Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
Programa

Arxiu Sonor 2006 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2006. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·1379 episodis
RSS

episodis

1117-1128 de 1379
  • 16'

    Llançament històric del domini .cat a internet

    Un dia històric per a la comunitat lingüística catalana L'episodi destaca la importància del llançament del domini .cat, un fet qualificat d'històric ja que és el primer domini a internet destinat a representar un grup lingüístic i cultural en lloc d'un estat territorial. Amb Manel Sanromà, es desgrana la transcendència d'aquest pas per a la presència internacional de la llengua catalana. Fases de registre i implementació El procés de registre s'ha dissenyat de manera estructurada per evitar la ciberocupació i l'especulació, seguint aquest calendari: Fase Sunrise (Llançament): Comença per a les administracions i entitats culturals o acadèmiques que promouen la llengua. Segona i tercera fase: S'obre a empreses i particulars que ja tinguin contingut en català o que haguessin donat suport a la campanya inicial. Fase oberta (23 d'abril): Coincidint amb la diada de Sant Jordi, el domini estarà disponible per a tothom que compleixi els criteris d'ús. Impacte i identitat digital El domini .cat no és només una eina tècnica, sinó un símbol identitari equivalent a la senyera o la llengua en l'entorn digital. Alguns punts clau esmentats són: L'adopció per part de grans gegants com Google i Yahoo, que reserven les seves versions .cat. La seguretat de les marques: entitats com la Casa Reial o grans multinacionals ja estan interessades a reservar noms per evitar usos fraudulents. La previsió d'arribar als 10.000 dominis durant el primer any de funcionament. "Per primera vegada, Catalunya juga a primera divisió a internet amb un domini de primer nivell." Gestió i seguretat La Fundació puntCAT actua com a registre moderador (esponsoritzat), garantint que no sigui un espai per a l'especulació. El registre no es fa directament a la fundació, sinó a través de registradors autoritzats que gestionen la part tecnològica i formal per als usuaris finals.

  • 7'

    Inauguració de la Torre dels Vents i finalització de la Rambla

    L'acte de cloenda d'un projecte centenari L'alcalde de Tarragona, Joan Miquel Nadal, celebra la culminació de les obres de la Rambla, un projecte històric que s'estén des del mar fins al riu. Aquest parlament destaca el caràcter col·lectiu de l'obra i la visió de futur de la ciutat. Punts clau de la intervenció Homenatge generacional: Es reconeix l'esforç dels tarragonins de fa cent anys que van dissenyar aquest eix vertebrador i el paper de la generació actual per finalitzar-lo. La Rambla com a centre de vida: L'alcalde recorda que aquest espai és l'escenari de la vida ciutadana, des de festes religioses com la Setmana Santa fins a esdeveniments festius i familiars. Visió de futur: Es proposa un nou repte urbanístic per estirar la ciutat cap a Vila-seca, partint des de la plaça Imperial Tàrraco. Simbolisme artístic: S'agraeix la tasca de l'artista Lluís Maria Saumells (tot i que en el text s'anomena senyor Mas) per la creació de la Torre dels Vents, una escultura que representa el progrés i la modernitat. Reflexió espiritual i cloenda L'acte inclou una benedicció religiosa a càrrec del rector de la parròquia de Sant Pau, qui vincula la Rambla amb esperances de pau, entesa i diàleg. Finalment, s'informa als ciutadans sobre el lliurament de records commemoratius de l'esdeveniment. "És important mirar al darrere, però és molt més important mirar endavant i creure que és possible que el davant sigui millor."

  • 15'

