Arxiu Sonor 2006 El Matí de Tarragona Ràdio
Arxiu Sonor 2006 El Matí de Tarragona Ràdio
Programa

Arxiu Sonor 2006 El Matí de Tarragona Ràdio

Podcasts històrics del programa “El Matí de Tarragona Ràdio” En aquest apartat trobaràs els podcasts dels espais històrics del programa El Matí de Tarragona Ràdio corresponents a l’any 2006

·571 episodis
RSS

episodis

169-180 de 571
  • 26'

    Guia pràctica de la Setmana Santa a Sevilla amb Jordi Bertran

    Introducció a la Primavera i la Cultura Popular L'episodi comença celebrant l'arribada de la primavera mitjançant el refranyer popular, destacant la dita: > "L'hivern dona cartes i la primavera fa el joc". Aquesta introducció serveix de marc per endinsar-nos en les manifestacions religioses més potents d'aquesta època, centrant-se específicament en la Setmana Santa de Sevilla. Guia Pràctica: El Diumenge de Rams Jordi Bertran proposa un recorregut estratègic per sobreviure a la massificació (bullas) i gaudir de l'art sacre: • Visites de matí: Es recomana visitar les esglésies per veure de prop les talles abans que les confraries surtin en processó. Destaca l'església del Salvador, seu de la Confraria de l'Amor i de Passió, on es poden comparar els estils dels mestres Juan de Mesa i Martínez Montañés. • Moments clau de la tarda: La sortida de "La Borriquita" i l'entrada de "La Amargura" (a la matinada) són punts culminants. Es posa èmfasi en la transició estètica dels palis dels anys 20, que van passar de l'austeritat a l'exuberància. • Triana: La visita a la Verge de l'Estrella, l'anomenada "Reina de Triana", amb els seus 1.700 natzarens. El Dilluns Sant i la Devoció Popular A diferència de l'historicisme del diumenge, el dilluns permet una experiència més propera: • El Gran Poder: Moment fonamental per al besamanos a la basílica de Sant Llorenç, on es percep la dimensió més humana i emocional de la ciutat. • Confraries de barri: Es descriuen les processons que provenen de l'extraradi, amb recorreguts de més de 12 hores on la vida comunitària i el suport de les famílies (els famosos "bocatas") són protagonistes. La Banda Sonora de la Festa El podcast analitza els elements auditius que configuren l'experiència: • Marxes processionals: El so de cornetes i tambors de bandes com la del Sol o la Centúria Macarena. • Marxa Reial: L'explicació de per què sona l'himne nacional en les sortides i entrades dels passos com a honors reials. • Saetes: Es desmitifica la seva ubiqüitat (gràcies al cinema) i s'explica que són cants rituals en llocs molt concrets per cantadors especialitzats.

  • 26'

    La Setmana Santa de Sevilla: Història, Art i Música

    Introducció a la Tradició Sevillana L'episodi explora la Setmana Santa de Sevilla com un centre d'interès fonamental de la cultura popular. Es destaca que, més enllà dels tòpics, és una celebració amb un patrimoni artístic i musical excepcional que ajuda a entendre altres manifestacions religioses a Europa. El Lideratge de la Música i les Marxes La música és un element vertebrador de la festa, tot i que sovint es desconeixen les seves varietats: • No tot són saetes; les marxes processionals tenen una importància cabdal. • Es segueix una cronologia des de les peces més antigues, com La Quinta Angustia (1885), fins a composicions més modernes i alegres. • La música ajuda a marcar el pas dels portadors, creant un efecte visual on les imatges semblen "ballar" de forma suau i elegant. Evolució Històrica i Patrimoni Artístic La Setmana Santa actual és fruit de segles d'evolució: • Orígens medievals: Les confraries de flagel·lants van sorgir als segles XIII i XIV arran de les grans epidèmies i la divulgació del Via Crucis. • L'esplendor del Barroc: Durant els segles XVI i XVII, amb l'apogeu Econòmic de Sevilla com a port cap a les Amèriques, es van crear talles impressionants d'escultors com Juan Martínez Montañés i Juan de Mesa. • Consolidació moderna: Tot i les prohibicions il·lustrades del segle XVIII (que limitaven les sortides nocturnes i l'ús de capirots), el segle XIX i XX van fixar l'estructura actual amb la incorporació de la carrera oficial. L'Estructura de la Confraria S'analitza com s'organitza una processó típica al carrer: 1. Cruz de Guía: Obre el camí de la confraria. 2. Nazarenos: Els participants que vesteixen túnica, ordenats per antiguitat. 3. El Pas: La imatge religiosa (Crist o Verge) acompanyada d'elements com orfebreria, encens i bandes de música. "El Gran Poder és una de les talles més impressionants que es conserven; quan camina sembla que la túnica tingui vida pròpia." Intervenció de l'Audiència Una oient (la Mar) aporta detalls sobre el tancament de la setmana amb el pas de l'Amor i descriu les bulles (aglomeracions i moviments de masses) que poden generar moments de tensió però també de gran emoció col·lectiva.

