostàlgia: Freqüència: S'emetrà diàriament amb seccions de 10 minuts dins la franja de tarda (de 16:00 a 19:30). Música: Les havaneres tindran un paper protagonista per la seva capacitat d'evocar sentiments i records del passat. Participació: Es convida els oients a compartir records de botigues desaparegudes o anècdotes dels barris per enriquir el relat col·lectiu. "Tarragona sempre serà Tarragona... hem de recordar altres temps, recordar coses que són agradables." L'Avi Ramon subratlla que no vol ser tractat de "senyor" i que la seva major satisfacció és el contacte directe i el reconeixement de la gent pel carrer.

  • 26'

    Memòries de Tarragona: Comerç, Art i Curiositats

    Un viatge pel passat comercial i artístic de Tarragona En aquest episodi del programa Muralles, l'Avi Ramon acompanya els oients en un recorregut nostàlgic per la història viva de la ciutat. La conversa se centra en l'evolució dels establiments emblemàtics i la importància del món de l'art a la capital tarragonina. L'herència artística de Ribes Art Un dels pilars de la xerrada és la botiga i galeria Ribes Art, amb més de 60 anys d'història al carrer Méndez Núñez. L'Avi Ramon recorda els seus inicis pintant amb el grup d'Amics de l'Art i destaca: • La figura del senyor Ribes i la seva habilitat com a pintor i dinamitzador cultural. • La continuïtat familiar a través de la Pili i el seu espòs, el senyor Tatai. • La transformació d'una antiga botiga de pintures en una galeria d'art de referència que encara avui perdura. La Tarragona dels barris i el comerç de proximitat El programa reflexiona sobre com les botigues antigues defineixen la identitat d'un barri. Es mencionen diversos establiments que formen part de la memòria col·lectiva: • La Pastisseria Vives al carrer Apodaca, famosa pels seus viverins. • Barberies històriques que mantenen l'estètica d'antany a la zona de Santa Tecla. • El sistema de confiança basat en el "apuntar a la llibreta", essencial per a l'economia domèstica d'altres èpoques. Curiositats històriques i llegendes urbanes L'Avi Ramon introdueix temes més foscos i curiosos de la història local, com l'origen de la campana La Capona. Explica la possible relació amb la història dels castrati i els nens cantors dels cors italians, una pràctica que també podria haver tingut ressò a Saragossa i Tarragona. "El pintor mai ha d'estar satisfet del que fa; la pintura ets tu qui has de crear la teva pròpia paleta." Reflexions sobre l'aparença social Finalment, es discuteix com han canviat les classes socials i la importància de l'aparença. L'Avi Ramon reflexiona irònicament sobre com, en el passat, la indumentària determinava fins i tot el tracte que un rebia al mercat, una dinàmica que, segons ell, encara perviu de certes maneres.

  • 32'

    Poesia i Records a Tarragona amb Francisco Aguado

    Trobada Literària amb el Poeta del Serrallo En aquesta edició especial del programa, l'Avi Ramon i la Sílvia reben a Francisco Aguado, un poeta popular resident al barri marítim de Tarragona, el Serrallo. La conversa gira entorn de la capacitat de crear poesia des del cor, sense les limitacions de les regles acadèmiques, i de l'arrelament personal al territori. L'Essència del Serrallo i la Poesia Popular • Francisco Aguado comparteix la seva experiència vivint al Serrallo durant més de 30 anys, destacant la bondat de la seva gent i la transformació del barri. • Es defineix la poesia popular com aquella que neix de l'observació i el sentiment pur, sovint guardada en l'anonimat dels barris. • L'autor recita una emotiva poesia dedicada al barri mariner, on descriu la feina dels pescadors i la bellesa del paisatge tarragoní. Espiritualitat i Inspiració a Montserrat El programa dedica un bloc extens a la figura de la Mare de Déu de Montserrat i l'impacte espiritual de la muntanya en el poeta: • Aguado relata com una promesa feta per la seva dona el va portar a visitar el monestir, un viatge que el va deixar "astorat" per la seva grandesa. • Recita una segona composició dedicada a la Moreneta, descrivint el camí des de Monistrol fins al tron de la Verge. • L'autor explica que moltes de les seves obres sorgeixen d'una inspiració sobtada, gairebé dictada, sense necessitat d'esborranys ni correccions posteriors. "Per voler al Serrallo no n'hi ha prou dient 't'estimo', cal aprendre a voler-lo des de fora i des de dins." Reflexions sobre la Vida i l'Art d'Observar Finalment, el grup reflexiona sobre la pèrdua de l'autenticitat en les festes actuals, ara més enfocades al comerç que al sentiment. Francisco destaca que per ser un bon escriptor o artista, cal ser un bon observador del que ens envolta: • La importància de caminar pel Casc Antic de Tarragona i deixar que les pedres expliquin la història. • L'anècdota d'un viatge en tren fins a Màlaga com a font inesgotable d'històries humanes. • El reconeixement de la tasca de l'UNICEF, que va utilitzar un dels seus poemes per a finalitats benèfiques.

