Arxiu Sonor 2006 El Matí de Tarragona Ràdio
Arxiu Sonor 2006 El Matí de Tarragona Ràdio
Programa

Arxiu Sonor 2006 El Matí de Tarragona Ràdio

Podcasts històrics del programa “El Matí de Tarragona Ràdio” En aquest apartat trobaràs els podcasts dels espais històrics del programa El Matí de Tarragona Ràdio corresponents a l’any 2006

·571 episodis
RSS

episodis

157-168 de 571
  • 24'

    La Patum de Berga: Història, Música i Patrimoni de la Humanitat

    Introducció a la Festa En aquest episodi, es desglossa la riquesa cultural de La Patum de Berga, celebrant-ne la seva primera edició com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. S'analitza com la festa ha passat de ser una celebració d'interès nacional a un referent internacional, destacant la seva capacitat per mantenir l'essència medieval i, alhora, adaptar-se a la modernitat. Elements i Evolució Històrica La conversa explora la transició des d'interpretacions romàntiques cap a una anàlisi històrica més rigorosa, centrant-se en la supervivència de components que en altres llocs van desaparèixer. Els Turcs i els Cavallets • Representen la lluita medieval entre cristians i sarraïns durant la reconquesta. • Antigament només s'acompanyaven pel so del tabal, incorporant la música de banda fa aproximadament un segle. Les Masses i la Mula Guita • Les Masses simbolitzen la lluita entre el bé i el mal (Sant Miquel contra els diables). • La Mula Guita és un dels elements més primitius, coneguda pel seu caràcter ferotge i els seus moviments sorollosos. L'Àliga: El Símbol de la Ciutat • Es destaca com la peça més solemne i cerimonial de la festa. • A diferència dels elements guerrers, l'Àliga representa l'expressió de comunitat i la dignitat ciutadana. La Gran Tossalada del Segle XIX Es detalla com la Renaixença va transformar la festa a finals del segle XIX: • Modernització: L'Ajuntament de l'època va fer una inversió clau per crear una "banda sonora" pròpia. • Nans i Gegants: Es van incorporar els nans (amb un origen vinculat al País Valencià) i es van renovar els gegants, augmentant-ne l'alçada. • Espectacle integral: Es va passar d'una successió de valls a un disseny d'espectacle més cohesionat. "A finals del XIX, es va produir una voluntat institucional de recuperar els orígens per transformar la festa i modernitzar-la." El Tirabol i la Cloenda La festa culmina amb el Tirabol, on es trenca la barrera entre actors i espectadors, rodant tots junts en una explosió de joia col·lectiva.

  • 24'

    Orígens i Història de la Festa del Corpus

    Introducció i Context Històric L'expert Jordi Bertran ens ofereix una visió detallada sobre la gènesi de la festa del Corpus Christi (el cos de Crist). Aquesta celebració no té el seu origen en els temps bíblics, sinó que és una creació d'època medieval, sorgida al segle XIV en un context de crisi i qüestionament de l'hegemonia de l'Església. Els Orígens a Valònia • La festa neix de la devoció de les Beguines, unes comunitats femenines laiques al sud de la Bèlgica actual (Lieja). • Juliana de Lieja va ser la figura clau que va impulsar la primera festa local dedicada a l'Eucaristia el 1246. • L'objectiu era apropar la comunió a les classes populars i reafirmar la presència real de Crist davant heretgies com la de Berenguer de Tours. "És la insistència d'aquesta comunitat inicialment laica la que fa que l'autoritat eclesiàstica acabi movent fitxa." Expansió i Consolidació Universal L'ascens de Jacques Pantaleón (bisbe de Lieja) com a Papa Urbà IV va ser determinant. L'any 1264, mitjançant la butlla Transiturus, va intentar internacionalitzar la festa, tot i que no es va afermar definitivament fins al Concili de Viena (1311/12) amb el Papa Climent V. Els Grans Propagadors • Els ordes mendicants (dominics i cistercencs) van ser els veritables "altaveus" de la festa a Catalunya i Europa. • La festa es va configurar com una processó teofòrica, una eina per explicar la Bíblia als carrers i places. • Es va convertir en la celebració urbana per excel·lència de la burgesia emergent i els gremis. Simbologia i Tradicions Locals L'Ou com balla Un dels elements més visuals i màgics a Catalunya és l'ou com balla. Representa el misteri de l'Eucaristia d'una manera simple i popular, utilitzant l'aigua i un ou sobre els brolladors dels claustres (com el de la Catedral de Tarragona o la de Barcelona). El Calendari de Primavera El Corpus és una festa mòbil que depèn directament del cicle de la Pasqua: Es calcula a partir del Dijous Gras i la Setmana Santa. Se celebra 50 dies després de la Pasqua (Pentecosta) més el temps fins al següent dijous/diumenge. Actua com l'última gran festa del cicle de primavera, just abans de Sant Joan.