  • 22'

    Actualitat sobre cultura popular, gastronomia i Setmana Santa

    Resum de l'episodi En aquesta sessió es repassen diverses notícies d'actualitat relacionades amb la cultura popular, tant en l'àmbit català com internacional. Es discuteixen curiositats del Carnaval, polèmiques sobre la llibertat d'expressió a les Falles de València i s'analitzen enquestes sobre la identitat i la gastronomia catalana. Temes destacats Carnaval i política: Es comenta l'anècdota del patrocini d'una escola de samba de Rio de Janeiro per part del president de Veneçuela, destacant l'ús de la festa com a plataforma de reivindicació. Autocensura a les Falles: Es debat sobre la reducció del contingut satíric relacionat amb l'islam a les Falles de València a causa de la pressió social i mediàtica de l'època. Identitat i Gastronomia: S'analitza una enquesta del 1998 on els catalans defineixen els seus referents gastronòmics: L'escudella (23%). Les mongetes amb botifarra (22,4%). El pa amb tomàquet (19,2%). L'Escolania de Montserrat: Es comenta la possibilitat de crear un cor femení i la fi de l'internat obligatori per atraure més alumnes. Polèmica amb la Fira d'Abril: Es discuteix la gestió de les subvencions de la FECAC i el debat sobre si la massivitat d'un esdeveniment n'ha de determinar la importància cultural. Concurs de Setmana Santa Durant tot el programa s'emet una tonada musical de fons per desafiar els oients a identificar la seva procedència. Finalment, es revela que es tracta de la Setmana Santa de Sevilla, concretament de la Banda del Sol, servint d'avançament per al monogràfic de la setmana vinent. "A Catalunya no hi ha cap manifestació més nombrosa i popular i tenim els mateixos drets que altres entitats a rebre subvencions." (Sobre la Fira d'Abril)

  • 21'

    El tancament del Carnaval: tradicions i el cas de Sitges

    En aquesta conversa, Jordi Bertran analitza els darrers compassos de la festa de Carnaval a Catalunya, posant especial èmfasi en la transició cap a la Quaresma i la presentació d'un nou llibre sobre el Carnaval de Sitges. Els últims actes i la gastronomia Es destaca que avui és un dia de grans àpats col·lectius a tot el territori (escudelles, ranxos i sopes), servint com a "darrera fartada" abans de l'abstinència rituària. S'esmenten xifres contundents de preparació d'aliments en localitats com Castellterçol o Ponts. A Tarragona i Reus, la jornada se centra en la vetlla i l'enterrament del Carnestoltes, mentre que en altres punts com Sitges o Vilanova, el cerimonial s'allarga fins dimecres. El model històric i la sàtira Bertran explica que l'estructura actual de la festa beu de l'època liberal del segle XIX, on el Carnaval servia per a la ridiculització dels estaments poderosos, especialment el religiós. Es discuteix l'origen de l'expressió "enterrar la sardina", vinculant-la més a una anècdota madrilenya que no pas a la tradició catalana original, on el protagonisme era per a l'esquelet de porc o el mateix rei Carnestoltes. Focus a Sitges: El llibre de Jordi Cubillos Es presenta l'obra "Sitges, el Carnaval", editada per Arola Editors, amb fotografies de Rafael López Monné. El llibre detalla la bipolarització històrica de Sitges entre la societat El Retiro i el Casino Prado. Es destaca la Rua de l'Extermini com un espai de transgressió i exhibició visual, i la importància històrica del municipi com a refugi per al col·lectiu LGTBI. "Les bogeries de Carnestoltes, per Tots Sants surten a la llum."

