Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
Programa

Arxiu Sonor 2005 Ja tardes

En aquest espai pots recuperar els àudios històrics del programa i tornar a escoltar les converses, entrevistes i continguts del programa ja tardes de l'any 2005

·582 episodis
RSS

episodis

205-216 de 582
  • 6'

    La Trobada de Col·leccionistes a Tarragona i l'art de guardar

    L'apassionant món del col·leccionisme a Tarragona En aquesta conversa amb l'avi Ramon, s'explora el sentit i la importància de col·leccionar objectes, arran de la celebració de la 10a Trobada de Col·leccionistes de Catalunya a Tarragona. L'esdeveniment tindrà lloc el diumenge 6 de març, de 9:00 a 13:00 h, al Pati de Jaume I de l'Ajuntament. Diferència entre guardar i col·leccionar L'avi reflexiona sobre com, sovint, la societat critica aquells que guarden objectes aparentment inútils, fins que aquests esdevenen peces clau per a una tesi doctoral o apareixen com a tresors a la televisió. Es distingeixen tres perfils de col·leccionistes: L'inversor: Aquell que té recursos i compra col·leccions completes per la seva rendibilitat. L'hereu: Qui continua la tasca iniciada per pares o avis. L'entusiasta de l'intercanvi: El qui gaudeix de la recerca activa i el canvi de peces. Objectes per a l'intercanvi A la trobada no només es podran veure objectes clàssics, sinó una varietat impressionant de memorabilia: Elements clàssics: Monedes, segells i postals. Peces de curiositat: Vitoles (les faixes de paper dels cigars puros), plaques de cava i punts de llibre. Objectes quotidians: Calendaris, bosses de sucre, escuradents, encenedors i targetes telefòniques. La nostàlgia dels àlbums comercials Es recorda amb especial afecte la picaresca i la il·lusió dels antics àlbums de Nestlé, on les xocolatines portaven cromos educatius sobre història o geografia. Aquests cromos fomentaven la interacció social a les petites botigues de barri, on es practicava el bescanvi (sovint de dos per un) per aconseguir les peces més difícils de trobar. "Una cosa és col·leccionar una cosa i l'altra cosa és tindre una miqueta de cosa; si ho guardes tot dins d'una capsa i no li fas cas, no és el mateix."

  • 7'

    L'art del col·leccionisme i l'intercanvi amb l'Avi Ramon

    El món del col·leccionisme a Tarragona L'Avi Ramon ens convida a una trobada especial de col·leccionistes de tot Catalunya que tindrà lloc diumenge al Pati Jaume I de l'Ajuntament de Tarragona. Aquest esdeveniment, organitzat per la Societat Filatèlica i Numismàtica de Tarragona i la revista El Troc, està obert a tothom, tant si s'és professional com si simplement es té curiositat. Estratègies i anècdotes de l'intercanvi Durant la conversa, es destaca que l'objectiu principal és l'intercanvi de peces més que la compravenda. L'avi comparteix alguns consells magistrals per moure's en aquest món: Ser murri: Mai mostrar un interès excessiu per una peça, ja que el venedor podria apujar-ne el preu. La tècnica de la distracció: Preguntar primer per objectes sense valor per despistar el venedor abans d'anar a la peça que realment ens interessa. El valor subjectiu: Sovint, el valor no resideix en el preu de mercat, sinó en la necessitat de completar una col·lecció personal. Experiències personals i gangues L'Avi Ramon relata una de les seves millors troballes al mercat de la Catedral: uns galls de plata que va comprar a preu de ganga perquè estaven bruts i el venedor no els va saber valorar. També recorda la seva etapa al taller de restauració de la Plaça del Pallol, on sovint prioritzava el sentiment del col·leccionista per sobre del benefici econòmic. "Si veuen que hi entens i t'interessa, et doblen el preu. S'ha de preguntar amb desgana."

