Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
Programa

Arxiu Sonor 2006 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2006. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·1379 episodis
RSS

episodis

1093-1104 de 1379
  • 17'

    20 anys de Tarragona Ràdio: Evolució i Lideratges

    Commemoració de les Dues Dècades de l'Emissora Municipal En aquest programa especial, es reuneixen els presidents i responsables polítics que han marcat la trajectòria de Tarragona Ràdio (inicialment Ràdio Fòrum) des de la seva fundació fins a l'any 2006. A través dels seus testimonis, s'analitza el pas d'una ràdio de participació ciutadana a una empresa pública de comunicació professionalitzada. Els Protagonistes i les seves Etapes Josep Maria Musté (1992): Va liderar la creació de l'Empresa Municipal de Mitjans de Comunicació. Destaca el paper de Ràdio Fòrum en moments crítics com l'atemptat del Ràdio en Patrol. També recorda la curiositat de no poder comprar la capçalera de Ràdio Nacional, fet que va donar lloc al nom actual de l'emissora. Gabriel Mas (1996): Tot i la brevetat del seu mandat, va viure l'inici del canvi tecnològic de l'analògic al digital i va defensar el valor del servei públic per sobre de la rendibilitat econòmica. Josep Fèlix Ballesteros: Va consolidar la professionalització amb el primer conveni col·lectiu i l'aposta estratègica pel seguiment del Nàstic de Tarragona. Fa un especial reconeixement a la tasca de Ràdio Sant Pere i Sant Pau com a pedrera de periodistes. Maria Mercè Martorell (2000-2006): Presidenta durant la gran expansió tecnològica i el trasllat als nous estudis de la Rambla, eliminant barreres arquitectòniques i preparant l'emissora per a la futura TDT. Evolució i Conceptes Clau "Avui és una emissora professional que es pot escoltar amb molta qualitat, sent la millor opció per informar-se del que passa a casa nostra." Els eixos transversals de la conversa inclouen: - La proximitat com a valor diferencial respecte a les cadenes estatals. - L'impuls de mitjans escrits com el Butlletí Municipal. - La transició cap a la televisió digital i el manteniment del model de ràdio de proximitat.

  • 16'

    20 anys de ràdio municipal a Tarragona (1986-2006)

    Retrospectiva dels inicis de l'emissora municipal En aquest programa especial emès el 17 de febrer de 2006, es commemoren els 20 anys de la creació de Ràdio Fòrum, la llavor de l'actual Tarragona Ràdio. El debat reuneix els primers responsables polítics de l'emissora per analitzar l'impacte d'aquella iniciativa pionera. Els pilars de la fundació Democratització de l'aire: L'any 1986, l'objectiu principal era profunditzar en la democràcia i facilitar la llibertat d'expressió a tots els ciutadans. Estructura de barri: Es va optar per un model inèdit de cinc emissores modulars situades a barris com Bonavista, Sant Salvador, Sant Pere i Sant Pau, i Torreforta, coordinades per Ràdio Fòrum. Normalització lingüística: Les ràdios municipals van ser reconegudes com una eina clau per a la normalització del català, tot i mantenir un model obert i plural. Records i anècdotes dels protagonistes Els convidats coincideixen a descriure uns inicis marcats per la precarietat de mitjans però una il·lusió desbordant: Julián López recorda la "moguda" d'aquella època i les primeres instal·lacions, que descriu com a "tenebroses" i amb escales petites, però plenes de camaraderia. Javier Sabaté destaca la potència de l'emissora (102.6 FM), que arribava a l'Ametlla de Mar, generant interferències i queixes de les grans cadenes privades pel "pastís publicitari". Josep Miquel Sevil posa en valor els col·laboradors voluntaris: "Em va impressionar la quantitat de gent que sense cobrar treballava... es podia dir de tot, el que no es podia dir en altres llocs." Evolució i consolidació Amb els anys, l'emissora ha passat de ser una eina purament participativa i reivindicativa a esdevenir un mitjà local professionalitzat. El balanç final és clar: la ràdio municipal és un servei imprescindible a la ciutat per garantir la informació de proximitat, el rigor i el pluralisme en un món globalitzat.

