Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
Programa

Arxiu Sonor 2005 Ja tardes

En aquest espai pots recuperar els àudios històrics del programa i tornar a escoltar les converses, entrevistes i continguts del programa ja tardes de l'any 2005

·582 episodis
RSS

episodis

217-228 de 582
  • 6'

    Memòria històrica de Tarragona: dels costums a la guerra

    Transformació urbana i social de Tarragona L'avi Ramon realitza un recorregut nostàlgic per l'evolució de la ciutat, contrastant la vida quotidiana d'abans de la guerra amb la modernitat actual. El relat destaca com els espais que avui ocupen pubs i zones d'oci nocturn eren antigament el cor industrial i comercial de la ciutat. Costums alimentaris i el comerç local La llet: Santes de la guerra, la llet es venia directament de les cabres que passaven pel carrer. Els veïns la munyien i la bullien a casa per seguretat. Estructura comercial: La ciutat s'organitzava en botigues especialitzades com esperdanyeries, bodegues i colmados, a diferència de la centralització dels supermercats actuals. La Bodega Martí: Es manté com un símbol de resistència generacional. L'avi recorda com el tenor Hipólito Lázaro la visitava i com aquests espais servien de punt de trobada per fer un got de vi directament de la bota. L'impacte de la Guerra Civil La desaparició de grans indústries com la fàbrica de farina o la de llet no només es va deure a la modernització, sinó també a la destrucció bèl·lica: Bombardejos: La zona del port i els carrers adjacents van patir atacs constants de l'aviació (coneguda popularment com la pava), provinent de Mallorca. Defensa i logística: L'església de Sant Joan va ser reconvertida en un economat de la CNT-FAI i es van instal·lar metralladores al campanar per intentar frenar els júnquers alemanys. "L'aigua si la bulls ja perds... era un sistema i la gent també se'n moria una vegada com ara."

  • 6'

    Memòria del Barri del Port: Sal i Colmados

    El Comerç d'Antany al Barri del Port de Tarragona En aquesta conversa amb l'Avi Ramon Ahiu, s'explora la vida quotidiana i comercial dels carrers adjacents al carrer Podaca i la zona portuària. La xerrada destaca com cada carrer tenia la seva pròpia activitat vital, des de tallers de fusteria fins a centres de distribució. La Factoria de Sal del Carrer Nova de Sant Magí Un dels records més vívids és l'existència d'un gran magatzem de sal situat a l'actual carrer Nova de Sant Magí. Aquest espai no era només un dipòsit, sinó un centre de processament on: Es triava i es classificava la sal segons la seva procedència (mar o muntanya). Es realitzava el procés d'apurement i empaquetat manual. Es preparaven diferents textures, com la sal fina o la més gruixuda. L'avi remarca la importància de la sal en una època sense tants conservants artificials, on les famílies la utilitzaven a casa per fer arrengades i conservar la sardina de forma artesanal. Els Colmados i la Vida de Barri La conversa també ens transporta als antics colmados, precursors dels supermercats actuals però amb un caràcter molt més familiar i proper. Abastiment local: Les botigues de barri oferien el producte bàsic per a la cuina diària (pasta, fideus i llegums). Productes preparats: Ja en aquella època es podien comprar llegums cuits (cigrons o llenties) per a àpats ràpids. Diferències regionals: S'esmenta la curiositat que certs articles especialitzats, com els claus per a ferrar cavalls, s'havien d'anar a buscar a Reus, ja que allà el comerç estava més enfocat a les necessitats dels pagesos de la comarca. "Abans la gent a casa seva feia molta cosa... ara ja ho troben tot fet. Avui dia vivim una miqueta de la fantasia."

  • 6'