  • 27'

    Evolució històrica dels fastos: de la monarquia al futbol

    Introducció al concepte de Fast L'especialista Jordi Bertran analitza el concepte de fast com una cerimònia espectacularitzada, diferenciant-la de la festa ritual. Mentre que la festa és cíclica i comunitària, el fast és un esdeveniment excepcional amb una voluntat clara d'exhibició de poder. Evolució Històrica i Simbolisme L'Antiguitat i l'Edat Mitjana • L'antiguitat clàssica: Els fastos neixen vinculats a l'esport (Jocs Olímpics) i a les victòries militars per impressionar el poble i cohesionar la societat sota un sistema determinat. • El fast àulic: Inicialment, a l'edat mitjana, se celebrava a l'interior dels palaus (entremesos entre plats) per a la noblesa, evitant la inseguretat del carrer. • L'ocupació de l'espai públic: A partir del segle XIII, amb reis com Jaume I, el fast surt al carrer amb les entrades triomfals per legitimar el poder davant les ciutats creixents i els gremis. Elements Escenogràfics Clau • Art efímer: Construccions no permanents com arcs de triomf de fusta i tela, inscripcions i decoracions que transformen l'espai urbà en un escenari il·lusori. • Efectes especials: L'ús del foc i la pirotècnia cobra una dimensió espectacular durant el Barroc, servint com una afirmació rotunda del poder polític i religiós. La Modernització: Barcelona 92 i els Triomfs Esportius El punt d'inflexió contemporani se situa en els Jocs Olímpics de Barcelona 92, on companyies com La Fura dels Baus o Comediants reinterpreten els símbols clàssics (el foc, el vaixell) amb un llenguatge modern i teatral. "Barcelona 92 marca un abans i un després perquè introdueix la tradició popular reciclada i revisada per companyies modernes." Actualment, aquests mecanismes de control i exhibició es mantenen en: • Casaments reials: Mantenen l'estructura de separació jeràrquica entre noblesa i poble. • Celebracions futbolístiques: En esdeveniments com la rua del Barça, cada detall (la posició dels cavalls, les banderes o l'escorta policial) està calculat per transmetre missatges de legitimitat i proximitat del poder.

  • 27'

    Sessió de Benvinguda: Reflexions de Nit

    Introducció a la Sessió En aquesta trobada es produeix una salutació sostinguda que marca l'inici d'un espai de reflexió. El to de la conversa es manté constant, prioritzant la cortesia i l'establiment d'un vincle directe amb l'audiència durant tot l'episodi. Dinàmica de Salutacions • Es reitera el desig d'una bona nit a tots els oients de manera cíclica. • La reiteració serveix per consolidar una comunitat al voltant del benestar nocturn. Atmosfera i Context L'episodi es desenvolupa en un entorn relaxat on la paraula clau és la constància. "Bona nit" Aquesta expressió esdevé el pilar central de la comunicació, eliminant qualsevol distracció externa i centrant l'atenció en el moment present.

  • 27'