  • 56'

    20 anys de Tarragona Ràdio: De Ràdio Fòrum a la digitalització

    Celebració del 20è Aniversari de l'Emissora Municipal Aquest programa especial commemora les dues dècades de vida de Tarragona Ràdio, que va iniciar les seves emissions el 17 de febrer de 1986 sota el nom de Ràdio Fòrum. L'episodi es realitza en directe des de l'antic Mercat del Fòrum, l'indret que va acollir els primers estudis i que avui és la seu de l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica (ICAC). Els Orígens i la Manera de Fer Ràdio als 80 Els primers col·laboradors i impulsors recorden una època marcada per l'entusiasme i la precarietat tècnica: • La ràdio va néixer amb la voluntat de donar veu a la Part Alta i al centre de la ciutat, integrant-se en una xarxa d'emissores de barri. • Es comptava amb més de 100 col·laboradors altruistes que omplien una graella de 24 hores sense cap interès econòmic. • Tècnicament, l'emissora era rudimentària: s'utilitzaven emissors autoconstruïts (coneguts com el pot), micròfons de baixa qualitat i discos de vinil o cassets. Evolució i Professionalització Els convidats, entre els quals hi ha el primer director, Francesc Valls Calçada, reflexionen sobre el creixement del mitjà: • El pas de la ràdio analògica i artesanal a la Tarragona Ràdio adulta i professional del segle XXI. • L'esforç col·lectiu per superar crisis econòmiques i la manca de subvencions inicials mitjançant avals particulars. • La transició a les noves instal·lacions i la incorporació de tecnologies digitals que han eliminat les interferències amb els veïns. Anècdotes de la Ràdio d'Abans "La unitat mòbil era el meu cotxe, un dos cavalls groc ple d'enganxines de l'Snoopy, des d'on cobríem la informació de la ciutat." • Relats sobre com es radiis les cavalcades de Reis mitjançant cabines telefòniques o com es compartia l'estudi amb les mestresses de casa que feien cursos al centre cívic adjacent.

  • 8'

    Medea a l'Estrangera: L'aposta d'Atalaya Teatro al Metropol

    Una Medea Contemporània i Multiplicada L'entrevista amb Ricardo Iniesta, director de la companyia Atalaya Teatro, ens descobreix una versió innovadora del mite clàssic que es presenta al Teatre Metropol de Tarragona. L'obra, titulada Medea a l'extranjera, s'allunya de la tradició d'Eurípides per centrar-se en el viatge de la protagonista i el seu patiment com a exiliada. Els Punts Clau del Muntatge L'origen a la Còlquida: A diferència d'altres versions, el muntatge comença a la terra mítica de Medea, mostrant la seva traïció a la pàtria per amor a Jasó i el seu trasllat a Corint. Les quatre Medees: El personatge és interpretat per quatre actrius diferents, cadascuna simbolitzant un element de la natura: Terra: Representa els ancestres i el món màgic. Foc: Simbolitza la passió i la destrucció del passat. Aigua: Reflecteix la Medea humiliada i enfonsada a Corint. Vent: Representa la força arrasadora final. Crítica social: L'obra estableix un paral·lelisme directe entre la tragèdia grega i la realitat actual de les persones immigrants que arriben al "primer món" i es troben amb racisme, xenofòbia i desigualtat. Excel·lència Tècnica i Artística "L'ésser humà en la seva essència no ha canviat en aquests 2.500 anys; les mateixes passions i instints continuen vigents." L'espectacle destaca per una posada en escena impactant que inclou: 1. Un vestuari premiat (obra de Carmen Giles). 2. Un espai sonor basat en músiques ètniques d'un recorregut que recorda la Ruta de la Seda (entre els Balcans i l'Índia). 3. L'ús de la veu en directe i un treball físic coreogràfic molt exigent per part dels actors d'Atalaya.