    Memòries de Tarragona: Picaresca i Tradicions Locals

    Records Històrics de la Tarragona d'Abans En aquesta conversa amb l'avi Ramon, es recuperen fragments de la memòria històrica de diversos carrers i establiments emblemàtics de Tarragona, destacant la transformació de la zona baixa i l'activitat social d'altres èpoques. La Picaresca de les Vidents i Endevins Un dels relats més curiosos se centra en la figura d'una vident que s'instal·lava al carrer Nova de Sant Magí. L'avi descriu com funcionava aquesta picaresca, especialment intensa durant la postguerra: Enganys en grup: Molts "endevins" no feien consultes individuals, sinó que responien preguntes generals davant d'un grup per augmentar les possibilitats d'encertar. Necessitat emocional: La gent hi anava desesperada per saber dels familiars que eren als camps de concentració o desapareguts a la guerra. Superstició: Tot i que molts no volien reconèixer-se com a supersticiosos, tothom tenia les seves manies i acudia a aquestes consultes cercant respostes sobre el futur. "Preguntaven, i pel que preguntaven, contestaven... la persona que hi anava ja sabien el peu que calçava." Toponímia Popular i Costums Socials L'episodi també posa èmfasi en com els noms populars definien la ciutat: El Carrer del Cap de Cavall: Conegut oficialment com carrer de Cartagena, rebia aquest nom per l'escultura d'un cap de cavall que hi havia a la façana d'una ferreria important que reparava carros i matxos. La Tradició del Vermut: Es recorda la importància social de fer el vermut amb olivetes, patates i berberechos abans de dinar, una activitat molt arrelada entre els treballadors que venien del port. L'anècdota de "Calvaves": Un bar situat a la Boca Calle conegut popularment amb aquest sobrenom degut a la precària higiene de l'època, on els gots es rentaven tots en un mateix recipient d'aigua per la manca de subministrament corrent. Finalment, es fa referència a la fàbrica de sal que antigament ocupava la zona on ara es troben els bars del carrer Apodaca, testimonis d'un passat industrial i artesanal ja desaparegut.

  • 6'

    Sant Valentí i el romanticisme amb l'Avi Ramon

    Tertúlia sobre Sant Valentí i les vivències personals En aquesta conversa, l'Avi Ramon reflexiona sobre el significat de la festivitat de Sant Valentí, tot diferenciant clarament entre la història oficial i les vivències personals. El diàleg s'estableix com una tertúlia informal, similar a les xerrades que es fan als bancs de la Rambla de Tarragona. Romanticisme vs. Comercialisme L'Avi Ramon sosté que, tot i que avui dia Sant Valentí és una festa 100% comercial impulsada per joiers i pastissers, l'essència de la celebració rau en el romanticisme genuí. Segons ell, aquest sentiment pot ser: * Platònic: Com l'admiració per un artista de cinema o el record d'algú que passava pel carrer. * Espontani: Un gest senzill com agafar-se de la mà després d'una festa. * Quotidià: L'amor que persisteix en el matrimoni més enllà de les discussions. Els records del passat i Sant Jordi L'Avi recorda que en la seva joventut no se celebrava el 14 de febrer. Els detalls romàntics no estaven lligats a una data fixa comercial, sinó a moments especials. Fa una comparativa amb la tradició catalana: * Sant Jordi: Es destaca com la festa autèntica de la flor i el llibre. * Evolució del llibre: Antigament, els llibres no eren objectes d'oci tan comuns i sovint es deixaven entre amics o s'utilitzaven els tebeos per aprendre a llegir sota la promesa dels pares. "Sant Valentí avui en dia ja és festa comercial, 100%, però el romanticisme és una cosa espontània que vol dir que el cor té un raconet especial."

  • 6'

    L'evolució de la indústria de la goma i el plàstic

    La Revolució de la Goma al Carrer Apodaca En aquesta conversa, l'avi Ramon ens transporta als anys 30 per explicar la transformació d'un negoci familiar que ha sabut adaptar-se al llarg de tres generacions. L'arribada de la goma va suposar un punt d'inflexió radical per al comerç local de Tarragona, especialment en el sector del calçat. El pas de l'espart a la sola de goma Un dels canvis més significatius va ser la substitució de les soles d'espart per les de goma a les espardenyes. Aquesta innovació va portar avantatges determinants: Reducció de preu: Les espardenyes de goma costaven aproximadament la meitat que les tradicionals. Durabilitat i seguretat: A diferència de l'espart, la goma no s'inflava amb la humitat i oferia una millor adherència per no relliscar. Èxit de vendes: L'avi recorda com la gent feia cua els caps de setmana per adquirir aquest producte tan innovador. Adaptació i modernització del negoci L'establiment no es va quedar estancat en el cautxú. Segons avança el relat, s'explica com el negoci va ser pioner a introduir el plàstic a la ciutat, convertint-se progressivament en un gran magatzem de distribució al detall i a l'engròs. "Aquesta gent ha d'estar al dia. Va ser una de les primeres botigues a vendre plàstic a Tarragona." Actualment, l'empresa ha superat les dimensions del local original al carrer Apodaca, havent d'ampliar la seva activitat amb grans naus industrials als polígons per gestionar el volum de material i mantenir-se competitius en el mercat actual.