    Artifex: Enginyeria Romana al Moll de Costa

    L'exposició 'Artifex' arriba a Tarragona El programa es desplaça al Tinglado 1 del Moll de Costa del Port de Tarragona per visitar la nova exposició Artifex, una mostra dedicada a la enginyeria de l'època romana. Aquesta exposició itinerant, produïda pel Ministeri de Foment i el CEDEX, ofereix una mirada didàctica a les proeses tècniques que van permetre construir l'imperi. Claus de la mostra i l'enginyeria romana L'exposició destaca per la seva gran capacitat visual i educativa a través de diversos elements: 25 maquetes detallades: Moltes de les quals han servit per a la realització de documentals històrics sobre la civilització romana. Maquinària i tecnologia: S'explica el funcionament de grues manuals, sistemes de politges i el famós cargol d'Arquímedes per moure aigua. L'organització del treball: Es mostra com l'organigrama de les obres romanes (arquitectes, contractistes, capatassos) és sorprenentment similar al sistema de construcció actual. Innovacions en materials: El descobriment del formigó hidràulic, que permetia construir estructures sota l'aigua que encara perduren. Una civilització avançada al seu temps Durant l'entrevista amb Josep Lluís Navarro, responsable de promoció exterior del Port, es reflexiona sobre el llegat romà: "Si aquella civilització hagués perdurat, avui en dia estaríem molt més desenvolupats; els seus invents es van veure interromputs per la foscor de l'edat mitjana." L'exposició també aprofundeix en la xarxa de vies romanes (com la Via Augusta), la gestió de les mines mitjançant energia hidràulica i la complexa xarxa de fars i senyalització marítima que connectava ports com el de Tàrraco amb la resta del Mediterrani. L'entrada és gratuïta i estarà oberta al públic fins al 26 de març, sent una visita molt recomanada per a centres escolars pel seu caràcter tangible i volumatitzat.

  • 6'

    La Gastronomia del Bull a Torredembarra

    Torredembarra celebra la setena Diada del Bull L'entrevista a Tarragona Ràdio amb Maurici Ruiz, president del Patronat de Turisme de Torredembarra, detalla la celebració d'un esdeveniment gastronòmic centrat en el Bull, un plat tradicional de la cuina de pescadors local. Què és el Bull? El Bull és un plat laboriós i de preparació lenta que té com a ingredient principal la tripa de tonyina seca. Segons Ruiz, és una recepta que requereix una manipulació molt acurada: Provè de l'herència dels antics pescadors i les seves famílies. Es combina amb productes de la terra: pebrot de romesco, alls, patates, ametlles i fesols. És un plat amb personalitat: > "El Bull té una particularitat: o l'estimes o l'odies". Novetats i organització de l'edició Aquest any l'esdeveniment s'amplia per arribar a més públic: Dissabte: Primera Mostra del Bull. S'ofereixen tastets populars (unes 400 racions) als jardins de Cal Bofill per un preu de 3 euros. Diumenge: Diada del Bull. El tradicional dinar comunitari que ja celebra la seva setena edició i que està totalment consolidat. La cuina va a càrrec d'un equip de deu cuineres i dos cuiners locals, amb la col·laboració creixent de restauradors professionals del municipi que comencen a incloure aquest plat a les seves cartes.

  • 25'

    Entrevista a Joaquim Nín: Futur polític a Tarragona

    Anàlisi de l'actualitat política i electoral a Tarragona El president de la Federació Intercomarcal de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) a Tarragona, Joaquim Nín, repassa en aquesta entrevista la situació interna de la coalició i l'estratègia per a les eleccions municipals de 2007. La candidatura a l'alcaldia de Tarragona El punt central de la discussió és la proclamació de Joan Aregio com a candidat per part de CDC i el procés de negociació amb Unió Democràtica de Catalunya (UDC). Nín destaca diversos punts clau: • La legitimitat de CDC per proposar el candidat en ser el partit que ostenta l'alcaldia actualment. • La voluntat d'arribar a un consens amb Unió abans de la Setmana Santa per presentar una llista conjunta i forta. • El rebuig a convertir el debat en una qüestió nominal de persones (Aregio vs. Ballbé), prioritzant el projecte de ciutat. "No es tracta d'escollir el papet o la papeta, es tracta d'escollir quin concepte, quin model i què volem fer per la ciutat." Relacions internes i disciplina de partit Nín lamenta que les discrepàncies internes s'hagin fet públiques als mitjans de comunicació i fa una crida a la professionalitat: • Reivindica que el diàleg s'ha de produir dins dels grups municipals i no a través de declaracions creuades. • Confirma que la decisió final sobre Tarragona, sent la "joia de la corona", comptarà amb la supervisió de les direccions nacionals de la federació. • Lloa l'actitud de Joan Aregio per haver sabut fer un pas al costat en moments de tensió per preservar l'estabilitat del projecte. Estratègia territorial i regeneració De cara al cicle electoral de 2007, el president de la federació anuncia una aposta per la regeneració generacional: • Presentació de nous candidats a municipis clau com Cambrils, Calafell i Torredembarra. • L'objectiu de mantenir la Diputació de Tarragona i els diversos consells comarcals. • La confiança en Carles Pellicer com l'alternativa real de canvi a la ciutat de Reus.