  • 14'

    Gastronomia i tradició: El Xerró i el Romesco amb Pere Tàpies

    Gastronomia Popular i Identitat Catalana En aquesta conversa amb el gastrònom i periodista Pere Tàpies, s'explora el valor de les celebracions culinàries a Catalunya durant el final de l'hivern. Aquestes festes, que inclouen xerronades, xetonades i calçotades, no només serveixen per combatre el fred, sinó que actuen com a punts de trobada comunitaris que han passat de l'àmbit rural a l'urbà, reforçant la identitat cultural i fomentant el comerç local. L'Origen Social dels Plats de Cullera Un dels punts més destacats de l'entrevista és l'evolució històrica de l'anomenat xerró i altres escudelles: Beneficència: Originàriament, aquests plats eren donacions de monestirs per a la gent necessitada (cuina de pobres). Aprofitament: Es basaven en l'ús de sobres i productes de temporada que tothom aportava a una olla comuna. Evolució Lúdica: Actualment, aquestes tradicions s'han integrat en el Carnaval, transformant-se en àpats multitudinaris de gran qualitat gastronòmica. La Recuperació del Patrimoni Gastronòmic Segons Tàpies, la recuperació de plats antics com l'espineta amb caragulins pot passar per dues vies: la pervivència en l'àmbit privat de les cases que finalment surt al carrer, o la recerca en llibres antics i llibres de comptabilitat. L'expert destaca que només els plats amb una base genuïna i històrica aconsegueixen consolidar-se, mentre que els invents artificials solen fracassar. Icones Mundials: El Calçot i el Romesco L'entrevista conclou amb una reflexió sobre les joies de la cuina tarragonina: La calçotada es defineix com un ritual gairebé teatral, amb un protocol dividit en actes. El romesco és qualificat com la joia de la corona, destacant la seva creixent popularitat internacional, arribant a ser tendència en ciutats com San Francisco. "Hem recuperat tot aquest aspecte identitari i gastronòmic de la festa a través d'un plat que convoca i convida la gent de fora."

  • 10'

    Impacte de la llei antitabac en l'àmbit laboral

    Resum de l'entrevista sobre la llei antitabac i el món laboral L'entrevista a Júlia Cabré, responsable de la Unitat de Tabaquisme del Servei de Prevenció de la MAT, analitza com s'ha implementat la llei antitabac a les empreses de Tarragona un mes i mig després de la seva entrada en vigor. Les dades reflecteixen un canvi social significatiu i un augment notable de la demanda d'ajuda per deixar de fumar. Punts clau de l'impacte laboral Augment de la demanda: En només sis setmanes, s'ha registrat el 70% de les peticions que es van rebre en tot l'any anterior. Això inclou una vintena d'empreses de diversos sectors com el de serveis, fabricació i el sector químic. Tipus d'intervencions: La MAT ofereix programes que inclouen: Sessions informatives i grups de formació. Tractaments mèdics i suport psicològic. Seguiment individualitzat durant un any. Taxa d'èxit: El nivell d'abstinència assolit se situa entre el 40% i el 50%, una xifra valorada molt positivament pels professionals. Adaptació de les empreses L'aplicació de la llei s'està fent amb normalitat, tot i que en sectors específics com el químic i el del petroli la normativa és més estricta per motius de seguretat, prohibint el consum fins i tot a l'aire lliure. "Serà una millora per la salut de tots... la llei ha originat un procés de reflexió interna en totes aquelles persones que fumen." Finalment, es destaca que la jornada celebrada a la Cambra de Comerç de Tarragona serveix per compartir aquestes experiències i oferir eines per consolidar els espais lliures de fum.