  • 6'

    Sabó casolà, remeis naturals i vida quotidiana amb l'avi Ramon

    L'elaboració artesanal de productes d'higiene En aquesta conversa, l'avi Ramon ens transporta a una època de màxima autosuficiència, on molts productes bàsics no es compraven, sinó que es fabricaven a casa. El sabó era un element clau d'aquesta economia domèstica: Producció casolana: Moltes famílies elaboraven el seu propi sabó barrejant sosa càstica, aigua i olis de baixa qualitat o sobrants dels molins d'oli (residus). Ús de la cendra: Per a la roba menys delicada o "de batalla", s'utilitzava la cendra de la llenya cremada als forns, que actuava com un lleixiu natural. Tipus de roba: El sabó més fi o comprat es reservava per a peces especials, mentre que el casolà servia per als pantalons de bellut i la roba de treball. Bellesa i estètica: Del fixador a les colònies L'avi també recorda com es gestionava la imatge personal amb els recursos de l'entorn: Fragàncies: Les colònies es preparaven a casa mitjançant la maceració d'herbes aromàtiques en alcohol. Fixadors naturals: Per imitar els artistes brillants de l'època, com Carlos Gardel, s'utilitzaven llavors de plantes "pagaloses" que, barrejades amb aigua, creaven un gel fixador. Moda i imitació: Tot i la pobresa, existia el desig d'imitar els pentinats dels artistes del cinema, especialment entre les dones joves. L'aprofitament i la roba pedaçada La cultura del malbaratament zero era la norma generalitzada: Pedaços i parxes: Era totalment normal portar la roba pedaçada, especialment als colzes i genolls, per allargar-ne la vida útil. Manteniment: L'avi recorda l'exigència materna per mantenir la roba neta i les conseqüències (clatellades) si s'arribava a casa brut de fang després de jugar. "Llavors la roba s'aprofitava... era un altre temps que la gent no criticava perquè tothom anava igual, a pedaçat per tot arreu."

  • 5'

    Escoles i espies a la Tarragona de postguerra

    Memòries de la Tarragona d'abans i principis de la guerra L'avi Ramon ens transporta a una època de contrastos a la ciutat de Tarragona, recordant la distribució dels col·legis i la situació política durant la Segona Guerra Mundial. Les escoles de la zona baixa L'avi descriu diversos centres educatius que marcaven la vida del barri: * Les monges de la teula: Anomenades així per la forma del seu vel blanc. Estaven situades entre el carrer Protectorat de la Pau i el carrer Santian. * Col·legis de l'Estat: Situats a llocs com Sant Joan o la Plaça dels Infants. * L'Escola Normal: On estudiaven les futures mestres i on els nens feien de voluntaris per a les pràctiques a canvi de caramels, un bé molt preuat en aquella època. Informació clandestina i el Cònsul Anglès Un dels records més fascinants és el paper del Cònsul Anglès a Tarragona. En un context on el règim espanyol era afí als alemanys, el consolat era una finestra al món exterior: * Els joves anaven d'amagat a buscar propaganda i revistes per conèixer l'altra versió de la guerra. * Es rebia informació en portuguès, espanyol o material de l'exèrcit nord-americà. * Existia un risc real, ja que els falangistes vigilaven la zona per interceptar els qui anaven a buscar aquesta documentació prohibida. "Anàvem a buscar informació i ens donaven propaganda de l'altra part que no sabies... havies de mirar que no t'enganxessin els falangistes." L'impacte de la guerra en el patrimoni L'avi lamenta com molts d'aquests edificis, inclosos els col·legis religiosos, van ser destrossats per les bombes i posteriorment abandonats o ocupats per altres institucions com la policia.

  • 5'

    L'escola durant la Guerra Civil i la postguerra

    Memòries de l'escola i la transformació social L'avi Ramon relata la seva experiència educativa durant un període de gran convulsió històrica. Descriu el pas d'una escola convencional a una de revolucionària situada en un antic convent de Tarragona al començament de la Guerra Civil. Un model educatiu innovador i polititzat Durant els primers mesos del conflicte, l'ensenyament va adoptar mètodes sorprenents per a l'època: * Pedagogia activa: S'utilitzaven mètodes com la impremta a l'aula i el treball en grups de quatre alumnes amb un cap de colla. * Simbolisme polític: Els grups d'alumnes s'identificaven amb noms de forta càrrega ideològica com Llibertat, Durruti o República. * Cultura catalana: S'accentuava l'aprenentatge del català, un fet diferencial respecte a altres períodes. Jocs populars i anècdotes L'avi recorda amb nostàlgia el joc de trencar l'olla, una tradició on, amb els ulls tapats, calia trencar olles de fang que contenien des de caramels fins a aigua o serradures. > "No saps si tocarà l'aigua o els caramels". Aquesta etapa escolar va acabar bruscament quan els mestres joves van ser cridats al front. La postguerra: De col·legi a camp de concentració Amb la fi de la guerra, l'edifici va canviar dràsticament de funció, convertint-se en un camp de concentració definitiu o de passada segons el perfil del pres: * Solidaritat ciutadana: Els veïns recollien paperets que els presos llançaven per les finestres per avisar les seves famílies. * Escassetat alimentària: Es menciona el consum de garrofes com a aliment de supervivència, un costum portat per refugiats d'altres zones com Madrid. * Classificació de presos: A Tarragona existien diversos centres per a penats de mort, presos polítics o persones de pas.