  • 29'

    Homenatge i 78è aniversari de l'Avi Ramon a la ràdio

    Un programa especial de celebració En aquesta edició del programa, l'eix central és el 78è aniversari de l'Avi Ramon, col·laborador emblemàtic de l'espai. Al llarg de l'episodi, es reben nombroses trucades d'oients i amics que volen felicitar-lo i compartir records sobre la seva trajectòria i la seva relació amb la ciutat de Tarragona. Reflexions sobre l'edat i el pas del temps L'Avi Ramon i la locutora, la Sílvia, dialoguen sobre què significa envellir i la importància de mantenir una actitud positiva: • La percepció de la pròpia imatge davant del mirall i com els altres ens veuen. • La idea que l'edat és, en gran part, una qüestió d'esperit i de feeling amb la gent jove. • L'anècdota del metge que li ha donat "dos anys de garantia" en la darrera revisió. "La satisfacció de sentir-vos a vosaltres felicitant-me em dona molta espenta i em fa sentir jove una altra vegada." Una sorpresa en directe Durant l'emissió, l'equip del programa (encapçalat per la Núria) entra a l'estudi amb un pastís d'aniversari amb els números 7 i 8. Es produeix un moment emotiu on l'Avi Ramon bufa les espelmes i agraeix la convivència i l'estima que ha rebut durant tots els seus anys a la ràdio, des dels inicis al fòrum. Records de la Tarragona antiga Diversos oients connecten amb l'Avi per rememorar espais icònics de la ciutat: • La Part Alta: Es discuteix la transformació de la Plaça del Pallol i el carrer Cavallers. • Tradició tarragonina: La importància de mantenir el "tarragonisme" i no perdre les arrels davant la modernitat. • Anècdotes històriques: Referències a les antigues falles de Tarragona que atreien trens de visitants des de València i la vida als barris com el Serrallo o el Riu Clar. Cultura i societat L'Avi Ramon també menciona la seva faceta vinculada al Sindicat d'Iniciativa i Turisme, destacant l'èxit de les exposicions de pintura que organitzen des de fa 16 anys, les quals serveixen per fer propaganda cultural de la ciutat.

  • 20'

    10 anys de La Vaqueria: El motor musical de Tarragona

    Homenatge a La Vaqueria i la música local En aquest espai de l'Associació de Músics de Tarragona (AMT), es destaca l'excel·lent moment creatiu que viu la ciutat i la importància de donar visibilitat als artistes del territori. L'eix central del programa és la celebració del desè aniversari de la mítica sala La Vaqueria, situada al carrer Rebolledo. Un projecte amb ànima i compromís El programa ret homenatge a les figures clau que han fet possible aquesta dècada de música en directe: El Mosco: Creador i ideòleg original de la filosofia del local, recordat per la seva empremta cultural. La Graci: Actual impulsora que, amb tenacitat i coratge, ha consolidat la sala com un referent cultural. L'equip: Es reconeix la tasca del Toni i tota la gent de la sala per apostar pels grups de casa. Suport als grups tarragonins L'emissió posa èmfasi en el paper de La Vaqueria com a plataforma per a l'estrena de grups locals, contraposant-ho a altres sectors que ignoren el talent de la ciutat. "Deu anys apostant fort per la música en directe i per la música de les nostres contrades, de la gent de casa." Protagonistes musicals de la nit S'esmenten diverses bandes que formen part de l'ecosistema de la sala i l'AMT: Chibi Aite i el trio Apelo, presents en la programació actual. El grup Anchor, que clou l'espai. Menció a la participació tarragonina al concurs internacional Emergència a la sala Mephisto de Barcelona.