  • 16'

    Nou decret d'ecoeficiència en la construcció a Catalunya

    La Revolució Ecològica en el Sector de l'Habitatge El delegat territorial del Departament de Medi Ambient i Habitatge, Josep Lluís Pau, detalla el nou decret aprovat pel Govern de la Generalitat que imposa criteris ecològics obligatoris per a tots els edificis de nova construcció i grans rehabilitacions a Catalunya. La normativa, pionera a l'Estat espanyol, entrarà en vigor sis mesos després de la seva publicació oficial. Objectius Fonamentals del Decret Reducció d'emissions: Combatre l'emissió de gasos d'efecte hivernacle, especialment el CO2, provinent de l'ús domèstic. Estalvi energètic: Optimitzar el consum per motius ambientals i de sostenibilitat econòmica per a les famílies. Eficiència de recursos: Canviar la cultura del disseny i la construcció per un model més respectuós. Els Quatre Eixos d'Actuació Gestió de l'Aigua: Obligatorietat de xarxes de sanejament separatives (pluvials i residuals). Sistemes de reducció de cabal i cisternes de doble descàrrega. Temporitzadors en edificis públics per evitar el malbaratament. Eficiència Energètica: Instal·lació de plaques solars tèrmiques per a la producció d'aigua calenta sanitària. Proteccions solars i apantallaments per evitar l'escalfament excessiu a l'estiu i reduir l'ús d'aire condicionat. Sistemes Constructius i Materials: Implementació d'un sistema de punts (els promotors han d'assolir un mínim de 10 sobre 18 mesures possibles). Foment de productes amb etiqueta ecològica i segells de qualitat europea. Gestió de Residus: Creació d'espais per a la recollida selectiva dins dels propis edificis. Mecanismes per reduir i reciclar la runa generada durant el procés de construcció. Impacte Econòmic i Futur Respecte al possible encariment de l'habitatge, el senyor Pau afirma: "L'impacte econòmic immediat és petit i s'amortitza ràpidament amb l'estalvi en la factura energètica, que pot baixar entre un 1% i un 16%." El decret es planteja com un primer pas flexible que s'anirà actualitzant a mesura que les noves tecnologies es generalitzin en el mercat.

  • 14'

    Visita al forn i pastisseria artesana Andreu de Tarragona

    El comerç de proximitat: Un viatge als sentits En aquesta edició del programa, l'equip es desplaça fins al carrer Lleida de Tarragona per visitar un establiment emblemàtic amb més de 100 anys d'història. A través d'un joc de pistes basat en els sentits i la història local, es convida els oients a endevinar el nom d'aquest negoci familiar. Tradició i artesania a la Fleca Pastisseria Andreu L'establiment es distingeix pel seu caràcter artesà i una trajectòria que es remunta al besavi de l'actual propietària, l'Emi. Durant la connexió en directe, s'han destacat diversos aspectes clau: Història viva: El negoci original estava al carrer de la Unió, però es va traslladar a la ubicació actual després de ser destruït durant la guerra. Varietat de productes: S'ofereix des del pa més bàsic (baguetes, pa de pagès, pa rústic o sense sal) fins a rebosteria especialitzada com llunes de crema, braços de gitano i mossos de fruita. Campanyes estacionals: Preparació de productes típics segons el calendari festiu, com les coques de llardons per a Dijous Gras, bunyols i orelletes. Un punt de trobada veïnal Més enllà de la venda de productes, el local funciona com un centre de convivència on els clients habituals, alguns amb més de 45 anys de fidelitat, hi van no només per la qualitat del producte, sinó també pel tracte proper i la possibilitat de fer un cafè ràpid. "Aquí fem una mica de tot: abans fèiem el pa i després els pastissos... som artesans de tota la vida."