  • 5'

    El repartiment del gel a la Tarragona d'abans

    Memòries sobre el comerç i l'ús del gel En aquesta conversa s'explica com el gel era un producte de primera necessitat que es repartia directament a domicili a la ciutat de Tarragona. Juntament amb el carbó, formava part de la rutina de proveïment de les llars abans de l'arribada dels electrodomèstics moderns. El procés de fabricació i distribució Es recorden fàbriques emblemàtiques al barri del Serrallo i al carrer Fortuny, on es produïen grans barres de gel mitjançant sistemes de refrigeració industrials. La distribució es feia amb furgonetes o camionets petits que recorrien els barris. Els veïns feien senyals des de casa o baixaven amb una galleta (recipient) per recollir la seva part. La venda es fraccionava segons les necessitats de cada client: mitja barra, un quart de barra o trossos específics. La conservació domèstica i les neveres de fusta Abans de les neveres elèctriques, s'utilitzaven les geleres de fusta. El sistema consistia en: 1. Posar el gel a la part superior. 2. El fred descendia per conservar els aliments situats als departaments inferiors. 3. Calia tenir la precaució de buidar l'aigua que s'anava acumulant a mesura que el gel es fonia per evitar inundacions. Usos socials i professionals Refresc de begudes: S'utilitzava gel trinxat en cocis o barrenys amb aigua per refredar porrons de vi en trobades populars o sopars d'amics i familiars. Conservació del peix: Al mercat i a la plaça, les peixateres feien servir el gel per mantenir el producte fresc i brillant a les paneres de canya. "Normalment ja sabien les cases el tros de gel que es quedaven: mitja barra, un quart de barra... també ho repartien per les cases."

  • 6'

    La història de l'aigua i les fonts a Tarragona

    L'abastiment d'aigua a la Tarragona d'abans En aquesta conversa, l'avi Ramon ens descriu com era la gestió de l'aigua a la ciutat de Tarragona en el passat, una època en què l'aigua corrent a les cases era escassa i de poca qualitat. El relat destaca la figura del repartidor, un jove que amb un petit carro i un cavall anava fins al Llorito per carregar garrafes de vidre amb aigua de font natural i distribuir-les pel casc antic a canvi d'unes monedes. Les fonts públiques com a centre neuràlgic Davant la manca de pressió i la mala qualitat de l'aigua canalitzada, les fonts públiques esdevenien punts vitals per a la ciutadania: Fonts destacades: S'esmenten la font de la Pitja, la de la mitja lluna (la preferida de la part baixa) i les situades a la plaça del Pallol, la plaça del Rei o la Rambla. Qualitat i frescor: Tot i que moltes provenien del mateix dipòsit situat a l'Oliva, la canalització feia que algunes fonts fossin molt més apreciades per la seva frescor. Picaresca i control social: Es tancaven les fonts prop dels cinemes (Cine Modern o Teatre de Tarragona) durant la mitja part per obligar la gent a consumir als bars. Les fonts servien com a lloc de trobada per a parelles, ja que anar a buscar aigua era l'excusa perfecta per sortir del control familiar. Transformació urbana L'avi lamenta la desaparició de moltes d'aquestes fonts emblemàtiques a causa del creixement urbanístic i la modernització de la ciutat, que ha ocupat els espais on antigament la gent feia cua amb les seves garrafes. "Amb l'excusa d'anar a buscar l'aigua, doncs s'entretenia un ratet més... sempre hi ha hagut una miqueta de picaresca."