  • 6'

    Memòria històrica del carrer Apodaca i la Indústria de la Goma

    Evolució i context històric del carrer Apodaca L'episodi explora la transformació del carrer Apodaca de Tarragona, destacant el seu passat com un eix comercial i logístic fonamental a causa de la seva proximitat al port. L'avi Ramon recorda com aquest carrer allotjava institucions clau abans del seu trasllat a la Rambla, com ara el primer Banc d'Espanya de la ciutat. La Indústria de la Goma: Un negoci de generacions Es posa un èmfasi especial en l'establiment conegut com la Indústria de la Goma, actiu des dels anys 30. Aquest negoci destaca per: Relleu generacional: Ha estat gestionat per tres generacions (avi, fill i nets). Atenció personalitzada: Més que venedors, els dependents actuaven com a consellers per als clients. Especialització: Tot i no ser una fàbrica pura, comptaven amb operaris especialitzats en l'adaptació i muntatge de productes derivats de la goma i el plàstic. El teixit social i comercial del barri El relat descriu una època on la vida al carrer era marcadament familiar i comunitària: La fresquita: Els veïns i comerciants (el pastisser, el serraller, etc.) treien les cadires a la vorera per fer tertúlies durant el vespre. Subministrament portuari: El carrer era el centre d'agències de transports marítims i botigues de queviures que proveïen els vaixells que fondejaven al port. Canvi de paradigma: Es contrasta la tranquil·litat d'aquells temps amb el trànsit i el vandalisme que es viu actualment els caps de setmana a la zona del port. "Anaves a preguntar una cosa i, si no ho tenien, et deien: 'mira, vés a tal lloc'. Eren com una espècie de consellers."

  • 6'

    L'evolució del comerç al carrer Apodaca de Tarragona

    Memòries del carrer Apodaca i la indústria de la goma L'avi Ramon comparteix els seus records sobre l'evolució comercial de Tarragona, centrant-se en el carrer Apodaca i la transició d'articles tradicionals a productes de consum moderns. Es destaca la Indústria de la Goma, un establiment emblemàtic dels anys 30 que va introduir productes innovadors. Canvis en el consum i la moda El diàleg reflexiona sobre com la introducció de nous materials i estils va impactar en el mercat local: Competència i tradició: Es planteja si la innovació de la goma va afectar les espardenyeries tradicionals, tot i que l'avi Ramon destaca que molts clients mantenien la seva fidelitat al producte conegut i a la comoditat per sobre de la moda. Evolució de materials: Des de les espardenyes fins a l'arribada dels gots i plats de plàstic, un canvi que va marcar un abans i un després en la vida quotidiana. Poder adquisitiu: Als anys 30, les opcions eren limitades per la situació econòmica. L'avi recorda com el control dels salaris per part dels industrials frenava l'estatus social de l'obrer. El valor de la proximitat i la família Un dels punts clau de la conversa és la pèrdua del caràcter familiar en el món laboral i comercial: Antigament, els dependents i obrers eren considerats part de la família de l'amo, especialment a la zona del port. Els comerços eren punts de trobada on tothom es coneixia, una dinàmica que s'ha anat desfet amb el temps. Centres socialitzadors: El Cafè L'avi Ramon recorda amb nostàlgia un cafè del port on es concentraven diversos gremis com boters, fusters i ferroviaris. Aquest espai era vital abans de l'arribada de la televisió: "Poder sentir aquell senyor que jugava... escoltar la ràdio, que se sentia malament, però almenys s'anava seguint." Aquest ambient de tertúlia i ràdio compartida va ser el que va despertar el sentiment de pertinença a Tarragona en l'avi quan era infant.