    El Bolero: Origen, Evolució i l'Impacte d'Antonio Machín

    Història i Evolució del Bolero El programa analitza el bolero de tradició americana, especialment el seu naixement a Santiago de Cuba a finals del segle XIX i principis del XX. Es destaca que el gènere sorgeix en un context de trova i cançó tradicional, compartint època amb l'havanera i els inicis del jazz a Nova Orleans. Orígens i Estructura Musical • L'atribució de la creació del bolero recau en Pepe Sánchez, un sastre de Santiago de Cuba que va definir l'estructura de 16 compassos i el passacalle. • La interpretació inicial es basava en un acompanyament suau de guitarra i una fusió d'influències afro-cubanes i hispanes. • El contingut temàtic és essencialment romàntic i tràgic, centrat en l'exaltació de l'amor o el desamor sense restriccions. L'Etapa dels Poetes i la Ràdio • Una segona fase evolutiva va unir músics tradicionals amb poetes cultes, elevant la qualitat de les lletres. • La ràdio va ser el motor de difusió massiva, permetent que compositors com Isolina Carrillo (autora de Dos Gardenias) i Osvaldo Ferrés triomfessin internacionalment. • Isolina Carrillo, coneguda com la negrita de los 600 pesos, va ser pionera en la composició de jingles publicitaris. La Figura d'Antonio Machín i l'Expansió a Europa Antonio Machín es presenta com el gran referent pel públic local, sent el responsable de portar el bolero a l'Estat espanyol durant la postguerra. Malgrat ser etiquetat erròniament de vegades com a "música del règim", la seva obra va superar la censura i va dignificar la presència d'artistes negres en orquestres blanques. "Sense l'Antonio Machín, molts dels grans noms del bolero difícilment ens haurien arribat." Compositors Centrals Discutits • Osvaldo Ferrés: Autor de Toda una vida, un compositor que, curiosament, no sabia escriure solfa i dictava les seves melodies. • Agustín Lara: Representant de la gran fornada de compositors que van internacionalitzar el gènere. • Andrés Eloy Blanco: Poeta veneçolà l'obra del qual va servir de base per al cèlebre tema Angelitos Negros.

  • 27'

    Sant Eudald: Història, tradicions de Ripoll i arqueologia forense

    Sant Eudald i la Festa Major de Ripoll L'episodi explora la figura de Sant Eudald, patró de Ripoll, aprofitant la proximitat de la seva festivitat l'11 de maig. Es destaca que la vila de Ripoll va celebrar el mil·lenari del seu patronatge l'any 2004, una tradició que s'ha mantingut estable a diferència d'altres localitats catalanes que han canviat de patrons al llarg dels segles. La Festa de la Llana i el Casament a Pagès Juntament amb la celebració religiosa, Ripoll acull manifestacions culturals lligades als seus orígens ramaders: • La Festa de la Llana: Rememora la importància de l'ovella amb ramats que envaeixen el poble i concursos d'esquilar. • El Casament a Pagès: Una recreació històrica i real de les noces entre l'hereu i la pubilla de famílies benestants, oficiada al Monestir de Santa Maria de Ripoll. Vida i Martiri de Sant Eudald La trajectòria del sant combina elements llegendaris i històrics: • Origen: Nascut a la Lombardia en el segle VI, inicialment va ser un guerrer pagà que invocava Odín. • Conversió: Es va convertir al cristianisme després d'una trobada mística amb un anacoreta (Sant Pancràs) al bosc. • Miracles: Se li atribueixen fets prodigiosos com guarir nens caiguts en calderes bullents o fer brollar aigua de les pedres. • Martiri: Segons la tradició, va patir el càstig de la "centrifugadora" (un barril amb puntes) i li van clavar tres claus al cap, tot i que la mort definitiva va ser per una daga al cor. El simbolisme dels claus i l'arqueologia forense L'anàlisi s'estén a l'estudi de la paleopatologia i la criminalística, centrant-se en la presència de claus en cranis i tombes antigues: • Sentit màgic i protector: A l'antiga Roma, el clavus annalis servia per fixar el destí i preservar la comunitat. • Verificació de la mort: A l'edat mitjana, l'ús de claus o martells (com el ritual vaticà amb el Papa) servia per assegurar-se que el difunt no havia estat enterrat viu, un temor comú de l'època. • Relíquies: Es menciona la veneració de claus de la crucifixió de Crist per part de la monarquia espanyola i el seu vincle amb els indults de Setmana Santa. "El fet de clavar un clau té un sentit de preservació clara; sembla que fixis definitivament una cosa."