  • 5'

    Costums de bugada i l'ús de l'aigua a Tarragona

    El rastre de l'aigua a la Tarragona d'abans En aquesta conversa amb l'Ave Ramon, es recorda com era la gestió de l'aigua i la higiene en una època de manca de recursos hídrics a la ciutat. La conversa se centra principalment en com es rentava la roba i l'ús quotidià de les fonts i els pous. Els safrejos i la vida veïnal Organització comunitària: Molts edificis tenien un safreig compartit al terrat o a l'entrada. El seu ús estava estrictament regulat per torns entre els veïns; cada família tenia el seu dia assignat per rentar i estendre. Mesura de l'aigua: Es comenta que l'aigua es pagava per la quantitat que arribava a les cases, utilitzant una unitat de mesura anomenada plumes (com ara un quart de pluma). Rentadors públics: Per a aquelles persones que no disposaven de dipòsit propi a casa, existien grans rentadors públics, com els que hi havia a la zona de Carajama Primer (proper a l'actual carrer Pere Martell). El riu i el safreig social Anar al Francolí: Els veïns dels barris baixos, especialment del Serrallo, aprofitaven el corrent del riu Francolí per fer-hi la bugada, estenent la roba sobre les herbes del voltant. L'espai femení: El rentador era un espai exclusivament femení on no es veia mai cap home. De l'acte de xerrar mentre es rentava prové l'expressió de "fer safreig". "Feien safrejos, vaja. Per això en deien safrejos, no? Sí, perquè hi anaven les dones a rentar..." Oficis i expressions populars L'avi també reflexiona sobre els rols de gènere en oficis com el de peixater, destacant que a Andalusia era habitual veure homes venent el peix, mentre que aquí sovint s'associava a dones amb molta gràcia i ironia per vendre el gènere, compartint el tret de la xerrameca amb els espais de bugada.

  • 6'

    Memòries del Mercat i Anecdotari de la Tarragona Antiga

    El Mercat del Carrer Barcelona L'Avi Ramon ens transporta a una Tarragona pretèrita, recordant amb detall un mercat estable i familiar que s'ubicava entre els carrers Barcelona i Orosi. Aquest espai era vital per a la vida del barri del port i presentava una arquitectura singular: Estructura mixta: Una plaça quadrada amb el centre a l'aire lliure però envoltada de passadissos porxats amb columnes on s'ubicaven les botigues. Varietat de productes: S'hi podia trobar producte fresc com carn, peix, verdura i fruita, a més de llegums cuits i parades d’esmorzars on se servien xocolata amb ensiamades. Entorn social: Fora del recinte hi havia una font pública, un punt de trobada per als veïns en una època on el port funcionava com un poble autònom. Altres records de la vida quotidiana L'entrevista també repassa elements de la logística militar i comercial de l'època: El Forn d’Intendència: Situat a prop per subministrar pa al quartel de la Rambla Vella mitjançant carros de quatre rodes estirats per cavalls. L'accident de l'avioneta: Es relata un fet insòlit al carrer Orosi, on un aviador que feia piruetes per impressionar la seva parella va acabar estavellant-se contra una casa, provocant una tragèdia local. "Tarragona, els que som grans, principalment, han vist el canvi i no te'n dones compte. Ho has assimilat, i quan hi penses..." Finalment, es reflexiona sobre la metamorfosi urbanística de la ciutat, mencionant la desaparició de grans magatzems particulars davant l'estació de tren que marquen el contrast entre la ciutat dels records i l'actual.

  • 7'

    El carbó i la vida domèstica d'abans a Tarragona

    La Revolució del Carbó a la Tarragona d'Antany En aquesta conversa amb l'Avi Ramon, es recorda com el carbó era l'eix vertebrador de la vida domèstica i industrial a Tarragona abans de l'arribada del petroli i el gas. El relat ens transporta a una època de logística complexa i feines d'una duresa física avui oblidada. Els Punts Logístics: El Palau del Carbó Les grans reserves de combustible se situaven al Pla de la Pedrera, a la zona on actualment trobem el Palau de Congressos. El material arribava per mar en vaixells i es distribuïa mitjançant camions i, sobretot, carros de tracció animal. Existien diversos tipus segons la procedència i l'ús: carbó de pi per als brasers, carbó de pedra o de llenya, i varietats específiques per a les calderes industrials. L'Ofici del Carboner i el Repartiment L'Avi Ramon destaca la figura del carboner, un ofici marcat pel sacrifici: * Els repartidors portaven els cabassos de mimbre o espart directament al cap, una imatge que recorda mètodes artesanals de transport. * Els punts de venda principals es trobaven en llocs cèntrics com el carrer August o la plaça de la Font. De la Cuina de Carbó al Petroli L'evolució tecnològica a les llars va ser gradual però transformadora: * La Cuina Econòmica: Les cases disposaven de cuines amb fogons i forn integrat, on el foc del carbó escalfava tot el bloc de ferro. * El Petroli i l'Alcohol: Van aparèixer els fogonets de petroli amb metxa, més nets i ràpids, tot i que inicialment es consideraven més perillosos. "Qui tenia l'ofici de carboner devia anar negre tot el dia. El carbó era el combustible bàsic per tot: per la casa i per la indústria." Altres Costums de l'Època L'aigua: Moltes cases no tenien aigua corrent i calia anar a la font amb cantis al cap. El pa: Es repartia a domicili i tenia una conservació molt superior a l'actual; el pa de tres dies es mantenia en condicions òptimes.