  • 8'

    Evolució i tradició de la Pastisseria Vivert

    La nissaga dels pastissers Vivert En aquesta conversa amb l'Avi Ramon, s'explora el relleu generacional de la coneguda Pastisseria Vivert de Tarragona. L'Avi destaca la figura de Joaquim Vivert, fill del fundador, qui va haver de triar entre la seva vocació musical com a cantant de sarsuela i la continuïtat del negoci familiar. Finalment, es va imposar la tradició artesana, combinant el seu gust artístic amb l'ofici de pastisser. Creativitat, premis i innovació El resum de l'evolució de l'establiment inclou punts clau sobre la seva transformació: Reforma i decoració: Després de la Guerra Civil, el local es va modernitzar. L'Avi Ramon recorda haver participat personalment en les tasques de decoració de l'establiment gràcies al seu ofici. Reconeixements: Joaquim Vivert fill ha estat guardonat amb diverses medalles i diplomes, incloent-hi distincions de nivell nacional a Catalunya, que avalen la seva trajectòria professional. Creacions pròpies: Se subratlla la invenció dels biberins, una especialitat de xocolata i ametlla que ha esdevingut un producte emblemàtic de la casa. L'ofici com a art La conversa reflexiona sobre el valor de l'artesania en una època on no existien escoles reglades de pastisseria. L'aprenentatge es basava en l'experiència i la capacitat d'adaptar les noves maquinàries i materials amb gust i qualitat. "La gràcia consisteix en allò que va sortint nou, saber aprofitar i adequar amb tota la qualitat i necessitat." Adaptació als nous temps Actualment, la pastisseria ha evolucionat seguint la tendència de modernització de molts comerços històrics de la ciutat. L'establiment del carrer Apodaca no només ven dolços, sinó que s'ha adaptat com a cafeteria, oferint un espai on els clients poden degustar els productes en un ambient agradable i tarragoní.

  • 8'

    Memòries i Tradicions de la Pastisseria Vivert

    Un Viatge a la Tradició Dolça L'avi Ramon ens transporta a la història de la Pastisseria Vivert, un establiment emblemàtic del carrer Podaca fundat l'any 1926. A través del seu relat, explorem no només l'evolució d'aquest negoci familiar, sinó també com ha canviat la nostra relació amb el dolç i les festivitats al llarg de les dècades. L'Art de l'Aparador i les Festes Un dels aspectes més destacats és la transformació visual de la pastisseria. L'avi recorda com l'artesania ha evolucionat cap a treballs gairebé escultòrics, especialment durant la Pasqua: Mones de xocolata: Considerades veritables obres d'art fetes per escultors. Festivitats tradicionals: Sant Valentí, Carnaval (amb els seus famosos caramels llargs i pirulis) i Reis. Comercialització: Es reflexiona sobre com festes com el dia dels enamorats s'han tornat marcadament comercials, tot i que serveixen perquè els artesans demostrin la seva gràcia. La Pastisseria de Postguerra i la Vida Familiar El contrast entre el passat i el present és evident en les formes de consum. Antigament, la pastisseria no era només un lloc de compra, sinó un centre de convivència: Elaboració casolana: Moltes famílies preparaven la massa a casa (pastissets, coc ràpid, corassons) i la portaven a coure al forn del poble o del barri. Productes fets a mà: Els pastissers elaboraven els seus propis ingredients, com la fruita endolçada o les melmelades, aprofitant fins i tot la pela de les taronges i llimones. Ambient familiar: La relació entre el pastisser i el client era de total confiança, sovint compartint moments i productes en dies assenyalats. "Cada època o cada festa venia la gràcia de l'artesà pastisser de saber adornar el seu aparador... t'entretenies, et paraves a veure aquella cosa."

  • 8'

    Tradicions pastisseres i l'evolució comercial de Tarragona

    L'ofici de la pastisseria i la tradició familiar En aquesta conversa amb l'avi Ramon, es tanca el capítol dedicat a la història de la pastisseria Viver. Es destaca com aquest establiment no només venia productes acabats, sinó que formava part d'una convivència veïnal on fins i tot es donaven consells i matèries primeres (com xocolata o coco) perquè la gent acabés els seus pastissos a casa. Característiques de la producció artesana Estacionalitat: Antigament, els dolços respectaven estrictament el calendari (torrons per Nadal, mones per Pasqua, panellets per Tots Sants). Conservació: Es reivindica la qualitat dels ingredients d'abans, que permetien una conservació natural sense necessitat de recórrer a la congelació sistemàtica que domina el mercat actual. Aprofitament: Existia una cultura del reaprofitament total, com l'ús de pells de taronja gruixudes per fer fruita confitada. Canvis en els costums socials L'avi reflexiona sobre com el ritme de vida actual ha alterat el consum. Mentre que abans es buscava la qualitat del petit productor i del pagès, avui dia les circumstàncies econòmiques i les promocions comercials sovint obliguen a prioritzar el preu. "Per molt que es modernitzi la cosa, sempre es va a buscar el que és... si vols pastisseria, has d'anar a una pastisseria artesana." La picaresca i el contrast generacional L'episodi també recull anècdotes sobre la transició tecnològica. L'avi comenta amb humor la sorpresa que senten les generacions grans en veure gent parlant sola pel carrer (per l'ús de mans lliures i mòbils), una imatge que en altres èpoques s'hauria interpretat de manera molt diferent. Finalment, s'introdueix el tema de la setmana vinent: la història de l'Indústria de la Goma, un comerç emblemàtic de la zona del carrer Podaca que ha viscut una evolució constant des dels anys 30.