  • 20'

    Tradicions de maig: l'arbre i els majos

    Les tradicions de maig i el simbolisme de l'arbre En aquest espai dedicat a la cultura popular, s'analitza la rellevància del mes de maig i la seva profunda vinculació amb la natura i les festes ancestrals. L'element central d'aquest període és l'arbre, considerat un element totèmic en la cultura mediterrània. L'arbre com a eix còsmic L'arbre no és només vegetació; actua com un eix que connecta els tres nivells del món simbòlic: * El cel (la copa). * La terra (el tronc). * L'inframon (les arrels). Etimològicament, el terme llatí maius no només dóna nom al mes, sinó que també té el significat d'arbre, derivant en els conceptes de maig o maio segons la zona geogràfica. Els rituals de la festa de l'arbre S'identifiquen quatre fases o trets comuns en les celebracions de plantar l'arbre (com el pi o el xop): 1. La tala: Sovint en boscos comunals, triant exemplars especials. 2. L'entrada al poble: Un moment de gran càrrega ritual i celebració col·lectiva. 3. La plantada: L'acte d'aixecar l'arbre, a vegades manualment (pins de 20 metres) o amb maquinària. 4. Els jocs i cerimònies: Com la cocaña (palo de maig), on els joves intenten enfilar-se per aconseguir un premi, actuant com un ritu de pas de l'adolescència a la maduresa. Els Majos: cançons i enramades Una altra derivació de la festivitat són els Majos (o Maigs), que poden referir-se tant als guarniments florals a les cases com a les cançons de ronda. "Són cançons d'aparellament que històricament servien per rondar les noies, amb una estructura de salutació, elogi i comiat." Aquestes cançons, documentades des del segle XVI, han sobreviscut barrejant sovint el català i el castellà i incorporant elements religiosos per evitar la censura del passat.

  • 21'

    La tradició i els llenguatges de les campanes

    El món de la campaneria: Tradició i funcionalitat L'episodi explora l'univers de les campanes a l'Occident, destacant que la seva configuració actual es remunta aproximadament a l'any 1200. Es posa de manifest que les campanes no són només objectes religiosos, sinó eines de comunicació civil fonamentals per a la vida quotidiana de les poblacions. Diversitat de tocs i significats Es realitza un recorregut sonor per diferents geografies per exemplificar la riquesa d'aquest llenguatge: Reus: Es presenta la campana dels gegants, el nom de la qual prové del fet que sona durant les festes de Corpus i Sant Pere, quan surten les figures festives. Castellterçol: S'escolta un toc destinat a anunciar el bon temps, vinculat directament a la subsistència i les collites. Sena (Monegros): Es descriu el toque de mort i huelo, un toc específic i més cerimonial per a la mort d'infants, que busca alleugerir la tristor profunda. Tenerife (Buenavista): Es mostren tocs rítmics i festius com el Tajaraste, que s'allunyen de la pausa religiosa tradicional. València: Es detalla la complexitat de les estructures de les campanes de la Torre del Patriarca, regides per manuscrits històrics anomenats consuetes. L'ofici de campaner i la seva preservació El text subratlla la importància de la Confraria de Campaners de Catalunya en la revalorització d'aquest ofici històric, que ha patit el risc de desaparèixer per la falta de relleu generacional. Es destaca que: "Antigament les campanes feien la feina que ara fa un servei informatiu de ràdio: donaven informació sobre alarmes, esdeveniments socials o perills." Curiositats i patrimoni sonor Es fa una menció especial al campanar de la Catedral de Tarragona, que allotja un dels jocs de campanes més antics d'Europa (algunes daten del 1321). Finalment, s'expliquen l'origen de frases fetes com estar a la lluna de València, vinculada als horaris de tancament de les muralles de la ciutat.

  • 25'

