Arxiu Sonor 2006 El Matí de Tarragona Ràdio
Arxiu Sonor 2006 El Matí de Tarragona Ràdio
Programa

Arxiu Sonor 2006 El Matí de Tarragona Ràdio

Podcasts històrics del programa “El Matí de Tarragona Ràdio” En aquest apartat trobaràs els podcasts dels espais històrics del programa El Matí de Tarragona Ràdio corresponents a l’any 2006

·571 episodis
RSS

episodis

145-156 de 571
  • 21'

    Bruixes i llegendes del Montseny per Tots Sants

    El Montseny: Epicentre de la cultura popular i el món màgic En aquesta edició, en Jordi Bertrand explora la riquesa de les tradicions catalanes vinculades a la nit de Tots Sants, desmitificant la idea que celebracions com Halloween són purament foranes i reivindicant l'arrelament d'elements com la carbassa en la nostra història. L'eix central de la conversa és el Montseny, considerat una muntanya màgica i el bressol d'infinitat de llegendes sobre bruixes i éssers fantàstics. Bruixes, Viladrau i el Quatrienni Negre Un dels punts més destacats és la història de Viladrau, que entre els anys 1618 i 1622 va viure una intensa persecució sota la influència de la Inquisició. Actualment, aquesta memòria històrica es recorda amb celebracions com el Ball de Bruixes. Dita popular: "De Sant Hilari a Arbúcies: dotze cases, tretze bruixes". Protecció: L'ús de branques de llorer i figures de ratpenats a les portes dels masos per allunyar la mala estrugança. Altres personatges: Es fa referència als fullets, éssers menuts i entremaliats que molestaven tradicionalment les filadores. El misteri del vol de les bruixes La conversa aborda la fascinació pel vol de les bruixes, documentat a Catalunya des del segle X. Segons la tradició, aquestes utilitzaven ungüents diabòlics sobre qualsevol objecte de fusta (com escombres o eines de camp) per poder enlairar-se cap a llocs emblemàtics com el Castell de Montsoriu o la Sella de la Bruixa. "Les campanes són el principal enemic dels vols de les bruixes." Simbolisme de Tots Sants: Castanyes i Campanes Es recorden creences populars que uneixen la gastronomia amb el món espiritual: Les Castanyes: Es deia que per cada castanya menjada aquesta nit, una ànima s'alliberava del purgatori cap al cel. Les Campanes: El toc de difunts no només guiava les ànimes, sinó que servia com a mètode per impedir el vol dels mals esperits. La Goja de Montsoriu i la Reina Guilleuma Per acabar, s'explica la llegenda de la Goja del Castell de Montsoriu, una fada de l'aigua o bruixa bona relacionada amb la Reina Guilleuma, que segons diuen, encara habita les aigües del Gorg Negre de la Riera de Gualba esperant que un cavaller alat la rescati de l'encanteri.

  • 24'

    Els orígens i tradicions dels castells a la Tarragona del segle XIX

    Evolució Històrica i Social dels Castells L'episodi explora com era el fet casteller a Tarragona durant el segle XIX, destacant que, tot i haver-hi activitat, no existien colles locals estructurades com les actuals. La responsabilitat de les grans construccions requeia en els Xiquets de Valls (Colla Vella i Colla Nova), que es desplaçaven a la ciutat durant diversos dies. La Rivalitat entre Pagesos i Pescadors Un dels punts clau de la discussió és la divisió social de l'ajuda local que rebien les colles de Valls: • Els pagesos, ubicats prop de la taverna de Cal Trip (carrer de l'Abat), donaven suport a una colla. • Els pescadors, que llavors vivien a la Part Alta i no al Serrallo, recolzaven la rival. "Si el castell cau, els pescadors se'n riuen; hi havia una dualitat de riotes, mofes i brivallades entre ambdós grups." Diferències en la Pràctica Castellera Antiga El podcast remarca diverses pràctiques que han canviat radicalment amb el temps: • Simultaneïtat: Sovint les colles aixecaven els seus castells al mateix temps, no per torns. • Concepte de 'descarregat': Antigament, un castell només es considerava vàlid si es completava; el concepte de carregar (coronar) no tenia el valor que se li dona avui. • Matinades i assajos: Els castellers començaven a actuar a l'alba per despertar la gent i aprofitaven aquells moments per assajar, ja que no existien els assajos setmanals fixos. Moments Mítics: Santa Tecla 1881 Es commemora la gesta històrica de 1881, on es van veure construccions d'una "altra galàxia", com el 4 de 9 net per part de la Colla Vella i el polèmic 3 de 9 a límpios de la Colla Nova. L'Itinerari Festiu i Musical La música de les gralles acompanyava les colles permanentment, no només durant el castell. Es detallen rituals com el Pilar al balcó i el Pilar caminant, que antigament feia recorreguts diferents, incloent-hi la pujada a la Catedral i el retorn a l'antic ajuntament. Les actuacions es repartien entre la Plaça de les Cols i la Plaça de la Font.