  • 7'

    Gestió de vehicles abandonats al Tarragonès

    Presentació del nou servei de vehicles abandonats El Consell Comarcal del Tarragonès ha presentat a les instal·lacions de Ferros Altadill les millores en el servei de retirada de vehicles abandonats a la via pública. L'acte ha comptat amb la presència de Carles Sala, president del Consell Comarcal, qui ha destacat l'adquisició d'una nova grua per part de l'empresa concessionària per optimitzar el servei en els municipis petits. Balanç i abast del servei Municipis adherits: Actualment, entre 13 i 14 pobles petits de la comarca deleguen aquesta competència al Consell. Històric: Des de l'any 2002, s'han retirat un total de 250 vehicles. Creixement: Es preveu la incorporació de municipis més grans com el Morell o Salou, fet que podria triplicar el nombre d'expedients anuals. Procediment i seguretat jurídica El procés no és immediat, ja que es busca garantir la seguretat jurídica tant dels ajuntaments com del Consell per evitar reclamacions patrimonials. Les fases principals són: Identificació: Localització del propietari per comunicar-li la infracció i els costos. Sanejament: Retirada d'elements contaminants del vehicle. Desballestament: Destrucció final del cotxe mitjançant una premsa mecànica. "El nostre primer objectiu és trobar el propietari per retreure-li la conducta de deixar abandonat un vehicle de la seva propietat." Costos i futur servei de grua municipal Les sancions i costos per al propietari poden variar entre els 70 i els 600 euros, depenent de la fase en què es trobi la tramitació. Paral·lelament, el Consell estudia implementar un servei de grua tradicional per a vehicles mal estacionats, en col·laboració amb els Mossos d'Esquadra, per donar resposta als municipis de menys de 5.000 habitants que no disposen de policia local pròpia.

  • 16'

    Cicle de cinema pel 75è aniversari de la República

    Teresa León, representant de l'Aula de Cinema de la Universitat Rovira i Virgili (URV), presenta el programa d'activitats per commemorar el 75è aniversari de la Segona República Espanyola. Aquesta iniciativa transversal implica diverses aules culturals (Art, Música, Teatre, Debat i Cinema) per oferir una visió multidisciplinària de l'època. El cicle cinematogràfic destaca per una selecció acurada que fuig dels tòpics i explora la riquesa social i cultural d'abans de la Guerra Civil: Cultura Popular: Es reivindica la cobla i el folklore amb la projecció de Maria de la O (1936), destacant que aquests gèneres no van ser una creació del franquisme, sinó que tenien una arrel republicana i popular molt forta. Avantguarda i Realitat Social: La inclusió de Las Hurdes (Tierra sin pan) de Luis Buñuel serveix per contrastar l'elit intel·lectual del moment amb la misèria extrema de zones aïllades d'Espanya. Drets i Llibertats: Pel·lícules com Madrid se divorcia (1934) permeten parlar de l'avenç en drets civils, com la llei del divorci i l'equiparació de fills legítims i il·legítims. Identitat i Gènere: S'aborden temes com l'alliberament sexual i la lluita de la dona a través de títols com Mi hija Hildegard i Un hombre llamado Flor de Otoño. Patrimoni Artístic: El documental Las cajas españolas (2004) tanca el cicle narrant l'odissea del govern republicà per salvar les obres del Museu del Prado durant el conflicte. "La universitat és patrimoni, la cultura és patrimoni de tots, no només dels universitaris." L'objectiu principal és fer "arqueologia social" i divulgar la complexitat d'un període on la vida cultural i els drets socials van experimentar una eclosió sense precedents.

  • 15'