    Cicles Festius i Arbres Sagrats de la Primavera

    Introducció als Cicles de Primavera En aquesta sessió de cultura popular, Jordi Bertran explora la connexió profunda entre els cicles estacionals, la vegetació i les festivitats cristianes. S'analitza com la primavera a l'àrea mediterrània és, en essència, el temps dels arbres sagrats i com molts rituals actuals amaguen orígens precristians vinculats a la natura. Els Quatre Blocs Festius Principals L'estructura de la primavera s'organitza en quatre grans moments on les plantes tenen un protagonisme absolut: 1. El Diumenge de Rams i la Setmana Santa • Simbolisme vegetal: L'entrada a Jerusalem es commemora amb llorer (planta de triomf i aromàtica) i olivera (símbol mediterrani per excel·lència). • Tradicions locals: A llocs com Elx o Múrcia, la palma substitueix l'olivera fins i tot en escenes com l'oració a l'hort. • Poder curatiu: Existeix la tradició de recollir dàtils de passos processionals (com els de Salzillo) per afavorir la fertilitat, o recollir farigola i romaní durant el Viacrucis pel seu gran potencial aromàtic i remeier en l'alba del Divendres Sant. 2. La Pasqua Florida • Significat: Representa el trànsit i coincideix amb l'eclosió de la floració al camp. • Rituals d'ocupació: És una festa de marcat caràcter extraurbà. El costum de menjar la mona al camp o en espais naturals simbolitza l'inici del bon temps i la celebració de la natura. 3. El Mes de Maig i Sant Jordi • L'Arbre de Maig: Representa la culminació de l'esplendor vegetal. D'aquí emanen figures com les Maies (noies guarnides amb flors i cintes). • Sant Jordi: La tradició de la rosa a Catalunya s'interpreta com una adaptació d'aquestes festes del floriment, evolucionant cap a l'amor cortès. • Les Creus de Maig: Encara vigents en moltes zones del litoral mediterrani com a expressió d'aquest èxtasi visual de la flora. 4. El Corpus Christi • La institucionalització urbana: A diferència de les anteriors, és una festa creada als segles XIII-XIV per l'Església per canalitzar els rituals populars (cegues, flors, balls) cap a un context urbà i espiritual. • Elements claus: Les catifes de flors i el llançament de pètals sobre la custòdia són restes reals de l'antiga tradició de vestir els carrers amb vegetació natural. "Les flors han existit històricament molt abans que les religions; el que ha fet la tradició és vestir el cicle de la terra amb la litúrgia catòlica."

  • 22'

    Història i Tradició de la Processó de Tarragona

    L'Origen i la Simbologia de la Setmana Santa Tarragonina En un escenari emblemàtic com la plaça del Rei, es repassa la riquesa històrica i cultural de la Processó del Sant Enterrament. Aquest espai no és només un lloc físic, sinó l'epicentre on conflueixen l'època romana, la medieval i la tradició religiosa des del segle XVI. Dates i Evolució Històrica Segle XVI (1550): Es documenta la primera processó, originalment celebrada el Dijous Sant. Segle XIX: Degut a les normatives per la inestabilitat política, l'horari nocturn es trasllada a la tarda del Divendres Sant. 1886: La processó trenca els límits del nucli antic i baixa per primera vegada a la Rambla Nova. Els Quatre Trams de la Sang L'estructura de la processó es divideix en blocs que defineixen el seu caràcter: 1. Tram Teatralitzat: Protagonitzat pels armats, les úniques reminiscències dels antics misteris vivents prohibits el 1915. 2. Tram de la Flagel·lació: Representat per la confraria fundada el 1545, on destaca el misteri dels assots. 3. Tram dels Penitents: El cor de la Contrareforma, caracteritzat per l'anonimat de les cucurulles i les vestes negres. 4. Tram de la Soledat: Centrat en la figura de la Mare de Déu, que humanitza la passió a través del patiment anímic. Patrimoni Salvat i Curiositats Malgrat els estralls de la Guerra Civil Espanyola, algunes peces d'incalculable valor es van salvar, com el Sant Sepulcre del Gremi de Pagesos (segles XVII-XVIII). També es destaca la recuperació de la tècnica de portar els misteris a coll (sobre les espatlles), una tradició que defineix la identitat tarragonina. "La processó de Tarragona és un riu de negres aigües que recull cada any el dolor humà per arrossegar-lo a la divina misericòrdia."

  • 27'