  • 19'

    Germanor i rivalitat entre els Carnavals de Reus i Tarragona

    La Trobada entre el Rei de Tarragona i la FRAC de Reus El programa ha aplegat dues figures clau de la festa: Iñaki Portugués, escollit Rei Carnestoltes de Tarragona d'enguany (membre de la comparsa Callo Largo), i Dolors Soler, presidenta de la Federació Reusenca de Colles de Carnaval (FRAC). La conversa destaca per la mítica rivalitat sana i les bromes constants entre ambdues ciutats. Punts clau del Carnaval de Tarragona Recuperació històrica: Se celebren els 25 anys de la recuperació del Carnaval a la ciutat. Estil de comparsa: Iñaki destaca que la seva comparsa, Callo Largo, aposta per un "desenfrenament controlat" on prima la música, el ball i la diversió per sobre de la rigidese de les desfilades. Agenda reial: El Rei ha de demanar vacances laborals per complir amb un calendari exigent que inclou visites a col·legis, discursos, la posada de la bota i diversos actes protocol·laris. Novetats i organització a Reus Creixement: Reus suma enguany 9 colles noves, arribant a un total de 64 colles. Integració: Es destaca la incorporació d'una colla de la comunitat del Senegal resident a Reus, subratllant el Carnaval com una festa oberta i integradora. Sàtira i publicitat: Dolors Soler ironitza sobre la polèmica dels cartells i la capacitat de Reus de generar publicitat a través del xou i la crítica social. L'acte de germanor: El Xerró i l'Almandrina Aquest diumenge tindrà lloc la tradicional trobada a Tarragona: 1. Gastronomia compartida: Es cuinarà el xerró (típic de Tarragona) i s'acompanyarà amb postres de Reus (avellanes i pastís d'avellana). 2. La beguda: No faltarà la barreja de Chartreuse amb l'Almandrina reusenca. 3. La dita: Es recorda el lema clàssic: "Tarragona manxen i a Reus enganxen." Un esforç organitzatiu invisible Ambdós convidats coincideixen en la complexitat logística que hi ha darrere de la festa: horaris, seguretat, muntatge de carrosses i la implicació total de les famílies durant més d'un mes per assegurar que tot surti perfecte.

  • 10'

    Concurs de Castells de Focs Ciutat de Tarragona 2006

    Presentació de l'Edició Campió de Campions S'ha presentat oficialment la 17a edició del Concurs Internacional de Castells de Focs Artificials Ciutat de Tarragona, que tindrà lloc del 3 al 8 de juliol. Aquesta edició és especialment rellevant perquè reuneix els guanyadors de les darreres sis edicions en un format de "final de finals". Detalls sobre la Participació i Baixes Baixa d'última hora: La pirotècnia napolitana Francesco Pagano no podrà participar a causa d'un greu accident a les seves instal·lacions que manté la seva producció precintada. L'empresa ha declinat participar per ètica professional, ja que no volen concursar amb material que no sigui de fabricació pròpia. Substitució: Seguint les bases, l'empresa italo-alemanya Gamma P ocuparà el seu lloc en haver quedat segona en la seva edició corresponent. Increments Econòmics i Premis S'ha anunciat un augment significatiu en el pressupost per garantir la màxima qualitat de l'espectacle: Més material: Cada empresa rebrà 6.000 euros addicionals per al llançament diari. Premis en metàl·lic: El primer premi està dotat amb 9.000 euros i el segon amb 6.000 euros. Contractació: El guanyador obtindrà el contracte per als espectacles de Santa Tecla, Carnaval, Sant Joan i Sant Magí, valorat entre 50.000 i 60.000 euros. Col·laboració amb Granollers Es renova el conveni amb l'Ajuntament de Granollers. La millor pirotècnia de la península ibèrica classificada al concurs serà l'encarregada de realitzar els espectacles de la Festa Major de Blancs i Blaus. Granollers ha incrementat la seva dotació fins als 18.000 euros. "És la Champions de la pirotècnia, en el sentit que hi participen els millors guanyadors de les altres edicions." Calendari de Disparos Dilluns 3: Tamaya (Japó) - Guanyadors de l'any passat. Dimarts 4: Ricardo Caballer (València). Dimecres 5: Rosa Lorenzo (Itàlia). Dijous 6: Pirogestió (Catalunya). Divendres 7: Gamma P (Itàlia/Alemanya). Dissabte 8: Arcoiris (València).