  • 6'

    Vivències i cases d'abans amb l'avi Ramon

    La vida quotidiana i l'habitatge en el passat En aquesta conversa, l'avi Ramon ens transporta a les cases d'abans, especialment a la zona de Tarragona, recordant com la fisonomia de la ciutat va canviar dràsticament degut als bombardejos i al pas dels anys. Les cases no eren unifamiliars, sinó edificis on compartien espai diverses famílies en pisos de mides variades, sovint amb els pares, fills i néts vivint sota un mateix sostre. L'organització de la llar i la conservació d'aliments Mobilitat i espai: Les vivendes tenien el mobiliari necessari; no s'acumulaven objectes com actualment. Els habitatges solien tenir cuina, un rebedor, un passadís amb habitacions i un vàter senzill al fons, sovint amb tapa de fusta. La refrigeració: Abans de les neveres elèctriques, s'utilitzaven: Neveres de gel: on es col·locaven blocs de gel comprats a fàbriques especialitzades. Fresqueres: estructures de tela metàl·lica fina per mantenir aliments com la verdura al fresc gràcies al corrent d'aire. Alimentació i aprofitament "Abans s'aprofitava tot. Amb les espines i el cap del peix es feia un brou interessant." Consum directe: El peix es comprava i es menjava al dia per la manca de refrigeració persistent. Alguns peixos petits, com el morull, s'assecaven a la fresquera. Autosuficiència: Era habitual tenir petits horts o criar animals en terrats i galeries. Es criaven conills, gallines i coloms. El colomí era especialment valorat com a "vitamina" per a les dones que acabaven de donir a llum. Finalment, l'avi destaca el caràcter solidari i familiar d'aquella època, on les vivències compartides feien la vida més senzilla malgrat les mancances materials.

  • 6'

    Records del carrer Sant Miquel i el Rec Major

    En aquesta conversa, l'avi Ramon ens transporta a la Tarragona d'anys enrere, centrant-se en l'activitat industrial i quotidiana del carrer Sant Miquel i els seus voltants. La xerrada destaca com la zona propera a l'estació era un autèntic motor comercial abans de l'existència dels polígons moderns. L'eix industrial del carrer Sant Miquel El carrer Sant Miquel es descriu com una via ampla i vital per a l'economia local, on destacaven: * Magatzems de ferro: Establiments potents com Ballver i Mossoles. * Indústria del vi: Magatzems de fusta especialitzats exclusivament en boters per a la fabricació de botes. * Fàbrica de farina: Situada al final del carrer, a la cruïlla amb el carrer Castanyos, on es processava el blat que arribava tant del camp de Tarragona com per via ferroviària. El Rec Major: energia i anècdotes Un element clau de la fisonomia urbana d'aquella època era el Rec Major, un canal amb prou força per moure la maquinària industrial: * El seu recorregut passava per punts emblemàtics com la Plaça Imperial Tàrraco, el carrer Prat de la Riba, la Plaça de Braus i les Cent Escales. * L'avi recorda una anècdota tràgica d'un nen que va caure al rec i va ser arrossegat pel corrent fins a sortir a les cloaques de l'estació. El subministrament de llet a peu de carrer Finalment, es recorda com era el consum d'aliments bàsics, especialment la llet: * Existien vaqueries dins la ciutat on la gent anava amb la seva letera a buscar llet munyida directament, encara amb l'escuma. * Era habitual veure ramats de cabres pels carrers; els veïns sortien al portal i el pastor els munyia l'animal al moment. "Llavors no s'entretenien a mesurar-la... quan te la donaven encara hi havia l'espuma de la vaca."