    Setmana Santa a les comarques d'Alacant

    Itinerari per la Setmana Santa del Sud L'especialista Jordi Bertran ens convida a un viatge sonor i cultural per les tradicions de la Setmana Santa a les comarques meridionals del País Valencià, destacant especialment el Baix Vinalopó i el Baix Segura. Característiques Generals de la Zona A diferència d'altres regions on predominen les bandes de música, en aquestes comarques destaca la potència de la veu i els cants corals. Un exemple clar és el Misteri d'Elx, que tot i ser d'un altre cicle, marca la tradició vocal de la zona. • Elx i el Diumenge de Rams: La celebració comença amb la cèlebre Processó de les Palmes, documentada des de 1371, aprofitant el gran palmerar de la ciutat. • Crevillent i l'Escultura: Població clau per la riquesa artística de les seves talles. Destaca l'obra de Marià Benlliure, que impregna de realisme i qualitat les processons, i la figura de la Samaritana com a element popular. • Oriola i el Llegat de Salcillo: La ciutat episcopal manté una tradició que remunta al segle XIII. L'autor principal és Francisco Salzillo, mestre del barroc murcià, que aporta una estètica de sobrietat i elegància. Moments Clau i Ritus Ancestrals Dimarts i Dimecres Sant: Processons de silenci i penitència a Crevillent amb hàbits cistercencs (sense cucurulla). La Puja al Calvari (Divendres Sant): A Crevillent, a Trenc d'Alba, es realitza un ritual emotiu amb tres encontres entre la Dolorosa i el Jesús Natzarè. La Diablesa d'Oriola: Un pas alegòric únic de finals del segle XVII que representa el triomf de la Creu sobre el món, la mort i el diable (representat amb pits de dona). Trencar el Guió i les Al·leluies: Ritus propis d'Elx que busquen bons auguris per a la ciutat a través de gestos simbòlics i el llançament d'estampetes de colors. "Els crevillentins diuen que l'any comença i acaba amb la trobada de la Morquera." Evolució i Gastronomia Bertran assenyala la paradoxa sociològica de com la participació ha augmentat en l'era democràtica. També destaca la part social i gastronòmica, com els esmorzars de bacallà amb faves i fums durant el Divendres Sant a Crevillent.

  • 23'

    La Setmana Santa i la Ruta del Tambor al Baix Aragó

    Introducció i Refranyer de Març L'episodi comença amb una divertida interacció sobre el refranyer popular del mes de març i abril. Es destaquen dites que reflecteixen la inestabilitat meteorològica d'aquest període: • "Març, marçot, de nit fa fred i de dia calor" • "El sol de març porta refredats" • "Març, falsa primavera que enganya el bestiar" La Ruta del Tambor i el Bombo Jordi Bertran ens guia a través d'una ruta per la Setmana Santa del Baix Aragó, una celebració on el so dels instruments de percussió substitueix les paraules. Es desmitifica la idea que només Calanda és rellevant, posant en valor el conjunt de poblacions que formen la ruta oficial. Els moments clau del Dijous Sant • Híxar (Íjar): Es destaca el Romper l'hora a les 12 de la nit. És un moment de gran solemnitat on es passa del silenci absolut a un esclat sonor impressionant. L'estètica es caracteritza per túniques totalment negres i una austeritat rigorosa. • Andorra (Terol): Cap a les dues de la matinada, se celebra la processó a l'ermita de Sant Macari. A diferència d'Híxar, aquí l'ambient és més massiu i festiu, amb la participació constant de nens i famílies durant tota la nit. Divendres Sant: Tradició i Cinema • Calanda: Es menciona la fama internacional d'aquesta població, en part gràcies a Luis Buñuel. Bertran descriu els ritmes tradicionals com el Quatrero o el Tio Juanete, que són interpretats per colles o quadrilles. • Processó del Pregó: A la tarda, Calanda ofereix una desfilada de personatges bíblics amb una cadència de veu molt peculiar que anuncia la condemna de Jesús. • Alcorissa: Es destaca el Drama d'Alcorissa, una representació de teatre popular en un entorn natural que s'allunya del protagonisme dels tambors per centrar-se en la passió vivent. El Dissabte Sant i el Final de la Ruta • Alcanyís (Alcañiz): Se celebra l'acte de segellar el Sant Sepulcre, un moment de gran intensitat emocional i devoció on el redoblament dels tambors és continuat. • Samper de Calanda: Es descriu el Crist de la Cama, una imatge articulada tallada en fusta de xiprer que protagonitza el ritu del davallament dins de l'església, una de les representacions més antigues d'Europa. • Urrea de Gaén i la Resurrecció: La ruta conclou amb el sabor dels pobles petits i la curiosa Processó de les Palometes a Alcanyís, on s'alliberen coloms per simbolitzar la resurrecció. "Al Baix Aragó, més que parlar de la gent, el que es fa és parlar a través d'instruments."