  • 44'

    Podcast de Nit: Reflexions i Benvinguda Nocturna

    Introducció i Salutacions L'episodi d'avui se centra en una llarga sèrie de salutacions nocturnes, establint un to pausat i constant al llarg de tota la sessió. Els interlocutors mantenen un diàleg repetitiu però significatiu basat en el desitjar una bona nit. Dinàmica del Podcast • Es produeix una interacció cíclica de cortesia bàsica. • L'atmosfera és de tranquil·litat absoluta, sense conflictes narratius. "Bona nit" Temes Tractats El valor de la repetició El podcast explora com la repetició de mantres quotidians pot esdevenir una forma de meditació guiada o un recurs de relaxació per a l'oient. • Ús del llenguatge minimalista. • Importància del ritme en la comunicació oral.

  • 26'

    25 anys del Carnaval de Tarragona: Història i Evolució

    Un quart de segle de festa a Tarragona L'episodi d'avui commemora el 25è aniversari de la recuperació del Carnaval de Tarragona en l'època democràtica. A través d'un repàs cronològic detallat, s'exhibeix com la festa ha passat de ser una iniciativa incipient l'any 1981 a convertir-se en un dels referents nacionals. Els inicis i el context històric • La recuperació va començar oficialment l'any 1981, tot just cinc dies després de l'intent de cop d'estat del 23-F. Malgrat la tensió política, la ciutat va celebrar una catarsi col·lectiva al Pòsit de Pescadors amb la participació de la Companyia Elèctrica Dharma. • El 1982 s'estableix l'estructura moderna del Carnaval: apareix la figura del Rei Carnestoltes, es fa la primera rua de dissabte, el primer sermó i la crema del ninot. Evolució d'actes i tradicions • Consolidació de personatges: Al principi, la designació del Carnestoltes era municipal, però amb el temps va passar a les comparses guanyadores (sistema rotatiu des de 1992). La figura de la Concubina no es va numerar oficialment fins al 1995. • Actes emblemàtics: Es repassa la incorporació de la coca de llardons (1984), la participació del Ball de Diables (1985), l'ús del foc i la pirotècnia en el testament del dimarts, i la creació de la Disfressada. • La polèmica de la Guerra de la Farina: Aquest acte, molt popular però conflictiu per problemes de neteja i seguretat, va desaparèixer definitivament el 1991 arran d'un tràgic accident. Reconeixement i actualitat • A partir de mitjans dels 90, el Carnaval de Tarragona rep reconeixements externs, sent considerat pels mitjans especialitzats com un dels sis carnavals més importants de l'estat. • El programa tanca destacant la música de la festa, des de la banda dels Francolins fins a l'anunci del concert d'Ojos de Brujo per a l'edició del 2006. "El Carnaval és una de les cicles més característics dels països catalans... la terminologia no amaga la realitat de la festa."