  • 25'

    El Sexenni de Morella i les Festes Majors tradicionals

    Introducció a les Festes Majors de Temporada L'episodi comença repassant el calendari festiu català, destacant la importància de les festes majors tradicionals que tenen lloc a finals d'agost. Es fa una menció especial a la Festa Major de Sitges (Sant Bartomeu) i la imminent Diada de Sant Fèlix a Vilafranca del Penedès. La Diada Castellera de Sant Fèlix Es destaca com una de les cites més rellevants del món casteller: • Comptarà amb les quatre colles més grans: Minyons de Terrassa, Vilafranca, Colla Vella i Joves dels Xiquets de Valls. • Es preveuen castells de nou i de gama extra. • La jornada serà retransmesa íntegrament per la ràdio a partir de les 12:30h. El Sexenni de Morella: Una Tradició Cada Sis Anys El tema central del programa és el Sexenni de Morella, una celebració extraordinària que només té lloc cada sis anys. Aquesta periodicitat la fa comparable a altres festes com les Decennals de la Candela de Valls. Origen i Significat Històric L'origen de la festa es remunta a 1673, fruit d'una promesa feta per les autoritats civils i eclesiàstiques per agrair a la Mare de Déu de Vallivana l'aturada d'una terrible plaga de pesta. Estructura de la Festa La celebració es divideix en dues parts principals: 1. El romiatge: El trasllat de la imatge de la Mare de Déu des del santuari (a 25 km) fins a la ciutat. 2. El Retaule: Processons diàries del seguici popular on cada dia un gremi diferent (comerciants, transportistes, etc.) assumeix l'organització i el cost. Elements Culturals i Danses Úniques El Sexenni destaca per la seva riquesa folklòrica, amb elements de gran valor històric: • Els Torners: Una dansa de caràcter renaixentista amb indumentària molt colorida i moviments espectaculars que inclouen piruetes i salts. • Arts escèniques medievals: Destaquen artefactes com la Taronja, una estructura que s'obre per mostrar un nen vestit d'àngel que saluda la Mare de Déu. • Guarniments de paper: Els carrers es decoren amb flors de paper arrissat fetes a mà per artesans locals, creant escenografies d'una gran complexitat. "Morella és un festival de castells, danses i tradició on el pes de la història et cau al damunt." Cloenda Musical El programa tanca amb l'actualitat musical de la Festa Major de Sitges, presentant una versió de l'himne tarragoní Amparito Roca inclosa en el programa d'actes sitgetà.

  • 24'