    Ferran Rañé i la reflexió sobre Charlie Rivel i el poder

    Ferran Rañé i l'èxit de l'espectacle sobre Charlie Rivel L'actor Ferran Rañé analitza l'èxit de la seva darrera representació teatral, una obra escrita per Gerard Vázquez i dirigida per Joan Font (Comediants). L'espectacle és un treball coral que ha aconseguit una gran recepció gràcies a la cohesió del seu equip artístic i a la profunditat de la seva temàtica. La trama: Entre la realitat i la ficció L'obra es basa en un fet real de la vida del pallasso català Charlie Rivel: l'obligació de complir un contracte a l'Alemanya nazi durant la Segona Guerra Mundial. A partir d'aquí, l'autor construeix una ficció on Rivel és convidat a actuar per a l'aniversari de Hitler. Reflexió política: L'espectacle planteja el paper de l'artista davant del poder. Contrast de gèneres: Combina números de pallassos amb moments de gran càrrega dramàtica i poètica. Tres postures davant l'horror: L'artista universal (Rivel), l'artista compromès que vol introduir la crítica, i el que opta per l'acció directa. El repte d'interpretar una icona Rañé explica que no ha buscat fer una "arqueologia" o imitació exacta, sinó capturar l'essència rítmica i el domini del tempo que feia de Rivel un geni universal. Destaca la dificultat de recrear un personatge que és una icona en l'imaginari col·lectiu, especialment pel seu estil silenciós i poètic, oposat als pallassos estridents. "L'artista té l'obligació de ser absolutament crític amb el poder, estigui qui estigui." El compromís social de l'artista L'entrevista també aborda la trajectòria personal de Rañé, recordant el seu exili i el consell de guerra que va patir l'any 1978 per l'obra La Torna amb Els Joglars. L'actor defensa que l'artista és, davant de tot, un ésser social que no pot ser aliè a la realitat política i que ha d'utilitzar l'humor i el gest per traspassar les barreres de la censura.

  • 12'

    Prevenció de riscos laborals en l'àmbit escolar

    Campanya de Prevenció a les Escoles del Camp de Tarragona El Govern de la Generalitat, a través dels Departaments de Treball i Indústria i d' Educació, ha posat en marxa una iniciativa pionera orientada a estudiants de 5è i 6è de Primària i de 1r i 2n d'ESO. La campanya, que compta amb el suport de la patronal CEPTA i els sindicats UGT i CCOO, busca conscienciar els més joves sobre la seguretat tant en la vida quotidiana com en el seu futur laboral. Metodologia i Participació La campanya preveu arribar a unes 260 escoles i a més de 21.000 estudiants. Les sessions tenen una durada d'una hora i es divideixen en tres parts: Exposició teòrica: Ús de suports visuals per explicar conceptes bàsics de risc. Interacció: Diàleg i col·loqui amb els alumnes per resoldre dubtes. Incentius: Concurs de dibuixos (Primària) i pòsters (ESO) per fomentar la creativitat i la reflexió. Objectius i Filosofia L'objectiu principal és crear una cultura de la prevenció des de la infància. Josep Maria Solanes destaca la importància de la comunicació familiar: "Hem d'aconseguir que aquesta llavor que estem portant ara doni fruit... mentre hi hagi una persona morta, per mi és un fracàs." Dades de Sinistralitat i Control El projecte sorgeix de la preocupació per les dades de sinistralitat al Camp de Tarragona, amb 21 víctimes mortals l'any 2005. L'administració aposta per la digitalització de les dades per identificar i actuar directament sobre les empreses amb majors índexs d'accidentalitat.

  • 18'

    La Ruta del Xató: Orígens, Tradició i Rivalitats

    El Xató: Més que una Amanida de Temporada El xató és un plat emblemàtic de les comarques del Garraf i el Penedès, caracteritzat per ser una amanida d'hivern que combina productes de l'horta amb peix en salaó. Malgrat la seva senzillesa aparent, genera una gran passió i una coneguda rivalitat històrica entre diverses poblacions per l'atribució de la seva autoria. Els Orígens i la Llegenda La paternitat del plat és incerta, amb diverses teories sobre la seva creació: Miralpeix (Sitges/Ribes): Una llegenda situa el seu origen en una masia on la mestressa va improvisar una amanida per consolar jugadors que havien perdut en timbes il·legals. L'acte d'aixetonar: La teoria més plausible vincula el nom al moment de deixar tonar (aixetonar) la bota de vi nou, moment en què els viticultors celebraven un àpat col·lectiu. Sitges: Reclama el document escrit més antic (1896) on apareix el terme, vinculat a un àpat amb Santiago Rusiñol. El Vendrell: Es defineix com el bressol del xató, amb referències que daten de fa més de dos segles. La Ruta del Xató Per tal d'unir esforços en lloc de competir, els municipis van crear la Ruta del Xató, que actualment inclou nou poblacions: Sitges, Canyelles, Sant Pere de Ribes, Cubelles, Vilanova i la Geltrú, Calafell, Cunit, el Vendrell i Vilafranca del Penedès. Característiques i Simbologia Segons els experts i l'ambaixador Pere Tàpies, el xató és l'essència de la cuina mediterrània: "La cuina convoca, la cuina ajunta, la cuina aproxima... la seva identitat està en el fet que és compartit." Diferències regionals: Al Vendrell els ingredients de la salsa s'escaliven, mentre que en altres zones s'utilitzen crus. Mar i Muntanya: Combina ingredients de mar (bacallà, tonyina, anxoves) amb elements de terra (escarola, ametlles, avellanes). Esperit festiu: Tot i ser una amanida fresca, és el centre de grans xatonades populars durant els mesos més freds de l'any.