  • 21'

    Repàs del Festival AMT i l'escena musical de Tarragona

    Panorama de la música tarragonina i el Festival AMT En aquesta edició del programa, l'Associació de Músics de Tarragona (AMT) realitza un recorregut cronològic per la mostra anual de talent local coneguda com el Festival AMT. L'espai reivindica la importància de donar suport als creadors de les nostres contrades, tot recordant que la música és una part fonamental de la cultura. Grups destacats del festival El programa fa un repàs per diferents formacions que han participat en l'esdeveniment: Tierra de Nadie: Grup encarregat d'obrir el repàs cronològic de la jornada. La Ràbia Acústica: Una de les propostes més lloades pel presentador. Es destaca la seva perícia instrumental, una veu amb personalitat pròpia (la de Quimet Domingo) i una paleta de sons molt variada. Rock and Rolla: Formació d'estil revival que aporta l'energia clàssica al festival. "La Ràbia Acústica reuneix un bon grapat de qualitats que necessita un grup musical per assolir l'èxit a la indústria discogràfica." Properes activitats i agenda cultural S'anuncia una setmana plena d'activitats a l'entorn de l'associació: Dimecres: Audiovisual amb música en directe a càrrec de Dos UT. Dijous: La celebració de la Nit AMT, amb la presència de bandes com NEA, Underground Spirit, Apelo i Anchor. Aniversari: Esment especial als deu anys de la sala La Vaqueria. El programa tanca amb un missatge d'optimisme pel futur de l'escena local: Salut i rock and roll!

  • 20'

    Sisè Festival AMT: Rock, Electrònica i Talent Local

    Resum del Programa de l'Associació de Músics de Tarragona En aquesta edició, el programa conduït per Fernando Julián se centra en la crònica del Sisè Festival AMT, celebrat a l'antiga fàbrica Chartres. L'espai serveix com a aparador per a la diversitat d'estils que l'associació recolza, des del rock més combatiu fins a l'electrònica personal. L'Associació de Músics de Tarragona (AMT) L'espai comença recordant la missió de l'entitat: * Donar suport i servei a tota la música de la província de Tarragona, sense distinció d'estils. * Fomentar la participació ciutadana: no cal ser músic per ser soci, només voler recolzar la cultura local. * Punt de trobada: Reunions cada dimecres a l'Hotel d'Entitats (edifici de la Pedrera, Tarragona). Actuacions Destacades del Festival El programa repassa les actuacions en directe de diversos grups amb perfils molt diferenciats: Apelo: Un trio jove de Tarragona que ofereix rock combatiu. La seva proposta barreja punk, ska i rock amb un missatge clarament reaccionari i llibertari. Han compartit escenari amb figures com Rosendo. Gataka: Penetrante proposta provinent d'Ontinyent (València), guanyadors del concurs Sona Nou 2004. Underground Spirit: Projecte d'electrònica personal liderat per Ismi Sabater. El locutor destaca la seva trajectòria des de l'any 2000 i el seu passat a Condons Adulterats, grup germen d'Els Pets de Constantí. Spylight: Trio tarragoní format per Morris, Àlex i Rubén Vizcalla, que en el moment de l'enregistrament preparaven el seu primer disc amb un estil de guitarres inquietes. "Som una associació cultural a la qual volem donar suport i servei a tota la música que es fa a la província de Tarragona."