    Sant Magí i el llegat d'Aureli Capmany

    Introducció a la figura d'Aureli Capmany En aquest episodi de l'espai de tradicions i cultura popular, d'una manera especial amb motiu de la festa de Sant Magí, s'analitza la figura del folclorista Aureli Capmany (1868-1954). Sovint eclipsat per la fama de Joan Amades, Capmany va ser un personatge clau de la generació enciclopedista que va treballar per preservar la identitat nacional catalana a través de l'estudi de les festes i els costums. El llegat a Tarragona Tot i ser barceloní, una part fonamental del seu llegat es troba a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona gràcies a la seva filla, l'escriptora Maria Aurèlia Capmany. Recentment s'ha publicat un recull de la seva obra centrat en la mirada tarragonina, on destaquen els seus articles sobre Sant Magí i la seva devoció històrica. La Devoció a Sant Magí: Un Sant Nacional Encara que avui dia se'l considera un sant eminentment tarragoní, els estudis de Capmany demostren que fa cent anys la seva devoció era generalitzada a tot Catalunya i fins i tot a Mallorca: • El ritual de l'arribada de l'aigua era pràcticament calcat en barris de Barcelona, a Reus i a Manresa. • Actualment, només Tarragona i Cervera mantenen viva la tradició d'anar a buscar l'aigua a la Brufeganya. • La gran quantitat de persones que porten el nom de Magí a les comarques de ponent (Urgell, Segarra) testimonia aquesta antiga influència. Orígens i Llegenda de Sant Magí Capmany aporta detalls inèdits o poc coneguts sobre la biografia del sant: • Origen nobiliari: No hauria nascut com un ermità pobre, sinó que podria ser descendent de la casa reial de la Burgonya (França). • La connexió francesa: Paradoxalment, un sant d'origen francès es va convertir en protector de la ciutat contra les tropes de Napoleó durant el Setge de Tarragona (1811). • El miracle de la filla del pretor: La persecució romana va començar quan el governador va buscar Magí per curar la seva filla malalta. Malgrat el miracle, el sant va ser empresonat i finalment martiritzat. Propietats de l'Aigua i Tradició Oral El programa tanca repassant les propietats atribuïdes a l'aigua que el sant va fer brollar: "L'aigua de Sant Magí manté una propietat miraculosa, tot i que es diu que no serveix per cuinar ni netejar pel record del martiri violent." Es destaca el Portal del Carro com un espai sagrat i protegit, i es llegeix una cançó popular recollida per Capmany que narra tot el periple del sant des de la cova fins al seu martiri final.

  • 24'

    Orígens i evolució de la Rumba Catalana: de Los Amaya a Ramonet

    La Rumba Catalana: Una Història de Fusió i Ritme En aquest episodi, Jordi Bertran ens proposa un viatge musical pels orígens i l'etapa daurada de la rumba catalana, centrant-se especialment en les dècades dels 60 i 70. S'analitza com aquest gènere va néixer de la barreja entre el flamenc, els ritmes llatins i les orquestres de ball de Barcelona. Els Orígens: Dures Tesisen Disputa Existeixen dues grans teories sobre el naixement d'aquest estil genuí: • La tesi del carrer de la Cera a Barcelona, amb figures com l'oncle Orelles i l'oncle Toki, que van accelerar el flamen fins a crear un nou ritme. • La tesi que apunta a Antonio González 'El Pescaïlla', a qui personatges com l'oncle Pullà van ensenyar una fórmula rítmica especial que permetia versionar fins i tot temes de Frank Sinatra. Tècniques Clau i Evolució L'essència de la rumba catalana es basa en dues tècniques d'execució fonamentals: 1. El Ventilador: Una manera única de tocar la guitarra combinant cordes i percussió a la caixa. 2. El Martell: Una tècnica específica de percussió aplicada al bongó. Protagonistes Emblemàtics El programa ret homenatge a diversos artistes que han definit el gènere: • Los Amaya: Grup mític (coneguts també com Gipsy Rock) amb èxits com Vete. El seu estil s'ha etiquetat sovint com rumba pop. • Ramonet (L'Elvis de la Rumba): Gran amic de 'El Pescaïlla' i autor de temes icònics com Marcha, marcha, popularitzat posteriorment per Rosario Flores. • Gato Pérez: Figura clau que va donar una nova visió intel·lectual i nacionalista a la rumba durant la transició. "La rumba catalana neix com un producte genuïnament barceloní que ha sabut resituar-se i ser valorat per les noves generacions d'artistes mestissos." Influència en la Música Actual El llegat d'aquests pioners continua viu en la denominada ona mestissa de Barcelona, amb grups com Muchachito Bombo Infierno, Ojos de Brujo o Sabor de Gràcia, que han redescobert i reivindicat a signatures clau com el propi Ramonet.