  • 12'

    Afanoc inaugura la seva delegació a Tarragona

    Inauguració de la seu d'Afanoc a Tarragona Coincidint amb el Dia Internacional del Nen amb Càncer (15 de febrer), l'associació Afanoc ha inaugurat oficialment la seva nova delegació a Tarragona, situada a la Rambla Vella. Miguel Javeloll, delegat de l'entitat a la ciutat, ha explicat que tot i portar mesos treballant, aquesta inauguració representa la primera seu de l'associació fora de Barcelona. Nous projectes i voluntariat L'entitat vol anar més enllà de l'atenció hospitalària i ha presentat una nova campanya de voluntariat a domicili. Els objectius principals són: Oferir acompanyament i estímuls als nens quan tornen a casa després de tractaments hospitalaris. Proporcionar un respir familiar als pares perquè puguin gestionar el seu temps i reduir la tensió acumulada. Atendre les necessitats de tota la unitat familiar, incloent-hi els germans, que sovint queden en segon pla durant la malaltia. Reclamacions al sistema sanitari L'atenció oncopediàtrica a la zona encara té reptes importants. Des d'Afanoc es reclama a la Generalitat: Hospital de dia a Tarragona: Evitar els desplaçaments constants a l'Hospital de la Vall d'Hebron o Sant Joan de Déu per a tractaments puntuals que podrien fer-se a l'Hospital Joan XXIII. Humanització dels espais: Adequar les sales d'espera i consultes amb mobiliari infantil, colors i sales de jocs. Sensibilització: Normalitzar el càncer infantil a la societat i trencar el tabú que l'envolta. "No estem tractant a un malalt, sinó que estem tractant a un nen." Actualment, unes 40-50 famílies de les comarques tarragonines fan ús dels serveis d'Afanoc, una xifra que reflecteix la necessitat de descentralitzar l'atenció i millorar l'entorn hospitalari.

  • 16'

    45 ERPM presenta "Teatro": Solidaritat al Metropol

    El retorn de 45 ERPM amb l'obra "Teatro" El grup de teatre tarragoní 45 ERPM, dirigit per Vicenç Canyó, presenta la seva darrera producció titulada "Teatro". Aquesta obra, que ja s'ha estrenat amb èxit en altres localitats com Manlleu, arriba aquest dissabte al Teatre Metropol de Tarragona amb una proposta que combina l'humor quotidià, la música i una estructura interpretativa més profunda que en ocasions anteriors. Una estructura de tres històries L'obra es diferencia de produccions passades per tenir una estructura més teatral i complexa: * Es divideix en tres esquetxos llargs amb històries entrellaçades. * Els escenaris representen situacions de la vida real: una sala d'urgències d'hospital, la consulta d'una pitonissa (la Persita Puig) i el casament d'un fill. * L'espectacle compta amb la participació de 15 actrius simultàniament a l'escenari, un repte coreogràfic i interpretatiu per al grup. Compromís solidari amb Etiòpia Un dels punts clau d'aquesta representació és el seu caràcter benèfic. Tota la recaptació de les entrades (amb un preu de 8 euros) es destinarà íntegrament a un col·lectiu local de Tarragona que treballa per crear un centre d'acollida a Etiòpia. "Són diners que aniran directament allà perquè coneixem la gent, sabem qui són i els mirem a la cara." Detalls de l'esdeveniment Lloc: Teatre Metropol, Tarragona. Hora: Dissabte a les 20:00 h. Objectiu: Recaptació per a nens i nenes d'Etiòpia que no han estat adoptats i necessiten un llar i recursos a la seva terra d'origen.