  • 23'

    Els carnavals de muntanya a Navarra i l'Europa ancestral

    Introducció als carnavals de muntanya L'episodi explora la riquesa del carnaval navarrès, una celebració profundament lligada al paisatge i a la mitologia de les muntanyes. A diferència dels carnavals urbans o tropicals, aquestes festivitats es caracteritzen pel seu caràcter rural i la supervivència de ritus que es remunten a èpoques anteriors a la dominació romana. Personatges mitològics i arcaics • La Filadora: Un personatge clau en les Calendes Hibernals (antecedent del carnaval). Representa la supervivència del mite de les parques o moires, les teixidores del fil de la vida. Es troba present en tota la serralada europea, des de Bulgària fins a Portugal. • Els Joaldunac (Ituren i Zubieta): Són personatges coberts de pells d'ovella que porten grossos escallots a l'esquena per anunciar l'arribada de la festa amb el seu so rítmic. Tenen la funció històrica de comunicar els masos aïllats en una societat molt rural. • Miel O'Chin: El personatge central del carnaval de Lanz. És un gegant de tres metres que representa l'ordre subvertit i acaba sent cremat en una foguera, seguint el cicle tradicional del Carnestoltes. Altres figures i elements simbòlics La tradició del cavallet i el ferrat Un dels elements més compartits amb el món mediterrani és el Zaldico, un cavallet estilitzat. Tanmateix, a Navarra s'acompanya dels ferradors, personatges vestits amb sacs (Arpillera) que intenten posar les ferradures a l'animal. "És el carnaval del cavall que no es vol deixar ferrar, intentant mantenir la seva llibertat extrema en aquest període de transgressió." El simbolisme i la identitat • Els materials utilitzats (palla, pells, sacs) reflecteixen una economia de subsistència. • Existeix una forta càrrega simbòlica d'identitat nacional darrere d'aquestes figures, sovint ignorada per la simplificació folklòrica dels mitjans de comunicació. • Instruments com l'Alboca (corn evolucionat) acompanyen sonorament les desfilades.

  • 24'

    El Carnaval de Salvador de Bahia: Més que un tòpic

    Exploració del Carnaval de Salvador de Bahia L'episodi d'avui amb Jordi Bertran se centra a desmuntar els tòpics sobre el carnaval brasiler, posant el focus en la realitat de Salvador de Bahia, una celebració que destaca per la seva potència social i racial. Els Símbols i Ambaixadors El carnaval de Salvador no és només una festa local, sinó que es projecta al món sota el lema "O coração do mundo bate aqui" (El cor del món batega aquí): • Es trien ambaixadors internacionals, com un ballarí de Bahia i una ballarina de Nagoya (Japó). • La festa es presenta oficialment aquesta primera setmana de febrer, marcant l'inici dels preparatius més intensos. Component Social i Racial A diferència del carnaval de Rio de Janeiro, sovint més lligat a l'espectacle comercial, el de Salvador té unes arrels profundes en la comunitat: • És una festa protagonitzada majoritàriament per la població negra i mulata. • Representa un mecanisme d'inversió de l'ordre social, on les classes més desafavorides prenen el protagonisme. • Les xifres són astronòmiques: es distribueixen gairebé un milió de samarretes i es mobilitzen 187.000 treballadors per a l'organització. Música i Formacions Tradicionals La música és l'esquelet de la celebració, amb estructures úniques: • Trios Elèctrics: Orquestres que toquen dalt de camions o autobusos de dos pisos equipats amb potents sistemes de so. • Afoxeros: Grups de percussió de grans dimensions. Destaca els Fills de Gandhi, una formació històrica fundada per estibadors que pot arribar als 5.000 percussionistes. • Ritmes en evolució: Des del frevo fins al deboche, els ritmes canvien per modes i temporades. El Rei Momo: El Mite Mediterrani a l'Atlàntic Un aspecte curiós és la figura del Rei Momo, personatge emblemàtic del carnaval brasiler que té les seves arrels en la mitologia grega i romana: "És una personificació d'un mite de Grècia i de Roma que va traslladar-se des del Mediterrani cap a l'Atlàntic." Segons la tradició, el Rei Momo té un missatge de pau universal, instant a estimar tant ateus com creients de tots els colors.