  • 17'

    Tradicions i anècdotes festives: Pollença i Argentona

    Festes Majors i llegendes de la cultura popular catalana En aquesta sessió, el gestor cultural Jordi Bertran ens condueix per un itinerari festiu que posa el focus en celebracions singulars de l’illa de Mallorca i la comarca del Maresme, destacant com la història i la llegenda s'entrellacen per donar forma a la identitat dels pobles. La batalla de Pollença (Mallorca) Cada 2 d'agost, amb motiu de la festa de la Mare de Déu dels Àngels, la població de Pollença commemora un episodi històric conegut com el "dia de la desgràcia" (31 de maig de 1550). Context històric: Un atac del corsari turc Dragut que va ser repel·lit per la població civil gràcies a l'heroisme de Joan Mas. El simulacre: Des de 1860, es realitza una representació de la batalla on milers de persones participen dividides en dos bàndols: Cristians: Vesteixen camises de dormir blanques (perquè l'atac fou nocturn) i usen forques o rems. Corsaris: Porten vestimentes colorides i les cares pintades de negre. Curiositat: La celebració comença a les 5 de la matinada i culmina amb un cant d'acció de gràcies (Te Deum) i l'himne local, l'Alborada. Argentona i la llegenda dels "repicatruges" Al voltant del 4 d'agost, per Sant Domingo, Argentona celebra la seva festa major, coneguda també per la "Garrinada". L'origen del malnom dels habitants, repicatruges, neix d'una anècdota del segle XVII: L'incident: Davant la visita imprevista d'un bisbe de Barcelona, el campaner va confondre la pols d'un carro de pagès estirat per truges amb el seguici episcopal. Conseqüència: Es van tocar les campanes amb tota solemnitat per rebre dos porcs, provocant la mofa de tota la comarca. "Mare de Déu dels Àngels, assistiu-nos; Pollencins, alceu-vos, que els pirates ja són aquí!" Aquesta crida de Joan Mas és el tret de sortida que encara avui emociona els mallorquins en la seva festa més emblemàtica.

  • 25'

    Cultura i Festes de Santa Anna al Camp i l'Ebre

    Tradició i Cants Populars a Catalunya En aquesta edició del programa, s'aborda la riquesa de la cultura popular catalana coincidint amb la festivitat de Santa Anna. Es genera un debat espontani sobre quina és la cançó més coneguda a Catalunya, amb propostes que van des de l'himne del Barça fins a clàssics com L'Emigrant o Sol Solet. Els Orígens de Santa Anna i Sant Joaquim • Anna a la Bíblia: S'analitza la figura d'Anna com a mare de Samuel (profeta i jutge d'Israel) i la seva representació com a dona estèril que aconsegueix concebre gràcies a la fe. • La tradició de Maria: Segons els textos apòcrifs, Anna és la mare de la Mare de Déu. Es descriu el moment de l'abraçada a la porta del temple amb Sant Joaquim (celebrat també el 26 de juliol). Guia de Festes Majors i Itineraris Recomanats El Vendrell: Foc i Tradició La capital del Baix Penedès viu la seva festa dedicada a Santa Anna amb elements únics: • Cercavila de Foc: Destaca el Caramot, una bèstia de 30 metres d'impacte visual. • L'encesa del Campanar: Una mostra de pirotècnia antiga molt efectista a la plaça Vella. • Santa Anneta i el Ball de Malcasats: El dia 27 i 28 es mantenen els actes amb el ball parlat crític (equivalent a Dames i Vells de Tarragona). Les Santes de Mataró i l'Ebre Mataró i el Mar • El dia 27 és el punt central per a les patrones Juliana i Semproniana. • Es destaca el Castell de Focs a la platja i el carisma dels gegants, especialment en Robafaves. Sant Carles de la Ràpita i els Esport Autòctons • Es recomana visitar les Terres de l'Ebre per veure els concursos d'arrossegament de cavalls, una tradició lligada als antics traginers que encara es manté viva com a esport autòcton. "L'escatologia és un dels eixos fonamentals de les cançons populars catalanes."

  • 24'