  • 7'

    La història de la Pastisseria Vivert al carrer Apodaca

    El patrimoni dolç del carrer Apodaca En aquesta conversa, l'avi Ramon ens transporta a la Tarragona dels anys 20 per descobrir els comerços més emblemàtics de la ciutat. Després de parlar de l'artesania de la cistelleria, el focus es trasllada a la Pastisseria Vivert, un establiment que va obrir les seves portes l'any 1926 i que es va convertir en un referent per als veïns i els mariners del Serrallo. Especialitats i tradicions El merenga: Era elproducte estrella, una autèntica novetat que atreia tothom, malgrat la dificultat de menjar-lo sense embrutar-se la cara. Pastissets de cabell d'àngel: Elaboracions artesanals molt apreciades per la seva qualitat en una època on la rebosteria industrial no existia. La Mones de Pasqua: Antigament, no eren tan decorades com les actuals; consistien en un pa de pessic en forma de corona amb ous bullits al damunt. Context social i vida quotidiana L'avi explica com era la vida abans de l'arribada dels supermercats: L'artesania domèstica: Moltes famílies aprofitaven la calor dels forns de carbó de les cuines per fer cocs ràpids i pastes casolanes. La temptació dels pescadors: Els mariners del Serrallo eren coneguts per ser especialment llèpols, una afecció que l'avi atribueix a la necessitat de contrarestar la salabror del mar. Diferències socials: Es recorda que, l'any 1926, anar a la pastisseria era un luxe que no tothom es podia permetre de la mateixa manera, marcant una forta distinció social segons el poder adquisitiu. "Menjar merenga i trobar-te la cara empastifada, i anar amb els dits traient-ho i xupant... eren coses que avui en dia ja no se'n recorda ningú."

  • 8'

    La pastisseria tradicional a Tarragona: L'art de Vivert

    L'Ofici de la Pastisseria d'Abans En aquesta conversa amb l'avi Ramon, es recorda la història de la Pastisseria Vivert, un establiment emblemàtic de Tarragona fundat l'any 1926. Es destaca la gran diferència entre els processos actuals i els d'aquella època: Artesania pura: Antigament, els pastissers havien de preparar les seves pròpies matèries primeres. No existien els preparats líquids ni els productes congelats actuals. Tecnologia rudimentària: Els forns no eren elèctrics com els d'avui dia, cosa que requeria una habilitat i un esforç físic molt més gran. Prestigi i exclusivitat: Menjar pastissos era un fet excepcional. Encara que hi havia varietat per a tots els nivells econòmics, la qualitat i el prestigi d'una pastisseria determinada marcaven la diferència social. Tradicions i Productes de Pasqua Un dels moments àlgids de l'any era la celebració de la Pasqua. L'avi recorda com eren les mones i la xocolata en aquells temps: Mones de Pasqua: A diferència de les figures industrials actuals o les mones farcides de ninots de plàstic, abans tot era realitzat amb un sentit artístic i comestible. Xocolata de Tarragona: Es destaca la importància de la indústria de la xocolata a la ciutat, amb fàbriques locals que proveïen un producte de gran qualitat per acompanyar les ensaimades de l'esmorzar. El Tracte Familiar i els Licors L'establiment no era només un lloc de compra, sinó un espai de relació: Tracte proper: Es valorava molt el contacte familiar amb els amos o dependents, permetent encàrrecs personalitzats segons el gust del client. Begudes tradicionals: En lloc de l'ús generalitzat del cava actual, les celebracions s'acompanyaven de licors com l'anís, el conyac, la mistela o el vi ranci, sovint adquirits en bodegues especialitzades i no a les pastisseries mateixes. "Llavors tot era artesanal... la gràcia artística anava lligada al pastisser, que no era simplement qui feia pa, sinó algú amb un prestigi."