  • 23'

    La Festa del Tocino i les Festes de l'Os al Pirineu

    Introducció a les Festes d'Hivern i Animals En aquesta edició del programa de cultura popular, amb l'especialista Jordi Bertran, s'exploren les tradicions que vinculen el món animal amb el cicle festiu d'hivern i l'arribada del Carnestoltes. Es posa el focus en dues celebracions singulars: la Festa del Tocino a la Franja d'Aragó i les ancestrals Festes de l'Os als Pirineus. La Festa del Tocino a Albelda Celebrada el darrer diumenge de gener a la població d'Albelda (comarca de la Llitera), aquesta festa és una manifestació comunitària de la tradicional matança del porc. Característiques Principals • Llengua i terminologia: Es manté l'ús de la paraula tocino, pròpia del català occidental de la zona. • Ritual comunitari: Tot i els controls sanitaris actuals, la festa manté el procés artesanal obert al públic des de trenc d'alba. • Gastronomia: El plat estrella és la caldereta de porc, un àpat col·lectiu que aplega milers de visitants. "Les condicions sanitàries acaben matant una mica el ritual comunitari, però Albelda s'ha mantingut bastant fidel." Les Festes de l'Os al Pirineu L'os és un personatge central en l'imaginari del Carnaval pirinenc, especialment a la Catalunya Nord. Les festes més destacades se celebren a Prats de Molló i Sant Llorenç de Cerdans. Simbolisme i Representació • El despertar de l'os: Representa la fi de la hibernació i l'allargament del dia, simbolitzant el retorn del sol i la primavera. • La cacera i l'erotisme: La llegenda explica que els ossos baixaven a perseguir les noies del poble, un element que avui es recrea amb bromes i l'acte d'embrutar els espectadors amb carbó i oli. • Disfresses zoomòrfiques: S'utilitzen pells d'animal i elements rudimentaris que s'enllacen amb els orígens més primitius del bestiari festiu català. Connexions amb el Bestiari i la Història L'entrevista subratlla com aquestes representacions d'animals tenen arrels en el món romànic i en la iconografia dels capitells de les esglésies, on l'animal es movia entre la protecció i el misteri. Es destaca la pervivència d'aquestes figures malgrat els canvis socials, mantenint viva la relació ancestral entre humans i fauna salvatge.

  • 28'

    Sant Antoni: Música i Tradicions a l'Ebre

    Exploració de la Festa de Sant Antoni L'especialista Jordi Bertran ofereix un recorregut detallat per les celebracions de Sant Antoni Abat, posant el focus en les tradicions musicals i rituals de les comarques de l'Ebre i la Franja d'Aragó. L'episodi analitza com aquesta festivitat, coneguda com el Sant Antoni dels animalons, manté vius elements medievals a través de la música d'arrel. Els Eixos de la Festa • Representacions Teatrals: Es destaca el Ball de Sant Antoni, una peça de teatre popular que escenifica les temptacions del sant per part de dimonis. Aquestes representacions tenen un fort contingut de crítica social i s'estenen des de l'Ebre fins a les Illes Balears (glosats). • La Dansa i la Jota: L'ús de la jota, com la de la Pobla de Massaluca, serveix com a marcador ritual. Es destaca la inclusió d'instruments com l'acordió i la barreja de lletres en català i castellà, pròpia de les zones frontereres. • Jocs i Competicions: Un element clau són les corrides (curses) de cavalls, rucs i machos, sovint realitzades a pèl (sense cadira). També es mencionen jocs populars com les xancles (xanques) i estirades de corda. Música i Patrimoni "Los pobres planten la viña, los rics se beuen el vi." Aquesta cita subratlla el caràcter satíric de les cançons tradicionals. S'utilitza com a base el treball discogràfic Baix Ebre, Bajo Ebro, que recull interpretacions actualitzades però rigoroses de músiques que, en molts casos, tenen un origen medieval.