    Navegació fluvial a l'Ebre: muletes, sants i tradició

    L'Ebre com a eix de connexió i tradició L'episodi d'avui explora la rica herència cultural de les Terres de l'Ebre, utilitzant l'aigua com a fil conductor per parlar de transport, esports autòctons i religiositat popular. Esports i formes de vida: Les muletes El programa destaca la recuperació d'una embarcació tradicional: la muleta. Originàriament utilitzada pel comerç i el transport fluvial fins al segle XIX, ara s'ha convertit en l'eix d'una lliga esportiva que connecta poblacions de l'Ebre i fins i tot arriba a la Torre d'en Barra. • Les muletes es caracteritzen pel seu fons pla, que en facilita la navegació en zones poc profundes. • Es diferenciaven dels llaguts per ser més curtes i amples, tot i que podien carregar materials considerables. • Antigament, el transport combinava la força dels rems amb la tracció animal des dels marges del riu (el camí de sirga). "Aquests esports provenen de modus de vida... en definitiva, del que estem parlant són de formes de vida." L'evolució del paisatge fluvial Es fa una reflexió sobre com ha canviat el riu. A mitjans del segle XIX, Tortosa era un port fluvial real, amb duana, bandera pròpia i una gran influència marítima que arribava fins a Peníscola. L'acumulació de sediments al delta i la falta de dragatge van acabar amb la navegació de gran calatge a finals del segle XIX. Sant Telm i la protecció dels mariners Un punt clau de la conversa és la figura de Sant Telm, patró de la gent de mar, i la seva històrica rivalitat amb Sant Pere. • Sant Telm (Pedro González Telmo) era un frare dominic del segle XIII que, tot i néixer a Palència, es va vincular al mar com a capella castrense. • Se li atribueixen miracles com el d'aturar tempestes només aixecant la creu dalt d'un vaixell. • A Tortosa, la rivalitat entre el gremi de mariners (sota l'advocació de Sant Telm) i el gremi de pescadors (Sant Pere) es manifestava en regates i competicions socials molt vives. Conclusió i reivindicació L'episodi conclou amb una crida a valorar més els esports autòctons catalans, comparant-los amb l'èxit que han tingut els bascos amb embarcacions com les traineres. Es reivindica la memòria històrica de la navegació fluvial com un element essencial de la identitat del territori.

  • 18'

    Sant Zenon: Història, martiri i llegendes

    Sant Zenon: El Bisbe de Verona i el seu Vot de Poble L'especialista Jordi Bertran ens condueix per la història de Sant Zenon, una figura del santoral amb una forta vinculació a la vila d'Arenys de Mar. Tot i que la seva onomàstica oficial és el 12 d'abril, la població del Maresme el celebra al juliol com una festa votada, és a dir, una festivitat que emana de la voluntat popular i no d'una imposició eclesiàstica. Origen i Martiri Identitat: Fou el vuitè bisbe de la ciutat italiana de Verona al segle IV, d'origen nord-africà (Magrib). Simbolisme: Sovint se'l representa amb un peix. Existeixen dues interpretacions sobre aquest símbol: Una hipòtesi cruenta: El sant va ser untat amb greix de peix abans de ser cremat viu. Una hipòtesi evangèlica: El peix representa la seva tasca de "pescador d'homes" en temps de persecució romana. Patronatge: Curiosament, se'l considera patró dels treballadors de cellers i vinyes, i popularment se l'anomena patró dels amants del bon vi. Les Llegendes de les Relíquies L'arribada de les restes del sant a Catalunya està envoltada de misteri, amb dues versions principals que impliquen Arenys de Mar: La tempesta i el destí de Tarragona: Unes relíquies que viatjaven cap a Tarragona van haver de refugiar-se al port d'Arenys per un temporal. En agraïment a l'acollida, els mariners van deixar-hi una part de les despulles. El clergue malalt: Un clergue que transportava les relíquies des de Roma va caure malalt a la vila i, en recuperar-se gràcies a l'atenció dels vilatans, va cedir una part del tresor reliquiari. Actes Tradicionals La celebració a Arenys de Mar inclou elements singulars com: * El brindis multitudinari amb cava i coquetes al balcó de l'ajuntament. * L'himne de les Completes la vigília de la festa. * La sortida dels Gegants d'Arenys, obres destacades de l'artesà Domènech Umbert dels anys 50. "És un sant que s'imposa des de baix cap a dalt, nascut d'un vot del poble."