  • 21'

    Rafael Luna analitza l'obertura política i l'Estatut

    Rafael Luna i la Perspectiva del PP sobre l'Estatut El secretari general del Partit Popular de Catalunya, Rafael Luna, ha visitat Tarragona Ràdio per analitzar el panorama polític de principis de 2006. La conversa s'ha centrat principalment en la reforma de l'Estatut d'Autonomia i les relacions internes del partit. Sobre la postura del Partit Popular Luna ha volgut minimitzar les suposades discrepàncies entre Josep Piqué i la direcció estatal de Madrid. Segons el diputat, l'objectiu del partit és el mateix a tot Espanya, tot i que les formes d'explicar-lo puguin variar localment. El partit s'oposa frontalment a l'Estatut perquè el considera intervencionista i impregnat d'un nacionalisme radical. Afirma que el text actual trenca l'estructura de la Constitució Espanyola i genera desequilibris territorials. Luna defensa el dret de tots els espanyols a opinar sobre l'Estatut mitjançant un referèndum estatal, argumentant que la reforma afecta tot l'Estat. Crítica a la gestió del Tripartit El secretari general ha estat molt crític amb el govern de la Generalitat, denunciant una paràlisi operativa. Segons la seva visió, l'obsessió per l'Estatut ha deixat de banda temes urgents com la sanitat, l'ensenyament i les infraestructures. "Fent polítiques: zero patatero. Només hi ha hagut Estatut, Estatut i Estatut; no hi ha res més." Actualitat Política a Tarragona Pel que fa a l'àmbit local, Luna ha valorat molt positivament el pacte de govern a l'Ajuntament de Tarragona amb Convergència i Unió. Ha descrit la tasca de l'alcalde Joan Miquel Nadal i el tinent d'alcalde Francesc Ricomà com a "extraordinària". Ha manifestat el seu suport total a Francesc Ricomà com el millor candidat per a les properes eleccions municipals, tot i que la decisió final encara no s'ha formalitzat.

  • 13'

    Visita a la Carnisseria Massot: Tradició i Qualitat

    Ruta pel Comerç de Proximitat: La Via T En aquest espai dedicat al comerç de la Via T de Tarragona, la unitat mòbil de Tarragona Ràdio visita un dels establiments amb més solera de la ciutat. L'objectiu és posar en valor el comerç de proximitat, artesà i de confiança que defineix el teixit local. Endevinalla i Localització Després de diverses pistes geogràfiques —com la proximitat a la Plaça de Toros, la cantonada entre l'Avinguda Ramón i Cajal i el carrer de l'Alguer, i referències a productes carnavalescs— una oient anomenada Anna ha endevinat l'establiment: la Xarcuteria-Carnisseria Massot. Productes Estrella i Elaboració Pròpia En Sisko Massot, responsable de l'establiment fundat el 1979, explica les claus de la seva oferta gastronòmica: Especialitats de temporada: Ja tenen a punt la tradicional botifarra d'ou per a Carnaval, un producte que allarguen unes setmanes més enllà de la festa. Plats cuinats: Destaquen els seus canelons i croquetes, elaborats sense colorants ni conservants. Producte fresc: Emfatitzen que la qualitat es basa en la frescor i en l'experiència de generacions per seleccionar el millor tall de carn. Complementaris: A banda de carn i embotits, ofereixen formatges, pernils i productes de celler per fer el vermut. El Secret de la Cuina Sobre l'elaboració dels seus reconeguts canelons, en Sisko revela un dels components essencials: "El secret és el rostit. Cadascú fa el seu rostit, i jo hi poso molta, molta ceba." L'establiment es manté com un referent gràcies a l'adaptació dels nous hàbits de consum sense perdre l'essència de la botiga tradicional.