  • 22'

    Sant Concordi i la Festa del Sacrifici del Xai

    Sant Concordi: Un Pretext per la Germanor L'espai comença parlant de Sant Concordi d'Espoleto, un sant d'origen italià la festa del qual és l'1 de gener. Tanmateix, s'aprofita la data actual perquè a Nàlec (Urgell) es celebra una festa votada en el seu honor el 10 de gener. Aquesta tradició té un origen medieval vinculat a la protecció contra la pesta, triada mitjançant una votació popular entre tres sants propostes per la comunitat. Curiositats i Martiri El sant va patir diversos suplicis: assots, presó i finalment la decapitació. Existeix la creença que les seves restes descansen al monestir de Sant Pere de Besalú. La Festa del Xai (Eid al-Adha) El tema central del programa és la celebració de la Festa del Xai, coneguda com Ahit el Kebir (Gran Festa) o Ahit el Ada (Festa del Sacrifici). És una de les festivitats més importants del món musulmà i tanca el període de la peregrinació a la Meca. Significat i Tradicions Origen religiós: S'inspira en el passatge bíblic i de l'Al-Qurà on Abram (Abraham) està disposat a sacrificar el seu fill per obediència a Déu, qui finalment permet substituir el fill per un xai. Diferències teològiques: Mentre el cristianisme identifica el fill com Isaac, l'Islam sosté que qui anava a ser sacrificat era Ismael. L'adaptació local: A Catalunya, les comunitats musulmanes han adaptat el ritual a les normatives sanitàries, realitzant el sacrifici en escorxadors en lloc de l'àmbit familiar rural tradicional. Valor caritatiu: Una part fonamental de la festa és la caritat, on es comparteix l'àpat amb els membres més desvalguts de la comunitat. Recomanacions Literàries sobre Sant Antoni Com a tancament, es recomanen dues publicacions recents sobre les festes de Sant Antoni que s'aproximen: 1. > "Sant Antoni Mosguardo", de Pobill Soler (sobre la festa a Ascó). 2. > "Sant Antoni. Passatges d'un ritual", amb fotografies de Mario Rabasco (sobre la tradició a Canals, País Valencià).

  • 27'

    Tradicions de Nadal: Pessebres Vivents i Reis Mags

    Tradicions i Recomanacions Nadalenques Jordi Bertran presenta una selecció de manifestacions culturals d'aquestes festes que fugen dels tòpics comercials i de l'anomenat Star System festiu, centrant-se en propostes singulars del territori català i de la franja. Pessebres Vivents amb Identitat S'analitzen tres propostes de pessebres que destaquen per elements diferenciadors: • Les Gonyoles (Vinyonet del Penedès): Es caracteritza per ser un pessebre parlat, on els actors no utilitzen veus enregistrades. Inclou un tió monumental i una posant en escena que barreja elements dels Pastorets, com les lluites entre pastors i diables. • Prats de Rei (Anoia): Destaca pel seu rigor musical, ja que disposa d'una partitura pròpia (un oratori) composada exclusivament per a la representació, interpretada per solistes, cor i orquestra. • Rocafort de Vallbona (Urgell): Un pessebre gratuït que s'integra totalment en l'arquitectura del poble, utilitzant els accessos i cases reals dels veïns per mostrar oficis tradicionals vinculats a l'oli. Rituals de Reis i Cavalcades Singulars El programa explora com diferents poblacions reben els Reis d'Orient: • La Freixeneda (Matarranya): Mantenen el ritual de crida als Reis amb calderons. Els nens arrosseguen estris d'aram per fer soroll i assegurar-se que els Mags no passen de llarg d'aquesta petita vila. • Vila-seca i la Pobla de Montornès: Conserven el repartiment casa per casa, on els patges utilitzen escales per entrar pels balcons i lliurar els paquets directament. • Igualada: Esmentada com a referent històric de l'ús d'escales des de finals del segle XIX i la figura del Patge Faruk, gestor de la intendència reial. "Intentem fer aquestes recomanacions que fugen una mica dels tòpics més habituals per aportar activitats que encara no estan dins de l'Star System." Cloenda Musical L'episodi finalitza amb una peça d'una antologia dels anys 50, la nadala basca Ator Ator, reivindicant el valor de les tonades tradicionals enregistrades per la casa Hispavox.