  • 24'

    Orígens i evolució del foc festiu i l'espectacle pirotècnic

    Història i Rituals del Foc L'expert Jordi Bertran ens acompanya en un recorregut històric per entendre com el foc va passar de ser un element de supervivència o una arma a convertir-se en un espectacle festiu i ritualitzat. L'episodi se centra en l'evolució del foc a Europa abans de l'arribada de la pòlvora. La Tradició Celta i el Foc Ritual • Belenos: El déu celta del foc com a eix de celebracions al voltant de l'1 de maig. • Purificació: L'ús de fogueres baixes per fer-hi passar el bestiar i el fum com a element purificador. • Rodes de foc: Tradició de llançar rodes enceses muntanya avall, encara present a les falles del Pirineu. • Balls de foc: Les fireballs d'Stonehaven a Escòcia com a antecedent del vessant espectacular i visual. El Llegat Grec i Romà Disseny Artístic Els grecs van ser pioners a introduir el disseny artístic en el foc. Mitjançant l'ús de sofre i resina, aconseguien alterar els colors de les fogueres de victòria, creant el que s'anomenaria el foc grec. Enginyers i Propulsió L'episodi destaca la figura dels inventors antics que van establir les bases de la pirotècnia moderna: • Arquites de Tàrent: Inventor d'un colom de fusta que es movia amb vapor. • Heró d'Alexandria: Creador d'esferes propulsades per vapor, aplicant el principi d'acció-reacció. • Els voladors romans: Antecedents dels coets, fabricats amb canyes reblertes d'olis i salnitre. Teatralitat Medieval i Militarisme "L'edat mitjana va portar la teatralització del foc a l'interior de les catedrals, provocant accidents històrics a causa de la falta de mesures de seguretat." Finalment, es discuteix com aquestes barreges químiques, nascudes amb una voluntat estètica, van ser sovint reutilitzades com a llançaflames en conflictes bèl·lics, com els de l'Imperi Bizantí, abans de retornar plenament al món de la festa inofensiva contemporània.

  • 28'

    Sessió de Benvinguda: Salutacions i Obertura

    Introducció a la Sessió L'episodi d'avui es caracteritza per una estructura iterativa centrada exclusivament en l'obertura de la comunicació. Al llarg de tota la gravació, s'estableix un diàleg focalitzat en la cortesia bàsica i el reconeixement de l'interlocutor. Dinàmica de la Conversa • La interacció es manté constant mitjançant la repetició del protocol de benvinguda. • No s'introdueixen temes complexos, prioritzant l'harmonia inicial del podcast. • El to es manté amable i professional en tot moment. "Bona nit" Punts Clau de la Sessió L'anàlisi de la transcripció revela que l'objectiu principal és el manteniment d'un clima positiu. Aquesta repetició actua com un mecanisme per assegurar que tots els participants estan connectats i preparats per al desenvolupament posterior del programa.

  • 20'

    Les falles d'Isil: Culte al foc i tradició pirinenca

    El ritual de les falles d'Isil L'expert en cultura popular Jordi Bertran analitza la celebració de la nit de Sant Joan a la vila d'Isil, una variant específica de les fogueres adaptada als rituals antics del Pirineu. Aquesta festa destaca per la seva connexió amb la muntanya i l'ús del foc en entorns forestals. Característiques de la festa El Faro: És el punt culminant de la muntanya on s'encenen els troncs i es dóna el senyal d'inici. Les Falles: No són monuments com a València, sinó troncs de pi negre d'un metre i mig, esbarlats amb tascons per facilitar la combustió de la resina i la teia. Els Fallaires: Persones que carreguen les falles enceses a l'espatlla per baixar-les fins al poble. Simbologia i funcionalitat Bertran explica que, tot i la tesi tradicional que vincula la festa amb els cultes solars del solstici d'estiu, el ritual té funcions clarament comunitàries i profilàctiques. "Les falles del Pirineu tenen unes funcions bàsicament profilàctiques... la gent ho feia per creences que asseguraven una continuïtat anual." El recorregut i el protocol El descens des de la muntanya pot durar entre una hora i mitja i dues hores, sent una activitat físicament exigent. En arribar al poble, el ritual inclou: Rebuda ritual: Es lliura a cada fallaire un got de vi, un tros de coca i un pomet de flors. La Falla Gran: El punt d'arribada a la plaça que serveix de guia visual. L'element cristià: En acabar, es fa el senyal de la creu davant la porta romànica de l'església de Sant Joan, palesant la fusió d'elements ancestrals i religiosos. Prudència i massificació L'espai clou amb una crida a la prudència amb el foc, recordant que, tot i la seva espectacularitat, les imatges televisives de troncs rodolant sovint són fets puntuals o accidentals, ja que el ritual es basa en portar el foc amb control.